Jard / Calatayud / Jnos

World AIDS Day 2009: Hitler

Agencia: Das comitee, Hamburg, Alemanya Director Creatiu: Hans Weishupl, Dirk Silz Fotgraf: Uwe Dttmann Descripci: La imatge ens presenta una escena de sexe on una noia en practica amb Adolf Hitler. El dictador es mostra dominant i ens mira directament.

El fonament daquesta primera imatge s el perill ocult. Qualsevol de nosaltres pot ser un assass de masses o b podem interactuar amb un sense saber-ho La relaci respecte lobjecte s doble. Per una banda i de forma principal, com a smbol, la malaltia s representada per un dictador. Daltra banda ens trobem davant duna icona al tractarse duna imatge suposadament real. Ens trobem davant duna imatge molt motivada, ja que la semblana amb el referent s mxima. Ens ha semblat interessant treballar el paper del dictador en la imatge. El dictador com a smbol del mal. Un dictador sempre t connotacions negatives i, a ms, pot esdevenir un estigma per un poble o una naci. En certa mida i en un sentit metafric s el smil clar entre la vergonya dun poble pel dictador i la vergonya duna persona infectada per la malaltia. A nivell danlisi dels diferents parmetres plstics observem que la imatge es compon en forma triangular i t una orientaci vertical amb una certa curvatura cap a la dreta, creant tensi i continutat. La disposici s central, amb un major pes a la part superior, degut a les cares dels personatges. Les figures tenen una mida considerable, ja que sobrepassen el marc de la imatge. Veiem que ella no mira a cmera, la seva mirada segueix la lnia que marca el seu cos i implcitament la composici; aquesta postura i disposici de la noia denota que es deixa portar cegament. En canvi ell mira directament a lespectador, objectivant la reflexivitat, fet que comporta una major implicaci amb aquest, trenca la quarta paret establint un dileg/complicitat que no volem veure. All extradiegtic esdev diegtic La composici s esttica, el moviment desencadenat pel sexe queda en un segon pla ja que all realment decisiu s la mirada del dictador. Aquesta mirada atura el temps i ens fa prendre conscincia de que, com a observadors, som vistos i observats. El pla s curt i sangula de forma normal enfront lacci per tal daportar proximitat respecta lacci i maximitzar limpacte de lescena. La textura ve determinada per les llums i les ombres sobre els cossos nus. Tant el tractament de la llum com el de la textura s clarament artificial. No aporta massa realisme i encara li treu versemblana a la ja de per si poc creble acci. Cal destacar, sobre tot, la textura del rtol

(AIDS IS A MASS MURDER) el qual recorda als graffitis fets en temps de guerra mitjanant plantilles. A ms, el color vermell, vermell sang, ens retorna a aquesta idea de guerra, de mort, cm si la tinta utilitzada fos la sang. El color s un altre aspecte molt determinant en el treball realitzat. El dominant s el negre, el tnic locre i les seves degradacions cap a negre, els mediadors. Les diferents tonalitats clides de locre (vermells, taronges, groguencs, etc.) ens transmeten a la passi, a lxtasi, etc. El vermell del rtol i de la prpia imatge ens remet al perill, en aquet cas la passi i el perill estan molt relacionats, degut a l impuls de deixar-se endur per la passi i fer-nos oblidar prendre precaucions. Cal destacar que aquets tons no saconsegueixen de forma natural. Sembla simular la illuminaci provinent dun foc, aquesta a la vegada resulta tnue; tot aix ens ajuda a reafirmar el valor de la passi, de la luxria, de deixar-se portar per el moment i no pensar en els potencials perills. Cal destacar lelevat grau de saturaci del color, especialment a la cara de Hitler. De lanlisi de la imatge hem extret els segents valors: Passi/Luxria: La passi ve donada per la cara i la posici de la noia, aix com pels colors clids i la illuminaci candent i tnue de lescena. Perill: El vermell sang del rtol i la mirada perversa de Hitler, aquest es presenta per la falta de prudncia i per la ingenutat a la hora de prendre proteccions. Mort: Aquet valor ve donat per la textura i el color del rtol, i tamb per la convenci que hi ha entorn de la figura del dictador. Vergonya: La malaltia treballada des del smil poltic. El dictador s el quelcom malalts i perjudicial per a una societat, a ligual que la malaltia per a la persona damnificada.

French Aids Awareness: Scorpion (TBWA Pars, Frana)

Descripci: Observem una habitaci comuna i acollidora. Al bell mig, en un llit baix, veiem el cos dun home nu en ple acte sexual practicant amb un escorp que, amenaador, erigeix el seu fibl. El fonament daquesta segona imatge s, com en el cas anterior, el perill amagat. Qualsevol de nosaltres podem interactuar amb un sser verins sense ser conscients. La relaci existent s de smbol de la malaltia. El VIH representat com un escorp, s a dir, com un arcnid perills. En aquest cas sorprn la naturalitat i quotidianitat que es treballa en la imatge. A nivell temtic tot s versemblant i creble a excepci de lescorp. Es presenta una habitaci comuna en les circumstncies en que es podria trobar en la prctica sexual. El realisme de la imatge transgredeix fins i tot la presncia de lescorp ja que, en definitiva, aquest s tractat amb el mxim realisme. Els parmetres plstics venen, per tant, molt determinats per aquesta base realista. La imatge tendeix a la veracitat, ofereix unes textures realistes, com si fos una fotografia espontnia, real. Daquesta manera, sintenta transformar una seqncia surrealista en quelcom autntic i documental, ja que la imatge dun escorp de mida humana xoca amb la nostra percepci de la realitat. Els elements que suporten aquesta teoria sn les diferents textures trobades en el contrast home/arcnid, el parquet i la illuminaci saturada i una mica cremada. Tots els elements reforcen aquest realisme i fan, en certa mida, que lescorp guanyi protagonisme i esdevingui ms creble i impactant. En quant als colors haurem de parlar dun contrast conceptual clar. El color dominant s el blanc Aquest aporta molta lluminositat i s envoltat per colors clids, saturats i contrastats. Es crea una anttesi entre el missatge transms i la imatge pura i idllica mostrada. L'element que trenca amb aquesta puresa s lescorp (el negre, color de mediaci, com representant de la

mort, segons les convencions socials i tamb la teoria psicolgica del color), advertint sobre el perill. Com a color tnic trobem el marr. Efectivament, el contrast del que parlvem respon ala relaci negre/blanc. Culturalment i des duna perspectiva etnocentrista el blanc s un color relacionat amb la puresa i la virginitat. Aquest xoc entre puresa i mort sexecuta a travs dels dos colors: el blanc i el negre, el ying i el yang, la oposici entre dues idees completament oposades per, a lhora, relacionades.

Trobem els lleis de la semblana, dest com, experincia. Predominen les formes curvilnies punxegudes que denoten perillositat, La paradoxa entre corba i punxa es podria interpretar com lexpressi del missatge de sexe plaent, la corba, i sexe perill, la punxa. El sexe s dual, per una banda s arrodonit en la mesura que proporciona plaer per pot ser punxegut si comporta la infecci de la malaltia La composici s senzilla, equilibrada, amb pocs elements. Aquesta respecta la regla dels teros i conforma un sistema cntric, accentuat pels punts de fuga (paret, parquet, angle diagonal del llit, la cua de l'escorp). Hi ha un marcat predomini de l'eix horitzontal. Les diagonals i lnies corbes confereixen dinamisme a la imatge i centren a lhora el pes en la part superior de l'home (lnia ptica creant tensi). L'equilibri el trenquen els elements que ho componen, i no la composici en si, connotant inseguretat, agressivitat, perill, mort. La subtil inclinaci vertical dels elements centrals (el llit i els personatges situats dins d'ell), amb un angle ascendent ens situa com a espectadors en una perspectiva d'observador Finalment, destaquem els segents valors: Realisme Passi/luxria Perill Mort

MTV: Use a condom

*Except for AIDS, nothing has changed. Use a condom.

Agencia: Loducca, So Paulo, Brasil Director Creatiu / Copywriter: Guga Ketzer Directors dArt: Cassio Moron, Andre Nassar Publicat: Abril 2008

Descripci: La imatge ens mostra una escena de sexe explcit. s una fotografia antiga que representa un mnage trois tal com podria haver estat a principis del segle XX. Una dna li fa una fellaci a un home mentre una segona noia li practica un cunnilingus a la primera.

El fonament de la imatge s la sexualitat. Considerem que es pretn fer una revisi de la sexualitat amb un cert carcter retrospectiu. La idea de la sexualitat no s quelcom nou i la imatge vol trencar amb el puritanisme i la restricci que, en anys passats, saplicava al sexe. El sexe tot i ser un marcat tab en moltes societats ha existit i existir sempre; no s res nou. En aquest cas creiem que la relaci respecte lobjecte s dual. Duna banda i de forma inequvoca ens trobem davant duna icona ja que s una fotografia, s a dir, una representaci. Daltra banda crec que podrem parlar de smbol en la mesura que aquesta escena, aquestes postures i aquesta imatges responen a unes bases socialment acceptades del concepte trio ms proper a una idea de sexe bquic i desenfrenat del que, en realitat, s el sexe en la nostra societat. El que ms ens sorprn de la imatge s bsicament la disposici dels personatges. La imatge simula una fotografia en blanc i negre de principis del segle XX amb una certa caracteritzaci

dpoca. Les cortines, les lligues, el tractament de la imatge, larruga de la dreta... tot refora la idea dantiguitat i potencia aquesta revisi de la sexualitat. En aquest sentit s on les postures mostrades reben major importncia. Tradicionalment el sexe ha estat percebut com quelcom negatiu, denigrant i exclusiu per a la reproducci. En aquesta foto veiem una escena de sexe dur: lhome introdueix amb fora el seu penis a la boca de la noia mentre laltra noia amb el cap entre les cames i quasi a quatre potes li prctica un cunnilingus. s una escena brutal, sexualment agressiva, esbojarrada i excitant. Aquesta ens est transportant a all ms bast i banal. El sexe com a depravaci i plaer, com a un acte de frenes on es perd leducaci i la formalitat i on els personatges es deixen dur per limpuls i la recerca de plaer. I s que, tot i els clixs i les idees romntiques, el sexe respon ms aviat a unes necessitats fisiolgiques i hormonals, a la recerca del plaer, no pas a la idea de lamor etern o el vincle sagrat venut per lEsglsia i els preceptes morals tradicionals. La manera de revisar el sexe s demostrar que, tot i els anys, tot i els canvis, sempre ha estat igual. I, qu millor que demostrar-ho de la forma ms clara i concisa? El carcter explcit de la imatge s, segons el nostre punt de vista, all que dna ms potncia al missatge. A ms, crida sobre manera latenci. En aquest sentit, destaquem tamb la decoraci. Com ja hem dit s una representaci que vol transportar-nos a un temps passat. Concretament crec que ens trobem amb una decoraci victoriana. Aquesta decoraci, aquesta reconstrucci ficcional, respon a uns criteris que tornen a jugar amb la relaci ambient/sexe i que, en conseqncia, desprenen noves interpretacions. Lpoca victoriana fou una poca de gran prosperitat per a lImperi Britnic. A nivell social lhome treballava la seva llar com a smbol de millora i com a exhibici del seu poder. La famlia i la llar eren punts fonamentals en aquest perode i a nivell moral es tractava duna societat extremadament puritana i conservadora. En aquest sentit s grcies a aquesta paradoxa que es trenca la lgica: en un ambient on la famlia i el puritanisme s tan sagrat i on la llar s la base duna vida social saludable trobem el sexe ms salvatge. De nou sentra en un terreny conceptual on es remarca i reitera el valor del sexe, present i similar a totes bandes, independentment de la condici, status o poca. Lexacerbaci s obvia i, per aix, podrem parlar dhiprbole o, fins i tot, de realisme ontolgic: les coses existeixen encara que no les veiem. El sexe existeix encara que no el veiem o no estigui ben vist veurel. Res ha canviat, s clar. Podem anar observant, doncs, certs conceptes directament lligats amb la imatge. La disposici, el salvatgisme, lactitud, la atemporalitat... en certa mida sn tota una srie de valors que prendran tot el seu sentit mitjanant lanlisi coherent del text. La suma del text i la imatge com a una simbiosi perfecta que transmetr el missatge. Aix doncs podem definir amb certa seguretat els segents valors: Atemporalitat Plaer Salvatgisme Disbauxa

A nivell de composici destaco el paper de la diagonal que formen els cossos dels nostres protagonistes. La lectura de la imatge es realitza desquerra a dreta i s guiada des del cap del

noi fins als glutis de la noia passant pel nexe que suposa la boca de la primera noia, tombada al llit. s una imatge presentada dins dun marc rectangular. El rectangle s una forma que transmet estabilitat, la seva base dona sensaci de quietud, s percebut com quelcom inamovible. Aquesta estabilitat s potenciada mitjanant la horitzontalitat del llit. Tot i aix, la estabilitat s trencada per aquesta diagonal i es genera un cert moviment i estrs: els cossos dels protagonistes es troben en tensi ja que es troben en plena prctica sexual; el noi sagafa amb fora del coix mentre les formes samuntonen i fusionen. s un moviment constant i salvatge propi de lacte que es presenta i que, en certa mida, ens dona una certa intertextualitat pornogrfica. Ens trobem davant dun mite ja que es resignifica el sexe, allunyant-lo de la tradici i atribuint-li uns valors de fantasia propers al somni dirn de lhome, cosa que treballarem ms endavant. s una composici molt fixa o esttica on sn els personatges qui veritablement confereixen ritme i moviment. La imatge sarticula a travs dun pla general curt, tpic dels interiors, amb una gran capacitat funcional. Aquest pla no aporta gran expressivitat per collabora a objectivar la cruesa de lacci. Langulaci s lleugerament inclinada. Mirem des de dalt, com si ens trobssim davant del trio. Crec que aquest fet, mirar cap avall, comporta dues interpretacions: per una banda evidencia el carcter voyeur de lespectador i ens situa des duna posici allunyada i dominant. Som espectadors per mantenim una certa distncia amb els protagonistes, som capaos danalitzar lacci amb el cap fred i veure el que fan i el que comporta(necessitat duna certa responsabilitat, del preservatiu). La foto s una ocularitzaci interna prpia de cada observador. Si considerem la llei dels teros veiem que el text, el missatge escrit, ocupa un lloc central. Aquesta posici s clau, no tan sols per la seva centralitat sin perqu el missatge es troba a mig cam de la lectura visual dels elements. Construm el significat de la imatge i el complementem amb el text. Els colors treballats a la imatge sn nuls, inexistents. Es busca un efecte dantiguitat i saconsegueix treballant en escala de grisos i aportant aquest to spia a la imatge. Tot i labsncia de color la imatge evoca, ja sigui per la cultura popular, a una srie de colors tpicament emprats en ambients similars. No costa gaire suposar una decoraci aix en vermells, negres, amb el toc de la fusta rematant cada detall... tot i aix, forma part duna possible hiptesi i dependr, bviament, de lenciclopdia particular de cada persona. Objectivament podrem parlar de la llum. El focus de llum s directe i focalitza a la part central de la imatge. s una llum blanca i cremada que difumina la percepci de lespai i dels personatges: la fusi de la que parlvem s deguda en gran part a aquest treball de la illuminaci que mina la possibilitat de diferenciar cossos i formes amb claredat. Aquesta llum genera zones fosques i un gran contrast, fet que es reflecteix especialment en el cos del noi. A ms, dificulta i limita la profunditat de camp. Pel que respecta a les textures crec que haurem de treballar en dos plans diferents, Duna banda hi ha una textura principal, la de la prpia foto. Amb lefecte dantiguitat es crea una foto envellida de textura rugosa, desgastada, aspra i trencadissa. Daltra banda, cosa que resulta interessant, podem treballar en un pla dintuci o, del que creiem, ens indueix la imatge. La fotografia ens presenta textures diverses: la pell dels personatges, les cortines, el

llit... podrem imaginar els cossos nus i suats, unes cortines de vellut, un llit romntic en teixits de qualitat, ras, seda... En s, la prpia imatge ens transporta a unes textures prpies duna decoraci opulenta rica en matisos visuals i tctils. En conclusi, la imatge s capa de treballar uns parmetres que ens obliguen a replantejar la idea de sexualitat i aconsegueix limpacte del missatge mitjanant la perfecta sintonia del text respecte la imatge. El factor temporal s important per una plena assumpci del missatge: excepte per la sida res ha canviat.

Comparaci
1. Comparaci i reflexi sobre fonaments. Com es ven el producte en cada cas? 2. Diferncies respecte els valors 3. Target: Codi sexual 4. A qu apella? 5. Polmica. Per a la realitzaci daquesta tasca de comparaci parlarem de les imatges en els segents termes: Imatge nmero 1: Hitler Imatge nmero 2: Escorp Imatge nmero 3: Mnage Aquestes darrers qestions pretenen ser una sntesi de la feina feta i una comparaci resolutiva entre les tres imatges a mode de conclusi. 1. Com hem anat observant, les tres imatges treballen la imatge i la seva significaci de formes ben diferenciades. Tot i les seves diferncies trobem una major similitud entre Hitler i Escorp en la mesura que aquestes dues treballen un mateix fonament. Per la seva banda, Mnage es demarca de les dues anteriors oferint una visi fins a cert punt contradictria. Hitler i Escorp comparteixen el fonament perill ocult com una apellaci al temor de lespectador. Es personifica la malaltia, la Sida, convertint-la en quelcom impactant i innegablement malvol. s aqu on entra el joc el paper del dictador i de lescorp. El genocida ms destacat de la histria i larcnid verins ms letal de la natura. En ambds casos es treballa la imatge per conferir-li tota una srie de connotacions negatives, dimpacte, de por. En el cas de Hitler destaquem la interpellaci directa a lespectador: una mirada sostinguda que ens mira i parla. Estem mirant la bestia i, en aquest cas, ella tamb ens mira conscient de que algun dia nosaltres podem ser ella. Per la seva banda, Mnage ofereix el tema des duna perspectiva ms fresca, llibertina i, en certa mida, desencertada. El fonament daquesta imatge s la revisi de la sexualitat potenciada pel carcter temporal. Mentre les dues anteriors juguen amb la por i el perill, Mnage ens presenta una escena de sexe i diversi. Quasi ens convida a gaudir-ne o, fins i tot, a participar. Demostra que el sexe ha estat present sempre i evidencia les responsabilitats que, de la seva prctica, sen deriven. Tot i aix, resulta una mica contradictori ja que requereix del text per a la correcta comprensi del missatge. Sense aquest es podria interpretar la imatge com una vulgar crida a la llibertat sexual o com quelcom pornogrfic i gratut.

2.

En quant als valors trobem una major diversitat que en el cas dels fonaments; encara hi ha una gran connexi temtica entre Hitler i Escorp.

Hitler -Luxria -Perill -Mort -Vergonya

Escorp -Realisme -Luxria -Perill -Mort

Mnage -Atemporalitat -Plaer -Salvatgisme -Disbauxa

Com es pot observar s Mnage qui, de nou, es diferencia ms. Els valors proposats per la imatge sallunyen dall ms convencional (factor MTV) i determinen una major i necessria coherncia respecta el text.

3.

Tot i que considerem que en aquestes tres imatges existeix un target generalitzat sense segregaci per sexe, edat o condici, podem trobar pblics diferents segons la imatge. Evidentment, el target duna campanya daquestes caracterstiques ha de ser el ms ampli possible ja que ning est fora de perill daquesta malaltia i la conscienciaci esdev quelcom imprescindible per a leducaci de la societat. Hem pogut apreciar diferncies respecte el pblic al qual es dirigeix la imatge de forma profundament relacionada amb all que observem dins. Voldrem parlar de codi sexual ja que, cada imatge, deriva una interpretaci diferent i, conseqentment, pot impactar en persones diferents. Segons el nostre anlisi, Hitler s ms aviat orientada cap a un pblic heterosexual amb una diferent interpellaci segons el sexe. Per lhome t un missatge proper a no et converteixis en mi mentre que per la dona s quelcom semblant a no et deixis portar, ves amb compte. La masculinitat s molt marcada especialment per la postura que utilitza el dictador: pel darrere i amb un cert to de possessi. Escorp, per la seva banda, pot ser considerada tant com per un pblic homosexual tant com heterosexual. La postura (missioner) converteix lescorp en la dona. Per altra banda, el fibl pot tenir una connotaci fllica. A ms a ms, els glutis suggeridors de lhome capten latenci dun pblic homosexual. Finalment, la darrera imatge es diferencia notablement de les anteriors per trencar lesquema de sexe convencional en parella oferint un codi aplicable a un pblic ms ampli per, sobre tot, bisexual. El target de Mnage sn, en definitiva, aquelles persones que gaudeixen de lacte sexual i per els quals aix s una experincia sense fronteres. Aquestes diferncies a lhora denfocar el pblic al que ens dirigim (tot i que hauria de ser per tothom) determina el posicionament de cada imatge. Podrem plantejar un posicionament on els conceptes a treballar podrien ser Por-Alegria i HeterosexualHomosexual. No podem oblidar que durant els primers anys de la malaltia el principal collectiu de risc era lhomosexual per la qual cosa, encara avui dia cal treballar la tolerncia zero respecte el risc indiferentment de la condici (o sexe).

4.

Com ja hem anat comentant al llarg de lanlisi i a la primera pregunta daquesta comparaci hi ha un predomini de lapellaci al temor. Generalment les campanyes de conscienciaci opten per pressionar i proposar el canvi dactitud via por,

el temor, les conseqncies... Aquesta s la lnia traada per Hitler i Escorp: el temor com a principal impacte. Ls de la bestia per a personificar la malaltia i facilitar en lespectador una imatge negativa a la qual aferrar-se per tal de motivar una actitud negativa respecta la Sida i, per tant, positiva respecte el preservatiu (argument a mode de sillogisme) En contraposici tenim Mnage. La revisi de la sexualitat s, en sntesi, afegir un factor, la malaltia, com a detonant duna nova actitud respecte el sexe, no noms com un acte boig, plaent i de diversi sin com a una responsabilitat: la necessitat duna conscincia. Evidentment, aquesta manera de fer dificulta lenteniment del missatge i, segons com, pot motivar descodificacions aberrants amb un lector que obvi la informaci escrita. 5. Finalment hem considerat oport realitzar un recull de crtiques del que creiem sn alguns aspectes deficitaris de les diferents imatges. Lanlisi exhaustiu ens permet la llicncia de proposar coses a millorar. Per tal dexemplificar les principals polmiques afegirem alguns comentaris versats a la pgina web www.adsoftheworld.com Envers Hitler: Yeah, this would be very offensive to people living with HIV. The campaign is implying that the infected person is like Stalin, Hitler and Saddam. Terrible idea. I can't believe they let this go to print. El comentari s encertat. El missatge llenat s excessivament radical i potencialment ofensiu per a les persones infectades. Cal vigilar aspectes com aquesta lhora de treballar la imatge per qestions idiosincrtiques i de respecte. Una persona infectada no s un dictador sin una vctima, ja sigui per ignorncia, manca de recursos, despreocupaci... Observem com la resposta o percepci del missatge no s ben rebut per un pblic ja que atenta de forma excessiva contra la sensibilitat de les persones. Envers Escorp, I agree with Christine, without a doubt it demonizes AIDS sufferers, its saying: the person you sleep with may come with a sting in their tail/a nasty bite/are venomous. Watch out! How Slaghuis can see it as solely the virus and not the person having sex is beyond me??! Sure the ad is visually arresting and so I want to like it and yes it will make people think twice, but its a massive step in the wrong direction of solving the real problem peoples understanding of the disease. Unfortunately AIDS sufferers find it difficult to be honest about the virus because they are demonized by ads like this so tend not to tell their sexual partners out of fear of the reprisals. Though reckless with other people's lives, an infected individual is so scared of being discovered that they wont insist on wearing a condom. First imagine the fear of dealing with the virus, then imagine being portrayed as a scorpion and how scared you are that others will find out and then imagine lying in bed with your long term partner without a condom. Now that's scary.

Com en el cas anterior hi ha una excessiva demonitzaci de linfectat. La imatge treballa la malaltia atemptant de forma directa contra el malalt realitzant una metamorfosi i convertint-lo en un monstre, en una bstia. Si el que busquem es sensibilitzar i conscienciar potser shauria dapostar per leducaci i la normalitzaci. Coincidim amb el comentari, s ofensiu i no executa adequadament el missatge, des duna perspectiva moral. Envers Mnage, That's not advertising, that's porn En aquest cas no coincidim amb el comentari. De totes maneres si que trobem alguns aspectes millorables. Segons el nostre punt de vista la imatge s treballada des duna perspectiva excessivament masculina i pot ser mal interpretada pel pblic femen i incls denunciada per grups feministes. La imatge es desenvolupa portada a la fantasia de lhome, respon a una idea propera al somni dirn mascul que diria Freud a ms, les postures, la disposici i les actituds no fan ms que potenciar un sotmetiment de la dona. Considerem que s susceptible de considerar-se masclista. En conclusi, hem pogut observar les diferents maneres en que un mateix tema es pot desenvolupar. Un mateix missatge es pot executar a travs duns parmetres plstics ben diferents i conferint un fonament i uns valors que determinen la seva percepci. La significaci de la imatge s lliure per sempre vindr determinada per aquests factors que a la vegada condicionen la composici mateixa, la seva lectura i al propi espectador.