Antropologia del parentiu

Smbols per representar les persones

Dona Home Persona Ego Difunt Dona amb un rol mascul

Smbols per representar les relacions

Matrimoni Filiaci Germandat Separaci o Divorci Parella de fet Relaci extramatrimonial

Descendncia (en general) Collateralitad (en general)

Exercici: identificar amb qui es casa Ego

Ego

1921

1919

1953

Cosins creuats i cosins parallels

Cosins Parallels Cosins Creuats Patrilaterals Patrilaterals

EGO

Cosins Creuats Matrilaterals

Cosins Parallels Matrilaterals

Filiaci i descendncia
Descendncia
la descendncia s la forma per la qual un individu pot establir pas a pas un lla de parentiu amb qualsevol persona dins duna gran varietat davantpassats es refereix a una relaci entre les persones que sestableix pel fet que una s descendent de laltra o b que ambdues comparteixen un avantpassat. s un vincle bilateral, que pot ser o no reconegut socialment per part dels propis actors socials

La filiaci
la filiaci ens fa membres dun grup de parents, i noms dun de sol, de forma absolutament automtica s el reconeixement social duna relaci; actua com a principi de lorganitzaci social

Diferncia filiaci i descendncia

(Leach, 1962)

La descendncia implica que un individu pugui establir pas a pas un vincle de parentiu amb qualsevol persona dins duna gran varietat davantpassats per exemple, la mare del pare de la mare de la meva mare mentre que la noci de filiaci es refereix a la qualitat de membre dun grup () que est desproveda dambigitat i que s permanent i involuntria.

Grup de descendncia / grup de filiaci

Un grup de descendncia s la representaci abstracta del grup d'individus descendents d'un mateix avantpassat. s una construcci de lantropleg. Un grup de filiaci: s un grup els membres del qual es reconeixen com a descendents d'un mateix avantpassat. Aquests individus actuen com a unitat social en determinats moments; s a dir que configuren un grup social real, amb una organitzaci interna, i que s reconegut com a tal grup tant pels seus membres com per la resta de la societat. s el que s'anomena un grup corporatiu, ja que actua com una unitat.

Grup de descendncia patern

EGO

Grup de filiaci patrilineal

EGO

Tipus de Filiaci
1. Filiaci indiferenciada (tamb anomenada cognatcia, bilateral) 2. Filiaci diferenciada
a. Unilineal
1. Patrilineal (agnatcia) (a travs dels homes) 2. Matrilineal (uterina) (a travs de les dones) 3. Alterna (home dona; dona home)

b. Bilineal (patri i matrilineal alhora)

Les parenteles
Una parentela s una categoria de parents, un esquema que permet establir grups concrets dins la xarxa general de relacions de parentiu bilaterals. No es un grup de caire permanent, ni tampoc constitueix vertaders segments de la societat Els membres duna parentela es recluten per consanguinitat i aliana (consanguinis, aliats i consanguinis daliats). Per aix, no tots els membres duna parentela sn parents entre s. Una parentela t una estructura concntrica a partir dEGO. Els parents sordenen per estrats (com una ceba) que van implicant una major distncia de parentiu a mesura que van allunyant-se del centre. Aquests estrats defineixen diferents categories de parents, que impliquen drets i deures diferents. En els lmits s el tipus de relaci el que determina la integraci o no dins la parentela.

Parentela personal i parentela descendent

EGO (A)

EGO (B)

A i B sn de la mateixa parentela descendent, per tenen parenteles personals distintes

Els grups de filiaci

Un grup de filiaci s un grup de persones, els membres del qual es reconeixen com a descendents dun avantpassat i que actuen com a una unitat social Configuren un grup social real, amb una organitzaci interna i s reconegut com a tal Poden tenir un nom, posseir i explotar bns en com, tenir assignats determinats papers poltics o religiosos, tenir un sistema dautoritat jerarquitzat Els clans i llinatges sn grups de filiaci unilineals

Grup de filiaci patrilineal

EGO

Grup de filiaci matrilineal

EGO

Sistema de filiaci bilineal amb grup de filiaci patrilineal i grup de filiaci matrilineal

EGO

Clans i llinatges

Un llinatge s un grup de filiaci unilineal els membres del qual es reconeixen com a descendents d'un avantpassat com conegut i amb el qual poden vincular-se genealgicament. D'aquesta manera, qualsevol membre del llinatge coneix la relaci que l'uneix genealgicament amb qualsevol altre del seu grup, i la distncia sol repercutir en el major o menor contingut funcional de la relaci. Pot incloure descendents per lnia masculina (patrillinatge) o femenina (matrillinatge) Un clan s un grup de filiaci unilineal els membres del qual tenen una relaci genealgica indemostrable, com a descendents d'un avantpassat com llegendari o mtic. Poden ser per lnia paterna (patriclan) o materna (matriclan). Un clan pot estar format per diversos llinatges, agrupats en subclans, i els llinatges poden subdividir-se en subgrups

Tribu, clans i llinatges

Tribu

Clan

Clan

Clan

Llinatge

Llinatge

Llinatge

Llinatge

Llinatge

Llinatge

Clans i llinatges
TRIBU
CLAN -1CLAN -2CLAN -3-

Llinatge A

Llinatge B

Llinatge C

Fusi i segmentaci dels llinatges

X1

BY
X

X2

a b

Y
Y2

Fusi i segmentaci dels llinatges

X1

BY
X

X2

a b

Y
Y2

Fusi i segmentaci dels llinatges

X1

BY
X

X2

a b

Y
Y2

Fusi i segmentaci dels llinatges

X1

BY
X

X2

a b

Y
Y2

Fusi i segmentaci dels llinatges

X1

BY
X

X2

a b

Y
Y2

Definici de matrimoni
Murdock defineix el matrimoni com la uni entre persones de sexe oposat amb finalitats sexuals i econmiques (derivades de la divisi sexual del treball) de forma permanent. Quan una d'aquestes dues funcions no existeix no es pot parlar de matrimoni. Les unions sexuals sense cooperaci econmica sn comuns, i existeixen tamb relacions entre homes i dones que suposen divisi sexual del treball sense que hi hagi cap gratificaci sexual (...) per el matrimoni noms existeix quan els aspectes econmic i sexual apareixen junts en una relaci, i aquesta combinaci noms succeeix en el matrimoni. Murdock (1949:8)

Definici de matrimoni
El matrimoni s la relaci establerta entre una dona i una o ms persones, que assegura que el fill nascut de la dona, en circumstncies que no estiguin prohibides, obtingui tots els drets de lestatus que per naixement tenen els membres normals de la seva societat o estrat social.
Gough (1974 [1959]:105-106).

Definici de matrimoni
El matrimoni s un mecanisme institucional de regulaci de la procreaci que implica la uni legtima i relativament estable entre dues o ms persones que tenen rols sexuals diferents.
Gonzlez i San Romn (1983)

Adaptaci de la definici de Leach (1955)

1. Establir el pare legal dels fills d'una dona i la mare legal dels fills d'un home. 2. Donar a un o a ambds cnjuges drets sobre la sexualitat, el treball i la propietat de l'altre. 3. Establir un fons com de propietat (una associaci) en benefici dels fills. 4. Establir una relaci d'afinitat socialment significativa entre els cnjuges i els seus parents.

Definici de matrimoni

Definici operativa de matrimoni

El matrimoni s una instituci que suposa el vincle entre dues o ms persones i que implica: 1. El reconeixement social del vincle. 2. Lestabliment de relacions daliana. 3. El reconeixement duna srie de drets i deures entre les persones que integren la uni. 4. Una relativa estabilitat o voluntat de durabilitat 5. El reconeixement social duna relaci amb els fills de laltre dels cnjuges.

Cosins creuats i cosins parallels

Cosins Parallels Cosins Creuats Patrilaterals Patrilaterals

EGO

Cosins Creuats Matrilaterals

Cosins Parallels Matrilaterals

Definici de Famlia
Diccionari de la Llengua Catalana I.E.C. a) Conjunt de persones que viuen en una casa; ordinriament, per, conjunt de persones unides per estret parentiu, especialment el pare, la mare i els fills. b) Totes les persones passades i presents descendents d'un progenitor com. c) Conjunt d'infants sortits d'un matrimoni. Diccionari de lEnciclopdia Catalana "a) Unitat social formada per un grup d'individus lligats entre ells per relacions de matrimoni, parentiu o afinitat. b) Conjunt de fills. Fa cinc anys que sn casats i no tenen famlia. c) Per extensi, conjunt de persones que viuen en una casa. Diccionario de la lengua espaola, de la R.A.E 1) Grupo de personas emparentadas que viven juntas. 2) Conjunto de ascendientes, descendientes, colaterales y afines de un linaje. 3) Hijos o descendencia. 4) Nmero de criados de uno, aunque no vivan dentro de su casa.

Definicions de Famlia
Cl. Lvi-Strauss (1974) {1956}: Un grup social que posseeix, com a mnim, les tres caracterstiques segents: 1) t el seu origen en el matrimoni. 2) Est format pel marit, la muller i els fills/es nascuts del matrimoni, si b s possible que altres parents trobin el seu lloc prop del grup nuclear. 3) Els membres de la famlia estan units per a) lligams legals, b) drets i obligacions econmiques i c) una xarxa precisa de drets i prohibicions sexuals a ms d'una quantitat variable y diversificada de sentiments psicolgics com ara amor, afecte, respecte, temor, etc.". T. San Romn; A. Gonzlez; J. Grau (2003:62) Grup de persones vinculades per matrimoni i descendncia amb residncia local com, adscrit a la procreaci i a la cura dels fills.

Definicions de Famlia
1. Definici mplia:
La famlia com un grup socialment reconegut, que crea una identitat basada en el parentiu i configura una unitat per al manteniment i reproducci de les persones.

Una definici aix ens permet identificar la instituci arreu per aquesta presenta formes i continguts molt diversos. La famlia s universal per no hi ha un tipus universal de famlia. 2. Definici restringida (incloent-hi el matrimoni i la coresidncia). La famlia no s universal, encara que es tracta del grup domstic ms freqent.

Residncia postmatrimonial
1. Independent a. Neolocal b. Virilocal c. Uxorilocal 2. Depenent a. Patrilocal b. Matrilocal

Tipus de residncia (Laslett, 1972)

1. Solitaris 1a. Vidu 1b. Vdua 1c. Solter 1d. Soltera 1e. Situaci desconeguda 2. Sense nucli conjugal 2a. Germans / es 2b. Altres vincles de parentiu 2c. Sense vincle de parentiu 3. Nucli conjugal simple 3a. Parella sense fills 3b. Parella amb fills 3c. Vidu amb fills 3d. Vdua amb fills 4. Extenses 4a. Estesa als ascendents 4b. Estesa als descendents (nts) 4c. Estesa als collaterals 4d. Estesa als ascendents i collaterals 5. Mltiples 5a. Nucli secundari descendent i sense fills altres del primer nucli 5b. Nucli secundari descendent i amb altres fills del primer nucli 5c. Nucli secundari collateral 5d. Altres formes

Tipus de residncia (Laslett, 1972)

Tipus de residncia (Laslett, 1972)

Tipus de residncia (Laslett, 1972)

Tipus de residncia (Laslett, 1972)