Tema 2

Tcniques dexpressi I comunicaci

Departament tecnologia L/O/G/O

1. Els estris de dibuix

Instruments de dibuix
Per construir un objecte cal que el dibuixem, i per ferho necessitem els instruments i el material adients. Actualment lordinador sutilitza en moltes tasques de dibuix i disseny i permet una enorme varietat de possibilitats. Lordinador, amb el qual es poden fer els dibuixos ms senzills i els ms complicats, en dues dimensions i en tres, dotats de color o danimaci, proporciona una qualitat dimatge fins i tot superior a la que ofereix la televisi.

Paper Llapis

Portamines
Goma desborrar Regle Escaires

Transportador
Comps

2. El paper
Hi ha fulls de paper de moltes mides: foli, quartilla, DIN A4, etc. Per facilitar la feina shan establert uns acords internacionals sobre les mides o formats del paper que cal utilitzar a lhora de dibuixar.

Norma DIN
Es caracteritza pel fet que la llargada dun format s igual a lamplada del format segent, i lamplada dun format s igual a la meitat de la llargada del format segent.
A0 = 1189 x 841 A1 = 841 x 594 A2 = 594 x 420 A3 = 420 x 297 A4 = 297 x 210

El que determina la mida del paper es la mida del objecte i lescala utilitzada.

Mesures

A5 = 210 x 148 A6 = 148 x 105

El tipus de paper fa referncia a les seves caracterstiques. Els ms usuals sn:

Opac Vegetal
s de color blanc, consistent, i mat.

s parcialment transparent, impermeable i resistent, i sutilitza per a calcar.

s un tipus de paper pautat que porta impreses quadrcules d1 mm de costat. Pot ser opac o vegetal i sutilitza per a fer-hi representacions a escala i grfics.

Millimetrat

Sinttic

Pellcula plstica que ha vingut a substituir el paper vegetal perqu ni sesquina ni sarruga.

Per a croquis

Pot ser blanc o de color, s de qualitat inferior als anteriors i sutilitza per a fer-hi els esbossos inicials.

3. El llapis
Els llapis sn elements essencials per a lescriptura i el dibuix. Sn formats per la mina, que s de grafit, i un embolcall de fusta. Poden ser de secci rodona o hexagonal per evitar que rodolin.

Les mines poden tenir diferents graus de duresa, des del ms dur fins al ms tou.

Per croquizar utilitzarem una mina tova, en canvi, per paper vegetal farem servir una mina dura.

4. Portamines
Tubet de plstic o de metall que cont la mina

Mina fcil desmolar Avantatges Es pot amagar per evitar que es trenqui Es pot recanviar.

Els dimetres de mina ms corrents son 0,2, 0,3, 0,5, 0,7, 0,9 i 1 mm.

5. Goma desborrar
La goma desborrar serveix per eliminar les parts sobrants dels dibuixos, traos incorrectes, errors o taques.

La seva matria primera s extreta d'un arbre de la selva verge a Brasil, anomenat Arbre de cautx o Seringueira.

Per esborrar llapis 2 tipus Per esborrar tinta

6. Regle graduat
s un instrument per traar lnies rectes, transportar longituds i mesurar segments. La seva forma s rectangular, plana i duu gravada en una de les seves vores una escala en centmetres i millmetres. En general s de plstic transparent, material que permet veure les lnies que es van traant. La seva longitud va de 30 a 100 cm i el seu gruix, de 2 a 5 mm.

Al regle de tipus tcnic se lanomena escalmetre

Porta els centmetres graduats per a coincidir amb lescala del plnol i no tenir que fer el clcul

6. Regle graduat
Els escaires sutilitzen per amidar determinats angles i traar lnies horitzontals, verticals i inclinades. La combinaci dels dos escaires que descrivim tot seguit facilita el traament de rectes paralleles i perpendiculars i dangles de valors determinats. Els escaires sn plantilles, normalment de plstic, en forma de triangles rectangles. Segons la forma reben els noms segents: Escaire, que t forma de triangle rectangle issceles. Els catets formen amb la hipotenusa angles de 45, i entre tots dos formen un angle de 90. Cartab, que t forma de triangle rectangle escal. Els catets formen amb la hipotenusa angles de 30 i 60, i entre tots dos formen un angle de 90.

El caixet
Ara farem en un foli opac la nostra prpia plantilla dun plnol