LA PANERA DELS TRESORS

Sovint l'actuaci dels adults talla les ganes de tocar, llepar, colpejar, moure's, que tenen els infants. Aix, s'impedeix que arribin gaires estmuls al cervell. La panera dels tresors va en sentit contrari. S'obre com una font d'experincies que l'infant recull a travs dels sentits a iniciativa prpia. S'hi concentra, escull, experimenta, canvia un objecte per un altre, interactua amb els que l'envolten. Intentem resoldre els dubtes que genera.

Suggeriments i observacions per a l's de la "Panera dels Tresors"

Els infants, en ser a l'edat de mantenir-se assegut per ells mateixos, tot jugant gaudeixen d'aquests objectes, a qualsevol indret on es trobin, ja sigui a casa o esperant a l'entrada, a la visita mdica amb els pares, en un grup de pares i altres infants de la mateixa edat, a l'Escola Bressol,... Una panera, generalment de vmet, no massa gran, serveix per a contenir els molts variats objectes (tresors!) que poden oferirse a l'exploraci dels infants en una edat situada al voltant dels

6-10 mesos, en la qual encara no gategen ni es desplacen per es mantenen asseguts correctament. Quan un beb ja saguanta assegut i t prop seu una panera dels tresors ben assortida, ell mateix tria all que ms li interessa d'entre l'mplia diversitat d'objectes que se li ofereixen per manipular. Desenvolupa i perfecciona la coordinaci ull-m-objecte i lhabilitat de manipulaci. Selecciona sense dubtar, i actua amb inters: agafa, fa moviments amb la boca, llepa, mastega, sacseja, pica dos objectes segurs, que a travs del tacte, el gust, l'olor, el sol, la vista i el moviment corporal, li ocasionen un creixement rpid del cervell. Tot l'organisme s'implica en una activitat de concentraci acompanyada de moviments enrgics dels dits dels peus i del peu sencer, i de vegades babejant amb respiraci rpida i fent sons preverbals, com petits crits, petites entonacions i rondinejos. L'infant pot mantenir concentrada l'atenci en aquest joc durant una hora o ms i sovint agafa, una vegada i una altra, el seu objecte preferit. Tamb pot ocupar-se de la resoluci d'un problema, quan un objecte li interessa, per exemple una pedra

gran, massa difcil d'agafar i poder aixecar fins a la boca amb una m, el que fa s primer posar una m i desprs agafar-la amb les dues.

La panera dels tresors

La panera hauria de tenir com a mnim 33 cm. de dimetre i 10 cm. d'alt, plana i sense nansa. La consistncia i solidesa de la Panera s important perqu l'infant necessita poder recolzar el seu pes en el cantell sense que se li tombi. s millor posar-la al costat dels infants que no pas al davant, per tal de facilitar-los l'acostament als objectes. La panera dels tresors cont uns setanta o vuitanta objectes. Cap dels objectes s una joguina comprada i no n'hi ha cap de plstic (sobre el tema de l's dels plstics, Greenpeace va fer una recerca el 1997). Cal vetllar l'esttica: s'ofereixen "tresors" i d'un tresor s'espera que sigui bonic i atractiu. Els objectes que s'ofereixen possibiliten el desenvolupament dels sis sentit: vista, oda, olfacte, gust, tacte i moviment cinestsic (l'infant veu o sent, per fins que no es mou per agafar una cosa no la coneix b).

L'infant no tindr dificultat per fer la selecci. I aquesta capacitat de triar posa les bases per a la vida moderna, on cal decidir constantment qu refuses i amb qu et quedes de la immensitat d'estmuls que tenim a l'abast; pensem en Internet. La supervivncia dels trilions de cl.lules cerebrals d'un infant depn en gran manera de la qualitat dels estmuls que els arriben. Tot i saber-ho, les persones adultes actuem moltes vegades en sentit contrari, prohibint als infants que toquin, que es moguin, en definitiva que rebin estimulaci. Volem realment que sobrevisquin aquestes cl.lules?

Joc compartit
Els bebs, quan es troben en aquesta situaci, desenvolupen intercanvis animats els uns amb els altres i deixen entreveure les seves diferents personalitats. La comunicaci entre ells s'expressa de quatre maneres: 1. Intercanvi de mirades i observaci prolongada amb atenci expectant per all que fa l'altre infant. 2. Sons preverbals. 3. Intercanvi d'objectes i forcejament per posseir-los. 4. Contactes mutus. Sn tamb quatre maneres que cada infant utilitza com a eina de comunicaci amb els adults de la seva confiana. Com a contrast, nens d'aquesta edat, filmats en un orfanat de Trieste el 1954, nens mancats de cura maternal, no desenvolupaven cap contacte amb els altres infants asseguts al seu costat.

El paper de la persona adulta

Quan s'utilitza la panera s important la presncia de l'adult i la seva accessibilitat per a l'infant. La persona adulta no ha de tenir, per, una intervenci activa. El seu paper s el d'estar atent i disponible per a l'infant, comprovar que est assegut cmodament, i si cal recolzat en un coix, no pas amuntegat sobre un altre nen. L'adult no ha de tenir cap necessitat de ser actiu en estimular l'infant a l'exploraci del material de joc, perqu ell mateix deixa entreveure prou clarament qu s all que l'atrau i que mant el seu inters. No obstant, l'adult ha de ser un punt de referncia estable per a ell, ha de respondre-li amb calidesa i inters, sense interferir-lo. Quan hi ha ms d'un infant assegut al voltant de la Panera, hom pot observar com, de tant en tant, es demostren un inters molt viu l'un per l'altre; per mitj de mirades, somriures, fent petits sons pre-verbals, tocant-se l'un a l'altre, oferint-se i intercanviant-se objectes.

Sense aquest material de joc a l'abast, el variat intercanvi que hi ha, fins i tot entre infant i adult, no es donaria amb la mateixa intensitat i freqncia. Les dues coses que ha d'oferir l'adult sn: una clida i atenta presncia i un material de joc interessant i fcilment abastable. Aquestes actituds valen tant a casa com tamb per a un grup de bebs en una escola bressol, en la qual es fa necessria una zona tranquilla on no puguin ser destorbats pels infants ms grans. Si la panera dels Tresors s utilitzada a l'Escola Bressol, on hi ha infants ms grans, els adults responsables dels ms petits que estan asseguts al voltant de la Panera han de garantir que aquests puguin jugar sense ser molestats per les intrusions dels ms grans. Si no se'ls molesta, els infants es concentren en l'exploraci i manipulaci dels objectes durant un perode de temps notablement llarg, podent-se allargar fins a una hora sense interrupci.

Cal preveure aquest espai segur en la sala. Una forma de crear-lo s triar un rac i cobrir-lo amb una catifa (no massa petita ni lleugera per tal que no s'arrugui ni rellisqui, ni es mogui de lloc). Aleshores, cal collocar algun moble -un banc slid o armari baixfent angle recte amb una paret de forma que separi una banda de la zona encatifada. Desprs s'ha de posar una cadira baixa i cmoda a l'altra banda de la zona encatifada per tal que l'adult que dedica la seva atenci als infants, est assegut per pot tamb encarrilar els infants ms grans que intenten molestar als nens ms petits que estan asseguts al voltat de la Panera. El fet que l'adult segui a la cadira baixa s millor que no pas a terra, doncs li permet poder intervenir de forma ms efica en la protecci de l'espai segur si es dna la invasi dels ms grans. Aix doncs, en la situaci de joc amb la Panera dels Tresors, l'educadora d'escola bressol s responsable de : La selecci, manteniment i renovaci peridica dels objectes de la panera dels tresors. Donar una presncia atenta al grup de nens i no intervenir.

Crear un espai tranquil i protegit on els infants asseguts puguin mantenir-se atents al joc. Observar la qualitat de les exploracions de cada infant i comunicar els seus progressos als pares i les collegues.

La presncia tranquilla de l'educadora cont el neguit de l'infant quan s'acosta a coses desconegudes i li facilita la seva curiositat per explorar els objectes amb confiana. La persona adulta, amb el seu comportament, posa de manifest el respecte per la pau de l'infant mentre explora el material, fa un mnim de comentaris i s'abst de fer suggeriments o d'encoratjar i lloar les iniciatives de l'infant si aquesta intervenci ha de resultar suprflua o destorbar la seva concentraci.

Infant i adult
La persona adulta, en veure l'infant absort en el joc, pot sentir una mena de tristor ja que en aquests curts perodes, tot i ser necessria la seva presncia, ella no s el centre d'atenci del beb com ho s en altres moments. Aix no obstant, aquests sentiments de prdua es complementen amb la satisfacci de

veure el progrs de les habilitats de l'infant quan explora els objectes de la panera dels tresors que ella li ha proporcionat. S'adona que la seva presncia s vital per al sentiment de seguretat de l'infant i que la seva concentraci en l'activitat a ella li dna un petit respir en les seves constants demandes.

La selecci, cura i manteniment del contingut

Els objectes de la Panera sn autntiques eines d'aprenentatge i s'han de respectar com a tals, tot i que moltes d'aquestes coses sn utensilis domstics habituals o materials de la natura. Els objectes han de ser triats, canviats peridicament i rentats amb molta freqncia, eliminant tot all que comena a fer-se malb. S'han d'afegir regularment nous objectes -ning no se sentir massa templat per una dieta montona, arrs bullit per exemple cada dia-. En canvi, a molts infants d'aquesta edat se'ls donen diriament les mateixes joguines. La persistncia d'un mateix material no pot estimular l'infant ni mantenir el seu inters, i tampoc satisfer la viva i incansable curiositat que t pel mn que l'envolta, del qual cada cop va fent-se ms conscient.

La panera ha de contenir sempre gran varietat de textures, colors, formes, olors i objectes de diferent pes. Cal para esment a garantir que no hi hagi res que pugui ser engolit (en cas de dubte, un adult ha d'estar segur que ell mateix no s'ho pot empassar, si s aix pot tenir la certesa que l'infant encara amb menys ra podr empassar-s'ho) o desenganxat o que tingui un cantell tallant.

Objectes suggerits per a la panera

No hi ha objectes de plstic, no sn joguines comprades sin coses d's com per part dels adults. L'objectiu d'aquest recull s oferir el mxim d'inters als infants tot incidint en el seu desenvolupament sensorial a travs dels sentits:

Tacte: textura, forma, pes, volum. Olfacte: diverses olors. Gust: exploracions limitades, per possibles.

So: timbres, campanetes, espetecs, cruiximents, fer sonar, colpejar, grapejar, arrugar. Vista: color, forma, llargada, brillantor.
Els objectes de plstic, per qu no? Els objectes de plstic ofereixen color, per uns dels altres es diferencien molt poc en qualitat. Les figures de plstic sn generalment caricatures desagradables de les persones o animals que representen. Pel fet d'haver estat materialment inundats amb objectes de plstic, avui dia hem de fer un esfor a conscincia i buscar un altre material que permeti gaudir als nostres infants, de l'estmul d'una experincia variada en el perode tan crucial en qu desenvolupa la coordinaci ull-m-boca.

Objectes naturals
Pinyes obertes i sense pinyons Pedres, no massa petites Taps de suro de mides grans Pinyols d'alvocat Castanyes grans Pedra tosca Petxines Nous grans Carbasses seques Una llimona

Esponja natural petita Plomes d'au Palets de riera

Una taronja Una magrana

Objectes de fusta
Capsetes Capsetes folrades de vellut Petit timbal Xerric-xerracs de diferents tipus Xiulet de bamb Castanyoles Agulles d'estendre Granets de colors (enfilats en un cordill) Copa per a l'ou Cubs petits Cilindres Bobina de cot Anella de cortina Argolla de tovall Cullera i esptula Ouera Petit bol Sonalls

Objectes de metall
Culleres de diferents mides Batedora d'ous petita Feix de claus Espremedora d'alls Xiulet Raspall d'ampolles

Llaunes petites de cantells allisats Petit marc metllic de mirall Clauers units un amb l'altre Trompeta de joguina Motlles de pastisseria Triangle (instrument musical) Espremedora de llimones Llaunes tancades que continguin arrs, grava, mongetes... Rodet de mquina d'escriure Taps de llauna de tots els tipus Anelles de cortina de llaut Cadenes grans de qualitats diferents Manyoc de campanes

Picarols Cendrer petit Timbre de bicicleta Taps d'ampolla Embut petit Harmnica petita Ouera de metall Coladors Tass metllic Bola per posar el t Pinsa per al paper Cascabell gros

Objectes de cuir, roba, goma, pell

Anelles de goma Moneder de cuir Petit portamonedes de cuir amb cremallera Osset petit peluix Bossa de mongetes Pilota gran

Petites bosses de roba plenes de: espgol, roman, farigola, etc. Borla d'empolvorar Feix de cintes de colors Tros de tup de goma Funda d'ulleres de cuir Pilota de front Portamonedes de granets brodats Tap de banyera amb cadena

Pilota de goma Pilota de pell Nina de roba Pilota de tenis Pilota de golf Polsera de pell Ou de marbre

Objectes de cartr
Petit bloc de notes amb anella espiral Paper vegetal Capses petites de cartr Interiors de paper higinic Paper d'estany Capses per a cartes Paper de plata

Objectes de materials naturals

Un cabell de llana Cistells petits Una anella de banya Un raspall de dents Una brotxa d'afaitar Un pinzell de pintar

Un raspall petit de sabates Una petita estora de rfia Un raspall d'ungles de fusta Estalvis de rfia Interrogants i comentaris

Un calador de banya Nanses de bossa Anell d'os

Per qu l'adult no pren part activa i parla als infants quan juguen per estimular el llenguatge?
Cal recordar la diversitat de sons que fan els infants abans de parlar. L'adult no pren la iniciativa d'estimular els infants perqu ells sn ben capaos de comenar sols l'aprenentatge i l'exploraci. La sessi amb la panera dels tresors noms ocupa una petita part del dia, i el contacte de l'infant amb la persona adulta s constant en molts altres moments, sobre tot duran el canvi de bolquers i el bany.

Ben segur que aquest material s antihiginic...

Tots aquests objectes es poden rentar i netejar. La neteja s'ha de fer amb regularitat, excepte per a les pinyes de cedre que els infants no han de llepar. Cal recordar que un grup d'infants pot

presentar, pel sol fet del seu contacte, un risc creixent d'infeccions creuades. Els nounats que no tenen material de joc per al seu estmul no sn felios, sn rondinetes i exasperen els adults que en tenen cura.

Alguns d'aquest objectes sn perillosos, es poden llanar, engolir o ficar dins l'ull dels altres.
Pensem en l'edat d'aquests infants: poden sacsejar, deixar caure per no empassar-se objectes. Si es tem que un objecte pugui ser engolit, cal que ho provi l'adult i faci s del seu sentit com. Els infants asseguts al costat de la panera dels tresors s'han de vigilar i no poden estar un sobre l'altre. Si estan massa a prop poden tocar-se amb un objecte que tinguin a la m, per no tenen la coordinaci suficient per punxar-se o fer-se mal. Quan s'observen tres nens es veu que estan molt concentrats en l'objecte que tenen a la m i el manipulen amb habilitat i criteri. A casa, els pares ha de procurar que l'infant romangui assegut i en un lloc on el puguin veure. Si sembla que no queden tranquils

pel fet que el seu fill juga amb aquest tipus d'objectes a l'escola bressol, els caldr rebre una alenada de seguretat.

Pot ser que un infant davant d'aquest munt d'objectes se senti confs?
Els infants ens demostren amb molta claredat que saben com triar i descartar els objectes i es veu com sovint durant el joc tornen al seu objecte preferit. * Aquesta s una recopilaci extreta de dos articles escrits a la revista Infncia de l'autora Elionor Goldschmied i Jackson.

Bibliografia Goldschmied i Jackson, E. : People under tree, Londres, Routledge, 1993.

Goldschmied, E: "La panera dels tresors", Infncia nm. 3, novembre-desembre 1981 Magem, T, i dena, P.; El joc de la descoberta, Barcelona: Rosa Sensat, 1994, col. Temes d'infncia, nm. 22.