La construcci de l'Estat liberal 1833-1875

DEPARTAMENT DE SOCIALS

HISTRIA CONTEMPORNIA DESPANYA

SEGON BATXILLERAT

INDEX La construcci de l'Estat liberal 1833-1875

1. L'oposici al sistema liberal: les guerres carlines. La qesti foral.
El problema successori. La guerra civil (1833-1839). La identificaci de liberals i seguidors de la Regent. L'escissi dels liberals. La Constituci de 1837. La caiguda de Mara Cristina i el rpid fracs de la regncia d'Espartero.

2. Isabel II: l'organitzaci del rgim liberal.

La Dcada Moderada (1844-1854). El Bienni progressista (1854-1856). El retorn dels moderats al poder (1856-1858). La Uni Liberal de O'Donnell (1858-1863). De nou els moderats (1863-1868).

3. Sexenni Democrtic (1868-1874): El regnat d'Amadeu I i la I Repblica.

De la "Revoluci Gloriosa" a la I Repblica. La Constituci de 1869. La monarquia democrtica: Amadeu I (1871-1873). La Primera Repblica. La repblica de l'any 1874: el colp del general Pavia i el cam cap la Restauraci.

4. Evoluci econmica i social. L'inici del moviment obrer (1833-1875).

Evoluci econmica. L'evoluci social. Els orgens del moviment obrer a Espanya. El moviment obrer durant el sexenni democrtic.

5. Bibliografia.

L'oposici al sistema liberal: les guerres carlines. La qesti foral

El problema successori. En els darrers anys de la vida de Ferran VII, a l'octubre 1830, va nixer Isabel de Borb. Finalment el rei havia aconseguit tindre descendncia amb la seua quarta esposa, Maria Cristina de Borb. Uns mesos abans del part, en previsi que l'acabat de nixer no fra bar, el rei va aprovar la Pragmtica Sanci per la qual s'abolia la Llei Slica de 1713 que excloa del tron a les dones. Carlos M Isidro, germ del rei i fins a eixe moment el seu successor, va veure tancat el seu cam al tron. Carlos no va acceptar els drets de la seua neboda al tron. La guerra civil (1833-1839).

Immediatament desprs de conixer-se la mort de Ferran VII, al setembre de 1833, es van iniciar alaments armats a favor del pretendent Carlos. Comenava una llarga guerra civil que duraria set anys. El conflicte successori amagava un enfrontament que va dividir polticament i socialment al pas. En el bndol isabel es van agrupar les altes jerarquies de l'exrcit, l'esglsia i l'estat, i a ells es van unir els liberals, que van veure en la defensa dels drets dinstics de la xiqueta Isabel la possibilitat del triomf dels seus ideals. Al bndol carl es van agrupar tots els que s'oposaven a la revoluci liberal: xicotets nobles rurals, part del baix clero i molts llauradors de determinades zones del pas, molt influenciats pels sermons dels seus rectors per als que el liberalisme venia a suposar simplement un augment d'impostos.. Tots aquestos grups van identificar els seus interessos amb la defensa dels drets al tron de Carlos i els ideals que el pretendent defenia, l'absolutisme i l'immobilisme absolut. Ja durant el regnat de Ferran VII, entorn de Carlos s'havia agrupat els denominats "apostlics", nucli de l'absolutisme ms intransigent.

El carlisme, com prompte es va comenar a cridar al moviment que recolzava els drets de Carlos de Borb, va tindre forta influncia a Navarra, Pas Basc, zona al nord de l'Ebre, i el Mestrat, en les provncies de Castell i Terol. Aquesta distribuci geogrfica deu contemplar-se en el context d'un conflicte camp-ciutat. A la zona bascnavarra, Bilbao, Pamplona o Sant Sebasti van ser liberals al llarg de tot el conflicte. El programa ideolgic-poltic del carlisme es podia sintetitzar en el lema Du, Ptria, Furs, Rei. Aquestos sn els principals elements del seu programa poltic:

Oposici radical a les reformes liberals. Immobilisme. Defensa de la monarquia absoluta. Tradicionalisme catlic i defensa dels interessos de l'Esglsia. Defensa dels furs basc-navarresos, amenaats per les reformes igualitries i centralistes dels liberals:
o o o

Institucions prpies d'autogovern i justcia. Exempcions fiscals. Exempcions de quintes.

La guerra en el terreny bllic va tindre dos grans personatges: el carl Zumalacrregui, mort en el lloc de Bilbao en 1835, i el liberal Espartero. Desprs d'uns primers anys d'incert resultat, a partir de 1837, les derrotes carlines van ser contnues i Carlos M Isidro va acabar fugint a Frana. La guerra va concloure amb el denominat Conveni o Abra de Vergara (1839). Acord firmat per Espartero i Maroto, principal lder carl desprs de la mort de Zumalacrregui. En l'acord es van reconixer els graus militars dels qui havien lluitat en l'exrcit carl i es va fer una ambigua promesa de respecte dels furs basc-navarresos. En realitat, es van mantindre alguns dels privilegis forals i es van eliminar altres. La implantaci de l'Estat liberal durant les regncies de Maria Cristina i Espartero (1833-1843).

La identificaci de liberals i seguidors de la Regent. Davant de la minoria d'edat d'Isabel, Mara Cristina de Borb va assumir la Regncia a la mort del seu marit Ferran VII en 1833. A pesar que la Regent no s'identificava amb el seu ideari, els liberals es van configurar com l'nica fora capa de mantenir-la al tron. Aix, Maria Cristina va cridar Martnez de la Rosa, un liberal moderat, a formar un govern que fera front a la insurrecci carlina. Martnez de la Rosa va emprendre una srie de reformes molt moderades. Entre elles va destacar l'Estatut Reial lany 1834 Es tracta d'una Carta Atorgada, concedida per la voluntat de la Regent, en la que es concedeixen algunes reformes: Es van establir unes Corts Bicamerals formades per la Cambra d'Eminents, constituda pels Grans d'Espanya i altres designats de forma vitalcia pel monarca, i la Cambra de Procuradors, triada per mitj d'un sufragi censatari molt restringit. Noms els homes de ms de trenta anys que posseren una renda superior a dotze mil reals anuals tenien dret de vot. Aquestes Cambres tenien funcions molt limitades. El monarca mantenia importants poders: podia convocar i suspendre les Corts quan volguera. Qualsevol llei, a ms de l'aprovaci de les Cambres necessitava el consentiment del rei (dret de veto).

L'escissi dels liberals. La insuficincia de les reformes de Martnez de la Rosa, en un context de guerra civil contra els carlins, va portar que els liberals acabaren per escindir-se en dos grups: moderats i progressistes. La guerra civil va culminar la divisi del liberalisme espanyol, iniciada en el Trienni Liberal. Els liberals progressistes, antics exaltats, mantindran fins a 1868 l'ideari segent:

Limitaci del poder de la Corona. Ampliaci del sistema de llibertats.

Defensors de reformes radicals com la desamortitzaci dels bns eclesistics i dels ajuntaments. Ampliaci del cos electoral. Defensen un vot censatari ms ampli. Elecci popular d'alcaldes i regidors en els ajuntaments. Liberalisme econmic i reducci de la protecci aranzelria. Constituci d'un cos armat, la Milcia Nacional, com a garant de les llibertats.

Els progressistes van concentrar el seu suport social en les classes mitjanes urbanes: artesans, botiguers, empleats... Els seus principals dirigents van ser Espartero, Mendizbal, Madoz, Olzaga i Prim. Al llarg del regnat d'Isabel II i la regncia de seua mare Mara Cristina noms van estar en el poder durant breus perodes: 1835-1844 i 1854-56 (Bienni progressista). La millor concreci del seu programa va ser la Constituci de 1837. Cap a 1849 van patir una escissi per la seua esquerra, naixent el Partit Demcrata. Que defenia el sufragi universal, l'assistncia social estatal i una mplia llibertat d'associaci. Els liberals moderats, antics doceaistas en el Trienni, van plantejar un programa molt ms conservador:

Ordre i autoritat forta: enfortiment del poder del rei i restricci de les llibertats. Rebuig de les reformes que posaren en dubte les seues propietats, veien l'excs de llibertat com un perill al poder ser utilitzada per les classes populars. No obstant aix, desprs de les desamortitzacions realitzades pels progressistes, no van tractar de tornar les seues propietats al clero o als ajuntaments. Sufragi censatari restringit. Designaci dels ajuntaments pel govern central. Supressi de la Milcia Nacional.

Aquest programa es va concretar en la Constituci de 1845, Llei d'ajuntaments de 1845 i Llei Electoral de 1846. El seu suport social residia en les classes altes del pas: terratinents, grans industrials, burgesia financera i comercial. Els seus principals dirigents van ser Martnez de la Rosa, el general Narvez i Alejandro Mon.

La Constituci de 1837. En context de guerra civil, va tindre lloc en 1836 la "Sargentada de la Granja". Els sergents de la Gurdia Real van obligar la Reina Regent que descansava al palau de la Granja a suspendre l'Estatut Real i proclamar la Constituci de 1812. Mara Cristina va haver de cridar els progressistes al poder amb Mendizbal. Una vegada en el govern, adonant-se que la Constituci de 1812 era inacceptable per als moderats, van iniciar un procs de reforma de la Constituci de Cadis, buscant el comproms amb els moderats per mitj d'una srie de concessions.

El nou text constitucional va tindre les segents caracterstiques:

S'establia, sense cap dubte, el principi de la sobirania nacional. L'Estat s'organitzava seguint la divisi de poders:
o o o o o

Corts Bicamerals: Congrs dels Diputats i Senat Totes les lleis aprovades per ambds cambres El Senat anomenat pel rei, desprs d'elecci d'una terna pel cos electoral. Poder executiu: el Rei. Altres poders del monarca: Iniciativa legislativa. Veto illimitat. El rei designava senadors i nomenament de ministres. Els ministres havien d'aconseguir la doble confiana, a ms de ser anomenats pel rei havien de ser acceptats per les Corts. En cas de desacord, el rei podia adoptar la dissoluci de les Corts.

S'arreplegaven diferents drets individuals i la llibertat d'impremta. No es prohibien altres religions. L'Estat es comprometia a subvencionar al clero expropiat amb les desamortitzacions.
7

En 1837, fora de la Constituci que no determinava el tipus de sufragi, es va aprovar una llei electoral que va establir el vot censatari mascul. Tenien dret de vot:

Els majors contribuents (quota impositiva mnima directa). Homes de determinat nivell intellectual: membres de les Reials Acadmies, professors de l'ensenyana pblica, doctors, llicenciats, capellans rectors (capacidades).

En total uns 240.000 persones del sexe mascul de ms de 25 anys 1/58 de la poblaci encara aix, el frau electoral era la norma.

La caiguda de Mara Cristina i el rpid fracs de la regncia d'Espartero. L'oposici de la Regent a la Llei d'ajuntaments de 1840 (elecci alcaldes i regidors), unit a diversos problemes lligats a la vida privada de Mara Cristina la van forar a renunciar i anar-sen fora del pas. En la seua absncia es va anomenar a un nou Regent: el General Espartero (1841-1843). Durant la seua curta regncia, es va accelerar la desamortitzaci dels bns eclesistics i es van retallar els furs basc-navarresos. La firma d'un acord lliurecanvista amb Anglaterra va engendrar grans protestes a Barcelona que van ser durament reprimides. El bombardeig de la ciutat va comportar que Espartero perdera tota la seua popularitat, incls entre els propis progressistes. Finalment, una sublevaci militar organitzada pels Moderats, a la que es van unir alguns progressistes, va precipitar la fi de la Regncia d'Espartero. Per a eixir de l'imps poltic en qu es trobava el pas, les noves autoritats van accelerar, a pesar de tindre noms catorze anys, la coronaci com a reina d'Isabel II.

Isabel II: l'organitzaci del rgim liberal

La Dcada Moderada (1844-1854).

Desprs d'accedir al tron a l'avanar-se la seua majoria d'edat al novembre de 1843, Isabel II va mostrar des d'un principi la seua preferncia pels moderats, deixant fora del joc poltic al partit progressista. S'obria un llarg perode de predomini moderat. Els progressistes van optar o pel retrament, negant-se a participar en unes consultes electorals clarament arreglades, o per la preparaci de pronunciaments recolzats per insurreccions populars.

Al maig de 1844 es va formar un gabinet presidit pel General Narvez, la gran figura dels moderats. Aquestes van ser les principals mesures que es van adoptar durant la dcada segent:

Creaci en 1844 de la Gurdia Civil, fora armada encarregada d'aplicar la llei i lordre essencialment en el medi rural. Com a mesura complementria es va suprimir la Milcia Nacional. Llei d'ajuntaments de 1845, que reforava el centralisme reservant al govern el nomenament dels alcaldes.
Reforma del sistema fiscal de 1845, elaborada per Alejandro Mon. Es va establir un

nou sistema fiscal ms racional, efica i modern, que va posar fi a l'enrevessat sistema impositiu de l'Antic Rgim. Llei Electoral de 1846 que configura un verdader rgim oligrquic. Es va establir un sufragi molt restringit Que va limitar el cos electoral a 97.000 homes majors de ms de 25 anys, la qual cosa suposava el 0.8% del total de la poblaci.
Concordat de 1851. Acord amb la Santa Seu pel qual el Papa va reconixer Isabel II com a reina i va acceptar la prdua dels bns eclesistics ja desamortitzats. A canvi

l'Estat Espanyol es va comprometre a subvencionar l'Esglsia, entregar-li el control de l'ensenyana i encarregar-li les labors de censura. La Constituci de 1845: De carcter moderat, es diferncia de la de 1837 en una
srie d'aspectes essencials:
o

Sobirania compartida del Rei i les Corts. A es concreta en un poder legislatiu compartit per ambds institucions i en una clara preeminncia de la Corona en el procs poltic.
Confessionalitat de l'Estat: La religi de la naci espanyola s la religi catlica.

o o

Retall dels drets individuals, especialment la llibertat d'expressi.

El Bienni progressista (1854-1856).

El poder cada vegada ms dictatorial de Narvez va propiciar un creixent descontent que va culminar en un pronunciament de complex desenrotllament. Iniciat pel general O'Donnell en Viclvaro, el colp militar es va radicalitzar desprs de la publicaci pels rebels del denominat Manifest de Manzanares, la qual cosa va fer que aconseguira un ampli recolzament popular i va animar a altres generals a unir-se a la rebelli. Finalment el colp va triomfar i va propiciar la formaci d'un govern presidit pel progressista Espartero. L'altra gran figura del govern, el general O'Donnell va crear un nou partit, la Uni Liberal, que va tractar de cobrir un espai de centre entre moderats i progressistes, encara que va governar amb aquests en l'inici del bienni. Durant aquest curt perode van destacar les mesures segents: La desamortitzaci general de Madoz en 1855 que va culminar el procs desamortitzador, amb els bns dels municipis. Unes noves Corts Constituents van iniciar l'elaboraci d'una nova constituci ms progressista que no va arribar a aplicar-se. Es van adoptar mesures per a propiciar la modernitzaci econmica del pas com la Llei de Ferrocarrils de 1855. El retorn dels moderats al poder (1856-1858). L'agitaci social creixent va provocar la ruptura entre Espartero i O'Donnell. Anomenat el lder de la Uni Liberal president del govern al juliol de 1856 es va iniciar un procs
10

de revisi de la labor del bienni que finalment va portar de nou a Narvez i els moderats al poder a l'octubre de 1856. Es tornava aix al rgim moderat de la Constituci de 1845. La Uni Liberal de O'Donnell (1858-1863). Desprs d'un perode de dos anys amb Narvez i els moderats (1856-1858), O'Donnell i la Uni Liberal van tornar al poder en 1858. Esta poca va estar marcada per l'eufria econmica ("boom" dels ferrocarrils) i per l'intervencionisme exterior: guerra del Marroc (1859-1860), intent fallit de recuperar Santo Domingo, expedici a Mxic, guerra contra Per i Xile... Esta mplia activitat bllica a penes va donar cap resultat prctic per al pas. De nou els moderats (1863-1868). El retorn de Narvez al poder en 1863 marca l'inici del perode terminal del partit moderat. La inestabilitat poltica i la deriva autoritria dels governs van caracteritzar una etapa en qu la bonana econmica va arribar al seu fi desprs de la Crisi econmica de 1864. Els intents d'insurrecci com el mot de Sant Gil a Madrid en 1866 van ser durament reprimits. El creixent autoritarisme de l'anci Narvez va portar a la formaci del Pacte d'Ostende: unionistes, progressistes i republicans es van aliar per a derrocar a Isabel II i el rgim moderat.

Sexenni Democrtic (1868-1874): El regnat d'Amadeu I i la I Repblica

11

De la "Revoluci Gloriosa" a la I Repblica. Les prctiques dictatorials de Narvez i Gonzlez Brau en els ltims governs moderats van estendre la impopularitat del rgim moderat i de la reina Isabel II, que sempre els havia recolzat. La crisi econmica iniciada en 1866 va acrixer el descontentament de la poblaci. Finalment, la mort de Narvez en la primavera de 1868 va deixar sense lder al partit que havia tingutt durant tants anys el poder a Espanya. La mort de O'Donnell en 1867 va propiciar l'acostament de la Uni Liberal, ara encapalada pel general Serrano, als progressistes amb el propsit cada vegada ms definit de posar fi al regnat d'Isabel de Borb. Els progressistes, dirigits pel general Prim, i els demcrates, partidaris del sufragi universal, havien firmat en 1866 lanomenat Pacte d'Ostende pel que es comprometien en l'objectiu de derrocar Isabel II. Finalment la sublevaci va esclatar al setembre de 1868. Iniciada per l'unionista almirall Topete a Cadis, al pronunciament militar se li van unir rpidament sublevacions populars en diverses zones del pas. Isabel II va fugir a Frana. La que els progressistes denominaren "Revoluci Gloriosa" havia triomfat amb gran facilitat en el pas. El Govern provisional (1868-1871). Immediatament es va establir un govern presidit per Serrano, amb el general Prim en el ministeri de Guerra. Unionistes, progressistes i demcrates conformaven el gabinet. El nou govern va convocar eleccions a Corts Constituents per sufragi universal. Els progressistes van vncer en uns comicis prou nets per al que era habitual a l'poca i van marcar amb la seua ideologia la nova constituci que es va aprovar lany segent. La Constituci de 1869. Aquesta s la ms radicalment liberal de les constitucions del segle XIX, aix, es parla de constituci democrtica de 1869. Aquestes sn les principals caracterstiques:

Sobirania nacional Sufragi universal directe per als barons majors de vint-i-cinc anys. Monarquia democrtica, amb moltes limitacions dels poders del rei. Poder executiu en mans del Consell de Ministres. Poder legislatiu en unes Corts Bicamerals. Ambds cambres, Congrs i Senat, sn triades pel cos electoral. Poder judicial reservat als Tribunals. mplia declaraci de drets, reconeixent-se per primera vegada els drets de reuni i associaci. Llibertat de cultes religiosos.

12

La monarquia democrtica: Amadeu I (1871-1873).

Desprs d'aprovar-se la constituci en qu s'establia la monarquia com a forma de govern, el general Serrano va ser anomenat Regent i Prim va passar a presidir un nou govern. Rebutjada l'opci dels Borb, es va iniciar La recerca d'un candidat adequat a la Corona entre les famlies reals europees. Finalment les Corts van triar com nou rei a Amadeu de Savoia, fill de Vctor Manuel II, rei de l'acabada d'unificar Itlia, i pertanyent a una dinastia amb fama de liberal. El mateix dia de l'arribada d'Amadeu a Espanya va ser assassinat el general Prim. El general progressista era el principal suport del nou rei. La seua absncia va debilitar greument la posici del nou monarca. Amadeu es va trobar immediatament amb un ampli front de rebuig. En aquest front hi havia grups molt variats i enfrontats: els carlins, encara actius en el Pas Basc i Navarra; els "alfonsins", partidaris del retorn dels Borb en la figura d'Alfonso, fill d'Isabel II; i, finalment, els republicans, grup procedent del Partit Demcrata que reclamava reformes ms radicals pel que fa a la poltica, a leconomia i la societat i es caracteritzaven per un fort anticlericalisme. Mentre l'aliana formada per unionistes, progressistes i demcrates, que havia aprovat la constituci i portat a Amadeu al tron, va comenar rpidament a trencar-se. Els dos anys que va durar el seu regnat es van caracteritzar per una enorme inestabilitat poltica, amb dissensions cada vegada ms acusades entre els partits que havien recolzat la revoluci. Impotent i fart davant de la situaci, Amadeu I va abdicar a principis de 1873 i va tornar a Itlia. Sense una altra alternativa, era impensable tornar a buscar un rei entre les dinasties europees, les Corts van proclamar la Repblica l'11 de febrer de 1873. La Primera Repblica. La Repblica va ser proclamada per unes Corts en qu no hi havia una majoria de republicans. Les idees republicanes tenien escs suport social i comptaven amb l'oposici dels grups socials i institucions ms poderosos del pas. L'alta burgesia i els
13

terratinents, els alts comandaments de l'exrcit, la jerarquia eclesistica eren contraris al nou rgim. Els escassos republicans pertanyien a les classes mitjanes urbanes, mentre les classes treballadors van optar per donar el seu suport a l'incipient moviment obrer anarquista. La debilitat del rgim republic va provocar una enorme inestabilitat poltica. Quatre presidents de la Repblica es van succeir en el breu lapse d'un any: Figueras, Pi i Margall, Salmern i Castelar. En aquest context d'inestabilitat, els governs republicans van emprendre una srie de reformes prou radicals que, en alguns casos, es van tornar contra el propi rgim republic. Aquestes van ser les principals mesures adoptades: Supressi de limpost de consums. L'abolici d'aquest impost indirecte, reclamada per les classes ms populars, va agreujar el dficit de l'Hisenda. Eliminaci de les quintes. De nou una mesura popular va propiciar el debilitament de l'estat republic enfront de la insurrecci carlina. Reducci edat de vot als 21 anys. Separaci de la Esglsia i l'Estat. Aquest va deixar de subvencionar a l'Esglsia. Reglamentaci del treball infantil. Prohibici d'emprar a xiquets de menys de deu anys en fbriques i mines. Abolici de l'esclavitud a Cuba i Puerto Rico. Projecte constitucional per a instaurar una Repblica Federal. Aquest programa reformista es va intentar dur a terme en un context totalment advers. Els governs republicans van haver de fer front a un triple desafiament bllic:

La nova guerra civil carlina.

Carles VII, nt de Carles Mara Isidre, va encapalar una nova insurrecci carlina al Pas Basc i Navarra. Aprofitant el caos general, els carlins van arribar a establir un govern a Estella, Navarra.

Les sublevacions cantonals.

Els republicans federals ms extremistes es van llanar a proclamar cantons, Xicotets estats regionals quasi independents a Valncia, Mrcia i Andalusia, sublevant-se contra el govern republic de Madrid. L'exrcit va aconseguir reprimir la insurrecci. La resistncia del cant de Cartagena el va convertir en smbol d'aquest moviment on les idees republicanes-federals i anarquistes es van entremesclar.

14

La guerra de Cuba

En 1868 es va iniciar en lilla caribenya una insurrecci anticolonial que va derivar en el que els cubans denominen la Guerra Llarga. Van haver de passar deu anys fins que les autoritats espanyoles aconseguiren pacificar l'illa amb la firma de la Pau de Zanjn en 1878.

Les conspiracions militars alfonsines.

Entre els comandaments de l'exrcit es va anar imposant la idea del retorn dels Borb en la figura del Fill d'Isabel II, Alfons. Prompte van comenar les conspiracions per a un pronunciament militar.

La repblica de l'any 1874: el colp del general Pavia i el cam cap la Restauraci. El 4 de gener de 1874, el General Pavia va encapalar un colp militar. Les Corts republicanes van ser dissoltes i es va establir un govern presidit pel general Serrano que va suspendre la Constituci i els drets i llibertats. El rgim republic es va mantindre nominalment un any ms, encara que la dictadura de Serrano va ser un simple pas prvia a la restauraci dels Borb que planejaven els alfonsins amb el seu lder Cnovas del Castillo. La restauraci es va veure finalment precipitada per un colp militar del general Martnez Campos el 29 de desembre de 1874. El fill d'Isabel II va ser proclamat rei d'Espanya amb el ttol d'Alfons XII. S'iniciava a Espanya el perode de la Restauraci.

Evoluci econmica i social. L'inici del moviment obrer (1833-1875)

Evoluci econmica. La poblaci espanyola s'increment al llarg del perode, encara que en menor grau que en els pasos ms desenvolupats. El descens de la mortalitat i el manteniment d'una alta

15

natalitat expliquen aquesta tendncia. La major part de la poblaci va continuar sent rural. Es calcula que en 1865, el 80% de la poblaci continuava vivint en el mitja rural. L'agricultura va viure una profunda reforma basada en l'abolici del rgim senyorial, la supressi dels primogenitures i les grans desamortitzacions de Mendizbal i Madoz. Amb aquest conjunt de mesures es va liberalitzar l'agricultura, permetent que la terra poguera circular lliurement en el mercat, i es van eliminar els frens que impedien el desenvolupament d'una agricultura capitalista dirigida al mercat. La major part de la terra va passar a les mans de propietaris privats individuals.

La gran transformaci econmica d'aquest perode va ser el procs de desamortitzaci dels bns eclesistics iniciat en 1835 pel progressista Mendizbal, que desprs va vindre a ser completat pel tamb progressista Pasqual Madoz durant el Bienni progressista amb la desamortitzaci dels bns dels municipis. Juan lvarez de Mendizbal, tant des del crrec de Ministre d'Hisenda com des de la Presidncia del Consell de Ministres, va iniciar la desamortitzaci dels bns i terres eclesistiques amortitzades en 1836, a ms de suprimir les ordes religiosos (clero regular). La desamortitzaci va consistir bsicament en l'expropiaci dels bns desamortitzats i la seua nacionalitzaci i posterior venda en pblica subhasta al millor postor. La desamortitzaci va tindre tres objectius: L'objectiu principal va ser financer. Buscar ingressos per a pagar el deute pblic de l'Estat, a ms s'aconseguirien fons per a la guerra carlina. Hi havia tamb un objectiu poltic: ampliar la base social del liberalisme amb els compradors de bns desamortitzats. A ms, bona part del clero regular recolzava als carlins. Finalment, es va plantejar de forma molt tmida un objectiu social: crear una classe mitjana agrria de llauradors propietaris. Els resultats no van ser tot el positius que es podria haver esperat:

No va solucionar el greu problema del deute pblic En el terreny poltic, el liberalisme va guanyar adeptes, per tamb es va crear una gran distncia que va perdurar llarg temps entre el liberalisme i l'opini pblica catlica.
16

En el terreny social, la major part dels bns desamortitzats van ser comprats per nobles i burgesos urbans adinerats. Els llauradors pobres no van poder licitar en les subhastes. La desamortitzaci no va servir per a mitigar la desigualtat social, de fet, molts llauradors pobres van veure com els nous propietaris burgesos van pujar els lloguers.

Els resultats de la desamortitzaci expliquen perqu la noblesa, en general, va recolzar al liberalisme, i perqu molts llauradors es van fer antiliberals (carlins), al veure's perjudicats per les reformes. L'Esglsia va veure desmantellades les bases econmiques del seu poder. A canvi de l'expropiaci l'Estat es va comprometre a subvencionar econmicament al clero. El primer exemple pressupostari va ser la Dotaci de Culte i Clero de 1841. L'ltima gran desamortitzaci es va iniciar en 1855 per mitj d'una llei elaborada per Pasqual Madoz. Va afectar essencialment les terres dels municipis i va suposar la liquidaci definitiva de la propietat amortitzada a Espanya. Els seus resultats tampoc van ser molt positius: Va arrunar als ajuntaments, que, entre altres coses, estaven al crrec de la instrucci pblica. No va solucionar el sempitern problema del deute pblic. Va perjudicar els vens ms pobres que es van veure privats de l'aprofitament lliure de les terres comunals.

A pesar de les seues insuficincies i errors, les desamortitzacions de Mendizbal i Madoz van canviar de forma radical la situaci del camp espanyol. Sols cal assenyalar que van afectar una quinta part del conjunt del sl. Lamentablement, el retard tcnic i el desigual repartiment de la propietat de la terra van continuar sent problemes clau de la societat i l'economia espanyoles.

En la indstria Espanya va veure com la revoluci que s'havia iniciat en Gran Bretanya i s'estenia a altres zones del continent, noms afectava de forma molt localitzada al pas a Catalunya i Pas Basc. Diversos factors expliquen este retard: Escassetat de carb i matries primeres. Retard tecnolgic i dependncia del capital exterior.
17

 Falta d'articulaci d'un mercat interior caracteritzat per les dificultats de comunicaci i pel baix poder adquisitiu de grans masses de la poblaci. Factors poltics com la prdua del mercat colonial, les destrosses de la guerra de la Independncia o la inestabilitat poltica. L'expansi de la xarxa ferroviaria va ser un factor clau de modernitzaci com a la resta del mn. Espanya va arribar amb retard al nou mitj de transport i la primera lnia va ser la construda entre Barcelona i Matar en 1848. Curiosament, el primer ferrocarril en els dominis espanyols va ser construt a Cuba en 1837 en el trajecte L'Habana-Gines. Desprs de la promulgaci de la Llei General de Ferrocarrils en 1855 va tindre lloc un verdader "boom" del ferrocarril. En 1866 la xarxa va aconseguir els 5.145 quilmetres d'extensi. La poltica comercial va ser en general proteccionista. Les lleis aranzelries de 1841 i 1849 van afavorir els interessos dels industrials del txtil catal i dels terratinents castellans cultivadors de blat. Noms durant el Sexenni Democrtic es va intentar una poltica liberal amb l'Aranzel Figuerola de 1869. La Restauraci va significar de nou la volta al proteccionisme amb la llei aranzelria de 1875. En el terreny financer este perode es caracteritza per les dificultats de la Hisenda estatal aclaparada pel Deute Pblic. A pesar d'estos problemes en este perode es van adoptar algunes decisions histriques:

En 1856 es va crear el Banc d'Espanya que va vindre a substituir al Banc Espanyol de Sant Ferran. En 1874 va quedar configurat com a banc nacional amb el monopoli de l'emissi de paper moneda.

A l'octubre de 1868 es va adoptar la pesseta com nova unitat del sistema monetari. L'evoluci social.

El principal tret d'aquest perode s la gradual desaparici de la societat estamental i la seua substituci per una societat de classes basada en el dret de propietat i en la igualtat davant de la llei. Aquesta nova societat va permetre molta major mobilitat social, b per l'xit en els negocis, b per la carrera administrativa i, sobretot, militar. Es va configurar un nou grup social dominant conformat per l'alta burgesia (empresaris txtils catalans, financers madrilenys i bascos...), l'oligarquia terratinent propietria de grans latifundis especialment en l'Espanya meridional, i els alts crrecs de l'estat i l'exrcit.

18

Per davall van emergir unes classes mitjanes urbanes no massa nombroses (xicotets propietaris rurals i urbans, oficials de l'exrcit, funcionaris, metges, professors...) La poblaci llauradora configurava la majoria de la poblaci del pas i era prou heterognia: propietaris, arrendataris i jornalers sense terra que conformaven ms de la mitat de la poblaci rural. Finalment, lligada a la dbil industrialitzaci, es va configurar un xicotet grup d'obrers industrials. Els orgens del moviment obrer a Espanya.

La dbil i molt localitzada industrialitzaci espanyola explica la debilitat del moviment obrer fins al sexenni democrtic. Es calcula que lany 1860 hi havia entorn de cent cinquanta mil obrers industrials en el pas, ms de la mitat dels quals vivia a Catalunya. No obstant aix, ja des de la dcada de 1830 van nixer algunes associacions, com les societats d'auxili mutu; es van produir algunes protestes de carcter luddita, com els conflictes en 1835 en la fbrica El Vapor a Barcelona; o les protestes contra les selfactines en 1854, mquines automtiques de filar que estalviaven m d'obra, i a les quals se'ls atribua l'atur fors de molts obrers; l'aparici dels primers peridics. Aquestes primeres manifestacions del moviment obrer van ser durament reprimides pels governs de l'poca. El moviment obrer durant el sexenni democrtic. Les llibertats poltiques van permetre un important impuls al moviment obrer durant el sexenni. En 1864 s'havia creat a Londres l'Associaci Internacional de Treballadors (A.I.T.), on durant un cert temps van conviure els seguidors de les idees de Karl Marx (marxistes o socialistes) i els seguidors de Mikhal Bakunin (anarquistes). Les noves llibertats aportades per la "Revoluci Gloriosa" van permetre la creaci de la Secci Espanyola de la A.I.T. La seua fundaci es va deure a l'impuls de l'anarquista itali Giuseppe Fanelli. Des d'un principi en els "internacionalistes" espanyols va haver-hi clar predomini de la ideologia anarquista, inspirada en el pensament de Bakunin. Com era d'esperar pel seu major grau d'industrialitzaci, el moviment anarquista va tindre un major desenvolupament a Catalunya.
19

D'altra banda, Paul Lafargue, gendre de Marx, va vindre al nostre pas a propagar les idees del marxisme. En 1872, va crear un xicotet grup madrileny que poc desprs donaria lloc al PSOE.

BIBLOGRAFIA:
Historia del Siglo XX. Imatges de Google sobre: La Construcci de lEstat Liberal a Espanya. Materials del Departament de Socials de Florida Secundria.

REELABORACI:
Enric Lujn Folgado.

20