Les barques de pesca

Des de molt antic, els homes han pescat amb hams i

arpons, i més endavant van inventar un altre sistema
per a agafar peixos, que són les xarxes per a agafar-ne
molts a la vegada.

Per pescar amb hams s’hi posa un esquer, un trosset de

peix, un cuc, i quan un peix vol menjar i pica l’esquer
queda atrapat a l’ham. Hi ha peixos que es pesquen
gairebé sempre amb hams, com el lluç, que es pesca
amb palangre, un sistema que consisteix en un cordill
molt llarg que porta altres cordills més curts amb un
ham amb esquer a cada extrem.

Les xarxes estan fetes d’un teixit de cordill. Hi ha

diferents tipus de xarxes: unes que tenen molts forats
perquè s’hi enredin els peixos i així poder-los agafar,
que es diuen tremalls; d’altres que es fan servir
formant unes bosses molt grans que quan estan plenes
de peixos es tanquen i els peixos no en poden escapar
(xarxes d’arrossegament en l’art del bou).

Per a pescar llagostes es fan servir unes trampes on es

fica l’esquer. Les llagostes entren a menjar i ja no en
poden sortir. És pesca artesanal. Abans les cistelles, que
també es diuen nanses, es feien de vímet, però avui
moltes són fetes de plàstic.

Pescar es pot fer des de la costa,

a la mateixa platja, a la vora d’un riu o en un llac.

Però els pescadors que pesquen en grans
quantitats el peix que venen al mercat perquè
nosaltres el mengem, pesquen en barques. Els
sistemes de pesca de les nostres costes no han
canviat gaire. Han canviat els materials que es fan
servir i les barques, que són mes modernes i tenen
instruments de navegació i també per a localitzar
els peixos al mar. Avui les barques naveguen amb
motor, però abans anaven amb vela o amb rem. Les
barques antigues eren de fusta; avui encara hi ha
algunes barques de fusta perquè hi ha molta gent
que les ha volgut conservar, i també se’n fan de
noves com si fossin antigues, perquè són molt
boniques i agrada veure-les a les platges i al mar amb les veles desplegades.
Per a pescar sardines, seitó, verat o calamars, s’utilitzen barques de llum.
De nit la barca de llum, que porta grans fanals, atrau els peixos; una altra
barca tira una xarxa en forma de cèrcol al voltant dels peixos i els tanca
formant una bossa molt gran. D’aquesta manera de pescar se’n diu pesca a
l’encesa. A l’actualitat per a pescar aquests peixos també hi ha una barca que
tira unes xarxes molt grans en forma de cèrcol. D’aquesta pesca avui en diem
pesca de cèrcol o d’encerclament, i els vaixells que la practiquen són
encercladors.

Per a pescar moltes menes de peixos es feien servir dues barques de vela, que
arrossegaven entre les dues, pel fons del mar, una xarxa molt gran en forma
de bossa, que atrapava una gran quantitat de peixos; aquesta és la pesca
d’arrossegament, i de les barques se’n deien bous o parella de bous perquè
per a pujar-les a la platja quan tornaven de pescar es feien servir bous perquè
eren molt pesants. Actualment aquesta pesca es practica igual però amb una
sola barca amb mecanismes moderns, i també s’anomenen bous o barques
d’arrossegament.

De les barques que pesquen amb palangre se’n diu palangreres, però si abans
podien estar dos o tres dies pescant avui ho poden fer durant mesos, com fan
els grans vaixells palangrers congeladors, que són els que van a pescar als
oceans on hi ha molt peix.

Al Museu Marítim de Barcelona podeu

veure tots aquests sistemes de pesca,
amb les seves arts, que és com
s’anomenen les xarxes i els hams, i
també barques com el caro d’art Papet,
la xàvega Maria del Carmen, els
Polveiros, la palangrera Madrona, la Jean
et Marie, barques que molts anys enrere
van sortir cada dia a la mar a cercar
aquests peixos fresquíssims que trobem
encara als mercats… i a la taula.

Text: ALBA ESPARGARÓ

Fotografies: MUSEU MARÍTIM
Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona
www.diba.es/mmaritim

Extret de Cavall fort juliol 2006