Instruments musicals de la Roma i la Grcia clssica

En aquest arxiu trobareu un recull dimatges i informaci dels instruments musicals que es feien servir a lpoca clssica (tant a Grcia com a Roma). s a lpoca clssica quan molts dels instruments que avui en dia fem servir es comencen a desenvolupar, si ms no, de manera molt elemental i bsica. Recordem que durant tota lera prehistrica, prcticament, no podem parlar ms que de instruments de percussi, corda o vent molt elementals, s a dir, que noms donaven una nota i aquesta era molt imprecisa.

Instruments reconstruts a partir doriginals trobats en excavacions arqueolgiques

o Instruments de percussi
Aquesta famlia dinstruments s la ms antiga que es coneix. Shan trobat restes dinstruments de percussi a les excavacions arqueolgiques corresponents a la Prehistria, Egipte i Mesopotmia. Aix doncs, no s destranyar que shagin recuperat instruments daquest tipus en troballes de lpoca romana i grega. Aquests, per, ja pareixen amb una refinaci i una cura pels detalls difcilment observats anteriorment. Els grecs i els romans, van construir instruments de percussi tant per a les celebracions dins dels palaus, com per les festes populars, aix com per acompanyar les tropes durant els combats. Aqu en teniu alguns exemples:

Exemples de sistre. s molt semblant als cascavells o picarols actuals.

Instrument que, quan el sacseges, realitza cop entre les seves prpies parts

Recull de diversos tipus de tambors, timpans, xilfons grecs, panderetes i campanes.

Crtals o platerets

o Instruments de corda
Malgrat que no estaven tan desenvolupats com els nostres instruments de corda actuals, ja trobem una gamma dinstruments que poden donar, de forma molt acurada, fins a cinc notes musicals (feien escales pentatniques). La llstima s que, com que no existia encara el llenguatge musical escrit, no shan trobat partitures de lpoca. Aix vol dir que els musics grecs i romans havien daprendre les canons i les parts musicals doda. Potser el instrument ms representatiu daquesta poca s la Lira. A partir daquesta idea, van sorgir posteriorment altres instruments com ara larpa o la ctara. Aqu en teniu alguns exemples:

Classe darpa i lira, representada en una gerro trobat en una excavaci de runes arqueolgiques gregues.

Arpa Kinor. Exemple antic darpa de 12 cordes.

Exemple darpa ms gran trobada a Efeso (era minoica).

Lira grega, amb cos de tortuga.

o Instruments de vent
Les flautes, siringues i auletes gregues i romanes, tindrien una importncia fonamental dins daquestes cultures, ja que, aix com els instruments de corda noms els tocaven la gent amb molts recursos econmics, els instruments de vent es van fer molt famosos en mans de pastors i msics de carrer. Aquests instruments, juntament amb els de percussi, van adquirir una gran paper dintre de les campanyes militars, com a manera de marcar el pas de les tropes i donar indicacions de combat. Curiosament, la flauta anomenada siringa, ha donat nom a un instrument mdic molt conegut: la xeringa. Malgrat que aquests dos tenen usos molt diferents, la forma del instrument de vent, va donar una idea al creador de lutensili mdic. Moltes divinitats, tant gregues com romanes, van aparixer representades molt freqentment tocant un daquests instruments. El du dels pastors i dels ramats; Pan, apareixia sempre tocant un tipus de flauta que, posteriorment, anomenarien flauta de pan.

Aquesta imatge trobada en un tros de cermica grega, ens mostra un exemple dauleta, que sembla que es toquin dues flautes a lhora.

Aquesta s la famosa siringa. A les cultures dAmrica centra i sud Amrica, a aquest instrument li anomenan Zampoa, i s igual al dels grecs i els romans clssics.

Imatges de siringues

Dibuix del du Pan o Fauno (pels romans).

Flauta trobada en una excavaci romana prop de Npols.