Professional Documents
Culture Documents
Lluís Llach
Lluís Llach
-2-
Escola Sagrada Família Viladecans 4 ESO B
1.Biografia
• INFANTESA A VERGES
Segons paraules del propi Lluís Llach, la persona que va introduir la música a
casa seva va ser la seva mare. Tant Lluís com el seu germà Josep Maria feien servir
la seva guitarra fins que a l'edat de quatre anys veu entrar un piano amb el que Lluís
comença a compondre les seves primeres melodies aproximadament dos anys més
tard. Observant la bona oïda del seu fill, confien la seva educació musical a Quim
Gil, pel que fa al solfeig, i Lau Roure i la seva esposa Montserrat.
Als 9 anys (1957) es trasllada a Figueres per a continuar els seus estudis
internat al col·legi de La Salle, on es refugia en el món de la música passant hores i
hores sol davant el piano. El contrapès a aquest món solitari el troba els estius anant
al poble de la mare, Porrera, on coneix Jorgina Domènech que l'apropa a la música
dels chansonniers francesos, i de manera especial Jacques Brel. A ella li dedicà l'any
1968 la cançó d'amor Per un tros del teu cos. Però la seva primera cançó, Que feliç
era, mare, amb lletra del seu germà, és del voltant de 1965.
-3-
Escola Sagrada Família Viladecans 4 ESO B
El 1968, any del maig francès, del qual es considera fill, és per a Llach el de
l'arribada de l'èxit popular amb L'Estaca. Els censors aprovaren aquesta cançó a la
vuitena volta que Llach la va presentar, això si, va ser aprovada amb un altre
nom,"Ahir". Aquest himne de reivindicació dels Països Catalans va ser prohibit l'any
següent, però ja era un cant popular. Joan Molas i Núria Batalla es converteixen en
els seus representants, acord que perdurarà fins el desembre de 1990.
L'any següent, grava el seu primer llarga durada: Els èxits de Lluís Llach,
reeditat posteriorment amb el títol Les seves primeres cançons. La popularitat del
cantant va pujant i amb el tema Irene, ja amb la discogràfica Movieplay, assoleix les
100.000 unitats venudes del disc que l'integra. Irene neix d'un desengany amorós
amb una noia francesa que estiuejava a L'Escala i que li obre les portes de tots els
canvis que s'estaven produint a França.
-4-
Escola Sagrada Família Viladecans 4 ESO B
recollia en directe la seva actuació. El 26 de desembre canta per primer cop amb
Laura Almerich, una part fonamental del seu acompanyament musical durant tota la
seva carrera.
• EXILI A PARÍS
El 1972 es publica el seu tercer disc de llarga durada Com un arbre nu, i els
anys 1973 i 1974 veuen la consagració de Lluís Llach fora de Catalunya amb les
seves actuacions a l'Olympia de París.
-5-
Escola Sagrada Família Viladecans 4 ESO B
TVE enregistra un recital ofert en la campanya del Grec d'aquell any, però la
seva emissió és ajornada a última hora perquè el cantant s'havia dirigit al públic
íntegrament en català.
-6-
Escola Sagrada Família Viladecans 4 ESO B
• VIATGE A ÍTACA
El seu nou treball de l'any 1975, Viatge a Ítaca, basat en textos de Kavafis, es
converteix en el seu disc més venut fins aleshores amb 150.000 còpies. Amb aquest
disc inicia la col·laboració en els arranjaments de Manel Camp i amb el bateria Santi
Arisa, ambdós antics components de Fussion.
-7-
Escola Sagrada Família Viladecans 4 ESO B
• GENER DE 1976
Però la transició només havia fet que començar i segueixen les prohibicions.
També comencen a haver-hi conflictes laborals com la vaga general del 3 de març a
Vitòria originada per l'acomiadament de setanta treballadors, que acaba amb la
policia disparant indiscriminadament amb el resultat de 5 morts i 40 ferits, sota les
ordres del ministre Manuel Fraga. Assabentat del fet, Llach es posa a treballar en
una creació inspirada en el dolor i en la desesperació, neix Campanades a morts,
estrenada a Euskadi Nord a finals del mateix any en un recital molt emotiu.
-8-
Escola Sagrada Família Viladecans 4 ESO B
• COMPANYS, NO ÉS AIXÒ
Però el disc tanca amb una cançó de rebel·lia, Companys, no és això, que
obria les portes del següent disc més reivindicatiu Somniem, i que molestarà alguns
sectors que consideren que la Nova Cançó ja ha complert la seva funció i la política
s'ha de deixar en mans dels polítics. Lluís Llach, com la resta de components del
moviment de la Nova Cançó, es veu apartat en la cursa per recuperar els drets
perduts. Han passat a ser la punta de llança a fer nosa. És l'inici del final del
moviment artístic. Tot ha canviat molt de pressa, fins i tot la seva imatge que ara
se'ns presenta amb el front descobert, i Llach pensa en la seva retirada. És l'inici del
final del moviment artístic.
L'any 1979 actua per primer cop al Liceu per presentar Somniem, sent el
primer cantant no operístic que hi actua en dos històrics recitals. Inclou el poema
musicat Criatura dolcíssima de Joan Fuster, amb qui tingué una relació d'amistat. El
contingut del disc significa el retorn a la lluita, a la reafirmació dels seus principis
humans. Un dels discos més estranys i desiguals del cantant, que tenia el
convenciment que es tractava del seu testament musical, doncs preveia retirar-se un
cop finalitzada la gravació. Durant molts anys va ser una de les produccions que
Llach més estimava.
-9-
Escola Sagrada Família Viladecans 4 ESO B
Entre els anys 1978 i 1979, Llach es sentia descontent amb els seus resultats
artístics al no poder desenvolupar la seva feina en bones condicions tècniques. De
fet, LLach comunica la seva decisió de plegar als seus mànagers Joan Molas i Núria
Batalla que li aconsellen que no ho digui públicament. Va ser un bon consell perquè
al cap de 8 mesos s'ho repensa i decideix tornar a cantar. Un dels principals motius
del retorn és el reconeixement internacional que va suposar rebre l'any 1979 el premi
Luigi Tenco com a millor cantant estranger a San Remo, i el testimoni humà dels
integrants del Club Tenco que l'animen a continuar.
L'any 1980 és un any de transició tant pel que fa al nombre de concerts com
en noves publicacions. Canta a Alemanya, Bèlgica, Itàlia i França, i no és fins l'any
següent que treu un nou disc força atípic: Verges 50. Torna als seus orígens de la
infància amb una primera cara totalment instrumental on destaquen els arranjaments
de Manel Camp, i amb una segona cara que acaba amb una de les seves millors
cançons País petit. Fou presentat en diversos concerts realitzats amb la
col·laboració de la Banda Municipal de Barcelona.
El 1984 surt l'àlbum T'estimo que inclou una cançó ambigua de gran força:
Amor particular. L'Acadèmia francesa del Disc li atorga el Premi al millor Compositor
-10-
Escola Sagrada Família Viladecans 4 ESO B
de l'Any.
El 6 de juliol del mateix any, Lluís Llach fa el recital més multitudinari i insòlit
de la seva vida al Camp Nou, amb més de 100.000 persones, i amb una orquestra
dirigida per Manel Camp. L'espectacle memorable és enregistrat en un doble àlbum
de quinze temes anomenat Camp del Barça. 6 de juliol de 1985. Sociològicament, el
recital tingué una incidència sense precedents al país. Però a diferència del de 1976,
la primera fila ja no estava plena de polítics. Lluís Llach afirmava: ...a hores d'ara,
estem passant per uns anys en els quals sembla que el fet d'haver mantingut
actituds resistencials, culturals, és quasi una mena de patrimoni vergonyós.
El 1986 fitxa per la multinacional CBS i enregistra Astres mirant d'unir l'home i
l'univers. En aquest cas un manresà en substitueix un altre pel que fa als
arranjaments, Carles Cases a Manel Camp. La presentació es feu el 25 de gener de
1987 al Mercat de les Flors de Barcelona amb un total de 21 recitals. Cal destacar la
utilització d'una infraestructura tècnica molt considerable amb sintetitzadors,
fumeroles, vídeos, i molts watts de llum i so. Evidentment era un espectacle de
trencament amb el passat i d'evident innovació musical. També cal citar que per
primera vegada, Llach acaba el concert sense cantar L'estaca, malgrat la insistència
del públic.
-11-
Escola Sagrada Família Viladecans 4 ESO B
part en una tancada de dos dies organitzada per l'Associació de Cantants i Intèrprets
Professionals en Llengua Catalana (ACIC), a les dependències de la Conselleria de
Cultura de la Generalitat, en contra del tracte discriminatori que reben per part de les
emissores radiofòniques que pertanyen a la Generalitat i de la televisió de
Catalunya, TV3.
-12-
Escola Sagrada Família Viladecans 4 ESO B
El 1991 tanca el seu contracte amb CBS amb la sortida del disc Torna aviat,
un calaix de sastre de les seves composicions dels darrers cinc anys, gravades
íntegrament a la seva masia a Parlavà. El disc inclou Roda, dedicada a Miquel Martí
i Pol i Au blanca que compta amb la col·laboració de la soprano Victòria dels Àngels.
També hi apareix el tema La forja, un tema instrumental escrit per a la producció de
TVE La forja de un rebelde.
Aquell any els metges li van diagnosticar un càncer que va vèncer amb força
de voluntat i l'ajuda del seu amic Martí i Pol, amb una salut també molt fràgil. Amb
entusiasme i passió comencen a treballar plegats en els textos d'Un pont de mar
blava que es publicaria dos anys més tard.
A partir d'aquest moment treballarà amb Picap amb qui publica el 1992 un
doble àlbum recopilatori d'actuacions recents amb el nom Ara, 25 anys en directe.
Per celebrar els seus 25 anys de carrera, recupera temes antics amb versions
modernitzades, més un parell de cançons inèdites. És un disc que va a la recerca
del Llach quotidià, de la seva relació habitual, dia a dia, amb el públic més variat. Per
aquest motiu es gravat en petits recitals a petites viles.
Amb la citada col·laboració de Miquel Martí i Pol, el 1993 fa una síntesi de les
cultures mediterrànies en el treball titulat Un port de mar blava. Cal destacar-hi les
intervencions de les cantants Amina Alaoui i Nena Venetsanou, que interpreten en
àrab i grec respectivament, els temes Tanta llum de mar i Lentament comença el
cant, i que retrobem al fragment resolutiu de l'obra.
Torna a composar una banda sonora per la pel·lícula Le voleur d'enfants que
reflexa en el disc A Bigi, perquè el ballis. Aquest mateix any rebutja la nominació al
Premi Príncep d'Astúries.
L'any 1994 apareix el disc Rar que aplega enregistraments en directe de l'any
anterior de material divers que Llach havia anat guardant al calaix, amb dues
cançons inèdites, una d'elles, Roses blanques, escrita per Martí i Pol.
-13-
Escola Sagrada Família Viladecans 4 ESO B
• PORRERA
Havent traslladat la seva residència habitual a Porrera, l'any 1995 treu un disc
amb material nou i unitari que porta el nom del poble: Porrera. Com a Verges 50,
Lluís Llach recrea el passat per tal d’entendre el present, utilitzant el petit poble de
Porrera, on ell se sent físicament arrelat des de les seves estades estiuenques quan
era petit. Els textos han estat elaborats novament amb la col·laboració de Miquel
Martí i Pol, amb qui Lluís Llach duu a terme una autèntica simbiosi.
Celebrant el seu trentè aniversari, fa un gira acompanyat només del seu piano
i la seva guitarra, el resultat serà l'espectacle Nu, el qual serà la base del seu nou
disc de l'any 1997 amb el mateix nom amb cançons de totes les èpoques. Hi torna a
haver indicis de retirada que s'esvaeixen amb l'aparició a finals del 1998 del seu nou
treball 9, que marca una nova etapa musical amb nou cançons dedicades a nou
històries totalment diferents amb temes dedicats a l'amor, a la política i a la crítica
social. Musicalment es nota la mà del productor del disc, el guitarrista rocker Jordi
Armengol.
-14-
Escola Sagrada Família Viladecans 4 ESO B
A finals d'any, presenta un nou recital, Poetes, en el que vol retre homenatge
als poetes i escriptors catalans que han estat decisius en la seva trajectòria musical,
i molt especialment al seu gran amic Miquel Martí i Pol, que ens havia deixat l'11 de
novembre. L'enregistrament dels concerts d'aquest recital a la sala Apolo, va originar
la sortida d’un nou CD-DVD, a la primavera. El 26 de juny, Porrera organitza un acte
d'homenatge al poeta Miquel Martí i Pol, incloent un concert de Lluís Llach i una
vetllada literària on intervenen diferents convidats.
-15-
Escola Sagrada Família Viladecans 4 ESO B
• PREPARANT EL COMIAT
Lluís Llach presenta el 17 de febrer de 2006 el seu darrer espectacle i., que
ha de servir de base per al darrer disc que publicarà l'artista abans de l'anunciada
retirada de març de 2007. La cita és a la sala Apolo de Barcelona en una tanda de
concerts d'una setmana, amb tres dates posteriors afegides per la gran demanda
popular.
-16-
Escola Sagrada Família Viladecans 4 ESO B
• VERGES 2007
Posava el punt final amb totes les seves facultats, en el punt àlgid de la seva
carrera artística, en un concert d'unes tres hores precedit per una contundent xiulada
per l'entrada del president Montilla. Llach va ser contundent amb els comentaris
ideològics i polítics que feia entre cançó i cançó. Davant de gairebé tot el govern de
Catalunya, va criticar l'actitud mediocre dels polítics amb l'estatut i va dir que feia vint
anys que l'esquerra social europea havia renunciat a transformar la societat.
El concert va ser un repàs en una primer part del seu darrer disc i. per
continuar amb una recopilació de cançons clàssiques de tota la seva trajectòria.
Finalment, el públic va dir adéu a Llach cantant L'Estaca, Laura i Els Segadors,
mentre ell marxava de l'escenari caminant entre els assistents i saludant tothom qui
es trobava.
El concert, emès per TV3 i que va tenir una audiència superior a mig milió de
persones[2], s'editarà en CD i DVD i el convertirà en l'últim treball de Llach, encara
que deixa la porta oberta a actuacions amb el seu piano a petits teatres i
col·laboracions puntuals.
-17-
Escola Sagrada Família Viladecans 4 ESO B
2.Discografia
completa
-18-
Escola Sagrada Família Viladecans 4 ESO B
● Jocs (2002)
● Junts (conjuntament amb Josep Carreras, 2003)
● Poetes (2004)
● Que no s'apague la llum (conjuntament amb Feliu Ventura 2005)
● i. (2006)
-19-
Escola Sagrada Família Viladecans 4 ESO B
3.Bibliografia
-20-