C2 MUNTATGE I MANTENIMENT MECNIC: INTRO.

SISTEMES PNEUMTICS

UD 6 , TTOL: PNEUM TICA. TICA

UD1. PNEUMTICA. ......................................................................................................................4 NA 1.1. FONAMENTS FSICS....................................................................................4 A1.1.1. PROPIETATS DE LAIRE..........................................................................4 A1.1.2. MAGNITUDS I UNITATS FSIQUES. ......................................................4 A1.1.3. LLEIS FONAMENTALS ............................................................................6 NA 1.2. PRODUCCI, DISTRIBUCI I PREPARACI DE LAIRE COMPRIMIT. .......................................................................................................................................8 A1.2.1. COMPRESORS ...........................................................................................8 A1.2.2. ACUMULADOR .........................................................................................9 A1.2.3. ASSECADORS DAIRE ...........................................................................10 A1.2.4. DISTRIBUCI DE LAIRE. .....................................................................13 A1.2.5. CONFIGURACI DE LA XARXA DE CANONADES..........................13 NA 1.3. ELEMENTS PNEUMTICS........................................................................14 A1.3.1 UNITAT DE MANTENIMENT. ................................................................14 A1.3.2. ACTUADORS PNEUMTICS.................................................................16 A1.3.3. VLVULES...............................................................................................22 NA 1.4.TCNIQUES DE DESCRIPCI DAUTOMATISMES. .............................31

UD1. PNEUMTICA.
NA 1.1. FONAMENTS FSICS.
A1.1.1. PROPIETATS DE LAIRE.
Laire s una mescla de gasos a on aproximadament un 78 per cent s nitrogen i un 21 per cent es oxigen. Tamb podem trobar dixid de carboni, arg, hidrogen, ne, heli, cripton i xenon. A laire podem trobar una falta de cohesi molecular i per tant no te una forma definida sin que sadapta al recipient a on es troba. La seva forma canvia a la ms mnima fora i el seu volum ocupa el mxim disponible. Una de les propietats ms importants de laire a nivell industrial s que es pot comprimir.

A1.1.2. MAGNITUDS I UNITATS FSIQUES.

En pneumtica hi ha una srie de magnituds, s a dir, tot all que s susceptible de poder ser mesurat, que shan de conixer per poder comprendre el seu funcionament. Les principals sn : a) Cabal s el volum de fluid que travessa una secci en un temps determinat.

En pneumtica, com a unitats de cabal sutilitzen: l/min i m /h

3

b) Pressi s la relaci entre la fora que actua sobre un cos i la superfcie on actua aquesta fora.

Per expressar pressions normals sutilitza com a unitat el bar. En aplicacions pneumtiques saccepten les segents equivalncies : 1 bar = 10 Pascal = 1 atmosfera = 1 Kp/ cm
5 2

Els sistemes pneumtics operen en un medi ambient sotms a la pressi atmosfrica, s a dir, a 1 atm. (1 bar), per si es mira el manmetre quan no t alimentaci daire, marca 0 bar. Per tant, es poden establir dos conceptes: Pressi absoluta, s la pressi real, inclosa l atmosfrica. Pressi relativa o pressi diferencial, que s la pressi que no t en compte la pressi atmosfrica (s la que mesuren els manmetres). En pneumtica industrial es treballa amb pressions relatives. c) Temperatura s una sensaci trmica, palpable fcilment amb el sentit del tacte i que sempre es mesura amb el termmetre. Existeixen diferents escales de temperatura, per en pneumtica sutilitza la temperatura centgrada que t com a unitat el C i l absoluta que t com a unitat el Kelvin.
K = 273 + C

d) Rendiment s la relaci entre la magnitud til i la magnitud consumida. Es representa per . No t unitats i sexpressa en tant per cent ( % ).

RELACI ENTRE DIFERENTS UNITATS

Bsicament, la relaci que trobem entre les diferents unitats sn les relacionades en els diferents sistemes fsics dunitats. Les principals sn: a) Longitud 1 metre = 100 centmetres = 1.000 millmetres 1 m = 100 cm = 1.000 mm b) Superfcie 1 metre quadrat = 10.000 centmetres quadrats 1 m = 10 cm = 10 mm
2 4 2 6 2

c) Volum 1 metre cbic = 1.000 decmetres cbics 1 m = 10 dm = 10 cm 1 dm 1 litre

3 3 3 6 3 3

d) Temps 1 hora = 60 minuts = 3.600 segons e) Velocitat 1 quilmetre / hora 0,27 metres / segon 1 Km / h = 0,27 m / seg.

f) Fora 1 dina = 1gram . 1 centmetre / 1 segon quadrat 1 d = 1gcm / seg . 1 Newton = 1quilogram. 1 metre / 1 segon quadrat 1 N = 1Kgm / seg . 1Kilopond = 9,8 Newtons es pot agafar en la prctica com 10 Newtons
2 2

g) Treball 1 erg = 1 dina 1 centmetre 1 erg = 1 dcm 1 Joule = 1 Newton 1 metre 1 J = 1 Nm 1 Quilopondmetre = 1 Quilopond 1 metre = 9,8 Newton 1 metre 1Kpm = 9,8 Nm h) Potncia 1 Watt = 1 jul / 1 segon 1 W = 1J / seg. 1 Quilowatt = 1000 wats 1 kW = 10 w 1 Cavall de vapor = 75 Quilopondmetres = 735,5 watts 1CV = 75 Kpm = 735,5 w en la prctica 1 CV 736 w 1 horse-power = 1,0138 Cavalls de vapor 1 H.P = 1,0138 CV en la prctica 1 H.P = 1 CV
3

i) Densitat 1 Quilogram / 1 metre cbic = 1gram / 1 centmetre cbic 1 Kg / 1 m = 1 g / cm

3 3

j) Cabal 1 Metre cbic / hora = 1.000 decmetres cbics / 60 minuts 1 m / h = 16,6 dm / min. = 16,6 l / min.
3 3

k) Pressi 1 atmosfera = 1,033 Quilopond / 1 centmetre quadrat 1 at. = 1,033 Kp / cm en la prctica 1at = 1 Kp / cm = 1 kg / cm 1 atmosfera 1bar = 10 Pascals 1 at. = 1b = 10 Pa 1 atmosfera = 760 millmetres de mercuri = 760 Torricellis 1 at. = 760 mm de Hg = 760 Tor.
2 2 5 5 2

A1.1.3. LLEIS FONAMENTALS

Els lquids i els gasos reben el nom de fluids, perqu les seves molcules es mouen fcilment. Els gasos es caracteritzen per no tenir forma prpia i adoptar la totalitat del volum del recipient on es troben. Els gasos tenen: Expansibiltat: Ocupa tot el volum del recipient on es troben. Compressibilitat: Redueixen el volum en augmentar la pressi. Elasticitat: La seva pressi es transmet per igual en totes les direccions.

Entre les lleis fonamentals ms importants dels gasos tenim : a) Llei de Boyle - Mariotte : (pressi volum) En augmentar la pressi dun gas, el seu volum disminueix, i a linrevs; per tant, la pressi (p) i el volum (V) sn magnituds inversament proporcionals. La seva definici, segons Boyle, s : Els volums ocupats per una massa gasosa, a temperatura constant sn inversament proporcionals a les pressions que suporten

b) Llei de Charles : (volum temperatura) Tamb es pot comprovar que, en augmentar la temperatura dun gas, augmenta, per dilataci, el seu volum; per tant, la temperatura (T) i el volum (V) sn magnituds directament proporcionals. La seva definici, segons Charles, s : Els volums ocupats per una massa gasosa, a pressi constant sn directament proporcionals a les variacions de temperatura

c) Llei de Gay-Lussac : (temperatura pressi) Un cas semblant succeeix amb la pressi dun gas, que augmenta en augmentar la seva temperatura; per tant, la temperatura (T) i la pressi (p) sn magnituds directament proporcionals. La seva definici, segons Gay-Lussac, s : A volum constant, la pressi dun gas s directament proporcional a les variacions de temperatura

d) Llei General o combinada : (pressi volum temperatura) En qualsevol experimentaci o procs industrial, no s possible mantenir constant la pressi i la temperatura dun fluid, la qual cosa significa o comporta que el volum varia en funci de la pressi i la temperatura Les pressions assolides en un gas sn inversament proporcionals al seus volums i directament proporcionals a les seves temperatures absolutes

e) Efecte Venturi : (secci Velocitat) Si fem circular un fluid per una conducci a la qual redum la seva secci en un tram, podem observar que la pressi s diferent en el tram ample de la del tram estret.

Segons l equaci de la continutat, si la secci en el punt 1, (S1), s ms gran que la secci (S2) en el punt 2, llavors tamb la velocitat del fluid en el punt 1 (V1) s ms petita que la velocitat en el punt 2, (V2) Si S1 > S2 , llavors V1 < V2 aix porta com a conseqncia una variaci de les pressions en aquests punts, s a dir: p1 > p2 que comporta com a resultat lanomenat efecte Venturi La pressi dun fluid en una conducci s tant ms petita quant ms gran s la velocitat del mateix, per efectes de la disminuci de secci Aquest efecte comporta una baixada de pressi (depressi) en el punt ms estret de tub, arribant fins i tot a lextrem de resultar una pressi negativa i, per tant, provocar una succi.

NA 1.2. PRODUCCI, DISTRIBUCI I PREPARACI DE LAIRE COMPRIMIT.

Abans de ser utilitzat en un circuit pneumtic, laire atmosfric ha de ser sotms a una srie de tractaments, entre els quals hi ha el filtratge previ, la compressi, la refrigeraci, lemmagatzematge i el manteniment. Laire atmosfric cont gran quantitat dimpureses en forma de partcules de pols, residus dolis i humitat, que poden ser causa davaries en les installacions pneumtiques en cas de no eliminar-les; per aix, cal fer un filtratge previ.

A1.2.1. COMPRESORS
Els compressors sencarreguen defectuar la compressi de laire fins assolir una pressi adequada per a la seva utilitzaci. En la indstria sutilitzen pressions de fins a 12 bar. Els compressors sn mquines destinades a produir aire comprimit, i saccionen mitjanant motors elctrics o trmics. Per escollir el tipus de compressor, shan de tenir en compte dos aspectes fonamentals: el cabal de fluid necessari i la pressi de treball. El compressors es classifiquen en :

A1.2.2. ACUMULADOR
Lacumulador sencarrega de emmagatzemar laire comprimit pel compressor. A ms, la seva funci consisteix en estabilitzar lalimentaci de laire a pressi del sistema i procurar que les oscillacions al sistema siguin mnimes. La superfcie relativament gran de les parets de lacumulador provoca un refredament de laire comprimit. Tenint en compte que laire comprimit surt del compressor a uns 135 C lefecte que es produeix degut al refredament s la condensaci del vapor daigua de laire. Aquest condensat sha devacuar regularment a travs de la purga de lacumulador. La mida de lacumulador depn dels segents factors: Cabal del compressor. Quantitat daire requerida al sistema. Xarxa de canonades (necessitat daire addicional). Regulaci del compressor. Oscillaci permissible a la pressi del sistema.

A1.2.3. ASSECADORS DAIRE

NECESIDAD DEL SECADO DEL AIRE COMPRIMIDO
Quan laire comprimit surt de lacumulador cont: a) Aigua b) Oli c) xid i altres partcules slides. a) Aigua: Laigua apareix del fet de que laire comprimit a 7 atmosferes no por absorbir tot el vapor daigua que fcilment absorbeix a pressi atmosfrica. Part daquest vapor daigua es liqua a mida que es va refredant laire a les canonades. b) Oli: La major part dels compressor del mercat necessiten oli per a la seva lubricaci. Part daquest oli es transmet a laire durant el procs de compressi. c) xid y partcules solides Apareix quan laire calent que surt del compressor en combinaci amb laigua condensada oxiden rpidament les canonades i dipsits dacer.

DANYS PRODUTS PER LAIGUA.

1) A cilindres i eines pneumtiques. Aquesta classe delements estan construts amb moltes parts de ferro i acer, les quals han estat mecanitzades amb alta precisi per poder assegurar un eficient funcionament. Olis especials de lubricaci son utilitzats per evitar fregaments. Quan a aquests aparells entra aire comprimit amb aigua, aquesta arrossega el lubricant i apareix el fregament i per tant el desgast. L eficincia i la potncia de les eines disminueix quan les parts mbils es desgasten i el manteniment de les mateixes produeix prdues en recanvis i productivitat, augmentant els perodes que la mquina est parada. Daltra banda, quan la mquina est parada laigua sacumula als cilindres i altres parts pneumtiques, el que produeix oxidaci a les superfcies metlliques. 2) Canonades d aire comprimit. Els condensats es depositen a tota xarxa i sn arrossegats fins els punts dutilitzaci. Aquest efecte es disminueix installant les canonades en forma de dent de serra i eliminant condensat als punt inferiors. Per aix no elimina laigua de les canonades a les quals es produeix corrosi, sobretot a les unions, que normalment sn roscades i molt sensibles a loxidaci. Les partcules dxid sn arrossegades a les juntes dels elements pneumtiques i les fan malb.

TRACTAMENT BSIC
Consisteix en minimitzar el contingut daigua i oli a laire comprimit, amb la finalitat de disminuir els seus efectes sobre linstallaci i les mquines. Els aparells amb els que saconsegueix aix sn els refredadors finals, els separadors centrfugs o cermics, les purgues i els filtres als punts dutilitzaci.

TRACTAMENT COMPLET
Quan es necessita aire en perfectes condicions de funcionament sha dinstallar un assecador daire. Els assecadors poden ser per refredament, per adsorci i por absorci. Alguna casa comercial incorpora un filtre interior que elimina completament el problema de loli.

A1.2.3.1. ASSECADOR PER REFREDAMENT.

A1.2.3.2. ASSECADOR PER ADSORCI.

A1.2.3.2. ASSECADOR PER ABSORCI.

A1.2.4. DISTRIBUCI DE LAIRE.

Els factors a considerar perqu la distribuci sigui fiable sn els segents: Dimensions de les canonades. Elecci correcta dels materials. Resistncia al cabal daire. Configuraci de la xarxa de canonades. Execuci dels treballs de manteniment.

Si es tracta duna nova installaci sha de preveure una possible ampliaci posterior. Concretament la canonada principal ha de tenir dimensions superiors a les necessries pel sistema actual. La resistncia al cabal daire es produeix pel fregament del laire amb les parets de les canonades i sobretot amb les bifurcacions i desviaments de la xarxa. Aquest fet es impossible de eliminar per si que el podem minimitzar fent un correcte disseny de la xarxa. Els materials utilitzats actualment han de complir les segents condicions: Baix nivell de prdua de pressi. Estanqueitat. Resistncia a la corrosi. Possibilitat dampliaci. Actualment sutilitzen materials com lacer, el coure i el plstic per la configuraci de la xarxa.

A1.2.5. CONFIGURACI DE LA XARXA DE CANONADES.

NA 1.3. ELEMENTS PNEUMTICS

A1.3.1 UNITAT DE MANTENIMENT.
La unitat de manteniment t la missi de preparar laire que ve del grup compressor, abans dutilitzar en una installaci o mquina. Els elements bsics que formen aquest conjunt sn els segents: Filtre, regulador de pressi, manmetre i lubrificador.

a)FILTRE: Sn els elements que purifiquen laire comprimit, eliminant totes les partcules o brutcia i tamb recollir gran part de laigua o humitat existent.

b)VLVULAREGULADORADEPRESSI: Tenen la missi de mantenir constant la pressi de treball amb independncia de la pressi primria. La pressi dentrada s ms elevada que la de sortida, disposant dun comandament dajust fent que augmenti ms o menys el cabal per tal de mantenir la pressi constant, el qual es regula automticament fins el valor ajustat.

c)LUBRIFICADOR: Encara que en lactualitat no s necessari per als components pneumtics moderns, ja que estan prelubrificats per a tota la seva vida, en moltes installacions existeixen components vells o accessoris que necessiten una lubrificaci encara que sigui moderada. La lubrificaci consisteix en aportar partcules de lubricant a laire comprimit que ha de circular per tota la installaci, fet que afavoreix el funcionament de tots els components i disminueix el desgast; sobretot en mquines que hagin de treballar en condicions extremes, per exemple de temperatura o tamb que hagin de realitzar molts de cicles.

d)VLVULALIMITADORADEPRESSI: Sn vlvules que sutilitzen per a limitar les sobrepressions en les installacions pneumtiques. Una excessiva pressi en la installaci far que sobri la vlvula i descarregui laire

A1.3.2. ACTUADORS PNEUMTICS.

Sn actuadors pneumtics tots els mecanismes que proporcionen un moviment. Depenent del tipus de moviment es poden classificar en: Moviment rotatiu : - Motors pneumtics. Moviment lineal : - Cilindres de Simple Efecte (SE). - Cilindres de Doble Efecte (DE). Moviment giratori : - Cilindres de gir daletes i de cremallera.

A 1.3.2.1 MOTORS PNEUMTICS:

Els motors pneumtics es caracteritzen per lelevada velocitat de gir que poden proporcionar, fins a 500.000 rpm. Ara b, tenen linconvenient que proporcionen un parell motor limitat, s a dir, no donen gran fora en leix. Es poden sobrecarregar fins a parar-los sense el perill docasionar-los desperfectes.

A 1.3.2.2. CILINDRES:
Els cilindres pneumtics sn mecanismes que proporcionen moviments lineals i es poden diferenciar dos tipus bsicament, depenent de lalimentaci: simple efecte i doble efecte.

a)CilindresdeSimpleEfecte: Els cilindres de S.E. noms realitzen fora en sentit de sortida, per acci de laire comprimit. El retrocs sefectua automticament en deixar daplicar pressi, retornant per lacci duna molla. Tenen linconvenient que en lacci de retrocs noms proporciona fora per lefecte de la molla, per per altra banda, t lavantatge que el consum s inferior comparant-lo amb el cilindre de doble efecte, ja que no cal aplicar aire en la cursa de retrocs.

c)CilindresdeDobleEfecte: Els cilindres de D.E. tenen dues cambres per aplicar aire, tant per avanar com per a retrocedir. Sha de tenir en compte que la fora davan s superior a la de retrocs, ja que sha de descomptar la superfcie que ocupa la tija (vsteg) de lmbol de la cambra de retrocs. Aquest tipus de cilindres tenen lavantatge respecte als de simple efecte, que proporcionen fora en els dos sentits de moviment, per per altra banda tenen linconvenient que el consum s superior, aproximadament el doble.

Existeixen altres tipus de cilindres o actuadors lineals especials, com per exemple: d)Cilindresdedoblevsteg: Sutilitzen en aplicacions en que s necessari tenir una cursa molt llarga, o tamb quan han destar igualades les forces davan i de retrocs.

e)Cilindresplans: Sn cilindres que tenen la forma del perfil del vsteg quadrada i sn molt tils quan s imprescindible tenir la condici antigir.

f)Cilindretndem: Estan formats per dos cilindres de doble efecte units per un vsteg com. La fora dactuaci s quasi el doble dels normals, ja que disposa daproximadament dues superfcies daplicaci de pressi. Molt tils quan lespai per a installar-los s molt redut i el dimetre ha de ser limitat.

g)Cilindresmultiposicionals: Estan composats per dos cilindres units de diferents curses i dues cambres independents. Depenent de on saplica la pressi, el vsteg surt ms o menys.

h)Cilindrestelescpics: Sn cilindres amb un vsteg constitut per diversos vstegs inserits i, a mesura que saplica pressi, van sortint de forma progressiva; comenat pel ms prim (interior) i acabant pel ms gruixut (exterior).

i)Cilindresdegir: Els cilindres de gir tenen el mateix principi que els cilindres de doble efecte per amb la diferncia que el moviment s circular. La fora es transmet a travs duna aleta oscillant unida a leix giratori i permeten un gir des de 0 fins 180 aproximadament, podent ajustar-se langle de gir amb uns topes.

Tamb existeixen altres tipus de cilindres de gir que disposen dun o dos cilindres de doble efecte lineals, que converteixen el moviment en giratori mitjanant un engranatge dentat unit a leix central que gira per lefecte de la cremallera que mou el/s cilindre/s, podent assolir angles de gir daproximadament 360. j)cilindressensevsteg. Sutilitzen per aplicacions especials quan la falta despai no permet ls dun cilindre convencional o quan les curses sn molt elevades.

A1.3.3. VLVULES.
Les vlvules sn dispositius que controlen els sistemes pneumtics: els comandaments dels cilindres de sortida i dentrada (marxa i parada), la regulaci de la velocitat i la regulaci de la fora. Les caracterstiques principals de les vlvules pneumtiques sn: la funci que han de realitzar i la forma daccionament. Segons la funci que realitzen les vlvules es poden classificar en: Vlvules distribudores o de vies. Vlvules de bloqueig o anti-retorn. Vlvules reguladores de pressi. Vlvules reguladores de flux o de velocitat. Elements de buit.

A 1.3.3.1. VLVULES DISTRIBUDORES O DE VIES:

La funci principal daquestes vlvules s la de distribuir laire (pressi) o de tancar el pas. Sanomenen tamb de vies degut al cam o conductes per on haur de circular laire comprimit. Nomenclatura:

Simbologiapneumtica:

La representaci de les vlvules es fa duna manera esquemtica per tal de donar a entendre el seu funcionament. La classificaci es fa en funci del nombre de vies i del nombre de posicions, de forma que el primer nmero indica el nombre de vies i el segon el nombre de posicions. 2/2 = 2 vies i 2 posicions. 3/2 = 3 vies i 2 posicions. 4/2 = 4 vies i 2 posicions. 5/2 = 5 vies i 2 posicions. 5/3 = 5 vies i 3 posicions. Cada posici de la vlvula es representa per un rectangle i en el seu interior sindiquen les vies.

Les connexions o conductes exteriors s realitzen, per regle general, en el requadre de la dreta, s a dir, en estat de reps o inicial la vlvula est situada amb els conductes a la dreta.

Les vlvules es poden classificar en NORMALMENT OBERTES (N.O.) i NORMALMENT TANCADES (N.T.), depenent de si estan deixant passar laire comprimit o no en la posici de reps. A la part exterior esquerra de la vlvula sindicar el tipus daccionament, entenent per accionament a la forma com es mour la vlvula per a deixar o no passar laire comprimit. A la part exterior dreta sindicar la forma en que retornar; generalment ser una molla (retorn per molla).

De vegades els conductes estan situats a lesquerra del cos de la vlvula, quan en estat de reps existeix una fora exterior i permanent que modifica la posici inicial de la vlvula, com per exemple una vlvula accionada per rodet (final de cursa) que el cilindre est pressionant en la posici de reps.

Tipusdevlvulesdistribudores:

Les vlvules ms utilitzades segons el nombre de vies i de posicions sn les segents:

Tipusdaccionaments:

Quan ens referim a accionament, volem expressar la forma en que la vlvula canvia destat o de posici, s a dir, la fora exterior que fa variar la posici. El tipus daccionament que la vlvula t acoblat depn de la soluci tecnolgica adoptada i no de la funci de la prpia vlvula. Els accionaments es poden diferenciar de dues formes, els que sn directes o els que es realitzen a distncia. Els accionaments directes sn comandaments que estan situats en la mateixa vlvula: polsador, pedal, palanca, rodet, lleva, ... Els accionaments a distncia permeten realitzar lacci de comandament a distncia, s a dir, lelement emissor de senyal de comandament no est en la prpia vlvula, la vlvula disposa dun/s receptor/s de senyal ja sigui pneumtic o elctric.

A 1.3.3.2. VLVULES AUXILIARS DE BLOQUEIG I DE FLUX:

Existeixen una srie de vlvules auxiliars que sutilitzen per a complementar els circuits pneumtics, podent definir el tipus de connexi o el sentit de laire comprimit.
Vlvulaselectoradecircuit(OR):

Sn vlvules que disposen de dues entrades i una sortida, de forma que quan arriba aire per una sola entrada noms surt aire per la sortida, restant laltre entrada bloquejada, s a dir, no hi surt aire. Quan arriba aire per les dues entrades alhora tamb surt aire per la sortida. Sutilitza per a realitzar funcions de comandament des de diferents punts daccionament de forma indistinta; des dun o des dun altre punt.

Vlvuladesimultanetat(AND):

Sn vlvules que disposen de dues entrades i una sortida, de forma que quan arriba aire per les dues entrades surt aire per la sortida. Si arriba aire per una sola sortida, aleshores, no surt aire per la sortida, ni per laltre entrada. Sutilitza per a realitzar funcions de comandament des de diferents punts daccionament de forma simultnia; des dun i des dun altre punt essent necessari accionar el dos comandaments dentrada per a obtenir resposta a la sortida.

Vlvulaantiretorn:

Les vlvules anti-retorn permeten el pas de laire comprimit en un sentit i en laltre es bloquegen hermticament. Aquestes vlvules tamb reben el nom de vlvules de retenci. Sn mltiples les seves aplicacions i tamb es poden trobar incorporades en altres vlvules com els reguladors de velocitat, etc.

Vlvulesdescanyament:

Sn vlvules que sutilitzen per a regular el cabal de circulaci dels circuits pneumtics. Generalment sutilitzen per a variar la velocitat dels cilindres per efectes de la variaci de cabal de laire comprimit. Lefecte descanyament s efectiu en els dos sentits daplicaci de pressi.

Vlvuladescanyamentambantiretorn: Tamb reben el nom de reguladores de velocitat. Estan composades per una anti-retorn en parallel amb una descanyament regulable. En un sentit de circulaci laire passa a travs de lescanyament, de forma que el cabal es pot regular ja que la vlvula anti-retorn est bloquejada. Quan la circulaci de laire s en sentit invers, laire passa directament per la vlvula anti-retorn sense oposar resistncia la vlvula descanyament. Aquestes vlvules sn molt utilitzades per a variar la velocitat dels cilindres, per efectes de la variaci de cabal i generalment ja van acoblades al cilindre.

Vlvuladescapamentrpid: La funci principal daquestes vlvules s la dincrementar la velocitat dels cilindres, de forma que laire que sexpulsa per lescapament ho fa rpidament a travs daquesta vlvula oposant la mnima resistncia. Aquestes vlvules funcionen de forma que en un sentit laire passa normalment des de lentrada a la sortida, per quan laire b en sentit contrari, s a dir, entra per la sortida, aleshores sexpulsa directament

a lexterior per un conducte de superfcie superior, disminuint molt la resistncia de laire expulsat. Aquestes vlvules shan dinstallar el ms a prop possible dels cilindres, en sentit descapament.

Toveradaspiraciperdepressi: Sn vlvules que es basen en lefecte Venturi segons el principi fsic de Bernoulli referent a la Llei de conservaci de lenergia segons els parmetres de Pressi, Densitat i Velocitat dun fluid. Aquest efecte s provocat per la disminuci de la secci en un conducte principal, el qual que t connectat un tub on es genera una depressi.

Laire a pressi dalimentaci entra per (1) en arribar al punt on disminueix la secci, augmenta la velocitat de pas de laire. Aquest augment de velocitat crea una depressi pel conducte (2), provocant una aspiraci que es pot aprofitar, connectant una ventosa, la qual podr realitzar accions de subjecci de peces de superfcie llisa per al seu trasllat.

Laccionament daquesta vlvula es realitza a travs duna vlvula de vies 2/2 o 3/2 per tal de proporcionar laire a la tovera i aquesta pugui aspirar a travs de la ventosa. La tovera tamb rep el nom dejector.

Temporitzadorpneumtic: Sn vlvules que actuen en funci del temps que tarda en omplir-se un dipsit daire i en conseqncia en assolir la pressi suficient per activar una vlvula principal de vies. Es una vlvula composta formada per una vlvula principal de vies 3/2 que pot ser N.O. o N.T. i una vlvula descanyament amb anti-retorn. Laire de comandament arriba a la vlvula descanyament amb anti-retorn, escanyant el pas de pilotatge (ajustable) i en funci del temps que tarda en omplir un dipsit i en conseqncia sassoleixi la pressi necessria per a pilotar la vlvula principal fent que aquesta canvi; ; per regla general aquesta s N.T. i quan sactiva deixa passar laire per actuar sobre el circuit pneumtic que es vol controlar (en funci del temps). Aquestes vlvules no sn molt precises i poden variar per efectes ambientals de temperatura, etc., sutilitzen quan el temps a controlar no ha de ser molt exacte. Quan shagi dobtenir precisi s aconsellable utilitzar temporitzadors electrnics i tcnica electropneumtica.

NA 1.4.TCNIQUES DE DESCRIPCI DAUTOMATISMES.

A 1.4.1. DIAGRAMES DE MOVIMENT.

A 1.4.2. DIAGRAMES DE COMANDAMENT.

A 1.4.3. DIAGRAMES FUNCIONALS: EL GRAFCET.