COMENTARI_2: Veles e vents, Ausis March

VELES E VENTS HAN MOS DESIGS COMPLIR

En el poema XLVI Ausis Marc compara el sentiment amors amb una navegaci, plena de perills i,en darrer terme, atzarosa. La mort i les pors que desvetlla en lamant sn, ms enll daquesta allegoria que sha fet clebre, el tema de fons daquesta composici.

1 Veles e vents han mos desigs complir 2 Faent camins dubtosos per la mar. 3 Mestre i ponent contra d'ells veig armar: 4 Xaloc, llevant, los deuen subvenir, 5 Ab llurs amics lo Grec e lo Migjorn, 6 Fent humil precs al vent Tramuntanal 7 Que en son bufar los sia parcial 8 E que tots cinc complesquen mon retorn. 9 Bullir el mar com la cassola en forn, 10 Mudant color e l'estat natural, 11 E mostrar voler tota res mal 12 Que sobre si atur un punt al jorn. 13 Grans e pocs peixs a recors correran 14 E cercaran amagatalls secrets: 15 Fugint al mar on sn nodrits e fets, 16 Per gran remei en terra eixiran. 17 Los pelegrins tots ensems votaran 18 E prometran molts dons de cera fets: 19 La gran paor traur al llum los secrets 20 Que al confs descoberts no seran. 21 E en lo perill no em caureu de l'esment, 22 Ans votar al Du quin ens ha lligats 23 De no minvar mes fermes voluntats 24 E que tots temps me sereu de present. 25 Io tem la mort per no ser-vos absent, 26 Per qu amor per mort s anul.lats, 27 Mas io no creu que mon voler sobrats 28 Pusca esser per tal departiment. 29 Io s gels de vostre escs voler 30 Que , io morint, no meta mi en oblit. 31 Sol est pensar me tol de mon delit, 32 -Car, ns vivint, no creu se pusca fer-. 33 Aprs ma mort, d'amar perdau poder 34 Sia tost en ira convertit. 35 E io, forat d'aquest mn ser eixit, 36 Tot lo meu mal ser vs no veer. 37 Oh Du,per qu terme no hi ha en amor 38 Car prop d'aquell io em trobara tot sol? 39 Vostre voler sabera quant me vol, 40 Tement, fiant de tot l'avenidor!

41 Io sn aquell pus extrem amador 42 Aprs d'aquell a qui Du vida tol: 43 Puix io son viu, mon cor no mostra dol 44 Tant com la mort, per sa extrema dolor. 45 A b o mal d'amor io s dispost, 46 Mas per mon fat,Fortuna cas no em porta 47 Tot esvetlat, ab desbarrada porta, 48 Me trobar faent humil respost. 49 Io desig o que em por ser gran cost 50 i aquest esper de molts mals m'aconhorta; 51 A mi no plau ma vida ser estorta 52 D'un cas molt fr, qual prec Du sia tost. 53 Lladoncs, les gents no els calr donar fe 54 Al que Amor fora mi obrar: 55 Lo seu poder en acte es mostrar 56 E los meus dits ab los fets provar. 57 Amor,de vs io en sent ms que no en s 58 De qu la part pijor me'n romandr, 59 e de vs sap lo qui sens vs est: 60A joc de daus vos acomparar.

COMENTARI_2: Veles e vents, Ausis March

(Traducci del poema) Veles i vents compliran els meus desigs Fent camins perillosos per la mar. Veig armar-se contra ells el Mestral i el Ponent; El Xaloc i el Llevant, en canvi, els deuen ajudar Amb els seus amics, el Gregal i el Migjorn, Pregant humilment al vent de Tramuntana Que el siga parcial en el seu bufar I que tots cinc aconsegueixin el meu retorn. Bullir el mar com la cassola al forn, Canvianr el seu color i estat naturals, I mostrar odiar (voler mal) a tot all Que sobre ell s'aturi per un moment: Els peixos grans i els petits correran a salvar-se I cercaran amagatalls secrets: fugint del mar, on han nascut i s'han criat, saltaran a terra com a gran remei. Els pelegrins tots alhora faran prometences I oferiran molts exvots fets de cera La gran por traur a llum els secrets Que mai no seran descoberts al confessor. En el perill no us oblidar a vs, Sin que far vots a Du que ens ha lligat De no minvar les meves voluntats fermes I de tenir-vos sempre present. Jo temo la mort per no absentar-me de vs Perqu Amor s aniquilat per la mort; Per no crec que el meu voler superat Pugui sser per tal separaci. Estic recels que el vostre poc voler, Quan jo mori, no em deixi en l'oblit: Noms aquest pensament en treu delit del mn Perqu, vivint nosaltres, no crec que pugui ser. Que desprs ma mort, perdeu el poder d'amar I es converteixi tot seguit en ira. I jo, forat a sortir d'aquest mn, Tot el meu mal sigui noms no veure-us. Oh Du! per qu no hi ha final en l'amor Ja que a prop d'ell tot sol jo m'hi hauria trobat? Hauria sabut quant em vol el vostre voler, Tement, fiant tot a l'esdevenidor (futur) Jo sc el ms estremat amador, Desprs d'aquells a qui Du treu la vida: Ja que sc viu, el meu cor no manifesta tant dol Com en la mort, per la seva dolor extrema. Estic disposat ab o a mal d'amor, Per s el meu fat que Fortuna no em porti la tria Tot desvetllat, amb la porta oberta, Em trobar fent humil resposta. Jo desitjo all que em podr costar car I aquesta esperana m'aconsola de molts mals No em plau que la meva vida sigui exempta D'un cas molt greu, el qual prego a Du vingui aviat Aleshores no caldr que les gents donin fe Al que Amor obrar fora de mi: El seu poder es mostrar en acte I provar amb els meus fets les meves paraules Amor: sc vostre ms del que en s I d'aix me'n restar la part pitjor; De vs sap aquell qui sense vs est. Us comparar al joc de daus