Ara que parlem de la peixera... Jo abans vivia -no vull dir que ara no sigui viu-...

vivia al carrer del Correu, o ms ben dit, no al carrer del Correu, cosa que seria una bestiesa: al carrer del Correu no s'hi pot viure perqu hi passa el tramvia cada dos per tres. Jo vivia a les cases del carrer del Correu... s a dir, no en totes les cases, sin en una, la que queda ficada entremig de les altres, no s si la coneixen, aquesta casa. Jo hi visc, per no en tota la casa, sin nicament al primer pis, que s sota el segon pis i sobre la planta baixa, o sigui entremig, i al segon pis hi puja una escala, que tamb baixa avall, b, l'escala no puja, sm nosaltres els qui pugem per l'escala, per s una manera de dir-ho. I a la sala d'estar, que s on jo dormo, perqu tinc una sala d'estar on dormo i un dormitori on m'estic... a la sala d'estar hi tinc, pel meu gust personal, una peixera. La tinc posada aix en un rac, que hi encaixa perfectament. Tamb hauria pogut tenir una peixera rodona, per llavors no hauria omplert tot l'angle del rac. La peixera, tota ella, ve a tenir aquesta mida ( ho ensenya ). Diguem que aix sn les dues parets de vidre -aix sn les meves mans, ho dic senzillament perqu m'entenguin- i aix sn dues parets ms que hi ha, i a sota hi tenim el fons de la peixera, que aguanta l'aigua, perqu l'aigua no se'n torni a anar cap avall, per sota, quan omplim la peixera per dalt. Si no hi hagus aquest fons, ja podrem tirar per dalt deu, vint o trenta litres d'aigua, que tota s'escorreria avall. Amb una gbia d'ocells s tota una altra cosa. En una gbia d'ocells, les parets vnen a ser com les de la peixera, per les de la gbia no sn de vidre sin de filferro. Naturalment, seria un disbarat molt gros que les de la peixera tamb fossin de filferro, perqu llavors la peixera no podria aguantar l'aigua, que passaria entremig dels filferros i es vessaria tota. Per aix la natura fa les coses ben fetes. I jo, s clar, tinc uns peixos vermells a la peixera i a la gbia hi tinc un ocell. Per no fa gaire, no s quina mosca em devia picar, que vaig posar els peixos a la gbia i el canari a la peixera. Com s lgic, els peixos, a la gbia, cada vegada que es volien aguantar a la barra, relliscaven i queien, i el canari s'hauria ofegat a la peixera. Per aix vaig tornar a la situaci anterior i vaig ficar una altra vegada l'ocell a la gbia i els peixos a la peixera, tal com ha de ser. Ara, els peixos tornen a nedar felios i contents a la peixera, primer cap amunt, desprs cap avall, gaireb cada dia en direccions diferents i fins i tot oposades. Abans d'ahir em va passar una desgrcia molt grossa. Vaig omplir una galleda ben plena, i es veu que n'hi havia massa, i l'aigua va pujar fins aqu dalt ( fa el gest ) per sobre de la peixera, i fins l'endem no vaig adonar-me que un peix havia saltat per sobre de la vora de la peixera i havia caigut a terra, perqu a l'habitaci on hi ha la peixera, tamb tenim un terra, a sota, i el peix va quedar all estirat, evidentment desprs que va parar de caure. I el peix, all terra, no tenia aigua, perqu, fora de la peixera, a l'habitaci no hi tenim ms aigua. Llavors la portera de casa va dir: "Aquest peix, aqu a terra se li far malb, ja ho veur. Ser millor que el mati". Perqu no pateixi ms, vaig pensar, li donars un cop de martell. Per tamb pot ser que t'equivoquis i et piquis un dit. Potser que li engeguis un tret. Per desprs vaig pensar: No l'encertars, i encara el fars patir ms. Aix que vaig dir-me: valdr ms agafar el peix, tirar-lo al riu i que s'ofegui.