Nmero 15 (1) Any 2010 www.antropologia.

cat

Entre la fora del prejudici i lefecte Pigmali: cultures dorigen i resultats escolars dels fills i filles de famlies immigrades1
Beatriz Ballestn Gonzlez
Universitat Autnoma de Barcelona

Resum
Aquest article situa el focus datenci en els resultats acadmics dels fills i filles de la immigraci estrangera a lescola primria tot detectant-ne els vincles amb el tractament que el professorat fa dels orgens culturals de lalumnat i les seves famlies. En aquest sentit, el treball de recerca presentat, ubicat a la comarca barcelonina del Maresme, mostra alguns punts de connexi entre els imaginaris cultural(iste)s dominants i les qualificacions escolars dels alumnes en una escola pblica on confluen nens i nenes de famlies immigrades de molt diversa procedncia, principalment dorigen marroqu, llatinoameric i europeu comunitari. Amb aquest propsit, es fa un especial mfasi en la discussi dels resultats davaluaci corresponents a la dimensi precisament ms vulnerable als prejudicis i estereotips de tall culturalista: els Aspectes personals i evolutius dels i les alumnes. Lestudi de cas presentat, en definitiva, permet observar de prop els ressorts de la construcci minoritzada dels infants de la immigraci entre la fora del prejudici (Taguieff 1988) i lefecte Pigmali (Rosenthal i Jacobson 1969) davant les noves formes de diversitat cultural a les aules deducaci infantil i primria. Paraules clau: infants de famlies immigrades, escola primria, resultats escolars, cultures d'origen familiars, prejudicis culturals, 'efecte Pigmali'

Una versi daquest text fou presentada com a comunicaci al V Congrs Catal de Sociologia. Immigraci i Societat Catalana, Universitat Autnoma de Barcelona els dies 17 i 18 dabril de 2009 i es basa en la tesi doctoral de lautora, Ballestn, B. (2008) Immigraci i identitats a lescola primria. Experincies i dinmiques de vinculaci i desvinculaci escolar al Maresme. Universitat Autnoma de Barcelona, Departament dAntropologia Social i Cultural
QUADERNS-E, 15(1), 61-89 ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA

Beatriz Ballestn, Entre la fora del prejudici i lefecte Pigmali Introducci Aquest article analitza les construccions minoritzades dels infants de la immigraci estrangera en dos entorns escolars diferenciats de la comarca del Maresme, tot mostrant limpacte de les concepcions de la diversitat cultural als centres educatius de primria sobre les trajectries escolars daquests alumnes, per mitj de lanlisi de les qualificacions escolars obtingudes i les narratives avaluatives amb les quals sexpressen. Es tracta, en darrer terme, de fer palesa la naturalesa de la relaci entre lavaluaci dels alumnes dorigen estranger de diverses procedncies i els imaginaris docents atributs als suposats orgens culturals o les cultures dorigen daquests infants i les seves famlies. Els resultats procedents de la recerca etnogrfica permeten identificar i reconstruir els ressorts de funcionament de lefecte Pigmali (Rosenthal i Jacobson, 1969) davant la diversitat cultural a les aules deducaci infantil i primria, augmentant la fora del prejudici (Taguieff 1988). Es tracta, per tant, duna aportaci que vol contribuir a revelar els mecanismes profunds que ens ajuden a comprendre i ubicar crticament les dades sobre resultats escolars incloses en informes com, per exemple, Les desigualtats educatives a Catalunya (Ferrer et al. 2008) -realitzat a partir de lInforme PISA 2006-, on es fa pals el gran decalatge que separa les puntuacions acadmiques de lalumnat segons la seva procedncia; o b en estudis com el de Serra i Palaudries (2007), que mesuren labandonament i no acreditaci de lalumnat estranger2 en el marc de lescolaritzaci secundria. El text revisa en primer lloc els referents terics i la literatura especialitzada que recolzen la prpia prctica etnogrfica; en segon lloc, es desgranen les coordenades que ens permeten ubicar el context de lestudi aix com les dinmiques escolars i els discursos del professorat sobre lalumnat dorigen immigrant i les seves famlies. A continuaci sentra prpiament en la contrastaci i comentari detallats dels resultats de lavaluaci daquests alumnes tot identificant-ne les connexions amb els imaginaris
2

Serra i Palaudries treballen amb algunes dades proporcionades pel Departament dEducaci de la Generalitat i daltres procedents duna mostra de 18 centres educatius arreu de Catalunya. Segons els autors, labandonament escolar entre lalumnat estranger pel que fa al pas de letapa descolaritzaci obligatria a la post-obligatria arriba al 30%, mentre que entre lalumnat de nacionalitat espanyola s del 12%.

QUADERNS-E, 15(1), 61-89 ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA

62

Beatriz Ballestn, Entre la fora del prejudici i lefecte Pigmali dominants; amb aital propsit, shan destriat especficament els aspectes de lavaluaci corresponents a les dimensions ms subjectives i, doncs, ms vulnerables a la influncia dels prejudicis, estereotips i imatges que formen part de la caixa negra de tot cos docent com a representant de la majoria cultural: es tracta daquell apartat dels informes trimestrals que a letapa de Primria acostuma a encapalar-se amb lepgraf Aspectes personals i evolutius dels i les alumnes. Finalment, es reprn la discussi dels resultats i una posterior reflexi sobre el significat daquests processos en la creaci i la naturalitzaci de les formes dexclusi ms punyent que experimenten des dedats primerenques els fills i filles de famlies immigrades dalguns orgens.

LEfecte Pigmali en la literatura especialitzada: breu resum del marc teric general de partida Existeix un ingent volum de literatura anglosaxona que aborda la influncia de les expectatives docents sobre les actituds i els resultats escolars dels alumnes a la instituci escolar, b sigui en sentit positiu o en sentit negatiu. Lefecte de les diferents expectatives vehiculades pel professorat envers lalumnat es pot analitzar, per exemple, a travs de les oportunitats daprenentatge ofertes en els estils i prctiques densenyament/aprenentatge3 , o a travs del clima afectiu, mitjanant el context
F

interaccional dins i fora de les aules. Bona part de la literatura especialitzada subica en letapa de secundria, per tot i aix val la pena assenyalar alguns precedents pioners com lestudi Pygmalion in the classroom: Teacher expectation and pupils intellectual development (1969), on Rosenthal i Jacobson van posar a prova la idea que el grau dadquisici daprenentatges, dxit acadmic, dun alumne constitueix en gran part una resposta al tipus dexpectatives vehiculades pel professorat i a com aquestes sn comunicades. Un altre clssic que val la pensa mencionar s Shut those thick lips. A study of slum school
3

Per ampliar en aquests aspectes, vid., per exemple, Weinstein (2002). Rubie-Davies et. alt. sintetitzen la materialitzaci de les diferncies en les expectatives docents en les oportunitats daprenentatge recollint els segents indicadors (2006: 440):
For example, teachers may slow the pace of lessons for particular student groups (Good & Weinstein 1986), and they may create a more structured environment for them where behaviour is carefully controlled (Ennis 1995, 1998). (...). Classroom environments such as this may restrict student progress, and yet teachers with specific beliefs and expectations about particular ethnic groups are likely to explain the lack of student progress by referring to their lack of innate ability or home background factors rather than assuming the responsibility for student learning themselves (Ennis 1995, 1998; Good & Weinstein 1986).

QUADERNS-E, 15(1), 61-89 ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA

63

Beatriz Ballestn, Entre la fora del prejudici i lefecte Pigmali failure, de G. Rosenfeld (1971), on lautor descriu la seva immersi (com a docent i com a etngraf) en la vida quotidiana duna escola de barri (slum), a la qual anomena significativament Harlem. A travs de les diferents pgines es dissecciona lespiral de prejudicis despossedors cap a lalumnat afroameric que en mediatitzava, intoxicantles, les relacions amb el professorat blanc majoritari. Les expectatives docents acostumen a venir condicionades pel tamany de lescletxa que separa la cultura escolar representada per un grup el professorat- que, en termes de L. Brooker (2002:118) whatever their own class or ethnic background have acquired mainstream beliefs and values in the process of becoming professionals, daquells bagatges representats per un alumnat socialment i culturalment heterogeni que se situa en desigualtat davant lescala de valors legitimada per la instituci. Aix, altres aportacions (Cooper i Good 1983; Brophy and Good 1974, 2000 [1973]) constaten com el professorat pot, inconscientment, enviar missatges diferents i oposats- que divideixen lalumnat en high achiever o low achiever en correlaci amb el seu estatus socioeconmic i origen cultural: en el segon cas (low achievers) argumenten que els alumnes subjectes a expectatives ms baixes degut a la transposici dels estereotips vinculats als seus orgens socioculturals (Corson, 1998) acostumen a rebre menys feedback i els hi sn assignades tasques considerades de menor dificultat, i, per tant, de menor nivell acadmic. Lentrada en joc de letnicitat i lorigen cultural en lanlisi daquests processos simblics ha estat efectuada davant levidncia de la major incidncia del fracs escolar entre la poblaci de minories tnico-culturals. Amb paraules de Rubie-Davies, Hattie i Hamilton (2006:430), citant altres autors rellevants al respecte:

Whether or not teachers form expectations based on student, ethnicity is of interest to researchers, particularly given the poor relative academic achievement of ethnic minority groups in many countries (Hattie 2003; Muller et al. 1999; Pellegrini & Blatchford 2000; Weinstein, Gregory, & Strambler 2004) and the consequent detrimental effect that lowered teacher expectations may have on the academic achievement of these groups.

QUADERNS-E, 15(1), 61-89 ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA

64

Beatriz Ballestn, Entre la fora del prejudici i lefecte Pigmali En el context dels Estats Units diferents estudis han posat de relleu com sovint la influncia de letnicitat sobre les expectatives docents superava a la classe social4: per exemple Wigfield, Galper, Denton, and Seefeldt (1999, citats per Rubie-Davies, Hattie i Hamilton 2006:430-431) van trobar que teachers expectations for white students were considerably more positive than for African-American students; teachers rated AfricanAmerican children lower on the academic scales. They also rated the ability of these students to make friends and their own enjoyment in working with them lower than their ratings for white students. Les discussions acadmiques per la preeminncia de les variables de classe social i culturals en la seva incidncia sobre les expectatives docents disten lluny dhaver-se resolt en una direcci o una altra. Tal i com fan notar Rubie-Davies et alt. (2006: 431):

Most of the research around teachers expectations and ethnicity has taken place in the United States where teachers expectations for white students and AfricanAmerican students have been explored, but since a large proportion of the African-American students attend school in the poorest areas, teachers expectations for those students may inevitably be connected to their social class and so whether or not it is ethnicity or social class (or both) that influences teachers is difficult to unravel. (Ennis 1998)

Al Regne Unit, un dels referents ms importants s el Swann Report (Education for All, J. Swann 1985), que va tenir com a objectiu avaluar lefectivitat de lescolaritzaci sobre els infants de minores tnico-culturals. A partir dels seus resultats, Pellegrini i Blatchford (2000) van extraure que les baixes expectatives del professorat envers aquest alumnat constituen un dels principals factors del seu baix nivell daprenentatges. Prviament, per, G. K. Verma i C. Bagley (1982) ja havien editat un llibre (Selfconcept, achievement & multicultural education) amb diferents contribucions en la mateixa lnia, incidint en els efectes dels imaginaris tnico-culturals i racistes sobre
Aquesta conclusi ha estat rebatida per altres aportacions com les de Jussim et alt. (1998, citats per Rubie-Davies et alt., 2006:431), que argumenten que lextracci social t ms influncia sobre les expectatives del professorat que letnicitat.
QUADERNS-E, 15(1), 61-89 ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA
4

65

Beatriz Ballestn, Entre la fora del prejudici i lefecte Pigmali lautoconcepte i lautoestima dels alumnes minoritaris, especialment els dorigen jamaic i asitic. Malgrat tot, la gnesi de les expectatives docents diferenciades dista de remetre de manera simple al conjunt destereotips i prejudicis5 dominants en la societat general sobre els diferents collectius socioculturals, ms aviat el seu sistema de representacions, aix com la jerarquitzaci de lalumnat en funci daquests imaginaris, es construeix en bona part articulant les prpies experincies professionals i vitals (Sleeter a LadsonBillings i Gillborn 2004) amb les imatges essencialitzadores i distorsionadores que fins ara han vingut substituint la manca duna informaci acurada sobre els bagatges i els contextos de les famlies minoritries. Aix, el tractament de la incorporaci a lescola de lalumnat dorigen immigrant estranger extracomunitari, i de minories, ha estat altament exposat a les perspectives culturalistes (arrelades inconscientment en el fonamentalisme cultural [Stolcke 1995]) que ha vingut impregnant els diferents discursos relatius a la diversitat cultural, incloent els de caire ideolgicament progressista. Aquestes, passades pel tams de les prctiques i els estils docents dominants, han acabat per reforar les concepcions homogenetzadores atribudes als collectius, tot justificant directament o indirecta el desenvolupament de processos dexclusi escolar i social que constitueixen formes ms o menys velades de racisme (Terrn 2002). En aquest sentit, seguint largument de Carrasco (2003), el binomi dficit / compensaci que sassumeix com a marc de partida per abordar la gesti de la multiculturalitat a les aules corre en parallel al de diferncia / aculturaci, des del qual es dna per descomptada lexistncia duna gran distncia entre les pautes socialitzadores minoritries i les del model cultural majoritari representat per la instituci escolar. I aqu s on comena, tanmateix, el puntal que singularitza la gnesi de limaginari i les representacions del professorat, des del moment en qu aquestes pautes socialitzadores sn viscudes, transmeses, i avaluades pels docents com a universals i neutres.

Tot i que s cert que en alguns casos, com en el de lalumnat marroqu, hi influeixen de forma fora directa: a tall dillustraci, J. Pmies, en la seva tesi doctoral (2006), mostra com els estigmes associats al moro (engany, fanatisme religis, brutcia, etc.) que alguns estudiosos han analitzat a bastament (en el nostre mbit, J. L. Mateo, El moro entre los primitivos, 1997) tenen la seva plasmaci en les dinmiques escolars entre alumnat dorigen marroqu i professorat, a letapa de secundria.
QUADERNS-E, 15(1), 61-89 ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA

66

Beatriz Ballestn, Entre la fora del prejudici i lefecte Pigmali Els continguts de la cultura escolar majoritria legitimats des del professorat suneixen a la manca dinformaci aprofundida sobre els bagatges i els contextos reals de vida dels infants dorigen minoritari, de tal manera que, com afirma Ligois (1998, citat per Terrn 2005: 33), las representaciones a base de prejuicios y estereotipos se adhieren a esta informacin (esbiaixada) y tambin a la que el enseante recibe la mayora de las veces desde su infancia y que a menudo puede verse inducido a transmitir.

Lestudi etnogrfic: immigraci, diversitat cultural i trajectries escolars a Miramar La recerca que es presenta va prendre les aportacions suara resumides com a punt de partida per posar a prova algunes de les seves implicacions en el context de la nostra realitat escolar, tot situant lmbit empric a la comarca del Maresme (426.565 habitants el 2009, 12,4% de nacionalitat estrangera, segons dades de lInstitut dEstadstica de Catalunya), pionera en la recepci de famlies immigrades procedents del Nord dfrica i lfrica subsahariana: La localitat escollida a la comarca, a la que anomeno Miramar a fi de preservarne lanonimat, t uns 2.800 habitants empadronats (Idescat 2009), essent el 17% estrangers. Mercs a la seva dilatada trajectria histrica com a enclau turstic, aquest municipi presenta la interessant peculiaritat daplegar famlies immigrades de molt diversa procedncia, incloent residents de pasos de la Uni Europea, que suposen el 4% de la poblaci total . Les petites dimensions del municipi, amb una poblaci autctona relativament menys diversa que a daltres localitats de la comarca, afavoreixen que les relacions socials adquireixin un carcter didic, relativament polaritzat, reduint les oportunitats de contacte entre la poblaci local i la fornia. Ara b, si les famlies de la immigraci europea sinsereixen amb relativa facilitat a la vida social i cultural de Miramar, la poblaci immigrada procedent de pasos pobres, que realitza majoritriament feines precries en hotels, restaurants i cases relativament benestants (neteja i servei domstic), roman absolutament invisible, malgrat lelevat pes de la seva presncia.

QUADERNS-E, 15(1), 61-89 ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA

67

Beatriz Ballestn, Entre la fora del prejudici i lefecte Pigmali En aquest context, lnica escola del poble, pblica i creada a finals dels anys 70 del s. XX, escolaritzava el curs 2000-2001 una elevada proporci dalumnes de procedncia estrangera, un 31% dels poc ms de 100 matriculats, molts dells nascuts al pas dorigen, procedents del Marroc, pasos llatinoamericans (Repblica Dominicana, Paraguai, Uruguai, i Colmbia), i Europa (Regne Unit, Alemanya, Frana, pasos de lantiga Europa de lEst). Es tractava duna escola considerada de pas, de transici, per bona part de la plantilla, fluctuant i poc cohesionada internament, circumstncia que inevitablement comportava una deriva dels projectes docents en termes de continutat i coordinaci. Un handicap que es compensava mitjanant lelevada implicaci dunes famlies autctones que, podent escollir matricular els seus fills a la xarxa concertada de la capital de la comarca i les localitats properes, preferien portar-los a lescola del poble, no noms per comoditat sin per principis progressistes. En aquest sentit, el centre treia partit duna AMPA ben nodrida i activa, molt integrada en la vida local, en la qual tanmateix brillaven per la seva absncia les altres famlies, s a dir, les de la immigraci econmica, i especialment les marroquines. El professorat integrava en el seu discurs una acceptaci natural, donada la trajectria histrica del centre, de la diversitat cultural, collocant a laparador lalumnat del qual se sentien ms orgullosos, el procedent de pasos europeus: Sn molt macos, sintegren rpidament i no ens porten cap problema, Funcionen molt b i tenen molt de suport a casa, eren les atribucions ms comunament repetides pel professorat quan sels inquiria al respecte. Tanmateix, els aspectes culturals contemplats com a riquesai proximitat en el cas daquests alumnes i les seves famlies, es transformaven en problemes de xoc cultural quan es tractava de la resta, especialment dels marroquins i dominicans: en aquests casos semfasitzava la gran distncia, no noms socieconmica, sin especialment cultural, que suposadament separava aquestes famlies de les altres, una distncia que implicava una manca de valoraci de lescolaritzaci dels fills i filles aix com del futur que lescola els hi podia proporcionar... Aix era especialment aix pel que fa a les famlies marroquines:

QUADERNS-E, 15(1), 61-89 ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA

68

Beatriz Ballestn, Entre la fora del prejudici i lefecte Pigmali Si et refereixes al mn marroqu, doncs la integraci s superdifcil, econmicament no poden, per tant ja els hi s dificults. I desprs..., bueno, la seva cultura s molt lluny, i la valoraci que tenen del dia de dem dels seus fills pues no s la mateixa que els autctons. (Mestra Cicle Mitj). Perqu ni que sembli que entenen, perden conceptes i perden nocions, i la seva noci descola tamb s diferent mentalment de la noci descola que puguem tenir nosaltres, els autctons. En general, eh? (Mestra Educaci Infantil). I no tenen la necessitat de venir a lescola a parlar. Els magrebins no vnen mai voluntriament a les reunions. (Mestra Cicle Inicial).

Els laments de bona part dels alumnes davant la creaci dun gueto marroqu a lescola se succeen en el dia a dia en un entorn on les dinmiques entre iguals malgrat les redudes dimensions del centre- resultaven altament segregadores pels alumnes diferents de la majoria cultural. Ara b, la visi del centre, lluny de reconixer aquests processos, i, doncs, enfrontar-los, noms podia focalitzar en la fora de la cultura dels nouvinguts des de una perspectiva essencialista. Tal i com ho expressava una mestra:

Doncs en principi nosaltres..., insistem en qu sintegressin, per desprs hem quedat en qu insistim en qu sacompleixin les normes bsiques i en qu convisquin. (...). Per, s clar, quan estan entre ells pues uns es marquen als altres, desenganyat! I si un fa una cosa que no els hi sembla que culturalment estigui b, doncs... Ara tenim un nen que pollo no come tampoco, i fa uns xous! Quan li preguntes et diu: No, no, tampoco comemos pollo si no est a la Meca, vull dir, es marquen molt. s una cultura molt forta. (Mestra de Cicle Mitj). (...) els vam trobar una dia a la Biblioteca resant amb estores al terra i tot. (...). Havien portat les estores de casa en les motxilles, i havien agrupat a tot el collectiu musulm i estaven tots resant, fins i tot els petits: la S, la B... Tots junts. (Mestra Cicle Superior).

QUADERNS-E, 15(1), 61-89 ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA

69

Beatriz Ballestn, Entre la fora del prejudici i lefecte Pigmali Limaginari sobre aquest alumnat i les famlies daquesta procedncia es construa tot reproduint fidedignament els prejudicis dominants, en base a atribucions conflictives de tancament en els propis costums, fanatisme religis, poc respecte per la dona, etc. Eren aquests els que guiaven les interpretacions de les actituds de resistncia evidenciades per alguns dels alumnes:

Abans tenia nenes (marroquines) que quan donava tica pues ja no mescoltaven, no podien escoltar all que deia. Tenia una classe amb diferents religions, tenia nens budistes, tenia nens sincretistes, tenia de tot, i fiem histria de les religions. I aquestes nenes s que ja per norma tancaven el cervell... (Mestra Cicle Mitj).

Loposici i la fora (contraescolar) que sassociava al context cultural dorigen daquests infants contrastava significativament amb la suposada facilitat dadaptaci dels seus companys i companyes dorigen llatinoameric, novament per raons darrel cultural fonamentades en la similitud i proximitat

Suposo que els que sn sudamericans, que coneixen una de les dues llenges oficials, pues encara el nostre idioma, el catal, doncs... T ms similitud, no? I la cultura s ms prxima a la nostra. Aleshores, ladaptaci potser sigui ms rpida, eh? O no els hi sigui tant de xoc per ells, no?, o sigui, sincorporen amb ms... Els hi costa menys, no?. I penso que els que tenen ms dificultat sn els rabs, suposo, per la cultura, que s diferent, i per lidioma. (Membre Equip Directiu).

En definitiva, mentre les diferncies culturals esdevenien invisibles quan es tractava de lalumnat de procedncia europea, en la resta dorgens, i per sobre de tots el marroqu, es deixava impregnar en gran mesura per un imaginari culturalista que trobava el seu correlat en uns dispositius d atenci a la diversitat reproductors les desigualtats educatives dentrada:

QUADERNS-E, 15(1), 61-89 ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA

70

Beatriz Ballestn, Entre la fora del prejudici i lefecte Pigmali Llastrada per la inrcia de les deficincies en el projecte educatiu del centre, la manca de plantejaments (auto)crtics, i aquestes expectatives i valoracions esbiaixades segons lorigen cultural de les famlies, latenci a lalumnat estranger nouvingut no anava ms enll dels reforos lingstics segregats per a la immersi en les llenges vehiculars, i altres dispositius de refor, tamb segregadors, pensats per a la compensaci dels dficits, tant en aules especials com mitjanant les adaptacions curriculars a les aules ordinries, els quals sacabaven materialitzant en lassignaci de continguts i activitats de nivell ms baix, corresponents a edats inferiors a les dels alumnes. A la prctica, a ms, es tractava duns dispositius noms per alumnes dorigen marroqu: en efecte, a lescola de Miramar, ni els alumnes procedents de pasos europeus, ni la majoria dels arribats de pasos llatinoamericans, assistien a les classes de refor lingstic ni a les de refor en general-, i noms alguns dels segons havien estat avaluats des duna adaptaci curricular. s ms, si ls de lrab dialectal a lescola suposava un problema i un obstacle per a lassoliment dels aprenentatges des del punt de vista dels docents, en canvi, ls de langls per part dels nens i nenes de famlies britniques no noms no era enfocat com a tal, sin que es veia com un avantatge en benefici daquests alumnes: fins i tot es va arribar a proposar a una de les mares que imparts llengua anglesa com a activitat extraescolar. No se suposava que tots els alumnes de llengua materna diferent a les vehiculars necessitaven un recolzament lingstic? Per qu noms els alumnes de procedncia marroquina i alguns dorigen dominic- eren construts des del dficit? La consulta dels expedients acadmics dels alumnes, realitzada un cop finalitzat el treball de camp etnogrfic dobservaci participant durant el curs 2000-2001, va revelar fins a quin punt la jerarquia dimaginaris culturals associats als diferents collectius es trobaven a larrel de les trajectries escolars seguides pels alumnes en termes de resultats acadmics, com aquests nacabaven filtrant lavaluaci i les qualificacions de lalumnat. Lanlisi i discussi de les qualificacions sha dividit en dos grans blocs: al primer es dna compte generalitzat de les notes globals (Progressa Adequadament

QUADERNS-E, 15(1), 61-89 ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA

71

Beatriz Ballestn, Entre la fora del prejudici i lefecte Pigmali P.A.-, Necessita Millorar N. M.-, o No Avaluat/da -N.A.- en el cas dels alumnes dincorporaci tardana) dels 21 alumnes dorigen immigrant matriculats a letapa de Primria (21) segons els diferents cicles i les assignatures del currculum; aquest serveix per contextualitzar el segon, que, tal i com es mencionava a la introducci, es centra en la comparaci detallada de les anotacions del professorat sobre els Aspectes personals i evolutius duna mostra seleccionada de forma que hi apareguin alumnes dorigen marroqu, llatinoameric i europeu, incloent en aquest cas letapa dEducaci Infantil, i excloent Cicle Superior per abreujar. La fonamentaci de la tria daquests aspectes ms psicolgics i actitudinals dels informes del professorat, com diem a linici, no s una altra que desentrellar la influncia de les dinmiques reproductores precisament sobre el vessant ms subjectiu i culturalment impregnable de lavaluaci escolar Val a afegir que tots els noms dels infants que apareixen sn ficticis, inventats per salvaguardar les seves identitats reals.

Anlisi comparativa dels resultats escolars a lescola de Miramar Resultats globals per Cicles i assignatures No hi ha espai per comentar en profunditat les segents taules construdes a partir de la consulta dels expedients acadmics, per en termes generals es pot observar com les trajectries objectives dacreditaci a tots els nivells de la Primria reprodueixen els decalatges que afavoreixen els infants de famlies de procedncia sociocultural privilegiada per la societat majoritria, s a dir, europea; i en canvi perjudiquen aquells infants ja conceptualitzats i caracteritzats des del dficit i la distncia cultural, bsicament els de procedncia marroquina. Tanmateix, sobserva com aquests alumnes obtenen relativament bons resultats al marge de les assignatures fcils de Msica, Plstica i Educaci Fsica-, en matries importants concretes com la Matemtica, que no demanen un s massa sofisticat de la llengua. Lalumnat dorigen llatinoameric presenta, en conjunt, un grau de diversificaci fora ms elevat.

QUADERNS-E, 15(1), 61-89 ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA

72

Beatriz Ballestn, Entre la fora del prejudici i lefecte Pigmali A partir daquesta anlisi, diguem-ne, superficial, sobre loportunitat dendinsar-nos amb ms detall en els comentaris interns a cadascun dels calaixos o tems considerats en les assignatures, que ens permetran afinar en la interpretaci daquests resultats globals.

A) Cicle Inicial (alumnes de 6 a 8 anys)

Nom, curs i pas dorigen Llengua catalana i literatura Llengua castellana Coneixement del Coneixement del medi: social i medi: natural cultural Educaci artstica: msica Educaci arts tica: vis ual i plstica Educaci Fs ica Matemtiques

Salma, 1r (Marroc) Iman, 1r (Marroc) Selima, 1r (Marroc) Mustaf, 1r (Marroc) Yadyris, 2on (Rep. Dominicana) Yanina, 2on (Rep. Dom.) Maria Luisa, 2on (Paraguai) YaronGabriel (Alemanya) Mark, 1r (Regne Unit)

N.A. N.A. N.M. N.M. N.M. P.A. P.A. P.A. P.A.

N.A. N.A. N.M. N.M. N.M. P.A. P.A. P.A. P.A.

N.A. N.A. N.M. N.M. N.M. P.A. P.A. P.A. P.A.

N.A. N.A. P.A. P.A. P.A. P.A. P.A. P.A. P.A.

P.A. P.A. N.M. N.M. P.A. P.A. P.A. P.A. P.A.

P.A. P.A. P.A. P.A. P.A. P.A. P.A. P.A. P.A.

P.A. P.A. P.A. P.A. P.A. P.A. P.A. P.A. P.A.

P.A. N.A. N.M. N.M. N.M. P.A. P.A. P.A. P.A.

B) Cicle Mitj (alumnes de 8 a 10 anys)

Llengua Nom i pas dorigen catalana i literatura Llengua castellana Angls Coneixement del medi: social i cultural Coneixement del medi: natural Ed. artstica : msica Ed. artstica: visual i plstica Ed. Fsica Matemtiques

Omar, 4rt (Marroc) Tawfiq, 4rt (Marroc) Khadija, 4rt (Marroc) Fadila, 4rt (Marroc) Mounir, 4rt (Marroc) Eladio, 4rt (Rep. Dominicana)

N.A. N.A. N.A. N.M. P.A. N.M.

N.A. N.A. P.A. P.A. P.A. P.A.

N.M. N.M. N.M. N.M. P.A. P.A.

N.A. N.A. N.M. N.M. P.A. P.A.

N.A. N.A. N.M. N.M. P.A. P.A.

P.A. N.A. N.M P.A. P.A. P.A.

N.A. P.A. P.A. P.A. P.A. P.A.

P.A. P.A. P.A. P.A. P.A. P.A.

N.A. N.A. P.A. P.A. P.A. P.A.

QUADERNS-E, 15(1), 61-89 ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA

73

Beatriz Ballestn, Entre la fora del prejudici i lefecte Pigmali

C) Cicle Superior (alumnes de 10 a 12 anys)

Nom i pas dorigen
Llengua catalana i literatura Llengua castellana Angls Coneixement del medi: social i cultural Coneixement del medi: natural Ed. artstica : msica Ed. artstica: visual i plstica Ed. Fsica Matemtiques

Lmia, 5 (Marroc) Yafiah, 5 (Marroc) Fouad, 5 (Marroc) Dayana, 5 (Rep. Dom.) Jacqueline, 5 (Frana) Berit, 5 (Alemanya)

N.A. N.M. P.A. N.M. P.A. P.A.

N.A. P.A. N.M. N.M. P.A. P.A.

N.A. N.M. N.M. P.A. P.A. P.A.

N.A. P.A. P.A. P.A. P.A. P.A.

N.A. P.A. N.M. P.A. P.A. P.A.

P.A. P.A. P.A. P.A. P.A. P.A.

P.A. P.A. P.A. P.A. P.A. P.A.

P.A. P.A. P.A. P.A. P.A. P.A.

N.M. N.M. N.M. N.M. P.A. P.A.

Aspectes personals i evolutius a Educaci Infantil, Cicle Inicial i Cicle Mitj Lanlisi daquestes dimensions s clau per comprendre i ubicar les qualificacios globals suara exposades, tot acostant-nos als mecanismes de construcci de lxit i el fracs acadmic a travs de les fesomies i els modes destar i de comportar-se davant lescola i les tasques escolars. Tal i com assenyalen autors com A. Franz (2002:184), les expectatives de la cultura escolar al respecte es composen dun conjunt dindicadors daparena vague i difusa que remeten, en darrera instncia, a la capacitat dadaptar-se a les normes que regulen les conductes en lmbit escolar, i que es poden resumir aplegant-ne alguns com la capacitat dautocontrol i autonomia, de respectar els temps i espais de participaci acordats pels adults, lequilibri i constncia temperamental, o el grau de sociabilitat demostrada envers el professorat i els companys, entre daltres de menor rellevncia. Molt sovint es tracta dexpectatives i normes que configuren el currculum ocult que sespera que els alumnes assimilin per tal de reeixir acadmicament. Els informes davaluaci personal constitueixen, doncs, una bona pista no noms per resseguir les respostes de lalumnat i les seves conseqncies en les trajectries acadmiques, sin tamb per detectar els nexes entre les experincies i els imaginaris que hem descrit anteriorment amb les expectatives i valoracions del professorat. Ho fem a travs dalguns exemples a P-5, Cicle Inicial i Cicle Mitj:

QUADERNS-E, 15(1), 61-89 ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA

74

Beatriz Ballestn, Entre la fora del prejudici i lefecte Pigmali

Etapa pre-escolar: P-5:

Resulta realment colpidor constatar com ja des de les etapes ms primerenques de lescolaritzaci els alumnes sn construts i, de retruc, es construeixen des dunes suposades caracterstiques psicolgiques, emocionals i relacionals que sn concebudes com a endgenes als propis infants i sacaben convertint a ulls del professorat en variables afavoridores o obstaculitzadores de les aptituds i les capacitats daprenentatge. Fixem-nos, si ms no, en lavaluaci de les Caracterstiques emocionals de la mostra dalumnes escollida al nivell de P-5 (vid. graella adjunta): tant la Dora (origen alemany) com llvaro (origen paraguai de famlia benestant i amb alt nivell destudis) reben comentaris positius, i, en el cas de llvaro, destaquen aquells que en posen de relleu la maduresa, com: Quan se lavisa, dentrada safecta, per aviat se noblida; Sel veu molt segur de si mateix en la majoria de situacions o activitats; Mostra gran autonomia en tot moment; o b Li agrada realitzar les activitats seguint els seus criteris 6. En contrast, els perfils entre els alumnes de procedncia marroquina varien des duna caracteritzaci ms propera als estndards positius, com succeeix en el cas del Rafiq -malgrat que, oposadament a llvaro manifesta sovint inseguretat davant diverses situacions o activitats- a daltres amb clars i foscos, els foscos adreats en la direcci duna manca destabilitat i/o maduresa: de vegades senfada per motius que no tenen gaire importncia, de vegades t reaccions una mica infantils, o, ms dubtosament potser, tot i el seu tarann tranquil, quan conv treu cops de geni. En lapartat de Relaci amb els mestres i amb els companys, novament la Dora i llvaro acaparen els comentaris positius a efectes de sociabilitat, tot i les distincions en clau de gnere7.

Cal fer un incs en aquest punt per comentar quelcom que no sens pot descuidar llegint ambdues avaluacions (Dora i lvaro): la clara distinci de gnere en els atributs destacats: la Dora s una nena molt sensible, li sap greu que li cridin latenci, gaireb mai no s motiu de discussi o de baralles, manifesta molt bons sentiments, etc. Uns trets que, tot i que tamb sadjudiquen a alguns nens (cas del Rafiq, per exemple, que tamb manifesta molt bons sentiments), contrasten vivament amb els destacats per llvaro.
7

Si a la Dora no li agrada cridar latenci, es preocupa dels altres nens, es mostra sensible i sovint es sent provocada o agredida malgrat que els fets no tinguin massa importncia, acostuma a

QUADERNS-E, 15(1), 61-89 ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA

75

Beatriz Ballestn, Entre la fora del prejudici i lefecte Pigmali Per la seva banda, el Rafiq i lImad, tot i compartir molts dels trets atributs al company paraguai, sn objecte datribucions negatives especialment pel que fa la relaci entre companys: no pot evitar venir-me a explicar les malifetes dels altres, va bastant sol, no busca la relaci amb els altres nens i nenes (Rafiq). I lAbdel potser s lalumne que sallunya amb ms nitidesa dels parmetres de normalitat esperats, tant en lmbit de la relaci amb el mestre/companys (es mostra distant, no acostuma a dialogar molt amb els companys), com en els anomenats Hbits socials (una dimensi que costa distingir de lanterior, sia dit de pas...). s en aquesta dimensi dels Hbits socials on encara es fa ms fcil identificar els contrastos entre els alumnes model (lvaro i Dora) i la resta: els dos primers tenen molta iniciativa (ambds), acostumen a prestar fcilment ajuda als companys que la demanen (Dora), tenen la capacitat datreure els altres (lvaro), i, en resum, han aconseguit suficientment la maduresa social de ledat. En canvi, els alumnes de famlies marroquines reben amb ms freqncia valoracions en sentit dimmaduresa, passivitat (espera que els altres decideixin i ell safegeix a la majoria, els tres), dficit participatiu (Li costa encara participar activament en les tasques comunes degut a la inseguretat, Abdel) i isolament social (va una mica a la seva, hauria de tenir ms relaci amb els nens i nenes fora de lescola, Rafiq).

tenir actitud dajuda i collaboraci amb els altres; a llvaro li agrada, de vegades, sser el centre datenci, i sovint es manifesta autoritari.

QUADERNS-E, 15(1), 61-89 ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA

76

Beatriz Ballestn, Entre la fora del prejudici i lefecte Pigmali

Dora (Alemanya)
Caracterstiques emocionals -Prefereix el dileg a la baralla -Mostra reaccions prudents i ben pensades -Gaireb mai no s motiu de discussi o de baralles -Sempre est contenta -s molt sensible, li sap greu que li cridin latenci -Manifesta molt bons sentiments -Es mostra afectuosa amb els companys/es -Si se lha davisar per alguna cosa safecta Relaci amb el mestre / amb els companys -Explica moltes coses a la mestra -Es mostra afectuosa amb la mestra -No li agrada cridar latenci, la seva actitud s normal -Collabora en all que proposa la mestra -Normalment fa cas de les indicacions de la mestra -La seva relaci amb els companys s planera -Es preocupa dels altres nens -Es mostra sensible i sovint es sent provocada o agredida malgrat que els fets no tinguin massa importncia -Acostuma a tenir actitud dajuda i collaboraci amb els altres

lvaro (Paraguai)
Caracterstiques emocionals -Davant un conflicte, es mostra flexible -El seu posat s seris, encara que estigui content -s un nen que necessita activitat, per sentir-se satisfet -Quan se lavisa, dentrada safecta, per aviat se noblida -Sel veu molt segur de si mateix en la majoria de situacions o activitats -Mostra gran autonomia en tot moment -Li agrada realitzar les activitats seguint els seus criteris Relaci amb el mestre / amb els companys -Li agrada, de vegades, sser el centre datenci. Malgrat aix, la seva actitud s normal -Collabora en all que proposa la mestra -Normalment fa cas de les indicacions de la mestra -Intenta passar desapercebut quan fa una malifeta -Explica moltes coses a la mestra -T bona relaci amb els companys -Escull els companys amb qui relacionar-se, sol ser selectiu -Sovint es manifesta autoritari -Alguna vegada mostra actituds de rebuig envers determinats companys -T en compte els companys menys populars i sen preocupa -Intenta acaparar latenci dels companys

Rafiq (Marroc)
Caracterstiques emocionals -El seu tarann tranquil fa que difcilment senfadi per res -Prefereix el dileg a la baralla -Davant un conflicte, es mostra flexible -Sempre est content -Manifesta molt bons sentiments -Es mostra afectus amb els companys i amb els adults de lescola -Li agrada realitzar les activitats seguint els seus criteris -Malgrat tot, sha acostumat bastant a preguntar abans de fer quelcom -Manifesta sovint inseguretat davant diverses situacions o activitats

Imad (Marroc)
Caracterstiques emocionals -Gaireb mai no s motiu de discussi o de baralles -De vegades senfada per motius que no tenen gaire importncia -Gaireb sempre es mostra alegre -Es mostra afectus amb els companys/es -Busca cridar latenci dels companys/es -Quan se lavisa, dentrada safecta, per parlant amb ell fa cas del que se li diu Relaci amb el mestre / amb els companys -La seva relaci i comunicaci amb el mestre sn bones -De vegades satribueix histries o vivncies imaginries -Li agrada, de vegades, sser el centre datenci. Malgrat aix, la seva actitud s normal. -Noms reclama lajut del mestre quan li s imprescindible -No sempre fa cas de les indicacions del mestre -No pot evitar venir a explicar-me les malifetes dels altres -T bona relaci amb els companys -Escull els companys amb qui relacionarse, sol ser selectiu -s sociable, per a vegades molesta els companys -Intenta acaparar latenci dels companys Hbits socials -Espera que els altres decideixin i ell safegeix a la majoria -Acostuma a participar activament en les tasques comunes -Hauria de ser ms puntual a les entrades a lescola

Abdel (Marroc)
Caracterstiques emocionals -Tot i el seu tarann tranquil, quan conv, treu cops de geni -De vegades t reaccions una mica infantils -De vegades senfada per motius que no tenen gaire importncia -s molt tmid -Quan se lavisa, dentrada safecta, per aviat se noblida -Manifesta sovint inseguretat davant diverses situacions o activitats

Relaci amb el mestre / amb els companys -Explica moltes coses a la mestra -Sovint reclama latenci de la mestra -Li agrada, de vegades, sser el centre datenci. Malgrat aix, la seva actitud s normal. -Collabora en all que proposa la mestra -No pot evitar venir-me a explicar les malifetes dels altres -Sel veu independent -Va bastant sol, no busca la relaci amb els altres nens i nenes -T en compte els companys menys populars i sen preocupa -Acostuma a sser ben acceptat entre els seus companys

Relaci amb el mestre / amb els companys -Explica poques coses a la mestra -Es mostra distant -Noms reclama lajuda del mestre quan li s imprescindible -Normalment fa cas de les indicacions del mestre -La seva relaci amb els companys s planera -s sociable, per a vegades molesta els companys -Es comunica poc amb els companys amb qui no acostuma a jugar -No acostuma a dialogar molt amb els companys

Hbits socials -Habitualment es comporta amb respecte envers els companys -Acostuma a prestar ajuda fcilment als companys que la demanin -T molta iniciativaComparteix fcilment les seves coses i les comunes-Acostuma a participar amb alegria i eficcia en les tasques de grup

Hbits socials -T la capacitat datreure els altres -Estableix relacions absorbents amb els altres -T molta iniciativa -Habitualment sol respectar i tenir cura de les coses comunes -Acostuma a participar amb alegria i eficcia en les tasques de grup -Ha aconseguit suficientment la maduresa social de ledat

Hbits socials -Habitualment es comporta amb respecte envers els companys -Espera que els altres decideixin i ell safegeix a la majoria -Va una mica a la seva -Habitualment sol respectar i tenir cura de les coses comunes -Acostuma a participar amb alegria i eficcia en les tasques de grup -Ha aconseguit suficientment la maduresa social de ledat -Hauria de tenir ms relaci amb els nens i nenes fora de lescola

Hbits socials -De vegades empipa algun company sense gaire motiu -Espera que els altres decideixin i ell safegeix a la majoria -Li costa una mica compartir les coses comunes -Li costa encara participar activament en les tasques comunes degut a la inseguretat -Encara no ha aconseguit del tot la maduresa social que acostuma a correspondre a ledat

QUADERNS-E, 15(1), 61-89 ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA

77

Beatriz Ballestn, Entre la fora del prejudici i lefecte Pigmali

Cicle Inicial i Cicle Mitj:

Quan traslladem el nostre punt de mira al Cicle Inicial i Cicle Mitj, observem tendncies relativament paralleles a les que ja emergien a P-5, i per aquest motiu no ens hi estendrem amb tanta filigrana. De nou, els alumnes percebuts i tractats com a ms propers als valors i normes de la cultura escolar (Mark, Yanina, Yadyris, a Cicle Inicial; Eladio al Cicle Mitj), continuen essent valorats des dels eptets ms positius: En els Aspectes de personalitat a en Mark (dorigen angls), per exemple, se li atribueix un estat dnim constant; a banda, sap valdres prou b per si mateix, i davant les dificultats t una reacci equilibrada. En la resta dels aspectes destaca pel seu inters, actitud de collaboraci, i participaci activa. Els alumnes dorigen dominic Yanina, Yadyris, i Eladio-, bo i confluir en latribuci de marcadors caracterials dinhibici i timidesa (algunes vegades mostra una actitud tmida i reservada; algunes vegades mostra una actitud insegura; li costa una mica participar en les converses collectives), sobresurten igualment per mostrar-se molt sociables, tenir una actitud positiva davant les normes, adaptar-se bastant b al treball de la classe i a totes les activitats noves del curs, etc. Potser s en la secci destinada a lavaluaci de les Actituds davant el treball dirigit on alguns dells desdibuixen les seves respostes: mentre la Yanina t bona capacitat de concentraci, s responsable de la feina, el seu ritme de treball s bo, escolta amb atenci el que sexplica a classe i pregunta tot all que no li queda clar; la Yadyris es fixa ms en el treball dels altres que en el seu propi, li costa descoltar el que sexplica a classe, i, a ms, Si el que fa no li requereix gaire esfor, ho enllesteix de seguida, per si li requereix ms esfor, satura i li costa dacabar-ho. I LEladio, per la seva banda, s molt despistat i es distreu segons qui tingui a lentorn. No obstant, de tots ells es dictamina que la seva adaptaci a lambient escolar s, globalment, molt bona. En canvi, els alumnes de famlies marroquines, excepte clares excepcions com la Salma (nouvinguda) o el Mounir, continuen essent avaluats des duna gran distncia en
QUADERNS-E, 15(1), 61-89 ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA

78

Beatriz Ballestn, Entre la fora del prejudici i lefecte Pigmali relaci amb els valors escolars dominants: s en base a aquesta llunyania, que ja copsvem en els imaginaris del professorat, que sels atribueix un seguit de trets personals i evolutius problematitzats en tant obstacles per als seus processos daprenentatge, reproduint alguns dels estereotips estigmatitzadors que apareixien als discursos docents: Tenim lexemple del Mustaf, que a vegades, disfressa la veritat (afirmaci vinculable a la imatge dels rabs com a mentiders i entabanadors) , o Sols participa dall que linteressa; sols collabora en all que li agrada (vinculable a la imatge de resistncia dels nens de cultura marroquina als continguts curriculars). En el cas de les nenes, salbiren uns diagnstics que figuren uns carcters majoritriament (amb notables excepcions) al defora dels parmetres desitjats pel que fa les expectatives dequilibri emocional, b en termes dextraversi i volatilitat (amb asseveracions, per la Fadila, del tipus "s molt exagerada en les seves reaccions, no li costa variar el seu estat dnim), o b en sentit contrari, en termes dextrema introversi (cas de la Khadija, que continua sense saber-se comunicar i shauria desforar a superar la timidesa i participar ms activament en els jocs i festes escolars). Els discursos i les experincies docents a lentorn de les conductes oposicionals entre moltes de les nenes dorigen marroqu, per una banda, i les observacions posades per escrit a les notes davaluaci, per laltra, es retroalimenten mtuament per tal de reforar aquesta expectativa de resistncia de suposada naturalesa cultural. Aix ho illustren algunes sentncies com les recollides per altres nenes que no apareixen en aquesta mostra: quan se li crida latenci sempre vol tenir lultima paraula, o li costa acceptar les normes, sovint protesta. Una resistncia que emergeix ntidament en la comparaci valorativa dels aspectes de sociabilitat: en la majoria de casos dalguna manera sacaba inculpant els propis alumnes de la manca de relacions fludes amb la resta de companys mitjanant afirmacions com No acaba de relacionar-se amb els seus companys i companyes, o Sovint entra en conflicte amb els seus companys/es de joc. Independentment del seu sexe, en conclusi, un sector substancial de lalumnat dorigen marroqu semblava haver fracassat en la seva adaptaci global a lentorn escolar:

QUADERNS-E, 15(1), 61-89 ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA

79

Beatriz Ballestn, Entre la fora del prejudici i lefecte Pigmali -No acaba dadaptar-se al treball diari de la classe ni a les activitats que se li proposen (Mustaf) -T dificultats per adaptar-se a lambient escolar (Fadila) -Ha millorat els trets dinadaptaci que mostrava dins lambient escolar (Khadija) A continuaci sapleguen les dues taules davaluaci corresponents a Cicle Inicial i Cicle Superior, on es poden localitzar les cites extretes en lexercici danlisi comparativa:

QUADERNS-E, 15(1), 61-89 ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA

80

Beatriz Ballestn, Entre la fora del prejudici i lefecte Pigmali Cicle Inicial:
Mark, 1r (Regne Unit)
As pectes de personalitat -Es mos tra alegre en general -Es mos tra tmid, per no reser vat, li agrada comunicar-se -s expressiu -El seu estat dnim s constant -No protesta mai, tot li agrada i li fa illusi -Sap valdr es prou b per si mateix -Davant les dificultats t una reacci molt equillibr ada -Pr en part activament a la classe Actitud davant el mestre i els com panys -Es t interessat per les coses que es fan a classe -Es mos tra comunicatiu amb la mes tra -Sempre pregunta les coses que no li queden clares -Sempre t una actitud collaboradora -Davant les normes, t una actitud positiva, les accepta -s buscat pel gr up Adaptaci a lescola -Ladaptaci a lambient escolar, globalment, s molt bona

Yanina, 2on (Repblica Dominicana)

As pectes de personalitat (No consten)

Yadyris, 2on (Repblica Dominicana)

As pectes de personalitat (No consten)

Salma, 1r (Marroc)
Aspectes de per sonalitat -Es mostra alegre en general -Sovint es mostr a amb inseguretat i reclama latenci de la mes tra -s espontnia -El s eu estat dnim s cons tant -Pren part activament a la classe

Mustaf, 1r (Marroc)
Aspectes de pers onalitat -Es mostr a alegr e en general -Es mostr a fora s egur de s i mateix -No li costa variar el seu es tat dnim -A vegades, disfress a la veritat -Li costa de pr endre part activament a la classe

Actitud davant el mestre i els companys -Davant les normes, t una actitud positiva; les accepta -Es mos tra molt sociable -La seva actitud vers el grup s de collabor aci

Actitud davant el mestre i els companys -Davant les normes, t una actitud positiva; les accepta -Es mos tra molt sociable -La seva actitud vers el grup s de collaboraci

Actitud davant el mestre i els companys -Est interes sada per les cos es que es fan a clas se -Sempre em pregunta les cos es que no li queden clares -Collabora s empre que se li demana -Davant les normes , tot i que les accepta, de vegades protesta -s acceptada pel grup

Adaptaci a lescola -Ladaptaci a lambient escolar, globalment, s satisfactria -Sha adaptat fora b al treball de la classe i a totes les activitats noves del cur s Actitud davant el Actitud davant el treball treball dirigit dirigit -Li agrada apr endre -Li agrada apr endre -Sempre fa els deur es -Sempre fa els deur es -T bona capacitat de -T bona capacitat de concentraci concentraci -Es t atent i s cons tant -s res ponsable de la -s res ponsable de la feina feina -El seu r itme de treball -El seu r itme de treball s bo s bo -Es colta amb atenci el -Es colta amb atenci el que sexplica a class e que sexplica a class e -Pr esenta la feina ms -En general, presenta ordenada que abans la feina or denada -Pr egunta tot all que no -Pr egunta tot all que li queda clar no li queda clar

Adaptaci a lescola -Ladaptaci a lambient escolar, globalment, s satisfactria -Li costa adaptar -se al ritme del treball de la classe

Adaptaci a lescola -No acaba de relacionarse amb els seus companys i companyes de class e

Actitud davant el mes tre i els companys -Sols participa dall que linteres sa -Es mostr a comunicatiu amb la mestr a -Comena a preguntar cos es -Sols collabora en all que li agrada -Davant les normes, t una actitud positiva, les accepta -Li agrada fer bromes que no s empre agr aden als altres Adaptaci a les cola -No acaba dadaptar-se al treball diar i de la classe ni a les activitats que s e li pr opos en

Actitud davant el treball dirigit -(No) Es refia gaire de les seves possibilitats -Es fixa ms en el treball dels altr es que en el seu propi -Es fixa una mica ms que abans en la feina que fa -Li costa des coltar el que sexplica a classe -Si el que fa no li requereix gaire esfor, ho enllesteix de seguida, per si li requereix ms esfor, satura i li cos ta dacabar-ho -Pr egunta tot all que no li queda clar -Pr esenta la feina ms ordenada que abans -Se li ha de recordar que t deures

Actitud davant el treball dirigit -Li agrada aprendre -No fa sempre els deures -T bona capacitat de concentraci -s r espons able de la feina -Est ms atenta que abans -Pregunta ms que abans -Presenta la feina ms ordenada que abans

Actitud davant el treball dirigit -T pocs hbits de tr eball -Normalment no fa els deur es -Es distreu amb facilitat -No s gaire responsable de la feina -El s eu ritme de treball s lent -Pregunta ms que abans -No presenta la feina gaire ordenada

Cicle Mitj:

QUADERNS-E, 15(1), 61-89 ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA

81

Beatriz Ballestn, Entre la fora del prejudici i lefecte Pigmali

Eladio, 4rt (Repblica Dominicana)
Aspectes personals i comunicaci -Algunes vegades mostra una actitud tmida i reservada -Algunes vegades mostra una actitud insegura -Li costa una mica participar en converses collectives

Mounir, 4rt (Marroc)

Aspectes personals i comunicaci -Algunes vegades mostra una actitud tmida i reservada -Algunes vegades mostra una actitud vergonyosa -Algunes vegades mostra una actitud insegura -Destaca en tot moment per la seva sinceritat

Fadila, 4rt (Marroc)

Aspectes personals i comunicaci -Algunes vegades mostra una actitud fantasiosa -No li costa variar el seu estat dnim -Algunes vegades mostra una actitud inquieta -Reclama latenci del mestre/a -s molt exagerada en les seves reaccions -s ms sincera que abans -Li agrada explicar les seves coses de forma oberta i sincera Actitud davant el mestre i els companys -Li costa molt destar atenta en una explicaci collectiva -Sesfora a mantenir latenci, per aviat sen cansa -Sovint cal cridar-li latenci perqu est ms pendent dels seus companys que del treball a classe -Habitualment sempre juga amb un nombre redut de companys -Si no s ella qui lorganitza li costa de participar en un joc collectiu -Sovint entra en conflicte amb els seus companys/es de joc

Khadija, 4rt (Marroc)

Aspectes personals i comunicaci -Sovint mostra una actitud tmida i reservada -Sovint mostra una actitud dispersa -Sovint mostra una actitud passiva -Continua sense saber-se comunicar

Actitud davant el mestre i els companys -En general, la seva actitud a classe s bona -En aparena, mant latenci, per sovint est absort en el seu mn -A mesura que avana el curs sel veu amb ms capacitat de concentrar-se en la feina -Generalment prefereix jocs dacci i esportius -Gaudeix fora de les festes escolars Adaptaci escolar -Ladaptaci a lambient escolar, globalment, s molt bona Actitud davant el treball dirigit -s molt despistat -Es distreu segons qui tingui a lentorn -Hi ha dies que treballa fora b

Actitud davant el mestre i els companys -En general, la seva actitud a classe s bona -Est atent quan es fan explicacions collectives -Generalment prefereix jocs dacci i esportius -Gaudeix fora de les festes escolars

Actitud davant el mestre i els companys -Generalment, a lhora de lesbarjo prefereix jocs tranquils o b conversar amb els/les companys/es -Shauria desforar a superar la timidesa i participar ms activament en els jocs i festes escolars

Adaptaci escolar -Ladaptaci a lambient escolar, globalment, s molt bona Actitud davant el treball dirigit -Est motivat davant el treball escolar -Es fixa ms en el treball dels altres que en el seu propi -Tot i que escolta les explicacions de classe, soblida sovint de les instruccions donades -Presenta la feina ms ordenada que abans

Adaptaci escolar -T dificultats per adaptar-se a lambient escolar Actitud davant el treball dirigit -T pocs hbits de treball -Qualsevol cosa la distreu -Es fixa una mica ms que abans en la feina que fa -Li costa descoltar el que sexplica a classe

Adaptaci escolar -Ha millorat els trets dinadaptaci que mostrava dins lambient escolar Actitud davant el treball dirigit -En aparena, mant latenci, per sovint est absorta en el seu mn -Sovint est dispersa i no sap el que ha de fer -Es fixa una mica ms que abans en la feina que fa -No s gaire responsable de la feina -Li costa descoltar el que sexplica a classe -Si el que fa no li requereix gaire esfor, ho enllesteix de seguida, per si li requereix ms esfor, satura i li costa dacabar-ho -No es recorda de les instruccions donades i se li han de repetir

No ens estendrem ms en lanlisi, donades les limitacions despai, noms remarcar la principal idea eixida, que no s una altra que la constataci dun nexe molt clar entre els imaginaris culturals sobre lalumnat i les famlies de la immigraci, les expectatives i valoracions docents, i les qualificacions acadmiques que inclinen la balana cap a lxit o el fracs escolar.

QUADERNS-E, 15(1), 61-89 ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA

82

Beatriz Ballestn, Entre la fora del prejudici i lefecte Pigmali En el cas que ens ocupa, la perversi (inconscient, per descomptat) de totes les valoracions disseccionades en llur plasmaci textual-documental consisteix, comptat i debatut, en atribuir a la naturalesa individual o al social naturalitzat (sota vestidures culturalistes) comportaments i respostes generades precisament per les prpies dinmiques de poder dins lentorn escolar: no noms les desencadenades per les prctiques densenyament / aprenentatge, que, com ha mostrat la literatura especialitzada, acostumen a tractar la diversitat sociocultural des duna perspectiva de dficit i deprivaci que implica unes baixes expectatives, i, en conseqncia, la segregaci en grups de nivells (incloses les aules de refor) o una adaptaci curricular; sin tamb, i especialment, les dinmiques de poder vinculades als tipus de relacions que estableix el professorat amb els diferents alumnes en base a aquestes atribucions naturalitzades, les quals adquireixen un estatus de diagnstic clnic que fa recaure la culpa del fracs sobre el propi alumne i no sobre les prctiques i relacions pedaggiques. Amb paraules de H. Mehan (citat per Erickson, 1987:337):

The teacher tends to use clinical labels and to attribute internal traits to students (e.g., unmotivated) rather than seeing student behavior as interactionally generated a dialectical relation in which the teacher is inadvertently coproducing with students the very behavior that he or she is taking as evidence of an individual characteristic of the student. Given the power difference between teacher and student, what could be seen as an interactional phenomenon to which teacher and student both contribute ends up institutionalized as an official diagnosis of student deficiency.

La conseqncia de tot plegat s la selecci dels escollits, s a dir, daquells alumnes que mercs a lefecte Pigmali poden convertir els seus bagatges de socialitzaci familiar en capital cultural en ser propers als arbitraris culturals legitimats per lacci pedaggica, seguint la terminologia emprada per Bourdieu a La reproduccin (1977). Una reproducci que al seu torn condiciona la construcci didentitats acadmiques i socials- per part dels infants.

QUADERNS-E, 15(1), 61-89 ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA

83

Beatriz Ballestn, Entre la fora del prejudici i lefecte Pigmali

A mode de conclusi Lobjectiu daquesta contribuci ha consistit en analitzar alguns dels mecanismes que condicionen i acaben moldejant les trajectries escolars dels infants de famlies immigrades. El nexe conductor han estat les bifurcacions entre les imatges docents sobre lalumnat i les seves famlies, i els resultats escolars plasmats en qualificacions davaluaci. Lanlisi desplegada ha posat de relleu com des de lmbit escolar sutilitzen nous arguments, de naturalesa culturalista, que perpetuen les velles segregacions segons status social: aix, es pressuposa que hi ha certs trets incompatibles amb la cultura escolar com a part de la cultura majoritria, de forma que sacaba problematitzant els nous collectius immigrats de pasos de la perifria econmica i cultures minoritries (no occidentals). I aix succeeix, com hem vist, independentment de si aquests alumnes sn nouvinguts o nascuts ja en dest, i del grau de domini de les llenges vehiculars, tot posant en entredit les variables esmentades com a indicadors del grau dintegraci a lescola: recordem que una bona part dels alumnes dorigen marroqu que fracassen ja portaven anys escolaritzats al centre, molts des de P-3. Des dun punt de vista sociolgic i antropolgic, lescola prescriu uns models correctes de socialitzaci que en el fons sn culturalment especfics de les societats occidentals i de les classes dominants. En aquest sentit, la nova diversitat encarnada en els alumnes dorigen immigrat encara posa ms de relleu fins a quin punt les aspiracions de comprensivitat en la promoci de la igualtat doportunitats acostumen a topar amb la inrcia homogenetzadora de la instituci escolar, on les expectatives dintegraci sacaben entenent com a prctiques assimiladores. El posicionaments culturalistes, de la forma com es vehiculen en el cas analitzat, dificulten enormement la reflexi sobre les prctiques docents aix com sobre la mateixa instituci escolar, com si aquestes no intervinguessin en la creaci i reproducci de les condicions i els processos densenyament / aprenentatge (Franz, 2002). El problema de fons, tanmateix, no s un altre que el concepte de cultura que sacostuma a fer servir en les prctiques quotidianes dins i fora lescola, de tall essencialista, quan en realitat aquesta es caracteritza precisament per la seva plasticitat, com a conjunt destratgies les

QUADERNS-E, 15(1), 61-89 ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA

84

Beatriz Ballestn, Entre la fora del prejudici i lefecte Pigmali adaptatives resultat de la capacitat creadora daprenentatge dels humans (Carrasco, 2004). Els discursos i les prctiques davaluaci docent que hem abocat al text illustren a bastament el domini duna concepci assimilacionista i homogenetzadora de les trajectries dxit escolar que acaba deixant pel cam precisament els fills i filles daquelles famlies procedents de cultures minoritries, les quals, com hem mostrat ms amunt, es veuen incapacitades -a diferncia de les procedents culturalment dominants (pasos rics dEuropa, en aquest cas)-, per fer valer els seus bagatges i/o adaptar-los exitosament8. Si aquests processos esdevenen persistents en el temps, si no es produeix cap tipus de transformaci, els infants dels collectius immigrants ms estigmatizats continuaran acusant-ne els efectes en el seu auto-concepte, en la seva motivaci, en les seves actituds cap el treball escolar, en els seus nivells daspiraci, i, en definitiva, en les seves experincies de vinculaci escolar. La conseqncia ms previsible, doncs, s que aquests nens i nenes segueixin desenvolupant estratgies adaptatives de baix rendiment i poca implicaci, retroalimentant lefecte Pigmali. Una reacci que al seu torn pot acabar per consolidar els prejudicis i les expectatives docents associades als seus orgens culturals (Weinstein, 2002), i materialitzant una vegada ms la profecia autoacomplida (Weinstein, Gregory, Strambler, 2004). La detecci entre lalumnat dorigen immigrant de pautes de resposta caracteritzades per la desvinculaci dels aprenentatges escolars hauria dimplicar una anlisi, crtica i constructiva alhora, de fins a quin punt aquestes respostes constitueixen una amalgama destratgies adaptatives de resistncia a latribuci didentitats tniques i/o socials estigmatitzades, construdes i assignades per les prpies escoles de manera especfica a cada centre educatiu. Aix doncs, cal continuar treballant en la identificaci dels elements que fan de l xit i el fracs escolar una construcci social i cultural (Perrenaud, 1990) encara poc sensible al reconeixement de les noves formes de diversitat i desigualtat que condicionen el futur no noms daquests infants i les seves famlies, sin del conjunt de la nostra societat en termes de capacitat inclusora i cohesionadora.
Minspiro aqu en el ttol de la monografia de referncia Lo que saba no vala, dA. Franz (2002), citada a Bibliografia.
QUADERNS-E, 15(1), 61-89 ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA
8

85

Beatriz Ballestn, Entre la fora del prejudici i lefecte Pigmali

Referncies bibliogrfiques BALLESTN, Beatriz (en premsa) Los nios de la inmigracin en la escuela primaria:
identidades y dinmicas de des/vinculacin escolar entre el colour-blindness y los esencialismos culturalistas, in Poveda, D., Franz, A., Jociles, M. I. (coords.) Etnografas de la infancia: discursos, prcticas y campos de accin, Madrid: Editorial La Catarata.

BALLESTN, Beatriz (2008) Immigraci i identitats a lescola primria. Experincies i dinmiques de vinculaci i desvinculaci escolar al Maresme. Universitat Autnoma de Barcelona, Departament dAntropologia Social i Cultural, Tesi Doctoral. BALLESTN, Beatriz (2007) Inmigracin e identidades en la escuela primaria. El caso de la comarca del Maresme (Catalua). Actes del V Congreso sobre la Inmigracin en Espaa. Migraciones y desarrollo humano. Valencia: Universitat de Valncia. BALLESTN, Beatriz (2006) Immigraci i identitats a lescola primria: un joc de nens?. Article guanyador del Premi de Comunicaci Cientfica Joan Llus Vives 2006. El Temps (1), p. 166. BALLESTN, Beatriz et al (2004) Inmigracin, contexto familiar y educacin. Procesos y experiencias de la poblacin marroqu, ecuatoriana, china y senegambiana. Barcelona, Servei de Publicacions de la UAB/ICE, Col. Els llibres de lICE. BOURDIEU, Pierre y PASSERON Jean-Claude (2001 [1970]) La reproduccin: elementos para una teora del sistema de enseanza, Madrid: Popular. CARRASCO, Slvia (2003) La escolarizacin de los hijos e hijas de inmigrantes y de minoras tnico-culturales, Revista de Educacin 330, pp. 83-98. CARRASCO, Slvia (1998) Interculturalitat i educaci. Aportacions per a un debat entre lantropologia social i la pedagogia, Educar 22/23, pp. 217-227. CARRASCO, Slvia, BALLESTN, Beatriz, BORISON, Andrea (2005) Infncia i immigraci: tendncies, relacions i poltiques, in Gmez-Granell, C. et al. (coords.) Infncia, famlies i canvi social a Catalunya, Vol. 2., Barcelona: Institut dInfncia i Mn Urb (CIIMU, Observatori de la Infncia). [En lnia: http://www.ciimu.org ]. CARRASCO, Slvia, PMIES, Jordi, BALLESTN, Beatriz, PONFERRADA, Maribel, BERTRAN, Marta (2009) Segregacin escolar e inmigracin: aproximaciones
QUADERNS-E, 15(1), 61-89 ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA

86

Beatriz Ballestn, Entre la fora del prejudici i lefecte Pigmali etnogrficas, EMIGRA Working Papers, 126. [En lnia: http://rupsderecerca.uab.cat/emigra/content/emigra-working-papers-4] BROOKER, Louise (2002) Starting School. Young Children Learning Cultures, Buckingham: Open University Press. BROPHY, Jere i GOOD, Thomas (2000 [1973]) Looking in Classrooms, New York: Longman. COOPER, Harris y GOOD, Thomas (1983) Pygmalion grows up: Studies in the expectation communication process, New York: Longman. CORSON, David (1998) Changing education for diversity, London: Open University Press. ERICKSON, Frederick (1987) Transformation and school success: the politics and culture of educational achievement, Anthropology & Education Quarterly 18 (4), pp. 335-356. FRANZ, Adela (2002) Lo que Saba no Vala. Escuela, Diversidad e Inmigracin, Madrid: Comunidad de Madrid. Consejo Econmico y Social. FRANZ, Adela, JOCILES, M Isabel et al (2007) La mediacin de la cultura de origen en las concepciones y prcticas del profesorado de la ESO, A Actas del IX Congreso Espaol de Sociologa, Barcelona: FES (publicaci en CD). LADSON-BILLINGS, Gloria i GILLBORN, David (eds) (2004) The Routledge Falmer Reader in Multicultural Education, London: Routledge Falmer. MATEO, Josep Llus (1997) El moro entre los primitivos: el caso del protectorado espaol en Marruecos, Barcelona: Fundaci La Caixa. PMIES, Jordi (2006) Dinmicas escolares y comunitarias de los hijos e hijas de familias inmigradas marroques de la Yebala en la periferia de Barcelona, Bellaterra, UAB, Departament dAntropologia Social, Tesi Doctoral. PELLEGRINI, Anthony D. i BLATCHFORD, Peter (2000) The child at school: Interactions with peers and teachers, London: Arnold. PERRENAUD, Philippe (1990) La construccin del xito y del fracaso escolar, Madrid: Morata

QUADERNS-E, 15(1), 61-89 ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA

87

Beatriz Ballestn, Entre la fora del prejudici i lefecte Pigmali ROSENFELD, Gerry (1971) "Shut Those Thick Lips!" A Study of Slum School Failure, New York: Holt, Rinehart & Winston, Case Studies in Education and Culture Series. ROSENTHAL, Robert i JACOBSON, Lenore (1980 [1969]) Pygmalion in the classroom: Teacher expectation and pupils intellectual development, New York: Holt, Rinehart and Winston RUBIE-DAVIES, Christine; HATTIE, John; HAMILTON, Richard (2006) Expecting the best for students: Teacher expectations and academic outcomes, British Journal of Educational Psychology 76, pp. 429-444. SWANN, Michael (1985) The Swann Report 1985: Education for all (Final report of the Committee of Inquiry into Education of Children from Ethnic Minority Groups), London: HMSO. STOLCKE, Verena (1995) Talking Culture: New Boundaries, New Rethorics of Exclusion in Europe, Current Anthropology 36 (1), pp. 1-24. TAGUIEFF, Pierre-Andr (1988) La Force du Prjug, Pars: La Dcouverte. TERRN, Eduardo (2005) Incorporacin o asimilacin: la escuela como espacio de inclusin social, Madrid: Los Libros de la Catarata. TERRN, Eduardo (2002) El racismo y la escuela: clima, estructura y estrategias de representacin, Migraciones 12, pp. 81-102. VERMA Gajendra K. i BAGLEY, Christopher (1982) Self-concept, achievement and multicultural education, London: MacMillan. WEINSTEIN, Rhona S. (2002) Reaching higher: The power of expectations in schooling, Cambridge: Harvard University Press. WEINSTEIN, Rhona S., GREGORY, Anne i STRAMBLER, Michael J. (2004) Intractable self-fulfilling prophecies: Fifty years after Brown v. Board of Education American Psychologist 59, pp. 511520.

Abstract
This article focuses on the children of foreign immigrants in Catalan primary schools, establishing linkages between their academic performance and their teachers views on their family origin and cultural background. The research, carried out in a culturally diverse public school in the Maresme, a coastal area
QUADERNS-E, 15(1), 61-89 ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA

88

Beatriz Ballestn, Entre la fora del prejudici i lefecte Pigmali

north of Barcelona with significant Moroccan and Latin American populations of relatively recent arrival, revealed points of connection between the dominant cultural(ist) imaginaries shared by teachers and the grades received by their students. The discussion focuses on how student performance is evaluated in an area especially vulnerable to prejudice and cultural stereotyping: the childs character and personal development. The case study presented allows us to observe closely the processes through which immigrant children in pre-school and primary school classrooms are constructed as minorities, caught between the force of prejudice (Taguieff 1988) and the Pygmalion effect (Rosenthal and Jacobson 1969). Keywords: children, immigration, primary education, prejudice, Pygmalion effect

QUADERNS-E, 15(1), 61-89 ISSN 1696-8298 QUADERNS-E DE L'ICA

89