Professional Documents
Culture Documents
Tresor Den Bat
Tresor Den Bat
3 E l tre s o r d'e n B a t
L a g ra t it u d
C o n te m o n g o l
1.1. Cert o fals 1.2. Textos relacionats amb el conte 1.3. Paisatges del conte 1.4. Tot coneixent Monglia 1.5. Retalleu i endreceu els dibuixos 1.6. Explica el conte amb les teves paraules
Pg 12 Pg 13 Pg 14 Pg 15 Pg 16 Pg 18
2.1. Reflexionem sobre el conte: els tresors de lavida, l'agrament, l'amistat 2.1. Mots encreuats 2.3. El tresor de la teva vida 2.4. Dibuixa el tresor de la teva vida 2.5. Fem una xapa
Pg 20
Pg 21 Pg 22 Pg 22 Pg 23
En Nasan era un anci que vivia feli a la gran estepa de Mongolia. Fent complir cent anys, per encara era prou fort com per cuidar dels seus cavalls, ovelles i camells.
honor al seu nom, que significa "llarga vida" en mongol, estava a punt de
Cada dia es despertava molt d'hora, sortia de la tenda on vivia i que muntava i desmuntava seguint els ramats, i es parava a veure sortir el sol per darrera de l'estepa. Tenia la convicci que aquell costum de saludar el seva edat. sol abans que ning era el que li donava la vitalitat que tenia, malgrat la
dues hores. Amb la llet que aconseguia feia aarul, el seu menjar posava en unes caixes de fusta i collocava al sostre de la seva tenda perqu ferments al sol. Amb la llet tamb feia una beguda de sabor semblant al de la cervesa: l'airag.
Aquell dia, en Nasan anava vestit com sempre: amb les seves botes
acabades amb punta, el seu del, que s una casaca llarga nuada a la
cintura, els seus pantalons amples i una gorra en forma de casquet. tingus set i va sortir a buscar els seus ramats.
Va agafar una mica d' aarul pel cam i una bota d'airag per quan
Mentre en Nasan cavalcava va veure un noi, d'uns 12 anys d'edat que semblava molt trist, al cant del cam. A en Nasan li va fer pena i va decidir parar-se per parlar amb ell.
- Qu et passa noi? - va preguntar en Nasan. - Qu em passa? Tot em passa! La meva vida s una desgrcia! - va comenar a lamentar-se el jove. Hagus estat millor que no hagus nascut!
Nasan es va apiadar del noi i li va dir: - No diguis aix, petit. A veure, explica'm qu et passa. Diuen que les penes compartides deixen de ser penes. Per comenar, com et dius?
- Em dic Bat - va contestar el noi. - Bat significa "ferm" en mongol, per la veritat s que no sembles gaire ferm -. Aix va fer que el noi mirs a l'anci.
- Ara aquestes coses no m'importen gaire la veritat. Si sabessis el que seva histria-. M'he quedat sol al mn. Els meus pares han mort i no tinc ni cavalls, ni ovelles, ni tan sols un sostre on aixoplugar-me. No tinc res!
- Ho sento. - Al Nasan li va fer molta pena que en Bat hagus perdut les veure tot tan negre.
persones que ms estimava-. Per tens tota la vida per davant, no ho pots
- s que no ho veus? No tinc res! Com viur a partir d'ara si no tinc res?- va exclamar el noi mentre baixava el cap intentant aguantar-se les llgrimes davant de l'anci.
- Tu creus que no tens res? Doncs jo veig que tens molts tresors. El noi va pujar el cap de cop i va mirar al Nassan sorprs. - s una broma? Si us plau no et mofis de mi- va dir abatut el noi-. No veus que no tinc res!
- No m'estic mofant de tu. Per et repeteixo que jo veig que tens molts tresors i, si vols, podem fer un intercanvi.
- Per si no tinc res per canviar- va repetir el nen-. I menys un tresor o alguna cosa valuosa con un ramat d'ovelles de cavalls.
- Doncs, a veure qu et sembla aix. Jo et dono el meu ramat d'ovelles, per a canvi tu em donars el teu ull-. Va explicar el Nasan.
- El meu ull? No, no! Com vols que canvi el meu ull per un ramat d'ovelles?- es va espantar el petit.
donar una manada de camells. Em sembla un bon canvi, no?- va oferir l'anci. - El meu bra? No m'interessa gens!- va queixar-se en Bat.
- Doncs llavors podem canviar la meva tenda i tot l'or que hi tinc per una de les teves cames.
- Ests boig! Com vols que et doni una de les meves cames? No canviaria la meva cama per res!- va exclamar el Bat, que cada cop estava ms alterat.
Nasan es va posar la m a la barbeta i va seguir preguntant: - No? I si em venguessis un bra, una cama i un ull, el lot complet. Per tot aix et donaria els meus cavalls, les meves ovelles, els meus camells, la tenda i tota la plata i l'or que tinc. Acceptes?- va preguntar en Nasan. - No, no! Ni per tot l'or, cavalls o camells del mn!
Llavors en Nasan es va incorporar i es va posar a riure molt fort. - Ho veus? Tu mateix ho dius. Encara que m'hagis dit que no tens res, quan
t'ofereixo comprar-te alguna cosa que s teva, em contestes que ni per tots els animals ni per tot l'or del mn. Tu mateix ho ests dient! s molt ms valus el que tens que totes les meves possessions i diners.
Bat va alar el cap quan va escoltar el vell i va comenar a reflexionar sobre les paraules d'en Nasan. - Els teus tresors sn la salut, la fortalesa i la joventut. No ho veus? Tu mateix ets el teu tresor! I si enlloc d'estar-te aqu planyent-te, utilitzessis el teu cap, Nasan. braos i cames, podries aconseguir tot el que et proposessis-, va explicar en
Va semblar que en Bat ho comprenia i va oferir a en Nasan un petit somriure: - Tens ra. He estat un neci -, va reconixer en Bat. - I s el que has fet tu. Moltes grcies! - Noms necessitaves que alg t'ajuds a obrir els ulls. - No fa falta que m'agraeixis res- va dir en Nasan mentre somreia-. Ara, si vols, em podries ajudar a recollir la manada de cavalls- Va pujar al cavall i li va oferir la m al noi-. I desprs menjarem. Tinc un aarul bonssim, ja ho veurs! El vell va ajudar al noi a pujar al llom del cavall i va afegir: - Per primer hem d'anar a buscar el meu ramat!
I els dos se'n van anar cavalcant a travs de l'extensa plana de Monglia.
1.1. Assenyala les frases que siguin certes: - Nasan era un jove que vivia a la gran estepa de Monglia. - Amb la llet de les seves eugues feia un aliment semblant al formatge. - Li agradava molt beure cervesa de la marca AIRAG. - En Nasan tenia ramats de camells, dovelles i de cabres. - En Bat plorava perqu shavia quedat sol al mn. - En Nasan li donava el seu ramat dovelles a canvi dun bra.
1.2. Llegeix els textos segents i digues quin s el que t ms relaci amb el conte (pots comentar-ho amb els teus companys): - En un moment donat tothom es pot equivocar. s bo reconixer els errors i mirar desmenar-los. - Cada persona t les seves qualitats i cal que les spiga emprar per tenir xit a la seva vida. - Davant les desgrcies i els contratemps de la vida, la millor actitud no s plnyers, sin creure en les prpies capacitats i fer-hi front amb decisi.
1.4. Treball en grup: - Situeu Monglia en un mapa. A quin continent es troba? Quins sn els seus pasos vens? T rius? I muntanyes? I planures, boscos, mar, llacs? Mapes d'sia Mapa mut d'sia
- Cada membre del grup buscar informaci sobre algun dels aspectes del pas (situaci geogrfica, clima, paisatge, economia, poblaci, costums i tradicions).
- Prepareu un treball que desprs ser exposat oralment davant del grup-classe..
ACTIVITATS
1.5. Retalleu i endreceu els dibuixos seguint l'ordre del conte.
ACTIVITATS
1.5. Retalleu i endreceu els dibuixos seguint l'ordre del conte.
ACTIVITATS
1.6. Expliqueu amb les vostres paraules la histria.
ACTIVITATS
1.6. Expliqueu amb les vostres paraules la histria.
2.4. Dibuixa el tresor de la teva vida. Segons el llistat que has fet, intenta expressar-ho plsticament. Algunes idees: amb un mandala, amb un mural, amb un cmic, un mapa... Els materials a utilitzar tamb sn mltiples i tot val.