PRESENTACI

Hola! Em dic Lipponen, Tove Lipponen. Sc finlandesa. Com va aix? Segur que la vostra primera pregunta s: Tove, com s que parles i fins i tot escrius el catal? Pesadets! En el meu cas, es tracta d'una histria ben senzilla: tot va comenar quan vaig llegir La magnitud de la tragdia de Quim Monz en finlands i em va esbalair (s, esbalair) l'alt nivell de qualitat daquesta novella; de tan irnica i absolutament moderna que era, em semblava impossible que l'hagus escrit un espanyol. (Enteneume: en aquella poca -com gaireb tots els finlandesos- pensava que els espanyols eren uns primitius obsedits pel foc i la sang i l'assassinat en pblic d'unes pobres bsties indefenses i res ms!) I vet aqu que al cap de poc, em vaig assabentar que l'autor era d'una nacionalitat de qu no n'havia sentit ni parlar! Que era catal, vaja. Aix va comenar la meva fascinaci pels catalans i la seva cultura. Poc desprs, em vaig posar a estudiar el catal a la Universitat de Vaasa. Les classes, les impartia un lector becat per la Generalitat de qui ho confesso!- em vaig enamorat (bojament) al cap dunes quantes classes particulars que vam fer per tal que m'aclars els pronoms febles. Vaig aprovar amb un excellent i, modestament, crec que el meu catal continua essent fora correcte. Un cop acabat el curs, ens vam traslladar tots dos a casa seva, a la Bisbal d'Empord. Hi visc des de fa set anys (tot i que la relaci amb el meu ex-professor no va durar ms de dos) i he fet amistat amb un bon grapat de catalans i algun estranger simptic, com ara lAndrew, pobre, que ha fet laltra meitat del llibre. Quin rotllo de prembul, oi, lectors? Ara anir al gra, de deb. Fa sis mesos, alguns daquests amics -incloent-hi lAndrew, pobre- van decidir fer un viatge per Espanya i em van dir d'acompanyar-los. Sense pensar-m'ho dues vegades els vaig dir que no, per la ra senzilla que em feia una mandra... lAndrew, que coneix Espanya fora b i n's tot un fan, em va renyar i tot. Per escolta, vaig dir, hi ha molts pasos al mn que vull visitar abans que Espanya, pasos que em semblen ms extics, o interessants o com se'n vulgui dir. San Marino, per exemple (s tan petit). O Nova Zelanda. Per quins set sous havia de conixer forosament Espanya? Alguns em van dir que trobaven la meva actitud provinciana i tancada i que havia de ser ms oberta i internacional. En va, provava dexplicar-los que jo, una ciutadana quadrilinge nascuda a Hlsinki, mai no m'havia considerat tancada ni res, i que no veia, en tot cas, que un viatge per Espanya m'internacionalitzs aix com aix. Per ells vinga repetir els seus arguments, fins que l'Andrew (sha de dir que no volia que jo els acompanys per raons purament didctiques, no s si m'explico) en va esgrimir un que era duna lgica irrefutable: per tenir unes opinions crebles sobre Espanya, era imprescindible, com a mnim, conixer-la una mica. D'acord, vaig dir, amb un sospir, anem-hi, nois. Vam travessar la frontera catalanoespanyola a principis de juny i vam voltar per les terres monolinges del centre i del sud durant dos mesos i mig. Al comenament, jo em trobava sper incmoda, perqu provava de fer-me entendre a Toledo, posem per cas, o b a Medina del Campo, en la llengua de Monz. Un desastre! Aviat, per, vaig aprendre a fer servir langls, perqu aix, em vaig adonar, se solia establir una mena de complicitat entre els espanyols i jo fins al punt que aquests sovint acabaven rient amb mi o fins i tot servint-me alguna copa de franc. Quina afabilitat! Vaig comenar a

passar-m'ho francament b. No es podia pas dir el mateix dels meus companys, per, als quals dedico els consells que segueixen. Tot i que ells, al contrari de jo, sempre feien servir l'espanyol per parlar amb els nadius, aquests no els tractaven amb la mateixa cordialitat que a mi, ni molt menys. De vegades, noms en sentir-los entrar (a l'estaci, al bar, al restaurant) els miraven malament; sovint, a ms, els tractaven amb brusquedat o b trigaven fora temps a atendre'ls (fins i tot en locals on rem gaireb els nics clients); o b no els servien el que havien demanat 0 alguna vegada, mal m'est de dir-ho, van arribar a portar-los beuratges i/o menges que havien rebut alguna mena de complement preparat a base dels fluids corporals del personal de establiment en qesti (que fort, oi?). Ara b, no va ser fins al cap dunes setmanes que em vaig adonar de la connexi que hi havia entre el tractament que els meus amics rebien i la seva condici de catalans. ]a s que molts pensareu que exagero per us juro que tot aix que acabo dexplicar va passar als meus amics catalans en algun moment o altre del viatge. Sn unes ancdotes absolutament verdiques. Ells mateixos sen feien creus: em deien que aix, a Espanya, normalment no els passava mai, que devia ser un viatge malastruc, i mil coses ms. (IAndrew mateix semblava fora decebut.) I crec que, realment, van tenir molt mala sort. Pobrets, em feien pena, la veritat. Em vaig adonar que no era noms el seu idioma que els delatava la catalanitat, com seria lgic pensar. Per comenar, un dells era castellanoparlant de naixement i uns quants del grup li parlaven en el seu idioma matern, per aix no leximia pas de la censura habitual que els rebia onsevulla que anessin (com si digussim). En una ocasi, prop de Badajoz, el gerent del bar on ens havem aixoplugat -a fora plovia a bots i barrals- ens va dir, en poques paraules, que si no parvem de parlar en catal haurem daixecar el vol com ms aviat millor; tot seguit, el nostre amic li va recordar que, efectivament, alguns del grup s que empraven la llengua de Cervantes; el bon home li va fer una rplica per a mi astoradora, assegurant que aix li era igual perqu tots plegats rem, segons ell, naturals de Polnia. Quines coses! Encara quedo esfereda quan hi penso. En fi, em va saber molt de greu veure com els meus amics -pel sol fet de ser recognoscibles com a catalans- eren esquivats, passats per alt, bescantats o b insultats directament (una nit a Madrid, un grup de joves ens va explicar l'acudit segent, fora com, segons ens van informar, per aquells verals: P: Quina s la diferncia entre un catal i un bol ple de merda? R: El bol.). Vaig arribar a la conclusi que, per primera vegada den de la meva arribada a Catalunya, podria fer quelcom per ajudar el pas que havia acollit tan b, durant tants anys. D'aqu aquest manual intitulat Consells per no semblar gaire catal. Cont una cinquantena de consells perqu els catalans -quan us toqui viatjar per Espanya no hgiu de patir tant (en el cas que tingueu tan mala sort) com els meus desafortunats amics. Molts daquests consells sn adreats a la poblaci en general, per cal dir que, en el meu afany dabastar la gran heterogenetat que caracteritza la societat civil del Principat (uf, que seris!), he incls alguns advertiments dirigits especficament a certes categories de catal. Aqu els teniu!

Sapigueu que he escrit aquest llibre de bona fe: tant de bo que els catalans pugueu treure profit dels meus consells, tant de bo que aix us desempallegueu de les molsties ocasionals que pugueu patir lluny de casa vostra, perduts entre les estepes polsoses duna terra que mai no ser ben b la vostra (dic jo!). Tant de bo, de fet, que el meu modest treball serveixi per ajudar-vos a trobar un encaix ms cmode en el mosaic supercomplicat que s lEstat espanyol. justament per aix, no arribo a entendre per qu el Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya sha entestat a negar-me el petit ajut econmic que li he demanat, fa temps, per elaborar aquest treball. Garrepes!

50 Consells per no semblar gaire catal

1.
No feu un cert gest que s sper difcil de descriure per molt i molt catal, que us ho dic jo, que de vegades us observo com si fssiu peixos en un aquari! Consisteix a arronsar les espatlles alhora que fas una ganyota amb les comissures dels llavis apuntades cap avall, i significa una cosa com ara vs a saber! O b Com vols que ho spiga? o b A qui collons importa?, Sembla mentida, per ho feu sovint, ela? jo en dic la boca catalana. Ja se sap que un dels grans tpics sobre els catalans s que sou avars. s fals, tots ho sabem, per el que importa s que els espanyols creuen que sou avars. Per tant; oi que heu de fer tot el possible per evitar semblar-ho? Aqu teniu uns quants consells ben senzillet:

2.
Quan et trobes en un bar amb uns amics, mai no provis de pagar la teva prpia consumici (i res ms). Ofereix-te, a crits, a pagar tota la tanda, cosa que tamb faran tots els altres. s possible que durant fora temps aquests acabaran pagant, per spigues que tard o dhora et tocar a tu pagar, efectivament, tota la tanda. En aquest moment, somriu al mxim.

3.
Si, de cop, sents com unes monedes cauen a terra, no furguis automticament les butxaques alhora que mires al voltant. Encara que les monedes siguin teves.

4.
Si reps gent a casa, ofereix-li tot el que tinguis (menys la ratafia), des duna tassa de caf fins a un tequila fresc, passant per un plat de polvorons. Si accepten, serveix-los a corre-cuita i no paris de demanar-los si en volen ms fins que marxin.

5.
Explica acudits sobre la gasiveria dels catalans (com que gaireb tots us els heu inventat vosaltres!). Per exemple, aquell del catal que camina pel camp amb el fill i veuen uns avions per llogar i el fill que li diu: Pare, vull anar amb avi, i el pare que li diu: No, segur que s massa car, i efectivament, val deu mil pessetes, i el pare hi insisteix, que no, i el fill que li diu sense parar Pare, vull pujar en un avi!. Fins que el pilot, que s castell, pensa Ja fotr aquest catal de merda, i li diu Fem una cosa, si puges a l'avi i no fas cap soroll, ni un crit ni un gemec ni res, no haurs de pagar res. Doncs tots tres hi pugen, el pilot, el catal i el fill, i el pilot fa tot el que pot per espantar el catal: vola a prop de terra, vola a frec dels edificis, brmmmmm!, i ni una paraula, cap crit, cap gemec, res de res. Qu cony passa amb aquest catal de merda?, pensa, i fa coses encara ms atrevides, vola cap per avall una vegada rere l'altra, per no hi ha manera, el catal no fa ni piu, fins que el pilot es dna per venut i aterra. Es gira al catal i li diu: Molt b, has guanyat, no haurs de pagar res. Per diguem una cosa: vols dir que no hi havia cap moment en qu volies cridar o gemegar com a mnim? Ni un moment?. I el catal que li diu: home, quan el meu fill ha caigut de lavi. ...

6.
Canviem de tema: Per difcil que sigui, no et posis en evidncia cada vegada que et ponen pa sense tomquet. Saps perfectament que a qualsevol restaurant o bar espanyol (ni que sigui a quatre quilmetres de la frontera catalanoespanyola), si insisteixes a demanar pa amb tomquet et portaran rodanxes de tomquet o b pur de tomquet o b sopa de tomquet, qualsevol cosa menys pa amb tomquet (que estrany, oi?). Si no pots aguantar sense, abans de sortir de casa o de l'hotel ficat un tomquet sencer a la butxaca i, un cop al restaurant o al bar, treu-lo damagat; sota la taula, talla'l per la meitat i unta el pa, vigilant sempre que ning et miri. Si et pregunten que fas amb les mans sota la taula durant tant de temps, cal inventar una excusa socialment acceptable. s ms difcil si ets una tia, per si ets un home sempre te'n pots sortir dient que et piquen els pebrots.

7.
Els catalans, quan parleu catal, normalment parleu baix (potser per ser ben educats, o?). El problema s que fins i tot quan estigueu parlant altres idiomes, si no els parleu prou fort els altres sospitaran que esteu parlant en catal de totes maneres. Per evitar tota confusi, crideu com uns bojos, aneu on aneu. Quan entreu en una botiga, per exemple, brameu BUENOS DASI a tothom, o al cinema, comenteu l'argument de la pellcula com si estigussiu barallant-vos amb el ve sobre el tema, fins i tot quan us trobeu sols. Els altres us prendran per moltes coses; per per catalans, mai. Segur!

8.
Si teniu nens, vigileu que no cridin, davant d'un pessebre espanyol, on s el caganers. Inevitablement, acabareu explicant la tradici escatolgica catalana (el caganer, el caga ti, la pasta de figa, b, ja sabeu); als no-catalans, els fa una mica de fstic, tot aix.

9.
Per molts esforos que hagis fet per amagar-ho, s possible que els teus amics espanyols, un cop que et comencin a conixer una mica b, puguin arribar a sospitar que ets catal. hi ha un petit truc que eliminar qualsevol dubte que els quedi: com qui tes, enmig d'una conversa, comena a parlar d'un amic catal imaginari, un tal Joan, posem per cas. Explica el que et sembli b sobre aquest personatge i afegeix al final: -Es muy simptico, para ser cataln. Mai ms no sospitaran de tu! La llengua s un tema cabdal, a Catalunya sempre acaba sortint; s pitjor que el Bara, tu! I no noms parleu del vostre propi idioma sin tamb del francs al Quebec, o b del flamenc a Blgica, O b de loccit a Frana, i jo que s!. Per pel que he vist a Espanya les coses sn molt ms senzilles perqu all les paraules 'idioma' i espanyol' sn sinnims. Per tant la llengua no pot ser un tema de conversa.

10.
Compte! Fora de Catalunya es caga en la llet, no pas en l'ou i molt menys en dna.

11.
Spigues que la doble ela en catal s'ha de pronunciar sempre com si fos una ela sola. Per exemple:

Sabadel I aix amb tot: Lus: Marichel, El Vendrel, etctera. B, no amb tot, precisament: vigila de pronunciar b la doble ela sempre que toqui dir-la en espanyol si vols evitar malentesos, p.e.: Lmeme cuando puedas.

12.
De la mateixa manera curat en salut a lhora de dir els noms dels teus companys catalans: castellanitzals tots, si us plau! Noms n'hi ha un que no es pot canviar per sha de pronunciar, aix s, de la manera segent: Chordi Dit aix, fins i tot els fa una certa grcia, als espanyols.

13.
A l'hora de parlar castell, evita les frases segents, que sn superdelatores: Si no os hace nada tanto de bueno a la cabeza y a la fin i, sobretot: Dios da de esta N'hi ha ms, per aquest recull no pretn ser exhaustiu (val?).

14.
Ara me nhe recordat d'uns quants ms! Qu haremos all Hablemos de ella. Tengo faena

A poco a poco se llena el lavabo

15.
Ai, els noms dels llocs, gaireb me n'havia oblidat. Has de pronunciant-los aix: Siches Vilanueva y la Heltr Monserr Etctera, etctera!

16.
s clar que, malgrat totes les teves precaucions, sempre et pots trobar amb algun collega catalanoparlant que taigualir la festa tot acostant-set i adreant-set en catal corn si fos la cosa ms normal del mn. Primer, fes veure que no el coneixes. Si insisteix, fes el senyal de boig als teus companys espanyols, i afegeix pero, qu dice este tipo?. I si tot aix no funciona, explica que es tracta dun amic teu francs i digues-li de seguida mais comment a va, ]ean-Pierre!?.

17.
De tant en tant, si et trobes a Espanya, sentirs alguna frase que et semblar superprovocadora, per tranquil, que no ho s pas: s senzillament una mostra fidedigne del que realment pensen, de manera que hauries de resistir la temptaci de corregir-los. Aqu en teniu algunes mostres! En Espaa se hablan muchos idiomas: el valenciano, el mallorqun, el ibicenco... El cataln fue un dialecto medieval muy bonito... Los catalanes tienen que vigilar no hacer como Franco pero al revs... Por mucho doblaje que hagan, que sepan los catalanes que es mejor ver el ltimo Almodvar en versin original... Etctera, etctera!

18.
Si per alguna ra has de parlar dels catalans i no vols que els altres sospitin que ho ets, hi ha unes quantes frases que es poden dir sense aixecar sospites, a saber:

Son muy suyos. Es un pueblo muy trabajador Son muy cerrados pero si tienes un amigo catalan, es un amigo para siempre. Admiro mucho su sen. Tal cmo deca su poeta Verdaguer... La poltica, la cultura i lesport sn temes superdelicats: tant; que sovint es confonen entre ells! Aqu hi ha uns quants consells per evitar que fiquis la pota.

19.
Lexpressi Estat espanyol s'hauria deliminar totalment del teu vocabulari. Amb aix, per, no n'hi ha prou: cal inserir la frase aqu a Espanya tan sovint com puguis en el curs de qualsevol conversa. Per, qu dic?, ximple de mi!, si els catalans ja ho feu, aix.

20.
De la mateixa manera, evita tant com puguis explicacions del tipus: De fet, d`Espanya, abans en deien les Espanyes, s una barreja de quatre o cinc nacions..., Ai de tu!

21.
Treu tots els adhesius que tens enganxats al cotxe del tipus CAT (sigui amb o sense les quatre barres, o b amb les estrelles de la Uni Europea), Pasos Catalans, Sc catal, Som i serem, Visca el Bara, etctera. Si no els treus, te'ls trauran o com a mnim te'ls desfiguraran tan bon punt entris a Espanya. Ara b, sempre pots portar un adhesiu amb la E d'Espanya, amb una P i una T dibuixada a cada costat. A Espanya, ning entendr que significa. Quina grcia, oi?

22.
En general, evita parlar dels pasos petits -sobretot els relativament recents- com si timportessin. Frases del tipus Jo tamb sc txetx o b A Kosovo no haurien dhaver matat tanta gent faran que comencin a mirar-te amb desconfiana.

23.
Un cop a Espanya, no facis imitacions de lafnic den Vidal-Quadras, pobre! No fars cap grcia a ning perqu no saben qui s.

24.
Quan la gent et parli de figures espanyoles capdavanteres en el mn de la cultura, com ara Marta Snchez, Jos Mara Carrascal o Laura Dibildos, fes veure que t'interesses per ells; si no n'ets capa, que deixis entreveure, com a mnim, que saps qui sn, eh?

25.
Havent dit aix, tamb pots parlat b de figures capdavanteres com ara lArantxa Sanchez Vicario o la Montserrat Caball tantes vegades com vulguis sense que ning sospiti que ho fas perqu sn catalanes. Ni elles no ho sospitarien.

26.
Per la mateixa regla de tres (com m'agrada aquesta expressi!) quan et refereixis als catalans que sn famosos perqu han estat dolentots, s absolutament obligatori indicar-ne el lloc dorigen. Ja se sap: Javier de la Rosa, el empresario cataln.

27.
I seguim amb el tema (pacincia!). Quan es parla descriptors catalans, per exemple, no passa res de res si esmentes els segents: Eduardo Mendoza Juan Mars Rosa Regs Terenci Moix. Tots els altres no compten. Ep! Aix no s del tot veritat, ara que hi penso! N'hi ha uns quants que, per b que siguin (o fossin) molt catalans, es poden mencionar sense problemes. Sn: Eugenio d'Ors ]os Pla Alberto Boadella.

28.
Recorda-te'n, per si de cas et trobes enmig d'una conversa sobre el tema: els cims de larquitectura europea de tots els temps sn, en aquest ordre: a) La catedral de Burgos. b) La plaa de Salamanca. c) El Escorial. e) El Parque de Doana (que ni tan sols s un edifici!).

29.
No cal que siguis del Real Madrid per guanyar la confiana dels espanyols. Pots ser perfectament de lAtltico de Madrid o del Rayo Vallecano. O del Valncia.

30.
Si ets en un bar i llegeixes al diari o b sents a la rdio que el Real Madrid ha tornat a perdre per cinc a zero o que els seus deutes han augmentat encara ms o que els directius estan involucrats per ensima vegada en un escndol de malversaci de fons, no convidis tothom a una copa cridant esto se tiene que celebrar!. Quedars malament.

31.
Cal referir-se sempre a lex Crivill com a campen espaol. Passi el que passi, no se t'acudeixi parlar del noi de Seva, per favor! No cal dir que el sexe s un altre tema superdelicat, per per raons ben diferents. El fet s que quan ens despullem davant d'una altra persona, no ho fem noms fsicament (tot i que els nois normalment us concentreu exclusivament en aquest aspecte, oi, marrans!?), sin que ens hi exposem psicolgicament, tamb S, senyor. De manera que s molt fcil per a laltra persona endevinar si ets catal o no. (Surto amb un xicot catal i s de qu parlo!) Per tant, alerta:

32.
A lhora de fer l'amor (potser per falta de confiana en el propi idioma?) els catalans soleu fer petits sorolls excitants en comptes de dir paraules. A la resta del planeta, per, s habitual parlar a l'hora de fer l'amor (o b callar com un mussol, com els mateixos finlandesos, per aix s una altra histria). Si ets catal i no vols semblar-

ho, cal que parlis, doncs (a lhora de copular, vull dir!). Per millor que ho facis en un idioma estranger, perqu si ho fas en espanyol s possible que en els moments de mxima intensitat no et recordis de suprimir el teu accent catal.

33.
A l'hora de provar de lligar un/a estranger/a no intentis, sota cap concepte, explicar-li que ets catal. El que s'ha de fer s fingir un gran inters en els temes segents: La sang El foc La mort Les corrides (de toros, de toros!). Aix s el que la persona estrangera esperar de tu: no la defraudis!

34.
No comencis a lligar una persona estrangera sobretot si s espanyola en catal. Per qu dic (ostres, s la segona vegada que bado), si no us adreceu mai als estrangers en catal!

35.
A l'hora de lligar (o havent lligat, que en sou capaos!) no parlis de cap dels temes prohibits ja esmentats (els pasos petits, els idiomes, el Barca, Aleix Vidal-Quadras, etctera). Fora de Catalunya, aquests temes no excitaran ning (de deb!).

36.
Catalunya tradicionalment ha estat un pas liberal pel que fa als costums sexuals (i el Pas Valenci, ms!). L'homosexualitat, per exemple, sol ser ms acceptada aqu que no a Espanya, a grans trets i generalitzant molt. Per tant, vigila a lhora d'explicar posem per cas, i s que hi ha gustos per tot que no et fa res que et donin pel cul de seguida la gent et prendr per catal!

37.
Si ets un noi, no et preocupis per si dones plaer o no a la noia que acabes d'endur-te al llit (els machos ibricos no ho fan gaire, aix!). Si vols donar-li plaer, justificat primer, tot dient es que soy extranjero.

38.
Si ets una noia, no treguis el biquini en determinades platges espanyoles (s, s, encara en queden, d'aquestes!): pot ser que les dones del poble intentin apedregar-te. No per catalana sin per marrana,s clar! Ara voldria donar quatre consells a certs tipus de catalans, perqu no tots sou iguals, al contrari, si hi ha de tot, mare meva! Per he pogut identificar o a mi mho sembla unes quantes categories de catal, per als quals aquests consells podrien resultar ben tils.

39.
Per al catal que sestimaria ms no ser-ho: per molt que estiguis acostumat a repetir molt sovint (un pl massa sovint, s hem de ser superhonestos, eh?) que ets un ciutad del mn i no pas un provinci tancat de mires que vol posar ms barreres en un mn on les barreres van desapareixent (etctera, etctera!), no cal que ho diguis gaire sovint fora de Catalunya. A Espanya, no valoren la condici de ser ciutad del mn tal com ho feu els catalans que us estimeu ms no ser-ho. Donen ms importncia al fet de ser espanyols. Cosa que vosaltres deveu entendre sense problemes, oi?

40.
Per al catal independentista- Si no vols que et prenguin per catal, pren tres vliums grocs (els ms forts) per cada dia que passes a Espanya. Aix passars desapercebut en les moltes situacions d'infart en les quals et puguis trobar: passant per l'Arxiu Nacional de Salamanca, posem per cas; o contemplant els cartells pro-YnestrilIas que decoren les parets de Madrid; o b intentant demanar una mitjana en un bar de Logronyo. Si no pots aconseguir cap vlium, emblanquina la cara amb una mica de maquillatge per evitar que et vegin la intensa vermellor de la cara causada pels atacs dapoplexia diaris.

41.
Per al catal castellanoparlant (vull dir de famlia castellanoparlant, no de famlia catalanoparlant de classe alta): segurament, el teu accent ja delata la teva catalanitat, de manera que hauries d'espanyolitzar-lo al mxim. Per, a ms, vigila amb les paraules segents, que, per estrany que sembli, no sn ben b espanyoles: barrechar rachola no cal a ms y ms me hace vergenza.

Etctera, etctera!

42.
Per al catal burgs. Se suposa que vost (ha vist que el tracto de vost?, quin detall!) ja t les seves targetes comercials fetes en castell (i el nom del seu negoci tamb, oi?). Cap perill per aqu, doncs. Ara b, no vagi explicant a tothom que encara recorda com si fos ahir el temps que van obligar-lo a parlar cristiano. Perqu ning no entendr per qu li deu doldre aix, si es t en compte que, avui en dia, vost sempre el fa servir, el cristiano, fins i tot quan parla als fills!

43.
Per al catal escriptor. Amb aix vull dir un escriptor catal que escriu en catal, eh? (Hi ha tanta confusi sobre aquest tema!) Si ets escriptor, per definici deus ser una persona tmida que s'estima ms que els altres et deixin en pau, de manera que els puguis observar al teu aire (oi que aix s el que ms us agrada, als escriptors?). Doncs a Espanya, els escriptors en catal ho teniu especialment fcil! Noms cal que expliquis en quin idioma escrius i ja veurs com tothom et deixa en pau com ms aviat millor.

44.
Per a l'escriptor catal que escriu en espanyol: no provis d'amagar la teva catalanitat! En el teu cas i s un cas nic s un avantatge ser catal a Espanya: estaran tan contents de tenir entre mans un escriptor catal que ha canviat d'idioma, que et tractaran com un rei (per cert, si ets un actor superimporrant, tres quarts del mateix, eh?). Quina sort!

45.
Per al catal cul. s absolutament impossible que amaguis la teva condici de catal o, com a mnim, de simpatitzant catal. Ho sento, per aix et deixar exposat a un tracte poc seris, a Espanya, fins i tot a possibles discriminacions o a una eventual aixecada de camisa en algun moment. Per si ets cul, hi deus estar ben acostumat, a tot aix!

46.
Per al catal de poble. Poca cosa a fer, la veritat, perqu si parles en espanyol el teu accent et delatar de seguida, i si parles en catal, no noms els espanyols sin fins i tot els catalans de ciutat et diran que no t'entenen. Si et serveix de consol, pensa que a l'hora de tenir tractes amb la gent del camp els habitants de Madrid es

comporten d'una manera tan condescendent com els de Can Fanga. I com els de Hlsinki no fotem!

47.
Per al valenci. Ja s que no ets catal, tot i que parles catal, que crec que tu tens el costum d'anomenar valenci. Ara b, alguns dels teus compatriotes diuen que no es tracta del catal en absolut sin d'un altre idioma tinc ents que supersemblant al catal, oi? que es parlava al teu pas abans que vinguessin els catalans, tot i que la gent que creu en aquesta teoria la solen explicar en espanyol perqu diuen que el valenci i el catal sn mtuament incomprensibles. I s'ho creuen tant que s'enfaden molt parlant del tema i llavors de cop es posen a parlar en valenci i llavors els catalans s que els entenen... Ostres! Amb tant d'embolic m'he oblidat del consell que et volia donar!

48.
Per al mallorqu. Tot i que tampoc no ets catal, s que podries tenir algun problema a Espanya, pel sol fet que els teus poltics, al contrari dels del Pas Valenci, no noms saben parlar catal sin que el fan servir en els seus discursos al parlament autnom, fins i tot quan hi ha cmeres de la televisi espanyola gravant (malament!). s a dir, corres el risc de ser identificat com una mena de catal. Hauries de seguir tots els consells anteriors, doncs, per s de cas. A ms, estaria b que no caiguessis en la temptaci de regalar sobrassada als teus amics espanyols cada vegada que els visitis, tot explicant-los com s de casol i de genu. Endevinaran d'on ets!

49.
Per al catal que s soci del Foro Babel, em t molt confosa, aix del Foro Babel, per si us ho he ents b, crec que el millor per a vosaltres seria no anar mai a Espanya, on tot est fet i pastat (i vosaltres sempre busqueu brega, oi?). Caldria que anssiu al Pas Valenci, per exemple, on tot s molt complicat i superembolicat per, com a mnim, all el govern voldria que el catal estigus en vies de desaparici, i aix s el que compta, no?

50.
Per al catal de la tercera edat. Molts de vosts (els tracto de vost, tal com he fet amb els catalans burgesos, per per raons ben diferents, eh?) parlen el castell malament, i m'han assegurat que hi ha casos de gent gran que no el parlen, a seques. Aix s realment un obstacle si voleu anar a Espanya sense semblar catal. El millor seria fer veure que sou sordmuts, i per tant haurien d'aprendre el llenguatge dels sordmuts, o portar algun jove que us pogus fer d'intrpret. Bon viatge!

CONSELLS PER NO SEMBLAR ESPANYOL

Andrew J. Parsons

PRESENTACI Em dic Andrew J, Parsons i sc de Winnipeg, Manitoba (Canad). El 1986, per raons professionals, vaig anar a parar a Madrid i ara, i des del 1997, resideixo a Barcelona. Aix m'ha perms de constatar algunes coses: la primera i principal s que per a qualsevol canadenc la mentalitat espanyola resulta culturalment xocant. Si a aix hi sumem l'enorme quantitat de tpics que hem sentit a dir sobre els espanyols (molts dels quals, falsos), podeu imaginar-vos que em va costar una mica adaptar-me a Madrid. Tanmateix, ho vaig fer amb plaer, i aviat hi vaig fer molts amics; a ms, vaig intentar aprendre la seva llengua en un perode de temps raonablement curt. La segona i, per a mi, desconcertant, s l'enorme diferncia que he trobat entre la manera de ser dels espanyols i la dels catalans. Per a un canadenc i, sospito, per a una majoria d'estrangers Catalunya no s ms que una regi d'Espanya. Comprovar que la realitat s molt diferent, ha estat engrescador i crec que profits. Aqu a Barcelona tamb he fet molts amics i tamb he intentat aprendre tan b com he pogut la llengua catalana. Per a mi aquest contrast amb el meu pas, en primer lloc, i la diferncia entre catalans i espanyols, ha estat tot un experiment sociolgic, fins a l'extrem que no he parat de barrinar-hi. S que en ms d'una ocasi he estat pesat amb els meus compatriotes, quan he intentat explicar-los una realitat que prcticament mai apareix als manuals escolars o a les enciclopdies, i molt menys a les guies de viatge. Tan emocionat estava amb les meves descobertes que havia pensat escriure un llibre sobre la complexitat de l'Estat espanyol, vist per un estranger, adreat als meus compatriotes. Per en l'endemig es va produir una coincidncia. Vaig conixer, a Barcelona mateix, una noia finlandesa que ha vingut tamb per un perode indeterminat de temps. Es diu Tove Lipponen, t vint-i-nou anys i s preciosa. Hi vaig coincidir a la Rambla, davant una parada de periquitos; ella anava amb una amiga i totes dues parlaven en angls. N'he trobat moltes d'altres, de persones que enraonen en angls per Barcelona, per mai no he fet cap gest per acostar-m'hi. I s que cap d'aquestes persones tenia les cames de la Tove, La cosa s que vam xerrar i vaig comprovar que, a ms de bonica, la Tove s una dona intelligent i, per si aix fos poc, dotada d'un fi sentit de lhumor. La suma d'aquests tres factors a mi em sembla una de les casualitats ms agradables que et pot proporcionar la vida. Ens hem fet amics, i, naturalment, hem compartit les nostres impressions sobre el poble espanyol i el poble catal. Hi coincidim gaireb en tot! Una de les coincidncies ms notries, perqu es tracta d'una interpretaci dels fets i no s gens fcil que dues persones coincideixin sobre realitats complexes, s haver-nos adonat que aquests dos pobles admirables, l'espanyol i el catal, pateixen d'un injustificat complex d'inferioritat. Esmenten tan sovint Europa! Miren de ser com

ms rossos millor i ara els ha agafat una dria per viatjar que ha fet felices les agncies de viatge. Tot i que els costa, s'entesten a parlar angls, perqu volen ser internacionals, volen obrir-se al mn del seu voltant, cosa que, per causes poltiques prou conegudes, no han pogut fer amb naturalitat abans. La Tove i jo hem sentit, en boca dels nostres amics espanyols de vegades directament, de vegades noms insinuant-ho, que no els agrada gens ser identificats com a espanyols quan viatgen. Ells ja saben que criden massa, que solen anar massa mudats i que gesticulen amb excs- i et confessen que els agradaria semblar ms europeus. I, per tant, semblar menys espanyols. No els ho discutir pas, perqu no sc ning per fer-ho. Per m'ha semblat interessant posar per escrit la visi d'un estranger, que actu aix amb la crueltat d'un mirall, sobre el comportament dels espanyols quan viatgen, I atenent als seus precs, he mirat de donar uns amistosos consells que revelin perqu sn tan fcilment detectables quan sn en altres pasos. Va ser la Tove qui em va presentar l'editor i ella mateixa qui li va exposar la idea que tenem. De fet, la Tove coneix molt malament el poble espanyol i jo amb prou feines comeno a entendre el poble catal. Per tant, vam pensar que ella s'ocuparia de donar consells als catalans que no vulguin semblar-ho i jo als espanyols amb el mateix problema. Podeu pensar que som uns impertinents, i tindreu ra. Tamb podeu pensar que qualsevol pot fer el mateix amb els anglesos, els alemanys, els canadencs o els finlandesos, s s'ho proposa; declaro que hi estic completament d'acord. Aquesta impertinncia, per, ens l'haureu de disculpar, perqu est feta des de l'afecte. Ens agraden tant aquests pobles que els volem retre un humil, insignificant servei. No us pensssiu pas que hem intentat ridiculitzar-vos; tot el contrari. Pel que fa a nosaltres, i si de nosaltres depengus, no voldrem gens ni mica que canvissiu els vostres hbits. Per ens ho heu demanat tantes vegades! Us puc assegurar que no cal ser una persona massa observadora per detectar un espanyol de viatge: es veu d'una hora lluny. I si aix li resulta inconvenient a alg, per qu no escoltar el punt de vista dun estranger tafaner que us estima? Durant la redacci d'aquest llibre, per, es va donar la infortunada avinentesa que la Tove va comenar a sortir amb un xicot catal i a mi em va reservar l'honorfic per poc estimulant paper d'amic. Aquest xicot catal que, mal que em pesi, s una excellent persona, va estar entusiasmat amb el nostre projecte i hi ha participat, com a oient, amb grans riallades- Simultniament, una amiga meva de Madrid, que es diu Eva i s filla de Mrcia, ha vingut a Barcelona a fer un mster i tamb s'ha mostrat enormement divertida amb les coses que li hem llegit. Tot plegat ens ha animat molt a tirar-ho endavant. Volem que us divertiu i que apliqueu el vostre tradicional sentit de l'humor a una obreta que no t cap afany de mortificar-vos sin de fer broma tots plegats. Ens deprimiria molt, a la Tove i a mi, que us enfadssiu, i estem disposats a escoltar tots els consells que vulgueu sobre el comportament dels nostres respectius pasos, perqu tots els comportaments sn curiosos si els mires des de fora, i sobretot volem que sapigueu que ens encanta el vostre pas i que hi vivim ja no per obligaci sin per afici. I que preferim que no canvieu. Ni quan sou a casa ni quan viatgeu. Per s sou vosaltres mateixos els que voleu canviar, per qu no fer-ho? La nostra espcie va vncer totes les altres, algunes molt ms poderoses, per la seva capacitat

d'adaptaci. Aix s precisament la intelligncia: capacitat d'adaptar-se. I si la vostra nova vida, democrtica i implicada en tots els afers d'Europa, us desperta el desig de canviar, per qu no escoltar dos estrangers impertinents que us miren amb tanta simpatia?

50 consells per no semblar espanyol

1.
No et sentis sempre amb l'obligaci dexplicar acudits. No tothom els aprecia ni tothom t grcia per contar-los. Si alg, per, texplica un acudit a tu, no s imprescindible que diguis de bon comenament: Ja el s, aquest!.

2.
Quan viatgis, no busquis desesperadament restaurants espanyols. Assaborir i apreciar la cuina dels altres pasos s una de les grcies del viatge, I anar divulgant que la dieta mediterrnia s la millor del mn s una grolleria. A ms de ser una bestiesa.

3.
La teva llengua NO s ms important que les altres. Dir que alg no parla en cristi perqu ignora completament l'espanyol s una bestiesa, I una inexactitud histrica: lnica llengua de deb cristiana s l'arameu, la llengua que parlava Crist.

4.
No cridis en els restaurants. Els teus companys de taula no sn sords i el teu xivarri molesta els comensals de les altres taules. Altrament, si hi ets amb la teva parella, caure en interminables silencis s considerat universalment una manca de cortesia.

5.
No comptis ostensiblement el canvi en les botigues, ni t'agenollis afanyosament si et cauen monedes a terra. Val ms perdre vint duros (o un euro) que fer el ridcul.

6.
Si ets home i trobes accidentalment una noia bonica, no s obligatori que li diguis amoretes ni que la repassis amb la vista. La teva virilitat no es demostra amb paraules sin amb fets.

7.
Si un estranger, amb dificultats per entendre la teva llengua, et demana una adrea, parla-hi pausadament, pronuncia amb claredat i fes servir les paraules imprescindibles. No li ho diguis a crits a menys que l'adrea que et demani sigui la d'una botiga de Sonotone ni gesticulis com un posss.

8.
Recorda que els horaris dels pats sn peculiars a Espanya. Peculiars. Queixar-se amargament dels horaris altres que els teus quan ests en un altre pas s demostrar manca d'adaptaci. I recorda que la facilitat d'adaptaci s la que ha fet sobreviure la nostra espcie.

9.
s probable que t'estimis el teu poble, perqu aquest s un fet bastant freqent. Si vas per la vida assegurant que al teu poble hi ha una esglsia, una font o un cam excepcionals, per sobre de totes les meravelles del mn, no aconseguirs altra cosa que despertar la incredulitat i l'escepticisme del teu interlocutor.

10.
No cal que esmentis la paraula democrcia cada cinc minuts, especialment si ets a Europa. La majoria de pasos hi estan acostumats, a la democrcia, i no en fan gala com si en fossin els descobridors.

11.
Alliberat dels teus complexos: viatjar amb el temor constant que et prenguin per un pardillo et fa desconfiat, antiptic i evidentment, pardillo.

12.
No vulguis entendre-hi de tot. s ben possible que siguis un bon tastador de vins, per un despistat en poltica internacional; o potser coneixes les propietats de la majoria dels cotxes, per ignores les regles del golf. Pretendre saber-ho tot de tot et fa molt espanyol. I recorda que confessar ignorncia no va en detriment del teu honor.

13.
No t'enravenis si un gurdia et renya, un policia t'amonesta o un revisor et crida l'atenci. Replicar qualsevol observaci amb la frase: Usted no sab con quien esta hablando!, s contraproduent i nociu per a la teva pressi arterial. Saber acceptar les

crtiques dels qui guarden l'ordre s molt ms civilitzat que tenir l'orgull per bandera. Recorda que tu tamb t'equivoques.

14.
No presumeixis gallardament del Museu del Prado, de la Giralda de Sevilla o de la catedral de Burgos, i menys encara si encara no has visitat el monument de qu presumeixes. Recorda que el mn est ple de museus magnfics, de monuments extraordinaris i d'edificis meravellosos. I que nhi ha a tot arreu.

15.
Si ensopegues amb alg, recorda que s una prctica universal demanar-li disculpes. Mirar-lo amb mala cara o fins i tot acusar-lo s de molt mala educaci, A tot arreu.

16.
No presentis la teva dona dient la meva senyora. Cada vegada que li dius senyora a la teva dona davant dels altres, tingues per cert que tothom endevinar que a casa la tractes a crits.

17.
Quan dues parelles surten juntes, hi ha diverses combinacions per caminar pel carrer: els dos homes junts i les dues dones juntes; la teva dona i el teu amic, i tu emparellat amb la dona del teu amic; o, finalment, tu amb la teva dona i el teu amic amb la seva. L'nica combinaci que has d'evitar s tots quatre junts, formant una filera: la vorera esdev intransitable i molesteu tothom.

18.
Llegeix. Els llibres diverteixen, fan companyia, ajuden a pensar. No llegir mai cap llibre s un greu defecte. A ms, llegeix el diari cada dia, per aix es diu diari. Recorda que el nivell de lectura a Espanya est per sota de l'europeu.

19.
Quan entris en un vter pblic proposat de deixar-lo tal com l'has trobat: net. Si el vter no t pany o no t paper o est brut, tens tot el dret a protestar. Noms els vters espanyols sn sempre bruts i trencats.

20.
No pensis que tens l'obligaci de saber ballar sevillanes ni que, quan ests amb gent forana, tens el deure patritic de ballar-les. El resultat pot ser pens.

21.
Una marca evident de ser espanyol s que, quan alg treballa, hi ha molts d'altres contemplant com treballa. Quan va caure la porteria del Real Madrid, tota la premsa europea va comentar: Havia de passar a Espanya: dues persones treballaven i mitja dotzena ms s'ho miraven.

22.
No demanis enlloc, fora d'Espanya i, encara millor, fora de Madrid, un bocata de calamars. s un costum que no existeix enlloc. Si no pots resistir-ne les ganes, demana pa i calamars per separat, i tu mateix ho transformes en bocata. Si alg se nestranya, pots dir que es tracta d'un ritual religis, d'una dieta especial dissenyada per un metge extic o d'una prova a qu et sotmet una dona capriciosa de qui ests bojament enamorat. Per no confessis que t'agrada ni tampoc que tens el costum de menjar aquesta mena de bocates; series immediatament identificat com a madrileny

23.
A tot arreu, espanyol s sinnim d'antiquat, pobre i visceral. Fa rbia. Per no t'has d'anar barallant per voler convncer que el vi de Rioja s el millor del mn o que el pernil de Jabugo s una meravella inimitable. Ser correctes i educats desf ms tpics que una defensa abrandada.

24.
Si alg et reconeix com a espanyol, s probable que et pregunti per toros i toreros. Pots contestar tranquillament que el tema no t'interessa, I no passa res.

25.
No cal que vesteixis sempre excessivament b. La roba cmoda i neta s molt ms prctica i ms adient. Quan hom veu un grup de persones molt ben abillades fent turisme sap del cert que s un grup d'espanyols.

26.
Molta gent menja al cinema: crispetes, caramels, etc. Pots fer-ho, per no llencis la brutcia restant a terra. Els cinemes espanyols es caracteritzen per tenir el terra cobert d'una catifa de deixalles. Igualment, a la barra del bar pots llenar els pinyols de les olives o la pell de les gambes en un platet adient, per no a terra. Si ests en un pas

on s possible fumar encara en queden no llencis la cendra i/o la burilla a terra: aix no es fa enlloc.

27.
Quan vagis a un bar, a un restaurant o a un hotel, protesta educadament si no ests d'acord amb el servei, i, si de cas, demana el llibre de reclamacions. Tots els cambrers del mn saben que els espanyols sn d'una mansuetud extraordinria, deguda a la seva timidesa tradicional.

28.
Aprn idiomes. T'estalviar molts maldecaps. Creure que sabent l'espanyol ja n'hi ha prou s un greu error, sobretot viatjant per Europa.

29.
Hi ha una antipatia tradicional dels espanyols vers els francesos i viceversa. Tanmateix, si vas a Frana, mira i escolta sense prejudicis. Aviat t'adonars que els tpics solen ser falsos. I, a ms, fruirs dun pas ben interessant.

30.
No t'estarrufis quan alg parli de la genialitat de Picasso; recorda que Espanya no ha contribut en absolut a la formaci ni a l'evoluci del pintor.

31.
Si sou homes, no cal que cregueu que el mn espera de vosaltres que estigueu sempre sexualment disponibles. De deb: si no us ve de gust, no tireu endavant una aventura noms pel plaer de contar-ho desprs als amics.

32.
Quan vagis d'excursi a la platja, a la muntanya o al camp, no t'hauries d'emportar tots els parents de casa: pares, pares poltics, oncles, nebots, cunyats; ni tampoc un cadafal enorme d'estris: carmanyoles, para-sols, cadires plegables...s una prctica molt espanyola.

33.
A les autopistes hi ha unes rees de descans. Sn per respirar una mica si el trajecte s llarg. Muntar-hi un pcnic, treure-hi la truita de patates i acampar-hi s poc aconsellable. I fa molt espanyol.

34.
Les senyores espanyoles porten, en totes les ocasions fins i tot a la platja, arracadetes i collarets d'or (hi ha la variant de les perles cultivades). Mireu d'anar cmodes i deixeu-vos els tresors a casa.

35.
Quan parlis una llengua altra que la teva, mira de no intentar traduir literalment les frases fetes i els modismes; per exemple, aquest costum que teniu de dir sempre: Eso es lo que tiene, tradut literalment no vol dir res, com tampoc no vol dir res en espanyol. Per en d'altres llenges no ho fan servir.

36.
En diverses cultures gesticulen en parlar. Tanmateix, s una prctica que xoca en cultures no-gesticuladores. Modera-t'hi. I els gestos considerats internacionalment com a ofensius fes-los servir noms quan no hi hagi ms remei.

37.
Sou mals lectors de diaris, i especialment ho ignoreu gaireb tot sobre poltica internacional. Tanmateix, si viatgeu, s molt til saber com funcionen els rgims poltics dels pasos que visiteu. Llegir prviament una bona guia s utilssim. Recordeu que el mn no s'acaba a la vostra frontera.

38.
La migdiada s una prctica sovint aconsellable, per no sempre exportable. Defensar-la com una panacea de la salut contrasta amb el teu nivell de colesterol i la teva pressi arterial.

39.
Quan vols presumir de tolerant, sols fer servir una frase feta que no s l'adient: Pues hace usted muy bien. Per exemple: Sc homosexualjPues hace usted muy bien! O b: Sc vegetari. jPues hace usted muy bien! O: Sc catal. jPues hace usted muy bien!

Aquesta expressi, com si donessis perms al teu interlocutor, revela intransigncia disfressada de tolerncia.

40.
Si ets home i un desconegut s'adrea a la teva parella femenina no cal que t'hi abraonis a defensar-la: potser noms est preguntant-li l'hora.

41.
Els escuradents s'utilitzen a molts pasos; a la majoria, si no sn a la vista i en demanes al cambrer, te'ls facilitaran. Furgat el queixal amb discreci. Per el que NO pots fer s mantenir tot el dia lescuradents penjant en la boca.

42.
Els viatges serveixen per fruir, conixer altres cultures i entendre que el mn s molt variat. Viatjar exclusivament per comprar coses i malbaratar el teu temps en magatzems i mercats s una veritable llstima. s possible que et faci molta illusi ensenyar els teus trofeus als amics (aix s de Pars, aix altre de Galles i aix ho vaig comprar a Tquio...), per aix no s viatjar: val ms que passis tot un dia al Corte Ingls que tinguis ms a prop.

43.
Perdona una intimitat: t'has adonat que s freqent que et rasquis els collons en pblic? s una prctica exclusivament espanyola. I fa molt lleig.

44.
Quan conversis amb alg, s una prdua de temps que intentis convncer el teu interlocutor que la teva opini s la bona. s molt ms aconsellable que, tot i dissentir, acceptis que hi ha punts de vista altres que el teu. Les discussions amb espanyols es fan pesades per aquest motiu.

45.
Les criatures molesten, no en tingueu cap dubte. L'educaci tolerant de qu feu gala no inclou emprenyar tothom amb les faccies dels vostres fills. s enervant per a qualsevol comensal d'un restaurant que tot de sobte se li atansin uns nens o nenes que el miren menjar. Si ests amb uns amics, la intervenci impertinent i continuada dels teus fills destrueix el plaer de la tertlia. De deb: ensenya'ls a comportar-se. Les criatures d'arreu del mn tenen una enorme facilitat per aprendre.

46.
Presumiri exagerar les teves gestes amoroses s sempre interpretat com un senyal d'inseguretat. No en parlis tant, no siguis ingenu: no et creur ning.

47.
La gelosia s una passi universal. Per tamb s universal que cal dissimular-la. Ser possessiu amb la teva parella s un senyal inequvoc de la teva espanyolitat. I fa antic.

48.
Quan viatges, si sents que alg parla espanyol, no et precipitis a saludar-lo efusivament i a expressar-li la teva solidaritat: potser s una persona antiptica n'hi ha a tot arreu i, a ms, no et fa cap falta.

49.
Estimada espanyola: si vas al Vatic, portar peineta i mantilla s una rmora del passat. No cal que hi vagis amb shorts no et deixarien entrar, sin discretament i sense estridncies. Deixa la peineta per a les sarsueles!

50.
Portes la foto dels fills a la cartera: no la mostris a la menor ocasi. De ventat: et pots imaginar alg que estigui interessat en la cara dels teus fills?