AVALUACI DE QUART DESO COMPETNCIA COMUNICATIVA LINGSTICA: LLENGUA CATALANA

MODELS DE PROVA ORIENTATIUS

(ACTUALITZAT. 27.6.2011)

El tipus de prova i dtems sn semblants als de la prova definitiva, per no hi ha una correspondncia exacta entre els models proposats i la prova definitiva. A la prova definitiva hi haur: - dos textos de tipologia diversa amb preguntes de resposta tancada, que mesuraran la comprensi lectora en tres apartats: a) obtenci dinformaci; b) interpretaci i c) reflexi i valoraci. - una redacci sobre un tema relacionat amb un dels textos.

Consell Superior dAvaluaci

Avaluaci de quart dESO

MODEL 1

Projecte "L'ESO va que vola"

El projecte "L'ESO va que vola. Vine a l'institut amb bicicleta" consisteix en un treball amb la comunitat escolar dels centres que hi participen professorat, direcci, pares i mares i alumnat per establir les condicions necessries que contribueixin a fomentar l's de la bicicleta entre els joves. La participaci activa de ladministraci local tamb s fonamental per proporcionar aquestes condicions. Les famlies reben informaci sobre els beneficis de desplaar-se amb bicicleta i sobre seguretat viria. En finalitzar l'activitat, s'anima els alumnes a provar diverses rutes per tal que vagin a classe amb bicicleta. En els desplaaments de l'alumnat des de casa seva a l'institut cal que s'evitin els carrers amb molt de trnsit i les crulles perilloses. Per, si realment no hi ha un cam alternatiu per on passar, sovint es pot circular per la vorera, respectant els vianants. Aquests problemes de seguretat es detecten i es tracten en el transcurs de l'activitat. El projecte sorgeix d'una prova pilot feta l'any 2003 a Barcelona sota el nom d"Operaci Ring-Ring, en qu van participar quatre instituts deducaci secundria. El primer any, l'activitat va arribar a 2.500 famlies. Els objectius sn: sensibilitzar la comunitat escolar sobre els mltiples beneficis que ofereixen als joves els desplaaments quotidians amb bicicleta; elaborar les bases que permetin el desplaament cmode i segur amb bicicleta en els recorreguts habituals de l'alumnat de secundria; definir i difondre les rutes ms recomanables per fer-les amb bicicleta en l'entorn del centre; recopilar dades estadstiques sobre l's de la bicicleta entre la comunitat escolar; i, sobretot, crear un clima propici per continuar treballant en la promoci de l's de la bicicleta als centres participants (construcci d'aparcaments segurs al recinte escolar, reunions amb l'ajuntament per eliminar els punts negres detectats en els recorreguts de l'alumnat, incorporar el tema de la bicicleta i la salut en el treball escolar, etc.). www.bicinstitut.cat (Text adaptat)

Consell Superior dAvaluaci

Avaluaci de quart dESO

MARCA LA RESPOSTA CORRECTA 1. Ladministraci local (paraules subratllades al text) vol dir... a) lajuntament. b) ladministrador del local on venen bicis. c) La Generalitat. d) El govern de Madrid. 2. Segons el text, es pot circular amb bici per la vorera? a) S, sempre. b) Noms en les voreres molt amples. c) Noms quan no hi ha un cam alternatiu. d) Noms quan no hi hagi vianants. 3. Prova pilot (paraules subratllades al text) vol dir prova... a) experimental, no definitiva. b) per seleccionar pilots daviaci. c) de resistncia. d) sense una finalitat clara. 4. El nom Operaci Ring-Ring (paraules subratllades al text), fa referncia a... a) una intervenci quirrgica. b) el ttol duna can. c) el timbre de la bicicleta. d) un combat de boxa. 5. Quin daquests objectius NO figura en el projecte LESO va que vola? a) Recopilar dades estadstiques sobre ls de la bici. b) Promocionar ls de la bici als centres escolars. c) Establir rutes adequades per anar amb bici al centre escolar. d) Promocionar ls del casc entre els ciclistes. 6. Els punts negres (paraules subratllades al text) sn: a) Els carrers mal illuminats. b) Els llocs ms perillosos per als ciclistes. c) Els espais pintats de color negre. d) Els carrils bici. 7. Don procedeix el text LESO va que vola? a) Dun fullet de lajuntament. b) Duna pgina web. c) Dun llibre. d) No se sap.

Consell Superior dAvaluaci

Avaluaci de quart dESO

8. Marca amb una X si s verdadera (V) o falsa (F) cada una de les frases segents: V F a) A la prova pilot hi van participar cinc instituts. b) Els objectius del projecte sexpliquen al segon pargraf. c) El primer any van participar-hi ms de 2400 famlies. d) Es recomanable anar a linstitut amb bici per carrers amb molt de trnsit.

9. El projecte LESO va que vola est dirigit a a) aficionats a la bici. b) joves dentre 12 i 16 anys. c) persones de qualsevol edat. d) nens de 10 anys. 10. a) b) c) d) Quin daquests possibles ttols NO s adequat al text? A linstitut amb bici. Vs a treballar amb bici. Vs a estudiar amb bici. Anem a linstitut amb bici.

REDACCI Escriu entre 10 i 15 lnies. Et recomanem que segueixis aquest procs: 1) planificaci, esquema de les idees que desenvolupars 2) primera versi de la redacci 3) revisi, correcci i versi definitiva Tema: Ls de la bicicleta a les ciutats: avantatges i inconvenients.

Consell Superior dAvaluaci

Avaluaci de quart dESO

MODEL 2

FEBRE
Amb veu adolorida, el nen crida la mare, que hi va corrents i, noms de posar-li la m al front, s'adona que bull. El nen t els ulls com brases. La mare s'afanya a buscar, a la farmaciola, els supositoris antitrmics. Li'n posa un i, com que la febre no minva, busca el telfon del metge; per mira el rellotge i recorda que fins a les deu no obre la consulta. Si li trucava a casa, a les vuit, per una cosa que, segurament, deu ser una grip i prou, el metge faria mala cara. Li trucar bon punt obri la consulta. El pare de la criatura acaba de sortir, fa un quart, cap a la feina. Li telefonar, ms tard, per dir-li-ho. Mentrestant, li prendr exactament la temperatura. Va a buscar el termmetre. Pel nen, la febre no s pas el ms greu. S'ha posat malalt precisament el dia que l'escola surt d'excursi. Mira l'hora (un quart de nou) i pensa que, potser, posant-hi fora de voluntat encara ser a temps d'aconseguir que la febre hagi desaparegut abans de les nou, que s quan sortir l'autocar. Per de seguida veu clar que, encara que es poss bo en tan breu espai de temps, la mare no el deixaria anar-hi. Tant com li costa, sempre que li interessa, fer-se el malalt per tal d'evitar anar a l'escola, i li ha agafat la febre precisament avui, que tantes ganes tenia d'anar-hi. Encara li fa ms rbia perqu ja havia fet la mateixa excursi l'any passat i per aix sap que s una sortida per passar-s'ho francament b. La recorda fil per randa, encara, la de l'any passat, i la febre l'ajuda a dibuixar-la amb perfils, si no ms precisos, s ms brillants. Ara, la mare ha entrat a l'habitaci (no l'havia sentida fins que la t al davant: s com si la febrada li arrodons els sorolls) i, mentre li posa al front compreses xopes d'aigua amb vinagre, li diu que telefonar a l'escola perqu surtin sense esperar-lo intilment. El nen est a punt de demanar-li que ajorni la trucada per si de cas, per decideix callar noms d'imaginar la cara que faria sa mare si li expliqus la presumpci que potser, si s'ho proposa, a les nou ja s'haur refet. A ms, no t gens de ganes de parlar. La mare, quan acaba de posar-li compreses al front (que l'esgarrifen), li diu, mentre apaga la bombeta, que es trobar millor amb el llum apagat. El nen es queda rpidament adormit en un nvol de calor, ple de vidres trencats. Es torna a despertar que sn tres quarts de deu. Una de les retxes de llum, que entren entre llist i llist de la persiana, illumina el despertador. Deu haver trucat, ja, sa mare, a l'escola? Quina vergonya, si se n'ha oblidat i l'han esperat (tots: mestres i alumnes) un temps prudencial fins a decidir-se a trucar, ells, a casa seva, i trobar (per el telfon no ha sonat, o s?) que est malalt. Per no: agombolat per la febre, els veu clarament, dalt de l'autocar, per l'autopista, mitja hora desprs d'haver sortit de la ciutat, cantant, rient, barallant-se. Veu el Vidal, explicant les herocitats que explica sempre i que ja ning no es creu. Veu l'Ibort, menjant l'entrep abans 4

Consell Superior dAvaluaci

Avaluaci de quart dESO

d'hora; el xofer, demanant silenci; el senyor Snchez repetint, amb posat ms enrgic, les demandes del xofer; el Cabrera, barallant-se amb l'Iborra petit; el Vallv i el Garcia, burlant-se del senyor Snchez. Ho veu tot amb tanta claredat que, si no fos perqu s'hi afegeixen detalls i variants que l'any abans no es van produir, creuria que l'nic que fa s recordar l'excursi anterior. Per no; l'any passat ell seia, precisament, al costat del Vallv, i el Garcia seia amb el Compte, i l'Iborra petit no hi venia, i en canvi, ara el veu com si fos davant seu: veu com empeny el Cabrera per l'esquena, i desprs dissimula; veu com el Vallv (potser per celebrar que s dia de festa, ell que s tan apocat sempre) s'afegeix a la baralla; veu com el Vidal (com sempre, amb aires de voler ser el qui mana) tracta de posar ordre, sens que ning li'n faci cas; veu com el senyor Snchez gira el cap; veu com el xofer es gira tamb, demanant silenci; veu el revolt ms a l'esquerra d'on hauria de ser; veu el xiscle de cinquanta-dues veus; veu la cara de terror del senyor Snchez, i tanca els ulls ell mateix, horroritzat, sense temps de pensar que li hauria valgut molt ms no dissimular la febre i haver-se quedat al llit, aquell mat. Quim Monz, Febre, dins del llibre Lilla de Maians

MARCA LA RESPOSTA CORRECTA 1. La frase dir-li-ho (paraules subratllades al text) significa que sha de dir a) b) c) d) al metge que vingui a veure el nen. al pare que el nen est malalt. a lescola que el nen no hi anir. a lescola que lesperin fins que hi arribi.

2. Qu li sap ms greu al nen? a) b) c) d) Que Que Que Que hagi retardat la sortida de lautocar. li posin supositoris antitrmics. li posin compreses de vinagre. no pugui anar dexcursi.

3. La frase La recorda fil per randa (paraules subratllades al text) significa que el nen... a) b) c) d) recorda el que va passar lany passat. recorda lexcursi de lany passat amb detall. recorda la seva malaltia de lany passat amb detall. t molt bona memria.

Consell Superior dAvaluaci

Avaluaci de quart dESO

4. La mare li posa compreses al front, que al nen li produeixen una sensaci de: a) Esgarrifana. b) Tranquillitat. c) Alleugeriment. d) Fstic. 5. Per qu el nvol s ple de vidres trencats (paraules subratllades al text)? Perqu a) b) c) d) s un somni absurd, sense cap significat. el nen somnia laccident de lautocar. el nen tem que es trenqui la finestra de la seva habitaci. sn vidres que cauen del cel.

6. A quina hora es torna a despertar el nen? a) b) c) d) A A A A les 8:15. les 9:15. les 9:35. les 9:45.

7. Com s el Vidal? a) b) c) d) Tmid. Golafre. Fanfarr. Burleta.

8. Com es diu el mestre? a) b) c) d) Vidal. Compte. Snchez. No surt al text.

9. Quina daquestes situacions NO va passar anterior? a) b) c) d) El nen seia amb el Vallv. LIborra petit empenyia el Cabrera. El Garcia seia amb el Comte. LIborra petit no hi venia.

a lexcursi de lany

Consell Superior dAvaluaci

Avaluaci de quart dESO

10. a) b) c) d)

El text s: Una rondalla popular. Un conte. Un dileg. Una novella.

11. Per qu els nens es posen a xisclar? Perqu... a) b) c) d) estan contents i fan gresca. sadonen que lautocar sestimbar. miren una pellcula de terror a lautocar. veuen un cotxe accidentat a la carretera.

12. Ordena les accions tal i com es produeixen: A. B. La mare li posa El nen, compreses daigua i malalt, crida vinagre al front. la seva mare. C. El nen es pregunta si sa mare ja ha trucat a lescola. D. El nen pensa que s una llstima que tingui febre el dia de lexcursi.

a) b) c) d)

B A D C D C A B BCAD BDAC

13. Lltima frase del text, li hauria valgut ms no dissimular la febre i haver-se quedat al llit, aquell mat, significa que... a) b) c) d) s convenient dir la veritat sempre. s una llstima que hagi fingit tenir febre. tem que la seva mare spiga que no estava malalt de deb. en realitat ha anat a lexcursi i ara es troba a lautocar.

REDACCI Escriu entre 10 i 15 lnies. Escriu entre 10 i 15 lnies. Et recomanem que segueixis aquest procs: 1) planificaci, esquema de les idees que desenvolupars 2) primera versi de la redacci 3) revisi, correcci i versi definitiva Tema: Una sortida amb els companys i companyes del teu centre.

Consell Superior dAvaluaci

Avaluaci de quart dESO

MODEL 3

LOCALITZEN LA PRIMERA LLOBA A CATALUNYA EN 80 ANYS

Anlisis gentiques demostren larribada duna primera femella al Cad-Moixer. La recuperaci del llop al Pirineu amb exemplars mascles va ser confirmada lany 2004.
Tcnics del Departament de Medi Ambient han confirmat per primera vegada en 80 anys la presncia duna lloba a Catalunya. El llop (Canis lupus) es va donar per extingit a Catalunya el 1929 amb la captura dun ltim exemplar a Horta de Sant Joan. A principis daquest segle es van tornar a trobar indicis de la presncia daquesta espcie emblemtica als Pirineus. I el 2004 la Generalitat va confirmar-ne lexistncia. Desprs es va confirmar que procedien de les serralades de Madres (Frana) i dels Apenins (Itlia). Ara les anlisis gentiques de les mostres dexcrements i de pl dels llops recollides el 2008 confirmen la presncia de sis llops, un dels quals era una femella. En concret, la lloba va ser detectada al parc del Cad-Moixer i, de moment, es desconeix si es tracta de la mateixa femella detectada a Frana anys enrere. Els tcnics no han trobat fins ara cap indici que faci pensar que lanimal estigui en perode de cria, i no es descarta que la femella sigui un exemplar jove. Les dades acumulades fins ara indiquen que la poblaci de llops identificats als Pirineus i als Prepirineus catalans s molt petita (en total, 11 exemplars diferents) i que est formada per animals que es desplacen al nord i al sud de la serralada. Tmida consolidaci En els anys 2007 i 2008 es van detectar tres exemplars repetits, un detall que podria indicar que la recuperaci del llop a Catalunya comena tmidament a ser una realitat. Les mostres i el balan del 2009 encara estan pendents de confirmaci. Durant els ltims 10 anys shan fet 18 observacions segures de llops a Catalunya, 17 de les quals van ser al Cad i serres contiges (a la Cerdanya, lAlt Urgell, el Bergued i el Solsons). Lany 2008 es va confirmar per primera vegada la presncia de dos exemplars que anaven junts a lAlt Ripolls. Des del 2004, la Generalitat porta a terme campanyes de seguiment de lespcie i, de forma parallela, programes dajut i suport als ramaders que puguin resultar afectats per lacci dels animals. El 2008 es van atribuir als llops cinc incidncies amb ramats, amb un balan de 8 caps de bestiar morts i 7 de desapareguts; i el 2009 es van comprovar dos atacs de llops, amb 3 caps de bestiar morts (unes xifres insignificants si es comparen amb els atacs de gossos assilvestrats als ramats). Medi Ambient assegura que en tots els casos dincidents amb llops, els ramaders afectats reben assistncia i es poden acollir a les compensacions establertes. Joaquim Elcacho, Avui, 3-3-2010

Consell Superior dAvaluaci

Avaluaci de quart dESO

MARCA LA RESPOSTA CORRECTA 1. En quin lloc de Catalunya sha vist una lloba fa poc? a) b) c) d) Al Cad-Moixer. A Horta de Sant Joan. Al Solsons. No se sap exactament.

2. A quin segle es refereix lexpressi subratllada A principis daquest segle? a) b) c) d) Al Al Al Al XVIII. XIX. XX. XXI.

3. El pronom -ne, de lexpressi confirmar-ne lexistncia (paraules subratllades al text), es refereix a... a) b) c) d) els indicis. els llops. una lloba. els Pirineus.

4. Don procedien els llops detectats a Catalunya lany 2004? a) b) c) d) Dels Pirineus. De Frana. De Madres i dels Apenins. DItlia.

5. Quina s la forma verbal equivalent a subratllades al text)? a) b) c) d) Es Es Es s detectava. detecta. detect. detectada.

va ser detectada (paraules

6. No es descarta (paraules subratllades al text) significa que... a) b) c) d) es es s s dubta. t la certesa. segur. possible. 9

Consell Superior dAvaluaci

Avaluaci de quart dESO

7. Una tmida consolidaci significa que... a) b) c) d) a partir dara ja es pot dir que sha reintrodut el llop. cada cop hi ha ms llops per tot el territori catal. hi ha indicis de la recuperaci del llop. la recuperaci de lespcie s un procs rpid. atribudes als llops

8. Les incidncies (paraules subratllades al text) sn... a) b) c) d)

accidents que provoquen la mort del bestiar. atacs poc freqents dels llops al bestiar. enfrontaments entre els llops i els ramaders. topades entre els ramaders i la Generalitat a causa dels llops.

9. Quants caps de bestiar van desaparixer el 2009? a) b) c) d) 3 8 15 18

10. En quin ordre es produeixen els fets? A. Shan vist dos llops que anaven junts pel Ripolls. B. Es tornen a trobar indicis de llops a Catalunya. C. El llop es va donar per extingit a la comarca del Ripolls. D. La Generalitat va confirmar la presncia de llops.

a) b) c) d)

B D A C D A B C CBDA ABCD

11. La notcia ha estat motivada pel fet que... a) b) c) d) shan tornat a veure llops a Catalunya. sinicia programa de protecci del llop. entre els exemplars vistos el 2008 hi havia una femella. hi ha massa llops a Catalunya.

10

Consell Superior dAvaluaci

Avaluaci de quart dESO

12. Marca amb una X si les frases segents sn verdaderes (V) o falses (F)

V a) b) c) d) La lloba dels Pirineus s la mateixa detectada a Frana. Les anlisis de pl i excrements han perms identificar la lloba. Els llops sn ben rebuts pels ramaders perqu sels compensen els danys. Abans no hi havia llops a Catalunya i ara nhi ha molts.

13. El text s: a) b) c) d) Un article informatiu. Un article dopini. Part dun estudi zoolgic. Part duna web ecologista.

REDACCI Escriu entre 10 i 15 lnies. Escriu entre 10 i 15 lnies. Et recomanem que segueixis aquest procs: 1) planificaci, esquema de les idees que desenvolupars 2) primera versi de la redacci 3) revisi, correcci i versi definitiva Tema: Cal protegir espcies com el llop?

11