El Projecte Masovera

Masovera s un projecte de cooperaci de diferents Grups dAcci Local espanyols que t per objectiu com conixer la situaci actual de les persones que viuen en habitatges rurals allats i millorar-ne les condicions de vida. Aquesta guia forma part de les accions individuals que simpulsen des del Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central amb lobjectiu de trobar solucions que promoguin la sostenibilitat en les nostres masies i habitatges. Aqu podreu trobar propostes per optimitzar ls de recursos com lenergia i laigua, millorar la qualitat de vida i reduir els impactes ambientals i les despeses associades a viure en un habitatge allat.

Edita: Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central; Projecte Masovera. Responsable tcnica: Laia Espasa Finana: Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino Redacci: mOntanyanes. Estratgies creatives per a la dinamitzaci local. SLL. Equip tcnic: Eva Tarragona, Anna Palau i Clia Clotes Revisi tcnica: Pere Badia Maymus (energies renovables); Bartomeu Casals Piol (energia geotrmica); Pere Navarro i Maroto (energia de la biomassa); Josep Bunyesc (arquitectura sostenible); Ariadna Past (gesti i tractament daiges) Correcci lingstica: Servei Comarcal de Catal del Pallars Sobir. Consorci per a la Normalitzaci Lingstica Disseny: Pere Bscones (espainomada.com) Impressi: Grfiques Muval 1000 exemplars Dipsit Legal: L-697-2011

Els textos de La masia sostenible. Guia prctica per a la rehabilitaci i la construcci sostenible del Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central (Projecte Masovera) estan subjectes a una llicncia de ReconeixementNo Comercial-Sense Obra Derivada 3.0 No adaptada de Creative Commons:
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0 de les fotografies i imatges: respectius autors.

LA MASIA SOSTENIBLE
Guia prctica per a la rehabilitaci i la construcci sostenible
Com millorar lhabitabilitat, reduir limpacte ambiental i les despeses econmiques en habitatges allats

ndex
Energia .............................................................................................................................................. 7
Allament trmic................................................................................................................................................. 8 Obertures, proteccions solars i altres mesures passives destalvi energtic ........................................................................................................................................ 12 Altres sistemes destalvi energtic...............................................................................16 Energia solar fotovoltaica ............................................................................................................ 24 Energia solar trmica............................................................................................................................28 Energia minielica ..................................................................................................................................... 32 Energia de la biomassa .................................................................................................................... 34 Energia geotrmica.................................................................................................................................. 38

Aigua................................................................................................................................................. 43
Sistemes destalvi daigua.......................................................................................................... 44 Recollida daiges pluvials........................................................................................................ 50 Aprofitament daiges grises ............................................................................................... 54 Depuraci daiges residuals ...............................................................................................56

Residus ............................................................................................................................................61
Residus domstics....................................................................................................................................62

Habitabilitat, salut i medi ambient ........................................................ 67

Materials de construcci sostenibles ................................................................... 68 Edificis ms saludables ................................................................................................................... 72 Ms informaci ............................................................................................................................................... 76

Introducci
Les masies han estat histricament un smbol dautosuficincia i sostenibilitat al medi rural. En el context actual, per, i amb larribada dels serveis bsics a prcticament la totalitat de les poblacions catalanes, les masies i lhbitat dispers han quedat en desavantatge. Algunes continuen ssent autosuficients pel que fa a una part de lalimentaci, de labastiment daigua o de lenergia per calefactar. Molts municipis han aconseguit fer arribar la xarxa elctrica, laigua potable, i fins i tot sistemes de sanejament a una part important de les masies, per la llunyania i la dispersi daquestes augmenten la dificultat i el cost duns serveis que, per la majoria de gent que viu en pobles o nuclis ms grans, sn un dret normalitzat. Aquesta guia vol ser una primera aproximaci a algunes de les solucions que es podrien adoptar en qualsevol masia, habitatge allat i, en general, en qualsevol habitatge, per ser ms sostenibles i reduir la dependncia al subministrament extern denergia i aigua potable, als servies de tractament daiges residuals i a la gesti de residus domstics. Totes aquestes possibilitats sn tractades en quatre apartats: lenergia; laigua; els residus; i lhabitabilitat, la salut i el medi ambient. Algunes sn mesures fcils que poden adoptar-se sense un gran esfor; altres requereixen dur a terme una rehabilitaci o reforma important. Totes elles, per, impliquen reduir limpacte sobre el medi ambient, la despesa associada al consum denergia o aigua i augmentar la qualitat de vida, sobretot en aquells habitatges on encara no arriben aquests serveis bsics.

Energia

Antigament, tota la despesa energtica duna llar es limitava a cobrir les necessitats de la cuina i la climatitzaci. Les possibilitats daconseguir energia eren molt limitades, i per aix els recursos soptimitzaven al mxim i la majoria dhabitatges es construen de tal forma que pogus optimitzarse la calor i la llum del sol. Els avenos posteriors van provocar que molts dels coneixements tradicionals aplicats a larquitectura i la construcci es suplissin utilitzant noves fonts energtiques i alhora que augments el consum no noms associat a la climatitzaci, si no a la illuminaci, a ls delectrodomstics, del vehicle, de maquinria agrcola, etc. A dia davui, laugment de la demanda energtica no cessa. Ls predominant denergies no renovables ens atansa cada cop

ms a lesgotament dels recursos fssils, agreugen el canvi climtic i la contaminaci del medi. Per aix, s prioritari buscar primer frmules per estalviar energia, per desprs trobar alternatives energtiques renovables i ms sostenibles. Com per exemple, reduint al mxim les prdues associades a la climatitzaci (allar b ledifici i aprofitar al mxim les condicions exteriors) i fent un esfor per consumir de forma responsable (fer un bon s del electrodomstics i minimitzar el consum en illuminaci). En el cas de les masies on no arriba la xarxa elctrica, suposen una alternativa viable per gaudir dautosuficincia energtica; per viure amb comoditat i de forma ms sostenible.

Allament trmic
La mesura ms efectiva per estalviar energia s necessitar-ne poca. Una casa ben allada, amb poques prdues energtiques, necessitar menys aportaci externa per mantenir la temperatura interior. Si, a ms, est ben orientada i soptimitza lenergia que arriba del sol, el consum per climatitzar-la disminueix considerablement.

Per qu allar correctament un edifici?

f El consum energtic per escalfar una casa mal allada pot representar ms del 50% del total de la despesa domstica. En una casa ben allada aquesta despesa pot reduir-se fins a un 30-35% o ms. f Abans de valorar la installaci de qualsevol sistema denergies renovables per climatitzar una casa, s prioritari allar-la adequadament. Per molt eficient que sigui qualsevol tipus de font energtica, aquesta no podr ser efectiva si ledifici t excessives prdues de calor. f En un edifici ben allat nhi haur prou amb una mnima aportaci energtica per escalfar-lo o refredar-lo. La calefacci haur de funcionar menys dies, durant menys hores, i a menor intensitat.

Disposici de lallament (en groc) en una coberta i exemple daplicaci de llana (Foto J. Bunyesc).

Com allar un edifici?

La quantitat de calor que es necessita per mantenir un habitatge a una temperatura de confort depn en gran part de que aquest compti amb un bon allament trmic. Lallament trmic saconsegueix evitant al mxim el flux de calor entre dos espais on la temperatura s diferent. Per aconseguir-ho, sutilitzen materials amb molta resistivitat trmica. Laire s un molt bon allant, per t el problema que pot moures lliurement i, en moures, facilita la transferncia de calor. Per aquest motiu, molts allants trmics que sutilitzen en construcci tenen la propietat de poder retenir una gran quantitat daire al seu interior. Aquest seria el cas del materials sinttics com els plstics escumats o la fibra de vidre, i de materials naturals com el suro, la llana natural, algunes fibres vegetals, etc. La major prdua o guany de calor dun edifici es dna per la coberta o teula da, ja que es produeixen fcilment prdues de calor, i ms, en edificis antics. Per aix, i a pesar de que rehabilitar una coberta s una obra costosa, s important valorar-ho perqu ens permetr estalviar molt en calefacci. Les faanes i murs tamb han destar ben allats. Els edificis antics solen estar construts amb parets

de pedra que poden tenir ms dun metre de gruix. Aquestes parets tenen molta inrcia trmica, per per contra, no sn bones allants. Pocs centmetres de qualsevol material allant com el suro, la llana o la fibra de vidre, allen molt ms que una paret de pedra dun metre. Un mur amb molta inrcia trmica el que fa s assegurar que ledifici no es refredi o sescalfi rpidament perqu t capacitat demmagatzemar el calor. La inrcia trmica, per tant, es complementa amb lallament i ajuda a estalviar energia si ledifici sescalfa de forma contnua. Si ledifici, en canvi, noms sescalfa espordicament, la gran inrcia trmica de les parets provoca que es trigui molt a arribar a la temperatura de confort. A ms de les faanes i la coberta, les prdues de calor poden donar-se per molts altres punts que tamb cal mantenir allats: finestres, portes i els seus bastiments, caixes de persiana, xemeneies, etc. Tots aquests elements poden provocar ponts trmics, que sn els punts especfics on lallament s clarament inferior a la resta del conjunt. Per les finestres, per exemple, es calcula que pot perdres fins a un 30% de calor dun edifici. Per reduir aquestes prdues s important que siguin de doble vidre, o finestres dobles. Tamb s important el tipus de fusteria amb que estan fetes. Lalumini o els metalls tenen una elevada conductivitat trmica. Aix vol dir que deixen passar el fred i la calor amb molta facilitat. Per evitar-ho, una possibilitat s collocar una fusteria amb ruptura de pont trmic; s a dir, que t algun tipus dallament entre el marc interior i exterior que evita les prdues de calor.

Els corrents daire poden ser una bona estratgia per millorar el sobreescalfament de cobertes i faanes a lestiu. Per aix s eficient comptar amb cambres daire ventilades i amb un bon tiratge trmic. Tot i aix, a lhivern cal controlar-les, ja que poden suposar el 30-40% de les prdues totals de calor de ledifici. Les condensacions es donen sovint en indrets on hi ha ponts trmics, en situacions delevada humitat i fred a lexterior. Aix passa perqu laire calent de linterior t ms capacitat dacumular vapor daigua, que no pas laire fred de lexterior. En un punt on hi ha un pont trmic, laire disminueix de temperatura, fins que arriba un moment que no t ms capacitat per acumular vapor daigua, i aquest es converteix en aigua lquida. En aquests punts es pot acumular gran quantitat daigua que acaba provocant problemes dhumitats.

una conductivitat trmica inferior a 0,060 W/mk. Els materials que hi ha al mercat solen tenir uns ndex de conductivitat trmica entre 0,030W/ mk i 0,045W/mk. Aquest sn els ndex de materials allants plstics (poliestir, poliuret), llanes minerals (de roca, de vidre), o materials naturals com el suro, les fibres de fusta, o la llana natural. La resistncia trmica Mesura la dificultat que ofereix un producte dun gruix donat en deixar passar la calor. Per tant, en aquest cas, sincorpora la variable del gruix de material que es necessita per oferir un allament determinat. La reacci al foc Els materials que es produeixen en fbriques tenen una normativa molt clara que determina sobre quins parmetres sha dinformar al consumidor. A part de la conductivitat trmica i la resistncia trmica, tamb han de facilitar informaci sobre la reacci al foc. Per determinar aquest ltim parmetre, hi ha una srie destndards com les euroclasses que determinen si el material reacciona millor (A), com les llanes minerals que sn incombustibles o pitjor (F) com les escumes plstiques. Criteris de sostenibilitat A lhora de decidir-nos per un o altre material, els parmetres anteriors seran poc determinants, perqu les diferncies entre uns i altres no sn molt significatives. Ens haurem de decantar per altres caracterstiques que tenen ms a

Criteris per triar un material allant:

Actualment, hi ha nombrosos materials al mercat amb bones qualitats allants. Les caracterstiques que ms poden orientar per saber si un material s o no bon allant sn: La conductivitat trmica Mesura la facilitat amb que la calor travessa un material determinat; la resistncia trmica. Com menor s la conductivitat trmica, ms allant s un material. Es considera com a material allant aquell que t

10

veure amb ls especfic que sen vulgui fer. Com per exemple: Limpacte ambiental del material. Aquest el mesura lanlisi del cicle de vida (veure apartat Materials de construcci sostenible) que permet quantificar els recursos materials i energtics necessaris per lextracci, el transport, la producci, la distribuci, ls i la fi de vida daquest material. Per exemple, pel que fa a la producci dels materials s important utilitzar preferentment:
- Aquells que procedeixen de recursos renovables. - Que siguin fcils de reciclar o que procedeixen del reciclatge. - Que es generin amb una baixa despesa energtica. - Obtinguts a partir de matries primeres abundants. - De baix impacte i no txiques. - Que es produeixin a prop del lloc on han dutilitzar-se, per recolzar aix leconomia local i evitar despeses excessives en el transport.

Altres criteris s molt important utilitzar materials que permetin la transpiraci i que no impermeabilitzin. Cal escollir materials higroscpics, amb capacitat per absorbir o cedir humitat, en funci de quina sigui la humitat de lambient.

Alguns dels materials allants que compleixen millor amb aquest crite ris, sn productes naturals com el suro, les fibres de fusta, les fibres vegetals i la llana dovella. Cal triar el de procedncia ms prope ra
Exemples dallants naturals

Llana dovella

Cot

Limpacte sobre la salut. Els possibles beneficis per a leconomia local.

Llana dovella Densitat (kg/m3) Conductivitat trmica (W/mk) Reacci al foc (Euroclasse) Emissions CO2 (KgCO2/Kg) Toxicitat (PAFm2yr*) 25-30 0,040-0,045 Cot 30 0,034-0,05 fusta Suro

Llana de vidre 15-150 0,035-0,045

Llana de roca 20-200 0,035-0,045

Poliestir extrut 24-45 0,030-0,040

Poliestir projectat 25-45 0,030-0,040

D 0,71-1,55

F 0,46-0,70

A1, A2 1,60

A1 1,41

E1 17,27

E1 17,27

0,071-0,085

0,0680,075

0,49

0,42

0,33

0,33

*PAFm2yr = Possibles danys als ecosistemes a causa de lemissi de substncies txiques a laigua, al sol i a laire mesurat en potencial de fracci afectat per metre quadrat i any per a cada quilogram demissi.

11

Obertures, proteccions solars i altres mesures passives destalvi energtic

Factors arquitectnics com la forma dun edifici, la situaci i la mida de les finestres, la presncia de tendals o altres proteccions solars o la ventilaci poden influir considerablement en la capacitat dun edifici per captar, conservar, emmagatzemar, alliberar o protegir-se de la calor exterior. En un edifici antic s difcil modificar alguns dels factors arquitectnics als que es pot optar en una obra nova. Tot i aix, cal tenir-los en compte alhora de fer petites reformes o incorporar solucions de baix cost, ja que poden ajudar-nos a estalviar energia.

Per qu tenir en compte els sistemes passius destalvi energtic?

f En edificis ja construts, algunes mesures destalvi passives sn fcils daplicar i necessries si es vol reduir el consum energtic. Comptar amb tancaments ben allats i amb sistemes de protecci solar adequats permet reduir molt la despesa energtica. f En masies i habitatges ja construts, alguns daquests sistemes (forma, volum, emplaament de ledifici, etc.) sn difcils de modificar, per en obra nova sn imprescindibles per optimitzar ls de lenergia i ens faciliten que puguem reduir al mxim el seu consum sense majors esforos. f En un edifici ben allat i que compti amb bones caracterstiques en quan a lestalvi passiu denergia nhi haur prou amb una mnima aportaci energtica per escalfar-lo o refredar-lo. La calefacci haur de funcionar menys dies, durant menys hores, i a menor intensitat.

12

Quines mesures destalvi passives podem aplicar?

Moltes solucions constructives que poden aplicar-se avui per aprofitar les condicions avantatjoses exteriors i protegir-se de les que no ho sn, es basen en coneixements de larquitectura tradicional, que ha sabut trobar estratgies per optimitzar recursos escassos com lenergia. Aquestes solucions, que es complementen avui amb noves possibilitats constructives i de disseny, canvien en funci de les condicions climtiques de cada entorn i de la ubicaci especfica de cada edifici. En el nostre clima mediterrani i de forma genrica, lestratgia consisteix: A lhivern, en afavorir els guanys energtics procedents de la radiaci solar a travs dobertures ben orientades, i limitar les prdues amb parets gruixudes amb gran inrcia trmica i amb un bon allament. A lestiu, en canvi, hem de limitar els guanys a travs de proteccions solars i facilitar les prdues a partir de la ventilaci per reduir les necessitats energtiques de forma molt considerable. Lallament i la inrcia trmica shan tractat al captol Allament trmic, per hi ha altres mesures i caracterstiques arquitectniques que shan de tenir en compte si es construeix un edifici, i en alguns casos, si es vol fer una reforma. Aquestes fan referncia:

A la mida, ubicaci i forma de les obertures. A les proteccions solars. A la forma de ledifici. A la seva orientaci. A la incorporaci de possibles sistemes de ventilaci natural o forada. Els fonaments de larquitec tura tradicional, amb ladop ci de tcniques i instal lacions modernes, sn les que guien els estndards de les cases passives. Es tracta dhabitatges que compleixen criteris de molt baix consum energtic que saconsegueix combinant estratgies de disseny passiu, amb noves tecnologies i nous materials. Sn cases energticament molt eficients, amb un m xim de demanda per escal far o refrigerar de 15kWh/ m2 any i de 120kWh/m2 i any de demanda total, in cloenthi electrodomstics

Allament de finestres amb doble vidre

13

Consells a tenir en compte a lhora daplicar sistemes destalvi passiu:

En edificis ja construts:
Obertures Les finestres i altres obertures representen una discontinutat en la superfcie exterior dun edifici i Faana duna masia del un pont trSolsons. mic a travs del qual hi ha un flux de calor molt important. La seva forma, superfcie i situaci determinen que hi hagi ms o menys prdues denergia. Per controlar aquestes prdues, les finestres haurien de ser de doble vidre (o doble finestra), que tanquin correctament, i amb una fusteria amb una mnima conductivitat trmica o amb ruptura de pont trmic (veure captol Allament trmic). A lhora de plantejar-se fer una nova obertura o modificar-ne les proporcions pot orientar-nos seguir uns criteris: Les faanes orientades a sud sn aquelles que capten de forma ptima lenergia solar. A lhivern el sol hi arriba de forma directa durant ms hores, i a lestiu queden protegides del sobreescalfament. Per aix, aquesta s normalment la ubi-

caci idnia per emplaar finestres o ampliar-les. A les faanes orientades a nord, en canvi, les finestres han de ser petites. Les claraboies i lluernes de la coberta, que reben exposici solar directa durant tot el dia, i on poden produir-se durant la nit importants prdues de calor, han destar correctament protegides. Proteccions solars Les proteccions solars a les obertures permeten controlar la captaci solar directa, especialment a lestiu, per evitar sobreescalfaments. Les proteccions solars poden ser fixes (com un volads o un porxo) o mbils (persianes, tendals, porticons, etc.). Les proteccions sn sobretot tils en les faanes sud, evitant al mxim lentrada directa del sol durant lestiu. Per orientacions est i oest, on la captaci solar es dna a primera hora del mat i ltima de la tarda, i majoritriament a lestiu, el ms efectiu s collocar proteccions fixes verticals o persianes amb lames verticals orientables.
ESTIU HIVERN

ombra

ombra

<< Orientaci sud

En el cas de les proteccions mbils, una correcta gesti per part dels habitants de la casa, contribueix a optimitzar el seu funcionament.

14

En edificis de nova construcci:

Forma i orientaci En edificis isolats, la superfcie dexposici a les condicions externes (radiaci solar, vent, temperatura, etc.) s mxima i per tant, les possibilitats de que hi hagi prdues o guanys denergia augmenten. Per aquest motiu, la forma i lorientaci sn dos importants factors a tenir en compte. Una bona orientaci permet optimitzar lenergia del sol i protegir-se de lexposici al vent. Per optimitzar la radiaci solar cal tenir en compte que la faana sud s la que en rep ms a lhivern; mentre que a lestiu, aquesta radiaci solar incideix majoritriament sobre la coberta. Per tant, aquesta hauria de ser la faana principal. Les faanes amb orientaci est i oest reben ms radiaci directa a lestiu que a lhivern. Per tant, s important comptar amb bones proteccions solars. Les faanes sud-est i sud-oest reben prcticament la mateixa radiaci a lhivern que a lestiu. Finalment, la faana nord rep molt poca radiaci directa, i si la rep, s a lestiu. Els espais interiors tamb haurien dorientar-se seguint els mateixos criteris, segons ls i les hores docupaci. Daquesta manera, les
Sol a les 12 h migdia Hivern

habitacions ms ocupades haurien destar orientades en direcci sud, sud-est o sud-oest. Aquestes sn les opcions que permeten acumular major energia durant lhivern, per efecte de la radiaci solar, i quedar ms protegides a lestiu amb lajuda de proteccions solars. Ventilaci s important tenir en compte lefecte del vent sobre el consum energtic, ja que t molta capacitat per infiltrar-se a linterior i refredar la superfcie externa dun edifici. A la vegada, per, laire exterior pot ser utilitzat com un sistema de ventilaci natural. El principi fsic ms com que fa moure laire sn les diferncies de pressi i temperatura. Laire calent tendeix a pujar i el seu buit s ocupat per aire ms fresc. Aquest moviment es dna, per exemple, per diferncies de temperatura entre les faanes sud i nord, o entre la coberta de ledifici i el soterrani. Tamb poden utilitzar-se sistemes de ventilaci mecnica, que renoven laire interior amb aire exterior sense necessitat dobrir les finestres. Aquest s un principi de renovaci de laire que saplica en les cases passives, i que funciona captant aire fred de lexterior que sescalfa a travs dun intercanviador amb laire calent que surt de ledifici. A lestiu funciona a la inversa, evitant que entri aire calent.
Sol a les 12 h migdia Estiu

Oest Nord

Oest Nord

Sud Est

Sud Est

15

Altres sistemes destalvi energtic

Reduir el consum denergia a les llars es tradueix en un estalvi en leconomia familiar i contribueix a disminuir les emissions de gasos defecte hivernacle a latmosfera, principal causa del canvi climtic. A ms dincorporar solucions constructives per reduir el consum energtic, hi ha accions senzilles com utilitzar electrodomstics i lmpades de baix consum o adoptar bons hbits ds que poden significar un estalvi denergia molt important.

Per qu comprar electrodomstics i lmpades de baix consum?

f s tracta duna mesura de fcil aplicaci que noms requereix que fem una bona tria a lhora de comprar-los. f Els electrodomstics de baix consum energtic, anomenats de classe A, consumeixen fins un 40% menys denergia. En alguns casos sn ms cars que la resta, per durant la seva vida til proporcionaran un estalvi energtic que compensar el sobrecost inicial i permetr estalviar diners. f Les lmpades de baix consum duren entre 8 i 10 vegades ms que les bombetes convencionals i proporcionen la mateixa llum, estalviant entre un 75-80% denergia.

16

Com sidentifiquen els electrodomstics i lmpades de baix consum?

La identificaci dun electrodomstic eficient i de baix consum s senzilla, grcies a la etiqueta energtica. Aquesta etiqueta saplica en tot el territori europeu a tot tipus delectrodomstic: neveres i congeladors, rentadores, assecadores, rentaplats, forns elctrics, aire condicionat i lmpades. Actualment, existeixen 7 classes deficincia, identificades per un codi de colors i lletres que van des del color verd i la lletra A pels equips ms eficients, fins al color vermell i la lletra G pels menys eficients. En el cas de les neveres i congeladors existeixen dos nivells ms: A+ i A++, sent aquest darrer el ms eficient. La Uni Europea est introduint una nova etiqueta amb modificacions en lescala de classificaci que sincorporar paulatinament en els diferents electrodomstics.
Exemple de nou model detiqueta deficincia europea.

Un exemple prctic: Si es comparen dues assecadores amb les mateixes prestacions, una del tipus D i laltra del tipus A: La del tipus D t un consum anual de 304 kWh/any. La de tipus A el t de 167 kWh/any. El canvi duna assecadora de classe D per una de classe A representa un estalvi de gaireb el 50% denergia consumida i, en el moment descriure aquesta guia, un estalvi econmic de 190 al llarg de la seva vida til.

Recorda que els electro domstics vells i les lm pades (bombetes i fluo rescents) foses shan de portar a la deixalleria per a la seva correcta gesti un cop ens en desprenem

17

Consells a tenir en compte per a estalviar energia en una llar:

Els electrodomstics
La nevera i el congelador
De tots els electrodomstics que hi ha en un habitatge, els que consumeixen ms energia, amb diferncia, sn la nevera i el congelador, ja que estan constantment en funcionajoomla1-5-13 ment. A les masies, a ms, sol haver-hi congeladors tipus arc de gran mida per conservar aliments de producci prpia i per evitar desplaaments excessius per abastir-se.

 s necessari que hi hagi suficient espai en els laterals i la part del darrere de laparell perqu laire circuli (5 cm); i ubicar-lo en un lloc allunyat de focus de calor o de la radiaci solar directa.  s aconsellable netejar la part del darrere un cop a lany.  Descongelar laparell abans que el gel arribi a tenir 3 mm de gruix. Fent-ho ens podrem estalviar fins un 30% denergia.  Desconnectar la nevera durant absncies perllongades de ms de 15 dies. Cal deixar laparell net i amb la porta oberta per evitar que hi romanguin les olors desagradables.

El televisor i els equips audiovisuals

Es calcula que prcticament totes les llars compten almenys amb un televisor (la mitjana s de dos per llar), a ms daltres equips audiovisuals com DVD, vdeos, cadenes musicals, cinema domstic, consoles, etc. Com passa amb la nevera i el congelador, els equips audiovisuals tenen poca potncia, per solen estar moltes hores en funcionament i per aix sn responsables duna part important del consum de lenergia duna casa. Consells prctics:  Comprar un aparell amb letiqueta energtica A. En el cas del televisor s important fixar-se en letiqueta i triar b el model. Un televisor de plasma consumeix fins a 2,5 vegades ms que un televisor dLCD.  Tenir cura dapagar el televisor i els equips audiovisuals amb linterruptor del propi aparell en comptes de deixar-lo en standby que t un consum denergia permanent que pot representar un cost a final dany de 50 .  Podem connectar els diferents aparells audiovisuals a un endoll mltiple amb interruptor i aix tancant un sol bot sapagaran tots de cop.

Quasi el 19% de lelec tricitat consumida en un habitatge es destina a la refrigeraci i la congelaci dels aliments
Consells prctics:  Comprar un aparell amb letiqueta energtica A++, A+ o A.  En el mercat hi ha models de frigorfics anomenats no-frost que disposen duna circulaci daire contnua per evitar la formaci de gel i de gla, la presncia dels quals provoca una reducci de leficincia energtica de laparell.  Ajustar el termstat per tenir una temperatura de 6 C a la nevera i 18C en el congelador.  Revisar que la porta tanqui correctament per evitar que sescapi el fred malbaratant lenergia.

18

La rentadora
La rentadora s el quart electrodomstic que ms energia consumeix duna llar.

El 85% de lenergia que consumeix la rentadora sutilitza per escalfar lai gua. Sempre que sigui pos sible cal rentar la roba amb els programes de baixa temperatura
Consells prctics:  Comprar un aparell amb letiqueta energtica A.  Millor posar la rentadora plena o fer servir els programes de mitja crrega.  Rentar sempre que es pugui amb aigua freda i amb la quantitat de detergent justa. Fer servir una quantitat excessiva de detergent fa que la rentadora treballi ms i, per tant, el rentat durar ms temps.  Al mercat hi ha rentadores bitrmi ques amb dues preses daigua independents: una per laigua freda i laltra per laigua calenta. Aquesta ltima prov del sistema daigua calenta de la casa i entra a la rentadora ja escalfada estalviant energia i temps de rentat.  Tamb, hi ha rentadores amb sonda especfica que mesura la brutcia de laigua de rentatge i no la canvia si no s necessari, estalviant aigua i energia.  s aconsellable netejar regularment el filtre de la rentadora ja que aix millora el seu funcionament i sestalvia energia.

Segons el mode devacuaci de la humitat hi ha assecadores dextracci o de con densaci. Les de condensaci eixuguen duent a terme un procs de condensaci de laigua que desprs sevacua directament en un desgus o en un cubell que cal buidar quan s ple. Aquest sistema s molt eficient, en canvi lassecadora per extracci eixuga evacuant laigua de la roba en forma daire humit. No cal connectar-la a un desgus per s ubicar-la en un lloc ben ventilat o disposar duna sortida daire a lexterior. Aquest sistema s energticament menys eficient. Consells prctics:  Comprar una assecadora de gas preferiblement a una elctrica ja que s ms eficient energticament. Si s elctrica, que sigui de classe A i de condensaci.  Centrifugar la roba abans de posar-la a lassecadora. La centrifugaci consumeix molta menys energia.  Cal omplir-la al nivell de crrega que indica cada cicle. Si sha deixugar poca roba, ajusteu el nivell de temperatura i el temps dassecada. No sha de sobrecarregar lassecadora, ja que necessitar ms temps per acabar el procs essent menys eficient.  s preferible assecar per separat la roba lleugera, i la roba de cot i pesada (per exemple les tovalloles).  s millor, sempre que es pugui, assecar la roba aprofitant el sol. s la manera ms eficient de fer-ho.

El rentaplats
El 90% de lenergia que consumeix un rentaplats s per escalfar laigua. Actualment, hi ha models que permeten seleccionar cicles anomenats econmics/ecolgics, s a dir, permeten seleccionar una temperatura de laigua baixa i temps curts.

Lassecadora
s un electrodomstic que consumeix molta energia i, per tant, s aconsellable ferne un s moderat.

19

Consells prctics:  Comprar un aparell amb letiqueta energtica A. Existeixen en el mercat rentaplats bitrmics amb dues preses daigua independents: una per laigua freda i laltra per laigua calenta. Laigua calenta prov del sistema daigua calenta de la casa i entra a laparell ja escalfada estalviant energia i temps de rentat.  Millor posar el rentaplats ple, en cas de no fer-ho, shaurien dusar els programes de mitja crrega.  Eliminar les restes de menjar de la vaixella abans de ficar-la al rentaplats. Millor fer-ho amb una esptula, i en cas que es necessiti aigua, que sigui freda.  Millor fer servir els programes econmics i de baixa temperatura.  Deixeu que els plats seixuguin a laire. Si no teniu un programador automtic per aturar laparell, desprs de lltima esbandida obriu la porta i deixeu que la vaixella seixugui sola.

La cuina
La cuina pot ser elctrica o de gas. Les de gas sn ms eficients, tot i que darrerament les ms installades a les llars sn les elctriques. Les cuines elctriques poden ser: Placa de resistncia: s la cuina elctrica tradicional. Aquest tipus de cuina s la que consumeix ms energia, ja que tant la producci com la transmissi de calor sn molt ineficients. Placa vitrocermica elctrica: actualment s la ms comuna a les llars. Placa vitrocermica dinducci: es caracteritza perqu transmet la calor al recipient mitjanant camps magntics, mantenint la superfcie de cocci freda i augmentant la seguretat en ls. La calor es genera de manera instantnia quan sencn el comandament, per la qual cosa el temps necessari per a la cocci s inferior que a la resta daparells. s el sistema ms car, per sestalvia un 40% del temps de cocci i un 30% de lenergia respecte a les vitrocermiques convencionals. Consells prctics:  Les cuines no segueixen cap tipus detiquetatge energtic. El sistema ms eficient energticament s la cuina de gas, i si es vol una cuina elctrica la ms eficient s la de vitrocermica dinducci.  Quan cuinem: - Cal disposar duna bateria de cuina adequada pel tipus de cuina que susa. Millor bateries fabricades amb materials que difonguin b la calor, com per exemple lacer inoxidable, i amb un fons gruixut per evitar deformacions. - Cuinar amb olles a pressi o rpides consumeix fins a un 60% menys que les tradicionals.

El forn
El forn pot ser elctric o de gas. Els de gas sn ms eficients, tot i que els elctrics sn els ms comuns a les nostres llars. Consells prctics:  Millor comprar un forn de gas que un elctric. Si es compra elctric, cal triar un aparell amb letiqueta energtica A.  No obrir el forn mentre aquest est en funcionament, si no s estrictament necessari, ja que cada cop que sobre perd el 20% de lenergia acumulada.  Es pot apagar el forn abans dacabar la cocci. La calor residual acabar de cuinar els aliments.  Per a una cocci de ms duna hora no es necessari preescalfar-lo.  Mantenir les parets netes del forn millora el seu funcionament i leficincia energtica.

20

- Millor usar olles o paelles que siguin una mica ms grans que la superfcie del foc o de la placa. La cocci s ms rpida i sestalvia fins a un 20%. - Usar laigua justa per a la cocci, com ms aigua fem servir per cuinar ms temps es necessitar per escalfar-la i ms energia es consumir. - s millor apagar el foc 5 o 10 minuts abans dacabar la cocci per aprofitar la calor residual.

Consells prctics:  A lhora de comprar un ordinador cal tenir en compte: - Que tingui el sistema destalvi Energy Star, ja que permet passar a un estat de reps o dhibernaci al cap dun temps dinactivitat. - Els ordinadors porttils consumeixen molta menys energia que un PC. - Si es compra un PC, cal tenir en compte que la pantalla s la part que consumeix ms energia. s preferible triar una pantalla plana (TFT) que sn les que consumeixen menys. - Millor comprar impressores que imprimeixin a doble cara i aparells de fax que utilitzin paper normal (no trmic).  Per a absncies curtes, de menys de 30 minuts, cal activar, si s possible, lordinador en el mode dhibernaci o apagar noms la pantalla, ja que s el component que consumeix ms energia.  Per absncies llargues, de ms de 30 minuts, s convenient apagar lordinador.  s important no deixar els aparells en standby (consum en espera), per evitar-ho es poden connectar diversos aparells a una base de connexi mltiple amb interruptor per poder-los apagar tots a la vegada.

El microones
Es calcula que un 84% de les llars catalanes utilitzen aquest electrodomstic. Consells prctics:  A lhora de comprar-lo cal tenir en compte que tingui les dimensions i la potncia adequades per a les necessitats reals.  Utilitzar el microones en comptes del forn pot fer estalviar entre un 60% i un 70% denergia.  El funcionament del microones s diferent del forn. El microones necessita ms potncia o temps en funci de la quantitat de menjar que cuinem o escalfem. Per contra, el forn convencional utilitza la mateixa energia independentment de la crrega.  Existeixen reticncies per part dorganismes i consumidors sobre els riscos per la salut dutilitzar aquest electrodomstic. La OMS, per, assegura que aquestos riscos no existeixen.

Els electrodomstics petits

Els altres electrodomstics de la casa: aspirador, assecador de cabells, batedora, mquina dafaitar, planxa, torradora, etc., tenen potncies molt diferents. Els que es limiten a fer una acci mecnica (batedora, mquina dafaitar, exprimidor, etc.) tenen menys potncia i consumeixen menys energia que els que produeixen calor (planxa, assecador, torradora, etc.), amb excepci de laspiradora que s t una potncia i un consum alt.

Lordinador i els equips dofimtica

La presncia dordinadors i impressores a les llars est cada cop ms generalitzat. Es calcula que la meitat de llars de Catalunya tenen equipaments dofimtica.

21

Consells prctics:  Apagueu els electrodomstics, no els deixeu encesos si ninterrompeu la tasca.  A lhora de planxar, aprofiteu que la planxa est calenta per planxar grans quantitats de roba.

 A lestiu, s important que en les hores de mxima radiaci solar les persianes estiguin baixades i les finestres tancades; aix simpedeix que entri la calor dins de casa. Per contra, cal ventilar ledifici a les hores ms fresques (primeres hores del mat o durant la nit).

Aire condicionat
Existeixen diferents tipus daparells daire condicionat: Sistemes compactes i sistemes partits: els compactes tenen levaporador i el condensador dins del mateix aparell, mentre que els partits tenen les dues parts separades, una que es situa a lexterior (el condensador) i laltre que subica a linterior (levaporador). Els equips partits sn ms eficients que els compactes. Sistemes reversibles i no reversibles: els reversibles sn els que permeten donar fred i calor, mentre que els no reversibles noms donen una cosa o laltra. Els equips de bomba de calor sn aparells reversibles. Sistemes evaporatius: no sn estrictament equips daire condicionat ja que noms serveixen per refrescar lambient uns pocs graus mitjanant levaporaci de laigua. Tenen lavantatge que consumeixen molt poca energia. Ventiladors: s el sistema ms senzill que permet baixar la temperatura entre uns 3-5C i t lavantatge que el seu consum energtic s molt baix. Consells prctics:
 Cal escollir b laparell que es compra en funci de les necessitats de refrigeraci de cada habitatge.  La temperatura de refrigeraci sha de fixar a 25C. El fet de baixar ms la temperatura a lencendrel no fa que lestana es refredi ms rpidament.  Cal posar els aparells daire condicionat de manera que tinguin bona ventilaci i no els toqui el sol directe.  Installar tendals, persianes i cortines ens ajudar a regular la temperatura de la casa.

La illuminaci
La illuminaci artificial pot representar un 20% de lenergia total que es consumeix en una llar. A lhora de triar el tipus de lmpada cal tenir en compte, a ms del tipus de llum que generen, el seu consum energtic. Els diferents tipus de lmpades: Bombetes incandescents: La llum es produeix pel pas de la corrent elctrica per un filament metllic de gran resistncia. Sn poc eficients ja que un 75% de lenergia que consumeixen la perden en calor. A lhora de comprar-les sn les ms barates, per per contra sn les que gasten ms consum elctric i les que duren menys temps (1000 hores). La Uni Europea t previst suprimir completament la distribuci daquest tipus de bombetes a partir del setembre del 2012. Bombetes halgenes: Tenen un sistema de funcionament similar a les lmpades incandescents (pas de corrent elctric per un filament) per utilitzen un sistema perfeccionat que permet reduir un 30% la despesa energtica. Igual que en les incandescents part de lenergia que consumeixen la perden en calor, per en comparaci tenen una millor vida til (de 2000 a 3000 hores) i sn ms eficients. Actualment existeixen lmpades halgenes dicroiques de baix consum que proporcionen les mateixes caracterstiques dilluminaci amb una vida til ms llarga, 5000 hores, i un 40% menys de consum que les halgenes convencionals. Fluorescents: Estan formats per un tub de vidre que cont una petita quantitat de gas de mercuri que sexcita a partir de descrregues

22

elctriques generant la llum. Aquestes lmpades necessiten un equip auxiliar per funcionar (reactncies, arrencador i condensador) que pot estar separat o integrat al fluorescent. Sn molt eficients energticament ja que consumeixen un 80% menys que les incandescents i tenen una vida til entre 8 i 10 cops superior (8000 i 12.000 hores). Tot i aix, cal tenir en compte que el mercuri que conten s un element molt txic i que un cop acaben la seva vida til cal portar-los a la deixalleria. Aix permet recuperar aquest metall per a usos posteriors, i evitar la seva dispersi al medi. Bombetes de baix consum: En realitat sn lmpades fluorescents compactes. Utilitzen la tecnologia dels tubs fluorescents, per utilitzen una mida reduda. Lequip auxiliar sintegra per poder substituir directament les bombetes incandescents. Com que sn fluorescent sn molt eficients energticament, ja que consumeixen un 80% menys que les incandescents i tenen una vida til entre 8000 i 12.000 hores. LED (Lighting Emitting Diode, dode electroluminescent): s la tecnologia ms moderna. No tenen filament i aix fa que la seva vida til sigui molt ms llarga, de 5000 fins a 45.000 hores, i consumeixen un 80% menys denergia que les incandescents. Sn lmpades molt eficients perqu no sescalfen i no perden energia en forma de calor. Consells prctics:  Les lmpades tamb duen letiquetatge que informa de les caracterstiques energtiques. Igual que amb els electrodomstics, hi ha 7 classes deficincia energtica que sidentifiquen amb lletres i colors. La lletra A i el color verd indiquen el grau ms alt deficincia i la G i el color vermell, el ms baix. Les lmpades de classe A consumeixen 3 cops menys que les de classe G.  s important illuminar la casa amb lmpades de baix consum i fluorescents. Quan es necessiti una llum de ms qualitat per illuminar espais o objectes

que es vulguin ressaltar, es pot fer servir lmpades halgenes de baix consum o LED.  No s convenient encendre i apagar els fluorescents amb freqncia, per tant, cal collocar-los en habitacions on sutilitzin durant ms temps, com ara la cuina. Si es surt de lhabitaci noms uns minuts, s millor no apagar els fluorescents, ja que tenen un consum darrencada molt elevat. Aix sestalvia i sallarga la vida de les lmpades.  Si es substitueix el 25% de les bombetes incandescents que estan ms temps enceses en una casa per lmpades de baix consum (LFC) es pot reduir fins a un 50% del consum elctric en illuminaci de lhabitatge.
Tipus de lmpades Incandescents Halgenes Halgenes de baix consum Fluorescents Lmpades de baix consum LED Vida til (hores) 1000 2000 5000 8000 12.000 8000 12.000 5000 45.000
30% menys que les incandescents 40% menys que les halgenes convencionals 80% menys que les incandescents 80% menys que les incandescents 80% menys que les incandescents

Consum

23

Energia solar fotovoltaica

Lenergia solar fotovoltaica permet transformar lenergia solar directament en electricitat. s una energia neta i molt competitiva en masies i emplaaments allunyats de les lnies elctriques. Si la xarxa elctrica es troba a prop, pot connectar-shi per vendre lenergia produda i posar-la a labast daltres consumidors.

Per qu incorporar una installaci denergia solar fotovoltaica?

f s una alternativa neta i no contaminant per obtenir energia a partir duna font gratuta i inesgotable. f s una alternativa eficient per obtenir energia en habitatges, granges i altres edificis que es troben allunyats de les xarxes elctriques. Es poden abastir tots els consums elctrics duna casa, des delectrodomstics fins a sistemes de bombament daigua. Per abaratir el cost de la installaci, pot ser recomanable preveure que les puntes de consum siguin cobertes amb algun sistema de generaci de recolzament. f En indrets propers a les xarxes elctriques, es pot prendre lopci dinterconnectar-shi per vendre lenergia, estalviar-se a ms costos dinstallaci (no calen aparells demmagatzematge), i augmentar la rendibilitat de la installaci.

24

Com funciona?
El funcionament bsic consisteix en transformar lenergia del sol en electricitat. Un sistema autnom (no connectat a la xarxa) est format per equips que permeten produir, regular, acumular i transformar energia elctrica. El sistemes que es connecten a la xarxa poden prescindir dalguns daquestos components, perqu no cal emmagatzemar lelectricitat que es produeix. Aquests components sn: 1. Les plaques fotovoltaiques. La majoria es fabriquen amb cllules de silici que tenen la propietat de generar electricitat quan silluminen pel sol. 2. Un suport per les plaques. Tenen la funci de fixar les plaques en una posici correcta. Hi ha sistemes fixos i daltres ms complexos, que poden seguir el moviment del sol. Aquests suports variaran en funci del lloc on es colloquin les plaques (sobre el terra, al teulat, paret, etc.). 3. El regulador. Regula la crrega i descrrega de les bateries. Noms sinstalla en cas que es tracti dun

sistema autnom no connectat a la xarxa elctrica. 4. Les bateries. Emmagatzemen lenergia produda durant els perodes dassolellament, per poder abastir els consums en perodes de no generaci. 5. Londulador. El corrent que generen les plaques fotovoltaiques i el que sacumula a les bateries s corrent continu de baix voltatge (habitualment 12, 24 o 48 volts). En canvi, la xarxa elctrica i la majoria delectrodomstics funcionen amb corrent altern a 220-230 volts. Per aix s necessari londulador, per convertir el corrent continu de baix voltatge a altern. Aquest aparell s, per tant, el que fa que lenergia solar fotovoltaica pugui oferir unes prestacions similars a les de lenergia elctrica duna xarxa convencional. 6. Els sistemes de protecci. Per evitar danys produts per possibles curtcircuits o sobretensions. 7. Els comptadors. Per calcular lenergia que es produeix o que es consumeix. Aquests aparells sinstallen quasi exclusivament en els sistemes en qu es connecta la installaci fotovoltaica a una xarxa elctrica per a vendren la producci.

REGULADOR

LES BATERIES

Endolls

5 1
PLAQUES FOTOVOLT AIQUES

ONDULADOR

SISTEMA DE PROTECCI

ELS COMPTADORS

SUPORT DE LES PLAQUES

25

Factors a tenir en compte per a una bona installaci:

Orientaci de les plaques Les plaques shan dorientar al sud, per assegurar la mxima exposici al recorregut solar. Inclinaci de les plaques Per tal de captar la mxima radiaci, els raig haurien dincidir perpendicularment sobre les plaques, per com que laltura del sol varia al llarg del dia i del moment de lany, sha de buscar una inclinaci ptima, que permeti captar el mxim de radiaci. Si es tracta dun sistema autnom (no connectat a la xarxa elctrica), la inclinaci de les plaques haur de permetre captar el mxim de radiaci en el moment ms desfavorable de lany o quan el consum sigui ms elevat. Si en canvi, el sistema est connectat a la xarxa, lobjectiu ser produir el mxim al llarg de lany, aix saconsegueix collocant les plaques en el mateix angle que la latitud on estiguin emplaades (a Catalunya entre els 41 i els 42). Ombra Sha de vigilar que sobre el camp fotovoltaic no incideixi lombra de cap arbre, construcci, etc. ja que aix pot alterar molt el rendiment. Si a una placa no li arriba el sol, aquesta no genera electricitat i bloqueja el pas de lelectricitat generada per les altres plaques.

Integraci Tamb sha de tenir en compte que tota la installaci estigui situada en un indret on estigui el mxim dintegrada amb lentorn natural i arquitectnic que lenvolta.

Casa nostra pot funcionar autnomament amb pla ques solars fotovoltaiques. Cal fer un bon dimensio nament de la installaci i un consum responsable de lenergia generada que inclogui sistemes dil luminaci i electrodoms tics de baix consum

Panell solar

41 - 42 inclinaci Sud

26

Exemple de masia amb installaci denergia fotovoltaica. Fotografia: Girasol, recursos en energies renovables

27

Energia solar trmica

Una installaci denergia solar trmica permet cobrir gran part dels requeriments daigua calenta duna llar mitjana. Com que lobtenci daigua calenta s un dels principals consums denergia duna casa, obtenir-la a partir de lenergia solar pot abaratir molt les despeses domstiques, contribuir a la prevenci de lescalfament global i a la reducci de la contaminaci que produeixen altres energies.

Per qu incorporar una installaci denergia solar trmica?

f Permet estalviar. s una bona alternativa per proveir-nos daigua calenta i calefacci. La despesa energtica daquestes dues installacions pot arribar a suposar fcilment un 70% de la despesa energtica total dun habitatge. f Lenergia solar s gratuta i inesgotable. La inversi en la installaci es pot amortitzar en poc temps (normalment, en menys de 5 anys). f La climatologia mediterrnia, amb moltes hores dirradiaci solar, permet un bon rendiment de les installacions. f Es tracta duna font denergia neta i no contaminant. f La legislaci del nostre pas sest adaptant a les exigncies de la Uni Europea en matria denergies renovables. Tamb ho estan fent els ajuntaments, a travs dordenances que regulen el percentatge mnim denergies renovables que han dabastir un edifici de nova construcci o rehabilitat.

28

Com funciona?
El funcionament bsic consisteix en aprofitar lenergia procedent del sol per obtenir calor. Les installacions domstiques acostumen a constar de: 1. Els captadors o collectors solars. Superfcies encarregades de captar la radiaci solar i transformar-la en calor. Nhi ha de molts tipus, per per a s domstic normalment sutilitzen els que generen calor a baixa temperatura (inferior als 80C). Quan la radiaci del sol arriba al captador, aquest labsorbeix i la transmet a un fluid (generalment aigua). La calor daquest fluid es transmetr a laigua domstica.

2. Un sistema acumulador. On semmagatzema laigua calenta domstica fins al moment de consumir-la. 3. Un sistema de distribuci de la calor. Consta dels sistemes de control de les installacions, les canonades, les conduccions, les bombes per fer circular laigua, les vlvules, els purgadors daire, etc.

La despesa energtica per proveirnos daigua calen ta i calefacci pot arribar a suposar un 70% de la des pesa energtica total dun habitatge

Purgador daire Vlvula de seguretat Allament

Vas dexpansi

2
DIPSIT O SISTEMA ACUMULADOR

Termmetre

3 1
CAPTADOR O COLLECTOR SOLAR

SISTEMA DE DISTRIBUCI DE CALOR

ACS

Dutxa

Entrad a aigu a sanit aria

Pere Bscones, basat en illustraci de Josep Giribet

Callefacci de la llar

29

Factors a tenir en compte per a una bona installaci:

sol per obtenir aigua calenta sanitria, ja que la demanda sol ser fora constant durant lany i per tant, s ms fcil de dimensionar i amortitzar la installaci. No obstant, com que a lhivern, la irradiaci del sol s molt menor i es necessitaria una gran superfcie de captaci per obtenir la totalitat de requeriments daigua calenta, la installaci normalment es dimensiona per combinar-la amb un altre sistema descalfament, com per exemple la biomassa. Calefacci

Exemple dinstallaci denergia solar trmica en una casa. Fotografia: Oriol Bosch (Monteixo - Energies renovables)

Orientaci i inclinaci Per aconseguir captar el mxim de radiaci solar al llarg de lany, s important emplaar correctament els captadors. Aix saconsegueix orientant-los al sud geogrfic. Variacions de +/- 15C afecten poc al rendiment de la installaci. La inclinaci respecte al pla horitzontal ha de ser la que permeti que la superfcie de captaci quedi perpendicular als raigs solars en el moment de mxima intensitat diria (migdia solar). Si la installaci sutilitza tot lany, el millor s inclinar-los els mateixos graus que la latitud geogrfica on ens trobem. Si hi ha ms consum en una poca determinada de lany, s millor situar els captadors perpendiculars als raig del sol en aquest perode de mxim consum. Obtenci daigua calenta Laplicaci ms com i rendible consisteix en utilitzar lenergia del

A part de laigua calenta sanitria, la segent aplicaci ms com de lenergia solar trmica s per a calefacci. Lestacionalitat de la demanda, com que es concentra als mesos ms freds, fa que la installaci pugui tenir un cost elevat si es dimensiona per cobrir el 100% de les necessitats. Normalment la installaci solar es dimensiona per cobrir un percentatge de la demanda de calefacci durant lhivern, i per a obtenir aigua calenta sanitria durant tot lany. El percentatge de calefacci que no es cobreix amb energia solar trmica sha dobtenir amb un altre sistema descalfament complementari. Pel que fa al sistema de calefacci i si emprem un captador de baixa temperatura (els ms habituals a les llars) els radiadors convencionals no sn els ms adients, perqu necessiten que laigua els hi arribi a temperatures elevades, i aquests captadors solars treballen a temperatures inferiors. Per aix, sn preferibles altres sistemes de radiaci, com el terra radiant, les parets radiants, els scols radiants, etc. Els captadors solars dalta temperatura

30

com els de tubs de buit sn els ms recomanables per a installacions amb radiadors convencionals. Amortitzaci El cost inicial duna installaci denergia solar trmica samortitza en un perode relativament curt (normalment entre 5 i 10 anys). Tot i aix, el clcul del moment damortitzaci depn de mltiples factors que condicionaran el dimensionament de la installaci. Alguns dels factors ms determinants sn la font energtica que es substitueix, del context ambiental de cada emplaament (orientacions i inclinacions possibles; temperatura de laigua entrant; dies dirradiaci solar), i ls que sen faci (aigua

calenta sanitria, aigua calenta i calefacci, etc.). En general, es pot considerar que lamortitzaci del sistema s inversament proporcional al consum. Si es requereix molta aigua calenta, la inversi samortitza ms rpidament. Finalment, sha de tenir en compte que la vida til dels sistemes de captaci sol calcular-se en 20 anys, tot i que lexperincia demostra que en molts casos s superior.
Installaci de dipsit en un sistema denergia solar trmica. Fotografia: Oriol Bosch (Monteixo - Energies renovables)

Captador solar trmic per escalfament daigua sanitria en una masia allada. Fotografia: Oriol Bosch (Monteixo - Energies renovables)

Secci dun captador solar trmic per escalfament daigua sanitria.

31

Energia minielica
Lenergia minielica aprofita la fora del vent per convertir-la en energia a partir daparells ms petits que els usats amb la gran energia elica. Aix facilita que pugui installar-se en gaireb qualsevol emplaament i a prop dels punts de consum com masies o altres edificis allunyats de les xarxes de subministrament elctric. Aquest tipus denergia est encara poc implantada, per t un gran potencial de desenvolupament grcies als avenos tcnics i la introducci de noves reglamentacions.

Per qu incorporar una installaci denergia elica domstica?

f s una alternativa neta i no contaminant, que permet obtenir energia a partir duna font gratuta i inesgotable. f Si es donen les condicions adequades, s una alternativa molt eficient per obtenir energia en habitatges que es troben allunyats de les xarxes elctriques. Poden fer funcionar els electrodomstics duna casa, sistemes de bombament daigua, i altres aplicacions que no necessiten una aportaci energtica massa elevada. f Es pot combinar amb lenergia solar fotovoltaica per augmentar leficincia en lobtenci denergia. Aquesta installaci hbrida (solar i fotovoltaica) s la ms utilitzada en edificis no connectats a la xarxa elctrica.

Intallaci daerogenerador. Fotografia: Girasol, recursos en energies renovables.

32

Com funciona?
El sistema funciona convertint lenergia cintica del vent en energia elctrica o mecnica. La mquines que fan aquesta transformaci sanomenen aerogenera dors. Consten fonamentalment dun rotor amb pales que en girar transmeten lenergia a un generador que la transforma en electricitat, o a una bomba per bombejar aigua (en aquest cas, els aerogeneradors sanomenen aeromotors).

Consells per a una bona installaci:

La condici indispensable per qu una installaci denergia elica funcioni s que estigui emplaada en un lloc on hi hagi una mitjana de vent suficient per fer girar el rotor (preferiblement a 4 m/s de promig anual), i on aquest sigui constant i sense turbulncies. Tot i aix, el mecanisme ms fiable s mesurar el vent en lindret concret on vol fer-se la installaci i conixer quina s la direcci del vent predominant. Per obtenir aquestes mesures de vent fiables, lptim s fer-ho durant temporades llargues, amb un mnim dun any. Lenergia que sobt a partir dun aerogenerador depn de la potncia del vent que travessa el rotor, la densitat de laire, la superfcie dabast de les pales (rea descombrat) i la velocitat del vent. Cada aerogenerador es caracteritza per la seva corba de potncia que indica el rang de velocitats del vent a les que funciona i la potncia que assoleix amb cada un daquests rangs. Un aerogenerador de 10kW no generar 10kW fins que laire arribi a una velocitat determinada ptima, per la qual laerogenerador ha estat dissenyat. En general, la majoria daerogeneradors comencen a produir electricitat a velocitats de 3-4 m/s. Arriben a la potncia nominal (mxima producci) als 13m/s, i per sobre de 25m/s la producci satura de forma automtica per evitar danys a laparell.

El Ministeri dIndstria

ha desenvolupat un apli catiu online per coni xer el potencial elic dun emplaament determinat: http://atlaseolico.idae.es
Per generar electricitat en installacions autnomes, els aerogeneradors que normalment sutilitzen sn de baixa potncia ( 10kW), a diferncia dels grans aerogeneradors que sinstallen als parcs elics. La tecnologia s molt fiable i gaireb no es necessita manteniment. Les installacions solen ser hbrides i es combina amb lenergia solar fotovoltaica per aprofitar lenergia del sol i del vent. Si la installaci es vol exclusivament per bombejar aigua, es pot aprofitar lenergia del vent per generar energia mecnica. En aquest cas, els rotors tenen ms pales, per tal de poder aprofitar els vents de baixa velocitat que sn els ms adequats per aquest tipus de mquines.

33

Energia de la biomassa
Biomassa s un terme ampli que es refereix a tota la matria orgnica dorigen vegetal (per exemple, la llenya) o animal, incloent residus i materials que procedeixen de la seva transformaci. Aquesta biomassa, pot ser emprada com a combustible per a obtenir-ne energia, amb una important rendibilitat, especialment si es compara amb altres combustibles fssils com el petroli.

Per qu incorporar una caldera de biomassa?

f Permet estalviar a lhora descalfar la casa, especialment si es compara amb el preu daltres combustibles fssils com el gasoil i si lindret de consum i extracci de la biomassa sn propers. f s una font denergia renovable, ms neta que altres combustibles fssils i amb un balan prcticament neutre demissions de CO2, per la qual cosa no contribueix a incrementar els efectes del canvi climtic. f Contribueix a dinamitzar leconomia local lligada a les activitats forestals o a rendibilitzar altres activitats, com lagrria, si la biomassa procedeix de subproductes agrcoles (restes de podes darbres fruiters, pinyols doliva, purins, etc.).

Com funciona?
El terme biomassa es refereix a tota la matria orgnica dorigen vegetal o animal. Aquesta pot extreures de fonts molt diverses, que inclouen les masses forestals, restes dindstria forestal (1 transformaci), activitats agrries (purins, fems, restes de podes darbres, etc.), de cultius destinats especficament a lobtenci de biomassa (cultius energtics: llenyosos o

34

herbacis), o de residus com els fangs de les depuradores, tot i que en aquest cas la gesti s ms complexa. En el context de la Catalunya Central, la font primria i ms eficient (en termes socials, econmics, ambientals, etc.) dobtenci de biomassa sn els boscos locals a travs dels treballs de millora i manteniment podes, tallades, aclarides, i restes de la indstria de la fusta, sempre i quan siguin materials que compleixin amb els requisits necessaris per a la generaci denergia. La biomassa pot utilitzar-se per obtenir energia trmica (el ms com), elctrica i mecnica. En el cas dels habitatges, lnica aplicaci rentable s lenergia trmica, per calefacci i per lobtenci daigua calenta sanitria. Aquesta energia sobt de la combusti de la biomassa en una caldera, que escalfa laigua per a s sanitari o per als radiadors. Actualment, la fiabilitat daquestes calderes s equiparable als sistemes de gas o gasoil, i tot i que la inversi inicial s ms elevada, per a indrets on les necessitats sn constants i elevades i prxims a llocs de producci, lamortitzaci s rpida.

Ls de biomassa forestal per a calefacci s especialment recomanable en aquells habitatges que compleixen alguns dels segents requisits: Caldera installada des de fa ms de 15 anys (de gas natural o gasoil). Habitatge que vol renovar-se properament. Habitatge de nova construcci. Habitatge amb demanda de climatitzaci alta i constant. Habitatge amb espai per la sitja demmagatzematge i per descrrega de la biomassa. Per adaptar la biomassa als sistemes actuals daprofitament i guanyar en comoditat, aquesta es transforma en productes derivats. Els ms utilitzats sn lestella, el pllet i la briqueta. Les masies sn els habitatges que millor es poden adaptar a la implantaci dun sistema de calefacci amb caldera domstica de biomassa perqu generalment disposen despai per installar la sitja i la caldera. En masies que es dediquen al turisme rural es pot trigar ms a amortitzar la installaci si locupaci durant lany s irregular.

Caldera destella

Caldera de pllets

Caldera de llenya

35

TIPUS DE CONBUSTIBLES:
TIPUS DE COMBUSTIBLE Llenya. Sobt pel processament de la fusta darbres de diferents espcies. s el combustible tradicional. PODER CALORFIC Depn de la humitat i de la composici. De referncia, 3900 kcal/kg. PARTICULARITATS El cost de producci i compra s baix i amb les calderes modernes el poder calorfic s elevat, per requereix alimentaci manual. Lestella pot utilitzar-se directament com a combustible o per obtenir altres productes com el pllet o les briquetes. El procs de producci de lestella s senzill, fet que la fa ms barata. Necessita per ms espai demmagatzematge i un important control de qualitat per garantir-ne la humitat i lhomogenetat. s recomana no consumir-les lluny del punt de producci (no ms de 50km). Com que la mida s petita, s de fcil manipulaci i transport. El contingut en cendres s molt baix, fet que redueix les tasques de manteniment. Podem trobar-lo al mercat en sacs o a granel i requereix poc espai demmagatzematge. s ms car que altres biomasses perqu requereix un procs de producci. Com que sn compactes sn de fcil manipulaci i emmagatzematge. El contingut en cendres s molt baix, fet que redueix les tasques de manteniment. Es troben al mercat en caixes o bosses de plstic i sutilitzen normalment en llars de foc. s ms car que altres biomasses perqu requereix un procs de producci.

Estella. Sn frag- Entre 3600 ments de fusta i kcal/kg i 4000 escora procedents kcal/kg. normalment del desembosc o de restes de la indstria de la fusta. Aquests s processen per obtenir trossos de pocs centmetres de llarg i ample. En general, la qualitat de lestella s millor com ms uniforme s. Pllet. Sn cilin- Entre 4000 dres obtinguts a kcal/kg i 4500 partir de fusta tri- kcal/kg. turada i assecada, normalment procedent de subproductes industrials, que sha premsat i comprimit. Els cilindres resultats tenen una mida i forma homognia. Briqueta. Sn aglo- Entre 4000 merats o blocs des- kcal/kg i 5000 tella o altres fustes kcal/kg. residuals que es compacten en diferents formes. Quan la forma s cilndrica, sn semblants al pllet, per de mida ms gran. Poden arribar a fer 50 cm de longitud.

36

Consells a tenir en compte a lhora descollir una caldera de biomassa:

 Consum anual estimat. Per tal descollir la potncia de caldera ms adequada.  Disponibilitat despai. Un sistema de calefacci amb biomassa t unes exigncies despai majors que un sistema de gasoil. Es necessita espai per la caldera, la sitja i laccs dels camions per poder subministrar la biomassa.  Capacitat del dipsit. Segons el nombre de crregues anuals.  Garantia de subministrament del producte. Ha dassegurar-se el subministrament a mitj-llarg termini amb una qualitat de la biomassa alta i constant abans del seu establiment. A distncies curtes, es recomana llenya i estella. El pllet (degut a les seva elevada densitat energtica) i de ms fcil transport, s ms recomanable si les distncies sn llargues.  Manteniment de la caldera. Quan no sutilitzen calderes de biomassa amb sistemes automtics de neteja, s necessari planificar la retirada peridica de les cendres dels intercanviadors de calor. A ms, sha de vigilar el nivell de combustible a la sitja demmagatzematge i planificar la seva reposici per tal devitar la falta de subministrament.  Disposar dun servei tcnic de confiana i proper.

Segons lestudi Masies sostenibles. Aprofitaments energtics forestals, desenvolupat pel Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya (rea dAprofitaments Fusters i Biomassa), una masia tipus de la Catalunya Central podria necessitar una caldera de potncia entre 25 i 34kW, segons necessitats. Si la masia est associada a una explotaci dengreix de porcs o daviram, les necessitats energtiques augmenten, requerint tamb una caldera de major potncia. En funci daquestes necessitats energtiques i de lexistncia de bosc a la finca el tipus de caldera a installar i lamortitzaci variar. De forma genrica, si noms es vol escalfar lhabitatge, lopci de caldera ms econmica i de ms fcil amortitzaci s la de llenya. Si es vol un sistema ms automatitzat, lopci s una caldera de pllets (si la finca no t bosc) o destella (si la finca t bosc i el combustible sextreu dall). Si es tracta duna masia amb explotaci dengreix, lopci ms econmica s una caldera destella que samortitzar ms aviat si la finca t bosc o sextreu dun bosc proper.

37

Energia geotrmica
Lenergia geotrmica basa el seu funcionament en laprofitament de lenergia acumulada al subsl terrestre procedent de la radiaci solar per climatitzar (sigui en forma de calor o fred) un edifici o per obtenir aigua calenta sanitria. s el sistema de climatitzaci que consumeix menys energia, i a ms, s constant al llarg de lany, ja que no depn de les condicions climatolgiques com passa amb altres energies renovables.

Per qu incorporar una installaci denergia geotrmica?

f Permet estalviar energia a lhora de climatitzar una casa, tant si s per escalfar com per escalfar i refredar alhora (en aquest cas, lestalvi s major). f s una font denergia neta i inesgotable, ja que utilitza lenergia natural del subsl. f El cost de manteniment s mnim, i sestima que la vida til de la installaci s de ms de 30 anys. f No afecta lesttica del lindret on sinstalla, ja que no hi ha elements externs visibles. f Es pot installar en edificis ja construts, sempre que hi hagi un espai per a construir el bescanviador trmic amb el subsl.

Com funciona?
Lenergia geotrmica solar basa el seu funcionament en laprofitament de la calor que el subsl terrestre acumula procedent de la radiaci solar. Lescora de la terra t capacitat per emmagatzemar una part de lenergia que

38

prov del sol, i a partir duna certa profunditat (entre dos i quinze metres, en funci del tipus de terreny), la temperatura es mant constant. El valor daquesta temperatura pot variar en funci de la situaci geogrfica de lemplaament entre 7 i els 17C. Aquesta calor pot utilitzar-se per refrigerar o per escalfar un habitatge, i per obtenir aigua calenta sanitria. El sistema consisteix en cedir calor al subsl, si es vol refrigerar, o extreuren, si es vol escalfar. Per poder aprofitar aquesta calor, una installaci denergia geotrmica es compon de: Circuit intercanviador. Installat al subsl, a travs del qual es fa lintercanvi de calor. Aquest circuit est format per un conjunt de collectors enterrats al terra, per on circula una soluci daigua i anticongelant. El circuit pot ser horitzontal, enterrat a poca profunditat, per ocupant una superfcie de terreny important, o pot ser vertical, ocupant poca superfcie per enterrat a fora profunditat.
Espai
Atmsfera

Bomba de calor. El funcionament s similar a un frigorfic o als sistemes daire condicionat. Aquestes bombes basen el seu funcionament en el cicle de Carnot, a travs dun gas, sn capaces dabsorbir calor duna font per lliurar-la a una altra que est a una temperatura superior. La diferncia, en el cas duna bomba de calor aplicada a un sistema de geotrmia, s que el rendiment s molt superior, ja que la font que aporta el calor arriba sempre a una temperatura constant i permet al sistema funcionar de forma ptima. Daquesta manera es pot aconseguir aigua calenta fins a 65C per s sanitari o per escalfar la casa a partir duna temperatura del subsl de 15C, o al revs, aconseguir aigua ms freda per a la refrigeraci a lestiu. Circut dintercanvi amb lhabi tatge. Hi ha diferents maneres de distribuir el fred i la calor a lhabitatge. El ms com s fer-ho a travs dun circuit daigua calenta (aprox. 35 - 45C) i freda (aprox. 10C), que permet utilitzar qualsevol sistema de distribuci: fan-coils, radiadors, superfcies radiants, etc.

Reflectit pels nvols 17%

Absobit pel vapor daigua, la pols, 0 3 19%

Absorvit pels nvols 4%

Dispersat per laire 8%

TEMPERATURA A BARCELONA 25 20 15 10 25 MES EF MA MJ JA SO ND C

Absorbit per la superfcie 46%

Reflectit per la superfcie 6%

Terra

2x1017 J/s

Temp. Superior

Temp. a 5 m.

Temp. a 50 m.

Dest de la radiaci solar que arriba a la Terra. A 50 metres de profunditat la temperatura s constant.
Pere Bscones, basat en una illustraci de Getics.

39

Consells a tenir en compte a lhora descollir un sistema denergia geotrmica:

La bomba de calor geotrmica aconsegueix extreure calor del subsl a una temperatura ms baixa i augmentar-la per escalfar una casa. Per cada kWh delectricitat que consumeix pot produir 4kWh de calefacci. O a linrevs, si es vol refrigerar. Com que la temperatura del subsl s estable, les bombes de calor geotrmiques sn molt ms eficients que les bombes que funcionen amb lintercanvi de calor a travs de laire, i estalvien respecte a aquestes un 50-60% de lenergia. A lhora de dissenyar i dimensionar una installaci geotrmica sha de tenir en compte que existeixen diferents sistemes: Intercanvi directe Procs tamb conegut com circuit obert en el que laigua subterrnia s utilitzada directament per la bomba de calor. s un sistema que requereix com a mnim dos pous daigua, el primer per extreure el cabal daigua necessari per cada potencia de bomba de calor, i el segon per a retornar aquest cabal al subsl. T lavantatge dun bon rendiment energtic de la bomba de calor, per cal comptar amb un cabal daigua extret del subsl constant, ja que, en absncia daquest, el sistema no funcionaria.

Intercanvi en circuit tancat En aquest cas, la transferncia de calor entre el sl i la bomba de calor es produeix mitjanant un circuit tancat enterrat, sense que calgui extreure aigua del subsl. Aquests ltims poden ser horitzontals i verticals. En els horitzontals, lintercanvi trmic es realitza a poca profunditat, captant lenergia que el subsl emmagatzema de la radiaci solar, o cedint-la a aquest. Aquest sistema s ms barat que el vertical, per sha de comptar amb una superfcie de terreny important, aproximadament entre 1,5 i 3m2 de circuit per cada m2 dhabitatge que sha de climatitzar. A ms, aquesta superfcie ha destar lliure dasfalt o darbres. En els verticals, les canonades senterren en profunditat, de forma vertical, amb un o diversos pous en forma dU. Normalment sha de soterrar d1 a 1,5m de profunditat per cada m2 a climatitzar. Aquest sistema t un cost ms elevat que lhoritzontal, per requereix poca superfcie de terreny i t millor rendiment. En tot cas, sha danalitzar en cada cas el tipus de terreny, perqu en alguns, les perforacions a profunditat poden resultar complicades i encarir la installaci.

40

DIPSIT DINRCIA BOMBA DE CALOR TERRA RADIANT CAPTURACI VERTICAL

Sistema dintercanvi en circuit tancat vertical.

DIPSIT DINRCIA BOMBA DE CALOR CAPTURADORS HORITZONTALS TERRA RADIANT

Sistema dintercanvi en circuit tancat horitzontal.

41

Aigua

A les masies, a part dels problemes habituals dabastament daigua que es donen a tota la conca mediterrnia, es sumen els problemes per fer-hi arribar la xarxa pblica. En aquest context, les mesures daprofitament, reutilitzaci i estalvi tenen encara major abast i rellevncia. Aprofitar les aiges pluvials, installar sistemes de reutilitzaci de les aiges grises i sistemes destalvi sn mesures fora

senzilles i molt eficients per disminuir el consum daigua duna llar sense afectar la qualitat de vida. Aquestes solucions, acompanyades duna installaci autnoma de sanejament daiges pot ajudar a que els habitatges allats siguin autosuficients en tots els aspectes que fan referncia al cicle de laigua, i que es minimitzi limpacte ambiental en termes de contaminaci de les aiges terrestres i subterrnies.

Sistemes destalvi daigua

Cada cop hi ha ms masies i habitatges allats amb connexi a la xarxa de subministrament pblic daigua i en molts casos es compta amb sistemes alternatius dabastaments com fonts o pous. Lescassetat daigua no afecta a totes les zones per igual i per aix, no es percep a tot arreu com un problema real. No obstant, cal tenir en compte que laigua potable s un recurs limitat (noms un 1% de laigua del planeta es troba disponible per a ser utilitzada com a aigua potable) i el seu malbaratament pot agreujar i estendre la situaci descassetat. Per evitar-ho hi ha sistemes i actituds fcils dadoptar que poden contribuir a un consum ms racional i eficient.

Per qu incorporar sistemes destalvi daigua?

f Laigua s un recurs molt preuat i escs que no es pot malgastar. f Tenint en compte el context mundial actual amb lescalfament global i lavanament de la desertitzaci a certes zones del planeta, s necessari adoptar mesures de control per tal de minimitzar el seu s. f Hi ha un gran nombre de petites accions molt econmiques que es poden utilitzar a les nostres llars per a contribuir a reduir el consum, i que alhora fan que es pugui disminuir la despesa econmica associada a laigua. f En el context mediterrani, sovint sha de fer front a perodes de sequera. Per aquest motiu, aplicar sistemes destalvi redueix la dependncia daigua respecte la xarxa general i permet que el nostre habitatge sigui ms autnom.

44

CONSUM DAIGUA HABITUAL

Rentar-se les mans Rentar-se les dents Omplir la banyera Dutxar-se Posar una rentadora Posar el rentavaixelles Rentar els plats a m Buidar la cisterna del vter Aigua de la cuina i de beure Netejar la casa Rentar el cotxe Regar 100m de gespa del jard
2

218 litres 212 litres 200300 litres 3080 litres 6090 litres 1830 litres 1530 litres 610 litres 10 litres/dia 10 litres/dia 400 litres 400 litres

Com podem estalviar aigua a la llar?

Hi ha infinitat de frmules que permeten estalviar aigua. El principal punt per on comenar s adoptar actituds responsables davant del seu s, que faciliten no utilitzar ms aigua de la necessria en la vida diria. Hi ha, a ms, una gran quantitat de sistemes que es poden aplicar a un habitatge. Alguns requereixen un planejament previ i una certa inversi, com la installaci dun sistema de captaci o recollida daigua de pluja o de reutilitzaci daiges grises (veure Aiges pluvials i Aiges grises). Altres per, es fonamenten en la incorporaci de sistemes i dispositius ms senzills que es poden installar fcilment.

Estalvi daigua a travs de dispositius.

Alguns dels sistemes per estalviar al nostre habitatge estan destinats a reduir el consum de les aixetes, els electrodomstics, els sanitaris i els jardins. Els sanitaris El consum mxim per cisterna, segons la normativa europea, ha de ser de 9 litres per descrrega. Per reduir la despesa hi ha diferents sistemes, com els polsadors de doble pulsaci que permeten activar i aturar la crrega; i els dobles polsadors amb dos botons, un de

Els sanitaris sn els principals responsables del consum daigua diari duna llar, i representen aproximadament el 65%

45

descrrega curta (3 litres) i laltre de descrrega llarga (mx. 6 litres). En els vters amb la cisterna elevada es pot posar un contraps que aturi la descrrega daigua un cop deixem dutilitzar el tirador. Els vters secs Poden ser lopci ms adient en el cas dhabitatges allats ja que no consumeixen aigua, per tant, tampoc la contaminen com fan la resta de sanitaris, i permeten una total autonomia de la xarxa general. Laspecte daquest vter s similar als vters convencionals, per el seu funcionament s diferent. Els residus van a parar directament a una cmera on es realitza un procs de compostatge. Daquesta manera, es converteixen les femtes en un producte til apte per adobar un hort, un jard, etc. Hi ha la possibilitat dinstallar un vter sec a partir de lautoconstrucci, per cada cop s ms fcil adquirir-ne un i loferta s tamb ms mplia. Com que per obtenir el compost s important separar lorina de la femta, els sistemes ms cmodes inclouen mecanismes que permeten separar la fracci lquida, que pot abocar-se a la xarxa de recollida daiges residuals, de la fracci slida, que es dirigeix cap al compostador. De vegades s necessari afegir serradures de fusta per afavorir la formaci del compost, tot i que en

els sistemes ms avanats aix ja no s necessari. Tamb solen incorporar sistemes de ventilaci per afavorir el procs de compostatge que poden acoblar-se als sistemes daspiraci daire que eviten les males olors. A lhora dinstallar un vter sec cal tenir en compte els segents aspectes: Les caracterstiques de lhabitatge i lespai disponible per acollir el compostador. El nombre de persones que viuen a la casa. La climatologia de la zona on sinstalla. Ls que es far del compost final. Les aixetes El consum habitual duna aixeta s de 15 litres/min. Si sutilitza a lhabitatge algun sistema destalvi es pot aconseguir que el consum passi a ser entre 4 a 8 litres/min. Al mercat existeixen diversos dispositius depenent de les seves caracterstiques. A les aixetes es pot installar fcilment: Airejadors perlitzadors. Permeten reduir el cabal daigua que surt de laixeta mantenint-ne la seva qualitat i estalviant fins el 40 o 50% del consum. El dispositiu senrosca a laixeta i barreja

46

laigua amb aire, sn molt fcils dinstallar. Limitadors de cabal. Sn molt eficients ja que lestalvi pot arribar a ser del 50%, es poden installar a les aixetes i la dutxa tot i que han de funcionar amb pressions de cabal comunes (1-3 bar). Les aixetes monocomandament

Dobertura en fred. Sestalvia en consum denergia. En obrir laixeta, sempre sortir aigua freda excepte en el cas que sobri el monocomandament en la posici esquerra, expressa per a aigua calenta. Termosttiques. Sadapten a les aixetes de la dutxa i tenen un selector de temperatura. A linterior contenen materials termosensibles a la temperatura que permeten reduir tant el consum elctric (7-17%) com el daigua. Temporitzades. Aquestes aixetes tenen una durada determinada del flux daigua des del moment en que sn accionades. La reducci del consum daigua pot arribar al 40% i sn sobretot utilitzades en edificis pblics i de serveis. Electrniques. Sn aixetes que utilitzen detectors per infrarojos de moviment. Aquest sistema permet que laixeta saccioni en el moment en que sapropen les mans i saturi quan es retiren. Sn les que assoleixen un major estalvi daigua i energia. Sn molt recomanables en espais pblics. Els electrodomstics La rentadora i el rentavaixelles sn els electrodomstics que ms aigua consumeixen a la llar; normalment un 20% del total daigua gastada. Una rentadora, per exemple, consumeix entre 60 i 90 litres daigua per rentada. Tots els electrodomstics compten amb una etiqueta que indica quina s la seva eficincia, tant pel que fa al consum energtic com per al consum daigua. Els ms eficients sn els de classe A.

Sn actualment les ms utilitzades i es caracteritzen per tenir una sola palanca que regula el cabal daigua. El disseny daquestes aixetes garanteix que no es produeixin degotejos i que la temperatura desitjada saconsegueixi rpidament. Tenen per alguns inconvenients, com que la palanca sobre molt fcilment fent rajar ms aigua de la desitjada i s fcil que sutilitzi ms aigua calenta o tbia. Per evitar aquests inconvenients, hi ha nous models daixetes monocomandament: Amb obertura en dos fases. Disposen duna posici intermitja que proporciona un cabal suficient pels usos habituals. Si s necessari utilitzar un cabal ms elevat, shaur de realitzar una petita pressi en sentit ascendent.

47

Jardins, horts i superfcies de conreu Les rentadores i els rentaplats. Les rentadores ms eficients anomenades intelligents i els rentaplats, tenen incorporats diferents sistemes destalvi daigua i energia. Aquests sistemes inclouen una sonda que detecta la brutcia de laigua i noms la canvia si s necessari; programacions de prerentat que utilitzen menys aigua que en el rentat; sistemes de detecci de crrega que determinen laigua necessria per aquella rentada; dispositius antifuites; vlvules antiretorn; filtres, bitrmiques (veure Altres sistemes destalvi energtic), etc. s tamb recomanable utilitzar detergents biodegradables i perles cermiques per a les rentadores, que permeten estalviar detergent i suavitzant. Es consideren eficients aquelles rentadores que gasten menys de 75 litres per 5kg de roba i aquells rentaplats que gasten entre 11 i 14 litres per rentada.
Horts escolars amb sistema de reg amb mnega exsudant. Fotografies: mOntanyanes.

Per reduir el consum daigua cal contemplar mesures destalvi a lhora de regar. En el cas dels jardins, una mesura efectiva s plantar predominantment espcies de clima mediterrani, adaptades a consumir poca aigua. Tamb s important contemplar laprofitament daiges pluvials, tant en el cas dels jardins com dels horts. Els sistemes de reg tamb tenen diferents eficincies pel que fa a lestalvi hdric. Uns dels ms eficients sn el reg per degoteig o el reg amb mnega exsudant ja que aporten progressivament la humitat necessria al sl i a les plantes. Cal tenir prou pressi a la xarxa daigua per poder-los installar. Tamb es poden contemplar sistemes per evitar levaporaci excessiva de laigua. Els jaos protectors o mulching, per exemple, sn cobertes amb materials naturals o artificials que es disposen sobre les plantes i els conreus, i que, entre moltes altres aplicacions, eviten levaporaci excessiva de laigua del sl.

48

Actituds senzilles a tenir en compte per contribuir a estalviar aigua:

 Dutxar-se en comptes de banyar-se: estalvia 5 vegades ms aigua.  Tancar laigua de la dutxa mentre ens ensabonem o ens rentem les dents o ens afaitem: permet estalviar 14 litres cada vegada.  Posar un dosificador o una ampolla plena a la cisterna del WC: sestalvia 2 litres per descrrega.  No encendre la rentadora o el rentaplats si no estan ben plens: sestalvia 30 litres per rentada.  Utilitzar electrodomstics eficients de classe A en el consum daigua (es pot consultar a letiqueta).  Escollir plantes de jard autctones ja que estan ben adaptades al clima i tenen necessitats daigua menors.  Aprofitar laigua de la pluja per regar les plantes de casa i fer-ho al vespre per evitar levaporaci.

49

Recollida daiges pluvials

Laigua de pluja pot substituir laigua potable per a diferents usos domstics. Podem utilitzar laigua de pluja per fer funcionar la rentadora, el rentaplats, el vter o per regar les plantes i lhort. Amb sistemes de depuraci adequats, fins i tot es pot utilitzar per al consum hum.

Per qu incorporar un sistema de recollida daiges pluvials a lhabitatge?

f Permet estalviar aigua. Si aprofitem laigua de pluja es poden arribar a substituir, en una llar mitjana, uns 50.000 litres anuals daigua potable. Si utilitzem aquestes aiges per omplir la cisterna del vter, podem estalviar fins a un 30% del consum domstic. Si, a ms, incorporem a la casa mesures complementries destalvi daigua (per exemple, un vter sec), dimensionem b les installacions, i installem un sistema de depuraci, la casa pot ser completament autnoma pel que fa a labastament daigua. f Permet estalviar detergent: Laigua de pluja s ms tova que laigua de laixeta, aix fa que puguem estalviar fins a un 50% de detergent. f s de fcil installaci en un habitatge ja construt.

50

Com es recull laigua de pluja i quines installacions es necessiten?

Una bona installaci de recollida daigua ha de ser senzilla i ha de requerir un manteniment mnim. Quan plou, laigua es recull en una superfcie com pot ser la teulada duna masia o dun habitatge. Depenent de la superfcie de la coberta, es recollir ms o menys aigua. Aquesta aigua es canalitza i es fa passar per un filtre per evitar que entrin residus. Si laigua es recull sense filtre, no s aconsellable utilitzar-la per a installacions domstiques (rentadora, rentaplats...). En tot cas, pot fer-se servir per regar les plantes o lhort. Laigua semmagatzema en un dipsit. De dipsits nhi ha de molts tipus diferents (exteriors, soterrats, amb bomba de distribuci, etc.). s important evitar que hi toqui la llum o que estigui exposat a la calor. Per dimensionar el dipsit correctament, hem destudiar la precipitaci del nostre municipi. Laigua es distribueix a la casa mitjanant una bomba que pot ser exterior o submergida. Si a ms sinstalla un sistema de depuraci per raig ultraviolats, laigua pot ser apta pel consum hum.

Factors a tenir en compte per a una bona installaci de recollida daiges pluvials:
1. El dipsit Quan sinstalla un sistema de recollida daigua pluvial en un habitatge ja construt, com seria el cas de la majoria de masies, saconsella emplaar-los en el soterrani. s convenient installar un dipsit construt amb un material respectus amb el medi com el polietil reciclat, en comptes de materials com el PVC o la fibra de vidre. Per evitar la proliferaci dalgues, bacteris o altres microorganismes dins laigua s molt important que el material amb que estigui construt el dipsit no deixi passar la llum i que el dipsit no es trobi exposat a la calor. La temperatura ptima demmagatzematge hauria de ser inferior als 12C.

51

Si sha de rehabilitar una masia, es recomana installar un dipsit soterrat, que a ms, ens permetr mantenir una bona temperatura de laigua emmagatzemada i la protegirem de la llum. 2. La bomba Cal escollir-ne una que tingui la potncia adequada per la nostra installaci, evitant sobredimensionar-la. Per la resistncia a laigua, sn ms duradores i econmiques les de polietil que les dacer inoxidable. 3. Les canonades Poden utilitzar-se canonades de plstic (es recomana el polietil). Laigua de pluja, al ser tova, no les agredeix.

Si es fa passar laigua de pluja per un sistema de depuraci per raig ultraviolats aquesta quedar completament desinfectada i ser apta pel consum hum. Si recollim suficient aigua, utilitzem mesures complementries destalvi (installem un vter sec, per exemple) i fem un s racional de laigua, una llar pot ser completament autosuficient pel que fa a labastament daigua.

3 2
LA BOMBA

LES CANONADES

SISTEMA DEPURADOR

1
DIPSIT

52

53

Aprofitament daiges grises

Les aiges grises sn les que provenen de la cuina, la rentadora, el rentavaixelles i la cambra de bany (dutxa i aixetes). Normalment es tracten com a aiges residuals, per amb una installaci adequada poden ser reutilitzades per a usos no potables com la cisterna del bany, el reg de lhort, la neteja dexteriors o la neteja del cotxe. Daquesta manera, podem estalviar una gran quantitat daigua (fins a un 25%).

Per qu incorporar un sistema per a la recollida de les aiges grises?

f Permet estalviar aigua. Si saprofiten les aiges grises es pot arribar a estalviar fins a 30 litres per persona i dia. En una famlia tipus de 4 membres, aix pot suposar un estalvi del 25% del consum diari de lhabitatge. f Les aiges grises ben tractades poden ser una font de nutrients per lhort ja que contenen fsfor, potassi i nitrogen que en concentracions adequades poden ser molt beneficioses per les plantes. f El manteniment del sistema de recollida s senzill i el podem fer nosaltres mateixos. f s un bon sistema que disminueix la dependncia daigua respecte la xarxa general i permet que el nostre habitatge sigui ms autnom en situacions de sequera.

Com saprofiten les aiges grises?

El sistema de recollida es basa en la recuperaci de les aiges de lhabitatge poc contaminades per a ser reutilitzades, un cop filtrades i tractades, per tenir una nova funcionalitat i s a lhabitatge.

54

Laigua utilitzada de la cambra de bany i la rentadora es canalitza i es fa passar per unes canonades independents que tenen installats uns filtres de mida adequada per evitar que entrin residus. Aquesta aigua es dirigeix a un dipsit on es depura i desinfecta. Per a retornar laigua cap a les cisternes del bany, per exemple, es requereixen unes bombes de baix consum. En el cas que la casa compti amb un sistema de recollida daiges pluvials i aquestes no sutilitzin per al consum hum, les installacions poden ser complementries amb la reutilitzaci de les aiges grises.

ment de la resta de canonades (per exemple, amb un color diferent) i que les aixetes comptin amb un distintiu que indiqui que sn aiges no potables. El dipsit Cal triar la mida en funci de les persones que viuen a lhabitatge. Normalment subiquen al soterrani i/o al celler de lhabitatge, tot i que, poden installar-se en falsos sostres, sota cobertes, etc. Si per algun motiu no hi ha suficient quantitat daiges grises, el sistema t un mecanisme de boies i vlvules que permet nodrir-se de laigua de la xarxa general. En cas contrari, si hi ha un excs daigua, laigua grisa es pot conduir cap als desguassos. De forma general, el manteniment del sistema s senzill. Noms requereix una revisi anual dels filtres i del sistema de cloraci. La installaci del sistema, degut a que necessita canonades i dipsits independents, s ms senzilla en habitatges dobra nova o en aquells que estan en procs de rehabilitaci.
BANY/DUTXA RENTAPLATS I CUINA RENTADORA

Consells a tenir en compte per a una bona installaci de recollida daiges grises:
Les aiges de la cuina Sinclouen dins del grup daiges grises per cal tenir en compte que en cap cas, podran contenir olis ni altres restes orgniques importants. Les canonades Han dinstallar-se de manera independent per a que recullin les aiges grises i les condueixin cap als dipsits on es fa el tractament de depuraci. s important que les canonades es diferencin fcil-

WC

55

Depuraci daiges residuals

Les aiges residuals domstiques sn les aiges procedents dhabitatges i serveis, generades per les activitats domstiques i pel mateix metabolisme hum. Aquestes aiges han patit una alteraci de les seves caracterstiques naturals, poden ser contaminants, per aix han de ser tractades especficament. Labocament i tractament en nuclis urbans es soluciona mitjanant els sistemes de clavegueram i plantes depuradores; en masies i habitatges allats, per, shan de buscar alternatives que permetin retornar les aiges en el medi natural en condicions adequades perqu no siguin contaminants.

Per qu installar un sistema de depuraci daiges residuals?

f Laigua dola s un b escs i indispensable per a la vida. El tractament de les aiges residuals s imprescindible per tal de retornar-la en condicions adequades al medi ambient i evitar possibles contaminacions. f Qualsevol habitatge (autnom o no) necessita algun mitj de recollida o de depuraci de les seves aiges residuals domstiques. f Labocament daiges residuals no tractades pot contaminar pous i aiges subterrnies. f Existeixen diversos sistemes i tractaments de depuraci daiges residuals (convencionals i naturals) que es poden triar segons les condicions de lhabitatge i les seves necessitats. f Els sistemes de depuraci naturals sn tractaments eficients que depuren laigua de forma natural, sense necessitat de grans infraestructures ni aportaci energtica extra.

56

Com funciona?
Hi ha diversos sistemes de depuraci daiges residuals. Els ms habituals sn les Estacions de Depuraci dAiges Residuals (EDAR), que poden ser fsiques i/o biolgiques i formen part del sistema de serveis municipals dels ajuntaments on els habitatges dels nuclis urbans estan directament connectats. Lobjectiu de tota depuraci s separar les substncies contaminants de laigua. En aquest procs es genera una fracci lquida daigua neta, que es retorna al cicle natural i una fracci slida, els fangs, que poden ser reutilizats com a compost o destinats a un abocador. En el cas de les masies i habitatges allats, el sistema de depuraci s particular i individualitzat, ja que normalment no tenen la possibilitat de connectar-se a un sistema de clavegueram. Aix no vol dir que en aquests casos no shagi de tractar laigua, ja que si no es fa, es corre el risc de contaminar la zona on es fa labocament i fins i tot, convertir en no potables aiges subterrnies, fonts o pous. LAgencia Catalana de lAigua (ACA), organisme que regula lautoritzaci dabocaments daiges, contempla uns sistemes mnims, que haurien de tenir tots els habitatges que no tenen possibilitat de connectar-se a un sistema de sanejament pblic. En el cas dhabitatges de fins a 20 persones, els mnims inclouen un primer sistema de pretractament i un tractament primari.

Els sistemes de pretractament.

Sencarreguen de separar la matria slida de mida ms gran de les aiges residuals, per tal que no arribi als sistemes de tractament posteriors. Per fer-ho, el sistema compta amb reixes i filtres a lentrada del sistema de tractament que sha de protegir. Sovint, aquests sistemes de tractament ja porten incorporats els filtres. De forma opcional, i especialment si laigua a tractar cont greixos, s important la installaci dun desgreixador. Tot i aix, s molt convenient evitar llenar greixos a laigera, ja que aquests poden obstaculitzar el tractament posterior.

Els sistemes de tractament primari

Sn sistemes senzills que tenen per objectiu reduir la crrega de contaminats, fonamentalment els que no es dissolen en laigua. En aquests sistemes es separen els greixos i olis, i les partcules ms pesants. Els greixos i olis floten i formen una capa superficial a laigua; les partcules ms pesants van al fons per decantaci, formant els fangs. Per completar aquest procs fsic, tamb t lloc un tractament per fermentaci, que porten a terme els bacteris que es troben a laigua. Els bacteris fermenten una part de la matria que sha acumulat al fons, i dels greixos i olis que es troben a la superfcie. Els sistemes de tractament primari poden ser de dos tipus: els pous decantadors, i les fosses sptiques. Aquests han de ser installats a menys de 10 metres de lhabitatge,

57

sobre un llit de sorra compactada i amb sistemes de ventilaci eficaos per evitar males olors. Els pous decantadors o pous Imhoff Permeten sobretot una bona separaci de les matries en suspensi. Normalment tenen forma de cilindre vertical, on laigua circula lentament afavorint la decantaci dels slids que cauen al fons i fermenten sense presncia daire. Els gasos resultants daquest procs (met) sn conduits fins a la superfcie. Les fosses sptiques Sn la forma ms simple de tractament. Tenen el mateix funcionament que el pou mort o pou sec amb la diferncia que la fosa s un dipsit estanc, i per tant, no hi ha risc de contaminaci de les aiges fretiques. Les fosses estan formades per una o dues cambres, on saboquen les aiges residuals. Laigua entra per un costat i surt per laltre ja tractada. Si hi ha dues cambres, en la primera sacumulen els greixos i la major part de substncies slides, i en la segona laigua ms neta. Per tal que el sistema funcioni de forma ptima, s molt convenient separar les aiges negres (fecals) i de la cuina, que aniran a la primera cambra, i les aiges grises (dutxa, rentadora, lavabo) que aniran a la segona cambra. En cas de fer una rehabilitaci o una obra nova, s important tenir en compte la possibilitat de separar aquestes aiges, no noms perqu s ms fcil tractar-les, sin tamb, perqu les aiges grises es poden reutilitzar fcilment per a usos no potables (veure apartat Aprofitament daiges

grises). Si no s possible fer aquesta separaci daiges, sha de fer un dimensionament superior de la installaci per poder fer correctament el sistema de tractament. Laigua resultant daquests tractaments primaris no es pot fer servir per a reg. Sistemes de depuraci biolgica A part daquests dos sistemes de tractament, tamb existeixen sistemes de sanejament biolgics molt eficients, que de vegades es fan servir com a sistema suplementari un cop les aiges han sortit dun tractament primari. Hi ha diferents tipus de sistemes biolgics. El sistemes biolgics compac tes sn sistemes prefabricats que contenen el suport perqu en un espai limitat i controlat, un conjunt de microorganismes puguin degradar les substncies contaminants de laigua. Aquests sistemes compten amb una gran diversitat de dissenys, segons la quantitat daigua a depurar i ls que sen faci. Necessiten a ms, una aportaci denergia per tal de bombejar loxigen que necessiten els microorganismes que fan que la matria orgnica residual es degradi. El tractament daiges per infiltraci directa en el terreny s un sistema en que les aiges pretractades es filtren en un sl pors (pot ser natural o preparat per a fer aquesta funci). Lobjectiu daquests sistemes s retenir els slids que no shan separat amb el pretractament i que els microorganismes presents al sl metabolitzin la matria orgnica.

58

 En la depuraci daiges a tra vs de sistemes de llacunatge i aiguamolls, saprofita la capacitat dalgunes plantes de ribera i dels organismes que viuen en ambients de llacuna, per nodrir-se i degradar la matria orgnica i altres components contaminants de les aiges residuals. Aquests sistemes reprodueixen en un espai petit un sistema ecolgic de llacuna. Les plantes que sutilitzen per fer la llacuna es trien en funci de la climatologia de la zona i de la seva capacitat de degradaci. La superfcie de la llacuna tamb varia en funci de la qualitat de laigua que sha de tractar. Normalment es necessiten uns 3040m2 per depurar les aiges duna casa unifamiliar amb 4-6 persones. Si laigua ja ha passat per un tractament previ, la superfcie pot ser inferior. Lavantatge daquests sistemes s que tenen un cost molt baix de funcionament, el manteniment s molt senzill i no necessiten cap aportaci denergia externa; a ms poden contribuir a recuperar el paisatge i els ecosistemes. A ms daquests sistemes descrits nhi ha daltres i diferents possibilitats de disseny per cada un dells. Triar el ms idoni dependr de les caracterstiques de cada emplaament, de ls que sen faci, i del tipus daigua a tractar. s important el consell dun tcnic per prendre la decisi ms encertada. En tots els casos, laigua que surt daquests sistemes de depuraci ja pot ser abocada directament a la llera o reutilitzada com si es trac-

ts daiges grises, per al sistema de reg, per neteja, o altres usos no potables.

Consells a lhora descollir una installaci de tractament daiges residuals:

 A lhora de triar un sistema de sanejament autnom per una masia o habitatge allat cal analitzar ls que sen far, quin cabal haur de depurar, la crrega de matria orgnica, de quin espai es disposa per fer la installaci, etc.  Si es vol aplicar un sistema biolgic no compacte, cal analitzar les caracterstiques de la zona per determinar la idonetat dun o altre. Cal mirar per exemple, les caracterstiques del sl, lorografia del terreny i la climatologia (s molt important en els sistemes de llacunatge).  Segons el sistema emprat, el manteniment ser ms o menys costs. Per exemple, en les fosses i pous de decantaci els fangs shan dextreure cada dos anys. En canvi en els sistemes de depuraci biolgica, aquest perode pot allargar-se.  s important que un tcnic analitzi el cas en particular i exposi les avantatges i inconvenients de cada un dels sistemes.

59

Residus

Lallament i dispersi de les masies fa especialment complexa la gesti i recollida dels residus que shi generen. La major part del volum de residus dun habitatge est format per matria orgnica i envasos daliments. En una masia, hi ha fora possibilitats de reduir la fracci orgnica, especialment si sautogenera una part dels

aliments i si les restes sutilitzen per fer-ne compost. A les masies, a ms, el sobreesfor que suposa traslladar els residus fins als punts daportaci on hi ha tots els contenidors fa encara ms pertinent prendre mesures per reduir al mxim la seva generaci.

Residus domstics
Cada catal genera a la seva llar, per terme mig, uns 1,5 kg de residus domstics al dia, el que equival a ms de 500 kg a lany. Aquesta xifra, a ms, va incrementant any rere any pels canvis en els hbits de consum. Cada cop s ms habitual comprar productes envasats en detriment dels que es venen al detall, i els envasos retornables han quasi desaparegut de les botigues, ja que, cada cop menys, la gent va a comprar amb cabs o carret. Aquesta generaci creixent de residus s un problema que ens afecta a tots, i per tant, cal que tothom simpliqui per prevenir-la i gestionar correctament el que es genera. Si aquesta brossa es produeix en una masia o habitatge allat, la gesti s encara ms complexa, pel sobrecost que suposa la recollida en punts tant dispersos.

Com millorar la gesti dels residus domstics?

Les deixalles que es generen en una llar sanomenen Residus Slids Urbans (RSU). La composici de la brossa generada sol ser: 43% de matria orgnica 21% paper i cartr 16% envasos lleugers 7% vidre 5% txtils 8% altres

Quasi el 90% de la bros sa que es genera en una casa deriva directament del processat dels ali ments (les restes org niques i els envasos dels aliments)
f Separar els residus domstics directament a casa i llenar-los al contenidor que toca facilita el seu procs de reciclatge i recuperaci. La brossa que es llena al contenidor de rebuig i no es recicla no t possibilitat de tenir cap utilitat i acabar a labocador o a lincineradora. f Reciclar les deixalles permet estalviar el consum de matria primera i energia. Una tona de paper reciclat respecte a fer el paper nou,

62

per exemple, estalvia el 70% denergia (uns 5000 kW), evita la desaparici de ms de 14 arbres madurs, estalvia uns 80.000 litres daigua (entre el 80 i 90%), un 73% de la contaminaci atmosfrica i un 39% de la producci de residus slids. f Quasi la meitat de la brossa que generem diriament en una casa s matria orgnica (el 43%). Fer una correcta separaci de les restes de menjar a la cuina permet que aquests es puguin reciclar correctament. En el cas dels habitatges allats s aconsellable fer compostatge casol, aix es redueix molt el pes i el volum de les deixalles que cal transportar fins als contenidors i sobt un adob de gran qualitat, com el compost, per lhort o el jard. f La resta de brossa domstica (el 57%) cal separar-la correctament, transportar-la fins als contenidors ms propers i llenar-la al contenidor corresponent. f El paper i cartr s de molt fcil reciclatge, per aix, s important separar-lo i llenar-lo al contenidor de reciclatge correcte (el de color blau). f La gran majoria dels envasos lleugers (plstic, brics i llaunes) que es generen en una casa provenen dels embalatges dels aliments. No representen molt en pes, per s en volum, per aix, s important intentar reduir-ne la generaci. Per fer-ho, a lhora de comprar, cal seleccionar aquells aliments menys envasats, millor si es compren els aliments al detall i sense bossa; triar els envasos de mida gran, els familiars, abans que els petits i, si es pot, triar envasos retornables. Un cop lenvs est buit cal llenar-lo al contenidor groc.

f Els plstics es fabriquen a partir del petroli i amb el seu consum afavorim a lesgotament dun recurs no renovable. El seu reciclatge s laboris ja que cal reciclar cada tipus de plstic per separat i aix dificulta el procs. f Les llaunes sovint sn dalumini, el qual sextreu de la bauxita, que es troba sota les selves tropicals i el seu procs delaboraci s molt costs, molt contaminant i t un elevat impacte ecolgic. El reciclatge de les llaunes permet fer llaunes noves. f Els brics estan molt estesos com envs per a begudes alimentries. Es fabriquen amb fines capes de paper, alumini i plstic que sn molt difcils de separar i dificulten molt el seu reciclatge. f El vidre s lenvs ideal per a qualsevol aliment o beguda. A lhora de comprar, s molt millor escollir un envs de vidre abans que un de plstic, bric o llauna. El vidre s pot reciclar al 100% i sha de llenar al contenidor verd. f Hi ha una part dels residus que es generen en una casa que no es poden llenar a cap contenidor i cal que es duguin a la deixalleria per fer-ne una correcta gesti. Una part daquests, a ms, sn residus txics i necessiten un tractament especial: bombetes, fluorescents, pintures, olis, piles, medicaments, etc.

Exemples de diferents tipus de contenidors. Fotografia Ajuntament de Vilanova i la Geltr.

63

On portar les deixalles

La majoria de masies, habitatges allats i petits nuclis han de portar les deixalles fins als contenidors ms propers. Hi ha altres sistemes de recollida en hbitats amb ms densitat de poblaci (recollida porta a porta, contenidors soterrats, etc.), per que no sn viables en hbitat dispers.

VIDRE (contenidor verd)

S: envasos de vidre: ampolles, pots de conserves, de melmelades o de salses, que estiguin buits. NO: els taps de les ampolles i els pots, bombetes, fluorescents, cermica, els pots buits que hagin contingut medicaments, miralls o vidre pla.

PAPER I CARTR S: diaris, revistes, sobres, caixes de cartr, paper de regals, la publicitat que trobem a les bsties, etc. (contenidor blau) NO: tovallons i paper de cuina usats, papers bruts, fotografies Qualsevol daquests residus redueix la qualitat del paper reciclat resultant. ENVASOS (contenidor groc) S: envasos plstics de tot tipus (iogurts, aigua, detergents, lleixiu, bosses, etc.), llaunes de conserves i refrescos, brics, tapes metlliques, safates de porexpan, paper dalumini. NO: esprais plens, pots metllics de pintures o productes qumics, pneumtics, petits electrodomstics i productes dinformtica que contenen tinta. ORGNICA (contenidor marr o com postadors) RESTA (contenidor gris o verd) DEIXALLERIA S: restes de verdura, fruita, peix, carn i ossos, marro de caf, restes dinfusions, menjar slid en mal estat, restes de flors i plantes, serradures de fusta natural, closques de fruita seca, ous i marisc, taps de suro, paper de cuina, tovallons de paper usat S: burilles, compreses, bolquers, pols descombrar, paper transparent, cot fluix, bolgrafs, llapis usats, fregalls, etc. Els residus que no es puguin dipositar en els contenidors dels carrers, cal portar-los a la deixalleria ms propera. All sencarreguen de reciclar o reutilitzar tots els residus que hi arriben. En alguns municipis existeix el servei de deixalleria mbil que funciona amb horaris i parades establertes de recollida. Aprofitar els serveis de recollida de mobles i electrodomstics vells que ofereixen molts ajuntaments o consells comarcals.

MOBLES I TRASTOS VELLS

64

Actituds senzilles per prevenir la generaci de residus?

El millor residu s aquell que no es genera, per aix, el ms important s: 1. Reduir, s a dir, evitar-ne la producci. s important seguir unes pautes de consum que evitin ladquisici darticles innecessaris i elements que rpidament es convertiran en brossa (embalatges, envasos dun sl s, bosses de plstic, etc.). No shan de comprar productes contaminants que perjudiquen el medi ambient. 2. Reutilitzar les coses tant com es pugui, aix sallarga la vida dels productes, disminueixes les necessitats de comprar-ne de nous i es contribueix a disminuir la quantitat de residus. 3. Reparar les coses que es fan malb en comptes de llenar-les i comprar-ne de noves, s el tercer pas. Reparar els electrodomstics, restaurar els mobles vells, arreglar la roba, etc., ens permetr reduir la generaci de residus. 4. Reciclar: Finalment, els residus que no shan pogut evitar ni tampoc reutilitzar, sovint poden, mitjanant un procs industrial, tornar a ser matria primera per a nous productes i evitar aix que es converteixin en residus sense s, s a dir, es poden reciclar. Energticament s molt ms eficient reciclar un producte que tornar-lo a produir de nou. Per poder reciclar els materials s important que es llencin de manera separada, s a dir, que es faci una recollida selectiva correcta.

Consells a tenir en compte per prevenir els residus domstics:

El criteri del consumidor a lhora de comprar els productes desitjats s el que determina la quantitat de residus que es produeixen. Un bons hbits de compra poden evitar-ne la generaci duna part important:  Anar a comprar amb cistell, bosses de roba o carret i rebutjar les bosses de plstic.  No usar productes dun sol s (com vaixelles de plstic, tovallons i mocadors de paper, etc.).  Comprar al detall o envasos grossos en lloc de productes envasats en dosis individuals o molt petites. Els envasos en format familiar surten ms econmics i ajuden a la reducci dels residus.  Conservar i guardar els aliments en carmanyoles o roll-ups en comptes de fer-ho en paper dalumini i de plstic.  Millor comprar envasos de vidre i, si es pot, retornables, abans que daltres tipus.  Comprar productes recarregables (piles, bateries, bolgrafs, encenedors, etc.).  Evitar el consum de productes envasats amb porexpan (poliestir expandit). Lembalatge no millora el producte i el porexpan tarda mig mili danys a degradar-se totalment.  Portar la roba que no fem servir als mercats de segona m o als centres de beneficncia.

65

66

Habitabilitat, salut i medi ambient

Passem un important percentatge de la nostra vida dins dels edificis. Els materials amb qu estan construts, el disseny de les estances, la qualitat de laire o de laigua influeixen en la nostra salut i en la del medi, en el nostre confort i la qualitat de vida. Petites accions com escollir una pintura, evitar alguns materials de construcci, o ventilar adequadament un edifici poden tenir un gran efecte sobre la salut. En alguns casos, com seria la tria de certs materials de construcci, lopci ms respectuosa pot resultar una mica ms cara, per els factors mediambientals i de salut personal sn cada cop ms valorats i el mercat de productes s fa ms ampli i assequible.

Materials de construcci sostenibles

Els materials que sutilitzen per rehabilitar o construir un edifici tenen incidncia sobre la salut de lentorn i la nostra prpia. Per construir de forma ms sostenible hem de tenir en compte que els materials es generin amb la menor despesa energtica i que no siguin contaminants. Tamb, si pot ser, que siguin reutilitzables o reciclables i produts en una zona prxima. Daquesta manera, no noms ens assegurem de causar el menor impacte ambiental possible, si no que a ms, contribum a dinamitzar leconomia local i protegim la nostra salut.

Per qu utilitzar materials sostenibles?

f Els subministraments i materials que sutilitzen en la construcci o rehabilitaci dun edifici tenen sempre un impacte sobre el medi ambient, i de vegades tamb, sobre la nostra salut. Comptar amb informaci adequada i escollir materials i subministraments ms respectuosos amb el medi i la nostra salut minimitzar aquests efectes negatius. f El fet daugmentar la demanda de materials ms sostenibles pot afavorir un augment de loferta i que els preus siguin ms competitius. f Si sadquireixen productes locals, no noms contribum a reduir els impactes ambientals ocasionats pel transport, si no que a ms, es contribueix a dinamitzar leconomia local.

68

Com podem valorar si un material s o no sostenible?

Una eina til per saber quin s limpacte real dun material sobre el medi s calcular el seu cicle de vida. Lanlisi del cicle de vida dna eines per conixer i quantificar els impactes ambientals i els recursos materials i energtics que es requereixen per obtenir o produir un material, transformarlo, transportar-lo, fer-lo servir, i finalitzar la seva vida. Lestudi del cicle de vida es realitza a partir duna metodologia especfica que es fonamenta en lelaboraci dun inventari dels consums (en forma de matria i energia) i de les emissions de cada una de les fases del cicle de vida dun producte en particular. Limpacte ambiental dun material pot variar en funci de letapa de la vida en que es trobi. Pot ser que durant la seva vida til en ledifici tingui poc impacte, per produirlo impliqui una gran despesa energtica o que no es pugui reciclar. Per aix s important analitzar el cicle de vida complet: Pel qu fa a la producci dels materials, s important utilitzar: Aquells materials que provenen de recursos renovables. Si s possible, utilitzar materials reciclats o procedents de la recuperaci de residus. Aquells que generen un baix con-

sum energtic en la seva extracci i/o producci. Aquells que procedeixen de matries primeres abundants i no txiques. Si hi ha la possibilitat, aquells que es produeixen en zones properes, com potenciar el consum de producte local o Km 0. Pel qu fa a la construcci dels ma terials, s important: Reduir al mxim els residus de lobra i, si es pot, que els que es generin siguin reciclables. Durant la vida de ledifici: Reduir al mxim les necessitats energtiques de ledifici amb materials que ofereixin un bon allament i incorporar ls de les energies renovables. Reduir al mxim les necessitats daigua, reutilitzar les aiges grises i aprofitar laigua de pluja. Utilitzar materials amb un cicle de vida llarg. Assegurar-nos que els sistemes tamb sn duradors i es poden reparar. Definir les operacions de manteniment que shauran de fer. En la rehabilitaci: Diagnosticar correctament perqu ha de fer-se la rehabilitaci, per resoldre el problema i evitar que torni a aparixer. Utilitzar materials compatibles amb els existents. Els materials que shan dusar

69

han de complir els mateixos criteris que els que shan mencionat ms a munt, en lapartat de producci.

Informaci a tenir en compte a lhora dadquirir un material:

Ecoetiquetes
Per identificar aquells materials que tenen un menor impacte ambiental, existeixen diferents sistemes detiquetatge que permeten que el consumidor els diferenci respecte a altres. Aquestes etiquetes donen informaci contrastada, exacta i no tendenciosa sobre les caracterstiques de cada material en referncia als aspectes ambientals. Segons la normativa de la ISO, existeixen tres tipologies didentificaci detiquetes ecolgiques:

Allament de llana dovella dins dun paller. Arquitecte: J. Bunyesc. Fotografia: J. Bunyesc

En la fi de vida del material: Maximitzar la reutilitzaci de tots els residus dobra (pedra, llosa, teula, etc). En cas que els materials no puguin reutilizar-se, maximitzar el reciclatge.

Casa passiva de nova construcci realitzada amb materials de fusta i allament de llana dovella. Arquitecte: J. Bunyesc. Fotografies: J. Bunyesc

70

Les ecoetiquetes (Tipus I) Les porten els productes i materials certificats per una entitat independent de forma oficial, i indiquen que compleixen una srie de requisits referents als seu cicle de vida que fan que siguin ambientalment preferibles respecte a altres que hi ha al mercat. Hi ha moltes etiquetes daquest tipus. Aqu a Catalunya, per exemple, la Generalitat t competncies per concedir el Distintiu de garantia de qualitat ambiental i la Etiqueta ecolgica de la Uni Europea. Les autodeclaracions ambientals (Tipus II) s una indicaci que fa el mateix fabricant o envasador (no ho certifica un tercer, com en el cas de les ecoetiquetes) i normalment es refereix a una caracterstica especfica del producte, per exemple, reciclable o biodegradable. Un exemple conegut seria el cercle de Mbius, que indica que un producte s reciclable o que un percentatge daquest s reciclat. Declaracions ambientals (Tipus III) En aquest cas es tracta didentificatius que donen informaci quantiLes ecoetiquetes Etiquetes Tipus I Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental

tativa sobre diferents parmetres dun producte que fan referncia al seu cicle de vida. Aquestes etiquetes no diuen que el producte sigui ambientalment millor que els altres, ni estableixen mnims per complir, per s que permeten al consumidor comparar productes i prendre una decisi informada. La verificaci de la informaci es porta a terme per un tercer. Ns un exemple letiqueta de Declaraci Ambiental de Productes de Construcci, que aglutina les empreses que tenen inters en conixer limpacte ambiental dels seus productes. Com en la resta detiquetes de tipus III es tracta dinformar al consumidor sobre una srie de parmetres ambientals durant el cicle de vida del producte com el consum energtic, limpacte sobre lesgotament de recursos, el consum daigua, el canvi climtic, la contaminaci, etc. A Catalunya hi ha una normativa especfica, el Decret dEcoeficincia, que indica que en la construcci de qualsevol edifici sha dhaver utilitzat com a mnim una famlia de productes amb etiquetes ecolgiques de tipus I o III. No sespecifica per, quina famlia.

Les ecoetiquetes Etiquetes Tipus II Cercle de Mbius

Declaracions ambientals Etiquetes Tipus III Certificaci forestal FSC (Forest Stewardship Council)

Declaraci Ambiental de Productes de Construcci

Etiqueta ecolgica de la Uni Europea

71

Edificis ms saludables
Els materials amb qu est construt un edifici, la seva orientaci i forma, el disseny de les estances o una correcta ventilaci sn factors que influeixen en el nostre confort i salut. El concepte dedifici saludable, per, seria ms ampli i inclouria tots els criteris que es tracten en aquesta guia i que contribueixen a que limpacte ambiental duna edificaci sigui el menor possible i els seus habitants hi visquin amb el major confort .

Per qu preocupar-nos per si ledifici en qu vivim s saludable?

f Les prctiques constructives i els materials que sutilitzen poden tenir efectes sobre la nostra salut. Ser-ne conscients pot ajudar-nos a prendre les millors decisions a lhora de construir o rehabilitar un edifici. f La construcci t un important impacte sobre el medi. Utilitzar materials de construcci adequats, reduir al mxim la despesa energtica i daigua i la generaci de residus no noms minimitza els impactes negatius sobre el medi ambient, sin que beneficia la nostra salut i redueix la despesa econmica.

Com s un edifici saludable?

Un edifici saludable s aquell que no noms ens assegura confort i cap efecte negatiu sobre la salut, sin que, a ms, contribueix positivament en el medi que lenvolta. Seria, en definitiva, aquell edifici que contempla tots els criteris de sostenibilitat per no malbaratar recursos escassos com lenergia i laigua; que genera pocs residus; i que assegura la salut dels seus habitants. Aquests criteris sn els que sadopten en bioconstrucci.

72

El segent resum recull alguns dels criteris que podrien contribuir a tenir un edifici ms saludable:

Criteris en lestructura de ledifici

Els fonaments. Millor no emprar formig armat ni ciments. s ms saludable i causa menor impacte ambiental el formig amb cal sense armar. Lestructura vertical. Millor evitar el formig i substituir-lo per maons massissos, termoargila, tova, tpia i pedra natural. Lestructura horitzontal: Evitar ls de bigues de formig i prioritzar la fusta. Les cobertes: Prioritzar ls de materials naturals com la teula o la pissarra. Cal allar-la trmicament amb allants naturals que permetran la transpiraci de la casa, creant un ambient sa a linterior. Lallament trmic i acstic: Per allar la casa s aconsellable utilitzar productes naturals que permetran lintercanvi dhumitat entre la casa i lexterior com el cnem, la llana

Criteris generals
Lemplaament. Si es pot triar, shan danalitzar les condicions geofsiques del terreny i buscar la millor orientaci. Els materials. El ms naturals possibles i locals, s a dir, dorigen proper a lobra. Cal evitar usar productes nocius com asbest, poliuret, clor, PVC, etc. La fusteria. Prioritzar la fusta local amb certificaci ambiental i tractar-la amb productes naturals. Les pintures. Millor optar per pintures naturals, inncues pel medi ambient i la salut i a porus obert, que deixen respirar el material pintat.

Masia amb installaci denergia fotovoltaica. Fotografia: Girasol, recursos en energies renovables.

73

dovella, el suro, les fibres de fusta, etc., i aplicar-los en gruixos adequats. Amb un bon allament trmic es pot reduir la despesa energtica en la climatitzaci duna casa. Les obertures: Ens permetran regular trmicament la casa i aprofitar lenergia del sol per escalfar-la a lhivern. Una casa amb criteris bioclimtics comptar amb grans finestrals orientats a sud per tal de captar lenergia del sol passivament.

lar un sistema biolgic de depuraci ser ms respectus amb el medi ambient.

Criteris en les installacions daigua

En la installaci: Incorporar sistemes de recollida daigua de pluja, reutilitzaci daiges grises i mecanismes destalvi daigua: aixetes termosttiques per a la dutxa, vter sec, etc. En les canonades: Evitar les canonades de PVC, material txic en cas dincendi, a favor de les de polipropil o polietil, amb un cicle de vida ms llarg, reciclable, i per tant, ms respectus amb el medi. Calefacci i aigua calenta sanitria: Incorporaci de sistemes denergies renovables per a subministrar aigua calenta sanitria i calefacci. En cas dutilitzar sistemes radiants per a la calefacci, s millor optar per parets radiants en comptes de terra radiant, ja que les primeres transmeten la calor a lambient, en comptes de directament als peus, i es considera una forma ms propera a lescalfament natural i ms saludable. La depuraci de laigua residual: Si ledifici no est connectat a la xarxa de clavegueram caldr installar un sistema de depuraci daigua. InstalSistemes de depuraci daiges residuals. Fotografia: Ambiens.

Sistemes de depuraci daiges grises. Fotografia Hydrosfera.

74

Criteris en les installacions denergia

Lenergia elctrica: Si s possible, obtenir-la a partir de fonts renovables de producci propera, o prpia. Adoptar actituds destalvi energtic i comptar amb aparells electrodomstics de baix consum.

HIVERN

+ 5%

21 C 20 C

20 C
ESTIU + 8%

24 C 23 C

24C
Temperatura de confort a la llar A lhivern, una temperatura de 1921C ens permetr gaudir de confort. A lestiu, sest b a una temperatura de 24-26C. Cada grau que ens estalviem en la climatitzaci duna casa suposa un estalvi del 5% en energia a lhivern i un 8% a lestiu.

Installaci dun aerogenerador. Fotografia: Girasol, recursos en energies renovables

Installaci elctrica: Evitar ls dhalgens, amb un gran consum energtic; i ls de PVC, material txic en cas dincendi.

75

Ms informaci
Construcci i arquitectura sostenible
Agenda de la construcci sostenible: http://csostenible.net Lloc web que cont informaci detallada sobre diferents temes relacionats amb la construcci sostenible. La informaci est ordenada per temtiques amb conceptes bsics, bases de dades de productes de construcci, legislaci i un blog que sactualitza amb reportatges i notcies interessants referents a la construcci sostenible. ATECOS. Assistent tcnic per a la construcci sostenible: http://www.atecos.es Lloc web desenvolupat per la Fundacin Ambiente, la Fundacin de la Universidad Autnoma de Madrid i Miliarium.com amb informaci sobre construcci sostenible, tcniques, materials, normativa, etc. Plataforma edificaci Passivhaus: http://www.plataforma-pep.org Lloc web daquesta associaci que t per objectiu dadaptar i fomentar lestndard de passivhause a Espanya. Cont informaci sobre els estndards daquest tipus darquitectura, notcies i documentaci. Gua de la construccin sostenible: http://www.ecohabitar.org/PDF/CCConsSost.pdf Guia editada per lInstitut Sindical de Treball, Ambient i Salut que exposa de forma detallada els principis de la construcci sostenible, amb amplia informaci tcnica sobre sistemes constructius, materials, installacions, a ms de casos de bones prctiques, enllaos i bibliografia recomanada.

76

Energies renovables i eficincia energtica

Institut Catal dEnergia (ICAEN): http://www.gencat.cat/icaen Al web de lICAEN trobareu informaci actualitzada sobre possibles ajuts relacionats amb les millores energtiques a la llar, a ms de totes les accions i programes que es realitzen des daquest organisme de la Generalitat de Catalunya per optimitzar els recursos energtics. Instituto para la Diversificacin y el Ahorro de Energa: http://www.idae.es Al web daquest organisme estatal podeu trobar interessant informaci per al ciutad, i descarregar-vos la Guia prctica de la energia. Consum eficient i responsable amb informaci didctica sobre el consum denergia a la llar.

Energia minielica
Manual prctico de evaluacin de una instalacin de energia elica a pequea escala. Walter Hulshorst. ECON Internacional: http://www.leonardo-energy.org/espanol/08/manual-practico-deinstalaciones-eolicas-a-pequena-escala Manual on es dna informaci bsica i pautes per a qualsevol persona que vulgui installar un sistema denergia minielica. Es pot descarregar des de lenlla. Atles Elic dEspanya. Ministerio de Industria, Turismo, y Comercio: http://atlaseolico.idae.es Lloc web on poden consultar-se les potencialitats eliques de qualsevol lloc de lEstat.

Biomassa
Masies sostenibles. Aprofitaments energtics forestals. Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya (CTFC). Consorci per al Desen volupament de la Catalunya Central: http://www.lcc.cat/web/cooperacio/projecte-masovera.html

77

Estudi realitzat pel Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya (CTFC) que analitza de forma exhaustiva les possibilitats de la biomassa com a font energtica en diferents tipologies de masies (segons si sn habitades tot lany, si tenen explotacions ramaderes amb necessitats, si tenen o no un bosc associat, etc.). rea daprofitaments fusters i biomassa del Centre Tecnolgic Forestal: http://afib.ctfc.cat En aquest web pot descarregar-se el butllet Infobiomassa, les publicacions que es realitzen des daquesta rea, o estar al corrent de noticies i esdeveniments relatives al mn de la biomassa. LObservatori de la biomassa: http://www.idae.es Espai web del Consorci Forestal de Catalunya que reuneix informaci tcnica, actualitzada i especialitzada sobre la biomassa forestal primria.

Gesti de laigua
Agncia Catalana de lAigua: http://aca-web.gencat.cat Web daquesta empresa pblica de la Generalitat de Catalunya que gestiona les poltiques del Govern en matria daigua.

Vters secs
La revista Agrocultura, inclou el segent article, publicat lhivern del 20052006, sobre vters secs: http://www.agro-cultura.org/article.php?article=19 Web de lAssociaci de Llicenciats/des i Estudiants en Cincies Ambientals de les Illes Balears ALCAIB. Podeu trobar-hi el document: De lexcusat al vter de compost; una presentaci que explica com funciona un vter sec, els tipus que hi ha, exemples prctics, etc. realitzada per Caterina Amengual Morro.

78

Gesti de residus
Agncia de Residus de Catalunya (ARC): http://www.gencat.cat/arc A la web de lARC trobareu informaci actualitzada sobre la generaci de residus a Catalunya i sobre la seva correcta gesti. Guia deducaci ambiental 4: Propostes senzilles per a reduir els residus: http://w110.bcn.cat/MediAmbient/Continguts/Vectors_Ambientals/Neteja_i_Gestio_de_Residus/Documents/Fitxers/GUIA_ReduirResidus.pdf Guia prctica editada per lAjuntament de Barcelona on poden trobar-se consells i informaci til per reduir els residus i el consum dels productes ms contaminants.

Ecoproductes, ecodisseny i materials sostenibles

Generalitat de Catalunya, Departament de Territori i Sostenibili tat, Empresa i Avaluaci Ambiental: http://www.gencat.cat Al subapartat dEmpresa i Avaluaci Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat es pot trobar informaci sobre ecoproductes i ecoserveis; ecodisseny i anlisi del cicle de vida dels productes. Xarxa Catalana dAnlisi del Cicle de Vida: http://www.acv.cat El lloc web de la Xarxa aporta informaci actualitzada sobre els avenos i estudis que sestan duent a terme sobre lanlisi del cicle de vida i esdeveniments relacionats.

79

Aquesta guia vol ser una primera aproximaci a algunes de les solucions que es podrien adoptar en qualsevol masia, habitatge allat i, en general, en qualsevol habitatge, per ser ms sostenibles i reduir la dependncia al subministrament extern denergia i aigua potable, als servies de tractament daiges residuals i a la gesti de residus domstics.