ECONOMIA POLITICA

Pietat Busquets (pietat.busquets@udg.es)

Tutories: Dilluns de 18h – 19h i Dijous de 11h – 12h
Despatx 315

Tema 0 – ELS 10 PRINCIPIS

S’agrupen en 3 grups:

- Com prenen les decisions els individus:

1. Els individus s’enfronten a dues disjuntives (s’ha de triar entre dos camins).
La societat s’enfronta entre eficiència (treure el màxim profit dels recursos
escassos) i equitat (te a veure amb el concepte de justícia, distribuïm
equitativament quan ho fem de forma justa). Aquests dos conceptes a vegades
es contraposen.

2. Cost d’oportunitat: el cost d’una cosa val allò que es renuncia per
aconseguir-ho.

3. Les persones racionals pensen en termes marginals: marginal vol dir canvi
petit.

4. Els incentius: fa que afectin a la gent (si els preus de les pomes baixa, la
gent en comprarà més), però hi ha incentius que no afecten a la gent (fumar;
perjudica la salut. Aquest no afecta a la gent, només els afecta un canvi en el
preu)

- Com interactuen els individus:

5. El comerç pot millorar el benestar global: si la gent s’especialitza es pot

intercanviar els productes i tothom hi surt guanyant (pescador- peix, pagès –
blat)

6. Els mercats normalment constitueixen un bon mecanisme per organitzar

l’activitat econòmica: l’economia de mercat és lliure (no hi ha cap prohibició per
produir o consumir coses per part del govern). Economia de mercat és una
economia que assigna els recursos mitjançant les decisions descentralitzades
(a la seva manera) de moltes empreses i famílies a mesura que intervenen en
el mercat.

Agents econòmics Sector privat Famílies o llars

Empreses
Sector públic

Adam Smith va ser el primer que va defensar el mercat, va dir que no calia fer
res en el mercat perquè funcionava sol.

1
Els preus reflecteixen el valor que tenim per un determinat producte.

A vegades els mercats fallen, quan hi ha monopoli (l’empresa pot posar els
preus que vol perquè és l’únic en tot el mercat) això fa que el sector públic hi
pugui intervenir (telefònica – el govern deixava fins un preu màxim).

7. L’estat a vegades pot millorar els resultats del mercat: pot ser que l’estat
intervingui en el mercat i no el millori.

- Com funciona l’economia en el seu conjunt:

8. El nivell de vida d’un país depèn de la seva capacitat per produir bens i
serveis: un país és més ric perquè produeix més (el rendiment d’una hora de
treball és diferent en els països).

9. La inflació (increment general del nivell dels preus): els preus augmenten
quan el govern imprimeix massa diner.

10. La societat s’enfronta a una disjuntiva a curt termini, entre la inflació i l’atur.

Aquesta reacció s’anomena corba de Philips (com més inflació menys atur i
viceversa)
π
π = Inflació
= Atur

Tema 1- ECONOMIA I TEORIA ECONOMICA

1. Economista com a científic

El mètode científic:

El que fa servir un economista per elaborar una teoria és:

- Observar un fenomen i preguntar perquè pot existir una determinada

relació (mètode inductiu).

- Formulació d’una sèrie d’hipòtesis i s’elabora la teoria que intenta

explicar el fenomen (mètode deductiu).

- Un cop la teoria està feta es verifica el que prediu la teoria amb

l’observació (contrastació o verificació).

Ceteris paribus: sinònim de “la resta no canvia”.

2
El mètode econòmic:

Un model econòmic és una simplificació i extracció de la realitat que a traves

de supòsits, arguments i realitats explica un determinat fenomen. El model
econòmic suposa que el comportament dels individus siguin racionals (actuen
segons els seus objectius. Com més racionals és el comportament dels
individus més fàcil és predir les coses).

Un model econòmic pot ser equacions o diagrames.

Exemple diagrama:

Variables exògenes Variables endògenes

Renda Supòsit Hipòtesis Quantitat de

demanda de
Preu Racional Màxima pizzes
satisfacció

Exemple equació:

Qd= f(p, Renda)

Economia:
- Segons Mankiu: és l’estudi de la manera com la societat gestiona els
seus recursos escassos.
- Segons Fisher: és un conjunt d’activitats econòmiques productives que
es relacionen i s’integren en sectors els bens dels quals s’intercanvien
en el mercat.

Microeconomia: estudia la manera com prenen les decisions les famílies i

empreses i com interactuen en cada mercat. (impost turístic Illes Balears, com
reaccionen).

Macroeconomia: estudia els fenòmens que afecten al conjunt de l’economia

(economia de ben estar – garantir un mínim a la població (l’estat paga l’atur,
sanitat, etc.)).

2. El paper de l’economista en la formació econòmica

Els economistes intenten explicar amb la màxima objectivitat una teoria.

- Anàlisi positiu: son afirmacions que intenten descriure el mon tal com és.

- Anàlisi normatiu: son afirmacions que intenten predir com hauria de ser,
quina política s’hauria d’aplicar i què hauríem de fer per millorar.

3
3. Perquè discrepen els economistes?

Discrepen perquè tenen valors diferents. En l’anàlisi positiu xoquen teories i en

l’anàlisi normatiu els valors.

Gràfics:

S’ha de tenir clar què es vol representar. Hi ha dos tipus de gràfics:

- 1 variable:
· Formatge: es sol representar en %
· Barres: volem aconseguir una comparació
· Sèrie temporal: per veure una evolució

- 2 variables o sistema de coordenades: si mirem la puntuació dels esportistes,

no solament és per les hores d’entrenament, sinó que també hi influeixen altres
factors.

Exemple: Quantitat demanda de novel·les va en funció del preu (també

influeixen la renda, gustos, etc.). En aquest exemple suposem que agrada llegir
a tothom.

Preu Rendes 20.000 30.000 40.000 P

10 2 5 8
9 6 9 12 10
8 10 13 16
7 14 17 20
6 18 21 24
5 22 25 28
30 Qd
D1 = demanda amb una renda de 30.000
D2 = demanda amb una renda de 40.000
D3 = demanda amb una renda de 20.000

Demanda insensible en els canvis Demanda sensible en els canvis

P P

Q Q

Tema 2 – QUESTIONS ECONÒMIQUES BÀSIQUES

1. Escassetat de recursos

El problema econòmic sorgeix quan les necessitats són il·limitades i els

recursos son limitats i s’han de prendre decisions. Aquí entra el primer principi,
els individus han de triar perquè no poden obtenir tot el que volen ja que els
recursos són escassos.

4
2. FPP (Frontera de Possibilitats de Producció)
3. Cost oportunitat

És un gràfic que mostra les diverses combinacions de productes que pot

produir una economia donats els factors de producció i la tecnologia existents.
Només mostra la combinació de dos grups de productes.

Ordinadors
3000 FPP

2000

1000

300 700 1000 Cotxes

Si produïm 2000 ordinadors i 700 cotxes serà eficient (ja que toca la FPP), en
canvi si produïm 1000 ordinadors i 300 cotxes no serà eficient.

És eficient quan estem sobre la FPP. Els que estan per fora no son possibles.

En aquest punt s’hi barregen tres principis: eficiència, els individus s’enfronten
a disjuntives i el cost d’oportunitat.

La forma de FPP és còncava i té molt a veure amb el cost d’oportunitat, aquest

és diferent en tota la corba.

Si la tecnologia avança en un dels dos sectors ens permet gaudir de més

possibilitats en els dos sectors.

Més possibilitats de producció

Llei de rendiment decreixents:

Existeixen rendiments decreixents en la producció d’un bé si la quantitat de

productes addicional que obtenim quan afegim successivament unitats
addicionals iguals d’algun dels factors de producció amb relació als altres
factors que es mantenen fixos la producció d’aquest bé cada cop és menor.

Imaginem que hem de produir ordinadors o telèfons mòbils.

Ordinadors Telèfons Cost oportunitat

A 0 18
B 1 17 1
C 2 14 3 Cost oportunitat dels ordinadors
D 3 9 5 en terme telèfons.
E 4 0 9

5
Telf.
18 Si augmentem la producció d’ordinadors el cost
d’oportunitat va augmentant, primer és 1, 3, 5 i 9
(el pendent cada vegada és més gran).
10 En aquest cas per saber el cost d’oportunitat
preguntem: quants telf. he de renunciar per un
ordinador?
1 2 3 4 Ordinadors

Exemple: suposem sempre 5 màquines (capital) i que els treballadors van

augmentant (treball).

Capital Treball Producció total ordinadors Augment producció total

5 0
5 1
5 2
5 3
5 4
0
4 4
7 3
9 2
10 1

Arribarà un moment que encara que agafem més treballadors no augmentarem

la producció.

Dir que hi ha rendiments decreixents està totalment relacionat en que el cost

d’oportunitat de produir unitats successives d’un bé cada vegada és més alt.

Cada vegada s’ha de renunciar a més factors de producció per produir el

mateix (en el cas dels ordinadors primer renunciem a 1 telf per fer 1 ordinador
però el final hem de renunciar a 9 telf per produir 1 ordinador).

Exercici:

10 unitats terra (T) 5 unitats treball (L) 3 unitats capital (K)

Podem triar entre aliments (T + L) o vestits (K + L)

T L Producció aliments K L Producció vestits

10 0 0 3 0 0
10 1 50 3 1 10
10 2 90 3 2 18
10 3 120 3 3 24
10 4 140 3 4 28
10 5 150 3 5 30

El treball és el recurs escàs.

Representeu frontera de possibilitats de producció d’aliments i vestits.

6
 L aliments L vestits Producció aliments Producció vestits
A 0 5 0 30
B 1 4 50 28
C 2 3 90 24
D 3 2 120 18
E 4 1 140 10
F 5 0 150 0

Aliments

150 El factor de producció dels vestits en terme

125 d’aliments cada vegada és més gran
100
75
50
25
0
10 20 30 vestits

Promig:

F  E : Cost oportunitat per produir 10 vestits és 10 aliments.

Cost oportunitat = 10 aliments / 10 vestits = 1 aliment per vestit

E  D : Cost oportunitat per produir 8 vestits més és 20 aliments.

Cost oportunitat = 20 aliments / 8 vestits = 2,5 aliment per vestit

D  C : Cost oportunitat per produir 6 vestits més és 30 aliments.

Cost oportunitat = 30 aliments / 6 vestits = 5 aliment per vestit

C  B : Cost oportunitat per produir 4 vestits més és 40 aliments.

Cost oportunitat = 40 aliments / 4 vestits = 10 aliment per vestit

B  A : Cost oportunitat per produir 2 vestits més és 50 aliments.

Cost oportunitat = 50 aliments / 2 vestits = 25 aliment per vestit

4. Costos econòmics versos costos comptables

L’objectiu empresari és obtenir els màxims beneficis.

Ingressos totals: és el valor de preu de venda per la quantitat produïda.

Costos totals: és el valor de mercat dels factors de producció que utilitza una
empresa a la seva producció (matèries primeres, llum, etc.).

- Costos explícits: són els costos comptables, exigeixen una despesa

(treballadors – sous).

- Costos implícits o econòmics: no exigeixen un pagament, són els costos

d’oportunitat (una persona que té 4.000.000 pot comprar un pàrking i

7
 llogar-lo per 20.000 al mes (guanya anualment 240.000) o invertir-ho a
deute públic amb interès 10% (guanya anualment 400.000), el cost
oportunitat serien les 160.000 que perd si compres el pàrking).

Benefici comptable: quan es parla només de costos explícits.

Benefici econòmic: quan es parla de costos explícits i implícits.

5. Mercats, economies mixtes i economies centralitzades

Sistema econòmic: és la manera en què una societat dona respostes com: que
hem de produir? Com ho hem de produir? i quan ho hem de produir?

Economia de mercat: en un sistema com aquest els individus tenen plena

llibertat en què volen consumir (d’acord amb la seva renda) i quin treball volen
fer. Per altre banda, els empresaris son la figura central a l’activitat productiva i
son totalment lliures per produir el que volen (sistema capitalista pur). L’estat no
intervé. Els preus són els instruments indicadors que ajusten de forma racional
els plans entre empreses i persones. Tot és propietat privada.

Sistema econòmic mixta: combina els principis bàsics de l’economia de mercat

amb una intervenció de l’estat en determinades àrees que tinguin un interès
social. Neix de garantir unes necessitats mínimes. Assegura el ben estar social
de tota la població amb caràcter universal (no discrimina). Combina la propietat
privada i la pública.

Sistema d’economia planificada:

- Centralitzada: no existeix el mercat ni propietats privades dels mitjans de

producció. Només hi ha un agent econòmic; l’estat. Aquest ho decideix
tot (la producció, on treballa cada individu, què menja cada individu,
etc.). Aquesta economia ha anat evolucionant cap a un sistema
descentralitzat.
- Descentralitzat: l’estat no ho decideix tot, hi ha altres agents econòmics.

6. Especialització i intercanvi

El comerç pot millorar el ben estar de tothom, si s’ho hagués de produir tot
cada individu podria gaudir de menys coses que si cadascú s’especialitza en
una cosa.

Imaginem una economia que només hi ha dos béns (carn i patates) i només
dos agents (agricultor i ramader). Suposem que a tots dos els agrada menjar
carn amb patates. Ens podem trobar en diferents situacions.

- Que cadascú només és capaç de produir un bé. Aquí intercanvien els béns.

- Que el ramader pot produir carn i també patates encara que a un cost molt
elevat, i l’agricultor pot produir patates i també carn encara que a un cost molt
elevat. Aquí també els hi surt millor intercanviar béns.

8
 1 Kg carn 1 Kg patates
Agricultor 20 hores 10 hores
Ramader 1 hora 15 hores

- Que el ramader és capaç de produir carn i patates a un cost raonable, què

passa amb l’agricultor?

1 Kg carn 1 Kg patates
Agricultor 20 hores 10 hores
Ramader 1 hora 8 hores

L’avantatge absolut: el tindrà aquell individu que necessita una quantitat menor
de factors de producció per produir el bé.

L’avantatge comparatiu: no és res més que el cost d’oportunitat. L’avantatge

competitiu de la producció d’un bé el tindrà aquell individu que tingui un cost
d’oportunitat menor.

Exemple:

Suposem recursos; 40 hores.

Quantitat de producció (kg) en 40 hores:

Kg carn Kg patates
Agricultor 2 Kg 4 Kg
Ramader 40 Kg 5 Kg

Frontera Possibilitats Producció:

Agricultor Ramader

Carn (Kg) Carn (Kg)

2 40
* *
1 20

0 2 4 Patates (Kg) 0 2,5 5 Patates (Kg)

Pot ser que l’agricultor faci servir tots els recursos per produir patates. Parla
amb el ramader i arriben que; 1 kg de patates  3 kg de carn

Agricultor

Les 40 hores les dedica a produir patates. Com a molt pot produir 4 kg de
patates. D’aquests 4 kg de patates en canvia 1 kg per 3 kg de carn.

9
D’aquesta forma li queden 3 kg de patates i 3 kg de carn (* representat gràfica
anterior).

Cost oportunitat per 1 kg de patates és 1/2 kg de carn.

Cost oportunitat per 1 kg de carn és 2 kg de patates.

Produir 1 kg de carn li costa 2 kg de patates, en canvi si ho intercanvia en el

mercat només li costa 1/3 kg de patates. Li surt més a compte anar a buscar
carn al mercat.

Ramader

Les 40 hores les dedica; 24 hores a produir carn i les 16 restants patates. Com
a molt pot produir 24 kg de carn i 2 kg de patates. D’aquests 24 kg de carn en
canvia 3 kg per 1 de patates.
D’aquesta forma li queden 21 kg de carn i 3 kg de patates (* representat gràfica
anterior).

Cost oportunitat per 1 kg de patates és 8 kg de carn.

Cost oportunitat per 1 kg de carn és 1/8 de carn.

Produir 1 kg de patates li costa 8 kg de carn, en canvi si ho intercanvia en el

mercat només li costa 3 kg de carn. Li surt més a compte anar a buscar patates
al mercat.

Aquest cas fa que tan l’agricultor com el ramader en surtin beneficiats, ja que
cap dels dos podria produir l’ho que n’han tret.

Si un individu té l’avantatge absolut en els dos béns s’ha de mirar el cost

d’oportunitat. Encara que un individu s’especialitza en els dos bens no vol dir
que no s’intercanviïn res, ho faran depenen de la Relació Real d’Intercanvi
(RRI). En aquest cas era: 1 kg de patates  3 kg de carn.

Relació Real d’Intercanvi de la carn:

Agricultor

Compra carn al mercat si el que li costa és més verat que el que li costa a ell
produir-ho.

Anar mercat a buscar 1 kg de carn li costa 1/3 kg de patates.

Produir ell 1 kg de carn li costa 2 kg de patates.

La RRI 1 kg de carn ha de ser menor 2 kg de patates  RRI < 2 kg patates

Ramader

Ven carn al mercat si el que en treu és més del que li costa per produir-ho.

Anar mercat a vendre 1 kg de carn en treu 1/3 kg de patates

Produir ell 1 kg de carn li costa 1/8 de patates.

10
La RRI 1 kg de carn ha de ser major 1/8 kg de patates.

Per tan la RRI  1/8 kg patates < RRI < 2 kg patates

Relació Real d’Intercanvi de les patates:

Ramader

Compra patates al mercat si el que li costa és més verat que el que li costa a ell
produir-ho.

Anar mercat a buscar 1 kg de patates li costa 3 kg de carn.

Produir ell 1 kg de patates li costa 8 kg de carn.

La RRI 1 kg de patates ha de ser menor 8 kg de carn  RRI < 8 kg carn

Agricultor

Ven patates al mercat si el que en treu és més del que li costa per produir-ho.

Anar mercat a vendre 1 kg de patates en treu 3 kg de carn.

Produir ell 1 kg de patates li costa 1/2 de carn.

La RRI 1 kg de patates ha de ser major 1/2 kg de carn.

Per tan la RRI  1/2 kg carn < RRI < 8 kg carn

Exemple:

Els recursos per produir a cada país són: 200

Recursos necessaris per produir:

1 Kg formatge 1 l vi
Alemanya 1 2
Espanya 5 1

Suposem no hi ha especialització ni comerç:

Alemanya

Fa servir 100 recursos per produir formatge  100 kg de formatge

Fa servir 100 recursos per produir vi  50 l de vi

Espanya

Fa servir 100 recursos per produir formatge  20 kg de formatge

Fa servir 100 recursos per produir vi  100 l de vi

11
Suposem que hi ha especialització: RRI = 1 l vi  1 kg formatge

Alemanya

Fa servir tots els recursos per produir formatge  200 kg formatge

Exporta 100 kg de formatge per 100 l vi. Per tan, al final té 100 kg de formatge i
100 l de vi.

Espanya

Fa servir tots els recursos per produir vi  200 l vi

Exporta 100 l de vi per 100 kg de formatge. Per tan, al final té 100 l de vi i 100
kg de formatge

En aquesta situació tots dos hi surten guanyant.

Exemple:

1 Kg formatge 1 l vi
EUA 1 2
Guinea 200 800

EUA és més productiu en termes absoluts.

Cost d’oportunitat:

1 Kg formatge 1 l vi
EUA 1/2 2
Guinea 1/4 4

En la producció de vi és relativament més eficient EUA, en canvi en la

producció de formatge és relativament més eficient Guinea.

Preu relatiu del vi: Preu relatiu del formatge:

2 kg formatge < RRI < 4 kg formatge 1/4 l vi < RRI < 1/2 l vi

Exemple:

Recursos necessaris per produir:

1 Kg ordi 1 l vi Recursos totals

País A 6 8 120
País B 10 10 300

Possibilitats de producció:
Kg ordi l vi
País A 20 15
País B 30 30

12
Cost d’oportunitat:

1 Kg ordi 1 l vi
País A 3/4 4/3
País B 1 1

El país A s’especialitzarà en produir ordi i el B vi.

País A País B

Ordi Ordi
30 30

20 20

10 10

10 20 30 Vi 10 20 30 Vi

Si RRI: 1 kg ordi  2 l vi qui exportarà vi?

Cap dels dos ja que 1 l vi és 1/2 kg ordi i a cap dels dos els hi surt a compte.

7. Tipus de canvi nominal i tipus de canvi real

Tipus de canvi nominal: quantes unitats de moneda estrangera es poden

canviar per una unitat de moneda nacional (o corrent)?

€ s’aprecia 1,30 $/€

℮ = 1,25 $/€
€ es deprecia 1,20 $/€

℮ = 125 I/$

USA 1 hamburguesa 2 $  250 Iens

Japó 1 hamburguesa 1000 Iens  8$

Tipus de canvi real: quantes unitats d’un bé estranger es poden canviar per una
unitat de bé del país?

Per una hamburguesa japonesa en puc obtenir 4 d’americanes.

E =exp p = preu del país
p p* = preu país estranger

0,10 hj/ha
E = 125 I/$ x 2 $/ha = 0,25 hj/ha
1000 I/hj 0,30 hj/ha

Per 1 hamburguesa americana en tenim 0,25 hamburgueses japoneses.

13
 Tema 3 – EL SISTEMA ECONÒMIC BESAT EN EL MERCAT

1. Mercat i competència

Un grup de compradors i venedors d’un determinat bé o servei. Per defecte

parlem de mercat competitiu, és on hi ha molts compradors i molts venedors,
per tan, cadascun d’ells té una influencia insignificant en el preu del mercat.

- Competència perfecte: es regeixen per dues característiques; els béns

són iguals (productes homogenis) i tan els compradors com els venedors
són preu acceptat (cap d’ells influeix en el preu del mercat).

- Monopoli: un sol venedor.

- Oligopoli: grup de venedors que no competeixen entre ells.

2. Demanda

La quantitat demandada d’un bé. Quantitat que els compradors volen i poden
comprar. Determinant de la demanda:

- Preu: un increment del preu fa que disminueixi la demanda i viceversa.

Llei de demanda; els bens que la compleixen són bens ordinaris i els
bens que no la compleixen són bens Giffen (al augmentar el preu la
quantitat demandada augmenta).

- Renda: quan augmenta la renda augmenta la demanda i viceversa, són

bens normals. Els bens inferiors són aquells que al augmentar la renda
disminueix la demanda.

- Preu dels bens relacionats:

· Bens substitutius: quan el preu d’un be augmenta, la demanda de l’altre

augmenta i viceversa (lents de contacte i ulleres).

· Bens complementaris: quan augmenta el preu d’un be, disminueix la

quantitat de demanda dels dos (cotxes i gasolina).

- Gustos: com més ens agrada més demanda i viceversa.

- Expectatives: augmenta o disminueix la demanda depenen del que es

preveu que vindrà (si pròximament m’apugen el sou o em quedo sense
feina).

- Nombre de compradors: com més compradors més demanda i

viceversa.

14
Taula de demanda

Preu gelat Demanda Pepita Demanda Lolita Demanda mercat (suma)

0 12 7 19
0,50 10 6 16
1 8 5 13
1,50 6 4 10
2 4 3 7
2,50 2 2 4
3 0 1 1

Corba de demanda

3
D1 = Demanda Pepita
2 D2 = Demanda mercat

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20

3. Oferta

Quantitat que els venedors volen i poden vendre. Determina l’oferta:

- Preu: un augment del preu fa que hi hagi un augment de l’oferta i

viceversa.

- Preu dels factors de producció: quan augmenta el preu d’un o més d’un
factor l’oferta disminuirà i viceversa.

- Tecnologia: una millora fa que augmenti la quantitat d’oferta.

- Expectatives: si una empresa creu que pot augmentar el preu del bé, es
queda una part de la producció actual oferint menys productes al mercat
fins que el preu augmenti (només passa en certs productes, aliments
no).

Taula d’oferta

Preu gelat Oferta empresa 1 Oferta empresa 2 Oferta mercat (suma)

0 0 0 0
0,50 0 0 0
1 1 0 1
1,50 2 2 4
2 3 4 7
2,50 4 6 10

15
 3 5 8 13
Corba d’oferta

3
D1 = Oferta empresa 1
2 D2 = Oferta mercat

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20

4. Equilibri

És un punt on l’oferta i la demanda s’igualen.

3
Excedent (excés oferta)
2 Punt d’equilibri
Escassetat (excés demanda)
1

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20

D1 = Demanda mercat
D2 = Oferta mercat

Llei d’oferta i demanda: estableix que el preu d’un bé s’ajusta per equilibrar
l’oferta i la demanda.

Oferta No canvia Augmenta Disminueix

Demanda
No canvia = Preu Preu Preu
= Quantitat Quantitat Quantitat
Augmenta Preu * Preu Preu
Quantitat Quantitat * Quantitat
Disminuei Preu Preu * Preu
x Quantitat * Quantitat Quantitat

* No es pot dir què passa, depèn de l’increment o disminució de la demanda o

oferta.

Exercici

Situació inicial
Qd = 1.000 – 10p Qd = 1.000 – 10 x 40
Qs = 200 + 10p Qd = 600
Qs = 200 + 10 x 40
200 + 10p = 1.000 – 10p Qs = 600
10p + 10p = 1.000 – 200
20p = 800

16
p = 40 Preu equilibri Quantitat equilibri
Situació primera; la demanda augmenta
Qd = 2.000 – 10p Qd = 2.000 – 10 x 90
Qd = 1.100
200 + 10p = 2.000 – 10p
10p + 10p = 2.000 – 200
20p = 1.800
p = 90

Situació segona; la demanda disminueix

Qd = 2.000 – 10p Qd = 500 – 10 x 15
Qd = 350
200 + 10p = 500 – 10p
10p + 10p = 500 – 200
20p = 300
p = 15

Situació tercera; l’oferta augmenta

Qs = 500 + 10p Qs = 500 + 10 x 25
Qs = 750
500 + 10p = 1.000 – 10p
10p + 10p = 1.000 – 500
20p = 500
p = 25

Situació quarta; l’oferta disminueix

Qs = 10p Qs = 10 x 50
Qs = 500
10p = 1.000 – 10p
10p + 10p = 1.000
20p = 1.000
p = 50

Situació cinquena; l’oferta i la demanda augmenten

Qd = 2.000 – 10p Qd = 2.000 – 10 x 75
Qs = 500 + 10p Qd = 1.250

500 + 10p = 2.000 – 10p

10p + 10p = 2.000 – 500
20p = 1.500
p = 75

5. Intervenció sector públic (control preus i impostos)

Control de preus

Quan el sector públic interior intervé en els preus és perquè creu que el preu de
mercat és injust o bé pels compradors o pels venedors.

17
Els consumidors troben el preu massa alt

Si el govern fixa un preu màxim per sobre el preu d’equilibri, no és rellevant. En

canvi si el preu màxim és per sota el preu d’equilibri és rellevant. Això provoca
un excés de demanda, per tan, hi ha gent que es queda sense poder comprar.

Preu màxim: preu legal més alt que es pot vendre un bé o servei.

Els productors troben el preu massa baix

Si el govern fixa un preu mínim per sota el preu d’equilibri, no és rellevant. En

canvi si el preu mínim és per sobre el preu d’equilibri és rellevant. Això provoca
un excés d’oferta, per tan, hi ha venedors que no vendran el seu producte.

Preu mínim: preu legal més baix que es pot vendre un bé o servei.

Salari Mínim Intraprofessional (SMI)

Preu SMI

Treball

Només és efectiu per treballadors no qualificats. Els treballadors qualificats

estan molt per sobre del SMI.

Control d’impostos

El sector públic fixa un impost de 0,50 euros sobre el preu de venda, aquí s’ha
d’estudiar qui és que es fa càrrec d’aquest import, si el paguen els compradors
o els venedors.

Paguen els compradors

Hauran de pagar cada vegada que comprin el producte 0,50 euros més.

Venedor P0 = 3 - 0,20 3,30

P1 = 2,8
3
Comprador P0 = 3 2,80
P1 = 2,8 3,30 - 0,30
T = 0,5 90 100 Q

S = oferta
D = demanda inicial
D = demanda final

18
Paguen els venedors

Cada vegada que venguin un producte han de pagar 0,50 euros.

Comprador P0 = 3 - 0,30 3,30

P1 = 3,3
3
Venedor P0 = 3 2,80
P1 = 3,3 2,80 - 0,20
T = 0,5 90 100 Q

D = demanda
S = oferta inicial
S = oferta final

Els venedors fan pagar 3 euros, com que el govern posa un impost de 0,50
euros, els venedors augmenten el preu a 3,30 euros. Els venedors perden 0,20
euros perquè han de pagar l’impost i els compradors perden 0,30 euros perquè
s’ha apujat el preu.

Exemple:

Imaginem que estem al mercat del bé X, hi ha 1.000 consumidors i 100

productors tots idèntics. Cada consumidor es comporta d’acord amb la funció
de la demanda Qd = 10 – Px. Els productors es comporten d’acord amb la
funció d’oferta Qs = 10Px. Trobeu la funció de demanda i mercat.

Qd = 1.000 (10 – Px)

Qd = 10.000 – 1.000Px

Qs = 1.000Px

a) Equilibri entre oferta i demanda

10.000 – 1.000Px = 1.000Px P

10.000 = 1.000Px + 1.000Px
Px = 5 5

Qs = 1.000 * 5 = 5.000
5.000 Q
d
b) Augment renda compradors  Q = 12.000 – 1.000Px

12.000 – 1.000Px = 1.000Px P

12.000 = 1.000Px + 1.000Px 6
Px = 6 5

Qs = 1.000 * 6 = 6.000
5.000 6.000 Q

19
c) Els productors augmenten les vendes  Qs = 2.000 + 1.000Px

10.000 – 1.000Px = 2.000 + 1.000Px P

10.000 – 2.000 = 1.000Px + 1.000Px
Px = 4 5
4
Qs = 2.000 + 1.000 * 4 = 6.000
5.000 6.000 Q

d) Els productors augmenten les vendes i els compradors augmenten la renda

Qs = 2.000 + 1.000Px Qd = 12.000 – 1.000Px

12.000 – 1.000Px = 2.000 + 1.000Px P

12.000 – 2.000 = 1.000Px + 1.000Px
Px = 5 5

Qs = 2.000 + 1.000 * 5 = 7.000

5.000 7.000 Q

e) Intervenció sector públic; preu màxim 4 euros i preu mínim 6 euros.

P És rellevant si posen un preu mínim de 4 euros . Hi

6 haurà una quantitat de 2.000 d’excés de demanda, hi
5 haurà compradors disposats a pagar més car però
4 poder aconseguir el producte.
5.000 6.000 És rellevant si posen un preu màxim de 6 euros. Hi
Q haurà una quantitat de 2.000 d’excés d’oferta, hi haurà
venedors que es quedaran sense vendre els seus
productes.

f) Intervenció sector públic; fixa un impost per unitat produïda venuda; 2 euros
per cada producte que es ven.

Qs = 1.000 (Px – 2)

10.000 – 1.000Px = 1.000Px – 2.000 P

10.000 + 2.000 = 1.000Px + 1.000Px 6
Px = 6 5
4
Qs = 1.000 * 6 – 2.000 = 4.000
Q
4.000 5.000
Inicialment els compradors pagaven 5 euros, amb el nou impost n’han de pagar
6 euros, per tan perden 1 euro.

P0 = 5 -1
P1 = 6

20
Inicialment els venedors ho venien a 5 euros, amb el nou impost apugen els
preus a 6 euros però com que han de pagar 2 euros fa que els quedin 4 euros,
per tan perden 1 euro.

P0 = 5
-1
P1 = 6 4
T=2

g) Intervenció sector públic; subvencionen 2 euros per cada unitat produïda

Qs = 1.000 (Px + 2)

10.000 – 1.000Px = 1.000Px + 2.000 P

10.000 – 2.000 = 1.000Px + 1.000Px 5
Px = 4 4

Qs = 1.000 * 4 + 2.000 = 6.000

Q
5.000 6.000
Inicialment els compradors pagaven 5 euros, amb la nova subvenció n’han de
pagar 4 euros, per tan guanyen 1 euro.

P0 = 5 +1
P1 = 4

Inicialment els venedors ho venien a 5 euros, amb la nova subvenció abaixen

els preus a 4 euros però com que els donen 2 euros fa que els quedin 6 euros,
per tan guanyen 1 euro.

P0 = 5
+1
P1 = 4 6
T=2

Tema 4 – MESURA DE LA SENSIBILITAT DELS PLANS: LES

ELESTICITATS

L’elasticitat mesura el grau de resposta dels venedors o compradors davant

d’una situació.

1. Elasticitat preu de la demanda

Busquem el grau que la quantitat de demanda respon davant d’una variació del
preu

- Depèn del tipus de bens que una demanda sigui elàstica o inelàstica.
Quan són béns necessaris (aliments, medicaments, etc.) són inelàstics,
en canvi, els béns de luxe són elàstics.

21
 - Si el bé té o no un substitutiu assequible. Com més fàcil sigui substituir
un producte més elàstica (iogurt de maduixa o natural), en canvi com
més difícils serà substituir més inelàstica.

Com es calcula

|Ep| = Variació percentual de la quantitat de demanda

Variació percentual del preu

El preu dels gelats ha augmentat un 10% i la demanda ha disminuït un 20%.

|Ep| = 20% = 2  és el valor de l’elasticitat

10%

L’elasticitat sempre dona un valor, mai amb tan per cent.

Ep > 1 direm que la demanda és elàstica.

Ep = 1 direm que la demanda és unitària.
Ep < 1 direm que la demanda és inelàstica.

6 B
PA= 4 QA= 120
4 A PB= 6 QB= 80

80 120

Variació percentual preus = 6 – 4 x 100 = 50%

4

Variació percentual quantitat = 120 – 80 x 100 = 33%

120

Ep = 33% = 0’66  demanda inelàstica

50%

∆Q
Ep = Q = ∆Q x Q = 40 x 2 = 0’66
∆ P ∆ P P 120 4
P

Relació entre elasticitat preu i pendent

P D
5
4 Ep = 0% = 0  És totalment o perfectament inelàstica.
25%
100 Q
Pendent = 1/0 = ∞

22
P D1
5
4 Ep = 10% = 0’4  És inelàstica. Pendent = 1/10 = 0,1
25%
90 100 Q

P D2
5
4 Ep = 25% = 1  És unitària. Pendent = 1/25 = 0,25
25%
75 100 Q

P D3
5
4 Ep = 50% = 2  És elàstica.
25%
50 100 Q

P
D4
Ep = 0  És totalment o perfectament elàstica.
Q
Pendent = 0

Relació entre elasticitat preu i ingrés total (It)

El que paguen els consumidors o la quantitat percebuda dels venedors.

It = P * Q

P
It = 4 * 100 = 400
4

100 Q

Com varia l’ingrés total al variar la corba de demanda?

P D1
3 B
ItA = 1 * 100 = 100 ↑ Preu = ↑ Ingrés total
A
1
ItB = 3 * 80 = 240 Ep = 20% = 0’1 Inelàstica
80 100 Q 200%

P D3
5 B
ItA = 50 * 4 = 200 ↑ Preu = ↓ Ingrés total
A
4
ItB = 20 * 5 = 100 Ep = 60% = 2’4 Elàstica
20 50 Q 25%

23
Si la demanda és inelàstica veiem que si augmenta el preu augmenta l’interès
total i viceversa.

Si la demanda és elàstica veiem que si augmentem el preu disminueix l’interès

total i viceversa.

∆It = ∆P * Q + P * ∆Q

∆It = P * ∆P * Q + P * Q * ∆Q
P Q

∆It = P * Q * ∆P + P * ∆Q
P Q

∆It = P * Q * ∆P + ∆Q
P Q

Si el preu augmenta i la quantitat disminueix poc (menys que P) l’interès total

augmenta.

Si el preu augmenta i la quantitat disminueix molt (més que P) l’interès total

disminueix.

Funció lineal

7
A
6
B
5
C
4
D
3
E
2
F
1

2 4 6 8 10 12 14

50% 16,6%

El sempre és el mateix (1/2) però l’elasticitat no.

Ep = 50% = 2,5 > 1 Elàstica  Del punt B a l’A

20%

Ep = 16,6% = 0,16 < 1 Inelàstica  Del punt F a l’E

100%

24
P Q It
7 0 0 A) Elàstic ↑P = ↓It
6 2 12 A ↓P = ↑It
5 4 20
4 6 24 B
B) Unitària P = It
3 8 24
2 10 20
1 12 12 C C) Inelàstica ↑P = ↑It
0 14 0 ↓P = ↓It

Elasticitat renda

Mesura el grau de resposta de la quantitat demandada davant una variació de

la renda.

∆Q ER > 0 Béns normals Béns necessaris si ER és baixa

ER = Q Béns de luxe si ER és alta
∆R
R ER < 0 Béns inferiors

Elasticitat creuada

Mesura el grau de resposta de la quantitat demandada d’una variació del preu

d’un altre bé.

∆Q EC > 0 Béns substitutius

EC = Q
∆P altre bé
P altre bé EC < 0 Béns complementaris

Elasticitat preu de l’oferta

Mesura el grau de resposta de la quantitat oferida en relació a la variació del

seu preu.

∆QS
EPs = Variació percentuals Q oferida = QS
Variació percentuals P ∆P
P

P S1
5
4 Eps = 0% = 0  És totalment o perfectament inelàstica.
25%
100 Q

25
P S2
5
4 Eps = 10% = 0’4 <1 És inelàstica .
25%
100 110 Q

P S3
5
4 Eps = 25% = 1  És unitària.
25%
100 125 Q

P S4
5
4 Eps = 100% = 4 >1 És elàstica.
25%
100 200 Q

P
S5
Eps = ∞  És totalment o perfectament elàstica.

Q
A curt termini és més inelàstica i a llarg termini és més elàstica.

Incrementa l’oferta i la demanda no varia

La quantitat augmenta i el preu disminueix.

P
S
S’

D
Q

Com més gran és la demanda, més gran és l’increment de la quantitat i més

petita la disminució del preu.

P S
S’

D
Q

Com més inelàstica és la demanda, més petit és l’increment de la quantitat i

més gran la disminució del preu.

26
Incrementa la demanda i l’oferta no varia

La quantitat augmenta i el preu augmenta.

P
S

D’
D
Q

Com més elàstica és l’oferta, més gran és l’increment de la quantitat i més petit
serà l’increment del preu.

P S

D’

D
Q

Com més inelàstica és l’oferta, més petit és l’increment de la quantitat i més

gran serà l’increment del preu.

Repartiment de l’impost

Oferta més elàstica que la demanda

P S
pc
p1
pv D

Q
Exemple tema anterior gelats:

P1 = Preu sense impost (3€)

Pv = Preu venedors (guanyen 2’80€)
Pc = Preu compradors (paguen 3’30)

L’impost recau més sobre els compradors.

Demanda més elàstica que l’oferta

P S
pc
p1
pv D

27
Exemple tema anterior gelats:

P1 = Preu sense impost (3€)

Pv = Preu venedors (guanyen 3’10€)
Pc = Preu compradors (paguen 2’60)

L’impost recau més sobre els venedors.

Exemple:

Qd = 1.000 – 10p
Qs = 200 + 10p  p = 0’1Qs – 20  Pendent = 0’1

Qs P Qd P Equilibri
200 0 1.000 0 P  40
1.000 80 0 100 Q  600

Pendent = 80 = 0’1
800

P D’ S

100 D
80
60 S’
40
20

200 600 1.000 1600 2.000 Q

Situació 1

Oferta es manté igual  Qs = 200 + 10p

Demanda augmenta  Qd = 2.000 – 10p

Qd P Equilibri
2.000 0 P  90
0 200 Q  1.100

Situació 2

Demanda es manté igual  Qd = 1.000 - 10p

Oferta augmenta  Qs = 200 + 30p

Qs P Equilibri
200 0 P  20
4.000 40 Q  800

28
Situació 2

Oferta augmenta  Qs = 200 + 30p

Demanda augmenta  Qd = 2.000 – 10p

Equilibri
P  45
Q  1.550

Tema 5 – ELS AGREGATS ECONÒMICS

1. PIB

Mesura de l’activitat econòmica d’un país.

L’INE és el que porta el PIB. Institut Nacional de Comptabilitat.

El flux circular de la renda és un diagrama, el darrera del qual hi ha supòsits:

- No hi ha sector públic.
- No hi ha sector exterior (és una economia tancada).
- Només es produeix un sol bé.
- Només hi ha un factor de producció; el treball.
- Només hi ha dos sectors; les empreses i les famílies.

En una economia es poden tenir: sector públic, sector privat (famílies i

empreses) i sector exterior.

Renda
Treball

ECONOMIES DOMÈSTIQUES EMPRESES

Producció
Despesa

Mercat de factors de treball. Flux monetari

Mercat de béns i serveis. Flux de béns i serveis

PIB: és el valor de mercat de tots els béns i serveis finals produïts en un país
en un període determinat de temps.

Valor de mercat: valor que tenen els béns i serveis alhora de vendre’ls.

Els productes mitjos que queden sense fer servir augmenten la inversió.

29
Des del punt de vista de la despesa

Components de despesa d’una economia global:

- Consum (C): despesa que fan les famílies en béns i serveis sense tenir
en compte la compra de nous habitatges.

- Inversió (I): despesa en equipament de capital, existències i estructures

de les empreses. També la compra de habitatges per part de les famílies
(També anomenat inversió residencial).

La variació d’existències de formació bruta de capital.

- Despesa pública (G): compra de l’Estat o consum públic. Despesa de

l’administració, el que es gasta l’Estat en carreteres, funcionaris,
ensenyament, etc.

- Exportacions netes (XN): la despesa dels estrangers en béns produïts a

l’interior menys la despesa dels residents en béns estrangers.
XN = X – M (exportacions – Importacions).

PIB preu mercat = C + I + G + XN

Des del punt de vista de la renda Des del punt de vista de la producció

+ Remuneració dels assalariats + Agricultura

+ Excedent brut d’explotació + Indústria
PIB cost de factors + Serveis
+ Impostos PIB cost de factors
- Subvencions + Impostos
PIB preu mercat - Subvencions
PIB preu mercat

PIB: reflecteix tota la producció generada dintre del país, independentment de

qui tingui la propietat del país.

PNB: total d’ingressos percebuts pels residents d’un país sense tenir en compte
on estan.

PNN: producte nacional net, és el mateix que el producte nacional brut menys
la depreciació.

Renda nacional: la renda total que reben els habitants d’un país.
RN = PNN – Impostos + Subvencions

Renda personal: famílies i empreses que no són societats anònimes.

Renda personal disponible: un cop hem pagat els impostos.

30
PIB Nacional o a preus corrents: mesura el valor dels béns i serveis produïts
en un determinat moment de temps valorats a preus de mercat a preus corrents
(tot és del mateix any, tan els béns com el seu preu).

PIB Real o a preus constants: el mateix a preus constants (encara que siguin
béns de diferents anys, el preu és el mateix).

El PIB real i el PIB nominal de l’any base serà el mateix. L’any base és l’any
que agafem el preu dels productes i el transportem als altres anys (mateix preu
en els diferents anys).

Taxa de creixement del PIB entre t i t-1 = PIBt – PIBt-1

PIBt-1

Exemple:

Any A B C D
Q P Q P Q P Q P
0 400 40 1200 30 120 60 1600 80
1 440 44 1060 36 140 56 1620 90
2 460 50 1220 40 140 60 1640 88

PIB Nominal Taxa Creixement

PIB0 = (400 * 40) + (1.200 * 30) + (120 * 60) + (1.600 * 80) = 187.200 u.m. 12'8%
PIB1 = (440 * 44) + (1.060 * 36) + (140 * 56) + (1.620 * 90) = 211.160 u.m.
PIB2 = (460 * 50) + (1.220 * 40) + (140 * 60) + (1.640 * 88) = 224.520 u.m. 6’33%

PIB Real, any base 0

PIB0 = (400 * 40) + (1.200 * 30) + (120 * 60) + (1.600 * 80) = 187.200 u.m. 0’11%
PIB1 = (440 * 40) + (1.060 * 30) + (140 * 60) + (1.620 * 80) = 187.400 u.m.
PIB2 = (460 * 40) + (1.220 * 30) + (140 * 60) + (1.640 * 80) = 194.600 u.m. 3’84%

Deflector del PIB Any base

0
Deflector implícit del = PIB Nominalt
PIB t PIB Realt en base any x

Es pot mostrar en base 1 o 100. Normalment en base 1.

Inflació

Increment general de preus

Inflació = Pt – Pt-1 * 100

Pt-1
Es calcula mitjançant índex: defector, IPC, IPM (Índex Preus al Major), IBI
(Índex Béns Industrial), etc.

IPC

31
És un indicador del cost total dels béns i serveis comprats per un consumidor
representatiu.

IPC0t = Qcistella * Pt * 100

Qcistella * P0

Es pot calcular en base 1 o 100. Normalment en base 100.

Exemple:

Inflació
IPC93 = 97
IPC94 = 99
IPC95 = 100 Any base perquè és 100
IPC96 = 101 1%

L’IPC no té en compte la substitució d’uns béns per altres.

El deflector mesura el preu de tots els béns i serveis que es produeixen en una
economia, en canvi l’IPC només mesura els béns de consum.

El PIB no té en compte les importacions, per tan, el deflector tampoc.

2. ATUR

EPA: enquesta població activa. Es va una enquesta cada 3 mesos.

Classifica:

Població adulta Ocupats Població activa

(+16) Aturats
Inactius

- Població ocupada: la persona que va dedicar la major part de la setmana

anterior a treballar (estudiants i mestresses de casa no són ocupats).

- Població aturada: part de la població activa que no està ocupada. Una

persona que no està treballant temporalment, està buscant treball,
estadísticament.

- Inactius: no treballen i no volen treballar (jubilats i estudiants).

Taxa d’ocupació = Ocupats * 100

Població activa

Taxa d’atur = Aturats * 100

Població activa

Taxa d’activitat = Població activa * 100

32
 Població adulta

A nivell econòmic hi ha 2 conceptes:

- Taxa Natural d’Atur: taxa normal d’atur entorn a la qual fluctua la taxa
d’atur.

T. Atur

Temps

Taxa Natural d’Atur

Atur Cíclic

- Atur cíclic: el que es desvia de la Taxa Natural d’Atur.

3. BALANÇA DE PAGAMENT

És un registre comptable. Registre totes les transaccions econòmiques que

realitza un país amb la resta del mon. Pot suposar un ingrés (entrada) o
pagament (sortida).

Es divideix Balança compte corrent Compte financer

Compte de capital

- Balança compte corrent es divideix en:

· Balança comercial: recull el valor dels béns importats i exportats.
· Balança de serveis: recull el valor dels serveis importats i exportats.
· Balança de rendes: recull la remuneració dels factors productius, tan
sigui de capital com de treball, tan dels de dins del país com els de fora.
· Balança de transferències: recull les operacions corrents amb l’exterior
que no tenen contrapartides.

- Compte de capital: entrades i sortides de capital.

- Compte financer: distingeix els moviments que fa el banc d’Espanya i la

resta de moviments. Cada operació és una variació d’actiu (d’Espanya a
fora) o passiu (de fora a Espanya).

Tema 6 – L’EOCNOMIA REAL A LLARG TERMINI

1. CREIXEMENT ECONÒMIC

PIB per càpita: nivell de vida d’un país.

El nivell de vida va lligat amb la productivitat del país.

33
Productivitat: quantitat de béns i serveis que pot produir un treballador en cada
hora de treball.

De què depèn la productivitat. Determinants:

- Capital físic: és la quantitat d’equips i estructures que s’utilitzen per

produir béns i serveis.

- Capital humà o recursos humans: són els coneixements i qualificacions

que adquireixen els treballadors amb l’educació, la formació i
l’experiència.

- Recursos naturals: són factors que intervenen en la producció de béns i

serveis i que són aportats per la natura.

- Coneixements tecnològics: la comprensió de la societat de les millors

formes de produir béns i serveis.

Aquests factors tenen a veure amb la productivitat de cada país.

Funció de producció

Descriu la relació que hi ha entre la quantitat de factors utilitzats i la quantitat de

producció obtinguda.

Y = A * F * (L, K, H, N)

A: Tecnologia
L: Treball
K: Capital físic
H: Capital humà
N: Recursos naturals

Propietat: tenen rendiments constants a escala: si augmentem els factors de

producció, la quantitat obtinguda augmenta amb la mateixa quantitat.

λY = A * F * (λL, λK, λH, λN)

Si = 1  Y = A * F * (1, K, H, N)
L L L L L

Producció per treballador

Relació entre creixement econòmic i política econòmica

- Estalvi i inversió: una economia com més capital tingui acumulat més podrà
produir en un futur. (inversió: increment de capital en un període determinat.
Capital: el que es va acumulant). Per invertir cal estalviar, renunciant al
consum, i així es podrà acumular capital i créixer.
Estalvi  invertir  acumular capital  créixer.

34
La inversió i el creixement estan relacionats positivament.

- Els rendiments decreixents i l’efecte recuperació: Encara que s’estalvií el

mateix, l’efecte que té amb la productivitat no és el mateix. La inversió fa que
acumulem capital i, per tan, més producció, però aquesta cada vegada és més
petita.

Y = F * (L, K) y

Y = F * (1, K) y’’’ f(K)

L L y’’
y’
y k
y

k k’ k’’ k’’’ k

Si invertim cada vegada el mateix, la producció augmenta en una mesura més

petita.

Per un país, és més fàcil que creixi ràpid si aquest és pobre, en canvi, si és ric,
creix més lent. No vol dir que tingui un nivell de vida millor perquè creixi més
ràpid.

- La inversió procedent de l’estranger: si un país rep inversió estrangera creix

més ràpid.

Inversió estrangera directa: una empresa espanyola va al Marroc a produir.

Inversió exterior en cartera: comprar accions (etc.) d’una empresa però que
aquesta sigui gestionada per residents del país.

- L’educació: sinònim d’inversió en capital humà. Això té un cost. La fuga de

cervells són els treballadors que van a altres països d’acord amb la seva
formació.

- Garantir l’estabilitat política: les polítiques han d’anar a favor del mercat obert.

- Control de creixement de la població: si som més, produirem més, però el PIB

per càpita es reduirà.

- Inversió i desenvolupament: com més investigui més tecnologia hi haurà.

Desenvolupament econòmic

Desenvolupament es refereix a que hi hagi un mínim nivell de vida.

Un país en vies de desenvolupament té un baix nivell de renda per càpita, un

elevat índex d’analfabetisme, una dèbil estatura sanitària, baixa taxa d’estalvi
per habitant, estructura productiva i tecnològica desequilibrada, taxes d’atur

35
elevades, distribució molt desigual de la renda en el país i un alt creixement
demogràfic. Això són indicadors.

Quins són els factors condicionants del desenvolupament:

- Una mala assignació de recursos productius.

- No inverteix bé.
- Fort pes del sector públic, el govern intervé molt aplicant polítiques de
control de preus.
- Desequilibris macroeconomics: el sector públic gasta més del que
ingressa, països que tenen inflació.
- Alts índex de deute extern.
- Escassetat de capital físic i humà. No apliquen les polítiques adequades
per fomentar l’educació, etc.
- Tipus de relacions comercials que tenen amb altres països. Fan servir
més capital que treball, però no tenen quasi capital i els hi surt molt més
car i de mala qualitat, produir segons què.

2. SISTEMA FINANCER

És un grup d’institucions de l’economia que ajuden a coordinar els estalvis

d’una persona i l’inversió d’una altre.

Institucions financeres

- Mercats financers: són institucions financeres a través de les quals els

estalviadors poden facilitar fons directament als prestataris (necessiten
diners).
· Mercat de Bons o obligacions: són certificats de deute. L’estat ha de
finançar una inversió i emet deute, cada part d’aquest és un bo. En
aquest s’especifica totes les obligacions del prestatari respecte del que
té el bo. La durada com més llarga més tipus d’interès.
· Mercat d’accions: borsa de valors. Una acció representa una part de la
propietat d’una empresa. El dret és rebre beneficis (dividends) de
l’empresa. S’elaboren els índex borsaris (IBEX35).

- Intermediaris financers: són institucions financeres a traves de les quals

els estalviadors poden facilitar fons indirectament als prestataris.
· Bancs: els bancs agafen els estalvis dels seus clients i els donen un
tipus d’interès i deixen aquests diners a gent que en necessita cobrant-
los un tipus d’interès més alt. Actuen facilitant la forma de compra i
venda (xecs, targetes, etc.).
· Fons d’inversió: és venen participacions al públic i fa servir els
ingressos per comprar una cartera d’accions. Els avantatges és que
permet diversificar. Canalitzen els recursos dels estalviadors cap als
prestataris.

L’estalvi i la inversió en la comptabilitat nacional

Economia tancada: no hi ha exportacions ni importacions.

36
Y=C+I+G

I = Y – C – G  Inversió = renda – consum – despesa pública

I=Y–C–G+T–T T = impostos

I = (Y – T – C) + (T – G)

Estalvi privat Estalvi del sector públic

I = Estalvi nacional

Estalvi nacional (S) = estalvi privat + estalvi públic

- Estalvi privat: és la renda que queda a les famílies un cop han pagat els
impostos i han pagat el consum.

- Estalvi públic: quantitat d’ingressos que queda al sector públic un cop ha

pagat la seva despesa.

- Dèficit públic: quan el sector públic gasta més del que ingressa.
Quantitat d’ingressos que li farien falta per cobrir la despesa. L’estalvi
públic és negatiu.

- Superàvit públic: l’accés d’ingressos totals sobre la despesa pública.

Estalvi públic és positiu.

- Deute: la suma dels dèficits públics més el deute. És a dir, dèficits

permanents. Si tenim dèficit, ens endeutem, l’any següent si tenim dèficit
ens tornem a endeutar però també hem de pagar el deute anterior.

Mercat de fons prestables

És un mercat en el que ofereixen fons als que volen estalviar i demanden fons
als que volen demanar prestat.

L’oferta de fons prové de les persones que els sobra renda pels que tenen
capacitat d’estalviar. És l’estalvi.

La demanda prové de totes les famílies i empreses que vulguin demanar un

préstec per realitzar una inversió.

r Oferta de FP (S) r = tipus d’interès real

Demanda de FP (I)
FP

37
Demanda: Si augmenta el tipus d’interès disminueix la inversió
Si disminueix el tipus d’interès augmenta la inversió.

Oferta: Si augmenta el tipus d’interès augmenta l’estalvi.

Si disminueix el tipus d’interès disminueix l’estalvi.

Mesures que...?

- Incentius a l’estalvi

Si es fonamenta l’estalvi perquè hi ha una política econòmica, no perquè

augmenti el tipus d’interès, la corba de l’oferta es desplaça. Això fa que
augmenti la inversió i disminueixi l’estalvi.

r
S
S’

D
FP

- Incentius a la inversió

Augmenta el tipus d’interès, estalvi i inversió.

r
S

D’
D
FP

- Incrementa el dèficit públic

Disminueix l’estalvi públic. Hi ha menys fons disponibles per finançar les

inversions. El tipus d’interès augmenta i la inversió disminueix.

Aquí es dona un efecte explosió, és a dir, la inversió disminueix a conseqüència

del dèficit públic.

Si augmentés el superàvit seria el revés: el tipus d’interès disminuiria i la

inversió augmentaria.

r S’
S
S’’

D
FP

38
 Tema 7 – EL SISTEMA MONETARI

A/ Sistema monetari
B/ Inflació

A. SISTEMA MONETARI

1. DINER

Un conjunt d’actius de l’economia que s’utilitzen per comprar béns i serveis a

altres persones.

Bàsicament és el diner a mans del públic i els dipòsits a la vista (vinculats a fer
xecs, pagaments amb targetes, etc.).

Funcions: mitjà de canvi, unitat de conta (permet marcar preus) i dipòsit de

valors (ens permet transferir valor del present al futur).

Liquidesa: la facilitat en què un actiu es pot convertir en mitjà de canvi (l’efectiu

és el més líquid de tots).

Diner fiduciari: el diner que fem servir, els bitllets i monedes que fem servir.

Diner mercaderia: fer servir productes per canviar coses (or).

Oferta monetària (M): el diner d’una economia, és a dir, la suma de l’efectiu

més els dipòsits a la vista (comptes corrents).

2. BANC CENTRAL

És una institució encarregada de supervisar el sistema bancari i de regular la

quantitat de diner que hi ha a l’economia.

El banc central europeu té l’objectiu de mantenir l’estabilitat de preus a tota la

zona. Es va fundar el 1998 i va començar a funcionar el 1999. Hi treballen 7
membres. El màxim òrgan decisori és el consell, composat pels 12 governadors
dels països que formen part de la zona euro i 6 membres del consell executiu.

Defineix i executa la política monetària.

Eurosistema  coordina el banc central europeu. El formen 12 estats.

Sistema Europeu Banc Central format per 25 estats.

3. DETERMINA OFERTA MONETÀRIA

Agregat monetari: oferta monetària, controlat pel BCE.

La quantitat de diner també pot venir determinada pels bancs comercials i la

gent.

39
- No existeix el sistema bancari, per tan, la quantitat de diner només serà
en efectiu. Si aquesta economia té un efectiu de 100.000 euros, tindrà
una quantitat de diner de 100.000 euros.

- Els bancs actuen de caixa forta. Sistema bancari de reserves del 100%,
és a dir, els bancs accepten dipòsits del públic en general i no fan
préstecs. Les reserves són els diners que han rebut els bancs i no han
prestat. La quantitat de diner és de 100.000 euros ja que els dipòsits que
reben, d’un valor de 100.000 euros, són les reserves.
Oferta monetària = efectiu + dipòsits

- Sistema bancari de reserves fraccionaries. Els bancs poden fer servir

alguns dels seus dipòsits per concedir préstecs, però han de mantenir
una part de reserves. Tenen una proporció dels dipòsits per les reserves.
Coeficient de reserves = reserves / dipòsits.
Suposem un coeficient de reserves del 20% (r). Imaginem un efectiu de
100.000 euros, que va en el banc en forma de dipòsit. El banc ha de
guardar com a reserva 20.000 euros i pot prestar els 80.000 euros
restants. Aquests 80.000 euros va a una persona que els torna a
ingressar a un altre banc. Aquesta oferta monetària seria en aquest punt
de 180.000 euros. Això va augmentant a mesura que es van fent
préstecs. Es crea diner.

Banc comercial Banc comercial

R = 20.000 D = 100.000 R = 16.000 D = 80.000
Pr = 80.000 Pr = 64.000

Situació inicial  100.000 = 100.000

Préstec bancari 1  80.000 = 100.000 * (1 – r )
Préstec bancari 2  64.000 = 100.000 * (1 – r )2
Préstec bancari 3  51.200 = 100.000 * (1 – r )3
...
Oferta Monetària Total =
= 100.000 [1 + (1 – r) + (1 – r)2 + (1 – r)3 +...] = 100.000 * 1 = 500.000
r

Multiplicador monetari: quantitat de diner que genera el sistema bancari

per cada unitat monetària.

Si en comptes de que tota la gent portes els diners en dipòsits, només

n’hi portessin la meitat passaria:

D = 50.000  50.000 * (1 / r) = 250.000 OM = 300.000

E = 50.000

40
4. INSTRUMENTS DE CONTROL MONETARI DEL BANC CENTRAL

Operacions del mercat obert

Són compres i vendes de bons de l’estat per part del Banc Central. Quan es
paguen els bons augmenta l’oferta monetària i quan es venen es retiren diners
de l’economia, per tan, disminueix l’oferta monetària.

Reserves exigides

Quantitat mínima de reserves que han de mantenir els bancs per tal de recolzar
els seus dipòsits.

Tipus de descompte

Tipus d’interès que cobra el banc central quan concedeix préstecs als bancs.
Com més baix sigui més demandaran els bancs i viceversa.

El banc central no controla directament l’oferta monetària perquè no controla la

quantitat de diners que les famílies decideixen dipositar en un banc i tampoc
controlen els préstecs que ofereixen els bancs.

B. INFLACIÓ

Variació percentual del nivell de preus: si augmenta inflació, si disminueix

inflació.

Iperinflació: períodes on la inflació ha estat molt elevada.

M. Freidman; Teoria quantitativa del diner.

S’utilitza per descriure els determinants a llarg termini del nivells de preus i la
taxa d’inflació.

Relació entre nivell de preus i valor del diner

Si el nivell de preus augmenta el valor del diner disminueix.

La inflació és un fenomen que afecta al conjunt de l’economia i es refereix al

valor del seu mitjà del canvi.

- Nivell de preus (p): mesura la quantitat de diners necessaris per

comparar una cistella de béns i serveis.

- Valor del diner: quantitat de béns i serveis que podem comprar amb una
unitat monetària.

41
Determinants

Oferta monetària: Suposem que la controla el Banc Central amb les operacions
mercat obert.

Demanda monetària: determinants principals els preus. Com més alts el nivell
de preus més demanda monetària.

L’equilibri entre l’oferta monetària i la demanda monetària, si fem un anàlisi a

curt termini és el Tipus d’Interès i si fem un anàlisi a llarg termini és el nivell de
preus.

Valor del diner (1/p) Preus (p)

DM OM

E
½ 2

¼ 4

Q diners
Preu superior al preu equilibri hi ha excés de demanda i per tan, els preus
baixen i viceversa.

Injecció monetària:

Suposem una política que augmenti l’oferta monetària.

Valor del diner Preus

DM OM

½ 2
E
¼ 4

Q diners

Augmenta el nivell de preus i disminueix el valor del diner.

La taxa de creixement de la quantitat de diners determina la taxa d’inflació.

Dicotomia clàssica i la naturalitat dels diners

Dicotomia clàssica distingeix entre:

- Variables nominals: totes aquelles variables expressades en una

moneda (el que cobrem).

42
 - Variables reals: totes aquelles variables expressades en unitats físiques
(el que podem comprar amb aquests diners).

Salari real = Salari nominal / preus

La dicotomia clàssica: el diner és neutral, és a dir, el sistema monetari afecta a

les variables nominals però no a les reals. La neutralitat del diner només és
vàlid a llarg termini, a curt termini no.

L’equació quantitativa

Velocitat del diner: quantes vegades canvia de mà un euro. Ritme en què es

mouen els diners dins d’una economia. Aquesta depèn de la quantitat de diner i
de la quantitat que hi hagi disponible per comprar (PIB nominal).

Velocitat diner = PIB nominal / quantitat diner = (Q * p) / M

Exemple:

Es venen 6.000 barres de pa a 0’50 euros/u.

Quantitat del diner = 1.000 euros

Velocitat del diner = 3.000 / 1.000 = 3

V*M=Q*p

Una oferta monetària si augmenta:

Si augmenta la M  augmenta el preu

augmenta la quantitat
disminueix la velocitat

Supòsit: Velocitat del diner és constant a llarg termini.

Si la velocitat és constants i l’oferta monetària augmenta, augmenta el PIB

nominal. Com que la quantitat és constant el preu augmenta, per tan, inflació.

Efecte Fisher: relaciona la inflació i els tipus d’interès.

Neutralitat del diner: un increment d’oferta monetària afecte a les variables

nominals però no a les reals.

Interès nominal (i): és el que ens dona el banc per un determinat estalvi.

Interès real (r): corregeix el nominal per tenir en compte la inflació i saber en
quan incrementarà el seu poder adquisitiu.

i=r+∏ Inflació

43
 Tema 8 – FLUCTUACIONS ECONOMIQUES A CURT TERMINI

Variables: PIB real, tipus d’interès, tipus de canvi, nivell de preus.

Instruments: oferta monetària (política monetària), despesa pública i impostos

(política fiscal).

1. TRES FETS CLAUS

- Són irregulars i impredictibles.

- La majoria de les quantitats madroeconomiques fluctuen a la vegada:

normalment si el PIB augmenta, la inversió augmenta i el consum
augmenta.

- Llei Okun: la producció disminueix, l’atur augmenta i viceversa.

2. DIFERENCIA CURT TERMINI I LLARG TERMINI

A curt termini les variables nominals i les reals estan estretament relacionades.

3. MODEL DEMANDA AGREGADA I OFERTA AGREGADA PER EXPLICAR

LES FLUCTUACIONS ECONOMIQUES

Ens centrem amb dues variables: el PIB real (variable real Y) i nivell de preus
(variable nominal P).

Demanda agregada: és la quantitat de béns i serveis que volen comprar les

famílies, les empreses i l’estat a qualsevol nivell donat de preus.

Oferta agregada: quantitat de béns i serveis que decideixen produir i vendre les
empreses a qualsevol nivell donat de preus.

P Oferta agregada

Demanda agregada
Y

Pendent negatiu demanda agregada: augmenten preus i disminueix quantitat

demanda, viceversa.

Demanda agregada: expressar el PIB en termes de despesa.

Y = C + I + G + XN

Despesa pública (G): està fixada per la política fiscal.

44
Efecte riquesa o efecte Pigdu

Es refereix a que quan hi ha una reducció de preus ens sentim més rics i això
fa que s’animi el consum, augmentant la despesa, per tan, el PIB augmenta.

Efecte tipus d’interès de Keynes

Com més baix és el nivell de preus i consumim el mateix, augmenta el saldo

real (estalvi), el tipus d’interès disminueix, per tan, augmenta la inversió, que
vol dir que augmenta la despesa de les empreses, per tan, augmenta PIB.

Efecte de tipus de canvi (de Mundell-Flaning)

Si disminueix el preu, disminueix el tipus d’interès, augmenta la inversió exterior

neta (empreses de fora que inverteixen aquí), disminueix el tipus de canvi real,
augmenten les exportacions netes, augmenta la despesa exterior, per tan,
augmenta PIB i si disminueix importacions.

Si passa qualsevol cosa que ens faci invertir més la demanda agregada es
desplaçarà cap a la dreta. També si ens donen una subvenció, si augmenta la
despesa pública os i augmenten les exportacions netes.

Corba oferta agregada

Oferta agregada a llarg termini (taxa natural de producció Y): depèn de la

quantitat de capital, de treball, de recursos naturals i tecnologia existent per
transformar aquests factors de producció en béns i serveis. No depèn del nivell
de preus.

P Oferta agregada a curt termini

p = pe

Oferta agregada a llarg termini

YN Y

Si augmenta el capital, treball, recursos naturals o tecnologia, l’oferta agregada

es desplaça cap a la dreta.

Oferta agregada a curt termini: la quantitat oferta de producció de béns i servies

s’allunya del seu nivell de llarg termini (natural) de producció, quan el nivell de
preus s’allunya del que esperaven els individus.

Y = YN + α * (p – pe)
- Nivell de preus esperat
- Nivell de preus efectiu
- Mesura el grau de resposta de la producció a les previsions
imprevistes dels preus.
- Taxa natural de producció

45
Si p = pe  Y = YN
Si p > pe  Y > YN
Si p < pe  Y < YN
Teoria de la rigidesa dels preus

Costos menú: rígids a curt termini.

Si l’oferta monetària disminueix, els preus baixen  p < pe.

Com que no pot ajustar-se als preus ràpid, produeix menys i ven menys.

Teoria dels salaris rígids

Quan una empresa fixa un salari ho fa preveient el nivell de preus que ells
venen. Aquest salari es sol fixar per 4 anys.

Si p < pe  millor pel treballador. Empresa té un increment de costos reals, per

tan, una reducció de la producció.

Això passa perquè els preus són rígids i no es poden ajustar ràpidament.

Com més altes siguin les expectatives de preus, més baix serà la quantitat
oferida a curt termini i viceversa.

P OA c/t

p = pe
DA
OA ll/t
YN Y
Supòsit 1: es consumeix menys per una qüestió de prudència; menys consum;
menys despesa; menys demanda agregada.

OA ll/t OA c/t
P
A
e
p=p B
DA C
DA’
YN Y

A curt termini es passa de A a B; disminueix el nivell de preus i el de producció

(atur augmenta). Per tornar a A:

- Invertir: política fiscal expansiva, disminuir els impostos o incrementar la

despesa pública.

- No intervé el sector públic: adopten les seves percepcions i baixaran les

perspectives del preu, passaran en el punt C. L’efecte de llarg termini fa

46
 que la reducció de demanda agregada es passa de A a C, per tan, una
reducció de preus.

Supòsit 2: oferta agregada: es van malbé moltes collites, per tan, el cost de
producció augmenta, oferta disminueix. Suposem només afecta a curt termini.

OA ll/t OA c/t
P
A
p = pe B
C
DA
YN Y

A curt termini es passa de A a B (període estanflació): augmenta nivell de preus

i disminueix el de producció (augmenta atur). Per tornar a A:

- Invertir: política fiscal expansiva, amb la qual aniríem al punt C, per tan,
augmenten preus (inflació).

- No intervé sector públic: es tornaria del B cap al punt A. Les percepcions

dels salaris i preus es van adaptant.

5. LA INFLUENCIA DE LA POLÍTICA FISCAL I LA POLÍTICA MONETÀRIA

EN LA DEMANDA AGREGADA

Tan la política fiscal com la monetària afecta la demanda agregada, per tan, hi
ha fluctuacions econòmiques.

Com afecte la política monetària a la demanda agregada

Pendent negatiu demanda agregada: quan els preus augmenten la demanda

agregada disminueix i viceversa.

Teoria keinesiana; efecte tipus d’interès.

Teoria de la preferència de la liquidesa: ens determina, segons Keynes, el tipus

d’interès. El tipus d’interès s’ajusta per tal d’equilibrar l’oferta i la demanda de
diner.

- L’oferta monetària la controla el Banc Central, no depèn del tipus

d’interès.

- La demanda monetària com més alt el tipus d’interès la gent tindrà els
diners als bancs, per tan, menys demanda de diner.

47
Tipus interès
r OM

re

DM
Qdiner

Pendent negatiu demanda agregada

P
B
P’’
A
P’
DA
Y’’ Y’ Y  Qdemanda

Si els preus augmenten i consumim el mateix, necessitem més diners i el tipus

d’interès augmenta i la inversió disminueix. Provocant una disminució de la
despesa i que la demanda agregada disminueixi.

Com la política monetària desplaça la demanda agregada

Oferta monetària augmenta; tipus interès disminueix; inversió augmenta; la

despesa augmenta; la demanda agregada augmenta.

Com afecte la política fiscal a la demanda agregada

A) Despesa pública augmenta, variarà més o menys la despesa agregada?

Depèn de:

Efecte multiplicador de la despesa

Un augment de la despesa pública en 100; la demanda agregada augmentarà

en = 100 * [1 / (1 – 0’7)] = 333

Variació demanda agregada per augment despesa pública = 100* [1/(1 – PMC)]

PMC = propensió marginal consum

Desplaçament addicional de la demanda agregada quan una política fiscal

expansiva augmenta la renda i per tan, la despesa en consum.

Efecte expulsió

Si augmentem la despesa pública en 100; la demanda agregada augmenta; el

tipus interès augmenta; la inversió disminueix; la demanda agregada
disminueix.

48
 P DA DA’
100

Y
Efecte multiplicador
Efecte expulsió

Si efecte expulsió < efecte multiplicador  l’augment de la demanda

agregada > que l’augment de la despesa pública

Si efecte expulsió = efecte multiplicador  l’augment de la demanda

agregada = que l’augment de la despesa pública

Si efecte expulsió > efecte multiplicador  l’augment de la demanda

agregada < que l’augment de la despesa pública

B) Disminueixen els impostos; la renda disponible augmenta; augmenta (Y-T);

augmenta el consum; augmenta la demanda agregada.

Y = renda T = impostos

Esquemes

A llarg termini, teoria clàssica

La producció  Y = A * F * (L, K, H, N)  El tipus d’interès s’ajusta per

equilibrar l’estalvi i la inversió.

Fons prestable: els preus s’ajusten per equilibrar l’oferta monetària i la

demanda monetària, per tan, l’augment monetari és igual a l’augment de preus.

A curt termini, teoria keynessana

Donat qualsevol nivell de preus; el tipus d’interès s’ajusta per garantir l’equilibri
entre l’oferta monetària i la demanda monetària; la producció respon a les
variacions de la demanda agregada, per tan, respon a la política monetària i a
la política fiscal.

49