Barcelona nica

Catalunya

Barcelona nica
Poques sn les ciutats que a mesura que les anem coneixent es continuen mostrant tan fidels a si mateixes i tanmateix tan canviants i multiformes com Barcelona, i encara ms escasses aquelles que ofereixen contrastos tan marcats i mns de polsos tan diferents. Barcelona s una ciutat mltiple, viva, que es transforma amb la llum al pas de les hores i muda amb les estacions; que comprn realitats socials diverses, afectades dun esdevenir histric que hi ha anat deixant un solatge cultural que la fa nica. Capital bimillenria dun pas millenari, Barcelona s causa de la cohesi de Catalunya. Tot el seu passat es projecta sobre el seu present, la seva realitat fsica ens permet refer-ne amb nitidesa levoluci des dels orgens. La seva capitalitat s martima, prpia dun poble de marins i comerciants. Barcelona s, ras i curt, una ciutat mediterrnia. Si per situaci i bellesa s nica, tamb ho s per hospitalria. Bona part de la seva rica tradici emprenedora, industriosa i creativa prov duna realitat humana dalluvi, prpia de tota ciutat cosmopolita, oberta i generosa. Fruit de tot plegat sn, sens dubte, el dinamisme del seu teixit social i la riquesa cultural i artstica acumulada. A hores dara, Barcelona s una destinaci turstica de primer ordre, una ciutat paradigmtica de les mltiples possibilitats que pot oferir una poblaci que ha sabut aplegar una tradici llarga i slida i un dinamisme i una capacitat de modernitzaci extraordinaris. La celebraci, el 1992, dels Jocs Olmpics, hi va ser un important estmul per a la renovaci urbanstica. Daleshores en Barcelona ha mantingut una lnia ascendent i podem afirmar que va cam desdevenir el principal centre logstic del sud dEuropa i un dels grans pols culturals de la Mediterrnia.

Pantocrtor. Museu Nacional dArt de Catalunya (MNAC)

La Barcelona vella
Barcelona s una fundaci dels romans, que durant el regnat de lemperador August (27 aC-14 dC) establiren una nova colnia, Barcino, a la plana litoral que sestn entre el Llobregat i el Bess, on conflueixen els grans eixos de comunicaci del pas. El recinte primitiu, al cim dun petit tur que sanomen Mons Taber, sestructur segons el model usual a lpoca: planta rectangular amb dos eixos (decumanus i cardo maximus) que sunien al forum, el qual encara coincideix amb el centre poltic de la ciutat, la plaa de Sant Jaume. Al cim del tur saixec el temple dAugust, del qual es conserven quatre imposants columnes dins la seu del Centre Excursionista de Catalunya. Els panys de muralla romana que encara podem admirar, corresponen a les fortificacions de la fi del s. III i comenament del IV, desprs de la primera invasi de francs i alamans, quan Barcelona ja havia desplaat de fet Trraco com a capital de la Hispnia Citerior. Relegada a un paper secundari en poca visigtica malgrat el breu episodi de capitalitat sota Atalf (415) fou dominada pels musulmans (s. VIII) i conquerida pels francs el 801. Es convert aix en avanada dels territoris carolingis al sud dels Pirineus i capital del comtat de Barcelona, hereditari des de Guifr el Pels i independent dels reis carolingis des del 988 amb Borrell II, comtat que adquir una total preeminncia sobre els altres comtats catalans i un paper preponderant dins la confederaci de Catalunya i Arag fins a la fi del s. XV. El gran desenvolupament del comer martim la convert, a ms, en una gran potncia mercantil mediterrnia. Escenari daquest passat desplendor s el conjunt de la ciutat medieval, que estigu fins a mitjan s. XIX envoltada per les muralles i que t com a nucli central lanomenat Barri Gtic (malgrat que el gtic sestn molt mes enll), on es troben els principals edificis que
Palau Reial Major Carrer de la Pietat Casa de la Ciutat Palau de la Generalitat

han tingut o encara tenen el protagonisme de la vida poltica ciutadana. La plaa del Rei s presidida pel Palau Reial Major, conjunt dedificis que foren residncia reial, bastits en gran part al s. XIV, amb la faana flanquejada per la gran torre coneguda per Mirador del Rei Mart, obra del s. XVI. Lescalinata de planta circular ens porta a travs duna porta adovellada al Sal del Tinell, de gran bellesa i sobrietat, amb grans arcs de pedra que sostenen el sostre, i a la petita capella de Santa gata, tamb gtica, amb el magnfic retaule del Conestable, obra de Jaume Huguet. Completen el recinte el Palau del Lloctinent, gran casa renaixentista, antiga seu de limportant Arxiu de la Corona dArag, i la Casa Clariana Padells, seu del Museu dHistria de la Ciutat. La catedral reuneix una srie de construccions de gran inters de distintes poques i constitueix un ampli edifici de tres naus, desveltes lnies gtiques (s. XIII-XV, llevat del cimbori i la faana, neogtics), amb un extraordinari patrimoni al seu interior (cripta de Santa Eullia, cadirat del cor, pintura, escultura, orfebreria). El claustre es comunica amb la petita capella romnica de Santa Llcia. Dins del seu mbit trobem les Cases dels Canonges, gtiques, avui residncia del president de la Generalitat, i la Casa de lArdiaca, sobre la muralla romana, seu de lArxiu Histric de la Ciutat. El ve edifici medieval de la Pia Almoina ha estat habilitat com a Museu Dioces de Barcelona i cont notables mostres dart religis. En viu contrast, a la mateixa avinguda de la Catedral sala el modern Collegi dArquitectes, amb uns interessants esgrafiats de Picasso a la faana. A la plaa de Sant Jaume, testimoni de tots els grans esdeveniments de la vida ciutadana, saixequen davant per davant les seus de la Generalitat i de lAjuntament. La instituci de les Corts Catalanes remunta al s. XIII i la seva delegaci permanent form la Generalitat de Catalunya, restaurada al s. XX. El Palau de la Generalitat
Santa Maria del Mar

cont belles mostres de lart gtic entrada i pati, la capella de Sant Jordi, on es pot admirar el millor flamger catal, i el Pati dels Tarongers, en bona part obra del s. XV, i de lart renaixentista a lharmoniosa faana (s. XVI). La Casa de la Ciutat o Ajuntament continua una de les ms antigues representacions del poder ciutad, el Consell de Cent, rgan de gesti de la ciutat fins al s. XVIII; t tamb la faana lateral i el fams Sal de Cent, a la planta noble, dpoca gtica (s. XV) mentre que la faana principal s neoclssica. A lantic barri de la Ribera, on convivien a ledat mitjana mercaders i nobles amb la gent de mar, en el moment de mxima expansi del comer mediterrani, podem admirar lesglsia de Santa Maria del Mar, considerada el millor exemple del gtic catal (s. XIV) per la puresa arquitectnica de les seves lnies i lharmonia de les seves proporcions. Al mateix barri sobre el carrer de Montcada, que habitaren poderoses famlies de la noblesa catalana i que conserva alguns dels seus caracterstics palaus dpoca gtica i renaixentista, amb pati a lentrada i escala al pis principal, amb arcades; sn especialment visitats els que estatgen el Museu Picasso (Palau Aguilar, Palau del Bar de Castellet i daltres), el Museu Txtil i de la Indumentria (Palau dels Marquesos de Li), la galeria dart Maeght (Palau dels Cervell), i el Palau Dalmases. A lantic barri del Raval, a la dreta de la Rambla, el grup dedificis que formen lantic Hospital de la Santa Creu, creat el 1410 per unificar els antics hospitals de la ciutat, ens parlen tamb dun passat desplendor; a ms de les grans sales gtiques que ocupen avui les dependncies de la Biblioteca de Catalunya, podem admirar lantiga Casa de Convalescncia, barroca i amb bella decoraci cermica al pati, i lantic Collegi de Cirurgia, neoclssic, avui Acadmia de Medicina. Al voltant seu se celebra encara la fira de Sant Pon, que recorda la tradicional venda dherbes remeieres. Al mateix sector hi ha lantiga Casa de Caritat,
Catedral

transformada per acollir el Centre de Cultura Contempornia de Barcelona (CCCB) i el Centre de Recursos Culturals, i lesglsia tardogtica dels ngels, restaurada. Enmig hi ha el Museu dArt Contemporani de Barcelona (MACBA) obra de Richard Meier. Al sector ms meridional del mateix Raval, avui dia en ple Barri Xino, sorprn la presncia de la bellssima esglsia i claustre de Sant Pau del Camp, que fou abadia benedictina des del s. X i constitueix un notable exemple del romnic catal (s. XI-XIII). Un altre centre dinters de la Barcelona Vella s el petit sector on saixeca lesglsia de Santa Maria del Pi, gtica, amb les caracterstiques rosassa i torre del campanar, prop del tpic carrer de Petritxol, amb una de les galeries dart ms antigues de Barcelona, la Sala Pars, remodelada, i tamb prop del carrer de la Palla, en direcci a la catedral, on es concentren interessants botigues dantiguitats i de llibres vells. Al sector dit de Sant Pere, on sala lesglsia de lantic monestir benedict femen de Sant Pere de les Puelles, podem admirar un dels edificis modernistes ms justament famosos de Barcelona, el Palau de la Msica Catalana, obra mestra de Domnech i Montaner (1908), ornada amb una rica decoraci escultrica i cermica, recentment restaurat i ampliat, i declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Museu Picasso Palau de la Msica Catalana

La Rambla
Sens dubte la Rambla, que popularment sanomena tamb les Rambles, s el lloc ms viu daquesta ciutat, idoni per polsar-ne el ritme. Aquesta via nica, colorista, diversa, espectacular, que transcorre entre la plaa de Catalunya i el port, fou en els seus orgens un torrent que limitava amb la muralla de ponent del recinte construt al s. XIII, que aviat fou insuficient i hagu de ser ampliat seguint la lnia de les actuals rondes. Aix la Rambla rest integrada en la ciutat i la seva urbanitzaci es port a terme entre els s. XV i XVII, quan es construren alguns edificis monstics i acadmics que li donaren ja un aire de passeig, completat al s. XVIII quan shi plantaren les fileres darbres. La part ms prxima a la plaa de Catalunya rep el nom de rambla de Canaletes per la font daquest nom, situada aqu des de temps antics, que t una gran popularitat (prop seu els afeccionats al futbol celebren apassionades tertlies). s tradici que les seves aiges tenen la propietat dassegurar la tornada a la ciutat al visitant que en beu. Els quioscos, plens de llibres i peridics, als dos costats del passeig central i sempre voltats de curiosos, sn tamb una caracterstica del lloc. La rambla dels Estudis, el tram segent, sanomena popularment la rambla dels Ocells, tant pels pardals que nien als arbres com pels llocs de venda docells, que inclouen a ms tortugues, peixos, mones i un sens fi de diminuts animals que sn una delcia per a les criatures. Aqu sestabl la primera universitat de Barcelona, lEstudi General, fins al 1714. Davant per davant sala lesglsia de Betlem, que fou la del convent dels jesutes, destil barroc (s. XVII-XVIII), i el Palau Moja, important edifici del s. XVIII amb notables pintures murals de Francesc Pla, el Vigat, al gran sal central. Aqu va viure Jacint Verdaguer, el gran poeta de la Renaixena, quan era capell dels marquesos de Comillas. El palau ha estat restaurat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci de la Generalitat.
La Rambla

El color es troba present al llarg de tot el passeig, colorit que aporten ensems la gent i lentorn, per en arribar a la rambla de les Flors es produeix lesclat de la naturalesa canviant de les parades de les floristes, la imatge immutable de la Rambla, la que ret amb detall tothom que hi ha passat alguna vegada. El carrer de la Portaferrissa, a lesquerra, ens porta en un mn comercial amb nombroses botigues de moda. El Palau de la Virreina, a la dreta, magnfic edifici rococ del s. XVIII, estatja els serveis de cultura de lajuntament i s escenari dimportants exposicions al llarg de lany. Una mica ms avall hi ha el popular mercat de Sant Josep o la Boqueria, el ms tradicional i assortit de Barcelona. A linici de la rambla del Centre o dels Caputxins podem observar el paviment que disseny Joan Mir per al pla de la Boqueria. En aquest tram se situen en lnia de continutat les terrasses de bars, hotels i restaurants. Presideix lespai la faana del Gran Teatre del Liceu, teatre dpera que ha estat orgull dels barcelonins durant ms dun segle i mig (fou inaugurat el 1847) i on han cantat les figures mtiques de lpera italiana i el mn wagneri. Tot i que un incendi terrible (1994) en va destruir la sumptuosa sala i lescenari, el teatre ha estat reconstrut amb gran fidelitat i se nhan millorat les infraestructures (1999). Daqu surten els carrers que porten al Barri Xino, on la bohmia ha estat desbordada per un mn ms obscur, que ha donat tema literari a alguns novellistes europeus. Al carrer Nou de la Rambla, a la dreta, trobem el Palau Gell, notable residncia urbana projectada per Gaud (1888). La plaa Reial, a laltre costat, construda sobre el solar dun antic convent de caputxins, s un conjunt arquitectnic dedificis uniformes, porticats, obra de mitjan segle XIX, amb motius decoratius de navegants i exploradors americans. Espai sempre animat, sota els seus porxos hi ha les populars cerveseries i el diumenge hi t lloc el mercat dintercanvi numismtic i filatlic. Comunica duna banda amb
Palau Gell

el carrer de Ferran, que porta a la plaa de Sant Jaume, i de laltra amb el carrer dEscudellers, on continua lambient del Barri Xino. Entre aquests dos carrers sestn el dAviny, en un dels antics bordells del qual sha dit que Picasso es va inspirar per al famosssim quadre de Les senyoretes dAviny (1907), al comenament de la seva etapa cubista. El Pla del Teatre, on saixequen lantic Teatre Principal i el monument al dramaturg Frederic Soler, conegut per Pitarra (1907), i la rambla de Santa Mnica precedeixen larribada a la mar de la Rambla. Lantic convent de Santa Mnica s avui dia un centre dart que acull exposicions temporals. El Palau Marc, situat davant per davant, s un bell edifici neoclssic restaurat com a seu del Departament de Cultura de la Generalitat. A prop, hi ha el popular Museu de Cera, amb les seves inquietants figures, i tamb ledifici de lantiga Foneria de Canons, del s. XVII i transformat al XIX. Tanca el passeig el popular monument a Colom.

Rambla de Mar Mercat de la Boqueria

La faana martima
Aquest espai, des del peu de Montjuc fins al barri de la Barceloneta, que continuen les platges del Poblenou fins a la desembocadura del Bess, representa una de les raons de ser de Barcelona, la seva empremta de capitalitat martima, la prova rotunda de la seva mediterranetat. Per aix, den que ha estat recuperat i que sha anat fonent amb la resta de la ciutat, Barcelona sha retrobat una mica ms amb si mateixa. Testimoni de lesplendor del comer martim i de la marina catalana a ledat mitjana, les antigues Drassanes sn el monument de ms gran significaci de la zona porturia. Bastides al s. XIV, sn per la seva envergadura i conservaci niques al mn. A linterior de les seves amplssimes naus gtiques sestatja el Museu Martim. Prop seu salcen alguns panys i un portal de les antigues muralles, sol vestigi de les fortificacions medievals. Davant seu sala el monument a Colom, que a la tornada del seu primer viatge al nou continent va ser rebut, segons la tradici, pels Reis Catlics a Barcelona (1493), monument projectat per Gaiet Bugas (1886) en el qual la figura de lalmirall se situa al cim duna alta columna de ferro de 50 m, i que sha convertit en element identificador de la ciutat. Als seus peus, ja en aiges del port, les populars golondrinas fan sense parar el trajecte fins a lescullera. Den de la urbanitzaci del Moll de la Fusta, ornat per dues escultures de larquitecte Robert Krier dedicades al poeta Joan Salvat-Papasseit i a Rmul Bosch i Alsina, a lextrem de ponent, i el monument Barcelona Head, de Roy Lichtestein, al de llevant, el conjunt portuari ha viscut un procs de renovaci sense precedents. Al costat mateix de les golondrinas comena la Rambla de Mar, passarella mbil de fusta que permet creuar damunt laigua del port fins al Moll dEspanya, on a ms del nou Aqurium hi ha un centre ldic i comercial, amb cinema, restaurants, establiments comercials, etc.
Drassanes

Per damunt del passeig de Colom, desprs de travessar la bella i tranquilla plaa del Duc de Medinaceli, sobre una plaa recentment ampliada davant la baslica de la Merc, advocaci mariana de la patrona de la ciutat, edifici barroc del s. XVIII amb planta corbada a la faana. Passada la Via Laietana, la gran artria que travessa la ciutat vella en direcci al port, trobem a la plaa dAntoni Lpez ledifici de la Llotja, lantiga llotja de contractaci dels mercaders de Barcelona, que ha estat fins no fa gaires anys sala de sessions de la Borsa de Barcelona, dinterior gtic (s. XIV) amb els grans i caracterstics arcs de diafragma, testimoni de lpoca de mxima esplendor del comer a la Mediterrnia, reconstruda en estil neoclssic (faana i altres dependncies) a la fi del s. XVIII. Davant seu saixeca el conjunt dedificis neoclssics porticats anomenats els porxos den Xifr, amb medallons i panplies allusives a la mar, que fu construir (1836) lindiano Josep Xifr. Sota els seus prtics i als carrers contigus sestn un concorregut conjunt de basars portuaris. Sobre desprs lespai de lanomenada plaa (o pla) de Palau, que al llarg dels s. XVII-XIX fou centre poltic de la ciutat. Desaparegut el Palau Reial, resta daquesta poca lantiga duana, la Duana Nova, bell edifici rococ (1792) convertit en Govern Civil des del 1902. Ms enll trobem la gran estaci de Frana, bastida el 1929 sobre la primitiva estaci de ferrocarril de Barcelona a Matar (1848). La Barceloneta s un singular barri martim, situat sobre una llengua de terra de forma triangular originada pels alluvions de sorra que la construcci del port de Barcelona (s. XVII) an dipositant a la banda de llevant. Per aix sha dit que va sorgir, com Venus, de les aiges. Planificat per lenginyer militar Juan Martn Cermeo a mitjan s. XVIII, s un important exemple durbanisme barroc, amb illes de cases regulars de forma allargada que repeteixen un mdul bsic i alguns exemples de larquitectura de
Aqurium Palau de Mar i Port Vell

lpoca de gran inters, com la bella esglsia de Sant Miquel del Port, de faana barroca italianitzant. Habitada per pescadors i gent de mar, havia estat, fins al remodelatge de la totalitat de la faana martima, el punt de contacte dels barcelonins amb la mar. Lantic magatzem general del port, rebatejat com el Palau de Mar, acull el Museu dHistria de Catalunya, museu temtic que recull la histria del pas des dels primers habitants del territori fins als nostres dies. Al voltant del palau hi ha diversos restaurants especialitzats, com els de la resta del barri, en cuina marinera. Els molls i les drsenes del port de Barcelona, un dels ms importants de la Mediterrnia, ocupen la faana martima. Al sector de la Barceloneta, al voltant del moll del Rellotge, perdura el port de pescadors, amb una petita flota, i shi troba tamb la drsena esportiva coneguda pel Port Vell, una de les dues installacions nutiques amb el Port Olmpic de qu disposa la ciutat. Des de la vena torre metllica de Sant Sebasti, al comenament de lescullera, surt el transbordador aeri que domina tot el port i que, a travs de la torre bessona de Sant Jaume, porta fins a Miramar, a la falda de Montjuc, a 80 m dalada. El parc de la Ciutadella, a la confluncia dels barris de la Ribera i la Barceloneta, rep el nom de lantiga fortificaci militar que al Felip V per dominar la ciutat, que li havia estat enemiga durant la Guerra de Successi (1714). Resten de lantic conjunt, enderrocat el 1869, el palau del governador, la capella i larsenal, bell edifici barroc avui seu del Parlament de Catalunya. Lactual parc fou projectat per Josep Fontser i lExposici Universal de 1888, que tant va significar per a la ciutat, motiv la construcci de nous edificis i del gran arc de triomf que precedeix el parc. Els extensos parterres i larbrat, la monumental cascada (amb escultures de Nobas i de Vallmitjana) i lestany donen una agradable sensaci dallament i de tranquillitat. Entre les construccions, que tenen a ms del seu inters
Parc de la Ciutadella Museu dHistria de Catalunya

intrnsec latractiu de ser pioneres del modernisme, destaquem lanomenat Castell dels Tres Dragons de Domnech i Montaner (1888), de ma vist, que fou restaurant i avui estatja el Museu de Zoologia; lHivernacle de ferro i vidre, obra de Josep Amargs restaurat i convertit en centre cultural i artstic, i lUmbracle, destructura de ma i fusta, obra de Fontser. Dins el recinte del parc hi ha el Zoo de Barcelona, enjardinat. Entre les escultures t un encant especial la Dama del paraigua, de Roig Sol, que sha convertit en smbol de la ciutat, o el magnfic Desconsol de Llimona. Els voltants, urbanitzats tamb per Fontser, tenen altres punts dinters, com lEdifici o Dipsit de les Aiges, seu de la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra. A lantic mercat del Born, amb una bella estructura de ferro, shan descobert notables restes arqueolgiques de la ciutat medieval i moderna, enderrocada a la fi de la Guerra de Successi (1714) per a la construcci de la ciutadella militar. Ha dacollir un centre cultural.

Castell dels Tres Dragons Arc de triomf Hivernacle

LEixample
El creixement econmic de la Barcelona del s. XIX fu necessari lenderrocament de les velles muralles medievals que impedien lexpansi de la ciutat (1854). Restava lliure aix una extensa zona afectada fins aleshores per la prohibici dedificar a prop del recinte emmurallat, zona a la qual saplic des del 1860 el pla durbanitzaci de lenginyer Ildefons Cerd, Pla de Reforma i Eixample, concebut com una retcula de carrers parallels a la mar, tallats per daltres en sentit perpendicular, amb els angles en xamfr, model durbanisme racional i avanat malgrat que no es respectaren les previsions de Cerd respecte als espais enjardinats. La construcci de lEixample, especialment la de la part central, coincideix amb un moment brillant de la societat barcelonina. El desenvolupament econmic i industrial va crear una burgesia slida amb afany de construir una gran ciutat, que assum els postulats del moviment poltic i cultural anomenat la Renaixena, que en el camp artstic es concret a la fi del segle en el modernisme. El conjunt arquitectnic de lEixample, avui en fase de rehabilitaci, constitueix un dels exemples ms interessants daquesta poca a Europa. Passejar pels seus carrers s descobrir un sens fi dedificis i locals decorats amb la rica ornamentaci modernista, que aport nous materials bellament elaborats vidre, fusta, ferro de forja, cermica que podem admirar tant a les faanes dels grans edificis monumentals com als vestbuls i portals de les cases o a les botigues de queviures, forns, farmcies, etc. que shi han conservat. Punt duni de la Barcelona vella amb lEixample s la plaa de Catalunya, urbanitzada el 1927 per F. de P. Nebot, amb interessants mostres escultriques de Josep Llimona, Eusebi Arnau, Pau Gargallo o Josep Clar, del qual podem admirar una rplica de la Deessa, obra mestra del noucentisme.Tamb hi ha el monument al president Maci, obra de Josep M. Subirachs. Daqu surt el passeig de Grcia,
L Eixample

lartria principal del sector, amb amples voreres on se succeeixen importants botigues de llarg prestigi, joieries, bancs, cinemes, galeries comercials, hotels, restaurants, llibreries. Els fanals de Pere Falqus sn signe didentitat del passeig. Entre els nombrosos edificis eclctics, medievalistes o plenament modernistes, destaquem en primer lloc la Casa Mil, coneguda per La Pedrera, una de les obres ms representatives de Gaud i de Barcelona, a laltura del carrer de Provena, rehabilitada per la Caixa de Catalunya i transformada en un actiu centre cultural i artstic que inclou lEspai Gaud, dedicat a lestudi de lobra del genial arquitecte o la famosa Manana de la Discrdia (allusi al mitolgic judici de Paris), entre els carrers dArag i Consell de Cent, amb la Casa Batll de Gaud, la Casa Amatller de Puig i Cadafalch i la Casa Lle Morera de Domnech i Montaner, o, a laltura del carrer de Casp, els edificis neogtics de lactual Caixa dEstalvis i Pensions de Barcelona, obra dEnric Sagnier, o les Cases Rocamora, dels germans Bassegoda. La rambla de Catalunya, amb el seu acollidor passeig central entre tillers, on se situen les terrasses dels bars, s una de les vies ms concorregudes de lEixample, flanquejada tamb per atractives botigues, galeries comercials, galeries dart, especialment al sector del carrer Consell de Cent, llibreries, cinemes, etc. Dels seus nombrosos edificis modernistes, citem-ne noms la Casa Serra, de Puig i Cadafalch, seu actual de la Diputaci de Barcelona. Molt a prop, al carrer dArag, lantiga editorial Montaner y Simn, bell edifici de Domnech i Montaner (1880), acull la Fundaci Tpies, dart contemporani. Ms enll sala el gran edifici de la Universitat, obra neomedieval dElies Rogent. Lextensa i mplia Diagonal divideix obliquament la ciutat en dos sectors, des de lentrada de Pedralbes fins al mar. Mentre la part de ponent s bsicament residencial, amb la
La Pedrera Casa Batll

moderna Ciutat Universitria o el Palau de Pedralbes, el sector central t una intensa activitat comercial i de centre de negocis i el sector prxim al mar, recentment obert, es configura com un nou eixample urb. Hi coincideixen mostres importants del modernisme, com la famosa Casa de les Punxes de Puig i Cadafalch o la Casa Quadras, avui la Casa dsia, del mateix autor, amb altres de la millor arquitectura posterior, com la casa racionalista de Ricardo de Churruca (1937) a laltura del carrer dEnric Granados, o les Torres Trade, a laltura de la Gran Via de Carles III, obra de J. A. Coderch (1968), smbol de la renovaci arquitectnica barcelonina. En aquesta succinta visi no podem oblidar dos edificis singulars del modernisme situats al nord de la Diagonal, als dos extrems de lavinguda de Gaud. El primer, la Sagrada Famlia, el gran temple expiatori, lobra de Gaud ms coneguda arreu del mn, concebuda com una catedral del s. XX, on el seu geni arquitectnic assumeix una complexa simbologia religiosa. Des del 1883 fins a la seva mort (1926) Gaud dedic la seva vida a aquesta obra, que rest inacabada i ha estat continuada en la nostra poca malgrat fortes polmiques. El segon, lHospital de Sant Pau, obra de Domnech i Montaner (1902-12), que ocupa una mplia superfcie amb diversos pavellons dobra vista i decoraci cermica policromada, envoltats de jardins; els dos han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Sagrada Famlia

Els barris
La realitat de Barcelona resulta inconcebible si prescindim dels seus barris, que li donen un aspecte canviant. Els que mantenen amb ms fora i persistncia la seva personalitat sn les antigues poblacions del pla de Barcelona que van viure durant segles independents de la ciutat, fins que lexpansi urbana, regulada per la quadrcula del pla Cerd, ultrapass la zona intermdia i nenva els termes municipals. Sarri, al peu de la serra de Collserola, a loest del pla, conserva el seu carcter tradicional a la part antiga, que centra lesglsia de Sant Vicen, prop de la qual va viure el gran poeta J. V. Foix. Lenvolta una extensa zona residencial on les antigues torres, algunes belles mostres del modernisme, i els grans convents i collegis religiosos, salternen amb moderns blocs dhabitatges. El monestir de Pedralbes, de clarisses, que hi mantenen des del s. XIV la vida religiosa, fou fundat per la reina Elisenda de Montcada, darrera muller de Jaume II, i s un dels millors exemples del gtic catal. Al seu claustre dna la capella de Sant Miquel, bellament decorada amb pintures de Ferrer Bassa. A lavinguda de Pedralbes trobem els Pavellons Gell, antigues cavallerisses projectades per Gaud, amb un extraordinari drac de ferro forjat a la porta. A migdia se situa lantic municipi de les Corts de Sarri, afectat per lobertura de la Diagonal que travessa el seu antic terme, on subiquen el Palau de Pedralbes, la Ciutat Universitria i el Camp Nou del Futbol Club Barcelona, el ms popular a Catalunya, magnfic estadi amb capacitat per a ms de 98.000 espectadors asseguts. Sant Gervasi de Cassoles, al peu del Tibidabo, comparteix amb Sarri la funci residencial, que en el seu cas t com a illustre precedent la residncia Bellesguard, que el rei Mart lHum fu bastir al principi dels s. XV i que en el nostre temps Gaud va reconvertir completament. Hi resten importants torres destiueig
Monestir de Pedralbes

i cases modernistes i hi sn tamb nombrosos els convents i collegis entre els quals destaca per la seva arquitectura el de les Teresianes, notable obra de Gaud. Hi ha alguns espais verds dinters, especialment els parcs de Monterols i del Putxet, sobre uns turons des don es domina Barcelona. Horta es troba tamb al peu de Collserola, en una vall rica en aiges on es va erigir, a la fi del s. XIV, un important convent de jernims dit de la Vall dHebron, avui desaparegut. Els jardins del Laberint dHorta, antiga propietat dels marquesos dAlfarrs que el 1799 hi bastiren una bella mansi neoclssica amb jardins ornats amb esttues mitolgiques, un templet, un estany i un laberint de xiprers retallats, sn a hores dara parc municipal, al costat del Veldrom. Shi ubiquen bon nombre de centres sanitaris i assistencials. Als seus peus, en gran part ja al pla de Barcelona, se situa el barri i antiga vila de Grcia, potser el que mant amb ms persistncia la seva personalitat. Al llarg del s. XIX es destac pel seu esperit republic i liberal i la seva participaci en els moviments obrers de reivindicaci (en una revolta del 1870 contra les quintes va sonar sense parar la famosa Campana de Grcia de la torre de la plaa de Rius i Taulet, que es convert en un smbol). Conserva una rica vida associativa i les seves festes i els seus costums, com Sant Medir, romiatge de les colles a cavall a Sant Cugat del Valls, o lanimada festa major de la Mare de Du dAgost (dia 15) amb els carrers enramats i els populars envelats. De la part monumental assenyalem lesglsia de Sant Josep, dun antic convent de carmelites (s. XVII), el mercat de la Llibertat, de ferro, algunes cases modernistes entre les quals la Casa Vicens, una de les primeres obres de Gaud (1889) i daltres al carrer Gran, la via principal i zona dintensa activitat comercial. Dins el seu antic terme podem admirar el Park Gell, Patrimoni de la Humanitat segons la

Laberint dHorta Mistos, escultura de Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen Escultura-poema de Joan Brossa

Unesco, una de les obres ms conegudes de Gaud, que hi planej una ciutat jard que no va arribar a realitzar-se; en resten els edificis dentrada i una escalinata presidida per un drac per on sarriba a la gran sala (prevista com a mercat) amb 86 columnes driques que sostenen el sostre de mosaic, sobre el qual hi ha un gran espai circular, que constitueix un gran mirador sobre la ciutat i que delimita el fams banc ondulat de mosaic; els camins, recolzats sobre forts murs de contenci i robustes arcades, i la Casa-museu de Gaud hi sn altres punts dinters. Sants, a ponent de Barcelona i de Montjuc, fou i en bona part continua essent un barri industrial, amb fbriques histriques com lEspanya Industrial o el Vapor Vell. La gran estaci central del ferrocarril es troba dins el seu terme i els seus voltants shan urbanitzat amb dues interessants mostres de la nova arquitectura urbana, la plaa dels Pasos Catalans i el parc de lEspanya Industrial, que descrivim ms endavant. A llevant de Barcelona, abans darribar al Bess, trobem dos antics municipis, Sant Andreu del Palomar i Sant Mart de Provenals, aquest amb una llarga faana martima, que al llarg del s. XIX es va convertir tamb en centre dindustrialitzaci, i que a partir del segle passat han rebut multitudinriament la immigraci barcelonina. El segon s el ms afectat pel remodelatge que va comportar la celebraci dels Jocs Olmpics del 1992; al barri del Poblenou es van bastir les installacions de la Vila Olmpica.

Park Gell

Des dels turons

Vista des de la mar, Barcelona presenta una muralla natural que lenvolta i protegeix, la serra de Collserola, mirador incomparable de la ciutat estesa fins a la mar i autntica reserva doxigen que sha convertit en un gran parc metropolit. Un altre espai important com a zona verda i de diversi per a la ciutat s la muntanya de Montjuc, elevada sobre la mar a ponent de la Barcelona Vella. La serra de Collserola, que separa Barcelona del Valls, culmina a 512 m a la zona central del Tibidabo, que es va comenar a urbanitzar al comenament del s. XX per iniciativa privada i municipal. El tramvia blau, veritable signe didentitat popular, porta fins al funicular que arriba al cim de la serra, presidit per la caracterstica silueta del gran temple expiatori del Sagrat Cor, obra neogtica dEnric Sagnier que indiscutiblement forma part del perfil ciutad. A la gran esplanada del davant hi ha el Parc dAtraccions, amb la talaia de 50 metres o el popular avi i el Museu dels Autmats, i tamb restaurants, bars, etc. que units a la incomparable vista sobre la ciutat fan daquest espai un dels ms visitats pels barcelonins. Als mateixos vessants de Collserola trobem, a ponent, la poblaci residencial de Vallvidrera (que depenia antigament de Sarri), entre boscos de pins, a la qual saccedeix tamb per funicular, amb bells edificis dpoca modernista i la Villa Joana, avui Museu Jacint Verdaguer. A prop del Tibidabo, hi ha lObservatori Fabra (1907), centre de recerca meteorolgica, ssmica i astronmica de gran prestigi. A la carena divisria sala la gran Torre de Collserola, de telecomunicacions, dissenyada per larquitecte britnic Norman Foster, de 260 m dalada i esttica futurista, amb els serveis subterranis. La carretera de les Aiges serpenteja, a una altura intermdia, dun cap a laltre de la serra. La muntanya de Montjuc, de 173 m daltitud, sala a causa de la seva naturalesa rocosa (de la pedra de Montjuc sn fets molts edificis de
Torre de Collserola

Barcelona) entre les zones sorrenques de les desembocadures del Llobregat i del Bess. La seva posici estratgica dominant la ciutat fu que des de lalta edat mitjana tingus una funci militar, inicialment amb el castell del Port i des de mitjan s. XVIII amb la gran mola del castell de Montjuc, fet a la manera de Vauban, de forma estrellada, amb amplis baluards, valls i fortins. Fou molts anys pres militar i smbol de repressi fins que el 1960 fou cedit a la ciutat. Estatja el Museu Militar. Per lautntica transformaci de Montjuc la motiv lExposici Internacional del 1929, quan sen van enjardinar els vessants segons un projecte de Forestier i de Rubi i Tudur, i es bastiren una srie de construccions que encara perduren i han estat la base del remodelatge estimulat pels Jocs Olmpics. Des de la plaa dEspanya, presidida per la gran font monumental de Jujol amb escultures de Blay, saccedeix al recinte entre dues grans torres inspirades en el Campanile de Vencia i un hemicicle de columnes on una srie de pavellons que han continuat la seva funci al llarg dels anys com a seu de la Fira de Mostres de Barcelona i altres certmens porten fins a les monumentals fonts lluminoses i canviants de Gaiet Bugas i a lescalinata que condueix fins al Palau Nacional, edifici neoclssic de tipus colossalista i cpula central (amb murals de F. Gal a linterior) que estatja el Museu Nacional dArt de Catalunya i les seves magnifiques colleccions dart romnic que inclouen les pintures murals dels Pirineus lleidatans i gtic. Molt a prop, la Caixa dEstalvis i Pensions de Barcelona ha rehabilitat lantiga fbrica txtil Casaramona, obra modernista de Puig i Cadafalch, i lha convertida en limportant centre cultural dit CaixaForum, que estatja una bona collecci dart contemporani. Sn molts els elements dinters esparsos pel parc. El Poble Espanyol, ampli conjunt que reprodueix obres darquitectura popular de tot Espanya, s un nou centre doci ciutad, escenari de concerts i festes populars i que

Museu Nacional dArt de Catalunya (MNAC)

mant una interessant producci artesana fusta, estampats, vidre, forja, etc. Prop seu, lesttua eqestre de Sant Jordi, de Josep Llimona, que presideix un mirador sobre la ciutat, s una veritable obra mestra. La zona esportiva de lEstadi Olmpic i el Palau Sant Jordi constitueix lAnella Olmpica de Montjuc. El Palau Albniz, amb un petit fresc de Salvador Dal, acull els hostes illustres de Barcelona. Lantic Mercat de les Flors, els edificis annexos i el Palau de lAgricultura conformen la Ciutat del Teatre, amb diverses sales, les installacions de lInstitut del Teatre i la nova seu del Teatre Lliure. Tamb es troben a la muntanya el Museu dArqueologia i el Museu Etnolgic. Adossat a una antiga pedrera es va construir el bell Teatre Grec, a laire lliure, voltat de jardins, que a lestiu s lescenari principal del festival ms important que se celebra a Barcelona. El Palau Municipal dEsports s una obra moderna, com tamb la Fundaci Mir, actiu centre destudis dart contemporani amb un ric fons cedit pel pintor, en un llumins bell conjunt arquitectnic de J.L. Sert (1974), ampliat el 1988 per Jaume Freixa sobre el projecte del mateix Sert i novament en ampliaci. Un funicular procedent del Parallel enllaa amb el telefric que porta al castell i a un jard botnic dedicat a la flora mediterrnia. Miramar ofereix una bona panormica sobre el port i la ciutat. Al peu de Montjuc, entre la plaa dEspanya i la mar, sestn lantic barri industrial del Poble Sec, enmig del qual salcen les emblemtiques xemeneies de lantiga central trmica de FECSA i delimitat per la gran avinguda coneguda per Parallel (lastrnom Comas i Sol va determinar que coincidia amb el parallel 41 44 de latitud nord), que a linici del segle passat es va convertir en popular centre de teatres, cabarets i espectacles frvols, fet que li valgu el nom de Montmartre de Barcelona. Hi resten alguns teatres de revista i musicals.

Fundaci Mir Correfoc

La nova Barcelona
La imatge de modernitat que dna avui Barcelona i la reordenaci fsica de la ciutat sn resultat, duna banda, dels nous espais i construccions que comport la celebraci dels Jocs Olmpics de 1992 i, duna altra, de la voluntat de rehabilitar el centre histric i alhora dactuar sobre la perifria tot redissenyant-la i proporcionant-hi nous monuments. Fem un breu sumari de les realitzacions urbanstiques dels darrers temps. El nou parc de lEspanya Industrial, a Sants, obra de larquitecte basc L. Pea Ganchegui, estat concebut com unes modernes termes romanes, amb un estany navegable com a element central vorejat per una graderia que dominen deu torres, que sn alhora miradors i suports dilluminaci. El decoren escultures amb plantejaments esttics distints, com el gran drac amb tobogans a linterior dAndrs Nagel, o obres dAnthony Caro i Pablo Palenzuelo, entre daltres. Lauda i polmica plaa dels Pasos Catalans, davant lestaci de ferrocarril Barcelona Central-Sants, s un espai creat per Helio Pin i Albert Viaplana segons les normes de la ms absoluta modernitat. Molt a prop, en direcci a la plaa dEspanya trobem el parc de Joan Mir, conegut popularment com de lEscorxador (per tal com subica sobre el solar de lantic escorxador municipal), que ocupa tota una illa i presideix una esplanada amb un estany, del qual emergeix lespectacular escultura de Mir Dona i ocell. Un ampli palmerar, zones de joc, prgoles, pins i eucaliptus completen el parc. En un dels turons del nord dHorta se situa el parc de la Creueta del Coll, dissenyat pels arquitectes Martorell i Mackay, amb un llac utilitzat com a petita platja artificial, una escultura suspesa de Chillida titulada Elogi de laigua que es reflecteix a lestany i altres dEllsworth Kelly i Roy Lichtenstein. El parc del Clot, de Daniel Freixes i
Parc de lEspanya Industrial Parc de la Creueta del Coll Via Jlia Parc de Joan Mir

Vicente Miranda, al populs barri daquest nom, s un prodigi de disseny que aprofita elements de les antigues installacions ferroviries i una antiga xemeneia, decorat amb una bella escultura del nord-americ Bryan Hunt, Rites of Spring. Al proper barri de la Sagrera, el parc de la Pegaso, als terrenys que deix lliures aquesta empresa, segons projecte de Joan Roig i Enric Batlle, t una plaa pavimentada amb una escultura dEllsworth Kelly i zones darbrat i un petit estany. A Sant Mart de Provenals, al sector de la Verneda, la plaa de la Palmera est centrada per la gran escultura conceptual de Richard Serra, mur-escultura format per dos blocs concntrics de formig de 52 m cadascun. La plaa de Sller, al barri de Vilapicina, sorna amb un estany i una escultura de Xavier Corber. La urbanitzaci de la Via Jlia, al barri del Verdum, des de la plaa Llucmajor fins a la Via Favncia, un passeig-rambla dun quilmetre de llarg, s lescenari de dues obres dels escultors Sergi Aguilar, una esvelta estructura de ferro situada estratgicament, i Antoni Rosell, un gran far-columna al final de lavinguda. A la plaa de Llucmajor sha completat aquest conjunt amb el monument a Francesc Pi i Margall, de Josep Viladomat, sobre un pedestal de Pin i Viaplana, i una escultura de Susana Solano. En el camp de les comunicacions destaca, sens dubte, el gran pont-escultura de larquitecte i enginyer Santiago Calatrava, que uneix els carrers de Bac de Roda i de Felip II, o sigui els barris de Sant Andreu i el Poblenou, porta de nord a sud del sector de llevant de la ciutat. I tamb el remodelatge de laeroport de Barcelona, al Prat de Llobregat, obra de Ricard Bofill. En la lnia de recuperaci i restauraci dedificis de valor histric o artstic, una de les obres de ms gran envergadura ha estat la del Palau Nacional de Montjuc, seu del Museu Nacional dArt de Catalunya (MNAC), a crrec de larquitecta italiana Gae Aulenti, que
Plaa dels Pasos Catalans Pont-escultura de Santiago Calatrava

sha convertit en un dels espais musestics ms importants dEuropa. Al mateix sector de Montjuc es va reconstruir (1986) el Pavell Barcelona que Mies van der Rohe havia dissenyat per a la representaci dAlemanya a lExposici Internacional de 1929, considerat un paradigma de larquitectura moderna racionalista, que estatja la cadira Barcelona del mateix arquitecte i una escultura de Georg Kolbe. Sha ampliat tamb el recinte firal de Montjuc, escenari anual de la Fira de Mostres de Barcelona i de molts altres certmens, i sha restaurat i embellit el passeig de Maria Cristina que uneix la plaa dEspanya amb el Palau Nacional. Dins el procs de rehabilitaci del barri del Raval lequip darquitectes Pin-Viaplana va remodelar lantiga Casa de Caritat, que estatja el Centre de Cultura Contempornia de Barcelona i el Centre de Recursos Culturals. Al costat mateix hi ha el Museu dArt Contemporani de Barcelona, obra de larquitecte Richard Meier i, davant, les Facultats de Geografia i Histria i la de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Al costat de la plaa de les Glries Catalanes, que el Pla Cerd considerava un centre futur de Barcelona, s'han bastit diversos equipaments culturals. Ricard Bofill hi ha realitzat el Teatre Nacional, amb tres sales, en un edifici d'avanada tecnologia amb forma de temple clssic, estructures metlliques i grans vidrieres. Rafael Moneo s l'autor de l'Auditori, tamb amb tres sales d'audicions, construcci que sintetitza l'aportaci de nous llenguatges amb la solidesa clssica i la sensibilitat pel context urb; en el mateix edifici, l'Escola Superior de Msica i el nou Museu de la Msica completen el gran centre cultural de la plaa de les Arts. A la propera estaci del Nord sha construt un parc amb dues grans escultures cermiques de la nord-americana Beverly Pepper, Cel caigut i Espiral arbrada, sengles homenatges a Gaud i a Mir. A Barcelona hi ha una intensa
Museu dArt Contemporani de Barcelona (MACBA) Auditori

vida nocturna, expressi sens dubte de la vitalitat econmica i de la puixana del teixit social de la ciutat. Una autntica allau dinquietuds creatives anima la concepci, disseny i realitzaci de nous llocs de trobada. El fet peculiar s la presncia indefugible duna tradici de disseny que comprn alhora el disseny dinteriors, el disseny grfic i el disseny industrial. Els bars i locals nocturns, en les seves mltiples varietats tipolgiques, configuren un estil de viure la ciutat i sn en part protagonistes de la transformaci dels barris barcelonins. Amb anterioritat alguns havien estat fbriques, garatges, cooperatives, magatzems o locals comercials; daltres han comportat el recobrament dalgun casal o torre amb certa dignitat arquitectnica. Del conjunt es poden establir grups o divisions en relaci a la seva ubicaci, disseny o clientela. Els uns amb propostes esttiques marginals o alternatives; daltres ofereixen una vaga idea de modernitat. Els escenaris dels Jocs Olmpics i els serveis i infraestructures necessaris sestabliren en quatre rees equidistants (els quatre cantons de la ciutat), enllaades per les rondes, via de cintura de 40 km dextensi. Alguna daquestes rees es vei profundament modificada. s el cas de la Vila Olmpica, que acoll els atletes, situada a la zona costanera del Poblenou, a llevant de la Barceloneta. La urbanitzaci s obra de lequip darquitectes Bohigas, Martorell, Mackay i Puigdomnech, i els blocs de pisos foren confiats a arquitectes locals distingits amb els premis FAD darquitectura. El port esportiu s obra de lenginyer J.R. de Clasc. Davant seu salcen dues espectaculars torres que han canviat la silueta martima de la ciutat, luna doficines i laltra estatja un gran hotel. El port sha convertit en important zona de lleure dels barcelonins, amb abundncia de bars i restaurants de peix, i shan condicionat tamb les platges del Poblenou. La muntanya de Montjuc tamb
Centre de Cultura Contempornia de Barcelona (CCCB) Port Olmpic

en fou molt beneficiada. Sen milloraren els accessos, shi cre el parc del Migdia, que inclou una zona de concerts, i saconsegu la integraci de la muntanya amb el Poble Sec i la Zona Franca. Per laspecte mes rellevant s sens dubte lAnella Olmpica. LEstadi Olmpic mant la faana del 1929 per linterior fou completament remodelat per lequip Gregotti, Correa, Mil, Margarit i Buixad. El nou Museu Olmpic i de l'Esport s innovador i pioner en oferir una visi global, tant histrica, ldica, tica com educativa, de l'esport en general i de l'olimpisme en particular. El Palau Sant Jordi, desports, cobert per una estructura metllica, es una bella construcci de larquitecte japons Arata Isozaki; davant seu hi ha un refinat bosc escultric de pedra i metall, obra de lescultora Aiko Miyawaki. Altres obres dinters sn el pavell de lINEFC, la universitat de lesport, fet pel taller de Ricard Bofill o la gran torre de comunicacions de la Telefnica, obra de Santiago Calatrava. A lrea de la Vall dHebron hi ha, entre altres installacions esportives, el Veldrom, notable creaci dels arquitectes Esteve Bonell i Francesc Rius, voltat duna bella zona enjardinada on destaca el poema escultural de Joan Brossa i que enllaa amb el parc del Laberint, ja descrit. Shi ha reconstrut el Pavell de la Repblica Espanyola per a lExposici Internacional de Pars de 1937, obra de Josep L. Sert que havia allotjat el Gernika de Picasso i altres obres de Mir, Juli Gonzlez, Calder, etc. Davant seu hi ha lescultura Mistos, de Claes Oldenburg i Coosje Van Bruggen. Finalment, lrea de la DiagonalPedralbes incid en una zona on ja hi havia una srie dinstallacions esportives, des del Camp Nou a les de la Ciutat Universitria, les quals foren completades per noves realitzacions que envaeixen el municipi ve de lHospitalet de Llobregat. En ocasi de la celebraci, lany 2004, de lanomenat Frum Universal de les Cultures shan dut a terme una srie dobres que
Palau Sant Jordi Anella Olmpica

representen la prolongaci de lavinguda Diagonal fins a la mar i la urbanitzaci de 2,5 km de la zona costanera, des del Poblenou fins a la dreta del Bess, amb edificis singulars, entre els quals un centre de convencions i la Torre Agbar, aquesta, obra del prestigis arquitecte Jean Nouvel. Del mateix autor s el parc del Centre del Poblenou, amb un disseny que, a vista docell, salbira com un trencaclosques.

Generalitat de Catalunya Departament dInnovaci, Universitats i Empresa Turisme de Catalunya Text: Borja Calzado Disseny grfic: Francesc Guitart Fotografia portada: Park Gell. Oriol Alamany Fotografies: J. Pareto,T. Vidal, Puente, F. Gom, Aqurium, R. Manent, Museu dHistora de Catalunya, Jordi Calveras i Joan Sacrist / MNAC Servei Fotogrfic, Imagen Ms, Winterthur-Seguros, Espai dlmatge / Turisme de Barcelona, F. Ontan / Impremta Municipal (Ajuntament de Barcelona) i J.Trulls. Impressi: Grfiques Cusc, SA D.L.B.: 30412-2008 Printed in EU Turisme de Barcelona Rambla de Catalunya, 123, pral. 08008 Barcelona T. [+34] 933 689 700 www.barcelonaturisme.cat Centre dlnformaci de Catalunya Palau Robert Passeig de Grcia, 107 08008 Barcelona T. [+34] 932 388 091 www.gencat.cat/probert Oficines de turisme 08002 Barcelona Pl. Catalunya, 17 - S T. [+34] 932 853 834 info@barcelonaturisme.com 08014 Barcelona Estaci de Sants-Pl. Pasos Catalans, s/n T. [+34] 932 853 834 info@barcelonaturisme.com
Terra

Val dAran

Alta Ribagora

Pallars Sobir

Cerdanya Ripolls Pallars Juss Alt Urgell Garrotxa Bergued Solsons Osona Noguera Bages Valls Oriental Pla dUrgell Segri Conca de Barber Garrigues Alt Camp Baix Peneds Ribera dEbre Priorat Baix Camp Tarragons Garraf Alt Peneds V. Occidental Barcelons Anoia Maresme Selva Segarra Pla de lEstany Girons Baix Empord Alt Empord

Urgell

Baix Llobregat

08820 El Prat de Llobregat Terminal A. T. [+34] 934 784 704 ot.aeroportbcnta@gencat.cat Terminal B. T. [+34] 934 780 565 ot.aeroportbcntb@gencat.cat www.catalunyaturisme.com Camp Nou

Baix Ebre

Montsi

Generalitat de Catalunya Departament dInnovaci, Universitats i Empresa