ContraCultura

UNTROSDECONVERSAAMB
ADA CASTELLS

Carles Duarte
Escriptor
Deu ser... no, certament s lescriptor ms elegant de la literatura catalana contempornia (jutgeu-ho a la foto i amb la manera dexpressarse) i ens rep a la Fundaci Carulla ple de novetats: la nova collecci Tast de clssics, de Barcino, on ell mateix ha versionat Jordi de Sant Jordi; A quatre mans, un llibre on collabora amb diversos artistes, editat a Fonoll; Una magrana dastres, llibre disc de Curbet Edicions fet amb el msic Pere Vilanova i lillustrador Sergi Solans; i la nova traducci dun llibre de poemes de la canadenca Hlne Dorion: Atrapar: els llocs, treballada amb Lluna Llecha i acabada deditar per Pags
FOTO: QUIM PUIG

A.C.

Tens moltes novetats damunt la taula: obra prpia, una traducci, collaboracions amb altres artistes... la paraula que ho unificaria tot podria ser intercanvi?

teraris. La meva poesia, si s bona, s grcies a haver-me nodrit.

A.C. C.D.

Tamb than inspirat diversos artistes plstics que apareixen a A quatre mans.

C.D.

S, la paraula intercanvi, entesa com a dileg, s clau per entendre la meva concepci de la literatura i, al capdavall, per comprendrens i explicar-nos ms b. Lautoconeixement i la creaci individual sn sempre decisius en una obra literria, per en el meu cas, des de la humilitat i la conscincia clara del que s efmer, he fet del dileg una aposta necessria que ha engruixit i matisat la meva prpia veu.

A.C.

Aix lliga molt amb la revisi del concepte dautoria que sest duent a terme en el nostre temps.

C.D.

Em sembla que el poeta ha de percebre el que luneix al primer vers escrit, adonar-se que no arrenca del silenci. La literatura s una construcci de tots els escriptors i tamb dels lectors, aix es desdibuixa, en part, aquest sentit estricte de lautor com a sser mtic. Els moments ms efervescents i de ms capacitat de transformaci de lart shan produt des del dileg.

S, s un llibre homenatge als artistes que han estat sorprenents i valents, que matrauen i estimulen i mobliguen a assajar nous llenguatges literaris. s el cas dAntonio Hervs Amezcua, amb el seu paisatge ntim dEmpries. Jo passo molts dies de lany a lEscala i s aquell sentir el vent de tramuntana, lmpetu, i el mar lliurantse amb tota la seva potncia cap al dest de sorra i el dileg amb la histria, aquesta porta de Grcia i Roma. Manuel Cusachs s un escultor que estimo molt i Miquel Pujol parla de temes molt diversos i vam treballar el tema etern de Jess. Est b que la literatura davui retrobi els grans temes religiosos de sempre. La collaboraci amb Jorge Sarraute s fruit dun encrrec dels cors Clav, una cantata sobre la immigraci i el seu sentit ms real i dramtic. Necessitem obrir els ulls davant la realitat de laltre i despendrens del pitjor enemic de la intelligncia, que s la por.

A.C.

A.C. C.D.

s un llibre molt variat, per amb unes constants que es mantenen al llarg de la teva obra. Les tens detectades?

Aquest fet es produeix especialment en poques de crisi, oi?

C.D.

S, la crisi hi contribueix perqu desmunta certeses i convida, gaireb obliga, a un replantejament. En moments dadversitat i ruptura, les crisis ens interpellen i ens estiren de la rutina, del que s confortable, del que s quotidi, i ens capbussen de ple en lexperincia de la reacci, de la transformaci, del pas endavant agosarat. Tenen molt a veure en el sortir de nosaltres mateixos i aix ens regala lucidesa, ens treu langoixa i ens encn amb el foc de la creativitat, de limpuls de la plenitud.

Serien la sensualitat, la tendresa, el goig de viure... perqu jo sc aix. Em costa no ser feli i procuro que aix es percebi en tot all que faig.

A.C.
danar a cercar lluny, com en Jordi de Sant Jordi. Qu tha aportat fer aquesta nova versi del poeta medieval?
sense partir duna biblioteca prpia, va aconseguir fascinar els seus contemporanis.

Tornem al dileg: tamb es produeix amb els ms joves, com a Una magrana dastres.

C.D.

C.D.

A.C.

I, de vegades, tota aquesta transformaci lhem

El llibre forma part duna nova collecci per fer els clssics ms llegidors, des de la fidelitat a lobra, al personatge, a lal i a la respiraci de loriginal. Jordi de Sant Jordi s potser el ms genial de tots. Ell era fill dun esclau morisc, va fer de cambrer del rei i,

A.C. En qu tha ajudat, la seva poesia? C.D. El risc del poeta s caure en la repetici i el parany s la fatiga. Fer incursions en ladaptaci daltres poetes s una experincia indispensable. s com obrir finestres per omplir els teus pulmons li-

S, magrada estar al cas de qu fan. Hi veig un talent i un coratge que de vegades queda tapat. Les baules van teixint amb fora aquesta cadena que s civilitzadora, aquest anhel de dir el somni, de mostrar la perplexitat de lnima humana.

A.C.

Doncs, que la festa no decaigui!