Treball Blackjack I Probabilitat 13.01.09

BLACKJACK I PROBABILITAT
Daniel Llamazares Higueras Tutor de recerca: Albert Fernndez 2n de Batxillerat A La Salle Barceloneta Barcelona, 13/01/2009
Agraeixo sobretot al blog vivaelblackjack lentusiasme i les ganes densenyar en les seves publicacions sense cap recompensa a canvi.
NDEX
1..............................................................................................................Introducci ................................................................................................................................3 PART I: Marc teric 2............................................................................................................El Blackjack 2.1. Qu s?............................................................................................................6 2.2. Regles del joc..................................................................................................7 2.3. Les seves modalitats.....................................................................................10 2.3.1. Blackjack americ.............................................................................10 2.3.2. Blackjack europeu.............................................................................11 3.............................................................................................Histria del Blackjack 3.1. Origen del joc................................................................................................12 3.2. Edward O. Thorp i el compteig de cartes.....................................................13 3.3. Keith Taft i les computadores.......................................................................15 3.4. Estudiants del MIT........................................................................................16 3.5. El compteig avui dia.....................................................................................17 4.........................................................................................Probabilitat al Blackjack 4.1. Introducci a la probabilitat..........................................................................18 4.2. Probabilitat a fons.........................................................................................23 4.2.1. Els sistemes daposta........................................................................23 4.2.2. Lestratgia bsica............................................................................27 4.2.3. El compteig de cartes........................................................................30 4.2.4. La importncia de les condicions de joc...........................................38
PART II: Experiments i anlisi dels resultats 5.......................................................................................................Els experiments 5.1. Plantejament dels experiments......................................................................40 5.2. Experiment 1: Sistema Martingala................................................................45 5.3. Experiment 2: OPP en molt bones condicions..............................................47 5.4. Experiment 3: OPP en condicions regulars..................................................50
PART III: Pellcula 21 Blackjack 6..............................................................Comentari de la pellcula 21 Blackjack ..............................................................................................................................54
7...................................................................................................Conclusions finals ..............................................................................................................................56
8.............................................................................................................Bibliografia ..............................................................................................................................58
TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat
1. INTRODUCCI
Fa poc menys dun any la nostra professora Slvia ens explicava que havem de fer un treball de recerca i en qu havia de consistir. Recordo que als pocs dies vaig anar al cinema amb els amics i vam decidir veure la pellcula 21 BlackJack. Una pellcula que tracta i reflecteix molt b aquest popular joc de cartes propi dels casinos i la histria dels comptadors de cartes, gent capa de guanyar diners a partir dunes bases matemtiques probabilstiques del joc. Fins aleshores jo tenia molts dubtes quant a lelecci del tema. Duna banda, tenia clar que tenia que estar relacionat amb el que magrada, la cincia i , en concret, les matemtiques i la fsica. Per, daltra banda, no tenia gens decidit quin tema podia escollir exactament de tots els que em voltaven pel cap. Aix s, desprs de veure aquesta pellcula, que em va deixar meravellat, van desaparixer tots els dubtes sobre quin seria el meu tema definitiu. Seguidament, recordo que vaig quedar amb el cap destudis, en Manel Valls, per proposar-li la meva decisi. Ell, per, em sugger dur a terme un treball en qu jo compts amb el seu suport, ja que ell gaireb no coneixia aquest joc i, per tant, no em podria aconsellar. No obstant, jo ho tenia ben clar. Iniciaria aquesta aventura encara que fos sol, mhi veia capa. La principal dificultat que sem presentava era que jo no volia fer un treball teric exclusivament ja que no seria propi dun itinerari experimental com el que faig. El que necessitava era documentar-me correctament, poder entendre el funcionament matemtic daquest joc i arribar a experimentar amb tot aix. No era una tasca fcil, per destinant hores a trobar les fonts adequades independentment de lidioma i llegint molt tot es pot aconseguir. Ms endavant, un cop ja a l'estiu, m'hi vaig plantar amb una bona pila d'informaci prviament seleccionada, que havia de rellegir i assimilar. Vaig decidir plantejar la recerca tericament i experimentalment. La part terica no mereix gaire explicaci, tan sols consistia a cercar informaci que havia de llegir o visualitzar via 3
vdeo, i extreure la informaci desitjada. La part experimental, per, s que era una mica ms complexa. Calia demostrar, un cop ja amb tots els mecanismes matemtics entesos, que amb aquest joc de casinos realment es pot arribar a guanyar diners. Ats que soc menor d'edat i no estava disposat a posar en joc diners reals, vaig decidir dur a terme fins a tres experiments de diferents caracterstiques i en condicions diferents. Ho faria des de l'ordinador domstic a travs d'un dels millors simuladors existents d'aquest joc que permets provar si la hiptesi plantejada de si es podia guanyar diners era certa. I si no ho arribs a aconseguir, caldria esbrinar les causes de perqu no tot havia funcionat correctament. Queda clar, doncs, que el treball consta d'una part terica per presentar el tema i posar en situaci al corrector. I d'una altra part prctica, ms dificultosa i extensa quant a hores de treball, per molt ms entretinguda i gratificant, i que acabar donant uns resultats que seran estudiats amb les seves respectives conclusions.
PART I: Marc teric
2. EL BLACKJACK
2.1. Qu s?
El Blackjack s, juntament amb el pquer, el joc de cartes ms fams propi dels casinos. Es juga amb la baralla de cartes angleses i t com a objectiu obtenir una puntuaci major que la de la banca per sense excedir els 21 punts. Les cartes numriques valen el seu valor, les figures valen 10 i l'as val 11 1 segons convingui al jugador. La millor combinaci saconsegueix sumant 21 noms amb les dues cartes inicials i rep el nom de Blackjack (daqu prov el nom del joc) o natural. Les taules sobre les que es juga solen ser de la segent manera:
Sobserva que en una mateixa taula poden haver-hi diversos jugadors, disposats a vncer al crupier (la banca) fent les seves apostes. En el Blackjack, doncs, a diferncia del pquer, els jugadors no han de competir entre ells.
2.2. Regles del joc

Cada casino t les seves prpies regles de joc, que coincideixen amb la resta de casinos en aquells aspectes ms elementals per que poden diferir en alguns detalls. Les regles generals, doncs, sn les segents: Objectiu dels jugadors Lobjectiu consisteix a assolir vint-i-un punts, o la puntuaci ms propera per superar a la banca sense passar-se, mitjanant la suma dels valors de les cartes. Nombre de jugadors Una partida de Blackjack t un crupier (repartidor de cartes del casino) i des dun fins a diversos jugadors. La baralla Es juga amb la baralla de cartes angleses (4 cpies de 13 cartes diferents que formen un total de 52 cartes per baralla):
Segons el casino, sempren des duna baralla fins a vuit, amb lobjectiu de dificultar el compteig de cartes (tcniques dels jugadors a partir de bases matemtiques per poder obtenir avantatge respecte la banca i, aix, poder guanyar diners).
Les apostes Els jugadors han de collocar les seves apostes abans que shagi repartit cap carta. El casino estableix una aposta mnima i una aposta mxima. El repartiment de cartes Un cop realitzades les apostes dels jugadors, el crupier es dna dues cartes a si mateix i dues ms a cada jugador. Els jugadors reben les cartes cap avall mentre que el crupier rep una carta cap amunt i laltra cap avall. El valor numric de les cartes i els tipus de mans Tal com ja sha comentat anteriorment, les cartes numriques valen el seu valor, les figures valen 10 i l'as val 11 1 segons convingui al jugador. s a dir, si comptant las com a 11 la puntuaci fos superior a 21, lhem de comptar com a 1. Hi ha tres tipus de mans: Les mans toves (contenen un as que t valor onze sense fer excedir al jugador la puntuaci de vint-i-u), les mans dures (no contenen cap as que tingui valor donze) i les parelles (les dues cartes inicials tenen el mateix valor numric). Tamb existeix la possibilitat que les dues cartes inicials sumin vint-i-un punts , s a dir, un as i una altra carta amb valor de deu. Aquesta jugada sanomena Blackjack o natural. Qui la t guanya directament aquella ronda excepte si el crupier tamb la t (en aquest cas es considera empat). A ms a ms, el jugador que obt un Blackjack rep ms diners dels apostats (en la majoria de casinos es paga 1,5 vegades la seva aposta inicial), per si s la casa qui t aquesta jugada, noms rep laposta inicial dels jugadors. Possibles decisions dels jugadors un cop repartides les cartes: Successivament, des de lesquerra del crupier a la seva dreta, cada jugador mira la seva m (les dues cartes inicials) i decideix quina de les segents sis accions dur a terme:
Sollicitar carta addicional (hit): El jugador pot sollicitar tantes
cartes addicionals com desitgi sempre i quan no shagi excedit de vint-i-un punts. Si un jugador sobrepassa aquesta xifra, immediatament mostra les seves cartes i perd aquella ronda o joc.

Quedar-se (stand): El jugador pot plantar-se amb la m inicial i Obrir una parella (split a pair): Si el jugador rep dues cartes
no fer res ms en aquell joc. d'igual valor pot jugar amb cada una d'elles independentment, com si es tracts de dues partides alhora. Per aquesta ra, haur de realitzar una aposta igual a la inicial per al segon joc. Immediatament rebr una altra carta per a cada carta separada obtenint, doncs, dues mans inicials. En aquest punt, pot decidir de nou qu fer amb cada m. Tan sols cal matissar dues coses: en primer lloc, que si les cartes que s'obren sn dos asos, noms sentregar una sola carta per a cada as separat sense possibilitat a fer res ms; i, en segon lloc, que quan sestan obrint parelles no es considerar Blackjack cap jugada que en teoria ho fos i, en conseqncia, no es premiar de manera especial sin que es considerar una jugada normal de vint-i-un.
Doblar (double down): El jugador pot augmentar la seva aposta
inicial al doble, per rebr nicament una carta addicional sense opci a poder fer res ms posteriorment.
Assegurana (insurance): Si la primera carta que es reparteix el
crupier a si mateix s un as, el jugador pot assegurar-se contra un possible Blackjack de la banca. Ho podr fer apostant a que la carta tapada de la banca sigui una carta amb valor de 10, per aquesta aposta ser com a mxim la meitat de l'aposta inicial. Si el crupier fa Blackjack, pagar el doble del que cada jugador hagi apostat en l'assegurana. Si treu qualsevol altra carta sapropiar de tot el jugat en l'assegurana, i se seguir donant cartes.
Rendir-se (surrender): El jugador pot rendir-se entregant la
meitat de la seva aposta al crupier si creu que amb les seves primeres dues cartes no podr guanyar aquell joc. Nhi ha de dos tipus: Early surrender i Late surrender, depenent de quan les ofereixi el casino. 9
Desprs que cada jugador hagi decidit que far, el crupier mostra la seva carta cap avall. Si el seu total es 16 o menys, est obligat a agafar cartes addicionals fins que la seva puntuaci total arribi a 17 o ms. Arribats a aquest punt, un cop ja acaba la ronda, es procedeix a comprovar qui ha guanyat (els que han superat al crupier sense excedir 21), qui ha empatat (els que han obtingut la mateixa puntuaci que el crupier), i qui ha perdut (els que han obtingut una puntuaci inferior que la del crupier o ja shavien excedit de 21). Els guanyadors recuperen les fitxes apostades i guanyen aquesta mateixa quantitat a la banca. Els que han empatat, simplement recuperen laposta realitzada. I els perdedors, perden laposta realitzada.
2.3. Les seves modalitats

Les regles generals poden diferir en petits aspectes, els quals afecten a la probabilitat del joc. Per tant, cada casino determina les seves prpies regles en funci dels seus interessos. No obstant, podem fer una classificaci general daquestes petites diferncies ja que han acabat estandarditzant-se seguint un criteri de localitzaci geogrfica del casino. Trobem vries modalitats de joc, per les dues ms esteses, conegudes i practicades als casinos arreu del mn sn les dues segents: 2.3.1. Blackjack americ El Blackjack americ s el ms favorable al jugador pel que fa a les probabilitats de guanyar. Les seves caracterstiques sn les segents:

En general, es juga amb 6 baralles Es permet doblar amb qualsevol m inicial Es permet ms duna obertura de parelles seguides (tantes com indiqui el casino) en cas que desprs dobrir una parella es torni a obtenir una nova parella en un dels dos jocs nous. Es pot doblar desprs d'obrir parelles 10
S'ofereix rendici, per en pocs casinos El crupier es dna a ell mateix dues cartes (una cap amunt i una cap avall) al principi, tal com shavia explicat anteriorment. Si la carta destapada s un as, el crupier ofereix l'assegurana als jugadors. Un cop conclosa la sollicitud de l'assegurana, el crupier verifica la carta tapada mitjanant un sistema de prismes i miralls installat a la taula. Si la carta tapada en conjunt amb l'oberta conforma un Blackjack, aquesta s oberta immediatament, acabant aix aquella ronda.
2.3.2. Blackjack europeu El Blackjack europeu s menys favorable al jugador pel que fa a les probabilitats de guanyar. Les seves caracterstiques sn les segents:

En general, es juga amb 6 baralles Noms es permet doblar quan la m inicial suma 9, 10 11 punts Noms es permet una obertura de parelles Es pot doblar desprs d'obrir parelles No s'ofereix rendici El crupier es dna a ell mateix tan sols una sola carta (cap amunt) al principi, i no dues com shavia explicat anteriorment. Un cop cada jugador ha pres les seves decisions, el crupier es dna la segona carta. Aix, en realitat, vol dir que si la banca obt un Blackjack (i en conseqncia derrota directament qualsevol altra aposta) i alg ha doblat o ha obert parelles prviament, perd el doble que amb el sistema de repartiment de cartes inicials americ.
11
3. HISTRIA DEL BLACKJACK
3.1. Origen del joc

Tots els jocs de cartes tenen la seva histria, que es remunta segles enrere. Desafortunadament, per, no sempre es pot descobrir el seu origen exacte, com en el cas del Blackjack. No obstant, podem afirmar que la primera referncia escrita sobre aquest joc es troba a l'obra picaresca de Miguel de Cervantes Rinconete i Cortadillo. A ms a ms, es creu que el Blackjack prov dun joc de Frana anomenat Vingt-et-un (vint-i-u en francs), el qual tenia un objectiu i unes regles similars a les del Blackjack actual. Un cop el joc va comenar a guanyar popularitat, va anar migrant a altres nacions europees. Va ser a Anglaterra on va canviar el seu nom pel de Blackjack. El mot sorgeix de la uni de jack (jota en angls), denominaci d'una de les cartes fonamentals del joc, i black (negre en angls), en allusi al color de lespasa, que era un dels pals de la baralla francesa. Fins aqu lorigen histric del joc; des daquest moment en endavant, la histria daquest popular joc se centra en els Estats Units, on cal destacar lapassionant i constant guerra entre jugadors i casinos, al llarg del segle XX. Es parla duna llegenda durant el comenament de la dcada dels anys 50. Un home conegut com John El Greixs jugava a Blackjack i rebia aquest nom per no separar-se mai duna enorme cistella amb un pollastre fregit. Era molt repellent i sempre jugava sol a les taules durant hores contra el crupier. Tenia un sistema per guanyar per ning no sabia de qu es tractava. Fins que, en el punt lgid del seu xit, John va sofrir un atac de cor. En conseqncia, sen va anar a la tomba amb el seu secret, i qui descobrs el seu mtode tindria la clau per obtenir una enorme riquesa.
12
3.2. Edward O. Thorp i el compteig de cartes

Nou anys desprs, al 1959, cal destacar la fonamental figura dEdward Oakley Thorp, un jove i excepcional cientfic en aquell moment. Destacava en tot all relacionat amb les matemtiques i es va interessar pel Blackjack de casualitat durant un Nadal en qu va anar amb la seva esposa a Las Vegas a passar les vacances. Tot i que no tenia pensat jugar perqu sabia que casi tothom perdia diners, finalment va decidir provar sort amb el Blackjack. Volia preparar-se una mica i va decidir consultar unes revistes cientfiques on va trobar, ocult en una fosca publicaci, un article matemtic que definia lestratgia bsica del Blackjack. Tot aquest conjunt de clculs probabilstics matemtics determinaven quina era la millor opci per al jugador en tot moment de manera sistemtica, i simplement reduen lavantatge del casino sobre els jugadors (de ms dun 5% a un 0,5% sobre el jugador), permetent no perdre diners massa dhora. Noms amb aquesta estratgia bsica Thorp no podria guanyar diners, per va ser capa dadonar-se que les probabilitats del Blackjack eren diferents a les de qualsevol altre joc datzar. Thorp va descobrir que, en el Blackjack, cada jugada no t una mateixa probabilitat i no s una acci independent. Aix s aix perqu desprs de cada ronda les cartes no sn introdudes de nou a la baralla sin que saparten i, quan sacaba la baralla, sajunten totes les cartes i es torna a comenar. Les probabilitats, doncs, canvien depenent dall que ha succet en el passat. Aquest descobriment don lloc al compteig de cartes i s per aix que Edward O. Thorp s considerat el pare del compteig al Blackjack. Tornant de les vacances, Thorp va voler posar-se a treballar en aquesta idea utilitzant com a base larticle destratgia bsica de la revista. En aquell moment, ell pretenia calcular matemticament com el fet deliminar certes cartes de la baralla afectava les probabilitats de guanyar. Rpidament va descobrir un fet molt significatiu: algunes cartes eren ms importants que daltres. Va arribar a la conclusi que si podia dur el compte de les cartes importants podria desenvolupar una estratgia per guanyar al 13
Blackjack. Memoritzar el valor exacte de cada carta resultaria massa complicat, per la qual cosa va idear una estratgia basada en aproximacions i laritmtica mental ms senzilla. Ja cap a la primavera de 1961, el sistema, que funcionava sobre el paper, calia provar-lo a la vida real en un casino i necessitava alg amb diners que el recolzs. Finalment, els resultats van ser positius, doblant gaireb la seva quantitat de diners. Ms endavant Thorp va publicar en un llibre la seva estratgia i va triomfar moltssim immediatament. Durant els segents anys, els casinos van comenar a perdre milions i havien de fer alguna cosa per detenir aquells que comenaven a conixer-se com comptadors de cartes. Aqu s on va comenar la guerra entre casinos i comptadors, que va durar molt de temps. En un principi, els casinos van decidir canviar les regles tornant a introduir les cartes a la baralla quan ells desitgessin, cosa que inutilitzava lestratgia de comptar cartes. En conseqncia, la majoria de jugadors van perdre linters i van abandonar les taules de joc. Noms al cap de sis setmanes, doncs, els amos dels casinos es van veure obligats a tornar a comenar de zero, provant dafegir baralles per tal de dificultar el compteig usant dispensadors capaos dallotjar fins a vuit baralles. Per no va tenir xit i van seguir perdent diners ja que no afectava directament a lestratgia dels comptadors. Fins que, finalment, van documentar-se a fons sobre el compteig i van adonar-se que tot comptador necessitava un grau de concentraci molt elevat mentre jugava. Van decidir, doncs, ensenyar als seus crupiers a comptar cartes amb lobjectiu didentificar aquells jugadors que es mostressin molt pensatius i donessin senyals duna concentraci extrema, enxampant-los quan fessin apostes elevades. Sembla, doncs, que els casinos per fi van trobar la manera dacabar amb el compteig de cartes.
14
3.3. Keith Taft i les computadores

Els comptadors no es van donar per venuts i van iniciar un nou contraatac per duna forma totalment diferent. Entre 1969 i 1970, Keith Taft, un enginyer elctric nord-americ, va dissenyar una mquina per poder dur a terme el compteig de les cartes sense esfor i amb molta ms exactitud. Aix significava que els comptadors podien fingir no estar concentrats i, en conseqncia, no ser identificats com comptadors. Aquesta computadora sanomenava George i constava de tres parts: en primer lloc, uns interruptors collocats a les sabates que saccionaven amb els polzes dels peus i servien per introduir les dades de com anava la partida; en segon lloc, lordinador central, que rebia el senyal dels interruptors de les sabates i realitzava, per mitj del compteig, els clculs corresponents per saber quina era la millor decisi; i, en tercer lloc, unes ulleres especialment dissenyades que rebien el senyal de lordinador i mostraven la decisi a prendre pel jugador, per mitj de llampecs, dissimulats aquests per les lents. No obstant, desprs de provar aquesta computadora als casinos durant 1972, va adonar-se que lordinador central era massa pesant i el mecanisme massa complex. Al cap duns quatre anys, doncs, Keith va construir versions molt ms lleugeres i cmodes amb lajuda del seu fill. La versi final, anomenada David, estava formada per dos parts: en primer lloc, un ordinador central situat a la butxaca, que tenia la mateixa grandria que una calculadora i saccionava directament prement uns botons; i, en segon lloc, les ulleres especialitzades. Cap a labril de 1977, Keith i el seu fill van anar a jugar durant un temps arribant a guanyar molts diners. La computadora era tant efica Taft. Els casinos tornaven a perdre diners i el rumor que els comptadors havien tornat shavia ests de nou. Per durant el mes de maig de 1977, alguns comptadors van ser 15 que fins i tot el millor comptador de cartes de la histria, Ken Uston, va fer-ne s della contactant amb Keith
enxampats ja que els casinos havien decidit observar-los de ben a prop i van adonar-se que de tant en tant senduien la m a la butxaca. Van descobrir, doncs, que els comptadors utilitzaven computadores i lany 1985 els casinos van arribar a canviar la llei prohibint ls de qualsevol dispositiu per comptar cartes, exposant-se tot aquell que fos enxampat usant-ne, a dures penes a la pres. Els casinos havien aconseguit anullar ls de computadores i semblava que per fi havien guanyat la partida als comptadors.
3.4. Estudiants del MIT

Aquest moment podia haver significat el final del compteig de cartes, per els comptadors van respondre de nou. Aquest cop va ser al MIT (Institut Tecnolgic de Massachusetts), situat a Boston, un dels centres densenyament cientfics ms prestigiosos del mn. Al 1992, un grup destudiants va tenir la idea de fulminar els casinos comptant cartes en grup per passar totalment desapercebuts. Era un enfocament totalment nou i diferent. Ara ja no podrien ser reconeguts perqu sajudaven entre ells i cada persona del grup seguia un rol despistant molt als propietaris. Aquesta metodologia per vncer els casinos es va estendre molt entre els estudiants del MIT i van arribar a formar-se molts grups distributs entre els casinos de Las Vegas cada cap de setmana. El funcionament daquests grups es basava, doncs, en una distribuci dels membres del grup de manera que cadasc dugus a terme una tasca concreta. Aquestes tasques o rols eren: En primer lloc, lobservador. El seu treball no consistia en guanyar diners sin en comptar les cartes i determinar el moment en qu la baralla es tornava positiva. En segon lloc, el controlador. Apostava poc seguint lestratgia bsica per tal de minimitzar les prdues, confirmava el recompte de lobservador i calculava el moment exacte del gran atac. I, en tercer lloc, el gran jugador. Es passejava per les taules on jugaven els seus companys esperant el senyal secret del controlador. Aleshores arribava a la taula de joc i feia una aposta molt elevada. Lestratgia, doncs, girava 16
entorn a la capacitat del gran jugador per semblar un afortunat jugador solitari i apostar grans sumes sense aixecar sospites. El contraatac dels casinos, per, va entrar en una nova i decisiva fase. A lestiu de 1993 els casinos van contractar lequip de Griffin Investigations, la companyia de seguretat de casinos ms important del mn, per acabar duna vegada per totes amb el recompte de cartes. Van comenar a reunir informaci sobre els guanyadors sistemtics, adonant-se que molts jugadors provenien de Boston, que jugaven noms els caps de setmana i que rondaven ledat universitria. No els va resultar gaire difcil, doncs, deduir que provenien del MIT i que estaven davant dalgunes de les ments ms privilegiades dAmrica. Griffin Investigations va comenar per recopilar una gran base de dades amb una mena de llista negra de tots aquells jugadors que algun cop havien comptat cartes. La soluci final va ser installar tecnologia intelligent de reconeixement facial per a lidentificaci rpida i exacta de tot aquell que entrava al casino, negant-li la entrada si formava part daquesta llista negra.
3.5. El compteig avui dia

Finalment, els dies per als grans comptadors de cartes semblen haver acabat. Resulta prcticament impossible guanyar-se la vida com a comptador de cartes. No obstant, com a afici per obtenir algun tipus dingrs complementari per tal de no cridar massa latenci del casino, encara resulta factible en segons quines zones del mn. Tamb cal destacar que amb l'arribada dInternet els casinos han trobat una soluci alternativa i absolutament definitiva al compteig cartes. Aix s aix ja que les tcniques informtiques de programaci de casinos en lnia permeten que cada vegada que sha acabat una ronda, automticament es tornin a barallar totes les cartes a la baralla fent impossible el compteig.
17
4. PROBABILITAT AL BLACKJACK
4.1. Introducci a la probabilitat

Blackjack dabans i dara En primer lloc, abans de comenar amb lestudi de la probabilitat al Blackjack, cal tenir present que les regles dabans no sn les mateixes que les dara. Aix, bsicament, s a causa de la voluntat daturar els comptadors de cartes per part dels casinos al llarg de la histria. Els aspectes ms destacables de les regles del Blackjack antic dels anys 60 eren els segents:

Es jugava amb 1 baralla Es permetia doblar amb qualsevol m inicial S'oferia rendici El crupier es donava a ell mateix dues cartes (una cap amunt i una cap avall) al principi. A continuaci, se seguia el mateix procediment que amb el Blackjack americ actual (per sense el sistema de prismes ja que encara no shavia innovat).
Com es pot observar, eren unes regles realment favorables al jugador en termes de probabilitat. De fet, noms utilitzant lestratgia bsica, un jugador dels anys 60 ja estava davant dun joc anivellat (0% davantatge del casino) donat que tan sols sutilitzava una sola baralla. Al llarg de la histria, per, el Blackjack ha anat canviant, sobretot amb lobjectiu daturar els comptadors per part dels casinos. Per exemple, els casinos van decidir agregar un major nombre de baralles, la qual cosa va augmentar el seu avantatge des dun 0,345% per dues baralles fins a un 0,54% per a 8 o ms baralles. No obstant, aquest canvi no va ser suficient per acabar amb el compteig ja que no afectava directament a lestratgia dels comptadors. 18
Modalitats del Blackjack Centrant, doncs, lestudi de la probabilitat en el Blackjack actual de 6 baralles, podem afirmar que, en principi, el Blackjack s un joc dissenyat matemticament per perdre tot i ls de lestratgia bsica per part del jugador. Si els casinos guanyen s per alguna ra. Cal, doncs, analitzar com les diferents variants de les regles afecten els marges de benefici de la casa o del jugador, partint de la coneguda premissa que si la banca tan sols ofers la possibilitat de plantar-se o demanar carta, tindria un avantatge d1957% respecte el jugador:

Es permet doblar amb qualsevol m inicial: +1,382% Noms es permet doblar quan la m inicial suma 9, 10 o 11: +1,29% Sofereix rendici: Early surrender +0,629%; Late surrender +0,075% Es pot doblar desprs dobrir una parella: +0,122% Es permet tornar a obrir parelles (menys els asos, que reben una carta addicional i finalitzen les decisions dels jugadors) : +0,036% Repartiment de cartes europeu: -0,088%
Se sap que, en el Blackjack europeu, la casa t un avantatge de 0,63% sobre el jugador mentre que, en el Blackjack americ, la casa t un avantatge de 0,44% sobre el jugador. Tal i com ja sha comentat anteriorment, aix s aix perqu el Blackjack ha estat dissenyat perqu el jugador perdi, tot i que el Blackjack americ ofereix una srie de regles que donen ms oportunitats al jugador. Ara cal comprovar-ho matemticament:
Desavantatge base d1,957% + Noms es pot doblar quan la m inicial suma 9, 10 11 + Es pot doblar desprs dobrir una parella + Repartiment de cartes europeu = -0,63% -1,957 + 1,29 + 0,122 - 0,088 = -0,633 -0,63
Quadre 1: Comprovaci del desavantatge de la modalitat europea
19
Desavantatge base d1,957% + Es permet doblar amb qualsevol m inicial + Es pot doblar desprs dobrir una parella + Es permet tornar a obrir parelles = -0,44% -1,957 + 1,382 + 0,122 + 0,036 = -0,417 -0,44
Quadre 2: Comprovaci del desavantatge de la modalitat americana
Com guanyar i llei dels grans nombres Un cop havent demostrat que el Blackjack s un joc dissenyat perqu el jugador perdi, cal estudiar com minimitzar les prdues. Est demostrat que cap sistema dapostes s una via guanyadora ja que a llarg termini tots acaben donant les mateixes prdues als jugadors. No obstant, s que existeix un llistat de les decisions correctes a prendre per part del jugador en cada jugada possible del Blackjack, anomenat estratgia bsica. Amb aquesta estratgia no sobtenen garanties de guanyar, sin que se sap quina s la jugada matemticament correcta que garanteix el mnim marge de guany de la casa. Aleshores, partint de lestratgia bsica com a base, el compteig de cartes es presenta com lnica manera de guanyar a la casa per part dels jugadors. Aplicant un sistema de compteig s que saconsegueix transformar aquest -0,5% davantatge del casino en un 0,5% (o ms) davantatge del jugador, canviant les tornes del joc. Arribats a aquest punt, per, tampoc s suficient per guanyar duna manera segura al casino en una sessi de joc, entenent per sessi el perode de temps que estem en el casino un dia qualsevol (una tarda, una nit, etc.). En termes de probabilitat, existeix l'anomenada llei dels grans nombres, i tot procs de compteig de cartes, marge de la casa, rendibilitat del casino, o guany esperat d'un jugador avanat es basa en aquest concepte. Tots sabem que si es llana una moneda, hi ha una probabilitat de 50% que surti cara i una probabilitat de 50% que surti creu. Aix no significa que si es llana la 20
moneda 10 vegades sortiran 5 cares i 5 creus. Per si es llana 1000 vegades potser la quantitat de vegades que surti cara o creu ser ms propera a aquest 50%/50%. I si es llana un mili de vegades, tampoc no sobtindran exactament 500.000 cares i 500.000 creus, per el nombre s'apropar encara ms a aquesta proporci. Mentre major sigui la quantitat de proves o esdeveniments, ms ens aproparem a la proporci esperada. El mateix succeeix amb el Blackjack. s com si la moneda estigus lleugerament deformada en forma cncava perqu sigui ms probable que caigui en creu. En el moment que es llanci aquesta moneda moltes vegades, sortir cara forces vegades, per sortiran moltes ms creus a llarg termini. Comptar cartes, doncs, s deformar la moneda cap a l'altre costat. Cal fer un ltim incs molt relacionat amb la llei dels grans nombres per acabar daprofundir-hi. Suposem que un jugador compta cartes en les segents condicions: T un avantatge respecte la banca de 0,5%, el promig de les seves apostes resulta de 20 i el crupier li reparteix 100 mans per hora. Aquest jugador pot determinar la seva expectativa de guany i aquesta s de 10/hora a partir dels segents clculs:
0,5% davantatge sobre el casino * 20 daposta promig = 0,1 de guany per cada m jugada 1 0 mans 0 0,1 * = 10 de guany per cada hora jugada 1h r oa 1m
Quadre 3: Exemple dexpectativa de guany dun comptador
Tot i que ell pronostica tenir una llarga sessi dunes 6 hores i guanyar 60 aquella nit, la realitat s ben diferent ja que, com en el cas de la moneda, existeix una desviaci estndard que pot ser calculada matemticament. La desviaci estndard s una mesura del grau de dispersi de les dades del valor. En processos aleatoris amb distribuci normal, (com el cas de la moneda, el Blackjack, la ruleta, etc.) s'entn que aproximadament el 68,2% dels resultats estan dins 21
d'un rang d'una desviaci estndard, el 95,4% en un rang de dues desviacions estndard i el 99,6% en el rang de tres desviacions estndard. Tot aix, en realitat, vol dir que a causa daquesta varincia pot succeir que el jugador que hem pres com a exemple tingui una sessi no tan sols nulla quant a guanys, sin amb importants prdues econmiques (evidentment, la probabilitat que aix succeeixi s baixa) . Aquest jugador haur dacollir-se a la llei dels grans nombres si vol apropar-se a lexpectativa esperada. s a dir, que en el Blackjack es guanya a llarg termini, i aix s causat per lexistncia de la desviaci estndard.
22
4.2. Probabilitat a fons

4.2.1. Els sistemes daposta Molts jugadors de Blackjack i altres jocs de casino fora anivellats (amb petit marge davantatge de la casa i probabilitats properes al 50%/50%) sempre shan preguntat si existeix algun sistema per guanyar diners noms variant laposta en funci dalgun criteri i lgica. La resposta s ben senzilla: a llarg termini no, cap ni un. Lobjectiu de qualsevol daquests sistemes dapostes s guanyar una unitat i, a continuaci, iniciar una nova srie. Nexisteixen dos tipus: Progressions positives i progressions negatives. Amb les progressions positives, el jugador ha dincrementar la seva aposta desprs de cada jugada guanyada, s a dir, que les seves apostes altes estan recolzades pels diners ja guanyats. Amb les progressions negatives, el jugador ha dincrementar la seva aposta desprs de cada jugada perduda. Aix, per, s molt ms perills ja que una mala srie de mans perdudes li pot fer perdre tot de seguida. De tots els sistemes daposta existents, els dos ms coneguts sn els segents: Martingala Segurament, s el sistema ms conegut. El sistema Martingala consisteix en doblar laposta desprs de cada prdua, de manera que el jugador sempre acabi guanyant la quantitat suficient per cobrir les prdues anteriors ms un benefici que s la quantitat apostada inicialment. Per exemple, comenant amb una aposta mnima d1: si el jugador perd quatre apostes seguides, a la cinquena haur obtingut 1 de benefici (aposta inicial):
1 + 2 + 4 + 8 = 15 perduts 16 = 16 = 15 recuperats + 1 guanyat
Quadre 4: Exemple de Martingala
23
O per exemple, comenant amb una aposta inicial de 5: si el jugador perd cinc apostes seguides, a la sisena haur obtingut 5 de benefici (aposta inicial):
5 + 10 + 20 + 40 + 80 = 155 perduts 160 = 160 = 155 recuperats + 5 guanyats
Quadre 5: Un altre exemple de Martingala
Com es pot apreciar, per, aquest sistema s exponencial i comporta alts riscs. Els principals problemes sn que requereix una gran quantitat de capital per suportar les ratxes perdedores; que els casinos disposen duna aposta mxima per arribar a un punt en qu el jugador no pugui seguir doblant i perdi els seus diners apostats fins aleshores; i que, a ms a ms, s un sistema en que es va doblant, s a dir, exponencial, i no s tan difcil com sembla encadenar una mala ratxa de derrotes. Ms endavant, en la part dexperiments del treball, es posar a prova aquest sistema i sen podran treure conclusions. Sistema Oscar Sense cap mena de dubte, s el sistema dapostes ms eficient i segur de cara al jugador eventual que no es preocupa pel llarg termini. El sistema Oscar consisteix en pujar laposta una unitat ms que lanterior desprs de cada jugada guanyada, i en realitzar una aposta igual a lanterior desprs de cada m perduda. Per, a ms daix, el jugador mai podr realitzar una aposta en qu pugui guanyar ms duna unitat en aquella srie. En el moment en que sha obtingut una unitat de guany comena la nova srie. Per exemple, comenant amb una aposta mnima d1: el jugador perd la primera m i mant laposta (1); perd la segona i continua mantenint laposta (1); guanya la tercera i augmenta una unitat laposta (2); finalment, guanya la quarta i ja ha guanyat una unitat que posa fi a aquesta srie:
24
1 perdut + 1 perdut + 1 guanyat + 2 guanyats = 1 guanyat -1 + (-1) +1 + 2 = 1

Quadre 6: Exemple dOscar
O per exemple, comenant tamb amb una aposta mnima d1: el jugador perd la primera m i mant laposta (1); guanya la segona i augmenta una unitat laposta (2); perd la tercera i mant laposta (2); perd la quarta i continua mantenint laposta (2); guanya la cinquena i augmenta la seva aposta (3); perd la sisena i mant laposta (3); guanya la setena i hauria daugmentar laposta, per com podria guanyar ms duna unitat a la segent m, ha de mantenir laposta (3) i seguir optant com a mxim a una unitat de guany final; finalment, guanya la vuitena i ja ha guanyat una unitat que posa fi a aquesta srie:
1 perdut + 1 guanyat + 2 perduts + 2 perduts + 2 guanyats + 3 perduts + 3 guanyats + 3 guanyats = 1 guanyat -1 + 1 + (-2) + (-2) + 2 + (-3) + 3 + 3 = 1
Quadre 7: Un altre exemple dOscar
Com es pot observar, el sistema Oscar combina les millors caracterstiques dambdues progressions (positives i negatives): el jugador pot suportar ratxes perdedores molt ms llargues i amb una petita cadena guanyadora de seguida es recuperen les prdues anteriors. No obstant, el seu xit depn en bona part de la relaci entre laposta mnima i laposta mxima que estableixi el casino. Ser molt menys probable perdre diners amb un casino que ofereix aposta mnima de 10 i aposta mxima 1000 (relaci 1:100) que no pas amb un casino que ofereix aposta mnima de 5 i aposta mxima de 250 (relaci 1:50). Conforme major sigui aquesta relaci, menys probabilitat de perdre diners el jugador en una sessi concreta de Blackjack.
25
Malauradament, per, a llarg termini aquest sistema acaba sent tan perdedor com el sistema Martingala. La seva virtut, doncs, es basa en la improbabilitat dobtenir una ratxa desastrosa al principi grcies a la seva fortalesa i seguretat. Comparaci dels sistemes daposta amb laposta plana La conclusi final sembla bastant clara: tot i que els sistemes daposta poden semblar eficaos al curt termini de cara als jugadors eventuals, est demostrat que, a llarg termini, no tenen cap incidncia en els nostres guanys o prdues econmiques; el que decidir si guanyem o no ser qui t lavantatge del joc i en quina mesura. Per tant, es pot afirmar que si es compara qualsevol sistema dapostes amb laposta plana (apostar exactament el mateix en cada m sempre) el resultat final, a llarg termini, ser el mateix. Aix s aix ja que la determinaci de lexpectativa de guany/prdua dun jugador ve donada a partir de la segent equaci:
x% davantatge o desavantatge * aposta promig * quantitats de mans per hora * hores jugades en aquella sessi = Guany o prdua en aquella sessi
Quadre 8: Equaci de lexpectativa de guany/prdua
s a dir, un jugador que jugus una sessi amb qualsevol dels sistemes daposta esmentats o aposta plana sempre perdria diners a llarg termini si jugus, per exemple, amb les segents condicions: -0,63% davantatge (modalitat americana); aposta promig de 10; 80 mans jugades en 1 hora; 5 hores jugades en aquella sessi:
1 0 8 mans 0 * * 5hores = -25,2 en aquella sessi 1m 1hora
Quadre 9: Exemple de lequaci de lexpectativa de guany/prdua
-0,63% *
26
4.2.2. Lestratgia bsica Com ja sha anat comentant anteriorment, lestratgia bsica s el llistat de decisions correctes a prendre per part del jugador en cada jugada possible del Blackjack. El seu origen es troba sobre els anys 60, quan uns matemtics van estar treballant molt de temps fent les anlisis combinatries i lestudi de la probabilitat daquest joc, amb complexos i llargs clculs. Van arribar a la decisi ptima del jugador en tot moment i van decidir fer la publicaci dun article matemtic on quedava ben definida i explicada. Durant els segents anys, per, sha aconseguit millorar fins arribar a la perfecci grcies als ordinadors, els quals van realitzar tots els complexos clculs rpidament. I, a ms a ms, sha aconseguit adaptar a la quantitat de baralles corresponent ja que els casinos han anat augmentant el nombre de baralles (i aix afecta totalment a la probabilitat del joc) fins arribar a les sis, el nombre de baralles ms habitual actualment i des de fa anys. Cal recordar que amb aquesta estratgia no sobtenen probabilitats de guany, sin de minimitzaci de les prdues. Lestratgia bsica se sol representar a travs de taules ja que s molt ms visual i fcil de memoritzar de cara al jugador. La taula est estructurada en funci de la suma del valor de la m inicial del jugador i la carta que mostra el crupier. A ms a ms, est estructurada segons els tres tipus de mans existents: toves, dures i parelles (*Si cal, vegeu l apartat 2.2. Les regles del joc per tal de recordar el punt El valor numric de les cartes i els tipus de mans). A lesquerra de la taula trobem les nostres possibles mans i, a dalt, la possible carta que mostra el crupier. Les dues modalitats de joc ms habituals arreu del mn sn la modalitat europea i la modalitat americana, amb sis baralles cadascuna a la gran majoria de casinos. A continuaci, hi ha les dues taules daquestes modalitats: 27
*NO ACCEPTAR MAI LASSEGURANA 28
*NO ACCEPTAR MAI LASSEGURANA 29
4.2.3. El compteig de cartes En qu consisteix? El compteig de cartes, descobert per Edward O. Thorp, s una tcnica emprada al Blackjack que consisteix en poder determinar quines sn les probabilitats dobtenir cartes altes (favorables al jugador) o cartes petites (favorables al crupier) mentre sest jugant. s a dir, poder saber quan el jugador t avantatge sobre el casino. Les cartes altes (asos i figures) sn favorables al jugador perqu li permeten obtenir bones mans, doblar laposta (la qual cosa el casino no pot fer i aqu s on obtenim avantatge) amb una major expectativa, obtenir Blackjack directament amb molta ms facilitat (essent premiats econmicament de manera addicional, a la qual cosa el casino no hi t dret, i aqu de nou obtenim avantatge) , aix com fer passar-se de 21 al crupier molt ms fcilment en les seves mans dures. Les cartes baixes (del 2 al 6), en canvi, sn favorables al crupier perqu li ajuden a fer bones les mans dures. De fet, el 5 s la carta mes favorable per a la casa ja que amb ella pot fer gran quantitat de combinacions per aconseguir 21 o per arribar al seu mnim de 17. Mentre que las s la millor carta per al jugador perqu s la carta necessria per obtenir Blackjack, a ms de ser la millor carta quan sha doblat. A partir daquesta premissa, la clau del compteig de cartes s la segent: en el Blackjack, desprs de cada ronda, les cartes no sn introdudes de nou a la baralla sin que saparten. Un cop sacaba la baralla, sajunten totes les cartes i es torna a comenar. Les probabilitats, doncs, varien constantment en funci de les cartes restants a la baralla. Si un jugador s capa de poder retenir en la seva memria les cartes ja jugades, podr saber quines sn les cartes restants i, en conseqncia, podr determinar la proporci de cartes altes i cartes baixes que queden per jugar. Un cop un jugador sap en quin estat es troba la baralla, haur delevar la seva aposta si la baralla es torna positiva, o b, apostar el mnim possible si la baralla no presenta un estat avantatjs de cara al jugador. Habitualment, quan les probabilitats de guanyar es tornen positives, se sol dir que la baralla est calenta. 30
Els sistemes de compteig Un jugador que compta cartes necessitar utilitzar un sistema de compteig per poder retenir en la seva memria les cartes que ja han sortit de la baralla. No obstant, memoritzar el valor exacte de cada carta jugada resultaria massa complicat, de manera que, cal utilitzar sistemes de compteig que permetin al jugador dur el compte de les cartes que han sortit per mitj duna estratgia basada en aproximacions i laritmtica ms senzilla. Aix ho far assignant valors negatius o positius a les cartes. Les cartes altes, tenen un valor negatiu perqu sn favorables al jugador i si surten de la baralla es redueixen les probabilitats de guanyar del jugador. En canvi, les cartes baixes, tenen un valor positiu perqu eliminar aquestes cartes de la baralla resulta beneficis per al jugador ja que sense elles el crupier reduir les seves probabilitats de guanyar. De sistemes de compteig nhi ha de dos tipus: sistemes balancejats i sistemes desbalancejats. Els sistemes balancejats tenen la mateixa quantitat de cartes amb valor negatiu que amb valor positiu. De manera que, al final de la baralla, el compte final sempre ha de ser zero. El sistema balancejat ms conegut s el sistema Hi-Lo, ideat per Thorp. Els sistemes desbalancejats, en canvi, no tenen la mateixa quantitat de cartes amb valor negatiu que amb valor positiu. Per tant, al final de la baralla, el compte no s zero. El sistema desbalancejat ms conegut s el sistema K-O, tot i que recentment ha estat publicat un nou sistema anomenat OPP que sembla ser molt ms senzill i duna efectivitat totalment comparable. Aquesta darrera explicaci pot semblar una mica confosa. Un es pot plantejar preguntes com perqu en uns sistemes el compte finalitza en zero mentre que en altres no ho fa si la baralla s la mateixa? o sn realment vlids ambds tipus de sistemes si sn tan diferents?. La resposta s ben senzilla: Inicialment, noms existia el sistema Hi-Lo (sistema balancejat), amb el qual molts jugadors van aconseguir grans guanys jugant a Blackjack. Ms endavant, per, els casinos van decidir augmentar el nombre de baralles. Aquest fet, va afectar el compteig de cartes. Matemtics i comptadors van tenir que adaptar les seves estratgies, la qual cosa van fer sense problemes. Arran daquest 31
fet, van sorgir els sistemes desbalancejats que donaven una nova visi del compteig de cartes i intentaven facilitar les coses als comptadors. Tant els sistemes balancejats com els desbalancejats sn vlids per al jugador i li proporcionen un avantatge gaireb idntic (al voltant de +1%). Els sistemes desbalancejats, doncs, en principi es presenten com uns sistemes ms simples i fcils dusar de cara al jugador. Tot seguit aprofundirem en aquest tema analitzant els sistemes de compteig ms coneguts i podrem entendrem el perqu de tot plegat amb ms precisi. El sistema balancejat: Hi-Lo A continuaci sexplicar el funcionament del sistema Hi-Lo, el primer sistema de compteig a partir del qual deriven tots els altres, ideat per Edward O. Thorp. s un sistema balancejat i possiblement encara sigui el ms ests arreu del mn. En principi el sistema s simple: les cartes baixes (2, 3, 4, 5 i 6) tenen el valor de +1; les cartes neutres (7, 8 i 9) tenen el valor de 0 ; i les cartes altes (10, J, Q, K i As) tenen el valor de -1. I si les cartes baixes sn bones per al casino, per qu tenen valor positiu? Perqu quan una carta baixa surt de la baralla, la proporci de cartes altes que romanen a la baralla ha augmentat i lavantatge ha canviat lleugerament a favor del jugador.
32
El resultat final de comptar tota la baralla (realitzar la suma algebraica de totes les cartes amb els valors assignats de -1, 0, +1) s 0 ja que hi ha la mateixa quantitat de cartes del 2 al 6 que 10, figures i asos. I per aix es diu que el sistema Hi-Lo s un sistema balancejat. Ara cal matissar un aspecte fonamental del compteig en els sistemes balancejats i el Hi-Lo. Al llarg duna partida de Blackjack el compte de la baralla pot anar assolint valors positius, negatius o zero. Daix sen diu el compte corrent. Quan es va desenvolupar el mtode Hi-Lo es jugava amb una sola baralla. En aquells temps, quan el compte corrent arribava a +2 el joc era molt favorable per al jugador i podia pujar l'aposta amb molta probabilitat de guanyar. Avui en dia, per, amb jocs de sis i vuit baralles, un compte corrent de +2 al comenament de la sabata (conjunt de baralles), no significa res. El mtode que s'utilitza per determinar si una sabata est realment calenta o no, s determinar el compte real a partir del compte corrent i la quantitat de cartes que shan jugat fins aleshores. El compte real es calcula fcilment per mitj de la segent equaci:
Compte real = compte corrent / nombre de baralles que falten per jugar
Quadre 10: Equaci del compte real
Per exemple, si en una sabata de 6 baralles el compte corrent arriba a +15 i noms sha jugat una baralla:
Compte real = 15 / 5 = 3 = +3
Quadre 11: Exemple de clcul del compte real
La determinaci del compte real s la que permet al jugador que compta cartes saber que realment les probabilitats estan a favor o en contra. s per aix que el jugador ha d'estar pendent de la quantitat de cartes que s'han jugat, fixant-se en quantes baralles hi ha en la safata de descart. 33
El sistema desbalancejat: OPP A continuaci sexplicar el funcionament del sistema OPP, el sistema desbalancejat ms recent, ideat per Carlos Zilzer (autor del blog vivaelblackjack). Segurament, el sistema desbalancejat ms popular s el K-O, per labismal facilitat en ls del sistema OPP, amb una potncia o eficcia prcticament idntica, lest convertint rpidament en un dels millors sistemes simples de compteig. La manera de comptar les cartes en el sistema OPP s diferent a la resta de sistemes. En primer lloc, cal determinar el valor del compte en les mans inicials: una m sense cartes baixes (del 2 al 6) t un valor de -1; una m amb una carta baixa t un valor de 0; i una m amb 2 cartes baixes t un valor de +1. En segon lloc, cal analitzar el valor de les cartes que surten en les segents jugades: cada carta baixa addicional que un jugador rebi suma +1 al compte. El jugador, doncs, noms sha de fixar en les cartes baixes. Cal matissar que les obertures de parelles es consideren mans noves. Arribats a aquest punt, s necessari recordar que, al ser un sistema desbalancejat, no sha de passar el compte corrent al compte real, la qual cosa facilita la feina al jugador. Per acabar dentendre com es duu a terme el compteig de lOPP, noms cal observar la segent taula, que s un exemple duna ronda qualsevol amb 6 jugadors: Jugador 5 Jugador 1 Jugador 2 Jugador 3 Jugador 4 Jugador 6 As, 10 (Blackjack) 2, 3, 5, 3, 6 7, 8, 7 6, 7, 8 9, 8 As, 8 As, As Compte corrent -1 (com ha obtingut Blackjack, el crupier li paga i retira les cartes immediatament) Compte corrent +3 (+1 de la m inicial i +3 de les segents cartes) Compte corrent +2 (-1 de la m inicial) Compte corrent +2 Compte corrent +1 (-1 de la m inicial) Compte corrent +1 (el jugador obre els asos i obt les segents mans: -1 de la primera m inicial; +1
As, 2, 5 de la segent carta de la segona m) Crupier 10, 6, 2 Compte corrent +2 (+1 de la segent carta) Com apostar quan sest comptant Un cop el jugador domina lestratgia bsica i un sistema de compteig, necessita saber com apostar en cada moment en funci de com va el compte. A ms, ha de saber 34
quin ha de ser el seu capital total per anullar qualsevol risc de runa en cas de venir nombroses ratxes perdedores seguides (la qual cosa s altament improbable). Tots aquests clculs es realitzen a travs del criteri de Kelly. El concepte bsic del criteri de Kelly s que per a un capital determinat, sha de fixar quin percentatge daquest capital ha de ser apostat en funci de lexpectativa de guany/prdua. Si es coneixen amb certesa les expectatives reals, s impossible arribar a la runa si se segueix el criteri de Kelly per dimensionar les apostes. En el Blackjack, seria ideal no apostar quan lexpectativa de guany s negativa i apostar noms quan lexpectativa s positiva. Per en els casinos resulta impossible arribar i sentar-se a la taula quan el compte s positiu, i aixecar i marxar-se quan el compte s negatiu. La majoria de vegades el jugador no tindr ms remei que apostar el mnim mentre les condicions siguin adverses i augmentar laposta quan les condicions es tornin favorables. A ms a ms, en els casinos tamb resulta impossible apostar el mnim perms (per exemple 5) i, sobtadament, apostar una exagerada quantitat de diners (per exemple 150) quan les probabilitats ja sn favorables. Aquest jugador estaria demanant a crits que lexpulsessin del casino per comptar cartes. Aleshores, els comptadors han tingut que calcular i definir les anomenades rampes daposta ptima per mitj del criteri de Kelly. Aquestes varien segons amb quin sistema de compteig sestigui jugant i el nombre de baralles, i sempre han destar enfocades en funci del capital de qu es disposa. Cada sistema de compteig t associat una estratgia dapostes (prviament calculada per matemtics a partir del criteri de Kelly) on sindica la quantitat a apostar segons el compte, laposta mnima amb qu es vol jugar i el rang dapostes que vol utilitzar el jugador (conforme ms gran sigui aquest rang, ms probable s que el detectin comptant i lexpulsin). Per exemple, est demostrat que per al sistema de compteig Hi-Lo, seguint un rang dapostes d1 a 8 unitats (i tenint un capital prviament calculat que permeti al jugador afrontar qualsevol ratxa perdedora) la rampa daposta ptima seria: 35
Compte real HiLo 6 baralles Menys que +1 +1 +2 +3 +4 o ms
Unitat daposta
Amb una aposta mnima de 5
Amb una aposta mnima de 10 10 20 40 60 80
1 2 4 6 8
5 10 20 30 40
O, per exemple, tamb est demostrat que per al sistema de compteig OPP, seguint un rang dapostes d1 a 16 unitats (aqu el jugador ja est arriscant ms que en lexemple anterior ja que s un rang dapostes ms alt) la rampa daposta ptima seria: Compte corrent OPP 6 baralles Menys que +5 +5 +6 +7 +8 o ms Unitat daposta 1 2 6 8 16 Amb una aposta mnima de 5 5 10 30 40 80 Amb una aposta mnima de 10 10 20 60 80 160
Ja per concloure, quant al capital de joc, gaireb tots els autors coincideixen en que si es vol anullar absolutament la possibilitat dacabar en runa, l'aposta mxima no ha de ser major a l'1% del capital total de qu es disposa. Per exemple, jugant a taules de 5 daposta mnima i utilitzant el sistema Hi-Lo amb un rang dapostes d1 a 8 (40), el capital hauria de ser de 4.000. No obstant, un jugador podria comenar a jugar amb menys capital i la probabilitat dacabar en runa seria bastant baixa, per no impossible. ndexs de joc Per concloure, cal tenir present que en el Blackjack, segons com va el compte, de vegades cal : en primer lloc, modificar lestratgia bsica ja que les probabilitats han canviat, podent obtenir aix incrementar la potncia del sistema de compteig en almenys un 20%; en segon lloc, acceptar lassegurana si el compte est molt elevat ja que s fora probable que el crupier obtingui el Blackjack.
36
Quant el compte sha tornat positiu de cara al jugador, el jugador ha dutilitzar una estratgia bsica diferent per a comptadors. Els principals canvis sn: La nostra m contra la carta del crupier 8 contra 5 8 contra 6 9 contra 2 A,2 contra 4 A,3 contra 4 A,6 contra 2 A,7 contra 2 A,8 contra 5 A,8 contra 6 12 contra 3 16 contra 10 A,7 contra As 4,4 contra 4 7,7 contra 8 Doblar (noms es pot aplicar en la modalitat americana) Si Si Si Si Si Si Si Si Si Si Si Si Si Si Quedar-se Obrir parelles
Es pot observar que algunes decisions, com les de quedar-se, sn fora lgiques ja que seria molt probable passar-se de 21 quan la baralla est carregada de cartes altes.
4.2.4. La importncia de les condicions de joc La profunditat de la sabata S'entn per profunditat el lloc de la sabata on el crupier colloca la carta de tall (una carta generalment de plstic i d'un color cridaner), que al sortir li indica que ha de procedir a barallar de nou totes les cartes. s a dir, que mai es jugaran totes les baralles duna sabata. Es jugaran tantes com determini el casino amb la seva profunditat. Un cop el jugador domina lestratgia bsica, un sistema de compteig de cartes, i sap com gestionar el seu capital amb rampes daposta ptima, ha dassegurar-se que al casino on va a jugar les sabates tenen una bona profunditat. 37
La profunditat s essencial per poder guanyar diners comptant cartes. De fet, si la carta de tall no es colloca, com a mnim, al 70% de la sabata el jugador estar regalant els seus diners i el seu temps al casino. Aix s aix ja que sense una bona profunditat la quantitat de vegades en qu el compte es torna positiu s gaireb nulla o, si hi fa, ho fa durant molt poc temps ja que de seguida sarriba a la carta de tall. En canvi, si la carta de tall es colloca a una bona profunditat, laposta mitjana del jugador augmentar perqu en nombroses vegades haur pogut pujar laposta quan el compte era positiu. s evident, doncs, que un comptador de cartes haur de tenir ben presents les condicions de joc del casino (bsicament la profunditat de la sabata) si realment vol guanyar diners. La importncia de la carta tall s prcticament tan important com el propi fet de comptar cartes.
38
PART II: Experiments i anlisi dels resultats
39
5. ELS EXPERIMENTS
5.1. Plantejament dels experiments

Arribem a la part experimental del treball. Ara caldr comprovar si realment es guanyen (o no) diners amb el Blackjack. Ats que soc menor dedat i no disposo dun capital suficient com per poder jugar amb garanties, he decidit utilitzar un simulador de Blackjack que permet a lusuari ajustar al mxim les condicions de joc. En concret, s el simulador de la pgina web dun antic membre de lequip del MIT. A diferncia dels casinos en lnia, permet dur a terme el compteig de cartes sense cap problema ja que al final de cada ronda no torna a barallar les cartes que han sortit a la baralla. Tamb es diferent dels simuladors automtics de milions de mans que existeixen (uns simuladors que, introduint totes les dades necessries, com per exemple les condicions de joc, sn capaos de jugar automticament milions de mans per poder determinar amb exactitud que succeir a llarg termini). La meva intenci, per, no s la dutilitzar un simulador automtic sin un simulador manual de joc en qu lusuari jugus de manera real com si de jugar en un casino real es tracts. Aix, bviament, requerir una despesa de temps enorme, aix com estar absolutament concentrat quan sest jugant per poder comptar i fer les apostes correctes. Lesfor, per, crec que val la pena. Quins seran els experiments? Realitzar tres experiments: un sobre els sistemes daposta i els altres dos sobre el compteig de cartes. Com ja es va comentar anteriorment durant lexplicaci del sistema dapostes Martingala, cal demostrar que realment estem davant dun sistema perdedor a llarg termini. En primer lloc, doncs, trobem lexperiment del sistema Martingala. En segon lloc, trobem un experiment sobre el compteig. Aquest experiment disposar dunes molt bones condicions de joc de cara als comptadors, per tal de poder guanyar una bona quantitat de diners. Sutilitzar el sistema de compteig OPP i les 40
condicions de joc seran les segents: modalitat americana, dues baralles, profunditat de la sabata 70%. En tercer lloc, trobem un altre experiment sobre el compteig. Aquest experiment disposar dunes condicions de joc no regulars de cara als comptadors, i resultar fora difcil guanyar amb plena seguretat una certa quantitat de diners tot i disposar duna major profunditat. Sutilitzar el sistema de compteig OPP i les condicions de joc seran les segents: modalitat europea, sis baralles, profunditat de la sabata 80%. Durada dels experiments El pas previ a desenvolupar el plantejament de cada experiment, s qestionar-se quina ser la longitud daquests experiments. La millor soluci seria poder simular milions de mans, per com ja sha comentat, no s aix el que desitjo, sin jugar jo manualment com un jugador de veritat. Per tant, es jugar a mig termini per tal de poder acabar els experiments. Aix es tradueix a simular 10 sessions per a cada experiment. Per poder determinar la longitud dels experiments cal partir de dues premisses: duna banda, est demostrat que cada jugador consumeix, de mitja, uns 12 segons (ja sinclouen prdues de temps de tot tipus); daltra banda, en les sessions que simular noms hi hauran dos jugadors (jo i crupier, que per efectuar els clculs t el valor de jugador). Arran daqu, la durada exacta dels experiments vindr donada pels segents clculs:
12 segons * 2 jugadors = 24 segons/ronda 24 segons 1ronda
1r na od 3.6 0 segons 0 * = 150 rondes/hora 2 segons 4 1h r oa
Quadre 12: Clcul de la durada dels experiments
Ara suposem que, a la vida real, cada sessi nostra al casino t una durada d1 hora de joc intensiva. En realitat, shi sol estar unes 4 hores, per cal tenir en compte 41
que el nostre experiment ha de ser adaptat al mig termini i que, a ms a ms, cal descomptar qualsevol despesa de temps com els descansos que es dna a si mateix el jugador, la beguda que compra a la barra, etc. Si adaptem els clculs a aquesta duraci d1 hora real de joc intensiva en cada sessi i tenim present que jugarem un total de 10 sessions en cada experiment:
150 rondes 1hora 150 rondes 1sessi 1hora 1sessi
= 150 rondes/sessi
0 * 1 sessions = 1.500 rondes totals

Quadre 13: Continuaci del clcul de la durada dels experiments
Finalment, doncs, podem afirmar que la duraci de cada experiment ser de 1.500 rondes (mans jugades) distribudes equitativament en 10 sessions de joc. Plantejament de lexperiment 1: Sistema Martingala Ats que el sistema Martingala, igual que els dems sistemes daposta, requereix una bona relaci entre laposta mnima i laposta mxima que ofereix el casino, semprar la relaci 1:2.000 (5$ daposta mnima i 10.000$ daposta mxima) que ofereix actualment el Casino Bellagio de Las Vegas. s, sense cap dubte, la millor relaci que he pogut trobar entre els casinos ms importants del mn. La modalitat daquest experiment, doncs, ser la modalitat americana amb 6 baralles. Laposta mnima ser de 5$. Pel que fa al capital, sha de tenir en compte que per als jugadors destratgia bsica que no compten cartes, certs clculs matemtics indiquen que per jugar cmodament una sessi de 4 hores de Blackjack cal disposar dun capital 40 vegades ms gran que laposta mnima amb qu es jugui. Aleshores, si un bon capital per una sola sessi serien 200, el capital destinat a aquest experiment ser de 2000.
42
La qesti s: utilitzant lestratgia bsica, amb unes condicions de joc tan favorables i un capital ms que adequat, ser capa de sobreviure el sistema Martingala? Plantejament de lexperiment 2: OPP en molt bones condicions Abans dendinsar-nos a fons en el plantejament daquest experiment, cal tenir present que el compteig de cartes noms s vlid si es juga a llarg termini. Aix representarien milions de mans. No obstant, per qesti de temps i a fi de poder concloure lexperiment, es jugar a mig termini. Aquest fet, doncs, pot fer variar lleugerament el resultat final de tal manera que no sacabin obtenint els guanys esperats. Laposta mnima ser de 10$ ja que les condicions de joc seran excellents: modalitat americana, dues baralles i 70% de profunditat. Ara noms cal determinar el capital. Tal com es va comentar, laposta mxima dun comptador de cartes no ha de ser ms gran que l1% del seu capital. Cal fixar-se en el rang dapostes, que ser el segent: Compte corrent OPP 2 baralles Menys que +1 +1 +2 +3 +4 o ms Unitat daposta 1 2 4 6 8 Amb una aposta mnima de 10$ 10$ 20$ 40$ 60$ 80$
Com es pot observar, laposta mxima ser de 80$, per tant, el capital total haur de ser de 8.000$. Plantejament de lexperiment 3: OPP en condicions regulars Igual que amb lexperiment anterior, abans dendinsar-nos a fons en el plantejament daquest experiment, cal recordar novament que el compteig de cartes noms s vlid si es juga a llarg termini. Si a aix afegim que aquest experiment disposa
43
dunes condicions de joc no del tot envejables, s probable que no sacabin obtenint els guanys esperats. En aquest cas, laposta mnima ser de 5 ja que les condicions de joc no sn tan bones: modalitat europea, sis baralles i 80% de profunditat. Ara noms cal determinar el capital. Ja sabem que laposta mxima dun comptador de cartes no ha de ser ms gran que l1% del seu capital. Cal fixar-se en el rang dapostes, que ser el segent: Compte corrent OPP 6 baralles Menys que +5 +5 +6 +7 +8 o ms Unitat daposta 1 2 6 8 16 Amb una aposta mnima de 10 5 10 30 40 80
Com es pot observar, laposta mxima ser de 80, per tant, el capital total ser el mateix dabans: 8.000 Es pot apreciar que la moneda, en aquest cas, s leuro. Aix tan sols es deu a que susar la modalitat europea. Per no t absolutament cap mena de rellevncia. El valor de leuro en aquest experiment s el mateix que el del dlar, s a dir, valor dunitat.
44
5.2. Experiment 1: Sistema Martingala

Expectatives Sota el meu punt de vista, les expectatives sn de runa tot i jugar a mig termini. Considero que jugar en el casino que ofereix la millor relaci entre aposta mnima i mxima no ser suficient per deixar en evidncia a aquest sistema. No obstant, la possibilitat que no sacabi en runa i, en conseqncia, sobtinguin guanys, mereix ser considerada ja que no estem avaluant el sistema a llarg termini. Resultats La segent taula mostra el capital inicial amb qu partim en cada sessi, el guany o prdua de cada sessi, i els diners totals al final de cada sessi:
Sessions 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Capital inicial de la sessi($) 2000 2715 -
Guany/prdua de la sessi ($) 715 -2713 -
Diners totals ($) 2000 2715 2 2 2 2 2 2 2 2 2
45
La grfica reflecteix de manera visual levoluci dels diners totals desprs de cada sessi:
Experiment 1 3000
Diners totals ($)
2500 2000 1500 1000 500 0 0 1 2 3 4 5

Sessions
10
Observacions Tal com es preveia, el sistema Martingala va demostrar els riscos que comporta utilitzar-lo, conduint el jugador a la runa tan sols a la segona sessi. Es van obtenir uns altssims guanys (cosa habitual, si s que aconsegueix acabar guanyant) a la primera sessi, en concret de 715$. Per la suma daix al capital inicial de joc (2000$), s a dir, 2715, no van ser suficient per combatre una terrible ratxa perdedora, unes ratxes que no sn tan difcils de patir tal i com ha quedat demostrat.
46
5.3. Experiment 2: OPP en molt bones condicions

Expectatives Amb la modalitat americana de 2 baralles (gens habitual avui dia) partim amb un desavantatge de -0,175%. El sistema OPP ens proporciona gaireb un +1% davantatge sobre el casino, aproximadament +0,9%. Partint daquestes dues afirmacions, doncs, les expectatives de guany al cap de deu sessions poden ser calculades a partir de lequaci de lexpectativa de guany/prdua. Tan sols cal afegir que a partir de les anotacions que vaig fer conforme avanava lexperiment i utilitzant el rang dapostes establert, vaig realitzar la suma de totes les apostes en cada sessi de joc, obtenint una mitjana aritmtica (aposta promig) de 26$ aproximadament.
x% davantatge o desavantatge * aposta promig * quantitats de mans per hora * hores jugades en aquella sessi = Guany o prdua en aquella sessi x% davantatge o desavantatge * aposta promig * quantitats de mans totals= Guany o prdua total (-0,175% + 0,9%) * 28 * 1500 = 304,5$ 305$
Quadre 14: Expectativa de lexperiment 2
Tot i tenir unes condicions de joc realment favorables i haver determinat un guany de 283$ al final de lexperiment, el factor de no jugar a llarg termini podr variar aquest guany a lala o a la baixa, per el que sembla fora segur s que no es perdr.
47
Resultats La segent taula mostra el capital inicial amb qu partim en cada sessi, el guany o prdua de cada sessi, i els diners totals al final de cada sessi:
Sessions 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Capital inicial de la sessi($) 8000 8720 8345 8325 9180 9345 9085 8385 8680 9095
Guany/prdua de la sessi ($) 720 -375 -20 855 165 -260 -700 295 415 -650
Diners totals ($) 8000 8720 8345 8325 9180 9345 9085 8385 8680 9095 8445
Experiment 2 9500
Diners totals ($)
9000 8500 8000 7500 7000 0 1 2 3 4 5

Sessions
10
48
Observacions Tal com es preveia, el sistema OPP en unes condicions de joc tan excellents ha funcionat a la perfecci. De fet, per qesti de varincia, el guany final (445$) ha resultat superior al guany esperat (305$), amb una diferncia de +140$. Poden apreciar-se nombroses prdues en determinades sessions (fins i tot de 700$ en una delles), per no van ser suficients per anullar les fortes sessions de guany que van donar lloc al benefici final. La conclusi sembla clara: lexperiment ha funcionat correctament per el factor varincia ha estat bastant decisiu i de la mateixa manera que ens ha proporcionat guanys addicionals no esperats, podia haver jugat a la nostra contra deixant-nos amb un marge de benefici bastant redut.
49
5.4. Experiment 3: OPP en condicions regulars

Expectatives Amb la modalitat europea de 6 baralles partim amb un desavantatge de -0,63%. El sistema OPP ens proporciona gaireb un +1% davantatge sobre el casino, aproximadament +0,9%. Partint daquestes dues afirmacions, doncs, les expectatives de guany al cap de deu sessions poden ser calculades novament a partir de lequaci de lexpectativa de guany/prdua. Tan sols cal afegir que a partir de les anotacions que vaig fer conforme avanava lexperiment i utilitzant el rang dapostes establert, vaig realitzar la suma de totes les apostes en cada sessi de joc, obtenint una mitjana aritmtica (aposta promig) de 12$ aproximadament.
x% davantatge o desavantatge * aposta promig * quantitats de mans per hora * hores jugades en aquella sessi = Guany o prdua en aquella sessi x% davantatge o desavantatge * aposta promig * quantitats de mans totals= Guany o prdua total (-0,63% + 0,9%) * 12 * 1500 = 48,6 49
Quadre 15: Expectativa de lexperiment 3
Un guany duns 49 no sembla un guany gaire significatiu si es t en compte el factor mig termini. Per tant, sembla probable acabar lexperiment sense els guanys esperats ja que aquests no sn tan elevats com en lexperiment anterior. s a dir, que no poden fugir del risc de poder acabar obtenint prdues a causa de la varincia.
50
Resultats La segent taula mostra el capital inicial amb qu partim en cada sessi, el guany o prdua de cada sessi, i els diners totals al final de cada sessi:
Sessions 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Capital inicial de la sessi() 8000 8317,5 8247,5 8350 7732,5 7780 7622,5 7520 7822 7967
Guany/prdua de la sessi () 317,5 -70 102,5 -617,5 47,5 -157,5 -102,5 302 145 -15
Diners totals () 8000 8317,5 8247,5 8350 7732,5 7780 7622,5 7520 7822 7967 7952
Experiment 3 8600 8400

Diners totals ()
8200 8000 7800 7600 7400 7200 7000 0 1 2 3 4 5

Sessions
10
51
Observacions Malauradament, tot i partir amb un avantatge respecte la banca, el sistema OPP no ha estat capa de vncer en unes condicions de joc no gaire bones. El fet de no jugar a llarg termini ha propiciat a la varincia el suficient poder com per desfer les nostres previsions. No tan sols sha acabat sense guanys, sin que sha produt una petita prdua de 48. En aquest cas, esperant un guany de 49, la diferncia ha estat de -48. Cal destacar, per, que un dels motius principals pels quals shan obtingut prdues va ser la quarta sessi, on es van perdre ms de 600. Normalment, durant una sessi sencera, noms acostuma a haver-hi una forta ratxa d'apostes altes, que dura entre 4 i 6 mans (mxim dues ratxes daquestes per sessi). En la quarta sessi, per, van haver-hi ms, gaireb tota la sessi en s va tenir una aposta promig molt ms alta que la resta. Per tant, s una sessi on es podia haver guanyat moltssim, per no va ser aix i la gran majoria de mans de 80 o doblant 80 a 160 (les jugades clau) es van perdre. La conclusi, doncs, s que al disposar dunes condicions molt menys favorables que en lexperiment anterior, lexpectativa de guany no era suficient com per assegurar guanys si tenim en compte el mig termini. A llarg termini, de ben segur que sobtindrien guanys ja que aix ho diuen les matemtiques.
52
PART III: Pellcula 21 Blackjack
53
6. PELLCULA 21 BLACKJACK
6.1. Comentari de la pellcula

Abans de donar per acabat el treball, he cregut necessari fer un breu comentari sobre la pellcula 21 Blackjack. Ho he decidit aix ja que si en el seu dia no hagus vist aquest film de Robert Luketic, el meu treball de recerca seria ben diferent. He de reconixer que des de la primera vegada que vaig veure la pellcula, ja em va encantar i em va deixar bombardejat de preguntes sobre com devia funcionar exactament tot aix del compteig de cartes. De mica en mica, em vaig anar informant i vaig creure que el treball podria ser factible. Analitzant la pellcula en s, "21: Blackjack" s un thriller d'acci que torna a portar a la pantalla l'univers dels casinos de Las Vegas. La pellcula tracta sobre els estudiants del MIT i est basada en la novella Bringing down the house. Narra la histria de Ben Campbell (Jim Sturgess), un estudiant del MIT brillant amb els nmeros, que vol ingressar a la Facultat de Medicina de Harvard, per que no pot pagars'ho. Un bon dia en Micky Rosa (Kevin Spacey), el seu professor de matemtiques, se n'adona de lextraordinria capacitat del noi i el recluta per al seu equip secret de Blackjack del MIT, compost per quatre estudiants ms, dos nois i dues noies. Tots sis aniran a Las Vegas a fer-se d'or, i ho aconseguiran. Sota el meu punt de vista, sobretot cal destacar el bon paper de Kevin Spacey i de Laurence Fishburne (aquest darrer duu a terme el paper de lhome de seguretat del casino). No obstant, sent crtic, tamb cal afegir que la pellcula exagera les coses mostrant-nos com guanyen grans quantitats m darrera m quan en el Blackjack un jugador pot acabar amb una sessi perdedora tot i comptar. Tamb ens mostra que quan
54
el casino detecta un jugador comptant cartes, lenvien a lhabitaci fosca i rep una pallissa, la qual cosa no s aix realment. Estem doncs, davant duna histria de joc, matemtiques, enveja, ambici, diners, xit, i que reflecteix fora b bona part del contingut daquest treball.
55
7. CONCLUSIONS FINALS
Fins aqu arriba el treball de recerca Blackjack i probabilitat. Sense cap mena de dubte, el treball que ms volum de feina engloba de tots els que he realitzat fins a la data. I tamb, sense cap mena de dubte, el treball amb el qual ms he gaudit i del que ms orgulls em sento. De fet, ha estat ms un autntic goig haver realitzat aquest treball, que no pas una obligaci. Magradaria comentar alguns aspectes: En primer lloc, que s! Que es poden guanyar diners jugant a Blackjack. Com a mnim a travs de la pantalla de lordinador. Ara b, jugar a la vida real apostant els teus diners deu ser una altra histria i deu requerir un estat mental fort, pacincia, valentia, nervis de ferro i, sobretot, fe en les matemtiques i en el llarg termini. En general, doncs, he quedat fora satisfet amb els resultats obtinguts en els experiments tot i que, en el tercer, de ben segur que si hagus disposat de ms temps per obtenir ms mostres podria haver venut a la varincia. En segon lloc, esmentar els aspectes ms positius amb els quals em quedo, que sn els segents: duna banda, haver estat capa de partir sol en una aventura en qu tenia molts dubtes de mi mateix sobre si podria arribar a entendre tot el que comporta aquest magnfic joc sense lajuda de ning ms que la meva prpia constncia. Tamb mha agradat el fet en s dhaver pogut conixer tot aquest mn que desconeixia. Qui diu que daqu a uns anys no ser jo mateix qui estigui en un casino per afici traient profit a baix nivell? bviament aquesta no s la meva intenci, per ser conscient que amb molt dentrenament podria fer-ho em gratifica completament. En tercer lloc, deixar clar el volum de temps que ha comportat dur a terme un treball daquestes magnituds. Sense anar ms lluny, els experiments en s, tot i que noms sn tres de deu curtes sessions, han requerit un gran esfor i reflexi per calcular com dur-los a terme (en quines condicions, quantes sessions per experiments, quantes rondes per hora, etc.). A tot aix, afegir que comptar cartes requereix un altssim grau de concentraci si no es volen cometre errades, i un munt de paperassa en brut que no 56
he presentat en aquesta recerca. A ms, he consultat bibliografia complementria en llengua anglesa, concretament, el llibre Beat the Dealer dEdward O. Thorp. I en darrer lloc, tornar a agrair al blog vivaelblackjack la qualitat de tota la seva informaci publicada. Realment ha estat vital disposar dun suport en castell de tanta validesa i professionalitat. Tamb fer una breu citaci als meus pares pel seu suport i, especialment, a la mare per lajut en la presentaci de tot el treball i el temps que mha dedicat.
57
8. BIBLIOGRAFIA
Llibres: Thorp, Edward O., Beat the Dealer, Ed. Vintage Books, New York: 1996, ISBN 0-394-70310-3. Pgines web: http://es.wikipedia.org/wiki/Blackjack http://es.wikipedia.org/wiki/Conteo_de_cartas http://reglasdelblackjack.es/historia-del-blackjack.php http://vivaelblackjack.blogspot.com http://www.bj21.com.ar http://www.blackjackforumonline.com http://www.blackjackinfo.com/bst/ http://www.casino-barcelona.com http://www.qfit.com/index.htm Vdeos: Documental de la BBC Making Millions the Easy Way visualitzat a YouTube: o Part 1: http://www.youtube.com/watch?v=zRt9_M5kKX8 o Part 2: http://www.youtube.com/watch?v=uW2crI4VrO8&feature=related o Part 3: http://www.youtube.com/watch?v=FOKHVnknjqI&feature=related o Part 4: http://www.youtube.com/watch?v=WzwNmNWmkz4&feature=related o Part 5: http://www.youtube.com/watch?v=EZlIKgctjOM
58

Treball Blackjack I Probabilitat 13.01.09

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Treball Blackjack I Probabilitat 13.01.09

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BLACKJACK I PROBABILITAT

PART III: Pellcula 21 Blackjack 6..............................................................Comentari de la pellcula 21 Blackjack ..............................................................................................................................54

7...................................................................................................Conclusions finals ..............................................................................................................................56

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

PART I: Marc teric

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

2.2. Regles del joc

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

Sollicitar carta addicional (hit): El jugador pot sollicitar tantes

Doblar (double down): El jugador pot augmentar la seva aposta

Assegurana (insurance): Si la primera carta que es reparteix el

Rendir-se (surrender): El jugador pot rendir-se entregant la

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

2.3. Les seves modalitats

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

3. HISTRIA DEL BLACKJACK

3.1. Origen del joc

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

3.2. Edward O. Thorp i el compteig de cartes

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

3.3. Keith Taft i les computadores

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

3.4. Estudiants del MIT

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

3.5. El compteig avui dia

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

4.1. Introducci a la probabilitat

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

4.2. Probabilitat a fons

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

1 perdut + 1 perdut + 1 guanyat + 2 guanyats = 1 guanyat -1 + (-1) +1 + 2 = 1

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

*NO ACCEPTAR MAI LASSEGURANA 28

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

*NO ACCEPTAR MAI LASSEGURANA 29

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

Compte real HiLo 6 baralles Menys que +1 +1 +2 +3 +4 o ms

Amb una aposta mnima de 5

Amb una aposta mnima de 10 10 20 40 60 80

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat

PART II: Experiments i anlisi dels resultats

TREBALL DE RECERCA Blackjack i probabilitat