LA NUTRICI DE LES PLANTES

1.Els processos de nutrici en plantes Les plantes sn organismes auttrofs que fan la fotosntesi. Del medi on viuen obtenen aigua, sals minerals i dixid de carboni, i utilitzen la llum com a font d'energia per a fabricar la seua prpia matria orgnica. -Els organismes tallofites, s a dir, no tenen ni teixits ni rgans, el procs de nutrici s molt simple. Incorporen la matria inrganica per a fer la fotosntesi directament del medi, generalment aqutic. -Els organismes cormofites, s a dir, presenten teixits i rgans com: les arrels per absorbir l'aigua i les sals minerals i les fulles que capten la llum i fixem el dixid de carboni de l'atmosfera. Presenten un sistema de vasos conductors per on es transporten les substncies. 1.1.Nutrici en cormfits. 1.Incorporaci de nutrients: absorci d'aigua i sals minerals per les arrels, i formaci de la saba bruta. 2.Transport de la saba bruta: es realitza des de les arrels fins a les fulles a travs dels vasos conductors del xilema. 3.Intercanvia de gasos: el dixid de carboni, l'oxigen i el vapor d'aigua s'intercanvien amb el medi a travs dels estomes de les fulles. 4.Fotosntesi: procs bioqumic que utilitza l'energia lluminosa per a obtindre matria orgnica a partir d'inorgnica. 5.Transport de la saba elaborada: es realitza des dels teixits fotosintetitzadors a totes les parts de la planta per mitj dels vasos conductors del floema. 6.Utilitzaci dels compostos orgnics elaborats per a obtindre matria i energia mitjanant el metabolisme cellular. Una part d'aquest s la respiraci cellular, amb la qual totes les cllules de la planta, encara que no realitzen fotosntesi, obtenen matria i energia. 7.Acumulaci i/o eliminaci de substncies de rebuig. 1.2.Nutrici en brifits Els brifits, molses i heptiques sn considerades les plantes ms primitives. No tenen teixits conductors. Tampoc presenten arrel, tija i fulles; encara que tenen estructures semblants: rizoides (arrels) fixen el vegetal al substrat, culidis (tiges) i filloides (fulles) s on t lloc la fotosntesi. Presenten una estructura protocormoftica. Com que no tenen estructures especialitzades per a l'absorci, obtenen l'aigua i les sals minerals directament del medi per difusi a travs de tota la seua superfcie. A es dna grcies que els seus epitelis no tenen un cutcula impermeable que n'impedisca l'entrada. L'intercanvi de gasos tamb es dna per difusi entre les seues cllules i el medi on viuen. El transport de subtncies per l'interior t lloc per simple difusi d'unes cllules a altres o per transport actiu. 2.L'abosorci en cormfits Hi ha 16 elements qumics essencials per al desenvolupament de les plantes. Es poden dividir: -Macronutrients: es necessiten grans quantitats. -Micronutrients o oligoelements: es necessiten quantitats molt menudes.

2.1.Absorci d'aigua Les arrels mantenen l'aportaci contnua d'aigua que les plantes necessiten per a la nutrici. La zona de l'arrel on s'absorbeix l'aigua s la zona pilfera. Est formada per cllules epitelials amb pls absorbents, sense cutcula. A li confereix una alta capacitat d'absorci. La membrana cellular s la barrera semipermeable que separa l'exterior de l'interior cellular i que determina l'abosorci selctiva de nutrients. L'aigua travessa la membrana i penetra en els pls per osmosi (l'aigua es mou a travs de les membranes des del costat on la conventraci de soluts s ms baixa cap al costat on s mes gran). Les plantes que viuen en llocs on la concentraci de soluts en l'aigua del terreny s superior a la que hi ha a l'interior dels teixits en l'arrel presenten adaptacions especials per obtindre aigua. Per exemple acumulen sals minerals en vacols de les cllules radiculars. 2.2.Factors que afecten l'abosorci d'aigua -La temperatura aforeix els processos del metabolisme cellular i, per tant, incrementa l'abosorci. Les temperatures baixes la disminueixen. -L'aireig del sl provoca una augment de la superfcie d'absorci, per aix es formen arrels molt ramificades i pls radicals llargs i nombrosos. -L'augment de la quantitat d'aigua al sl afavoreix que entre a les arrels, sempre que la concentraci de sals al sl siga inferior a la de l'interior dels pls radicals. -La capacitat de tetenci del sl s important, perqu en molts casos l'aigua del terreny no s lliure o circulant, sin que est retinguda en colloides o est fortament adherida a les partcules del sl. 2.3.Absorci de sals minerals Es realitza en forma d'ions. El mecanisme d'entrada s per transport actiu i es realitza en contra dels gradient de concentraci. Es necessita una despesa d'energia. Aquest mecanisme requereix protenes bombes que es troben a la membrana plasmtica i que introdueixen ions de l'exterior a l'interior de les cllules epidrmiques i dels pls absorbents. A vegades tamb hi ha canals inics a travs de la membrana que faciliten el procs. Tamb hi ha mecanismes per difusi i intercaniv inic sense despesa energtica. Quan l'aigua i les sals minerals entren a les cllules epidrmiques formen la saba bruta, que circula des de les arrels fins el xilema. El transport fins a arribar als vasos llenyosos es pot fer de dues maneres: -Via A o simplstica: l'aigua i els soluts sn transportats per osmosi i transport actiu d'unes cllules a altres a travs de plasmodesmes. -Via B o apoplstica: el moviment es realitza per difusi simple per l'exterior de la membrana cellular. Aquest moviment es veu interromput a l'endoderma de l'arrel, on hi ha engruiximents de suberina entre les cllules, la banda d Caspary, que regulen el pas de substncies. Les micorizes sn una associaci simbitica de fongs i arrels de plantes s un altre mitj molt efica que facilita l'absorci d'aigua i nutrients del sl. 3.El transport de la saba bruta L'aigua amb les sals minerals que s'absorbeixen a les arrels constitueixen la saba bruta. Aquesta s transportada des de l'arrel a travs dels vasos que formen el teixit llenys o xilema fins a les fulles, on una part de l'aigua s'elimina per transpiraci i una altra part s'utilitza en la fotosntesi. Els vasos que formen el teixit llenys o xilema estan formats per cllules mortes, anomenades traqueides, estan buides, sn cilndriques i tenen parets gruixudes reforades amb lignina. Els envans de

separaci entre cllules han desaparegut o estan perforats. 3.1.Propietats de l'aigua -Cohesi-tensi: es deu a l'estructura e les molcules d'aigua, que estan fortament unides entre si, a produeix una elevada cohesi. Aquesta fa pujar la saba bruta. -Capillaritat: la fina estructura de les traqueides i les propietats de cohesi i adhesi de l'aigua fan que la saba bruta es puga adherir a les parets des tubs dels xilema i ascendir per capillaritat. 3.2.Mecanismes -Transpiraci: Quan l'aigua s'evapora per transpiraci a les fulles, es genera una pressi o tensi negativa que fa que l'aigua puge cap a les fulles pels vasos del xilema. Aquesta tensi es transmet a tot el sistema vascular i fa que l'aigura es moga com per un efecte de succi. -Pressi radicular: s la pressi exercida per mecanismes osmtics originats per la contnua entrada d'aigua als pls radicals, que espenten les molcules d'aigua a ascendir. 4.La transpiraci i l'intercanvi de gasos 4.1.Transpiraci s la prdua d'aigua per evaporaci que es produeix a les fulles mitjanant un procs de difusi simple. A l'epidermis foliar es troben els estomes, estrctures que posen en contacte l'exterior de la fulla i els espais intercellulars de l'interior. A travs dels estomes t lloc la transpiraci. Els estomes estan formats per dos cllules oclusives en forma de reny, entre les quals hi ha un ostol que connecta amb una cambra subestomtica. Els estomes obrin o tanquen l'ostol, i regulen la transpiraci. La velocitat de transpiraci depn de: -La llum: provoca un increment dels sucres procedents de la fotosntesi i a produeix l'entrada d'aigua a la cllula per osmosi, per tant els estomes es mantenen oberts pel dia. A la nit quan disminueix la llum i per tant els sucres, els estomes es tanquen. -El vent: facilita l'eliminaci del vapor d'aigua prxim a la fulla i incrementa la transpiraci. -La humitat relativa de l'aire: si la humitat atmosfrica s alta la transpiraci disminueix. -La temperatura: les temperatures elevades augmenten l'evaporaci de l'aigua i, per tant, incrementen la traspiraci. 4.2.Intercanvi de gasos Les plantes intercanvien dixid de carboni i oxigen amb l'atmosfera. Es du a terme sobretot a travs dels estomes. De nit, en la foscor, les plantes no realitzen la fotosntesi, per aix noms hi ha consum d'oxigen i alliberament de dixid de carboni a causa de la respiraci cellular. Durant el dia, amb llum, la planta continua respirant per a ms realitza la fotosntesi. L'intercanvi de gasos durant la fotosntesi s major al de la respiraci, per tant globalment la planta durant el dia allibera oxigen i consumeix dixid de carboni. A les tiges l'intercanvi de gasos t lloc a travs de les lenticelles, buits que hi ha al teixit subers.

4.3.Gutaci s la prdua d'aigua en forma lquida que s deguda alfet que la transpiraci no iguala l'absorci d'aigua, per aix aquesta s espentada al llarg dels xilema i s expulsada per unes estructures especials, anomenades hidatodes. 5.La fotosntesi s el procs pel qual les plantes conveteixen l'energia lluminosa en energia qumica, que s utilitzada per a la sntesi de substncies orgniques. 6 CO2 + 6 H2O + energia lluminosa C6H12O6 (glucosa) + 6 O2

Consta d'una srie de reaccions fotoqumiques que tenen lloc als cloroplasts del parnquima clorofllic, de les fulles i teges verdes. 5.1.Fase lluminosa Aquesta fase depn de la llum i es transforma energia lluminosa en energia qumica. T lloc a les membranes dels tilacoides dels cloroplasts que absorbeixen la llum que prov del sol. Intervenen alguns pigments, com la clorfilla (verda), la xantofilla (groga) o els carotenoides (ataronjats). Aquests trenquen les molcules d' H2O en electrons, protons i oxigen. Els electrons i els protons es guarden en la NADP que es transforma en NADPH. Durant aquest procs es produeix ATP a partir de ADP + P. L'energia es troba guardada en la ATP i els electrons i els protons en la NADPH. 5.2.Fase obscura Aquesta fase s independent de la llum, exclusivament qumica, se sintetitzen substncies orgniques. T lloc a l'estroma dels cloroplasts i utilitza alguns productes obtinguts en la fase lluminosa: CO2, compostos procedents de les sals minerals i l'energia qumica emmagatzemada en l'ATP, tot a per a sintetitzar matria orgnica. Aquests productes sn utilitzats en un conjunt de reaccions anomenat Cicle de Calvin. En aquest cicle les plantes utilitzen l'energia trencant l'ATP en ADP + P i els protons i electrons guardats en la NADPH per a formar glucosa. No solament es fabrica glucosa sin tamb aminocids, etc. A partir de la gulucosa es forma sacarosa de la qual s'alimenta la planta. 5.3.Factors que afecten la fotosntesi -La concentraci de CO2: l'augment de la concentraci de CO2 incrementa el rendiment de la fotosntesi, fins a arribar a un valor lmit en qu aquest rendiemt s mxim i s'estabilitza. -La concentraci de O2: si la concentraci d'oxigen s elevada, el rendiment fotosinttic disminueix, ja que aquest afecta el rendiment d'un enzim del cicle de Calvin. -La intensitat lluminosa: l'augment de la lluminositat incerementa l'activitat fotosinttica fins a assolir un valor lmit, depenent del tipus de planta. -La temperatura: l'augment de la temperatura incrementa el rendiment fotosinttic, fins arribar a una temperatura ptima, a partir de la qual hi ha un descens considerable de l'activitat fotosinttica. A s perqu l'activitat dels enzims s ptima a una temperatura determinada. 5.4.Importncia de la fotosntesi s molt important perqu les plantes poden elaborar matria orgnica a partir de inorgnica per a ms a ms:

-La matria orgnica serveix de primera anella en les cadenes trfiques, mant el cicle de la matria. -Origina el flux d'energia en els ecosistemes perqu transforma l'energia lluminosa en qumica, aix pot ser utilitzada per qualsevol sser viu. -L'oxigen alliberat com a producte residual s un gas imprescindible per a tots els sser vius. -La fotosntesi fixa el CO2 ambiental en forma de molcules orgniques. La retirada d'aquest gas de l'atmosfera regula l'efecte hivernacle. 6.El transport de la saba elaborada Les molcules orgniques, sobretot glcids com la sacaros, produdes en la fotosntesi formen la saba elaborada. El trasport d'aquesta es realitza a travs dels vasos liberians o tubs cribrosos i les cllules acompanyants del floema. Els vasos liberians sn cllules vives, disposades unes al costat de les altres, els envans de separaci o plaques cribroses estan perforades, a permet la circulaci de saba d'una cllula a una altra. 6.1.Mecanismes de transport -Mecanisme passiu: es basa en la hiptesi del flux de massa. El moviment es realitza per mitj d'un gradient de pressi entre els rgans productors o fotosintetitzadors i els rgans consumidors. L'augment de concentraci de soluts als tubs cribosos provoca que entre aigua per osmosi. L'aigua procedeix de les cllules venes del xilema, i la gran quantitat d'aigua provoca el desplaament de la saba elaborada cap als rgans consumidors, als quals entra per transport actiu. La disminuci de concentraci de soluts provoca que l'aigua isca dels tubs cribrosos per osmosi als teixits que l'envolten. -Mecanisme actiu: es basa en la hiptesi desl corrents intracitoplasmtics, que considera que molts dels compostos orgnics podrien ser transportats a travs dels citoplasma dels tubs cribrosos amb consum d'energia. A l'hivern el moviment de la saba elaborada es veu interromput perqu els buits de les plaques cribroses es taponen amb callosa, per a la primavera la callosa es dissol i el moviment es torna a iniciar. La intensitat del trasport es veu augmentada amb les caracterstiques dels soluts, l'activitat metablica, la temperatura que afavoreix el metabolisme cellular, la llum que incrementa la formaci de sucres i l'oxigen. 7.El metabolisme i l'emmagatzemament dels nutrients Quan els nutrients arriben a les cllules sn utilitzats en dos tipus de reaccions metabliques: -Anabolismes: sn reaccions de sntesi i transformaci de compostos, en qu es restitueixen i s'elaboren components cellulars que necessiten les teixits en creixement. -Catabolisme: sn reaccions de degradaci, en les quals s'obt energia, com la respiraci cellular. Metabolisme secundari: les plantes tamb poden sintetitzar nombrosos cmpostos orgics de gran complexitat, que no solen formar part del metabolisme general, com pigments, essncies i sobretot alcaloides. Aquests compostos poden ser de gran importncia per a la planta o fins i tot per als consumidors que se n'alimenten. Els compostos ms importants sn: terpenoides, fenols, derivats de les porfirines i alcaloides. Entre aquest ltim es troben nombroses drogues, medicaments i verins, en moltes plantes sn substncies dissuasries per a no ser menjades i en altres casos es relaciones am compostos d'excreci (sntesi protectora).

7.1.Emmagatzemament de subtncies de reserva Moltes plantes emmagatzemen part dels nutrients elaborats com a substncies de reserva, com greixos, protenes i polisacrids com el mid. El depsit es realitza en teixits parenquimtics situats en rgans com les arrels i les tiges que sn transformades com en la remolatxa i les crelles. Tamb s'emmagatzemen en l'endoderma de les llavors. 8.L'excreci en plantes Les plantes no tenen aparell excretor, per aix els processos d'excreci no els tenen molt desenvolupats. Algunes deixalles slides sn emmagatzemades a l'interior de vacols, com vidres d'oxalat clcic, i altres sn reutilitzats en processos de sntesi. Molts arbres alliberen els productes d'excreci amb la caiguda de les fulles. Moltes plantes tenen teixits secretors a travs dels quals alliberen susbtncies com el nctar que s'emmagatzema en nectaris a les flors, resines que es guarden als canals resinfers, olis que s'expulsen per els pls glandulars i ltex que s'emmagatzema en els tubs laticfers. Altres substncies s'expulsen en forma gasosa com el CO2 o l'etil.