Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Direcci General dInnovaci Subdirecci General de Llenges i Entorn Servei dEscola i Entorn

30 de juny de 2009

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Direcci General dInnovaci Subdirecci General de Llenges i Entorn Servei dEscola i Entorn

INDEX

1. INTRODUCCI... 3

2. DEFINICI... 5

3. OBJECTIUS. 7

4. ALGUNES ACTUACIONS SIGNIFICATIVES DE LES COMUNITATS DAPRENENTATGE 8

5. ANTECEDENTS, ABAST I ESTAT ACTUAL DE LES COMUNITATS DAPRENENTATGE

6. PROCS DE TRANSFORMACI DUN CENTRE EDUCATIU EN UNA COMUNITAT DAPRENENTATGE...

14

7. AVALUACI 19

8. BIBLIOGRAFIA 23

9. ANNEX: Instruments davaluaci. 25

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Direcci General dInnovaci Subdirecci General de Llenges i Entorn Servei dEscola i Entorn

1. INTRODUCCI

Vivim en una societat que s'ha anat definint com a complexa i lquida. Una societat on les paraules canvi i mobilitat esdevenen quotidianitat. Una societat basada en les exigncies del coneixement i en l's i l'abs de la informaci. Una societat amb grans desequilibris econmics, ecolgics i noves formes de desigualtat i fractura social. Una societat amb moltes amenaces per tamb amb moltes oportunitats. Aquesta societat necessita persones amb altes capacitats professionals i, sobretot, persones capaces de conviure en pla digualtat des del respecte a la diferncia, per construir conjuntament nous espais de ciutadania i afrontar, amb creativitat i responsabilitat, els reptes del futur immediat.

La Uni Europea, a la conferncia de Lisboa 2000, es defineix per un model deconomia basada en el coneixement i la competitivitat, per alhora orientada a un creixement sostenible i a la consecuci duna major i millor cohesi social. s a dir, aposta per un model social que vol trobar el punt d'equilibri entre la competncia, l'esfor individual, la lluita contra les desigualtats, els drets humans i la sostenibilitat.

Aquest equilibri situa els respectius sistemes educatius dels pasos de la Uni Europea en un difcil repte: preparar ciutadans eficaos i justos, capaos de respondre crticament i reflexiva a les exigncies duna societat consumista i competitiva i de comprometres a participar-hi dacord amb un comproms i uns valors que ens portin a una millor cohesi social i a una bona convivncia. Cal, per, i en primer lloc, garantir l'xit educatiu de tota la poblaci escolar per poder avanar cap aquest xit personal, professional i social. La nostra escola ha de contribuir a aquest procs collectiu de creaci de coneixement i de revitalitzaci de valors imprescindibles com el rigor, la responsabilitat, el respecte, la dignitat i la solidaritat.

La societat catalana, que participa plenament d'aquest repte, amb nous horitzons, noves exigncies i un augment considerable de poblaci immigrada, situa el fenomen educatiu en el nucli de les accions de transformaci social. En aquest sentit, es fa cada vegada ms necessria una cultura educativa equitativa, respectuosa, exigent, responsable, inclusora i oberta que contribueixi decisivament a l'xit de tot l'alumnat.
3

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Direcci General dInnovaci Subdirecci General de Llenges i Entorn Servei dEscola i Entorn

Linforme de la UNESCO, conegut com a Informe Delors, assenyala quatre grans pilars educatius: aprendre a conixer, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a viure junts. Aquests quatre pilars mereixen avui un tractament rigors i sistemtic.

Per els centres educatius, malgrat la implicaci i l'esfor de molts professionals, no poden esdevenir agents de transformaci social tots sols. Ms que mai, sorgeix la necessitat duna acci coordinada amb els diferents agents socials que actuen en una zona. Cal compartir objectius i significats entre els diferents professionals per donar respostes als nous reptes. Lacci educativa dels nostres centres educatius ja no depn noms dels projectes interns sin tamb dels projectes comuns amb lentorn, de projectes fonamentats en el comproms, la participaci i el dileg.

El marc legal vigent ofereix una oportunitat de reconeixement i empara les diferents actuacions que es realitzen i una possibilitat per a desenvolupar-ne de noves. L'avantprojecte de la Llei deducaci de Catalunya1 fa una aposta decidida per proporcionar una educaci de qualitat a tots els ciutadans, amb la necessria participaci de tots els components de la comunitat educativa per aconseguir aquest objectiu tan necessari i tan ambicis. I s en aquest marc on subica, a Catalunya, el projecte de Comunitats daprenentatge2.

El projecte de Comunitats dAprenentatge que presentem s una resposta a aquests reptes plantejats. Les Comunitats dAprenentatge, algunes de les quals ja fa anys que estan en funcionament, sn una bona opci d'entendre l'educaci i la dinmica dels centres educatius d'una manera ms participativa, ms oberta, ms integrada i ms global per proporcionar a tot lalumnat altes expectatives dxit en tots els sentits.

http://www.lleieducacio.cat/wsc_content/pics/mediabox/original/121733080511.pdf

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Direcci General dInnovaci Subdirecci General de Llenges i Entorn Servei dEscola i Entorn

Aquest document ha estat fruit dun procs participatiu en el qual shan implicat professionals del Departament dEducaci de la Generalitat de Catalunya, professionals del centre de recerca CREA de la Universitat de Barcelona i del Frum IDEA de la Universitat Autnoma de Barcelona, assessors i assessores, professorat, familiars, voluntaris i altres membres de la comunitat educativa de les Comunitats dAprenentatge de Catalunya.

2. DEFINICI
Comunitats dAprenentatge s un model de centre participatiu obert a la comunitat, en el marc de lescola inclusiva, per donar resposta de forma igualitria als reptes i necessitats que es plantegen en leducaci del segle XXI. s un projecte de transformaci de centres educatius que es basa en laprenentatge dialgic i la participaci de la comunitat per aconseguir un doble objectiu: lxit educatiu de tot lalumnat i la millora de la convivncia en els centres educatius. La transformaci fa passes decisives cap a aquests objectius aplicant les teories i actuacions que la comunitat cientfica internacional ha demostrat que sn les ms efectives per aconseguir-ho. Es distingeix per un esfor com de tota la comunitat per assolir la igualtat educativa de totes les noies i nois, partint del convenciment que totes i tots tenen dret a la millor educaci i tenen capacitats per a aconseguir-la. Els seus principis inclusius es basen en la superaci de la visi de la igualtat com homogenetzadora, aix com de la diversitat que no t en compte la igualtat. Les Comunitats dAprenentatge busquen la superaci de les desigualtats socials i educatives des de la transformaci del centre i del context social, en lloc dadaptar lensenyament a aquells grups culturals marginats o amb risc dexclusi social.

El treball endegat des de la Subdirecci General de Llenges i Entorn del Departament dEducaci amb la collaboraci del CREA de la Universitat de Barcelona i del Frum IDEA de la Universitat Autnoma de Barcelona suposa una reflexi i acompanyament en aquesta transformaci.

Elboj, C., Puigdellvol, I., Soler, M. y Valls, R. (2002). Comunidades de aprendizaje. Transformar la educacin. Barcelona: Gra
5

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Direcci General dInnovaci Subdirecci General de Llenges i Entorn Servei dEscola i Entorn

Principis que guien lacci

El concepte daprenentatge en qu es basen les Comunitats daprenentatge s lAprenentatge Dialgic, que es basa en una concepci comunicativa de les cincies socials, abastant nombroses disciplines (filosofia, feminisme, psicologia, pedagogia, economia, sociologia). Per la generaci de laprenentatge dialgic shan de donar els segents principis:

1. Dileg igualitari en qu les diferents aportacions sn considerades en funci de la validesa dels arguments i no des de criteris com la imposici dun saber culturalment hegemnic a travs de la relaci autoritria i jerrquica en qu el professor o la professora determinen el que s necessari aprendre i marquen tant els continguts com els ritmes daprenentatge. 2. La intelligncia cultural s un concepte ms ampli dintelligncia que els habitualment utilitzats, no es redueix a la dimensi cognitiva basada en lacci teleolgica, sin que contempla la pluralitat de dimensions de la interacci humana. Engloba la intelligncia acadmica i prctica, i les dems capacitats de llenguatge i acci dels ssers humans que fan possible arribar a acords en els diferents mbits socials. 3. Laprenentatge dialgic transforma les relacions entre la gent i el seu entorn. La transformaci de totes les interaccions de lentorn de lalumnat, a travs de la participaci activa, afavoreix els aprenentatges. 4. La dimensi instrumental no sobvia ni es contraposa a la dialgica. Laprenentatge dialgic abasta tots els aspectes que sacorden aprendre. Aix doncs, inclou laprenentatge instrumental de tots els coneixements i habilitats que es considera necessari aprendre i soposa rotundament a la colonitzaci tecnocrtica de laprenentatge. 5. Per tal de superar la colonitzaci del mercat i la colonitzaci burocrtica i evitar que simposi una lgica utilitarista que es reafirma a s mateixa sense considerar les identitats individuals que tots i totes possem, sha de potenciar un aprenentatge que possibiliti una interacci entre persones - dirigida per elles mateixes- i daquesta manera crear sentit per a cada un i una de nosaltres. 6. La solidaritat com expressi de la democratitzaci dels diferents contextos socials i la lluita contra lexclusi que es deriva de la dualitzaci social s lnica base en qu es pot fonamentar un aprenentatge igualitari i dialgic.
6

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Direcci General dInnovaci Subdirecci General de Llenges i Entorn Servei dEscola i Entorn

7. La igualtat de diferncies s contrria al principi de diversitat que relega la igualtat i que ha recollit algunes reformes educatives. La cultura de la diferncia que oblida la igualtat porta a que, en una situaci de desigualtat, es reforci com a divers el que s exclusor, a ladaptar sense transformar, amb la qual cosa crea, en moltes ocasions, majors desigualtats.

Laplicaci de laprenentatge dialgic, per tant, contribueix a la superaci de: 1) les jerarquies inhibidores del dileg, 2) les expectatives negatives, 3) les resistncies a la transformaci, 4) el fracs escolar, 5) la violncia, 6) la insolidaritat i 7) les discriminacions racistes i sexistes.

3. OBJECTIUS
Les Comunitats dAprenentatge tenen com a missi lxit educatiu i la convivncia i aix comporta aconseguir els segents objectius:

0. Aconseguir lxit de resultats per a tothom, plantejant altes expectatives daprenentatge de tot lalumnat, amb atenci especial per als qui per raons de desigualtat tenen un alt risc de fracs i abandonament escolar. 0. Millorar la convivncia a travs de la prevenci dialgica de conflictes. 0. Impulsar lexcellncia i equitat, amb un model de centre inclusor basat en la igualtat de possibilitats, entesa com el donar ms al qui ms ho necessita a fi de no excloure ning. 0. Garantir la participaci, corresponsabilitzaci i implicaci de tota la comunitat com a base de transformaci social, educativa i cultural dun centre educatiu i del seu entorn mitjanant el dileg igualitari. 0. Potenciar la formaci de tots els agents educatius com a valor de millora educativa. 0. Garantir que el centre educatiu estigui obert al territori i participi en la promoci del treball i laprenentatge en xarxa.

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Direcci General dInnovaci Subdirecci General de Llenges i Entorn Servei dEscola i Entorn

4.

ALGUNES

ACTUACIONS

SIGNIFICATIVES

DE

LES

COMUNITATS

DAPRENENTATGE
Les Comunitats daprenentatge es caracteritzen per la implicaci de tota la comunitat a travs de les comissions mixtes de treball i de la comissi gestora i per lobertura de lescola i les aules a la participaci dels familiars i voluntaris. Entre les actuacions educatives ms significatives de les comunitats daprenentatge, destaquem: els grups interactius, la formaci de familiars, la prevenci dialgica de conflictes, les tertlies literries dialgiques, la biblioteca tutoritzada, etc.

Els grups interactius sn una forma de concretar laprenentatge dialgic a laula amb lobjectiu de no segregar mai i no realitzar cap tipus ditinerari ni adaptaci curricular fora de laula. Per aix, entren a ajudar al professor o professora diverses persones adultes (altres professionals, voluntariat, familiars, etc.) per accelerar laprenentatge de lalumnat i potenciar la solidaritat. Totes les persones que formen part de lentorn de lalumne linfluencien en el seu aprenentatge tant a casa, com a lescola, participant com a voluntari/a i en les comissions mixtes de treball. Aquestes persones, en els grups interactius, aporten la seva diversitat de coneixements i experincies mentre fomenten laprenentatge entre iguals. Amb tot, saconsegueixen en una mateixa dinmica tant lacceleraci dels aprenentatges instrumentals com el foment de la solidaritat.

La formaci de familiars incideix significativament en laprenentatge dels seus fills i filles. Les Comunitats daprenentatge es caracteritzen per obrir les possibilitats formatives no noms al professorat i lalumnat sin tamb als seus familiars. Daquesta manera saconsegueix, a ms dafavorir la formaci demanada pels familiars, avanar cap a la coordinaci amb les famlies, un dels aspectes on es posa ms mfasi des de les Comunitats dAprenentatge. Alguns exemples daquestes formacions sn informtica, catal, castell, angls, alfabetitzaci o tertlies literries dialgiques3.

Es pot trobar ms informaci sobre aquesta experincia a la pgina web: http://www.facepa.org/PDF/ES/manualtld.pdf

8

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Direcci General dInnovaci Subdirecci General de Llenges i Entorn Servei dEscola i Entorn

A travs de les Comunitats dAprenentatge sest implementant el model dialgic de prevenci de conflictes des del qual simplica tota la comunitat educativa: alumnat, professorat, familiars,

voluntariat i altres professionals, que consensuen normes comunes que regulen la convivncia i eviten qualsevol tipus dagressi, en ser rebutjada per tota la comunitat.

Les Comunitats dAprenentatge estan desenvolupant prctiques de lectura dialgica a travs dactivitats com les tertlies literries dialgiques, biblioteques tutoritzades o grups interactius, que estan accelerant laprenentatge de la lectura a la vegada que el doten de sentit. A les Comunitats dAprenentatge sorganitzen tertlies literries dialgiques per la formaci del professorat, de lalumnat i tamb pels familiars i altres agents. A partir dun text literari es llegeixen les pgines acordades a casa i a la tertlia es dialoga sobre el que sha llegit. El dileg gira en torn als pargrafs que les persones han triat prviament per comentar i sobre les interpretacions, reflexions, etc. que cadasc fa. El criteri bsic de selecci de textos s que sigui considerat un clssic universal, ja que contribueixen millor a laprenentatge i facilita treballar a fons el tema dels valors i de la reflexi sobre els conflictes.

5.

ANTECEDENTS,

ABAST

ESTAT

ACTUAL

DE

LES

COMUNITATS

DAPRENENTATGE
La primera Comunitat dAprenentatge va sorgir el 1978 en el centre deducaci de persones adultes de La Verneda-Sant Mart. Al llarg de diversos anys, el Centre Especial de Recerca en Teories i Prctiques Superadores de Desigualtats CREA de la Universitat de Barcelona va investigar com desenvolupar aquesta perspectiva dxit educatiu per a totes i tots en leducaci infantil, primria i secundria. Aquest projecte, basat en lexperincia daprenentatge dialgic en Educaci dAdults de La Verneda als anys 70 sinspira tamb, en la seva aplicaci a lensenyament obligatori, en investigacions i prctiques que han mostrat ja la seva eficcia fora del nostre pas. Fonamentalment els projectes School Development Program, desenvolupat per Comer de la Universitat de Yale i que a lactualitat abasta ms de 800 centres; el projecte Accelerated Schools, promogut per Henry Levin a la Universitat dStanford, que actualment compta amb ms de 1000 centres; i el projecte Succes for All promogut per Robert Slavin, de la Universitat de John
9

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Direcci General dInnovaci Subdirecci General de Llenges i Entorn Servei dEscola i Entorn

Hopkins, que comprn a lactualitat quasi 2000 centres. Projectes posteriors que han desenvolupat lescola inclusiva, com els dStainback (USA), Porter (Canad) o de carcter internacional com els dirigits per Ainscow (UK) per encrrec de la UNESCO i lexperincia de les Escoles Democrtiques promoguda per Michael Apple de la Universitat de Wisconsin, han confirmat limportant paper de la comunitat en lxit i la comprensivitat de lescola i han tingut tamb influncia en el model de Comunitats dAprenentatge. Totes aquestes prctiques, degut a la seva extensi, han pogut ser avaluades amb suficient fiabilitat i han demostrat la validesa dels resultats obtinguts.

La primera administraci educativa interessada en aplicar aquest projecte va ser la del Govern Basc. Lany 1995 sorgien els tres primers centres a Euskadi, tots tres de primria. En aquests moments per, el projecte rep suport institucional dels governs de les comunitats del Pas Basc, Catalunya, Arag, Castella La Manxa, Andalusia i Extremadura. Del projecte en deriven recerques dimpacte mundial4 que tenen com a objectiu continuar la lnia de recerca de teories i prctiques que milloren lxit educatiu i estan superant les desigualtats socials. Tota aquesta recerca feta sobre Comunitats dAprenentatge ha estat publicada tant per revistes cientfiques com de divulgaci a Catalunya, a lEstat i a nivell internacional, a ms del ress que nhan fet els medis de comunicaci. Alhora, al llarg de lltima dcada shan realitzat diferents jornades i congressos sobre les Comunitats dAprenentatge, entre els que cal destacar el congrs celebrat a Bilbao el febrer del 2008, on es van aplegar ms de 1.200 persones. En aquest congrs es va presentar el Programa de Comunitats dAprenentatge per part del Govern Basc i el Pla dExtensi daquestes comunitats al Pas Basc5. A Catalunya, el Departament d'Educaci, en el marc del Pla per la Llengua i la Cohesi Social6, promou les Comunitats dAprenentatge, des del curs 2004-2005, amb el convenciment de que lxit educatiu per a tot lalumnat sols es pot aconseguir mitjanant una acci educativa compartida per tota la comunitat educativa i els diferents agents educatius de lentorn.
4 INCLUD-ED. Strategies for inclusion and social cohesion from education in Europe. INTEGRATED PROJECT Priority 7 of Sixth Framework Programme. (2006- 2011). 5

http://www.jardunaldiak.net/index_es_1.html

10

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Direcci General dInnovaci Subdirecci General de Llenges i Entorn Servei dEscola i Entorn

Les actuacions que des del Servei dEscola i Entorn del Departament d'Educaci sestan duent a terme per promoure les Comunitats dAprenentatge a Catalunya sn les segents:

Jornades formatives inici de curs: es tracta dunes jornades formatives dirigides principalment als mestres nous que sincorporen a un centre que sest transformant en una Comunitat dAprenentatge i no coneixen el projecte. Aquestes jornades tenen una durada de 15 hores i sexpliquen les bases teriques del projecte aix com les actuacions dxit que la comunitat cientfica internacional ha demostrat que sn les ms efectives per assolir els objectius del projecte: aconseguir lxit educatiu de tot lalumnat i millorar la convivncia.

Xerrades de primer contacte: es tracta de xerrades on els centres educatius, zona educativa, etc. que ho solliciten tenen loportunitat de conixer el projecte. Formacions a travs dels PFZ7: Sensibilitzaci per construir una comunitat daprenentatge: es tracta duna formaci de 30 hores presencials de formaci + 10 hores no presencials dirigides a tot el claustre dun centre educatiu (poden incorporar-se altres persones de la comunitat educativa) on sexpliquen les bases teriques del projecte per sensibilitzar als professionals sobre el projecte. Al final de cada sensibilitzaci, el claustre ha de decidir si vol transformar el centre on treballa en una comunitat daprenentatge o no vol fer-ho. Dinmiques de transformaci per construir una comunitat daprenentatge: es tracta duna formaci de 15 hores presencials + 15 hores no presencials on sassessora i acompanya al centre educatiu que ha decidit transformar-se en una comunitat daprenentatge. El CATR consisteix en assessorar al centre en la constituci oficial del mateix en una comunitat daprenentatge i en

6 7

Pla per a la Llengua i la Cohesi Social i Annexos al Pla: http://www.xtec.cat/lic/documents.htm

En els PFZ, les formacions tenen les segents tipologies: CASE per la Sensibilitzaci per construir una comunitat daprenentatge, CATR, Dinmiques de transformaci per construir una comunitat daprentatge i CACO, Consolidaci de les dinmiques de transformaci per construir una comunitat daprenentatge.
11

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Direcci General dInnovaci Subdirecci General de Llenges i Entorn Servei dEscola i Entorn

comenar a posar en marxa les actuacions dxit que es proposen des de les comunitats daprenentatge. Consolidaci de les dinmiques de transformaci per construir una comunitat daprenentatge): es tracta duna formaci de 15h presencials + 15 hores no presencials en les que el centre rep un assessorament a la carta (en funci del moment i de les passes cap a la transformaci del centre que shagin fet) per ajudar a consolidar el procs.

Tertlies virtuals pedaggiques: El curs 2007/2008 es va iniciar una modalitat de formaci pensada per als centres que ja han consolidat la Comunitat dAprenentatge: es tracta de les tertlies pedaggiques, una modalitat formativa que permet aprofundir amb el model educatiu de Comunitats dAprenentatge, reflexionant, dialogant i aprenent a travs de la xarxa. A partir de la lectura dun llibre teric on es recullen els principis terics i cientfics de les Comunitats dAprenentatge, els i les participants fan aportacions mitjanant un frum telemtic i un cop acabada la lectura de cada llibre es fa una sessi final presencial.

Jornada final de curs sobre Comunitats dAprenentatge: es tracta duna jornada de 5 hores de durada que ens ha de servir per aprofundir sobre les bases teriques del projecte i per impulsar i enfortir les experincies i actuacions que les comunitats daprenentatge estan duent a terme per aconseguir la millora de resultats acadmics, lxit educatiu i la millora de la convivncia. Aquesta jornada tamb ha de servir per potenciar la coordinaci i lintercanvi entre els diferents centres de Catalunya que shan transformat en una Comunitat dAprenentatge. Desprs de tota la tasca realitzada fins a aquests moments, en el curs 2008/2009 hi ha 22 centres8 que funcionen com a Comunitats dAprenentatge a Catalunya, dels quals 1 s una escola bressol, 1 s una escola de Formaci de Persones adultes, 1 Institut de Secundria i els altres 19 sn centres dEducaci primria, entre els quals hi ha una Zona dEscolaritzaci Rural. Aquests sn:

A finals del curs 2008-2009 el n total de comunitats daprenentatge podra ser 24, ja que en aquests moments estem pendents de la decisi de 2 CEIPs ms (un es troba en plena formaci de sensibilitzaci i laltra es troba en la fase de Presa de decisi.
12

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Direcci General dInnovaci Subdirecci General de Llenges i Entorn Servei dEscola i Entorn

E.B Cappont (Lleida), CEIP Amistat (Figueres), CEIP ngel Guimer (El Vendrell), CEIP Anton Busquets i Punset-ZER Moians (Calders), CEIP Bar de Viver (Barcelona), CEIP Can Besora (Mollet del Valls), CEIP Doctor Alberich i Cases (Reus), CEIP Doctor Fleming (Viladecans), CEIP El Calder (Caldes de Montbui), CEIP El Lledoner (Granollers), CEIP Els quatre vents (Canovelles), CEIP Germanes Bartomeu (Matar), CEIP Joan XXIII (Lleida), CEIP La Merc (Tortosa), CEIP Mare de Du de Montserrat (Terrassa), CEIP Marta Mata (El Vendrell), CEIP Salvador Vinyals i Gal (Terrassa), CEIP Tanit (Santa Coloma de Farners), CEIP Vallgarriga (Sant Miquel de Fluvi), CEIP Vila Parietes (Parets del Valls), IES Les Termes (Sabadell) i AFA La Verneda-Sant Mart (Barcelona).

13

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Direcci General dInnovaci Subdirecci General de Llenges i Entorn Servei dEscola i Entorn

6. PROCS DE TRANSFORMACI DUN CENTRE EDUCATIU EN UNA COMUNITAT DAPRENENTATGE

El procs de transformaci dun centre educatiu en una Comunitat dAprenentatge implica un procs de reflexi profund per part de la comunitat educativa, sobre la situaci del centre respecte del territori on est ubicat, sobre el model digualtat doportunitats vigent, sobre el model de societat on vivim, sobre els factors que estimulen laprenentatge. El procs implica un cam conjunt de reflexi i debat sobre quina s lescola que volem per als nostres fills i filles.

Sensibilitzaci
En aquesta primera fase es realitza una formaci intensiva sobre el marc sociolgic en el qual subica el projecte, sexplica i es discuteix sobre la societat de la informaci, l'educaci en aquest context i els factors que incideixen en laprenentatge de lalumnat (fracs escolar, factors dxit acadmic, etc.). Posteriorment tamb es presenta i explica el projecte de comunitats daprenentatge, les seves bases teriques, el seu marc metodolgic i les fases de transformaci que es duen a terme al centre educatiu. Al mateix temps es fan sessions de treball amb els diferents agents de la comunitat educativa. Lobjectiu a assolir en aquesta fase s:

Oferir a la comunitat educativa del centre informaci suficient sobre el projecte de Comunitats dAprenentatge, aix com els arguments i les bases cientfiques que el sustenten per tal que la comunitat educativa pugui prendre la decisi diniciar o no la transformaci del centre en una Comunitat dAprenentatge.

En aquesta formaci ha de participar tot el claustre que, un cop finalitzat el curs, decidir si vol que el centre es transformi en una Comunitat dAprenentatge.

14

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Direcci General dInnovaci Subdirecci General de Llenges i Entorn Servei dEscola i Entorn

Presa de decisions En aquesta fase s on es pren la decisi de si es vol dur a terme el procs de transformaci. Aquesta decisi lhan de prendre per consens o per majoria: el claustre del centre, lequip directiu, el Consell Escolar, lassemblea de familiars, entitats i agents socials de la comunitat i lAdministraci educativa. Lobjectiu a assolir en aquesta fase s: Decidir l'inici o no del projecte en base al comproms adquirit per tota la comunitat a travs duna votaci, si sescau, de tota la comunitat educativa.

Somni
Aquesta fase se centra exclusivament en la illusi de lalumnat, professorat, famlies i altres agents socials de lentorn sobre el seu model de centre educatiu. Per sectors, alumnat, claustre i famlies i altres agents realitzen el seu somni. Posteriorment es busca arribar a un consens per part de tots aquests collectius a travs duna comissi especfica sobre el nou tipus de centre que se somia, sota el criteri que laprenentatge que volem per als nostres fills i filles sigui laprenentatge que volem per a tothom. Per a aix, es realitzen diferents activitats simultnies per recollir els somnis del conjunt de la comunitat educativa. Aquestes activitats variaran segons els centres. Es pot realitzar un plenari, posar una bstia perqu les famlies i lalumnat introdueixin els seus somnis, realitzar dinmiques de grup amb lalumnat a les aules, obrir un blog a Internet per penjar-los, etc. Finalment, s recomanable dedicar un dia no laborable per realitzar una festa i posar en com, en un context ldic, tots els somnis que s'han generat. Els objectius a assolir en aquesta fase sn:

Repensar entre tots els agents socials el tipus de centre on els agradaria treballar, i portar els seus fills i filles. Repensar leducaci collectivament: pot incidir en el PEC. Posar en marxa un procs creatiu i participatiu de recollida dels somnis de tots els collectius implicats: alumnat, professorat, famlies, administraci,...

15

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Direcci General dInnovaci Subdirecci General de Llenges i Entorn Servei dEscola i Entorn

Aquest procs acostuma a acabar en una festa, anomenada, festa del somni on sexposen de forma grfica i festiva el treballs realitzats.

Selecci de prioritats i planificaci

En aquesta fase, els somnis expressats en la fase anterior s'han de convertir en propostes d'acci projectades en el temps. Per fer-ho possible, s'han de dur a terme unes sessions sistematitzades de treball. En primer lloc, una anlisi i una categoritzaci dels somnis expressats segons grans mbits o temes. De forma parallela, una altra anlisi descriptiva de la realitat del centre educatiu i del seu entorn: espais i infrastructura del centre, horari lectiu i extraescolars, serveis i equipaments del barri, institucions i agents socials de l'entorn, etc. Finalment, una vegada s'han expressat els desigs sobre el model de centre educatiu i s'ha recollit tota la informaci sobre la realitat actual del centre i del seu entorn, el conjunt del claustre i de les famlies pot plantejar-se qu fer i com fer-ho. Per a aix, poden realitzar-se sessions de treball per seleccionar les prioritats d'acci a curt, mig i llarg termini, elaborar els projectes segons les prioritats i, finalment, crear i planificar les comissions mixtes de treball. Els objectius a assolir en aquesta fase sn:

Conixer i analitzar les necessitats del centre i de lentorn. Conixer i analitzar els somnis-desitjos expressats per la comunitat. Establir les prioritats dels somni en funci dels recursos actuals i del potencial en un futur immediat. Tot aquest procs es realitza a partir del buidat de la informaci recollida en el procs de somni i de lanlisi i prioritzaci dels somnis (demandes-necessitats) en funci del recursos de manera consensuada. A continuaci es procedeix a la categoritzaci temtica del material (inici de les comissions mixtes de treball), seguit dun procs de debat per validar els somnis i les propostes dactuaci.

La creaci de les comissions mixtes de treball coincideix, en general amb la delimitaci drees temtiques de treball sorgides de les demandes expressades en la fase del somni i a partir de les quals diferents membres de la comunitat (professorat, famlies, voluntaris externs,...) organitzaran un seguit de projectes
16

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Direcci General dInnovaci Subdirecci General de Llenges i Entorn Servei dEscola i Entorn

amb la finalitat daconseguir el somni (per exemple: aprenentatges, biblioteca tutoritzada, voluntariat, formaci de familiars, ampliaci de lhorari...).

Planificaci
En aquesta fase les comissions mixtes de treball despleguen els seus objectius, prioritzen les seves actuacions i es constitueixen en els rgans de treball decisoris del centre. Aix saconsegueix un dels objectius centrals del projecte que consisteix en radicalitzar la democrcia de manera que les decisions siguin preses per totes les persones afectades. Els objectius a assolir en aquesta fase sn:

Crear comissions mixtes de treball encarregades de portar a terme el pla d'acci creat per a cada prioritat. Buscar, organitzar i formar el voluntariat. Organitzar i planificar els grups interactius. Crear la comissi gestora que t un carcter executiu. Convocar i celebrar plenaris de passar comptes.

Consolidaci
En aquesta fase es busca garantir la continutat del projecte de Comunitat dAprenentatge, assolir les transformacions ja iniciades i aprofundir en temes concrets. Shaur de plantejar lacollida i formaci del professorat i familiars nous, fer un seguiment del progrs i plantejar lavaluaci de diferents mbits del centre (resultats educatius, impacte amb les famlies i amb lentorn,) per fer propostes de millora. En aquesta fase la formaci es personalitza molt a les necessitats especfiques de cada centre i pot ser molt variada (grups interactius, aprenentatge dialgic, participaci, comunicaci,). Els objectius que cal assolir en aquesta fase sn:

17

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Direcci General dInnovaci Subdirecci General de Llenges i Entorn Servei dEscola i Entorn

Assumir els reptes nous (formaci i recerca). Resoldre els possibles conflictes apareguts durant el procs inicial (formaci i seguiment). Iniciar un procs davaluaci interna.

Quadre de sntesi del procs i fases

Procs Fases Presa de contacte Sensibilitzaci (fase-1) formaci Objectius Iniciar una primera aproximaci als objectius del centre, les seves necessitats, i determinar, si sescau, possible calendari de sessions per a la sensibilitzaci Explicar qu s una comunitat daprenentatge
0. 0. 0. 0.

Conixer les grans lnies del projecte Analitzar el context social Explicar les bases teriques i les actuacions dxit Analitzar els dubtes, preocupacions i neguits expressats Decidir l'inici o no del projecte en base al comproms adquirit per tota la comunitat

presa de decisions Posada en funcionament 1r curs Transformaci (fase-2) somni

0.

Inici del procs de canvi en les estructures organitzatives i daprenentatge del centre
0. 0. 0.

Repensar entre tots els agents socials el centre on els hi agradaria treballar, i portar als seus fills i filles Repensar leducaci collectivament Conixer els somnis-desitjos, analitzar-los i categoritzar-los Contrastar els somnis amb la realitat del centre i de lentorn Establir les prioritats dels somni en funci dels recursos actuals i del potencial en un futur immediat Crear comissions mixtes de treball encarregades de portar a terme el pla d'acci creat per a cada prioritat. Crear la comissi gestora Organitzar i planificar el curs en funci dels somnis i les prioritats establertes Buscar, organitzar i formar el voluntariat

selecci de prioritats

0. 0.

0.

planificaci

0. 0.

18

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Direcci General dInnovaci Subdirecci General de Llenges i Entorn Servei dEscola i Entorn

Procs

Fases Consolidaci

Objectius Garantir la continutat del projecte CCdA. Iniciar un procs davaluaci interna Formar-se per millorar: 0. Dissenyar un programa per a la Formaci de famlies i voluntaris. 0. Formaci sollicitada per les comissions de treball en funci dels requeriments del procs i formaci de tota la comunitat d'aprenentatge en nuclis d'inters concrets 0. Formaci del professorat nou. 0. Acollida i formaci de les noves famlies Innovar per millorar: 0. Recollida dindicis generats durant tot el procs de canvi 0. Anlisi de la informaci Avaluar per millorar: 0. Avaluaci del projecte i els seus resultats per prendre decisions que el millorin i en la que participen totes les persones implicades en el mateix

formaci Consolidaci 2n curs investigaci

avaluaci

7. AVALUACI
El procs de transformaci dun centre en una Comunitat dAprenentatge s un procs que inicia amb una presa de decisi que manifesta aquesta voluntat i amb la danar incorporant en el centre tot un seguit de canvis i transformacions que permetran assolir els objectius principals de les Comunitats dAprenentatge: lxit educatiu de lalumnat i la millora de la convivncia. Una eina avaluativa ha de permetre valorar lxit educatiu de lalumnat i en aquest cas, veure com els canvis organitzatius del centre incideixen en aquest xit educatiu. A continuaci, mostrem els indicadors davaluaci per a cada objectiu del projecte:

Objectiu 1: Aconseguir l'xit de resultats per a tothom, plantejant altes expectatives d'aprenentatge de tot l'alumnat, amb atenci especial per als qui per raons de desigualtat tenen un alt risc de fracs i abandonament escolar.

Resultats acadmics de les proves objectives (competncies bsiques i avaluacions del propi centre) per rees (especialment les instrumentals) i per curs.
19

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Direcci General dInnovaci Subdirecci General de Llenges i Entorn Servei dEscola i Entorn

Alumnes que promocionen a Secundria havent assolit els objectius curriculars de leducaci primria. % Alumnes que obtenen el graduat en ESO. Alumnes que promocionen a Batxillerat o a Cicles Formatius havent assolit els objectius curriculars de leducaci secundria obligatria. Alumnes que promocionen a estudis superiors. Nivell dabsentisme. % Alumnes que abandonen en el pas de primria a secundria. N de matriculacions al centre: total i per cursos. % Alumnes nouvinguts. % Matrcula viva.

Objectiu 2: Millorar la convivncia a travs de la prevenci dialgica de conflictes.

Nivell de conflictivitat a la Comunitat Educativa. N de faltes lleus i greus a Primria. N dexpedients oberts a Secundria.

Elaboraci participativa de les normes del centre. Dur a terme el model comunitari de resoluci de conflictes per elaborar i consensuar les normes del centre.

Objectiu 3: Impulsar l'excellncia i equitat, amb un model de centre inclusor basat en la igualtat de possibilitats, entesa com el donar ms al qui ms ho necessita a fi de no excloure a ning.

Incorporaci de lAprenentatge Dialgic en el projecte educatiu i en la dinmica del centre, a les aules i en totes les activitats que es desenvolupen en el centre. Organitzaci de les aules en grups interactius. Organitzaci i funcionament de Tertlies literries dialgiques. Organitzaci i s de la Biblioteca tutoritzada.
20

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Direcci General dInnovaci Subdirecci General de Llenges i Entorn Servei dEscola i Entorn

Acolliment i distribuci de lalumnat. Altres prctiques.

Objectiu 4: Garantir la participaci, corresponsabilitzaci i implicaci de tota la comunitat com a base de transformaci social, educativa i cultural d'un centre educatiu i del seu entorn mitjanant el dileg igualitari.

Nivell de participaci de la Comunitat: A les comissions mixtes. Als grups interactius. A la Comissi Gestora. Al Plenari. A altres espais i activitats (formaci de familiars, etc.) A les reunions ordinries de lescola.

Objectiu 5: Potenciar la formaci de tots els agents com a valor de millora educativa.

Tertlies Pedaggiques Virtuals de les Comunitats d'Aprenentatge. Cursos de formaci relacionats amb Comunitats d'Aprenentatge. Altres cursos de formaci. Participaci en les Jornades, Congressos, etc. relacionats amb les Comunitats d'Aprenentatge. Participaci en altres Jornades, Congressos, etc. Formaci i participaci de familiars.

21

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Direcci General dInnovaci Subdirecci General de Llenges i Entorn Servei dEscola i Entorn

Objectiu 6: Garantir que el centre educatiu estigui obert al territori i participi en la promoci del treball i en laprenentatge en xarxa.

Transformacions assolides al centre i a lentorn. Horari d'obertura del centre i possibilitats de formaci per l'alumnat en horari no lectiu. Participaci de lalumnat en activitats extraescolars organitzades pel centre. Participaci de lalumnat en activitats complementries (sortides, excursions, etc.) Participaci de lalumnat en casals destiu. Participaci de lalumnat en associacions, entitats, esplais, caus, etc. infantils/juvenils. Xarxes establertes amb les entitats del barri, municipi o poblaci. Projecci del centre i del projecte: Web, cartells, documents, etc. Nombre de visites que reb el centre. Assessoraments i formacions a altres centres per part dalguna persona de la comunitat. Xerrades sobre lexperincia del centre com a Comunitat dAprenentatge a Congressos, Jornades, etc. Participaci en el PEE del territori (en el cas que hi hagi) N destudiants acollits o dequips que fan recerca sobre diferents aspectes del projecte.

Reconeixements: Premis atorgats i/o reconeixements. Articles publicats o difusi en premsa.

22

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Direcci General dInnovaci Subdirecci General de Llenges i Entorn Servei dEscola i Entorn

8. BIBLIOGRAFIA

Bibliografia bsica
Aubert, A.; Flecha, A.; Garcia, C.; Flecha, R. & Racionero, S. (2009). Aprendizaje dialgico en la sociedad de la informacin. Barcelona: Hipatia Aubert, A.; Duque, E.; Fisas, M. & Valls, R. (2004). Dialogar y transformar. Pedagoga crtica del siglo XXI. Barcelona: Gra De Botton, L.; Puigvert, L. & Taleb, F. (2004). El velo elegido. Barcelona: El Roure Cincia Duque, E. (2006). Aprendiendo para el amor o para la violencia. Las relaciones en las discotecas. Barcelona: El Roure Cincia Elboj, C.; Puigdellvol, I.; Soler, M. & Valls, R. (2002). Comunidades de aprendizaje. Transformar la educacin. Barcelona: Gra Flecha, R. (1997). Compartiendo palabras. El aprendizaje de las personas adultas a travs del dilogo. Barcelona: Paids Flecha, R.; Gmez, J. & Puigvert, L. (2001). Teora sociolgica contempornea. Barcelona: Paids Freire, P. (1997). A la sombra de este rbol. Barcelona: El Roure Cincia Gmez, J. (2004). El amor en la sociedad del riesgo. Una tentativa educativa. Barcelona: El Roure Puigvert, L. (2001). Las otras mujeres. Barcelona: El Roure Soler, M. (2003). Lectura dialgica. La Comunidad como entorno alfabetizador a Soler, M. & Teberosky, A. (comp). Contextos de Alfabetizacin inicial, pp.47-63. Barcelona: Horsori Touraine, A.; Wieviorka, M.; Flecha, R. y otras colaboraciones. (2004). Conocimiento e identidad. Voces de grupos culturales en la investigacin social. Barcelona: El Roure Cincia Vigotsky, L. (1979). El desarrollo de los procesos psicolgicos superiores. Barcelona: Crtica

23

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Direcci General dInnovaci Subdirecci General de Llenges i Entorn Servei dEscola i Entorn

Monogrfics i articles
Aubert, A. (coord). (2004). Innovacin educativa. Comunidades de aprendizaje. Monogrfico en Aula de Innovacin Educativa, n 131, pp. 27-68. Barcelona: Gra Frum Idea. (2005). Las comunidades de aprendizaje / Les comunitats daprenentatge a Educar, n 35. Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autnoma de Barcelona. Barcelona: UAB Serveis de Publicacions. Martnez, M. (coord.). (2005). Las Comunidades de aprendizaje. Monogrfic a Monogrficos Escuela. Barcelona: Praxis Snchez Aroca, M. (1999). La Verneda Sant Mart: A school where people dare to dream. Harvard Educational Review, vol. 69, n3. pp. 320-335. Cambridge: Harvard University. Soler, M. (coord.) (2004). Educacin Dialgica: La Escuela en Espaa Hoy / Dialogic Education: Schools In Spain Today. Special Issue. Networks. An On-line Journal for Teacher Research, vol. 7, n1. California: Gordon Wells. Valls, R. (coord.). (2004). Prcticas contra la exclusin. Monogrfico en Cuadernos de Pedagoga, n 34,1, pp.57-92. Barcelona: Praxis

Pgines webs dinters

http://www.xtec.cat/lic/centre/experiencies.htm

http://www.comunidadesdeaprendizaje.net/ http://www.jardunaldiak.net/index_es_1.html

24

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Direcci General dInnovaci Subdirecci General de Llenges i Entorn Servei dEscola i Entorn

ANNEX: Instruments davaluaci

25

Objectiu 1: Aconseguir l'xit de resultats per a tothom, plantejant altes expectatives d'aprenentatge de tot l'alumnat, amb atenci especial per als qui per raons de desigualtat tenen un alt risc de fracs i abandonament escolar

Blocs

Indicadors
Resultats acadmics de les proves objectives per rees i per curs (competncies bsiques i avaluacions del propi centre)

Eines

Resultats i xits acadmics

Avaluarem aquest aspecte a partir dels resultats acadmics de les competncies bsiques del Departament d'Educaci (Consell Superior d'Avaluaci del Sistema Educatiu) i dels resultats acadmcis de les avaluacins dels centres. El centre pot proporcionar totes aquestes dades. Per a que les dades fossin significatives % Alumnes que obtenen el graduat en ESO haurem de tenir parmetres de comparaci: dades dels 5 cursos anteriors a la transformaci de l'escola en una Comunitat d'Aprenentatge, dades de tot Catalunya, Alumnes que promocionen a Batxillerat o a Cicles Formatius havent assolit els objectius per sobretot dades de centres educatius d'un entorn sociocultural comparable al de curriculars de l'educaci secundria obligatoria la Comunitat d'Aprenentatge. Alumnes que promocionen a Secundria havent assolit els objectius curriculars de l'educaci primria Alumnes que promocionen a estudis superiors

Absentisme Abandonament escolar

Nivell d'absentisme % d'alumnes que abandonen en el pas de primria a secundria N de matriculacions al centre: total i per cursos

Avaluarem aquest aspecte a partir de les eines de control del propi centre i de les dades que ens proporcionin les centres de secundaria on es matriculen els alumnes.

Evoluci de la matrcula

% d'alumnes nouvinguts % de matrcula viva

Avaluarem aquest aspecte a partir de les dades que ens proporcioni el mateix centre.

Observacions:
Ens interessa obtenir dades d'aquests indicadors en el moment en que el centre decideix fer la transformaci i al cap de 5 anys per poder observar l'evoluci del propi centre. Ens interessa obtenir dades d'aquests indicadors des de 5 anys abans que el centre decideix fer la transformaci per observar quina evoluci portava el centre i com remonta. Ens interesa tenir dades que ens permetin fer una compartiva amb les dades generals de la Comunitat Autnoma per poder comparar les C.A amb altres centres de la zona o de la Comunitat Autnoma.

Objectiu 2: Millorar la convivncia a travs de la prevenci dialgica de conflictes

Blocs

Indicadors
Nivell de conflictivitat a la Comunitat Educativa:

Eines
Avaluarem aquest aspecte a partir de les eines de control del propi centre (registre de les faltes lleus i greus a primria i de l'obertura d'expedients a secundria) i d'un qestionari on es faran les segents preguntes: * Quin nivell de conflictivitat percepts en el teu centre? (molt-bastant-poc-gens) * Els grups interactius i les tertlies dialgiques contribueixen a disminuir els conflictes a l'aula. (moltbastant-poc-gens) * L'organitzaci horitzontal de les Comunitats d'Aprenentatge (comissions mixtes, gestora, plenari,) contribueix a disminuir els conflictes entre els membres de la comunitat. (molt-bastant-poc-gens)

* N de faltes lleus i greus a Primria * Obertura d'expedients a Secundria

Conflictivitat
Dur a terme el "model comunitari de resoluci de conflictes" per elaborar i consensuar les normes del centre Elaboraci participativa de les normes del centre

* Heu posat en marxa el "model comunitari de resoluci de conflictes" per elaborar i consensuar les normes del centre? (si-no) * Quantes normes heu arribat a consensuar? En quins mbits? Quines normes? * La teva experincia t'indica que el consens de les normes fa que les persones de la comunitat la interioritzin millor i, per tant, la defensin i vetllin per al seu compliment? (molt-bastant-poc-gens)

* Us recomanem que formuleu les preguntes amb un altre llenguatge quan aquestes vagin dirigides als familiars i/o alumnat

Observacions:
Ens interessa obtenir dades d'aquests indicadors en el moment en que el centre decideix fer la transformaci i al cap de 5 anys per poder observar l'evoluci del propi centre. Ens interessa obtenir dades d'aquests indicadors des de 5 anys abans que el centre decideix fer la transformaci per observar quina evoluci portava el centre i com remonta. Ens interesa tenir dades que ens permetin fer una compartiva amb les dades generals de la Comunitat Autnoma per poder comparar les C.A amb altres centres de la zona o de la Comunitat Autnoma.

Objectiu 3: Impulsar l'excellncia i equitat, amb un model de centre inclusor basat en la igualtat de possibilitats, entesa com el donar ms al qui ms ho necessita a fi de no excloure a ning

Blocs

Indicadors

Eines
Avaluarem aquest aspecte a partir dels documents que ens proporcioni el propi centre (PCC, PEE, actes, memries, etc.) i d'un qestionari on es faran les segents preguntes:

Incorporaci de l'Aprenentatge Dialgic en el projecte educatiu i en la dinmica del centre (aula, comissions, activitats, etc.)

* Heu rebut formaci sobre l'Aprenentatge Dialgic ? (si-no) * Heu anat incorporant l'Aprenentatge Dialgic com a metodologia a les activitats i dinmiques del centre (grups interactius, tertlies literries dialgiques, comissions mixtes, etc.)? (molt-bastant-poc-gens)

* En quants grups del centre es fan grups interactius? (evoluci per anys-cursos des de que sou Comunitat d'Aprenentatge)
* Quantes sessions de grups interactius fa cada grup-classe? (evoluci per anys-cursos des de que sou Comunitat d'Aprenentatge)

Organitzaci de les aules en grups interactius

* En quines rees o assignatures es fan grups interactius? (evoluci per anys-cursos des de que sou Comunitat d'Aprenentatge)
* Quin s/sn el/els perfils dels voluntaris que entren a l'aula per fer grups interactius? (evoluci per anys-cursos des de que sou Comunitat d'Aprenentatge)

Prctiques inclusives i excloents

* Feu Tertlies Literries Dialgiques en el vostre centre? (evoluci per anys-cursos des de que sou Comunitat d'Aprenentatge)
Organitzaci i funcionament de les Tertlies Literries Dialgiques

* A quants grups es fan les Tertlies Literries Dialgiques? (evoluci per anys-cursos des de que sou Comunitat d'Aprenentatge)
* Quins llibres heu llegit? (evoluci per anys-cursos des de que sou Comunitat d'Aprenentatge)

* Heu posat al vostre centre la biblioteca tutoritzada? (si-no), (evoluci per anys-cursos des de que sou Comunitat d'Aprenentatge)
* En quin horari o horaris funciona? (evoluci per anys-cursos des de que sou Comunitat d'Aprenentatge) Organitzaci i s de la Biblioteca tutoritzada * Quin perfil de voluntariat participa a la biblioteca tutoritzada? (evoluci per anys-cursos des de que sou Comunitat d'Aprenentatge) * N d'alumnes que van a la biblioteca tutoritzada. (evoluci per anys-cursos des de que sou Comunitat d'Aprenentatge)

3 * Quines activitats es fan a la biblioteca tutoritzada? (evoluci per anys-cursos des de que sou Comunitat d'Aprenentatge)

Objectiu 3: Impulsar l'excellncia i equitat, amb un model de centre inclusor basat en la igualtat de possibilitats, entesa com el donar ms al qui ms ho necessita a fi de no excloure a ning

Blocs

Indicadors

Eines
* S'acull a tot l'alumnat de l'rea d'influncia de l'escola, independentment de les seves capacitats (n.e.e)? * En cas que el personal de suport (mestres, vetlladors/es, etc.) faci el suport dins l'aula: aquest s'incorpora a la dinmica de la classe fomentant la interacci de l'alumne o treballa separadament amb ell (n.e.e)? * S'ha derivat alumnat a altres centres (escoles d'educaci especial)? En quin nombre i per quins motius? * En el vostre centre, feu agrupacions per nivells dels alumnes? (si-no), (evoluci per anys-cursos) * Com es fan aquestes agrupacions, dins o fora de l'aula? (evoluci per anys-cursos)

Acolliment i distruci de l'alumnat

Prctiques inclusives i excloents

* A quants grups afecten aquestes agrupacions? (evoluci per anys-cursos) * A quins nivells afecten aquestes agrupacions? (evoluci per anys-cursos) * A quines rees afecten aquestes agrupacions? (evoluci per anys-cursos) * El centre acull a tots els alumnes independentment de les seves capacitats/discapacitats? * Es treuen als alumnes de la classe en algun moment? Per quin motiu?

Altres prctiques

* Quines altres prctiques porteu a terme en el vostre centre?

* Us recomanem que formuleu les preguntes amb un altre llenguatge quan aquestes vagin dirigides als familiars i/o alumnat

Observacions:
Ens interessa obtenir dades d'aquests indicadors en el moment en que el centre decideix fer la transformaci i al cap de 5 anys per poder observar l'evoluci del propi centre. Ens interessa obtenir dades d'aquests indicadors des de 5 anys abans que el centre decideix fer la transformaci per observar quina evoluci portava el centre i com remonta. Ens interesa tenir dades que ens permetin fer una compartiva amb les dades generals de la Comunitat Autnoma per poder comparar les C.A amb altres centres de la zona o de la Comunitat Autnoma.

Objectiu 4: Garantir la participaci, corresponsabilitzaci i implicaci de tota la comunitat com a base de transformaci social, educativa i cultural d'un centre educatiu i del seu entorn mitjanant el dileg igualitari

Blocs

Indicadors
Nivell de participaci de la Comunitat: * A les comissions mixtes.

Eines
Aquest aspecte l'avaluarem a partir de la informaci recollida en la segent graella i la que ens proporcioni el propi centre (actes, memries, etc.) i de la segent pregunta:
rgans de gesti i participaci n persones perfil freqncia Temes que es tracten Decisions i acords Somnis que s'aconsegueixen

* Als grups interactius.

Participaci, comproms i implicaci de la Comunitat

* A la comissi gestora.

* Al plenari. * A altres espais i activitats (formaci de familiars, etc.) * A les reunions ordinries de l'escola.
* Es fan accions concretes (acci afirmativa) per incrementar la informaci dels grups que menys participen?

* Us recomanem que formuleu les preguntes amb un altre llenguatge quan aquestes vagin dirigides als familiars i/o alumnat

Observacions:
Ens interessa obtenir dades d'aquests indicadors en el moment en que el centre decideix fer la transformaci i al cap de 5 anys per poder observar l'evoluci del propi centre Ens interessa obtenir dades d'aquests indicadors des de 5 anys abans que el centre decideix fer la transformaci per observar quina evoluci portava el centre i com remonta. Ens interesa tenir dades que ens permetin fer una compartiva amb les dades generals de la Comunitat Autnoma per poder comparar les C.A amb altres centres de la zona o de la Comunitat Autnoma

Objectiu 5: Potenciar la formaci de tots els agents com a valor de millora educativa Blocs Indicadors Eines
Avaluarem aquest aspecte a partir dels documents que ens proporcioni el propi centre (PCC, PEE, actes, memries, etc.) i d'un qestionari on es faran les segents preguntes: * Els membres del claustre participen a les Tertlies Pedaggiques de Comunitats d'Aprenentatge? (si-no), (evoluci per anys-cursos des de que sou Comunitat d'Aprenentatge) Tertlies Pedaggiques Virtuals de les Comunitats d'Aprenentatge. * N de professionals que hi participen. (evoluci per anys-cursos des de que sou Comunitat d'Aprenentatge) * Quines lectures heu fet? (per anys-cursos des de que sou Comunitat d'Aprenentatge) Cursos de formaci relacionats amb Comunitats d'Aprenentatge. Altres cursos de formaci. * Heu fet cursos de formaci relacionats amb les Comunitats d'Aprenentatge? Quins temes es van tractar? * Heu fet altres cursos de formaci? Quins temes es van tractar? * Heu participat a Jornades, Congressos, etc. sobre Comunitats d'Aprenentatge? En quins? * Heu participat en altres Jornades, Congressos, etc.? En quins? * Es fa formaci de familiars a l'escola o institut? (si-no), (evoluci per anys-cursos des de que sou Comunitat d'Aprenentatge) * Sobre quins temes? (evoluci per anys-cursos des de que sou Comunitat d'Aprenentatge) Formaci de familiars * Amb quina periodicitat? (evoluci per anys-cursos des de que sou Comunitat d'Aprenentatge) * Quin nivell d'assistncia hi ha? (evoluci per anys-cursos des de que sou Comunitat d'Aprenentatge) * Es fan accions (acci afirmativa) per incrementar la participaci dels grups que menys participen?

Formaci del professorat, de les famlies i del voluntariat Participaci en les Jornades, Congressos, etc. relacionats amb les
Comunitats d'Aprenentatge. Participaci en altres Jornades, Congressos, etc.

* Us recomanem que formuleu les preguntes amb un altre llenguatge quan aquestes vagin dirigides als familiars i/o alumnat

Observacions:
Ens interessa obtenir dades d'aquests indicadors en el moment en que el centre decideix fer la transformaci i al cap de 5 anys per poder observar l'evoluci del propi centre. Ens interessa obtenir dades d'aquests indicadors des de 5 anys abans que el centre decideix fer la transformaci per observar quina evoluci portava el centre i com remonta. Ens interesa tenir dades que ens permetin fer una compartiva amb les dades generals de la Comunitat Autnoma per poder comparar les C.A amb altres centres de la zona o de la Comunitat Autnoma.

Objectiu 6: Garantir que el centre educatiu estigui obert al territori establint xarxes de coordinaci de manera que la supervisi i coordinaci del projecte es porti a terme amb la participaci de tots els sectors implicats

Blocs

Indicadors

Eines
Avaluarem aquest aspecte a partir dels documents que ens proporcioni el propi centre (PCC, PEE, actes, memries, etc.) i d'un qestionari on es faran les segents preguntes: * Quines transformacions s'han assolit en el propi centre des de que es va comenar a posar en marxa el projecte de Comunitats d'Aprenentatge (impacte en el propi centre, somnis que s'han aconseguit, millores al centre, etc.)? * Quin s l'horari d'obertura del centre i de les possibilitats de formaci per l'alumnat en horari no lectiu (n d'activitats extraescolars, tipus d'activitats extraescolars, biblioteca tutoritzada, etc.)?

Transformacions assolides al centre.

Horari d'obertura del centre i possiblitats de formaci per l'alumnat en horari no lectiu. Participaci de l'alumnat en activitats extraescolars organitzades pel centre.

* N d'alumnat del centre (i d'altres centres) que participa en activitats extraescolars. En quines activitats?

Impacte de l'experincia del Participaci de l'alumnat en activitats complementries (sortides, excursions, etc.). projecte al propi centre

* N d'alumnes que participen en activitats complementries (sortides, excursions, etc.).

Premis atorgats i/o reconeixements.

* Premis atorgats i/o reconeixements (quins premis i quines institucions)

Definici del centre com a Comunitat d'Aprenentatge: a la web, cartells per l'escola, etc. (veure com a arrelat el projecte al propi centre).

* En quins espais, eines, etc. que t l'escola (web, cartells, etc.) us definiu i es pot veure que el vostre centre s una Comunitat d'Aprenentatge? * Quines transformacions s'han assolit a l'entorn des de que es va posar en marxa el projecte de Comunitats d'Aprenentatge (impacte en l'entorn, somnis que s'han aconseguit, millores al barri, poble, etc.)? * Quina relaci existeix entre l'escola o institut i altres entitats, associacions o institucions del barri, poble, etc.?

Transformacions assolides a l'entorn.

Xarxes establertes amb les entitats del barri, municipi o poblaci.

Objectiu 6: Garantir que el centre educatiu estigui obert al territori establint xarxes de coordinaci de manera que la supervisi i coordinaci del projecte es porti a terme amb la participaci de tots els sectors implicats

Blocs

Indicadors

Eines
Avaluarem aquest aspecte a partir dels documents que ens proporcioni el propi centre (PCC, PEE, actes, memries, etc.) i d'un qestionari on es faran les segents preguntes:

Participaci de l'alumnat en associacions, entitats, esplais, caus, etc. infantils o juvenils. Participaci de l'alumnat en casals d'estiu.

* N d'alumnes que participen en associacions, entitats, esplais, caus, etc. infantils o juvenils? En quins? Quin tipus de partipaci? * N d'alumnes que participen en casals d'estiu.

Nombre de visites que reb el centre.

* N de visites que reb el centre per explicar el projecte des de que sou Comunitat d'Aprenentatge.

Impacte de l'experincia del Assessoraments i formacions a altres centres per part d'alguna persona * N d'assessoraments i formacions fetes a altres centres per incidir en les prctiques i transformacions projecte a l'entorn
de la comunitat. d'altres centres. Xerrades sobre l'experincia del centre com a Comunitat d'Aprenentatge * N de xerrades, etc. fetes per algun membre de la comunitat per la divulgaci del projecte des de que sou a Congressos, Jornades, etc. Comunitat d'Aprenentatge. Articles publicats o difusi en premsa. Participaci en el PEE del territori (en el cas que hi hagi) N d'estudiants acollits o d'equips que fan recerca sobre diferents aspectes del projecte. * N d'articles, reportatges de premsa, etc. publicats sobre l'experincia al vostre centre. * Grau de participaci en el territori. * N d'estudiants acollits o equips que fan recerca sobre diferents aspectes de la vostra Comunitat d'Aprenentatge.

* Us recomanem que formuleu les preguntes amb un altre llenguatge quan aquestes vagin dirigides als familiars i/o alumnat

Observacions:
Ens interessa obtenir dades d'aquests indicadors en el moment en que el centre decideix fer la transformaci i al cap de 5 anys per poder observar l'evoluci del propi centre. Ens interessa obtenir dades d'aquests indicadors des de 5 anys abans que el centre decideix fer la transformaci per observar quina evoluci portava el centre i com remonta. Ens interesa tenir dades que ens permetin fer una compartiva amb les dades generals de la Comunitat Autnoma per poder comparar les C.A amb altres centres de la zona o de la Comunitat Autnoma.