IES

BAIX EMPORD
PALAFRUGELL

EXERCICI 1
CURS:

NOTA:
Nm Faltes:

DEPARTAMENT CATAL

NOM:.............................................................................

DATA:.................................

ENS COMUNIQUEM, TANMATEIX?

En lpoca que ens ha tocat de viure, lesfor que han fet els humans per tal de comunicar-se amb els seus semblants ha estat duna magnitud sense precedents en poques anteriors. A la popularitzaci del telfon, la rdio, la televisi i internet, shi ha dafegir la facilitat en ls dels mitjans de transport, siguin avions, trens, vaixells i, sobretot, els omnipresents cotxes. A hores dara ja podem navegar per la gran xarxa, xatejar amb lamiga australiana, fer reunions per videoconferncia, tenir a labast desenes de canals de 10televisi...; en fi, el que vosts vulguin. Estem, doncs, ms que ben comunicats, hipercomunicats; ms que ben informats, hiperinformats. El nivell dinformaci sha situat en cotes tan considerables, que el nostre cervell, que s limitat, difcilment dna labast. I es defensa per raons destricta supervivncia biolgica: processa fragments de seqncies, interpreta fraccions duna realitat que ja no sabem si s tangible o virtual, objectiva o imaginria. Extenuat 15per tanta estimulaci, sovint sucumbeix, i s llavors que apareixen disfuncions dndole diversa. Curiosament, de portes endins, els psiclegs i altres analistes de la nostra salut mental (i fsica: la persona s un tot) no paren de constatar que un dels problemes ms peremptoris de lhome i la dona davui dia, en les societats econmicament desenvolupades, no s cap altre que la solitud. Potser sobta, per s aix. Ens sentim sols enmig dun espectacular brogit comunicatiu capa de recrrer el mn en fraccions de segon. 20 Tanmateix, la solitud aprecien les enquestes s un dels principals problemes dels joves, com tamb de la majoria de vells. Els smptomes delaten el problema: el jove ladult, que tamb nhi ha o passejant amb els cascs posats, entotsolat i amb expressi de ser ms de laltre mn que daquest, s un exemple paradigmtic daquesta tendncia a la introversi. O ladolescent que balla sol a la discoteca. La majoria de joves de tots dos sexes que les feqenten confessen que ballen sols i que parlen molt poc o gens 25(ho afirma un estudi publicat recentment). En el fons, la msica a tot volum s una magnfica excusa per a no parlar, per a envoltar dun ritme sincopat les solituds compartides. Lespectacle, cada vegada ms freqent, de ladolescent que es passa el cap de setmana isolat, teclejant a lordinador, s duna tristesa aclaparadora. Hi ha qui argeix la potencialitat comunicadora del xat, per aquesta no deixa de ser una relaci falsejada i epidrmica. Noms sabem de laltre el que ens vol dir. Tots sabem que, en els humans, un alt percentatge de 30comunicaci sexpressa mitjanant el gest, el to de la veu, la mirada, la rialla i el plor, el tacte... s la solitud que experimenta un bon percentatge de la poblaci entre el brogit de la informaci i la comunicaci exhaustives. En aquest sentit, aquesta vivncia s dalguna manera semblant a la sensaci daband que experimenten moltes persones a les grans ciutats, on s freqent que vens dun mateix bloc de pisos (fins i tot del mateix repl) ni tan sols se saludin. Seguint el parallelisme, aquesta s la solitud de 35milions en companyia; una companyia, per, distant, asptica, que incuba moltes vegades grmens de violncia (la coneguda agressivitat somorta, tan present en les grans aglomeracions urbanes). Aix, nufrags en un mar de bytes, anem aprenent que la solitud s compatible amb un mn excellentment comunicat i hiperinformat. Sovint penso la recerca dalguna explicaci del fet que a constato que el que hem guanyat en el terreny de la llarga distncia ho hem perdut en el de la distncia 40curta. I em sembla poc dubts que s en aquesta on trobarem ms recursos contra la por i el nihilisme, tan lligats a lexperincia de la solitud. Potser, sense adonar-nos-en, hem anat extraviant, dins lagitaci meditica i la hipertrfia informativa, el gust per la paraula justa dita a cau dorella. A aquesta distncia, les informacions no acostumen a caure en el sac de les coses perdudes i esdevenen comunicaci autntica, entre altres coses perqu, a distncia curta, la paraula humana t el fulgor cmplice i el valor afegit del gest i la 45mirada. A la comunicaci, llavors, no li calen ni ones hertzianes ni autopistes de la informaci. Lloren Puig, Linstant i la mirada (adaptaci)

IE SB A IX O R D EMP

P A LA F RU G E L L

1/4

1. Tria el sinnim dels mots o expressions del text segents:

50 tanmateix (ttol):
a) b) c) d) Tamb No obstant aix Aix mateix A ms a ms

paradigmtic (lnia 23) a) que no s corrent b) asmtic c) que es pot posar com a model d) que forma part duna expressi aclaparadora (lnia 27) a) que fa perdre la fora b) que et deixa clapat c) que t clapes d) que presenta una calba epidrmica (lnia 29) a) de la pell b) superficial c) freda d) equvoca hipertrfia (lnia 42) a) aflaquiment b) disminuci de volum c) augment exagerat d) envelliment a cau dorella (lnia 42) a) posant lorella en un cau b) que et deixa clapat c) que t clapes d) que presenta una calba

55

ndole (lnia 15) a) Classe b) Dolor c) Indolor 60 d) Pndola peremptori (lnia 17) a) Urgent b) Important 65 c) Perenne d) Angoixant brogit (lnia 19) a) Rumor 70 b) Remor c) Rugit d) Mal de cap entotsolat (lnia 22) 75 a) que defuig el tracte de la gent b) que li agrada el sol c) que sol estar en tot d) que sols ho vol per a ell

80
2. Busca en els pargrafs indicats els mots sinnims daquestes paraules o expressions. 2n pargraf: que es pot tocar: esgotat, molt cansat: 85 deixar doposar resistncia: 3r i 4t pargrafs: sorprendre: argumentar: 90 allat superficial 6 pargraf: doctrina que nega tota creena, tot valor: 95 dels mitjans de comunicaci: convertir-se:

IE SB A IX O R D EMP

P A LA F RU G E L L

2/4

5 100
3. Un text constitueix el missatge dun acte comunicatiu, amb un emissor, un receptor, un canal (oral o escrit), etc. Tenint en compte que el text de Ll. Puig es va publicar originalment al Diari de Terrassa, respon aquestes preguntes: 105a) Qui ns lemissor i qui el receptor?

110primera oraci)?

b) Per qu creus que, de vegades, larticulista fa servir la primera persona del plural (veges, per exemple la

115c) Hi apareix alguna referncia al destinatari? On? I alguna primera persona del singular que posi en relleu
lautor? On? Amb quina intenci ho fa?

120
4. Aquest text que has llegit s un TEXT ARGUMENTATIU. a) Quina s la TESI de Puig (la trobars preguntant-te De qu ens vol convncer lautor?)?

125

130b) Assenyala un parell darguments que sostinguin aquesta tesi.

135
5. Dedueix en quin registre est escrit aquest text a partir dels quatre factors que els determinen: a) Tema: b) Canal: 140c) Grau de formalitat: d) Intencionalitat: e) Registre:

145a) rdio:
b) ms:

6. Explica per qu saccentuen aquestes paraules.

150

c) nufrags: d) t: 7. Explica per qu duen diresi aquests mots:

155a) seqncies:
IE SB A IX O R D EMP
P A LA F RU G E L L

3/4

b) vens: 8. Mantenint el mateix lexema, completeu el quadre segent amb les formes adequades dels 160substantius en singular, dels adjectius en mascul singular i dels verbs en infinitiu.

Substantiu singular esfor

Adjectiu mascul singular extenuat isolat

Verb en infinitiu

experimentar dubts
9. Redacta un text dunes 80-100 paraules sobre el tema segent (2 punts) Tens un amic o amiga que tothora est enganxat al Messenger, xatejant indiscriminadament, amb tota mena 165dinternautes. Quins consells li donaries per estalviar-li problemes en el futur? Escriu-li un missatge de correu electrnic (utilitza-hi una llengua correcta i sense abreviacions!!!)

IE SB A IX O R D EMP

P A LA F RU G E L L

4/4