Lelectricitat

INS Can Planas Nom . Grup .................................... Data ..........................

ndex
Fenmens naturals Crregues elctriques La inducci electromagntica Lelectromagnetisme Els generadors elctrics Generadors dinamoelctrics (Dinamos i alternadors). Generadors qumics, fotoelctrics, termoelctrics i piezoelctrics. El corrent elctric El circuit elctric Circuit en srie i en parallel Elements de protecci Interruptor de control de potencia, Interruptor diferencial i Petits interruptors automtics Les magnituds elctriques fonamentals Voltatge, intensitat, potncia i resistncia El tester La llei dOhm Els electrodomstics La Illuminaci, el microones i el frigorfic. La xarxa de distribuci de lenergia elctrica Els transformadors. La factura elctrica. Precaucions a tenir amb lelectricitat.

Fenmens naturals
El grec Thales de Milet, cap a lany 600 a.C. era coneixedor de que lambre (Una mena de resina fossilitzada amb la que es fan joies) si es frega amb una pell o un teixit de llana es capa datreure petits bocins dherba seca, i fins i tot, deixa anar petites guspires. Com que lambre en idioma grec es diu elektron amb el temps a aquesta mena de fenmens sels ha anomenat elctrics.

1.- Torna a escriure el pargraf anterior al segent requadre:

2.- Ordena aquesta frase: Com que lambre en temps grec es diu elektron amb el idioma a aquesta mena de elctrics sels ha anomenat fenmens.

3.- Omple amb les paraules adients: El ........ Thales de Milet, cap a ............ 600 a.C. era coneixedor de que lambre (Una mena de ............. fossilitzada amb la que es fan .......) si es .......... amb

una pell o un ............. de llana es capa datreure petits ........... dherba seca, i fins i tot, deixa anar petites ............ . 4.- Busca al diccionari les paraules: ambre, resina, fregar, teixit, guspira, elctric.

5.- Fes frases amb cadascuna de les paraules: ambre, resina, fregar, teixit, guspira, elctric.

6.- A aquesta sopa de lletres troba les paraules: ambre, bocins, elctric, elektron, fenmens, fregar, guspira, llana, Milet, Thales.

7.- Omple els mots encreuats amb les paraules corresponents. Verticals 1. Entrellaament de fils que formen una tela. 2. Partcula incandescent que es desprn dun cos que crema. 6. Alguna cosa que sobt o funciona mitjanant lelectricitat.

Horitzontals 3. Resina fssil de diverses conferes, groguenca, translcida, electritzable per fricci, bona de treballar, emprada en joieria i bijuteria. 4. Restes dun esser viu que ha estat enterrat en antics dipsits sedimentaris de lescora terrestre i ha conservat la seva forma petrificada. 5. Substncia orgnica procedent de la saba dels arbres com els pins, que troba aplicaci en la preparaci de pintures i vernissos. 7. Fibra txtil procedent de les ovelles i altres animals, utilitzada per fer jerseis, guants i abrics. 8. Planta petita que hi ha als prats en grans quantitats i serveix daliment a les vaques i les ovelles.

8.- Quants anys han passat des de que Thales de Milet va fer els seus experiments elctrics amb lambre?

Les forces de la natura sempre han causat admiraci a qui les havia de patir, o noms observar. La caiguda de llamps en dies de tempesta comporta molts perills. Entre els molts casos registrats destaca el del llamp caigut al juliol de 1819 a lesglsia del poble francs de Chateauneuf-de-Moustiers, amb el resultat de 9 persones mortes i 82 ferides. A Espanya des de 1941 fins a 1979 va haver-hi uns 2.000 morts produts pels llamps, amb una mitjana de 50 morts per any. Al planeta es produeixen unes 44.000 tempestes diries amb uns 8.000.000 de llamps. Els llamps poden ser negatius (Descendents, un 80% dels llamps) o positius (Ascendents, un 10% dels llamps). Un llamp transporta un corrent elctric duns 30.000 ampers i 15.000.000 de volts amb una durada dunes milionsimes de segon. Pot escalfar laire fins a una temperatura de 8.000 C i la seva energia podria encendre 100 milions de bombetes dincandescncia.

Per investigar una mica ms sobre els llamps es poden veure aquests articles: http://almadeherrero.blogspot.com/2008/05/tormentas-de-primavera.html http://almadeherrero.blogspot.com/2008/09/rayo-cmara-lenta.html. 9.- Torna a escriure el pargraf anterior al segent requadre:

10.- Ordena aquesta frase: A morts des de 2.000 fins a 1979 va haver-hi 1941 Espanya uns produts pels llamps, amb una any de 50 morts per mitjana.

11.- Omple amb les paraules adients: Un .. transporta un elctric duns 30.000 .. i 15.000.000 de volts amb una dunes milionsimes de . Pot escalfar laire fins a una . de 8.000 C i la seva podria 100 milions de . dincandescncia. 12.- Busca al diccionari les paraules: llamp, tempesta, descendent, ascendent, escalfar, corrent, bombeta.

13.- Fes frases amb cadascuna de les paraules: llamp, tempesta, descendent, ascendent, escalfar, corrent, bombeta.

14.- A aquesta sopa de lletres troba les paraules: llamp, tempesta, descendent, ascendent, escalfar, corrent, bombeta, incandescent, energia, negatiu, admiraci.

15.- Omple els mots encreuats amb les paraules corresponents. Verticals 1. Objecte que sutilitza per produir llum a partir de lelectricitat. 3. Moviment ordenat dels fluids com lelectricitat. 5. Augmentar la temperatura dalguna cosa. Horitzontals 2. Es diu de tot all que baixa. 4. Guspira elctrica que es produeix entre els nvols de tempesta i la superfcie de la Terra. 7

6. Fenomen atmosfric que ve acompanyat de llamps, vent i pluja. 7. Es diu de tot all que puja.

16.- Si un llamp transporta un corrent elctric duns 30.000 ampers; quants ampers transportaran 10 llamps?

Benjam Franklin va enlairar un dia de tempesta de lany 1752 un estel, amb estructura metllica, lligat a terra amb un fil de seda. A lextrem daquest fil va posar una clau de ferro amb la que va aconseguir guspires elctriques. Daquesta manera va comprovar que els nvols estan carregats delectricitat i que els llamps sn descrregues elctriques. Per investigar una mica ms es pot veure aquest article, que ens explica els experiments de Franklin i les experincies daltres cientfics del segle XIX: http://almadeherrero.blogspot.com/2007/11/rayos-y-truenos.html. 17.- Torna a escriure el pargraf anterior al segent requadre:

18.- Ordena aquesta frase: Benjam Franklin va lligat un dia de lany de tempesta 1752 un seda, amb estructura metllica, enlairar a terra amb un fil de estel.

19.- Omple amb les paraules adients: A .............. daquest fil va .......... una clau de .......... amb la que va .................. guspires elctriques. Daquesta ............ va comprovar que els ........... estan .................. delectricitat i que els .............. sn descrregues .................... . 20.- A aquesta sopa de lletres troba les paraules: enlairar, estel, seda, extrem, comprovar, nvol, Benjam, Franklin, fil, electricitat, clau, ferro.

21.- Busca al diccionari les paraules: enlairar, estel, seda, extrem, comprovar, nvol.

22.- Fes frases amb cadascuna de les paraules: enlairar, estel, seda, extrem, comprovar, nvol.

23.- Omple els mots encreuats amb les paraules corresponents. Verticals 2. Massa de vapor daigua suspesa a latmosfera. 3. Fibra txtil fabricada pels cucs del mateix nom. 5. Part del comenament o del final de una cosa. 6. Metall molt utilitzat per fer tot tipus de mquines, cotxes, trens, etc. 7. Element que permet obrir i tancar els panys. Horitzontals 1. Fer que alguna cosa pugi per laire. 4. Objecte fet amb paper i una estructura molt lleugera que, lligat a un cordill, es pot enlairar amb la fora del vent. 6. Element prim i molt llarg amb el que es poden fer teixits. 7. Provar si una cosa es certa. 8. Corrent elctric.

10

24.- Per fer el seu estel Benjam Franklin va fer servir 3 metres quadrats de paper. El preu dun metre quadrat de paper es de 50 cntims. Quant va pagar Franklin per tot el paper que necessitava pel seu estel?

El metge i professor danatomia de luniversitat de Bolonia (Italia) Luigi Galvani, estava treballant al seu laboratori una tarda de 1780. Estudiava amb alguns amics el sistema nervis dels animals. Casualment a sobre de la taula tenia un generador delectricitat i algunes granotes per fer un brou. Distretament va apropar la punta dun petit ganivet als nervis crurals interns duna de les granotes mortes, provocant una convulsi violenta dels msculs de les seves potes, a la vegada que es desprenia una guspira elctrica. Amb el temps va aconseguir que una granota morta fes salts igual que els faria una granota viva, noms aplicant-li descrregues elctriques. Galvani havia llegit els llibres de Benjam Franklin a on exposava la teoria de que tots els fenmens elctrics estaven provocats per un mateix fluid, all que ara anomenarem electricitat. Basant-se en les seves experincies Galvani va imaginar que el fluid nervis i el fluid elctric eren la mateixa cosa. 25.- Torna a escriure els pargrafs anteriors al segent requadre:

26.- Ordena aquesta frase:

11

Distretament va apropar la punta dun petit msculs als nervis crurals interns duna de les potes mortes, desprenia una convulsi violenta dels guspira de les granotes seves, a la vegada que es provocant una ganivet elctrica.

27.- Omple amb les paraules adients: Galvani havia ........... els llibres de Benjam ............. a on exposava la .......... de que tots els .............. elctrics estaven ............... per un mateix .........., all que ara anomenarem ................... 28.- Busca al diccionari les paraules: metge, professor, anatomia, laboratori, generador, granota.

29.- Fes frases amb cadascuna de les paraules: metge, professor, anatomia, laboratori, generador, granota.

30.- A aquesta sopa de lletres troba les paraules: metge, professor, anatomia, laboratori, generador, granota, ganivet, nervi, convulsi, salt.

12

31.- Omple els mots encreuats amb les paraules corresponents. Verticals 1. Cincia que estudia com sn els essers vius, els animals i les persones. 2. Professional que es dedica a curar les malalties de les persones. 5. Animal amfibi que viu al costat dels rius, menja insectes i fa un soroll caracterstic. 6. Element del sistema nervis. Part del cos encarregada de portar les ordres al msculs perqu es moguin. 9. Contracci violenta i involuntria duna part del cos. Horitzontals 3. Persona que ensenya als seus alumnes. 4. Moviment pel que una persona aconsegueix estar un petit temps a laire. 7. Aparell que genera electricitat. 8. Estri de cuina que serveix per tallar. 10. Local disposat per efectuar investigacions cientfiques.

13

32.- A Luigi Galvani li agradaven molt les granotes i en menjava habitualment. A un sol pat es podia arribar a menjar fins a 24 granotes. Quant li costaven aquestes granotes si la dotzena costava 7 euros i 25 cntims?

A partir dels experiments de Galvani es van continuar fent demostracions en conferncies de caire cientfic, adreades a tots els pblics. A una daquestes xerrades, feta a luniversitat de Glasgow (Regne Unit) lany 1818, el metge Andrew Ure va aconseguir tot tipus de ganyotes i somriures, aplicant diferents voltatges de corrent elctric al cos sense vida dun assass ajusticiat a la forca.

14

Dos anys abans, lescriptora anglesa Mary Shelley, havia escrit la novella Frankenstein o el modern Prometeu. A ella lestudiant de medicina sus Vctor Frankenstein munta un cos hum a partir de trossos de diferents cadvers. A aquest cos li proporciona la vida amb una descrrega elctrica. 33.- Torna a escriure els pargrafs anteriors al segent requadre:

34.- Ordena aquesta frase: A continuar dels conferncies de Galvani es van partir fent demostracions en pblics de caire cientfic, adreades a tots els experiments.

35.- Omple amb les paraules adients: A una daquestes ............., feta a luniversitat de ................ (Regne Unit) lany 1818, el ................. Andrew Ure va ................ tot tipus de ............... i somriures, aplicant diferents .................... de corrent elctric al cos ......... vida dun ............ ajusticiat a la .......... . 36.- Busca al diccionari les paraules: demostraci, conferncia, adrear, ganyota, assass, descrrega.

15

37.- Fes frases amb cadascuna de les paraules: demostraci, conferncia, adrear, ganyota, assass, descrrega.

38.- A aquesta sopa de lletres troba les paraules: demostraci, conferncia, adrear, ganyota, assass, descrrega, somriure, ajusticiat, forca, cadver.

39.- Omple els mots encreuats amb les paraules corresponents. Verticals 2. Exposar amb arguments, seguretat i amb proves. 3. Expressi estranya de la cara duna persona. 5. Pas del corrent elctric pel nostre cos o per altre objecte. Horitzontals 1. Dirigir alguna cosa cap a un lloc concret. 4. Exposici oral sobre algun tema. 6. Animal mort. 7. Persona que mata a un altre. 8. Estri utilitzat per penjar la gent i produir la seva mort. 16

9. Expressi agradable de la cara duna persona, que busca transmetre un missatge damistat als altres.

40.- Mary Shelley era una excellent cuinera i li agradava molt fer pastissos. Per fer un del seus pastissos de maduixa va fer servir dues dotzenes dous. Cada un daquests pesava 35 grams. Quant pesaven tots els ous que va fer servir?

Tota la matria est formada per toms i tots els toms estan formats per electrons, protons i neutrons. Lelectr va ser descobert experimentalment lany 1897 per Joseph John Thomson. Anys ms tard, el 1911, el fsic neozelands Ernest Rutherford va arribar a la conclusi de que al mig dels toms ha dhaver-hi un nucli molt ms compacte que la zona exterior a on es troben els electrons, i al 1918 va descobrir lexistncia del prot. El neutr va haver desperar fins lany 1932 a que el fsic angls James Chadwick el descobrs. Lelectr est carregat negativament i no t una massa apreciable, si la comparem amb la del prot. El prot t una crrega positiva igual a la de lelectr i una massa molt semblant a la del neutr. El neutr no t crrega elctrica, per si t massa. Els toms en tenen la mateixa quantitat delectrons que de protons. De fet els toms estan ms aviat buits, s molt poc lespai ocupat per les seves partcules subatmiques. Quan dues boles de billar xoquen no ho fan en realitat. De fet abans que arribin a topar les crregues negatives dels electrons de totes dues boles no les deixen apropar-se ms, ja que les crregues del mateix signe es repelleixen. Si les partcules subatmiques no estiguessin 17

carregades elctricament una de les boles travessaria laltra sense fer-se res, sense que res no sho impeds. El model de ltom amb el seu nucli format per protons i neutrons i un nvol delectrons girant al voltant, com si es tracts dun petit Sistema Solar, va ser proposat lany 1904 pel fsic japons Hantaro Nagaoka.

41.- Torna a escriure els pargrafs anteriors al segent requadre:

18

42.- Ordena aquesta frase: Tota la toms est formada per matria i tots els electrons estan formats per, toms protons i neutrons. Lelectr va ser experimentalment descobert lany 1897 per Thomson Joseph John.

43.- Omple amb les paraules adients: Quan dues .......... de billar ............ no ho fan en realitat. De fet .......... que arribin a topar les ................. negatives dels .............. de totes dues boles no les ........... apropar-se ms, ja que les ................. del mateix ......... es repelleixen. 44.- Busca al diccionari les paraules: matria, tom, electr, prot, neutr, nucli.

45.- Fes frases amb cadascuna de les paraules: matria, tom, electr, prot, neutr, nucli.

19

46.- A aquesta sopa de lletres troba les paraules: matria, tom, electr, prot, neutr, nucli, bola, billar, partcula, travessar.

47.- Omple els mots encreuats amb les paraules corresponents.

Verticals 1. All del que estan fets tots els cossos materials. 2. Partcula subatmica amb crrega positiva. 4. Alguna cosa que t forma desfera. 6. Part central de ltom. Horitzontals 2. Element molt petit que forma part dun conjunt ms gran. 3. Passar a travs dalguna cosa. 5. Partcula subatmica que t crrega negativa. 6. Partcula subatmica que no t crrega elctrica.

20

7. Porci molt petita duna substncia qumica que encara conserva les seves propietats. 8. Joc que es desenvolupa a dalt duna taula especial, amb boles i uns pals llargs per impulsar-les. 48.- Hantaro Nagaoka va viure a Osaka lany 1931. Al seu laboratori hi havia 57 cadires. Cadascuna daquestes cadires li van costar 13 euros. Quant va haver de pagar per totes les cadires?

49.- Observa el segent esquema i omple els quadres de la graella, amb els personatges relacionats amb els diferents fenmens naturals relacionats amb lelectricitat. Lliga els fenmens amb els personatges, mitjanant fletxes.

Fenmens elctrics naturals Atracci de lambre Efecte dels llamps Els llamps porten electricitat Efectes de lelectricitat als essers vius Mites elctrics Els toms i les seves partcules 50.- Lliga amb fletxes les diferents partcules subatmiques amb les seves caracterstiques. Partcules subatmiques Electr Prot Neutr T crrega positiva i la massa del neutr. No t crrega elctrica, per si t massa. Est carregat negativament i no t una massa apreciable.

21

51.- A les segents dues imatges es pot veure al senyor Benjam Franklin fent el seu experiment amb lestel i la clau, per extreure guspires duna tempesta. Descobreix les 10 diferncies que hi ha entre les dues.

52.- Posa el nom daquestes persones a lescala de temps: Thales de Milet, Benjam Franklin, Luigi Galvani, Mary Shelley, Joseph John Thomson, Ernest Rutherford, James Chadwick, Hantaro Nagaoka.

53.- Relaciona els noms amb el seus dibuixos corresponents. Lelectricitat a la natura Luigi Galvani

Benjam Franklin

Hantaro Nagaoka

22

Crregues elctriques
Lelectricitat, del llat electricus, s el conjunt de fenmens fsics relacionats amb les crregues elctriques i el seu moviment. Un objecte est carregat negativament quan el conjunt dels seus toms en t ms electrons dels que caldrien. Diguem que aquest objecte t un excs delectrons. Per contra, un objecte est carregat positivament quan el conjunt dels seus toms no disposa de suficients electrons, li manquen uns quants. Les crregues sn ms grans mentre ms electrons, de ms o de menys, tingui lobjecte. La unitat de crrega elctrica al Sistema Internacional es diu Coulomb i equival a 6,24 1018 electrons. El coulomb es defineix com la quantitat de crrega elctrica que passa per una secci transversal dun conductor pel qual circula un corrent elctric dun ampere (A) dintensitat durant un segon.

54.- Torna a escriure els pargrafs anteriors al segent requadre:

23

55.- Ordena aquesta frase: Lelectricitat, del llat elctriques, s el fenmens de fsics conjunt relacionats amb les moviment electricus i el seu crregues.

56.- Omple amb les paraules adients: Un objecte est .............. negativament quan el ............. dels seus toms en t ms ............... dels que caldrien. Diguem que aquest .......... t un excs .................. . 57.- A aquesta sopa de lletres troba les paraules: electricus, crrega, moviment, electr, coulomb, ampere, intensitat, conductor, secci, transversal.

58.- Omple els mots encreuats amb les paraules corresponents. Verticals 1. Alguna cosa que creua una altra. 2. Algun element o material que condueix lelectricitat. 7. Partcula subatmica que est carregada negativament i no t una massa apreciable, si la comparem amb la del prot.

24

Horitzontals 2. Unitat de crrega elctrica al Sistema Internacional. 3. Quantitat delectricitat que passa per un conductor a la unitat de temps. 4. Forma que t qualsevol cosa quan la tallem. 5. Nom que rebia lelectricitat al llat. 6. Unitat de mesura de la intensitat elctrica. 8. Propietat dels cossos i tot all que es mou. 9. Quantitat delectricitat que es desplaa dun lloc a un altre.

59.- Per fer anar una llanterna necessitem tres piles de 1,5 volts que costen 60 cntims cadascuna. Quant costa poder encendre la nostra llanterna?

El vidre fregat amb un teixit de llana es carrega positivament i lambre, i els plstics, fregats amb llana o pell es carreguen negativament. Els objectes carregats amb crregues del mateix signe es repelleixen i els que tenen crregues de signe contrari satreuen.

25

Els cossos es poden carregar de diferents formes: per contacte, per fregament, per inducci, amb lefecte fotoelctric, per electrlisi (Qumica) i per lefecte termoelctric. 60.- Torna a escriure els pargrafs anteriors al segent requadre:

61.- Ordena aquesta frase: El vidre teixit amb un fregat de llana es carrega negativament i llana, i els plstics, fregats amb lambre o pell es carreguen positivament.

62.- Omple amb les paraules adients: Els objectes .............. amb crregues del ................ signe es repelleixen i els que tenen ................... de signe ............. satreuen. 63.- Busca al diccionari les paraules: contacte, fregament, inducci, fotoelctric, electrlisi, termoelctric.

64.- Fes frases amb cadascuna de les paraules: contacte, fregament, inducci, fotoelctric, electrlisi, termoelctric.

26

65.- A aquesta sopa de lletres troba les paraules: contacte, fregament, inducci, fotoelctric, electrlisi, termoelctric.

66.- Omple els mots encreuats amb les paraules corresponents.

Verticals 1. Acci dinduir. 3. Moviment dun cos en contacte amb un altre. 5. Reacci qumica provocada pel pas del corrent elctric. 27

Horitzontals 2. Que produeix electricitat mitjanant la llum. 4. Fet de tocar-se dues coses. 6. Que produeix electricitat mitjanant la calor. 67.- Per produir coure sha de fer servir un procediment electroltic. Per obtenir una tona de coure pur es triguen 35 minuts. Quant de temps es trigar a obtenir 20 tones de coure?

68.- Lliga amb fletxes els diferents tipus de crregues amb les seves caracterstiques. Les crregues elctriques Crrega negativa Crrega positiva El conjunt dels toms de lobjecte no disposa de suficients electrons. El conjunt dels toms de lobjecte t ms electrons dels que caldrien.

69.- Posa alguna de les paraules atracci o repulsi all a on convingui. Comportament de les crregues elctriques

70.- A una mquina electrosttica de Wimshurst shan de fer 60 voltes de manovella per produir un coulomb delectricitat. Quantes voltes shan de donar per produir 36 coulombs delectricitat?

71.- A les segents dues imatges es pot veure una mquina electrosttica de Wimshurst, amb la que es generava electricitat al segle XIX per fer experiments als laboratoris. Descobreix les 10 diferncies que hi ha entre les dues. Per

28

conixer alguna cosa ms sobre les mquines electrosttiques es pot veure larticle: www.xtec.es/~cgarci38/ceta/historia1/maquiele.htm

La inducci electromagntica
La inducci electromagntica s la producci duna diferncia de potencial (Voltatge) a un conductor situat dins dun camp magntic variable. Aquest fenomen fsic permet produir i distribuir, a gran escala, lenergia elctrica, mitjanant generadors dinamo-elctrics i transformadors. Per variar el camp magntic es poden utilitzar electroimants pels quals fem passar un corrent elctric variable (Transformadors) o moure el conductor per dins del camp magntic (Generadors dinamo-elctrics).

Lestudi de la inducci electromagntica el va comenar lany 1830 langls Michael Faraday. Faraday va descobrir que la fora electromotriu (FEM) produda en un circuit tancat s proporcional a la variaci del flux magntic que travessa aquest circuit. 72.- Torna a escriure els pargrafs anteriors al segent requadre:

29

73.- Ordena aquesta frase: La producci electromagntica s la inducci duna variable de potencial (Voltatge) a un camp situat dins dun conductor magntic diferncia.

74.- Omple amb les paraules adients: Lestudi de la inducci .................... el va comenar lany 1830 l............ Michael Faraday. ............... va descobrir que la ........... electromotriu (FEM) .............. en un circuit ............. s proporcional a la ............. del flux magntic que ............ aquest circuit. 75.- Busca al diccionari les paraules: inducci, electromagntic, imant, electroimant, transformador, generador.

76.- Fes frases amb cadascuna de les paraules: inducci, electromagntic, imant, electroimant, transformador, generador.

77.- A aquesta sopa de lletres troba les paraules: inducci, electromagntic, imant, electroimant, transformador, generador, magntic, camp, voltatge, flux.

30

78.- Omple els mots encreuats amb les paraules corresponents.

Verticals 1. Espai a on es conrea algun tipus de cultiu. Espai a on es deixen sentir els efectes dun imant. 2. Alguna cosa que genera electricitat. 4. Alguna cosa relacionada amb lelectricitat i el magnetisme.

31

Horitzontals 3. Caracterstica del corrent elctric que es mesura en volts. 5. Pas dalgun fluid. 6. Pea que atreu els objectes de ferro. 7. Imant que funciona amb electricitat. 8. Aparell que transforma el corrent elctric, modificant-li el voltatge. 9. Producci delectricitat mitjanant un camp magntic variable. 10. Que t magnetisme. 79.- A Michael Faraday li agradaven els pastissos de xocolata. A la setmana en menjava tres dies. Cada un daquests pastissos el costava 2 euros. Quant es gastava en pastissos a la setmana?

Lelectromagnetisme
Els fenmens electromagntics relacionen lelectricitat i el magnetisme. Al igual que un imant pot induir un corrent elctric sobre un conductor, un corrent elctric tamb pot produir un camp magntic. Un electroimant s un tipus d'imant en el que el camp magntic s produt pel corrent elctric. Aquest camp magntic desapareix quan deixa de passar el corrent elctric. El fsic angls William Sturgeon va construir el primer electroimant lany 1825. Es tractava duna pea de ferro en forma de ferradura envoltada per un bobinat de fil de coure. Amb aquest electroimant va poder aixecar un pes de 4 kg, fent passar el corrent duna pila. 80.- Torna a escriure els pargrafs anteriors al segent requadre:

32

81.- Ordena aquestes frases: Els fenmens magntic relacionen lelectricitat i el imant. Al igual que un magnetisme pot induir un conductor elctric sobre un corrent, un corrent elctric tamb pot produir un camp electromagntics.

82.- Omple amb les paraules adients: Un .................... s un tipus dimant en el que el ......... magntic s ............. pel corrent elctric. Aquest camp ................ desapareix quan .......... de passar el corrent .............. 83.- Busca al diccionari les paraules: imant, electroimant, ferradura, camp, bobina, espira, pol.

84.- Fes frases amb cadascuna de les paraules: imant, electroimant, ferradura, camp, bobina, espira, pol.

85.- A aquesta sopa de lletres troba les paraules: imant, ferradura, camp, bobina, espira, pol.

33

86.- Omple els mots encreuats amb les paraules corresponents.

Verticals 1. Espai a on es conrea algun tipus de cultiu. Espai a on es deixen sentir els efectes dun imant. 2. Fil de coure cargolat moltes vegades sobre un nucli cilndric, per on fer passar electricitat. 6. Cadascuna de les voltes de fil de coure que formen una bobina. Horitzontals 3. Extrem dun imant o un electroimant. Zona dun imant a on t ms fora. 4. Pea que atreu els objectes de ferro. 5. Peces de ferro en forma de U que es colloquen a las potes dels cavalls. 87.- Per fer un electroimant hem necessitat 8 metres de fil de coure que ens han constat 13 euros i una pea de ferro de 10 Cm de llarg. El ferro ens ha costat 80 cntims deuro. Quant ens ha costat fer lelectroimant?

34

A cadascuna de les voltes duna bobina li diem espira. Per construir una bobina es fa servir fil de coure esmaltat, per tal de que no es produeixin curtcircuits entre les diferents espires. La intensitat del camp magntic produt per un electroimant depn de la quantitat despires, de la intensitat del corrent que circula per elles i de les caracterstiques del nucli magntic que sutilitza, que sempre augmenta la intensitat del camp magntic. Si sinverteix el sentit del corrent (Invertint la polaritat a les seves connexions) tamb canviem de lloc els pols magntics.

88.- Posa nom als diferents elements dun circuit elctric que fa funcionar un electroimant.

89.- Daquestes tres frases escull i torna a escriure la que millor defineixi que s lelectricitat: .- Els fenmens electromagntics relacionen lelectricitat i el magnetisme. Al igual que un imant pot induir un corrent elctric sobre un conductor, un corrent elctric tamb pot produir un camp magntic. .- Lelectricitat, del llat electricus, s el conjunt de fenmens fsics relacionats amb les crregues elctriques i el seu moviment.

35

.- La inducci electromagntica s la producci duna diferncia de potencial (Voltatge) a un conductor situat dins dun camp magntic variable.

90.- Relaciona amb fletxes cada paraula amb la seva definici: La inducci electromagntica s la producci duna diferncia de potencial (Voltatge) a un conductor situat dins dun camp magntic variable. Els fenmens electromagntics relacionen lelectricitat i el magnetisme. Al igual que un imant pot induir un corrent elctric sobre un conductor, un corrent elctric tamb pot produir un camp magntic. Lelectricitat, del llat electricus, s el conjunt de fenmens fsics relacionats amb les crregues elctriques i el seu moviment.

Electromagntic

Electricitat

Inducci

Per fora del solenoide (Electroimant) les lnies del camp magntic van del pol Nord al pol Sud i per dins del nucli magntic del Sud al Nord. Aplicant la regla de la m esquerra es pot saber a on estan els pols Nord i Sud dun electroimant. El dits corbats de la m indiquen el sentit del corrent i el dit gros indica cap a on queda el pol Nord del electroimant.

91.- Torna a escriure la regle de la m esquerra que ens indica la polaritat dun electroimant en funci de cap a on circuli el corrent elctric per ell.

36

93.- Posa noms als elements que apareixen al dibuix de la regla de la m esquerra:

Els generadors elctrics

Un generador elctric s un dispositiu capa de produir una diferncia de potencial (Voltatge) entre dos dels seus punts anomenats pols, terminals o borns. Hi ha generadors elctrics de diferents tipus: dinamo-elctrics (electromagntics), qumics (Piles), fotoelctrics, termoelctrics i piezoelctrics. La fora electromotriu (FEM) s una caracterstica de tot generador elctric. Es defineix com el treball que el generador realitza per fer passar pel seu interior la unitat de crrega negativa, del pol positiu al pol negatiu, dividit pel valor daquesta crrega en coulombs. En el Sistema Internacional la FEM es mesura en volts, igual que la diferncia de potencial (Voltatge). 94.- Torna a escriure els pargrafs anteriors al segent requadre:

37

95.- Ordena aquesta frase: Un dispositiu elctric s un generador capa de produir una punts de potencial (Voltatge) entre dos diferncia dels seus anomenats pols, terminals o borns.

96.- Omple amb les paraules adients: Hi ha ................. elctrics de ............... tipus: dinamo-elctrics (electromagntics), ............. (Piles), fotoelctrics, ..................... i piezoelctrics. 97.- Relaciona, mitjanant fletxes, cada tipus de generador amb el seu dibuix:

Generador qumic

Generador fotoelctric

Generador dinamoelctric

98.- Busca al diccionari les paraules: generador, terminal, voltatge.

38

99.- Fes frases amb cadascuna de les paraules: generador, terminal, voltatge.

100.- Relaciona cada tipus de generador amb les seves caracterstiques: G. dinamo-elctric G. qumic G. fotoelctric G. termoelctric G. piezoelctric Produeix electricitat amb lescalfor. Alguns cristalls quan sels pressiona produeixen electricitat Disposa dun eix que gira. A dins t unes substncies que reaccionen per produir electricitat. Funcionen quan la llum incideix sobre ells.

101.- A casa meva he muntat 12 generadors fotoelctrics, all que diem unes plaques fotovoltaiques. Cada generador pesa 23 Kg. Quin pes tenen totes las plaques fotovoltaiques?

Els generadors dinamo-elctrics

39

Un generador dinamo-elctric s un aparell que transforma lenergia mecnica en electricitat. Aquestes mquines disposen duna part fixa (Estator) i una part giratria (Rotor). Hi han dos tipus de generadors dinamo-elctrics: la dinamo, que genera corrent continu, i lalternador que es fa servir per a produir corrent altern. La immensa majoria de les centrals que alimenten la xarxa elctrica produeixen, fent servir alternadors, corrent altern trifsic que pot ser transportat a llargues distancies. Les dinamos i els alternadors estan formats per un conjunt de bobines i imants o electroimants que roden uns dins dels altres. Un sistema de contactes especials, format per collectors i escombretes, recull el corrent generat als fils de la bobina i el duu als receptors a travs dels conductors. La disposici del collector i les escombretes determina que el corrent que surt del generador sigui continu o altern. 102.- Torna a escriure els pargrafs anteriors al segent requadre:

103.- Ordena aquestes frases: Un aparell dinamo-elctric s un generador que mecnica lenergia transforma en electricitat. Aquestes giratria disposen duna part fixa (Estator) i una part mquines (Rotor).

104.- Omple amb les paraules adients:

40

Les ................. i els alternadors estan .............. per un conjunt de ........... i imants o .................... que roden uns .......... dels altres. 105.- Posa els noms corresponents a les diferents parts del generador dinamoelctric:

106.- Omple el quadre segent amb el nom de les diferents parts del generador dinamoelctric. Generadors dinamoelctrics Part que gira mitjanant un eix. Part del generador que es mant quieta i cont el imant permanent. Fil de coure cargolat sobre un nucli de ferro. Material que atreu peces de ferro. Pea allargada que permet que alguna cosa giri. Pea corbada que forma part del collector i connecta les bobines amb lexterior. Conjunt de delgues. Pea metllica que frega a sobre de les delgues per fer contacte elctric. Extrems de les escombretes que serveixen per connectar els cables al generador dinamo-elctric. 107.- Els generadors dinamo-elctrics poden ser de dos tipus: Generadors dinamo-elctrics Produeixen corrent continu. Produeixen corrent altern.

41

La dinamo
La dinamo pot ser un generador molt simple format per un imant en forma de ferradura, una bobina i uns elements de contacte mbil (Commutador), els collectors i les escombretes, que prenen el corrent que es genera a la bobina. Si la bobina dna voltes sobre un eix, dins el camp magntic del imant, es genera corrent.

Les lnies del camp magntic sempre van en la mateixa direcci (de pol nord a pol sud); quan els electrons les tallen es mouen en un sentit determinat. Aix, quan les espires passen per un dels pols, els electrons es veuen forats a moures en un sentit; mentre que quan les mateixes espires han girat 180 graus i, per tant, passen per laltre pol, els electrons van en sentit invers, i el mateix passa en acabar la volta (360 graus), de manera que cada vegada que fan una volta han canviat dues vegades de sentit. El corrent generat daquesta manera s, per tant, altern. Les dinamos produeixen corrent continu fent servir un collector format per una pea cilndrica situada a lextrem de leix del motor. El cilindre est integrat per uns segments longitudinals metllics, anomenats delgues, allats entre si. A les delgues suneixen els extrems dels conductors de les bobines que indueixen el corrent. 108.- Torna a fer el dibuix de la dinamo i posa nom als seus elements.

42

Les escombretes estan fetes de grafit barrejat amb coure per aconseguir un material conductor molt resistent al fregament i unides al cos del generador, fan contacte amb les delgues i en recullen el corrent que prov dels fils de les bobines. Cada escombreta recull daquesta manera corrent del mateix signe. Els generadors disposen de moltes bobines que recullen el corrent mitjanant les corresponents delgues, daquesta manera el corrent resultant s molt regular.

Lalternador
Els alternadors produeixen corrent altern fent servir un sistema diferent de collectors que els de les dinamos. Els collectors dels alternadors consisteixen en dues anelles de material conductor situades luna al costat de laltra, a lextrem de leix del generador, que recullen el corrent generat a les bobines. Quan les escombretes freguen aquestes anelles recullen el corrent que es genera a les bobines quan aquestes giren. El corrent que en surt s altern, ja que cada 180 graus de volta de les bobines se ninverteix el signe.

109.- Torna a fer el dibuix de lalternador i posa nom als seus elements.

43

Els alternadors de gran potencia disposen de moltes bobines, unes serveixen per a generar el corrent, i les altres sn els electroimants, ja que no es fan imants permanents de mida tan gran. Per aquesta ra, a part de generar el corrent per distribuir per la xarxa, tamb nhan de produir per a fer funcionar els seus electroimants, per aix disposen duna dinamo auxiliar anomenada dinamo excitatriu, que es munta sobre el mateix eix. 110.- Torna a escriure el pargraf anterior al segent requadre:

111.- Torna a fer el dibuix anterior de lalternador, la dinamo excitatriu i el transformador i posa nom als seus elements.

44

Aquests alternadors estan formats per una carcassa exterior que suporta les bobines del estator i una part mbil, muntada sobre un eix, que rep el nom de rotor. Tant lestator com el rotor tenen les bobines corresponents. Quan aquestes bobines corresponen als electroimants sanomenen inductors, mentre que quan serveixen per a generar el corrent es diuen induts. Al dibuix anterior linductor s a lestator i lindut al rotor, per s ms habitual que sigui a linrevs. Daquesta manera la connexi entre lexcitatriu i lindut queda feta amb uns conductors fixats a leix i per treure el corrent produt cap a la xarxa no calen collectors danells i escombretes, ja que es treu directament del estator.

Altres generadors elctrics

Els generadors qumics - les piles

Les piles sn uns dispositius que generen energia elctrica mitjanant un procediment electroqumic. Sha de distingir entre bateries recarregables (acumuladors) i piles dun sol s. La diferncia fonamental entre ambds tipus s que les bateries recarregables permeten revertir la reacci qumica en la qual est basat el seu funcionament, mentre que les dun sol s no. La primera pila la va construir Alessandro Volta lany 1800. Estava formada per molts discos de coure i zenc apilats i separats per paper mullat en cid, i daqu el seu nom. 112.- Torna a escriure el pargraf anterior al segent requadre:

45

Les primeres piles comercials tenien com a pol positiu (Ctode) una barra de coure i com a pol negatiu (node) una barra de zenc, a ms, feien servir cid sulfric dilut amb aigua.

113.- Torna a fer el dibuix de la pila i posa nom als seus elements.

El fet dhaver de treballar amb lquids corrosius que es podien vesar va fer que sinvestigus per fer altres dissenys. A lactualitat, i des de 1834 (Va ser dissenyada per Leclanch), sutilitzen piles de zenc-carb. Aquestes piles fan servir com a pol negatiu una lmina de zenc i com a pol positiu una barra de grafit. Lelectrlit s clorur damoni i tamb es fa servir xid de mangans perqu el seu funcionament sigui ms estable. La coberta de zenc est protegida amb una capa de plstic. La seva FEM s de 1,5 volts i va disminuint

46

a mesura que es gasta. Si es connecten en srie ms duna pila les seves forces electromotrius (Voltatges) es sumen. A les piles alcalines el pol negatiu est fet de pols de zenc i el pol positiu de dixid de mangans. Com a electrlit es fa servir hidrxid de potassi (Que s un metall alcal). Es tracta de piles que poden produir una gran quantitat delectricitat. En format AA es pot arribar a 3.000 mAh (Miliampers hora). Les piles de Nquel-Cadmi son recarregables i proporcionen un voltatge de 1,2 volts. Les bateries de Liti-I utilitzen com a electrlit una sal de liti i proporcionen un voltatge de 3,6 a 4 volts. Les bateries de Liti-I es fan servir als telfons mbils, cmeres digitals, ordinadors porttils i altres petits aparells electrnics. La bateria de plom-cid inventada el 1859 pel fsic francs Gaston Plant s el tipus ms antic de bateria recarregable. Sutilitza als cotxes, per proporcionar l'elevat corrent necessari per al motor darrencada. Tamb sutilitzen en toros mecnics, centrals telefniques, installacions fotovoltaiques i submarins. Cada vas (Cella) proporciona un voltatge de dos volts, per connectant ms dun (Fent una bateria) en srie es poden sumar els voltatges. Com a la resta de piles i bateries la seva capacitat es mesura en Ampers hora. 114.- Torna a escriure el pargraf anterior al segent requadre:

47

115.- Torna a fer el dibuix de la bateria i posa nom als seus elements.

Tipus de pila AAAA AAA AA A C D F G J N PP3 (9 Volts) PP9 (9Volts) Petaca 3R12 (4,5 volts) Llanterna 996 (6 Volts)

Formats de les piles Forma Longitud (mm) Cilndrica 42,5 Cilndrica 44,5 Cilndrica 50,5 Cilndrica 50 Cilndrica 50 Cilndrica 61,5 Cilndrica 87 Cilndrica 105 Rectangular 48,5 Cilndrica 29,3 Rectangular 48,5 Rectangular 80,2 Rectangular 67 Rectangular 115

Secci (mm) 8,3 10,5 14,5 17 26,2 34,2 32 32 33,5 x 9,2 11,9 26,5 x 17,5 65,1 x 51,6 62 x 22 68 x 68

116.- Escriu el nom dels quatre tipus de generadors qumics: Generadors qumics Es tracta de piles que poden produir una gran quantitat delectricitat. Aquestes piles fan servir com a pol negatiu una lmina de zenc i com a pol positiu una barra de grafit. Inventat el 1859 pel fsic francs Gaston Plant. Es fan servir als telfons mbils.

48

Els generadors fotoelctrics

Lefecte fotoelctric consisteix en el fet que la llum alliberi electrons de la superfcie dun material. Aquest material pot ser un metall o un material semiconductor. La primera cllula solar que convertia la llum en electricitat la va construir Charles Fritts en 1884 i estava feta de seleni recobert duna fina pellcula dor. A lactualitat les cllules fotoelctriques, o fotovoltaiques, estan fetes de dos tipus de material semiconductor, el silici tipus N i el silici tipus P, recoberts amb una fina capa de metall per connectar-les elctricament. Aquests generadors produeixen corrent continu a baix voltatge (0,5 Volts). Per aconseguir voltatges ms elevats es connecten varies cllules en srie formant un panell fotovoltaic, amb un voltatge tpic de 12 volts. 117.- Torna a escriure el pargraf anterior al segent requadre:

118.- Torna a fer el dibuix del generador fotoelctric i posa nom als seus elements.

49

Els generadors termoelctrics

Lefecte termoelctric, descobert pel fsic alemany Thomas Johann Seebeck el 1821, produeix un corrent elctric quan sescalfa la zona en que estan soldats dos metalls diferents. Aquest efecte sutilitza per mesurar temperatures, mitjanant termoparells, i tamb per produir electricitat. 119.- Torna a escriure el pargraf anterior al segent requadre:

Aquest efecte tamb es produeix a la inversa, com va descobrir lany 1834 el fsic francs Jean Peltier. Segons aix quan es fa passar un corrent elctric per la uni de dos metalls diferents apareix una diferncia de temperatura, per una banda es refreda i per laltra sescalfa. Lefecte Peltier sutilitza per fabricar alguns refrigeradors. A alguns satllits artificials i installacions de comunicacions allades sutilitzen generadors delectricitat termoelctrics alimentats amb lescalfor produda per la descomposici de materials radioactius.

120.- Torna a fer el dibuix del generador termoelctric i posa nom als seus elements.

50

Els generadors piezoelctrics

La piezoelectricitat s la capacitat de certs cristalls, com la turmalina, el quars i el topazi, de generar una diferncia de potencial quan sels sotmet a una deformaci mecnica. Aquest efecte sutilitza per produir les guspires que encenen el gas als encenedors i als escalfadors daigua.

El circuit elctric
Un circuit elctric amb diversos generadors
De vegades, cal connectar diversos generadors a un mateix circuit. Es poden connectar en srie o en parallel.

121.- Torna a fer el dibuix dels circuits en srie i en parallel i posa noms.

51

Connexi de generadors en srie: Dos o ms generadors estan connectats en srie quan el born positiu dun est connectat amb el born negatiu de laltre, i aix successivament. El resultat s que se sumen els voltatges de tots els generadors que shan connectat. La intensitat, per, s la mateixa en tot el circuit i s la mateixa que si hi hagus un sol generador. Connexi de generadors en parallel: Dos o ms generadors estan connectats en parallel quan tots els borns positius estan connectats a un mateix punt i tots els borns negatius estan connectats en un altre punt. En aquest cas, el voltatge resultant s el mateix que el dun sol generador, mentre que la intensitat final s la suma de les intensitats que proporciona cadascun dels generadors individualment. La connexi en parallel es pot aplicar tant a les piles com als generadors de les grans centrals elctriques. 122.- Torna a escriure els pargrafs anteriors al segent requadre:

123.- Omple amb: Connexi de generadors en srie, Connexi de generadors en parallel. Connexi de generadors Dos o ms generadors estan connectats en parallel quan tots els borns positius estan connectats a un mateix punt i tots els borns negatius estan connectats en un altre punt. Dos o ms generadors estan connectats en srie quan el born positiu dun est connectat amb el born negatiu de laltre.

52

El corrent elctric

El corrent elctric s el moviment dels electrons al llarg dun conductor elctric, gracies a la diferencia de potencial (Voltatge) produda per un generador elctric. Hi han dos tipus de corrent elctric: el corrent continu i el corrent altern. 124.- Torna a escriure el pargraf anterior al segent requadre:

El corrent continu s el que es produeix a causa del desplaament delectrons al llarg dun conductor sempre en el mateix sentit, del pol negatiu (-) del generador cap al positiu (+). Aquest tipus de corrent elctric es pot obtenir amb diferents tipus de generadors: piles, dinamos, cllules fotovoltaiques i termoparells. Els generadors daquest tipus de corrent tenen dos pols ben determinats: el positiu (+) i el negatiu (-). Aquest tipus de corrent s simbolitza amb les lletres CC tot i que s habitual trobar lequivalent angls DC (Direct Current). El corrent altern s el que es produeix a causa del desplaament delectrons al llarg dun conductor en sentit alternatiu (Produts pels canvis de polaritat en el generador) amb una freqncia determinada. La quantitat de canvis de polaritat per segon sanomena freqncia. El valor del voltatge s positiu la meitat del temps i negatiu laltre meitat. Aix significa que la meitat del temps el corrent circula en un sentit, i circula en sentit invers laltre meitat de temps. A Europa, la freqncia s de 50 Hz, s a dir, que canvia de sentit cinquanta vegades per segon. Aquest tipus de corrent elctric sobt mitjanant els alternadors. 125.- Omple amb: Corrent continu, Corrent altern. El corrent elctric s el que es produeix a causa del desplaament delectrons al llarg dun conductor sempre en el mateix sentit, del pol negatiu (-) del generador cap al positiu (+). s el que es produeix a causa del desplaament delectrons al llarg dun conductor en sentit alternatiu.

53

El circuit elctric

126.- Torna a fer el dibuix del circuit elctric i posa els noms corresponents.

Perqu les crregues elctriques es puguin desplaar, s necessari disposar dun circuit elctric, s a dir, dun conjunt de components units entre si que permetin el pas del corrent elctric o electricitat.

127.- Torna a fer el dibuix dels smbols anteriors i posa els noms corresponents.

54

Els elements principals de qu ha de disposar un circuit elctric sn aquests: Generador: s lelement que permet la transformaci de lenergia trmica, mecnica, qumica o lumnica en energia elctrica. Els generadors poden generar corrent elctric continu o altern. Conductors: Sn els elements que uneixen els diferents components del circuit elctric i que permeten el pas del corrent elctric. Un conductor ha de permetre el recorregut dels electrons per tot el circuit i el seu retorn al generador. El material ms utilitzat pels conductors s el coure, que es recobreix amb un material allant (plstic, generalment). Receptors: Sn tots aquells elements que tenen com a finalitat fonamental transformar lenergia elctrica en qualsevol altre tipus denergia. En sn exemples una lmpada, lordinador, una planxa o la televisi. Elements de control: Tamb anomenats elements de maniobra, sn els elements que permeten controlar el pas del corrent elctric a travs del circuit. Perqu funcioni un circuit elctric, s necessari que el corrent elctric circuli sense interrupci entre el generador i el receptor. Si entre el generador i el receptor es produeix un tall al circuit, el corrent elctric no circula, el circuit queda obert i, per tant, el receptor no funciona. El receptor funcionar quan el circuit quedi tancat i permeti activar o desactivar els diferents elements receptors. Lelement de control ms important i utilitzat s dinterruptor, que controla el pas de lelectricitat. Elements de protecci: Protegeixen el circuit de sobrecrregues, escalfament o curtcircuits. Tamb serveixen de protecci a lusuari. Els fusibles o els interruptors automtics del quadre elctric (quadre general de protecci o CGP) que hi ha a totes les installacions serveixen per protegir el circuit, mentre que altres elements daquest quadre, com lanomenat interruptor diferencial o el mateix revestiment dels cables, protegeixen lusuari.

128.- Omple amb: Generador, Conductors, Receptors, Elements de control, Elements de protecci. El circuit elctric Sn els elements que uneixen els diferents components. En sn exemples una lmpada... s lelement que permet la transformaci de lenergia en energia elctrica. Protegeixen el circuit de sobrecrregues, escalfament o curtcircuits. Tamb anomenats elements de maniobra. Circuits en srie i en parallel A un circuit, quan el corrent elctric noms pot fer un recorregut, diem que s un circuit en srie. Tots els elements del circuit hi sn un rere laltre. Quan 55

pressionem a sobre linterruptor es tanca el circuit i totes les bombetes sencenen a la vegada.

129.- Torna a fer el dibuix del circuit en srie i posa els noms corresponents.

Si el circuit est ramificat i el corrent pot fer ms dun recorregut diem que es tracta dun circuit en parallel. Als edificis les installacions elctriques estan fetes amb circuits en parallel. Daquesta manera tots els aparells poden funcionar amb el mateix voltatge. Les diferents bombetes es poden encendre de forma individual.

130.- Torna a fer el dibuix del circuit en parallel i posa els noms corresponents.

56

Materials conductors i allants Un conductor elctric s un material que deixa passar el corrent elctric a travs seu. En cas contrari en tenim un allant elctric. El terme allant elctric t el mateix significat que el terme dielctric. 131.- Torna a escriure el pargraf anterior al segent requadre:

132.- Relaciona mitjanant fletxes els materials amb les seves propietats elctriques: Propietats elctriques dels materials Coure Plstic Llaut Alumini Fusta Vidre Plom Goma Ferro Suro Or Cot

Conductor elctric

Allant elctric

Els conductors sn generalment metalls capaos de transportar lelectricitat. Hi ha conductors ms bons i ms dolents depenent de la seva resistncia elctrica. A ms resistncia ms mal conductor. Pel transport de lenergia elctrica el material fet servir usualment s el coure, en forma de cables dun o ms fils. En general si no sn lnies elctriques dalta tensi aries se li posa un allant elctric. Tamb es pot fer servir lalumini, que t una conductivitat elctrica de lordre del 60% de la del coure per que s un material molt mes lleuger. Els cables elctrics dinterior estan fets de coure per dins i porten un allant plstic per fora que pot ser de colors diversos: Negre (Fase), Marr (Fase), Gris (Fase), Blau (Neutre) i el verd i groc junts per la presa de terra. 133.- Relaciona els colors dels cables amb la seva utilitat: Cables elctrics Verd i groc Negre / gris Blau Marr Fase Neutre Presa de terra

57

Elements de protecci
El quadre privat de comandament i protecci (QPCP) s format pels aparells que serveixen per a protegir, connectar i desconnectar la installaci interior dun habitatge.

134.- Torna a fer el dibuix de la installaci elctrica domstica anterior i posa els noms corresponents.

58

Segons el Reglament electrotcnic de baixa tensi s obligatori installar-lo a lorigen de la lnia, dins duna caixa de material allant i fixat sobre una guia normalitzada. Els aparells que cal installar en ordre de collocaci sn l'interruptor de control de potncia, l'interruptor diferencial i els petits interruptors automtics (PIA). Interruptor de control de potncia (ICP) s el primer dispositiu de comandament i protecci que sinstalla a larribada de la lnia dins dun habitatge. Es munta individualment en una caixa, que ha de quedar precintada un cop collocat l'interruptor. T com a finalitats adequar la potncia contractada a la potncia consumida i protegir la installaci en cas que es produeixin curtcircuits o sobrecrregues. Actua automticament com un interruptor i talla el corrent quan hi ha un escalfament en la installaci pel fet de consumir-se ms potncia de la que es t contractada. La reactivaci es fa manualment un cop solucionada lavaria. 135.- Torna a escriure el pargraf anterior al segent requadre:

Interior i esquema dun interruptor magnetotrmic (ICP i PIA).

59

Interruptor diferencial (ID) Sinstalla immediatament desprs de l'ICP i la seva funci bsica s la de protegir contra els efectes del pas de corrents perillosos per a les persones. Limita a potncies molt baixes les fuites de corrent que es puguin produir a causa davaries, sobrecrregues, defectes dallament o altres motius. Aquest interruptor talla el pas del corrent elctric quan la diferncia de corrent entre conductors s igual o superior a 30 mA. En una installaci sense fuites, aquesta diferncia s sempre igual a zero. El tall de subministrament de corrent a tota la installaci minimitza el perill delectrocuci i incendi i impedeix que la installaci i els aparells que hi ha connectats es facin malb. Peridicament sha de prmer el bot de prova i si es detecten deficincies en el seu funcionament cal avisar un tcnic qualificat perqu repari l'interruptor. 136.- Torna a escriure els pargrafs anteriors al segent requadre:

Petits interruptors automtics (PIA) Sinstallen desprs de l'interruptor diferencial i serveixen per a protegir cada una de les diferents lnies que componen la installaci. La normativa actual obliga a installar diferents lnies segons el nombre daparells i la seva potncia. A cada una de les lnies es connecta un nombre determinat daparells. Amb aquest sistema cada PIA controla una lnia i si es produeix un curtcircuit o una sobrecrrega en una lnia es desconnecta noms l'interruptor automtic de la lnia afectada. Lactivaci de l'interruptor es fa manualment un cop sha solucionat lavaria. 137.- Torna a escriure els pargrafs anteriors al segent requadre:

60

El tipus de PIA que cal installar depn de la secci del fil conductor i de la potncia mxima que pot suportar una lnia. Aix doncs, cal tenir, per exemple, un PIA per a lenllumenat de la casa, un altre per a la cuina i el forn, un altre per a lescalfador, el rentaplats i la rentadora, un altre per als endolls, un altre per a la calefacci, etc.

138.- Torna a fer el dibuix del quadre privat de comandament i protecci (QPCP) anterior i posa els noms corresponents.

139.- Omple amb la seva descripci els diferents elements del quadre privat de comandament i protecci (QPCP). Quadre privat de comandament i protecci (QPCP) Interruptor de control de potncia (ICP)

61

Interruptor diferencial (ID)

Petits interruptors automtics (PIA)

Les magnituds elctriques fonamentals

El coneixement de lelectricitat, els seus efectes i les seves aplicacions ha creat la necessitat de mesurar i, per tant, destablir unes magnituds elctriques amb les unitats corresponents. El voltatge Un generador elctric quan funciona mant un determinat nivell de crrega elctrica (Positiva o negativa) als seus pols. Mentre ms gran sigui aquesta crrega ms gran ser el potencial elctric a cadascun dels pols. El voltatge, tensi o diferncia de potencial ens indica com de diferents sn els potencials elctrics dels dos pols dun generador o de dos punts qualsevol dun circuit elctric. Hi ha diferencia de potencial entre dos punts carregats amb crregues de diferent signe, o entre un punt carregat i un altre punt neutre, o entre dos punts carregats amb crregues del mateix signe, per de diferent potencial. La unitat per mesurar el voltatge s el volt (V) i laparell per fer-ho s el voltmetre. El voltmetre s laparell que ens permet mesurar el voltatge, s a dir, la diferncia de potencial entre els dos pols dun generador. Els dos terminals del voltmetre shan de connectar en parallel, s a dir, cada un daquests terminals sha de connectar, tenint en compte la polaritat, a cada un dels borns de la pila o generador. La intensitat La intensitat es pot definir com la quantitat delectricitat que passa per un conductor a la unitat de temps. La unitat per mesurar la intensitat elctrica s lampere (A). Un ampere equival al pas dun coulomb per segon. El seu valor es mesura mitjanant un aparell anomenat ampermetre.

62

140.- Torna a fer el dibuix del circuit amb els instruments de mesura i posa els noms corresponents.

Lampermetre s laparell que ens permet mesurar la intensitat del corrent elctric. Els dos terminals de lampermetre, shan de connectar en srie, s a dir, han d'intercalar-se en el circuit. La potncia Lenergia elctrica, com qualsevol altre tipus denergia, no es destrueix, sin que es transforma en llum, calor, so, moviment, etc. La potncia elctrica dun aparell es defineix com la quantitat denergia que, cada segon, consumeix laparell receptor per fer el treball per al qual ha estat dissenyat. La unitat de mesura de la potncia s el watt (W). Com que de vegades aquesta unitat pot resultar petita, tamb sutilitzen els seus mltiples, com el quilowatt (1 kW = 1.000 W) i el megawatt (1 MW = 1.000.000 W). Per calcular la potencia elctrica necessria per alimentar un aparell elctric sha de multiplicar el voltatge per la intensitat.
Potencia elctrica = Voltatge x Intensitat

Per exemple, si per fer funcionar un televisor fem servir un corrent altern amb voltatge de 220 volts i quan el connectem hi circula un corrent de 1,5 ampers, fent la multiplicaci podem calcular que la potencia de laparell s de 330 watts. Lenergia consumida per un aparell es calcula multiplicant la seva potencia pel temps que est funcionant.
Energia consumida = Potencia x Temps

Al cas anterior, si tenim el televisor funcionant al llarg de 3 hores lenergia elctrica consumida ser el producte de la potencia de laparell pel temps, es a dir, 990 watts hora, o el que s el mateix, 0,99 kilowatts hora. La resistncia La resistncia elctrica s la dificultat que oposa qualsevol material, fins i tot els conductors, al pas del corrent elctric. La resistncia es mesura en ohms (). Un ohm s la resistncia que hi ha entre els extrems dun conductor quan aplicant-li una tensi constant dun volt es pot aconseguir una intensitat elctrica dun ampere.

63

La resistncia depn del tipus de material (De la seva resistivitat), la llargada i la secci del conductor. La resistivitat elctrica dun material s la resistncia que oposa al pas de lelectricitat un conductor fet amb aquest material, dun metre de llargada i un mm2 de secci. Material Argent Coure Alumini Tungst Nquel Ferro Grafit Silici Vidre PET Resistivitat (.m) Resistivitat 1,59 10 8 1,67 10 8 2,82 10 8 5,60 10 8 6,99 10 8 1,0 10 7 3,5 10 5 6,40 10 2 10 12 10 20

141.- Omple amb la seva descripci les diferents magnituds elctriques. Magnituds elctriques Voltatge

Intensitat

Potncia

Resistncia

El tester
El polmetre o tester s un aparell que permet mesurar diverses magnituds (voltatge de corrent altern o continu, intensitat de corrent altern o continu, resistncia, capacitat i altres). Per mesurar una magnitud elctrica determinada amb el tester sha de seleccionar amb el commutador giratori que hi ha al mig

64

del instrument. La lectura de les mesures es pot fer de manera analgica o de manera digital. 142.- Torna a escriure el pargraf anterior al segent requadre:

La llei dOhm
El fsic alemany Georg Simn Ohm va estudiar la relaci que hi ha entre la tensi (volts) aplicada a un circuit, la intensitat (amperes) que hi circula, i la resistncia (ohms) que oposa el circuit segons els materials que el componen. Aquest estudi li va permetre determinar la llei que du el seu nom, la llei d'Ohm, que diu: La intensitat elctrica (I) s la relaci que hi ha entre la tensi (V) o voltatge que saplica a un circuit elctric i la resistncia (R) que els conductors i els receptors del circuit ofereixen al pas del corrent elctric.

Si a un circuit elctric la diferncia de potencial o voltatge s de 1,158 V i la intensitat de 80,2 mA (0,08 A) la resistncia del circuit s de 0,09 . Aquesta llei de proporcionalitat tan simple entre el voltatge, la intensitat del corrent elctric i la resistncia del conductor s la base per a molts clculs dels circuits elctrics.

65

143.- Aplicant la frmula de la Llei dOhm calcula quina ser la intensitat dun corrent que passa per un circuit que t una resistncia de R = 2 Ohms i un voltatge de V = 230 Volts.

Els electrodomstics
Els electrodomstics sn aquells aparells i estris que fan servir lelectricitat i serveixen per cobrir les necessitats domstiques. Alguns proporcionen llum, altres calefacci i refrigeraci, entreteniment, ajut a la cuina per preparar i conservar els aliments, etc. Illuminaci Moltes sn les lmpades utilitzades per produir llum a la llar. Entre daltres es fan servir les dincandescncia, les fluorescents i les halgenes. (a) Bombetes dincandescncia Una bombeta dincandescncia s un llum elctric format per una ampolla de vidre a l'interior del qual hi ha un filament metllic, generalment de tungst, que produeix llum per incandescncia en circular-hi corrent elctric. El 1878 va ser patentada per Thomas Alva Edison qui, desprs dexperimentar amb ms de mil materials diferents, va aconseguir produir-la industrialment amb filament de bamb carbonitzat. El 90% de lelectricitat consumida per una bombeta es transforma en calor.

66

1. Ampolla de vidre 2. Gas inert 3. Filament de tungst 4. Fil de connexi amb la base 5. Fil de connexi amb el casquet 6. Fils de suport del filament 7. Suport de vidre 8. Soldadura 9. Casquet metllic 10. Allament 11. Base del casquet

(b) Llums fluorescents Un llum fluorescent, tamb anomenat lmpada de descrrega, est format per un tub de vidre fi revestit interiorment amb un recobriment que cont fsfor i altres elements que emeten llum al rebre una radiaci ultraviolada. El tub cont una petita quantitat de vapor de mercuri i un gas inert, habitualment arg tot aix a una pressi lleugerament inferior a lambient. Aix mateix, en els extrems del tub existeixen dos filaments de tungst. Lany 1891 linventor nord-americ Daniel McFarlane Moore va comenar a fer experiments amb tubs de descrrega gasosa, creant el 1894 la Lmpada Moore. Aquests llums contenien nitrogen i dixid de carboni i emetien llum blanca i rosada, respectivament. Es van installar per primera vegada el 1904 a uns magatzems de la ciutat nord-americana de Newark, per no van tenir gaire xit, ja que es feien malb amb facilitat. A ms del tub de descrrega, per posar en marxa una lmpada fluorescent calen dos elements, lencebador i la reactncia inductiva. Lencebador est format per una ampolla de vidre plena de ne i amb una lmina bimetllica a dins, que pot tancar o obrir uns contactes. En parallel amb aquest contacte es posa un condensador. La reactncia est formada per una bobina de fil conductor muntada sobre un nucli magntic.

Al accionar linterruptor el ne que hi ha a dins lencebador sionitza i sescalfa, fent que la lmina bimetllica tanqui el circuit. A partir daquest moment els filaments dels extrems del tub de vidre es posen incandescents i emeten electrons que acaben formant un corrent de plasma al gas interior que excita el vapor de mercuri i el fa produir llum ultraviolada. La reactncia ajuda a mantenir

67

la descrrega al interior del tub, produint un alt voltatge entre els extrems dels filaments de tungst. (c) Installaci dun punt de llum commutat

De vegades sha de poder encendre i apagar un llum des de dos o ms punts indistintament. Si es tracta de dos punts noms la installaci es pot resoldre fent servir un parell de commutadors. Si es tracta de tres punts, o ms, shan de fer servir dos commutadors i un, o ms encreuaments. Estant la lmpada encesa, o apagada, noms accionant un dels elements de control la lmpada canvia destat. El forn microones El forn microones s un forn elctric, que transforma lenergia elctrica en ones dalta freqncia: les microones. Aquestes ones penetren fins a 2,5 cm i provoquen la vibraci de les molcules daigua, produint calor, la part no aquosa del contingut sescalfa per contacte.

Els principals components que hi ha a un forn microones sn el magnetr, el dispersador dones, la cavitat de cocci, el plat giratori, la porta del forn amb el seu vidre protector i els sistemes de control, protecci i temporitzaci.

68

El magnetr est format per un ctode, un node i un imant que rodeja el conjunt. s lencarregat de generar les microones. La cavitat de cocci s una caixa metllica on es colloca laliment per cuinar. Les parets sn metlliques perqu les microones rebotin cap a laliment quan el magnetr les genera. El dispersador dones s un element metllic semblant a un ventilador que proporciona una distribuci millor de les ones. El frigorfic Una nevera o frigorfic s un electrodomstic que serveix per conservar productes a una temperatura propera al punt de congelaci, normalment cap als 4C.

69

El funcionament dun frigorfic es basa en els fenmens devaporaci i condensaci duna substncia voltil. Un lquid anomenat refrigerant circula per un serpent que hi ha a l'interior del frigorfic. Al evaporar-se, el lquid absorbeix calor dels aliments de l'interior del frigorfic. El vapor que sha format circula pels petits tubs fins a un compressor, que funciona mitjanant un motor elctric, comprimeix el vapor, que es refreda i es liqua passant pel radiador que est en lexterior del frigorfic, i s en aquest procs que es desprn a lexterior la calor que havia adquirit aquest lquid, que torna a comenar el procs. 144.- Relaciona mitjanant fletxes cada electrodomstic amb el seu funcionament. Electrodomstics s un electrodomstic que serveix per conservar productes a una temperatura propera al punt de congelaci. Est format per un tub de vidre fi revestit interiorment amb un recobriment que cont fsfor i altres elements que emeten llum al rebre una radiaci ultraviolada. s un forn elctric, que transforma lenergia elctrica en ones dalta freqncia: les microones. s un llum elctric format per una ampolla de vidre a l'interior del qual hi ha un filament metllic. El forn microones

Bombeta dincandescncia

El frigorfic

Llum fluorescent

Xarxa de transport denergia elctrica

La xarxa de transport denergia elctrica es la part del sistema de subministrament elctric constituda pels elements necessaris per portar fins als punts de consum, i a travs de grans distncies, lenergia generada a les centrals elctriques. Per aix, lenergia elctrica produda sha de transformar, pujant el seu voltatge. Aix sha de fer ja que per un determinat nivell de potncia a transmetre, al fer pujar el voltatge es redueix la intensitat del corrent que hi circula, fent-se ms petites les prdues per lefecte Joule. Amb aquest fi es fan servir subestacions

70

elctriques a les que aquesta modificaci del voltatge es fa utilitzant equips elctrics anomenats transformadors. 145.- Torna a escriure els pargrafs anteriors al segent requadre:

A una xarxa de transmissi delectricitat es fan servir normalment voltatges de lordre de 220 kV i superiors, anomenats dalta tensi (Fins a 440 kV). La part fonamental de la xarxa de transport denergia elctrica sn les lnees de transport.

146.- Torna a fer el dibuix de la torre metllica i posa els noms corresponents.

71

Una lnea de transport denergia elctrica (Lnea dalta tensi) s bsicament el mitj fsic mitjanant el qual es realitza la transmissi de lenergia elctrica a grans distncies. Est constituda tant pels elements conductors, normalment cables de coure o alumini, com pels seus elements de suport (Torres dalta tensi). El voltatge i la potncia de la lnea de transmissi determinen la mida de les torres dalta tensi. A les petites lnies de transmissi de fins a 46 kilovolts es fan servir com a suports posts de fusta tractada per poder suportar lintemprie. Es fan servir estructures amb posts de formig, per les lnees de 69 a 231 kV. Per les lnees de 161 kV o ms es fan servir estructures dacer.

Aquestes estructures estan fetes de barres metlliques de secci angular unides amb cargols i entre elles i els cables hi ha uns alladors fets amb discos de vidre o porcellana perqu no passi el corrent dels cables al terra. Es possible fer lnees de transmissi de fins a 1.000 kV. Les subestacions elctriques que es troben a prop de les centrals de producci delectricitat sencarreguen delevar el voltatge del corrent produt pels seus generadors. A Espanya els voltatges normalitzats sn de 15, 20, 66, 132, 220 y 400 kV. Daquests els dos ltims corresponen a la xarxa de transport (Gestionada i operada per RED ELCTRICA) i la resta sn de la xarxa de distribuci situada ms a prop dels llocs de consum.

72

147.- Torna a fer el dibuix de la xarxa de transport delectricitat i posa els noms corresponents.

A prop de les poblacions i dels consumidors es troben les subestacions elctriques reductores, que redueixen el valor del voltatge del corrent perqu ho puguin utilitzar els mitjans consumidors (fbriques, centres comercials, hospitals, etc). Aquesta primera reducci es fa entre els voltatges de transport (400 o 220 kV) i els voltatges de distribuci. Distributs al interior de les ciutats existeixen centres de transformaci (CT) que baixen la tensi a 400 V en trifsica (Tres fases i neutre), la qual s apropiada per a la seva distribuci a petits consumidors, entre els que es troba el consum domstic. Per aquest tipus de consum sutilitza a dins de cada vivenda una fase i el neutre, amb un voltatge de 230 V. Transformadors Sanomena transformador a una mquina elctrica que permet augmentar o disminuir el voltatge o tensi a un circuit elctric de corrent altern, mantenint constant la freqncia. La potncia elctrica que entra a dins del transformador torna a sortir, encara que amb unes petites prdues degudes a lescalfament de les seves bobines. 148.- Torna a escriure el pargraf anterior al segent requadre:

73

Els transformadors sn dispositius basats en el fenomen de la inducci electromagntica i estan constituts per dues bobines debanades sobre un nucli tancat de ferro dol o acer amb silici. Les bobines o debanats sanomenen primari i secundari segons corresponguin a lentrada o sortida del corrent elctric.

La factura de lelectricitat Al segent rebut del consum elctric duna llar de la companyia FECSAENDESA per una part trobem les dades del client i la potncia contractada.

149.- Torna a escriure les dades importants de la factura anterior:

74

Factura de lelectricitat Titular Direcci Tarifa Potencia contractada A continuaci tenim les dades de consum al perode que es detalla (Del 11 de febrer de 2008 al 9 dabril de 2008). La companyia ens cobra uns diners fixos per subministrar-nos electricitat. Li paguem 1,752513 per cada kW de potncia contractada, encara que no haguem consumit electricitat en aquest perode. Com que linstallaci disposa de dos comptadors per tarifa nocturna, estan ressenyats dos consums (LLANO VALLE). En total lenergia elctrica consumida s de 479 kWh. El preu del kWh nocturn i dirn s diferent. Aquest valor s de 0,102279 per kWh dirn i de 0,046381 per kWh.

150.- Torna a escriure les dades importants de la factura anterior: Factura de lelectricitat Potencia Consum dirn Consum nocturn Impost Lloguer equips

75

IVA Total Sobre la suma del que hem de pagar per la potncia contractada i pels consums saplica primer limpost sobre lelectricitat, que grava el consum elctric des de lany 1997. Aquests 3,17 es fan servir per compensar el cost de producci dalgunes fonts energtiques. Amb aix es paguen els ajuts a la producci de carb nacional, les primes a la producci delectricitat amb fonts renovables, la moratria nuclear i la gesti dels seus residus. Pel lloguer del comptador li paguem a la companyia 4,04 cada dos mesos. Si a la suma de tots els conceptes anteriors li apliquem el 16% dIVA en tindrem el total a pagar. En aquest cas el kWh ens ha sortit a 0,167661 . A la factura tamb hi ha una grfica que mostra levoluci del consum daquest habitatge al llarg dun any.

Precaucions a tenir amb lelectricitat El corrent elctric s lorigen de molts accidents a la llar i al lloc de treball. Lelectricitat pot produir incendis als edificis i, quan descarrega a travs de nosaltres, ens pot provocar cremades i, fins i tot, una aturada cardaca. El mal que pugui produir el corren elctric depn del seu voltatge, del tipus de corrent i daltres circumstancies. La barreja delectricitat i humitat sempre s perillosa. En termes generals mirarem de tenir en compte aquestes precaucions: NO connecta a lelectricitat aparells que estiguin mullats. NO agafar aparells elctrics amb les mans mullades, ni sense sabates. Abans de fer qualsevol reparaci a linstallaci elctrica sha de DESCONNECTAR lInterruptor de control de potencia.

76

Shan de mantenir en BON ESTAT els endolls dels diferents aparells elctrics. NO shan de desmuntar els aparells elctrics, per fer-hi reparacions, sense desconnectar-los de la xarxa elctrica. Si accidentalment alg pateix una electrocuci shan de tenir en compte unes normes de seguretat per poder auxiliar-lo: Abans de tocar a la vctima sha de DESCONNECTAR lInterruptor de control de potencia. Si no es pot desconnectar shaur de separar a la vctima de lelement que produeix la descrrega amb alguna cosa ALLANT (Cadira de fusta...). Les CREMADES produdes per lelectricitat les ha de veure un metge, s probable que els teixits situats a sota la pell tamb estiguin danyats. Si la vctima ha perdut el coneixement se lhaur de reanimar fent servir els coneixements de primers auxilis i els mitjans mdics ms URGENTS (061).

151.- Enumera vuit precaucions que shagin de tenir quan es treballa amb electricitat. Precaucions a tenir amb lelectricitat

77

78