GLOSARI TEMA 3: LA DIVERSITAT HDRICA I BIOGEOGRFICA

Aqfer: Embassaments daiges subterrnies formades per aiges que sinfiltren a la terra fins que arriben a un estrat impermeable. Bosc caducifoli: Espai poblat per arbres les fulles del qual cauen en una poca de lany. Bosc perennifoli: Espai poblat per arbres les fulles dels quals romanen tot lany. Bosc de ribera: Vegetaci que es desenvolupa parallela al curs dun riu i que es caracteritza per reunir espcies que requereixen una elevada humitat (lbers, xops, salzes,). Capalera dun riu: Curs alt dun riu, caracteritzat generalment per tenir una pronunciada pendent. Cabal: Quantitat daigua per unitat de temps (generalment per segon) que du un curs daigua en un punt determinat. Clisrie: Grfic que representa lescalonament de la vegetaci segons laltura. Conca hidrogrfica: Territori les aiges del qual aboquen a un riu principal i als seus afluents. Devesa: Espai agrari que consisteix en aclarir el bosc dalzina o alzina surera i combinar laprofitament del fruit, de la llenya i de la fusta amb lagricultura i la pastura. Divisria daiges: Lnea que separa dues conques hidrogrfiques i que coincideix amb el canvi de pendent. Edafologia: Cincia que estudia lorigen, la evoluci i caracterstiques del sl. Endemisme: Formaci vegetal que s prpia i exclusiva d una regi. Escolament: Desplaament de laigua ja siga per la superfcie de la terra o subterrniament. Estepa: Vegetaci resultat de la degradaci del bosc mediterrani que es localitza a la zona semirida del sud-est peninsular i en la vall de lEbre. Est formada per herbes baixes, entremesclades amb arbustos espinosos (espart, esprrec, margall) que deixen al descobert sls pobres. Estiatge: s el perode durant el qual una corrent daigua assoleix el cabal ms baix. Desembocadura: Lloc on un riu aboca al mar, o a un llac o altre corrent d'aigua de la qual s afluent. Garriga: Vegetaci resultat de la degradaci del bosc mediterrani que es compon darbustos i de matoll de poca alria (romer, tim, espgol...), que deixen zones sense cobrir on apareix la roca. Llac: Un llac o estany s una acumulaci d'aigua, situada en una depressi a terra ferma.

La superfcie i la profunditat dels llacs s molt variable. L'origen dels llacs s divers i complex. En general, pot ser degut a fenmens glacials, tectnics, endorreics, crstics, erosius o volcnics. Landa: Densa vegetaci de matolls, daltura variable, prpia de la degradaci del bosc caducifoli. Les espcies ms abundants sn el bruc, la ginesta i la gatosa. Llit: Espai per on circula laigua dun riu. Mquia: Formaci arbustiva rica i densa, de certa altura, integrada per matolls esclerofilles ( xara, ginesta, estepa blanca...). forma part de la degradaci del bosc mediterrani. Perfil del sl: Conjunt dhoritzons o capes individualitzades per les seues caracterstiques fsiques, qumiques i biolgiques que presenta un sl. Prat: Territori ocupat per espcies herbcies, generalment necessiten molta humitat. s propi del paisatge vegetal de clima ocenic. Rambla: Llit natural dun riu o rierol que sols du aigua quan plou, la major part de lany es troba sec. Rgim fluvial: Ritme de les oscillacions estacionals que experimenta el cabal dun riu. Relquia: Vegetaci que est en enclavaments reduts i que sn prpies daltres poques geolgiques on ocupaven grans espais quan havia un clima diferent. Riu: Corrent natural daigua, que flueix per un cabal de forma continua i ms o menys cabalosa i desemboca en altre riu, en un llac o en el mar. Roca mare: Substrat mineral a partir del qual es forma el sl. Sl: Capa superficial de lescora terrestre alterada fsica i qumicament que est composta delements slids (minerals i orgnics), lquids (aigua) i gasosos (CO2). Torrent: Cursos intermitents que sols duen aigua quan plou. Vegetaci esclerofilla: Plantes de fulla gruixuda, dura i coricia que sadapta b a la sequera. Vegetaci clmax: Aquelles formacions vegetals que es deuen exclusivament a factors naturals. Vegetaci secundria: Aquelles formacions vegetals en el desenvolupament de les quals ha intervingut lhome. Vessant hidrogrfica: Conjunt de conques hidrogrfiques les aiges de les quals aboquen al mateix mar. Zones humides: Extensions de terreny cobertes per aiges poc profundes, en molta casos de manera intermitent.