Ausias March

POESIA CATALANA
Ausis March
1400 - 1459
Joan Antoni Ferran Sol Juny del 2011
Poesia catalana
Contingut
Ausis March
1400 1459
Ausis March (Valncia, 1400 - 1459) ....................................... 9 Ax com cell qui n lo somni s delita ............................ 28 Pren-men aix com al patr que en platga ...................... 31 Alt e amor, don gran desig sengendra ........................... 34 Aix com cell qui desitja vianda ...................................... 36 Tant he amat, que mon grosser enginy ............................ 40 Molt he tardat en descobrir ma falta ................................ 43 S com rictat no porta bns ab si .................................... 46 Ja tots mos cants me plau metre n oblit .......................... 50 Amor se dol com breument yo no mur .......................... 53 S com hun rey, senyor de tres ciutats ............................ 56 Quins tan segurs consells vas encercant .......................... 59 Ja no esper que sia mat ................................................... 62 Colguen les gents, ab alegria, festes ................................ 65 Malventurs no deu cerquar Ventura .............................. 68 Si prs grans mals, un b m ser guardat ...................... 71 Junt s lo temps que mon goig s complit ....................... 75 Si Du, del cors, la mi arma sostrau ............................... 78 Ffantasiant, Amor a mi descobre ..................................... 82 Hohiu, hohiu, tots los qui b amats ................................. 86
Joan Antoni Ferran Sol
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Alguns passats donaren-si a mort .................................... 89 Tant en Amor ma pens consentit ................................. 92 Callen aquells que dAmor han parlat ............................. 95 Lexant a part lestil dels trobadors .................................. 98 No sch lo temps mon pensament inmoble ................... 101 No m fall recort del temps tan delits .......................... 104 Yo crt lo b, si n algun loch lo s ................................ 107 Sobresdolor m tolt limaginar ..................................... 111 Lo jorn ha por de perdre sa claror.................................. 114 S com lo taur sen va fuyt pel desert ........................... 116 Vengut s temps que ser conegut ................................. 117 Molts hmens hoig clamar-se de Fortuna...................... 121 Lome, pel mn, no munta n gran valer ....................... 124 Sens lo desig de cosa deshonesta ................................... 127 Tots los desigs escampats en lo mn ............................. 130 Sia casc per ben hoir attent .......................................... 133 O Mort, qui est de molts mals medecina ....................... 136 La mia por dalguna causa mou ..................................... 139 Si b mostrau que mi no avorriu .................................... 142 Qui no s trist, de mos dictats no cr ............................. 145 Cell qui daltruy reb enug e plaer .................................. 148
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Vlgra sser nat cent anys ho pus atrs.......................... 151 Vs, qui sabeu de la tortra el costum ............................. 154 Coratge meu, a pendr esfor molt tart .......................... 157 Tot metge pren crech de consciena ............................ 160 Los ignorants Amor e sos exemples .............................. 162 Veles e vents han mos desigs complir ........................... 168 B m maravll com layre no saltera .......................... 172 Ab vs me pot Amor ben esmenar ................................ 175 A mal estrany s la pena estranya .................................. 178 S com aquell qui per sa nfinitat ................................. 181 Tal s com cell qui penssa que mor ............................. 184 Clamar no s deu, qui mal cerqua e troba ...................... 188 Ab tal dolor com lesperit saranqua ............................. 191 Qui, sin foll, demana si menyr ................................. 194 Per molt amar, ma vida s en dupte ............................... 197 Ma voluntat, amant-vos se contenta .............................. 200 Por de pijor a molts fa pendre mort ............................... 203 S com lom rich, que per son fill treballa .................... 206 S c l malalt quel metge lo fa cert ............................ 209 Mes voluntats, en gran part discordants ........................ 212 O fort Dolor! yo t prch que mi perdns ...................... 215
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Qui m mostrar la Fortuna loar .................................... 218 Qui m tornar lo temps de ma dolor ............................. 222 Lo temps s tal, que tot animal brut............................... 226 No s gosat en demanar merc ...................................... 228 Alg no pot haver en si poder ........................................ 231 Ja, de amor, tbeu jams no sia! ........................................ 234 No m pren ax com al petit vaylet ................................ 237 Clar s e molt, a tots los amadors .................................. 239 Per qu ms tolt, poder delliberar? ................................... 243 Qu mha calgut contemplar en Amor .......................... 247 Paor no m snt que sobreslaus me vena ..................... 253 No pens alg que mallrch en paraules ........................ 256 Als Fats comn tot quant ser de mi .............................. 260 Qui s aquell qui en Amor contemple ........................... 263 On s lo loch on ma penssa repose ................................ 268 No pot mostrar lo mn menys pietat ............................. 271 No gurt avant ne membre lo passat .............................. 273 Oh vs, mesquins, qui sots terra jeu ............................ 277 Tot laurador s pagat del jornal ..................................... 280 Aix com cell qui es veu prop de la mort ....................... 281 Quant plau a Du que la fusta peresqua ........................ 284
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
S c l malalt, qui lonch temps ha que jau .................. 285 Tant he amat, que vinch en desamar.............................. 286 Lexe la Sort lo seu variat torn........................................ 289 Si m demanau lo greu turment que ps ........................ 293 Tot entenent amador mi entengua ................................. 294 Malament viu, qui delit pert de viure ............................ 310 Cervo ferit no desija la font ........................................... 314 No s maravell alg, perqu menyr ............................ 317 En aquell temps, sent dAmor delit .............................. 321 Aquelles mans que jams perdonaren ........................... 325 Qui ser aquell, del mn superior .................................. 337 Puys me trb sol en amor, a mi sembla ......................... 342 Qu val delit, puys no s conegut .................................. 349 La gran dolor que llengua no pot dir ............................. 353 Si per null temps cregu ser amador .............................. 356 Per lo cam de mort cercat vida .................................. 360 Aquesta s perdurable dolor .............................................. 364 Entre Amor ss portat he Fortuna.................................. 369 Lo viscah qui s troba n Alemanya ............................. 381 Qual ser quell que fora si mateix ................................ 384 Aquell ateny tot quant atnyer vol ................................. 396
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Qui ne per si ne per Du virtuts husa............................. 400 Puys que sens Tu, alg a Tu no basta ........................... 414 Lo tot s poch, o per qu treballam .............................. 426 O quant s foll, qui tem lo forat cas ............................. 450 No m clam dalg quen mon mal haja colpa .............. 455 Dona, si us am, no m graescau amor .......................... 461 L s ats, don s volgut fugir .................................... 464 Ax com cell qui s parteix de sa terra ........................... 467 Cobrir no pusch la dolor qui m turmenta ..................... 470 La vida s breu e lart se mostra longa........................... 489 Retingam Du en mon trist pensament ........................ 501 Puix me pent, senyal s cert que baste ......................... 506 Cert s de mi, que no men cal fer compte .................... 512 Lo cinqun peu del molt ab gran cura ......................... 519 No cal dubtar que sens ulls pot hom veure .................... 530 Maleyt lo jorn quem fn donada vida .......................... 535 Si n algun temps me clam sens rah ........................... 540 Molt me par bo que pns de laltre mn....................... 547 Tots los delits del cors he ja perduts .............................. 552 Mon bon senyor, puix que parlar en prosa .................... 555 Mentre dAmor sent sa passi ...................................... 559
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
A Du siau, vs, mon delit ............................................ 563 A mi acorda un dictat..................................................... 579 A. March i Joan Moreno (segle XV) ...................................... 604 Demanda a Joan Moreno ................................................... 605 A. March i Tecla Borja (1434? - 1459)................................... 610 Demanda feta per mossn March a la senyora na Tecla, neboda del Pare Sant.......................................................... 612 Bernat Fenollar (1438 1516), A. March i Roderic Dies (segle XV) ......................................................................................... 614 Per mitigar lenuig gran de lestiu ................................. 615
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Ausis March (Valncia, 1400 - 1459)

Fou fill de Pere March, cavaller. La seva mare, Elionor Ripoll, era la segona muller de Pere. El matrimoni s celebr a Valncia el 2 de setembre del 1379. Ausis fou el primognit de la parella. Com a fill tingut avanada la maduresa, a les portes de la senectut (cap als 60 anys), fou lull dret del seu pare, i heret el lloc de Beniarj (on havia nascut el 1397, pocs dies desprs que els seus pares deixessin Barcelona per anar a viure-hi)1, a ms daltres bns, cosa que el convert, fins que amb la seva mort sexting, en cap de la branca valenciana de la famlia. Tingu una germana ms petita, Peirona, sorda profunda, que el va sobreviure de molt, i alguns germanastres, fills dun matrimoni anterior del seu pare, dels quals en visqueren quatre, i un cinqu mor albat. En ser fill dun home dedat, qued sense pare en ladolescncia, als 13 anys. Els March eren una famlia noble i rica, dorigen catal; Pere March, el pare del poeta, heret les possessions familiars valencianes, mentre que Jaume, el seu oncle, heret les catalanes. Tant el pare com loncle Jaume conrearen la poesia, si b amb molta menys dedicaci que Ausis. De famlia culta, doncs, Au1
Tamb hi ha qui situa el naixement a la ciutat de Valncia, o a Gandia; i pel qu fa a lany, en el 1397.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
sis tingu accs a la cultura del seu temps, com es demostra al llarg de la seva obra, si b no es pot dir que faci exhibicions exagerades derudici, com algun altre coetani. El seu primer acte oficial com a donzell2 fou la participaci, als quinze anys, en les Corts del 1415, en les quals es va jurar com a successor de la corona a Alfons el Magnnim, III de Valncia i IV de Barcelona, fill de Ferran dAntequera (Ferran I)3 i Elionor dAlburquerque. Com el pare i loncle, per, fou cavaller4 avui en direm militar- i com a tal particip en les campanyes de Sardenya, Crsega i Tunis. A Sardenya i Crsega, cap a on part desprs de fer testament a favor de la seva mare, estigu en campanya entre 1420 i 1421. Hi tingu com a companys darmes, entre altres, els poetes Jordi de Sant Jordi, valenci com ell, el vigat Andreu Febrer, un fill de Bernat Metge i el pare i els germans de Johanot Martorell. De retorn, i com a recompensa pels seus fets darmes i per la seva habilitat en la caa, Alfons el Magnnim el nomen el seu falconer major al regne de Valncia, lany 1425. Aquell mateix any, assolida la majoria dedat legal de lpoca els vinti-cinc anys- la seva mare, tutora i curadora, li fu lliurament de la possessi efectiva de lherncia, tal com marcaven les regulacions jurdiques de llavors. Fou senyor dels llocs de Beniarj5,
10
2 3
Ttol que rep tot fill de cavaller, mentre no s cavaller tamb. El sucessor de Mart lHum, designat pel Comproms de Casp del 1412. 4 Fou adobat cavaller lany 1419. 5 Actualment, municipi de lhorta de Gandia, a la comarca de la Safor.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Pardines6 i Vernissa7. El 1428, acabada la seva activitat com a falconer a les installacions de lalbufera de Valncia on ensinistrava falcons, cavalls i gossos de caa per al rei- va fixar la residncia a la seva casa del carrer Major, a Gandia, capital de la Safor. La seva mare va morir lany segent, 1429, amb la qual cosa ell esdevingu el tutor i curador de la seva germana Peirona. March es va dedicar la resta de la seva vida a administrar el seu patrimoni i a escriure poesia. La mare duna tal Elionor Alonso, de Gandia, el va dur als tribunals el 1427, per li van sobreseure la demanda8. Per aquella poca, tamb, fou considerat sospits de pederstia, quan un edicte de Maria de Castella9 orden al batlle10 de Valncia que un noiet de dotze anys que havia anat a viure amb ell, torns a casa dels seus pares.
11
No es tracta, per descomptat, del municipi del Ripolls; el topnim deriva del mot parietinae i suggereix les runes dun castell o cosa similar. Sembla probable que fos un lloc proper a Gandia, amb el topnim avui perdut. 7 El Vernissa s un afluent del riu Serpis, que travessa el lloc de Beniarj, entre daltres, i porta aiges de la Vall dAlbaida a la Safor; suneixen prop de Gandia. Com a nom de lloc potser ja no es deu conservar. 8 No he trobat ms informaci sobre aquest assumpte, per el fet que la part agent fos la mare de la noia podria deures a qu la demanda fos, hipotticament, per un presumpte trencament de promesa matrimonial. 9 Filla dEnric III de Castella i dIsabel de Lancaster, i muller del Magnnim; actu de regent en les absncies daquest. 10 El batlle era el funcionari que vetllava pels interessos de la Corona en una poblaci, i t molt poc a veure amb els actuals alcaldes i alcaldesses, que llavors encara no rebien aquest nom, dorigen rab.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Lany 1437 es van atorgar captols matrimonials entre Ausis March i Isabel Martorell, filla i germana dels seus companys darmes. Per March no va voler celebrar el casament fins a rebre, com li pertocava, el dot de la nvia11 comproms a les capitulacions matrimonials, de mans del cap de la famlia Martorell, Galceran, germ de la nvia. Fins el 1439 no es celebraria el casament, quan Johanot Martorell, lautor del Tirant lo blanch i tamb germ de la nvia, va cedir les seves possessions com a garantia del dot. La mort dIsabel, el setembre del mateix any, va fer que el matrimoni durs pocs mesos. Lany 1443, el prncep Carles de Viana, nou duc de Gandia, li atorg les jurisdiccions civil i criminal dels tres llocs dels quals ja era senyor. Sembla que volgu assenyalar aix, el final de les males relacions del poeta amb lanterior duc. El mateix any, es cas en segones noces amb Joana Escorna, de la petita noblesa valenciana. El matrimoni va requerir dispensa papal, perqu tenien algun grau de consanguinitat. Un any ms tard, vengu tots els bns que foren dIsabel i es trasllad amb Joana a viure a la capital del Tria. El matrimoni March, aix com altres coneguts escriptors (Jaume Roig, Joan Ros de Corella), van donar diners per a les obres del monestir de la Trinitat, de Valncia, el qual fou convertit en
El dot s el conjunt de bns que la famlia de la nvia, pels captols matrimonials, es comprometia a lliurar al nuvi, en concepte daportaci a la societat econmica matrimonial que es constituiria mitjanant el casament. s a dir, que el marit, com a cap de casa, nera ladministrador; per no els podia vendre sense perms, perqu la propietria dels bns seguia sent la muller.
11
12
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
convent de clarisses, sota els auspicis de la regent, Maria de Castella. Lescriptora Isabel de Villena, filla natural dun Trastmara, en fou abadessa. El 1451, Carles de Viana, persona culta i amant de les lletres, el nomen procurador, per a qu recapts les rendes ducals de la casa de Gandia. Joana mor lany 1454; la seva mort li va inspirar alguns poemes, com Aquelles mans, que jams perdonaren12. March no va tenir descendncia legtima de cap de les dues esposes, per va deixar cinc bastards (anomenats Joan, Felip, Pere, Joana i Francesc), quatre que el sobrevisqueren i el cinqu mort abans que ell13. Test a Valncia el 29 doctubre del 1458, encara que el cass14 el 4 de novembre seguent, amb un de nou; encara hi afeg un codicil el 3 de marc de 1459, ja in artculo mortis, puix va morir el mateix dia. Institu hereu a Jofre de Blanes, nebot de Joana Escorna, per els March catalans impugnaren el testament i aconseguiren la reversi al seu favor de la propietat dels llocs de Beniarj i Pardines, allegant un millor dret successori, com a familiars consanguinis. Ausis s un nom poc corrent. Segons el santoral catlic, la seva festa es el dia 4 de juliol; es tracta del profeta menor Osees, fill
Les de la Mort, que no perdona ning. A la vida real, els amors del poeta no van ser tan mancats de correspondncia com els seus versos ens podrien fer pensar, doncs. 14 s a dir, anull mitjanant latrogament dun de nou.
13 12
13
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
de Bere (al temps d'Ozies, de Joatam, d'Acaz i d'Ezequies, reis de Jud, i al temps de Jeroboam, fill de Jos, rei d'Israel)15. No obstant, hi ha ms gent amb aquest nom, a la Bblia, cosa que pot provocar confusions, si alg busca sense anar a fons. Els homnims sn dos: un Osees, fill de Nun, a qui Moiss va fer cabdill i li don el nom de Josu16 (pel qual s ms conegut), i un altre: Osees, fill d'El, el qual va tramar una conspiraci contra Faqu, fill de Romelies, el va matar, i regn en lloc seu17. Levoluci fontica dOsees a Oses i la equivalncia de la o inicial amb au -fora corrent al catal (aucell/ocell, per exemple), sexpliquen amb relativa facilitat; el trasllat de la vocal tnica, dAuses (o tamb usies, com diem fa anys) a Ausis, ja se mescapa. Es coneixen 129 poemes seus (uns 10.000 versos), dels quals molt aviat sen feren traduccions al castell (ledici bilinge de Baltasar de Roman, Valncia, 1539)18. A la portada de ledici, Roman que tamb era valenci- descriu a March (Osias Marco)19 com a caballero valenciano de nacin catalana,20 amb
14
Vegeu el llibre dOsees. Nombres 13, 16. 17 Reis II 15, 30. 18 Vegeu: http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/p290/01316186455137163200 024/ima0002.htm 19 A lpoca era costum traduir el nom i cognom de les persones, tamb; un exemple: lalemany Wolf von Stein, el primer impressor que hi hagu a la ciutat de Valncia, firmava els peus dimpremta Lupum de Rocha o Llop de Roca.
16
15
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
gran indigesti retroactiva de la blaverada, que noms accepten la naci espanyola, com diuen a lhimne: Per ofrenar noves glries a Espanya Tamb fou tradut al llat, en una altra edici bilinge, feta per un altre valenci, Vicent Mariner: Opera facundissimi et elegantissimi poetae valentini et strenui equitis Ausiae Marchi, ex vernacula lingua prisca valentina in latinam versa, 1633. Amb els anys, ha estat tradut a molts altres idiomes, a ms del castell i el llat: lalemany, langls, el francs, lhongars, litali, el neerlands, el rus, el txec i, fins i tot, lesperanto. March escriu en la llengua quotidiana de la Valncia del seu temps, amb els seus propis modismes, que perduren: desinncies en ea, per exemple, o formes com ara dabans =abans, hu21 =avui. Tamb usa nombrosos mots, llavors ds corrent, que avui aqu es consideren arcaismes toldre =prendre, tost =aviat, pec =neci, cell/-a =aquell/-a, cors =cos o arma =nima (alguns sobreviuen a les Illes, com ara talent =desig). Crea algun neologisme, com empecadar =posar en pecat (lnima) i tamb utilitza algun probable barbarisme, com ara veus (veces), en comptes de les formes que avui considerem genunes: voltes o vegades.
15
20
La portada diu, literalment: Las obras del famosssimo philsofo y poeta mossn Osias Marco, cavallero Vale(n)ciano de nacin Cataln, traduzidas por don Baltasar de Roman y divididas en quatro Canticas a saber: Cantica de Amor, Cantica Moral, Cantica de Muerte y Cantica Spiritual. Derigidas al excelentssimo seor el duque de Calabria. Anno MDXXXIX. 21 Actualment ui, amb la vocal tnica canviada.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
El seu valenci no t res a veure, lingsticament, amb aquest patois que s el blavero, artifici espuri ds oficial en lactualitat, i que no s ms que el trist resultat de passar per la piconadora de la ignorncia la llengua odiada, procurant acostarla a lespanyol fins a lmits de frenopatia desnonada. Tot i tenir lligams evidents amb la poesia del trobadors, lobra de March ja no t quasi cap provenalisme, a diferencia de la del seus pare i oncle, que encara en fan servir un cert nombre. Ls de lidioma corrent en la seva societat, la forma en qu parla dels seus propis sentiments, confereixen una gran sinceritat als seus poemes. En bona part de la seva obra, com el trobadors, oculta amb un senhal (sobrenom) a les endreces, la dama a qui es dirigeix: Plena de seny22 o b Llir entre cards23, en mltiples ocasions; Mon derrer b o Bella ab bon seny en alguna. Teresa dHxar, una dama aragonesa, vdua de Pedro Ximnez de Urrea i de Heredia, molt ben acceptada a la Cort reial24, sembla que s qui el poeta amaga sota el senhal Lir entre carts, encara que potser no en totes les ocasions. Fa tot lefecte que el poeta degu veure en aquesta dama, vdua amb un fill petit, que no es torna a casar i t cura, ella sola, del fill i del patrimoni familiar, un alter ego de la seva mare, que va fer el mateix amb ell
Tot un elogi, venint dalg que menysprear tant el gnere femen. Referncia al segon verset de Cntic dels Cntics, captol 2: sicut lilium inter spinas, sic amica mea inter filias. 24 El seu marit havia estat dels ntims de Ferran I dAntequera i, desprs, del rei Alfons. A ms, era germana de Joan dHixar, coper de Ferran I i desprs majordom dAlfons IV.
23 22
16
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
i la seva germana Peirona. Li mostra admiraci i enamorament, si b nexclou tota mena de carnalitat: Passar puch, donchs, sens honestat offendre, mostrant virtut, com res no cast no vull; si b l desig no casta penssa cull, no m trp en punt que res pns de vs pendre; (De Tots los desigs escampats en lo mn, III; Pags XXXIV) Aquest amor blanc, per, no exclou ladmiraci pel fsic de lestimada, fins al punt didolatria: Dona, tal sou que per vs me vull tolrre tots los delits quel mn als jvens dna; a vostr amor lo meu cor sabandona, lo vostre cors per deessa vull colrre; e si da vs Du comet offensa, yo men confs, a penedir no baste: la gran sabor del penident no taste; la vostra, pns, ser de verins deffensa. (O Mort, qui est de molts mals medecina, IV; Pags XXXVI) O, encara: A vs adr, si no men repreneu; dexau a mi crrech de consciena:
17
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
en tan estrem s ma gran benvolena, que vos confs per un terrenal du. (La mia por dalguna causa mou, V; Pags XXXVII) Els freudians hi veurien, segurament, un complex ddip no resolt, projectat en un alter ego matern en una forma ambivalent, encara parcialment continguda, sexualment, que el porta a tenir present el cos de lestimada, per sense gosar arribar al contacte carnal. Es miri com es miri, en una poca en la qual es considerava a la dona un sser que havia de ser permanentment tutelat per un home primer el pare, desprs el marit, un germ o un oncle- la mare que satrevia a ser cap de casa (senyora i majora, en la terminologia daquells temps) duna famlia monoparental, havia de despertar admiraci. Avui encara, la situaci exigeix un gran coratge Desprs, March cantar amors correspostos o, com a mnim acceptats per lestimada. Aix, a S com aquell qui per sa nfinitat (Pags L), ja diu vostre sperit s aquell qui m conquista, / e com de mi no us mostrau desaltar. No sempre expressa amor, March, en relaci a les dones. Tamb va escriure maldits, canss en les quals el trobador abomina duna dama. Nhi ha un, especialment demolidor, adreat a Na Monboh (Pags, XLII); pel qu diu, per unes banyes que li va
18
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
posar amb un mercader de roba anomenat Joan. Per en va fer ms, com ara B m maravll com layre no saltera (Pags XLVII), en el qual maldiu per igual la dama i lamor foll (insensat). March tamb parla de la mort, especialment de lacceptaci de la mort com a sortida dun conflicte vital insuportable. Sense fer apologia del sucidi, com a combatent que arrisca la vida en lexercici de les armes, el poeta en relativitza la prdua. No sols morir de ferida corporal per salvar lhonor: s a dir, per mantenir la fidelitat poltica, sin tamb morir de pena amorosa, per mantenir desesperadament la fidelitat a lestimada, quan no s correspost. Queda ben recollida la seva opini en aquestes dues cobles on diu: Por de pijor a molts fa pendre mort per esquivar mal esdevenidor; si b la mort ressembla cas pijor, cell qui la pren la t per bona sort, e de a, Cat mostr cam e li ms nom hs de la libertat, car de tot ls pot hom esser forat sin n morir, qus en lo franch juh. (Por de pijor a molts fa pendre mort, I; Pags LVII) ../.. En dupte stich; la mia m tremola, que no consent que mate mi matex,
19
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e daltra part, mort certa no m jaqueix; yo m desespr de ma sperana sola. (S c l malalt quel metge lo fa cert, II; Pags LIX) Ms endavant, March es mostrar desenganyat de lamor de lenamorament, caldria dir- i poc disposat a seguir-hi caient: / Ja no far mon sentiment dormir quen lo comen ignr sa mala fi; tals fets Amor sol aportar ab ssi que tots sos bns en dol han convertir. (En aquell temps, sent dAmor delit, I; Pags XCII) En relaci a la mutaci en la llengua i labandonament dels provenalismes, un fenomen semblant passa amb loncle i els tres nebots Masdovelles, membres duna noble famlia de lArbo: mentre loncle, Guillem de Masdovelles, escriu en un pseudo provenal ple de catalanismes, el seu nebot Joan Berenguer, el ms prolfic de tots quatre, escriu plenament en catal; tan s aix, que arriba a traduir un poema de loncle: Lo temps presens de guaya primavera. Ttol de la traducci: Lo temps present de bella primavera. A la obra primerenca de March, com en els trobadors, el seu s un amor no correspost, que causa dolor i sofriment, que fa desit-
20
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
jar la mort Tamb es lamenta sovint dAmor com a personificaci divina del sentiment, o recrimina al boig Amor (foll Amor) els mals que li ha causat. Ms tard, anant dextrem a extrem, donar mostres duna extrema misoginia. La complaena en els mals damor, en el dolor per no ser correspost, es torna ms que retret: ser un cruel menyspreu pel gnere femen, globalment considerat, fins al punt de veure les dones com a objectes sexuals intercanviables, estpid mitj de reproducci de lespcie, que no t altra justificaci per a existir. A manca de dona complaent, tampoc es desesperar; sempre li quedar el recurs a la prostituci. Al terrible poema 71, diu: IX Qui en amor s ben apercebut, sab que jams dona tnch voler ferm25: cor deshonest y enteniment enferm los toll Amor e no ln percebut. Com res del mn sens honestat no dr, e delitar sens entendr om no pot, e dones han poqua part de tal dot, Amor no pot en elles fer atur. / IX Grasch a Du, faent-me tant de b, que mon voler no s dellita n llur cor,
25
21
La donna mobile
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
hoc en lo cors, e no m dupte quen plr, car per son preu yo s cert qu nhaur. Lur cap no val, perqu no ha cervell, tot lls s bo, segons a qu serveix: linatge dom, mijanant elles, creix; lur esser fn per aumentar aquell. (De Qu mha calgut contemplar en Amor; Pags LXXI) Desprs, acabar abominant de la seva actitud obsedida per lamor gentil, encara que tamb dedicar algun poema a envanir-se dels seus fets damor o, ben al contrari, a lamentar-se dhaver estimat. Per, en quedar vidu, en dedicar diversos a plorar la prdua, irreparable ja per a ell, de la seva estimada (es diu que la de Joana Escorna), a la qual mostra estimar duna altra manera, la de la maduresa, ms com a companya en la vida (la prdua del conversar, lamenta): I Aquelles mans26 que jams perdonaren han ja romput lo fil tenint la vida de vs, qui sou de aquest mn exida, segons los Fats en secret ordenaren. Tot quant yo veig e snt, dolor me torna, dant-me recort de vs, qui tant amava. En ma dolor, si prim e b s cercava, se trobara que delit s contorna;
26
22
Les de la Mort.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
donchs, durar, puys t qui la sostinga, car, sens delit, dolor crey no s retinga. / XII De pietat, de sa mort ve quem dolga, e s forat que mon mal haj a plnyer; tant he perdut, que b no m pot atnyer, Ffortuna ja no t qu pus me tolga. Quant ymagn les voluntats hunides y ell converssar, separats per a sempre, penssar no pusch ma dolor haja tempre, mes passions no trb gens aflaquides; e si per temps elles passar havien, vengut s temps que comenar devien. / XVI / Tot quant Amor e Por me pgren noure, ffin lo jorn que li vu los ulls cloure. / XVIII / Als que la Mort toll la muller aymia, sabran jutjar part de la dolor mia. (Aquelles mans que jams perdonaren; Pags XCII)
23
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Ja vell, mostrar desitg dallunyar-se del mn i refugiar-se en la religi: la Mare de Du, lEsperit Sant, etc. El poema que segueix al furibund 71, Paor no m snt que sobreslaus me vena (Pags LXXII), canta la figura de Jesucrist. La seva visi de la societat, de la gent i de la moral social, es va tornant amarga, desesperada. Diu al poema 77: No pot mostrar lo mn menys pietat com en present desobre mi pareix: tot amor fall, sin a ssi mateix; denveja s tot lo mn conquistat. Hom sens affany no vol fer algun b: com lo far contra ssi, ab gran cost? Cascun cor dom yo veig pus dur que post; alg no s dol, si altre null mal t. (No pot mostrar lo mn menys pietat, I; Pags LXXVII) I al 106: Uns delits ssn dels altres homeys: la carn no vol treball, fam ne coltell, e pels dins, ax jove com vell se dna mort e pert tots sos plaers; e la honor ab lo diner debat, no pas tots temps, ans al diner segueix; en camps ssembrats de diners, honor creix. Tals sn los dus quel mn ha celebrat.
24
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
(Lo tot s poch, o per qu treballam, V; Pags CVI) No obstant, no es pot dir que senil, per a les portes de la senectud, encara es tornar a enamorar sense esperar ser correspost, ja- duna dama que amaga sota el senhal Mon derrer b: Mon derrer b, ja eren castigats los meus volers a jams don amar. Per vos amar, yo ls vull licenciar; si no us nn grat, ajau-los per ingrats. (Dona, si us am, no m graescau amor, Tornada; Pags CIX)
25
Aquest mateix Mon derrer b, ja lhavia usat a Cervo ferit no desija la font (Pags LXXXIX), abans de cantar la prdua de lesposa, si fem cas de la cronologia de Pags. En tot cas, es tracta dun enamorament nascut quan ja no creia poder-ne tenir cap ms. Tamb va esciure amb finalitats diferents i diverses: a cantar el valor en la lluita, com ara Vengut s temps que ser conegut (Pags XXX), a exposar altres consideracions morals o filosfiques, o el parell de poemes que va dedicar a demanar al
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
rei que li regals un falc pelegr ensinistrat, anomenat Asuar, per poder anar a caar i no avorrir-se27. Una de les coses ms remarcables de March, s la gran fora i labundncia de les seves imatges potiques. Nombrosos versos comencen Si com o Si c l (Aix com / Aix com el), per establir un terme de comparaci al sentiment que vol expressar. Aquesta abundncia de comparcions amb fets quotidians del seu temps, indica clarament quin gran observador fou el poeta. Les cites podrien ser multitudinries, per noms nesmentar una, on exemplifica com els mals damor daltri no serveixen de lli: O amadors, recrt-vos lo que fn de tots aquells qui primer sn passats, los degradats casos damor estats y els mals tan grans quen gestes escrits sn! Ressemblant s a fort pluja destiu, portant remor de trons, mostrant relamps, y en poch espay los grans barranchs e camps aygua no han, que trameten al riu. (Qu mha calgut contemplar en Amor, VII; Pags LXXI) Algunes de les edicions bilingues de lobra de March, agrupen els seus poemes en quatre categories: cntics damor, cntics morals, cntics de mort i cntics espirituals. Aqu he seguit la
Tots los delits del cors he ja perduts (Pags CXXIIa) i Mon bon senyor, puix que parlar en prosa (Pags CXXIIb).
27
26
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
numeraci dels poemes, suposadament cronolgica, que va establir en la seva tesi doctoral sobre lobra de March (1912-14), el filleg rossellons Amadeu Pags (Estagell, 1865 Le Grand Pressigny, 1952), generalment conegut pel seu nom francs: Amde Pags. No obstant, faig excepci de les compartides les demandes a Joan Moreno i Tecla Borja i la tens amb Fenollar i Die- les quals situo al final, com s costum en aquesta collecci. March escriu la majoria de la seva obra en forma de can, poema format per diverses cobles (octets decasllabs) que rimen en ABBACDDC, seguits duna quarteta final o tornada, a tall dendrea o dedicatria. En ocasions, no obstant, usa la rima assonant, i tamb altres mtriques. Lobra de March, hauria de ser de lectura obligada per als que parlem la nostra llengua.
27
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
AX COM CELL QUI N LO SOMNI S DELITA

Pags I I Ax com cell28 qui n lo somni s delita e son delit de foll pensament ve, ne pren a mi, quel temps passat me t limaginar, qualtre b no habita; sentint estar en aguayt ma dolor, sabent de cert quen ses mans he de jaure, temps de venir en negun b m pot caure; aquell passat, en mi s lo millor. II Del temps present no m trobe amador, mas del passat, qus no-res e finit; daquest pensar me sojrn e m delt29, mas quan lo prt, sesfora ma dolor, s com aquell qui s jutgat a mort he de lonch temps la sab e saconorta, e creure l fan que li ser estorta30 e l fan morir sens un punt de recort.
28
28 29
Aquell. Madelito, en delecto. 30 Que li ser estalviada.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III Plagus a Du que mon pensar fos mort, e que passs ma vida en durment! Malament viu qui t lo pensament per enamich, fent-li denuyts31 report; e com32 lo vol dalgun plaer servir lin pren ax com dona b son infant, que si ver li demana plorant ha ten poch seny que no l sab contradir. IV Ffra millor ma dolor sofferir que no mesclar pocha part de plaher entre quells mals, qui m giten33 de saber com34 del passat plaher me cov xir35. Ls! Mon delit, dolor se converteix; dobles laffany aprs dun poch reps, s c l malalt qui per un plasent mos tot son menjar en dolor se nodreix. V Com lermit, qui nyorament no l creix daquells amichs que ten en lo mn, essent lonch temps quen lo poblat no fn, per fortut cars36 hun dells li apareix,
31 32
29
Enuigs. Quan. 33 Treuen. 34 Quan. 35 Eixir. 36 Cas.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
qui los passats plahers li renovella, s quel passat, present li fa tornar; mas com37 sen part, ls forat congoxar: lo b, com38 fuig, ab grans crits mal apella39. Tornada Plena de seny, quant amor s molt vella, absena s lo verme40 que la guasta41, si fermetat durament no contrasta, e creur poch, si lenvejs consella.
30
37 38
Quan. Quan. 39 Crida, convoca. 40 Cuc. 41 Destrueix, desf.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
PREN-MEN AIX COM AL PATR QUE EN PLATGA

Pags II I Pren-men aix com al patr quen platga t sa gran nau e pens haver castell42; vent lo cel esser molt clar e bell, creu fermament dun ncora ssats haja43 e sent venir, sobts44, hun temporal de tempestat e temps incomportable45; leva son juh: que s molt s durable cerquar los ports, ms qu aturar46 li val. II Moltes veus47 s quel vent s fortunal48, tant que no pot surtir sens lo contrari, e cella clau qui us tanqua dins larmari no pot obrir aquell mateix portal.
Refugi slid. (Que) una ncora sigui suficient. 44 De sobte. 45 Irresistible. 46 Donar fons a mar descobert, pot servir per resistir un cert grau de mala mar, rebent lembat de les ones per proa; si es mou molt, s millor entrar a port. 47 Vegades. 48 Tempestus.
43 42
31
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Aix m pres, trobant-m anamorat per sobresalt qui m ve de vs, maymia49: del no amar, desalt50 ne t la via, mas un sol pas meu no ser trobat. III Menys que lo peix s en lo bosch trobat e los lleons dins laygu n lur sojorn, la mi amor per null temps pendr torn, sol coneixent que de mi us doneu grat. E fiu51 de vs quem sabreu b conxer e, conegut, no m ser mal grahda tota dolor havent per vs sentida; ladoncs veureu les flames damor crxer. IV Si mon voler he dat mal a parxer, creheu de cert que ver amor no m llny; pus que lo sol s calt al mes de juny ard52 mon cor flach, sens algun grat merxer. Altre, sens mi, da merex la colpa; vullau-li mal, com tan humil servent vos t secret53 per son defaliment. Cert, s Amor que mi, amant, encolpa. V Ma volentat ab la ra senvolpa
49 50
32
Amiga (estimada). Desengany. 51 Fio, espero. 52 Crema. 5353 Com tal humil servent / no us dna a conixer
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e fan acort la qualitat seguint, tals actes fent, quel cos s defallint, en poc de temps, una gran part de polpa54. Lo poc dormir magres al cors55 macosta, doblam lengn per contemplar Amor: lo cors molt gras, trobant-se dormidor, no pot dar pas en aquest aspra costa. Tornada Plena de seny, donau-me una crosta del vostre pa, qui em lleve lamargor: de tot menjar m pres gran dessabor sin daquell qui molt amor me costa.
33
54 55
Encarnadura (s a dir, que sha aprimat molt). Cos.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
ALT E AMOR, DON GRAN DESIG SENGENDRA

Pags III I Alt56 e amor, don gran desig sengendra, sper, vinent per tots aquests graons, me sn delits, mas dnam passions la por del mal, qui m fa magrir carn tendra; e prt57 al cor, sens fum continu, foch, e la calor no m surt a part de fora. Socoreu-me dins los trmens dun hora, car mos senyals58 demostren viur poch. II Metge scient no t lo cas per joch com59 la calor no surt a part extrema60; lignorant veu que lo malalt no crema e jutjal s, puys que mostra bon toch61. Lo pacient no por dir son mal, tot afeblit, ab lengua mal diserta62;
56 57
34
Complaena. Porto. 58 Els signes vitals. 59 Quan. 60 La febre no es coneix a la pell. 61 Bon tacte, no li troba febre. 62 Incapa darticular b les paraules.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
gests e color assats fan descuberta, part de lafany, que tant com lo dir val. Tornada Plena de seny, dir-vos que us m63 no cal; puys crech de cert que us ne teniu per certa, si b mostrau que us est molt cuberta cella64 per qu Amor s desegual.
35
63 64
Amo, estimo. Aquella.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
AIX COM CELL QUI DESITJA VIANDA

Pags IV I Aix com cell65 qui desitja vianda per apagar sa perillosa fam e veu dos poms66 de fruit en hun bell ram e son desig egualment los demanda, no l complir fins part haja legida, s quel desig vers lun fruyt se decnt, aix m pres, dues dones amant, mas elegesch per haver dAmor vida. II S com la mar se plany greument e crida com67 dos forts vents la baten egualment, h de levant e altre de ponent, e dura tant fins lun vent ha jaquida68 sa fora gran per lo ms poders, dos grans desigs han combatut ma pensa, mas lo voler vers h seguir dispensa; yo l vos publich69: amar dretament vs.
36
65 66
Aquell. Fruit carns i arrodonit. 67 Quan. 68 Deixat. 69 Dic.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III E no cuydeu que tan ignoscent fos que no vehs vostr avantatge gran; mon cors70 no cast estava congoxn de perdre loch qui lera delits. Una rah fn ab ell de sa part dient quen ell se pren aquest amor, sentint lo mal o lo delit major, s quell content, casc pot esser fart. IV Lenteniment a parlar no vnch tart e planament desfu esta rah dient quel cors71, ab sa complexi, ha tal amor com hun lop o renart72, que lur poder damar s limitat, car no s pus que apetit brutal; e si lamant veheu dins la fornal, no ser plnt73, e molt menys defensat. V Ell s qui ven la sensualitat; si b no s en ell prim74 moviment, en ell st de tot lo jutjament: cert guiador s de la voluntat. Qui s aquell qui en contra dell reny75,
70 71
37
Cos. Cos. 72 Llop o guineu. 73 Plangut. 74 Primer. 75 Combat, soposa.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
que voluntat, per qui l fet sexecuta, latrg76 senyor e, si ab ell disputa, a la perf77 se guia per son seny? VI Diu ms avant al cors, ab gran endeny78: -Vanament vols, e vans sn tos desgs, car dins hun punt tos delits sn fastigs79; romans-ne lls, tots jorns ne prens ensny80. Ab tu mateix, delit no pots haver: tant est grosser qu Amor no ns servit; volenters acte de b s dit, e daquest b tu no saps lo carer81. VII Si b complit lo mn pot retener, per mi s lom en tan sobiran b e qui sens mi sperana l ret s foll o pec82, e terrible grosser! Aytant com s lenteniment pus clar s gran delit lo que per ell se pren e son pillart83 s subtil pensamn, qui de fins pasts no l jaqueix endurar84.
Atorgui. A la fi. 78 Indignaci. 79 Enutjos. 80 Ho pots veure. 81 El caire, laspecte. 82 Neci. 83 Servent que, a ms del patge, seguia el cavaller a les batalles i tenia el crrec de recollir el bot: les despulles dels contraris venuts. 84 De exquisits aliments no el deixa enyorar.
77 76
38
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Tornada Plena de seny, no pot Du a mi dar ffora de vs, que descontent no cmp: tots mos desigs sobre vs los escmp; tot s dins vs lo quem fa desijar.
39
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
TANT HE AMAT, QUE MON GROSSER ENGINY

Pags V I Tant he amat, que mon grosser enginy per gran treball de pensa s suptil. Lexant a part aquell sentiment vil quen jorn present los enamorats cny85, s tant sabent, que s ben departir86 amor, daquell desig no virtus; car tot desig, retent hom congoxs, no s ver amor ne per tal se deu dir. II Ax com Du, qui no l plch descobrir, stant encls en lo virginal ventre, e quant isqu defora daquell centre, may lo Setn87 lo pch ben discernir, ans, quant en Ell veya l cors88 de natura89, creya de cert Aquell no esser Du; mas ja retut son sperit en Creu, sab l mester que Parads procura.
85 86
40
Estreny. Discernir. 87 Satn, personificaci del mal. 88 Curs. 89 El cos hum (de Jess).
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III Per malsparls90 tret saber e cura de retenir lo foch damor sens fum, e per a he cartejat91 volum daquell saber que sens amor no dura. Viscut he molt, sens esser conegut, per molts senyals que fictes92 he mostrats, mas quant ser per hom foll publicats, ser ben cert lo tart apercebut. IV Sia en vs, aytant de b caygut, obrant en vs areglada merc, que vehent-mi despulat de tot b, no m despreheu93 pel dn a mi vengut; e si per vs nom de foll ats e contra mi s restat malmirent94, sia per vs cregut savi sabent, puys que per vs mon seny aur desps. V Si per amar a vs havi ats honor e bns, bellea y saviesa, lamor que us he tendria per ofesa si, tal senblant, en vs no paregus. Ma voluntat en si tal crech porta
90 91
41
Malparlers, que diuen mal. Fullejat. 92 Ficticies, enganyosos. 93 Menyspreeu. 94 De mal mirar.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
que no ser, sens la vostra, contenta, e fora vs no m pns que may consenta que null desig li sodegue95 la porta. Tornada Plena de seny, natura no m comporta que tal dolor no decresqua ma vida. Si Du pregus, ma veu seri hoda; hou-la vs, pus96 veritat reporta.
42
95 96
Colpegi. Puix.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
MOLT HE TARDAT EN DESCOBRIR MA FALTA

Pags VI I Molt he tardat en descobrir ma falta, per joventut quem nega speriment97. En hun cas nou, lom s mal conexent e, ja pus fort, havent rah malalta per gran esfor de folla voluntat; car tant com s la voluntat moguda, hom deu haver del seny major ajuda si virtus deu esser nomenat98. II Qui son cam verdader ha erat99 per anar ll hon vol sojorn haver, s-li forat que prengua mal sender e may venir a son loch desijat. Tal cas m pres, volent-me contentar mon ferm voler per altre tal amant, no ha trobat lo seu propi senblant, car son esguart s verament amar.
43
97 98
Experincia. Anomenat. 99 Errat.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III Lenteniment en qui l juh no s clar, fforadament ha pendr opinions; voluntat mou sufstiques100 rahons, ffent-les valer e per bastans101 passar. S com flor qui bona color ha e no val res, coneguda sa ley102, n pres a mi, quen pensa103 munt rey, ffahent rahons, quals veritat desf. IV E si ps mal, bon dret ho consentr, puys s dit foll cell104 qui serveix senyor, qui no pot fer content bon servidor e per null temps negun dret juh fa; e ms, que mal administrador s: al cavador dna loguer105 de metge; en los lochs plans fa durar lestret setge, e fort castell en tera106 tost l ms. V Pren-men ax com al grosser pags que bon sement en mala terra mt; ultracuydat, pens aver bon splet107
100 101
44
Sofistes. Satisfactries, suficients. 102 Proporci de metall precis en un aliatge. 103 En el pensament. 104 Aquell. 105 Sou, retribuci. 106 Terra. 107 Collita, fruit.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
daquell terreny qui buyda los graners. Assats ha seny qui no ha sentiment per encerquar e trobar la rah, e pren esment de mal del conpany; per cas passat, jutja lo seu present. VI Seguint lestil que natura consent e o quel seny en veure clar abasta, negre forment108 no dna blancha pasta, ne lase ranch109 s animal corrent110; tanpoch ser que nulla dona senta ne veja prim111 lo fin secret dAmor, si per amar no sofr112 gran dolor y en sentiment, triada n millers trenta. Tornada Plena de seny, si alg mi esmenta, tots los honts den113 que s mellor, pus flach e fort e callant amador, ma voluntat fant dAmor serventa.
45
108
Blat; sincdoque forada per la mtrica, ja que el forment (Triticus stivium) s una excellent varietat de blat, que es caracteritza per donar un pa blanc i gusts. 109 Ranc, coix. 110 Que corri. 111 Primer, guanyador. 112 Sofreix. 113 Diuen.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
S COM RICTAT NO PORTA BNS AB SI

Pags VII I S com rictat114 no porta bns ab si, mas val aytant com cell115 qui ns senyor, Amor no val mas tan com lamador: manxa bufant, orgue fals no ret fi. Amor val poch com116 tot enamorat ha falsedat en son pits fals enclosa, o s ajunt ab una tal esposa: peguea117 s son dret nom apellat. II Amor no pot haver desordenat o que Dus fa, Natura miganant, car home pech no pot ser fin118 amant ne lo suptil contra sa calitat. Mal pendr pnt en laygua sa figura: molt menys Amor pendr lo no dispst; ne pot estar laygua dins un loch rost119: ax Amor en cap dom foll atura!
114 115
46
Aix com (la) riquesa (la condici de ric). Aquell. 116 Quan. 117 Peguesa, beneiteria. 118 Gentil, corts. 119 Costerut.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III Per ben amar ab angoxossa cura, en temps passat eren ladonchs volguts; Ovidi120 l prous121 dix quamor s crescuts per altr amor, demostrant sa factura. Verdader fn son dit e sos preschs122, tant quant Amor fn prop de conexena, mas en est cas entr ells ha malvolena, tal que no creu null temps sien amichs. IV Si fssem nats vs e yo entre ls antichs, lay123, quant Amor amant se conqueria sens praticar alguna maestria124, lo vostre cor no fora tan inichs125. En vs conech gran disposici de fer tot o que gentilea mana, mas criament vg que natura ngana126, car viur ab mals s dom perdici. V Per mal grahir ne per mala sah mon cor no pot Amor desemparar; devotament los-me plau remembrar
120
47
Publi Ovidi Nas (43 aC 17 dC), poeta rom que va esciure molt sobre lamor. 121 Noble. 122 Argumentacions. 123 Llavors. 124 Cap tcnica. 125 Inic, pervers. 126 Enganya.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
aquells passats, a qui dn127 Dus perd. E com128 ser trespassat daquest mn, letres diran sobre la mia tomba: Plena de seny129, no tinguau a gran bomba, car per vs mur, e vg no sabent hon130. VI Enveja s tal que tot primer confon a tots aquells qui ab si las ajusten; los envejats un poch ne molt no gusten aquell mal tast quels envejosos fon. Tal s Amor, car yo qui lam ajust, snt grans dolors, dant-me folls moviments, e vs haveu da tals sentiments com fort destral ha, de tallar molt fust131. VII S com Adam prs132 mal del vedat gust, com133 sa muller li mostr mal cam dient: Adam, mengem daquest boc, e semblarem a Du, qui s tot just, ne pren a mi, car mon seny ha cregut la voluntat, fent-li promissi que ben servint aconsegra do que per null temps tal no fn conegut134.
127 128
48
Doni. Quan. 129 Pseudnim de la dama. 130 Per vs moro, i vaig no s on. 131 s a dir, cap sentiment; com la destral tampoc en t, de tallar fusta. 132 Prengu. 133 Quan. 134 Aconseguiria (un) do que mai no en fou conegut cap digual.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
VIII Per mal servir no crech laja perdut, car si lls treballs hagus soferts per Du, cors gloris135 fra n lo Regne seu, e ja plorant sovn136 me trobe mut. Si m fos donat aquest temps en entendre los grans secrets enclosos en Natura, no fra l mn cosa quem fos escura137; dels fets divins gran part ne pgr atendre138. Tornada Plena de seny, tot mon seny vull despendre amant a vs, sens algun grat cossgre139, e durar fins que del riu de Segre laygua corrent amunt se puga stendre140.
49
Cos gloris (pujat al Cel en cos i nima, sense esperar la resurrecci universal). 136 Sovint. 137 Obscura. 138 Abastar. 139 Aconseguir. 140 Que flueixi cap amunt; s a dir, mai.
135
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
JA TOTS MOS CANTS ME PLAU METRE N OBLIT

Pags VIII I Ja tots mos cants me plau metre n oblit, fforagitant mon gentil pensament, e fin amor de mi s partr breument, e s com fals drut141, cercar delit. Ax s conqur, en aquest temps, aymia; cobles e lays142, dances e bon saber lo dret dAmor no poden conquerer; pass lo temps quel bo favor havia143. II Seguir l temps ab afanys despit, s c l danant segueix a lesturment144; e mostra b haver poch sentiment, si per un temps dana rostit bullit145. En temps passat, mudana no sentia;
Amant, amistanat. Formes potiques: cobla en la terminologia medieval, s sinnim destrofa; lai s un tipus de composici lrica o narrativa, habitual dels trobadors. 143 Que el bo era apreciat. 144 Instrument (musical). 145 El rostit i el bullit sn tcniques de cocci antagniques; significa que no es pot saber qu balla.
142 141
50
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
da m reprench e m tinch per molt grosser, cuydant saber tot quant era mester: ffoll s perfet qui s veu menys de follia146. III S com linfant qui tem mal esperit com147 li defall compayia de gent, pr-ni148 a mi, qui duptava l turment quem dav Amor, acostant-se la nit; e desige o quesser no pora, car fermetat en l149 no pot haver, puys no s pus que destemprat voler e dura tant com la passi l guia. IV S com aquell qui st l bosch escondit, robant les gents, matant lo defenent150, e cuyda sser a Du humil servent, ffaent retret del temps qui lha servit, n pres a mi que vs, Amor, servia, passant afanys, esperant lo plaer, amant molt ferm, ab un escur esper151; puys he pecat, yo meresch punit sia. V
51
146 147
El perfecte foll es considera sense follia. Quan. 148 Men pren, 149 Ell. 150 A qui es defensa. 151 Esperana.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Molt me reprench152 com dAmor he maldit, ne [dir]153 mal de dona l mn vivent, e si lo sol s calt naturalment, si no s fret, no deu ser corregit. Per qu dAmor yo mal ja no diria, quen ell no s de ben fer lo poder, car fermetat de dona s mester, e si la vs, per Du ladoraria. Tornada Per sa bondat, prch la verge Maria quen son servir cambie mon voler, mostrant-me clar com han perdut carrer los qui n amor de les dones han via.
52
152 153
Retrec. Probablement hauria de ser dit: ni dit he mal
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
AMOR SE DOL COM BREUMENT YO NO MUR

Pags IX I Amor se dol com breument yo no mur, pus no li fall154, per esser de mi fart; car sos mals ginys mn portat en tal part que mon delit s quant de plor abur155; e de mon dn yo no s malmirent156, car s forat dentrar dins tal pres, quel seny tinch pres, larbitre157 y la rah; Amor ho t per seu, foradament. II Yo fa tot quant me diu lo pensament, e si hagus tant seny com Salam158, ffra tot poch no dar occasi que no tems a son gran manament. Cell159 qui no sent que pot fer molt amar, yo li perd160 si de mi s va trufn161;
154 155
53
Manca. Abuiro, vesso. 156 No men queixo. 157 El lliure albir. 158 El rei Salom, paradigma bblic de la saviesa. 159 Aquell. 160 Perdono.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Pramus vlch morir passat dun bran162, e per senblant mort Tisbe vlch passar163. III Si no s pech164 qui s deu maravellar dalgun cas fort quesdevenga n lamn? Lom fora seny no pot ser ben usn. Tal me confs; donchs no m vullau reptar. Amor ha pres lo carch165, si n res fallesch, car s abstret de seny e de saber, e res no f en contra son voler; desijant b, la dolor li grasch166. IV Stant a part e sol, yo menpegusch167, ymaginant o que deuria fer; dexecutar no dech haver esper168, puys lo primer assaig no enseguesch169; limaginar Amor me vol rependre: tan larguament ab vergonya m refrena! Com se far, que ab cara serena haja poder de ma rah estendre?
161 162
54
Mofant. Espasa de dues mans. 163 Pram i Tisbe, amants babilonis; ell, creient equivocadament que ella era morta, es va clavar el seu punyal; ella, en veurel mort, es mat amb la mateixa arma. Cal aclarir, per, que bran s una espasa de dues mans. 164 Neci. 165 Crrec (responsabilitat). 166 Agraeixo. 167 Mavergonyeixo. 168 Esperana. 169 Segueixo.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
V Los fets dAmor yo no pusch ben entendre; de grans contrasts170 m opini s plena; hor n lo jorn171 que no snt (n)ulla pena pensant en : que vinch a larma rendre172. Si altra veu limaginar m porta, per dar senyal que yo sia cregut, suplch la mort quen tal cas me ajt; e si no m val, ma veritat jau morta. Tornada Lir entre carts, fins a veure la porta de mos delits sobirans sn vengut173; no he toquat174, ans men trn com a mut, e per tornar, ja trb la via torta.
55
170 171
Contradiccions. Hora hi ha al dia. 172 Rendir lnima (morir). 173 Sc vingut. 174 Trucat.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
S COM HUN REY, SENYOR DE TRES CIUTATS

Pags X I S com hun rey, senyor de tres ciutats, qui tot son temps l plagut guerrejar ab lenemich, qui dell no s pot vantar may lo vencs, menys dsser-ne sobrats, ans, si l mat lenemich lo vencia, ans del sol post, pel rey era venut, ffins quen les hosts contra l rei fn vengut un soldader175 qui lo rey desconfia; II ladonchs lo rey perd la senyoria de les ciutats, sens (n)ulla176 posseir, mas lenemich dues lin vlch jaquir, dant fe lo rei que bon compte n retria com ha vassall, la renda despenent a voluntat del despossehdor; de laltra vol que no n sia senyor ne sia vist qu li vinga n esment177.
175 176
56
Mercenari, soldat professional. Lincunable de Roman escriu sens ulla possehir i ho tradueix per sin quedarle ninguna. 177 Ni importi qu pensi.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III Lonch temps Amor per enemich lo snt178, mas jams fn quem dons un mal jorn quen poc instant no li fes pendre torn fforagitant son aspre pensament. Tot mha venut ab sol esfor dun cors179, ne lha calgut mostrar sa potent fora; los tres poders quen larma180 sn-me fora, dos men jaqueix, de laltr usar no gs. IV E no cuydeu quem sia plasent mos aquest vedat, ans nendure181 de grat; si b no puch remembrar lo passat, molt s plasent la crreg a mon dors. Jams ven182 fn plaer del venut, sin de mi, quem plau qu Amor me vena e m tinga pres ab sa nvisible llena183, mas paren b sos colps en mon escut. V De ffet que fu a sa merc vengut, lEnteniment per son conseller prs e mon Voler per alguazir184 lo ms,
178 179
57
El sento. Cos. 180 nima; les seves tres potncies sn: enteniment, memria i voluntat. 181 En dejuno. 182 Derrota. 183 Llana. 184 Lalguatzir era governador duna poblaci sarrana; a les ordinacions de Pere el Cerimonis, el nom identifica els oficials executors de la justcia la
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
dant fe casc que may ser rebut en sa merc lo company Membrar185, servint casc lealment son offici s que alg dels no ser tan nici quen res contrst186, que sia de amar. Tornada Plena de seny, vullau-vos acordar com per Amor vnen grans sentiments e per Amor pot ser hom ignoscents, e mostre- yo, qui nhe perdut parlar.
58
policia judicial de lpoca. Actualment, el nom indica els executors de les ordres de lautoritat, sigui judicial o municipal. 185 Recordar. 186 Contrasti, objecti.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
QUINS TAN SEGURS CONSELLS VAS ENCERCANT

Pags XI I Quins tan segurs consells vas encercant, cor malastruc, enfastijat de viure? Amic de plor e desamic de riure, com soferrs los mals qui t sn davant? Acuytat, doncs, a la mort qui tespera, e per tos mals te allongues los jorns: aytant s luny ton delits sojorns com vols fugir a la mort falaguera. II Braos uberts s eixid a carrera187, plorant sos ulls per sobres de gran goig; melodis cantar de sa veu hoig, dient: Amic, hix de casa strangera. En delit prenc donar-te ma favor, que per null temps home nat l sentida, car jo defug188 a tot home quem crida, prenent aquell qui fuig de ma rigor. III
187 188
59
Sortit al carrer. Defujo.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Ab hulls plorant e carra189 de terror, cabells rompent ab grans hudulaments, la vida m vol donar heretaments190 e daquests dons vol que sia senyor, cridant ab veu horrible y dolorosa tal com la mort crida el benaurat, car si lom s a mals aparellat la veu de mort li s melodiosa. IV B m maravell com s tan ergullosa la voluntat de cascun amador, no demanant a mi qui s Amor; en mi sabran sa fora dolorossa. Tots, maldient, sagramentegaran191 que may Amor los tendr n son poder e, si ls recnt lacolorat plaer, lo temps perdut, sospirant, maldiran. V Null hom conech o don, a mon semblant192, que, dolorit per amor, faa plnyer: yo sn aquell de qui s deu hom complnyer193, car de mon cor la sang sen va lonyn194. Per gran tristor que li s acostada, sequas tot jorn lhumit195 qui m sost vida,
189 190
60
Cara. Bns materials. 191 Juraran. 192 Cap home conec o dona, a parer meu. 193 Compadir. 194 Allunyant.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e la tristor contra mi s ardida e n mon socors m no shi trob armada. Tornada Llir entre cards, lora sent acostada que civilment s ma vida finida; puys que del tot ma sperana s fugida, marma196 roman en aquest mn dampnada.
61
195
Referncia a lhumit radical, el lquid que la medicina medieval considerava el principi de la vida en el cos. 196 La meva nima.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
JA NO ESPER QUE SIA MAT

Pags XII I Ja no esper que sia mat197, car mon voler no us veu report per mon esfor, qui no s tan fort que dir que us m haja gosat. Per vos me s ms en amar, e mon hull no m vol descobrir; molt menys ma lengua volrr dir o quel gest no guosa mostrar. II Vlgr aver lull tan esforat ab qu us mostrs lo que dins prt, e que us fs venir en acort qu diu lesguart enamorat. De mon cor no puch compte far, ne de ma lengua per lo dir; den198 ques deu lull atrevir, car mills199 sen pot atrs tornar. III
62
197 198
Sia amat. Diuen. 199 Millor.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Sobre vs s tot b cargat, mas feu semblant no voler port de la merc qui l crrech tort ab son bell giny ha redreat. Qui pot ne deu tal feix portar, volent tal pena soferir? E la merc no vol suplir per lo gran crrech parenar200. IV Qui s aquell tan malfadat que sens esper li fall conort, e no sesfr201 contra l cas fort, puys en aquell s desperat? E yo no m puch aconortar, ans prench tot giny per no sentir los grans afanys qui m snt venir en part venguts per no gosar. V No puch recollir lo desgrat quem ve de mi, sens fer-me tort; ffaent menys mal, vey passar mort a molt mesqu desventurat; car no m s ms en assajar desser lo mils nat en ahuyr202, per no poder-mi enardir en passions damor mostrar.
63
200 201
Mostrar. Sesfora. 202 Augur.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Tornada Les dones prch vullen pensar cascuna b quin esguart la mr; en lo gest me vull enardir puys que Amor m tolt203 parlar.
64
203
Pres.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
COLGUEN LES GENTS, AB ALEGRIA, FESTES

Pags XIII I Colguen204 les gents, ab alegria, festes, loant a Du, entremesclant deports205; places, carrers e delitables orts sien cerquats ab recnt206 de grans gestes; e vaja yo los sepulcres cerquant, interrogant nimes infernades, e respondran, car no sn companyades daltre que mi en son continu plant207. II Casc requr e vol a son senblant; per o no m plau la prtica dels vius. Dimaginar mon estat sn esquius; s com208 dom mort, de mi prenen espant. Lo rey xipr209, presoner dun heretge,
Donin culte. Distraccions, entreteniments. 206 Narraci. 207 Plany. 208 Aix com. 209 Referncia a Janus de Lusignan, rei de Chipre (Gnova, 1375 Nicsia, 1432), que estigu deu mesos presoner del sold dEgipte, Al-Ashraf Sayfad-Din Barsbay.
205 204
65
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
en mon esguart no s malauyrat, car o que vull no ser may finat, de mon desig no m por guarir metge. III Cell Texion210 qui l buytre l menga l fetge e per tots temps brota la carn de nou, en son menjar aquell ocell may clou211; pus fort dolor daquesta m t lo setge, car s hun verm qui romp la mia pensa, altre lo cor, qui may cessen de rompre, e llur treball no s por enterrompre sin ab o que daver se defensa. IV E si la mort no m dugus tal offensa ffer-mi absent duna tan plasent vista no li graesch que de tera no vista212 lo meu cors nu, qui de plaer no pensa de perdre pus que lo ymaginar los meus desigs no poder-se complir; e si m cov mon derrer jorn finir, seran donats trmens a ben amar. V E si n lo Cel, Du me vol allogar, part veur Ell, per complir mon delit ser mester quem sia delly213 dit
210 211
66
Tici (), fill de Zeus, el qual el condemn a aquest suplici. Acaba. 212 De terra no vesteixi. 213 Dell.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
que desta mort vos ha plagut plorar, penedint-vos com per poqua merc mor lignoscent e per amar-vos martre214: cell215 qui lo cors de larma vol departre, si ferm cregus que us dolrrieu de se216. Tornada Lir entre carts, vs sabeu e yo s ques pot b fer217, hom morir per amor; creure de mi, que s en tal dolor, no fareu molt218 que doneu plena fe.
67
214 215
Mrtir. Aquell. 216 Que us doldreu dell. 217 Que s fcil. 218 No trigareu molt.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
MALVENTURS NO DEU CERQUAR VENTURA

Pags XIV I Malventurs no deu cerquar Ventura: croar-se219 deu lo front com220 lanomenen, no desloant los qui favor ne prenen entreposant lur bon enginy e cura. Neg no deu son ju tan prest aver que cell desllou221 qui Ventura vol fnyer222, no virtus, denegant-li atnyer o que sos fills han menys dalgun saber223. II E leix-me224, donchs, desser aventurer, si b no m pusch tant retraure ne strnyer quen contra dell me pogus tant empnyer, s que fugs; son peu molt lauger. Senyor s gran, bns mundans regidor, e son juh s a lhull amagat, ferint-vos ll don sereu delitat,
219 220
68
Creuar-se (fer-se el senyal de la Creu). Quan. 221 Que aquell desaprovi. 222 Fingir. 223 No en saben res. 224 Em deixo.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e quel delit vengus tot per Amor. III Lonch s lo temps del continu dolor; prt de trs, car sn cinch anys passats quem fuig delit com225 hy suy acostats, ffent-me sentir fret aprs de calor, diverssitat de cassos aportant per desgastar dAmor lo benifet; dels bns dAmor conservador sen ret: ffra content yo qui s desijant! IV A Du ne l mn no s dAmor clamant, car b ha dat aygu a ma granda set; no sadollat, mas compte li ns fet no pot complir o que s desijant; e no mereix algun repreniment, car del cel ter226 eguals forces nos fa segons casc a mar227 dispost est, e tant com pot estreny son manament. V Fortut cas m fet esser absent del foch dAmor, qui ja millumin; en millor cas, Ventura lapag, e yo sn228 cert qu Amor ne fn dolent229;
225 226
69
Quan. El tercer cel, en la tradici cristiana, s regit per larcngel Anael, protector de lamor i la bellesa. 227 A amar. 228 Sc.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
per qu no m clm230 dAmor, mas de Ventura, car son poder me ha desfavorit; en aband no m vol haver jaquit ans persegueix amor e ma gran cura. Tornada Lir entre carts, del mn deu perdre cura qui li cov dAmor perdre sperana, e tal o qual s dAmor la fermana ab lo desig que li dna punctura.
70
229 230
Ho va lamentar. No em queixo.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
SI PRS GRANS MALS, UN B M SER GUARDAT

Pags XV I Si prs231 grans mals, un b m ser guardat, mos guays232 e plants233 delits se convertrn: aprs234 los mals, los bns mellors parran, e b no val mas tant235 com s preat. Rey pot ser dit lo pobre, dins sa pensa, per un petit do quel sia offert, e lo rich hom, de larguesa desert, gran suma dor pobretat no l defensa236. II Mon pensament, enbolt en amor, pensa com tot son b daquest loch pusqua traure; no piads, Amor lo veu mort jaure; durar no deu lo comport237 dest ofena. Per mal de mi, romp sos costums Amor
Si desprs (de). Goigs. 233 Planys. 234 Al costat. 235 Noms val tant. 236 I lhome ric, mancat de llarguesa, / una gran suma dor no el priva de ser pobre. 237 Consentiment.
232 231
71
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e fa mentir los qui dell han escrit; esperiment en mi s defallit: Amor desdiu ser en tal cas senyor. III S com238 lo sol escalfa b sa calor totes les parts que sn dejs lo cell239, escalf Amor cascun cor de bon zel, sin l de vs, qui s ple de fredor. Don ve lo gla, qui tanta fredor porta, ffaent contrast240 al calt241 que Amor gita242? Los ermitans fa surtir de lermita; los grans delits sentren per esta porta. IV Del foch damor Phedra243 no fnch estorta244, requrre vlch Yplit245, son fillastre, e Lanalot246 hc en amor tal astre que fn requst per dona qui n f morta247.
238 239
72
Aix com. Sota el cel. 240 Oposici. 241 Lescalfor. 242 Llena. 243 Fedra, filla de Minos i Pasfae, germana dAriadna, es va enamorar del seu fillastre Hiplit. 244 Estalvia. 245 Hiplit, caador i auriga, fill de Tesseu, el marit de Fedra. 246 Lancelot del Llac, cavaller i palad de la Taula Rodona del rei Arts; senamor de la reina Ginebra. 247 Tot i que es tracta de personatges llegendaris, generalment es diu que la reina Ginebra fou condemanada a mort per Arts, per no lexecutaren i acab els seus dies en un convent.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
O cruels Fats! Vs qui fs248 jutjament que yo ams un cor de carn tan dur, ffeu-lo ser moll249, manau-li que no dr250, que ab hull cast denegue mon talent251. V Amor s tal, que fets injusts consent, mas jams fn tan injust com aquest, car yo guayment252, mon cervell romp lo test253, e vos sou prop quem siau malvolent. Ma pensa s en vs amar enbolta, s-li forat, daltra part no la tiren, e vostres hulls en guardar-mi no s giren e mostren b que pensa teniu slta. VI Si amat s, festa n deu esser colta254, car en lo mn un cors255 ser guanyat: ax lo Cel fa gran solempnitat com256 de lInfern un arma257 n pot ser tolta258. Los cantadors, ab melodia canten, los trobadors a fer dictats acuyten,
248 249
73
Freu. Tou. 250 Que no persisteixi. 251 Desig. 252 Alegrement. 253 La testa, el cap. 254 Guardada, feta. 255 Cos. 256 Quan. 257 Una nima. 258 Treta, presa.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
los aldeans salten, correguen, luyten, los amadors, damar b no sespanten. Tornada Plena de seny, molts hmens sn qui s vanten que han ben vist Amor e conegut, portans daquell escrits en lur escut; no lhan sentit, e de sos fets sespanten.
74
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
JUNT S LO TEMPS QUE MON GOIG S COMPLIT

Pags XVI I Junt s lo temps que mon goig s complit en lo esguart del qu yo desijat, car vist he o don era desperat, e molt pus bell que dins mi no fn dit. Mas de present caych en dolor no llenta259: ffort s e tant quel cap me fa mudar; torbat del tot, mos passos he cuytar e trb remey, mas de mi no sabsenta. II S com lexorch qui a Du no esmenta que li dn fills asenats e adrets260, -e quant los veu esser folls e contrets261, nova dolor davant ell se pressentan pres a me, qui tostemps desige dona servir on cabs tot mon alt262, e quant la veg, mon cor sajau malalt, crehent de cert que no s dolrr de me.
259 260
75
Dura (lentus =tou). Assenyats i condrets. 261 Arronsats, esguerrats. 262 Alegria.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III De gran tristor sobresdolor263 me ve: quem cal fugir de cascun loch escur, e de gran por ma pens264 fet tal mur quels penssaments dapnosos li det; e sn aytals que, si dells no s deffn, ben enfortint la fora mal deffesa, tots entraran, sents a taula mesa265: tremolar snt266 ja mon enteniment! IV Desser venut o sobrat no s deffn; s lo tardar, quels pensaments sn glots267: sens fer-se loch entrar volrrien tots e no s pot fer dells ensemps passamn268. E si l pus flach pensament s primer, lenteniment forar de fugir: en lur debat s mon ben avenir; llur pau s port daquell jorn meu derrer. V Pejor que mort s vida sens plaer, mas no macs que fenesqua ma vida, car mentre visch no pot esser perida una dolor junta b algun esper;
263 264
76
Gran dolor. Ma pensa. 265 Seient a taula parada. 266 Sento. 267 Goluts, ansiosos. 268 I es impossible que passin tots simultniament.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
ne s don ve, mas de por de natura que no consent contra mort gran esfor, e per a contra mon cas mesfr per no complir la mia desventura. Tornada Plena de seny, en home foll atura la molt amor ab vana esperana, car pren tal born que cerca tota Frana; daquest gran vol269 la rah ne murmura.
77
269
Voler.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
SI DU, DEL CORS, LA MI ARMA SOSTRAU

Pags XVII I Si Du, del cors, la mi arma270 sostrau, no m planyeran sin mos cars parents, car mos amats no m sn tan benvolents quen aquell cas no ls calga dir: Plorau! Escs loguer271 s dat a mon treball com no s plnt272 de pena sostenguda, e si rah pot esser coneguda, culpa no han, puys bon voler los cll273. II E da m plnch e quedament274 treball, e dins mi plr e calle com a mut, e fr-me275 cell qui m dgra276 sser escut, trencant mon cor, e crit de mi no sll277. DAmor ho dich, qui m trenqua lo pensar que per null temps ser per vs amat, e per a yo m trb desesforat
270 271
78
Del cos, la meva nima. Jornal, retribuci pel treball. 272 Plangut. 273 Acalla, fa callar. 274 Sense fer remor. 275 Em fereix. 276 Deuria. 277 Surt.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
car tot assaig se cansa278 desperar. III Dels amadors me vull ben informar on s amor en desesperat cor, e si s viu, perqu de ffet no mor, com279 per amor no pot amor mostrar. No dir pus; mas contenple casc lestat daquell qui en tal cas se veu. Mas guay de mi280! que tot lo cas s meu; donchs no deu ser que no m plore alg! IV Los mals damor sn pochs al juh com, car en pochs cau aquesta passi, e tal dolor no la sent la rah; sin a ssi, no pot jutjar alg281. Aquell coneix la dolor de la mort qui n forca s, volent-li donar volta, e cell qui ha sa vida n delits bolta282, de tal dolor no pot fer bon report. V
79
278
Moltes transcripcions escriuen causa, cosa que fa el vers inintelligible; al manuscrit 10 de la Biblioteca de Catalunya, es veu clar que, a pesar de la similitut entre les n i les u, habitual en els manuscrits, posa cansa (cf. http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/01305053144915738978680/i ma0048.htm ) 279 Quan. 280 Ai de mi. 281 Sin a si (mateix), no pot jutjar ning. 282 Embolicada.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
s veritat: si portam en recort que molts passats morir ne sostengueren283, conexerem quanta dolor hagueren puys que morir los fn millor soport284. Sens causa gran null acte gran se fa; per o casc pot haver conexena que lhom havent de mort poqua temena, tan foll gosar285, gran dolor lo porta. VI Metge n lo mn, saber no li basta sentir lo mal que lo malalt soferta286, mas per senyals en la part descuberta por jutjar lom en quin punt est. Enax n pren a lhom damor puncell287; no pot sentir passi, mas veu lacte dayell quen ssi porta lo gran caracte dAmor, qui may contra ssi vol consell. VII S com empeny balesta lo quadrell288 aytant com pus la sua fora basta, la voluntat de lhom o dona s casta tant quant Amor sa fora stn en ell. En contr Amor no valgu saviesa;
80
283 284
Defensaren morir. Ms fcil de suportar. 285 Gaudir. 286 Sofreix. 287 Ponzell, verge (que encara no ha sentit amor). 288 Projectil de ballesta amb la punta de ferro en forma de pirmide.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
si no David289 sen fra b deffs, e savis molts no hgren tant amprs si contr Amor valgus alguna mpresa. Tornada Plena de seny, per no esser entesa la mi amor por scapar sens mrit; e sab-me greu, com no haureu demrit per mon parlar, no faent-la-us palesa.
81
289
La vida amorosa del rei bblic David, va fer tronar i ploure.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
FFANTASIANT, AMOR A MI DESCOBRE

Pags XVIII290 I Ffantasiant, Amor a mi descobre los grans secrets cals pus suptils amaga, e mon jorn clar als hmens s nit fosqua, e visch de o que persones no tasten. Tant en Amor lesperit meu contempla, que pr del tot291 fora del cors292 saparte, car mos desigs no sn trobats en home, sin en tal que la Carn293 punt no l torbe. II Ma carn no sent aquell desig sensible, e lesperit obres damor cobeja; daquell cech foch qui lls amadors sescalfen, paor no m trb que yo men pogus ardre294. Un altr esguart lo meu voler pratica quant en amar-vos, dona, se contenta, que no han cells295 qui, amadors, se mostren
290
82
Hi ha un excellent article de Salvador Cuenca sobre aquest poema a http://www.raco.cat/index.php/LlenguaLiteratura/article/viewFile/151373/20 3273 291 Que apar (=sembla) del tot. 292 Cos. 293 Els apetits carnals. 294 Inflamar. 295 Aquells.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
passionats e contr Amor no dignes. III Si fos Amor substana rahonable e ques trobs de senyoria ceptre, bens guardonant e punint los demrits, entre lls mellors sols me trobara fnix; car yo tot sols desempare la mescla de leigs desigs qui ab los bons senbolquen296. Castic no m cal, puys de assaig no m tempten; la causa llur en mi s feta nulle. IV S com los sants, sentints la lum divina, la lum del mn conegueren per ficta297, e menyspreants la glria mundana, puys major part de glria sentien, tot enax tinch en menyspreu e fstig aquells desigs qui, complits, Amor minva, prenint aquells que de lesperit mouen, qui no s lassat298, ans tot jorn muntiplica. V S com sant Pau Du li sostragu larma del cors, per qu vs divinals misteris299, car s lo cors de lesperit lo carre300
296 297
83
Es cobreixen. Fictcia, irreal. 298 Cansat. 299 Alludeix, probablement, a laparici de Jess a sant Pau, al cam de Damasc, quan el fu caure del cavall i el convert (Actes dels Apstols, 9). 300 Pres.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e tant com viu ab ell s en tenebres, ax Amor lesperit meu arrapa e no acull la maculada pensa; e per o sent lo delit qui no s canssa, s que ma carn la ver amor no m torba. VI Pren-men ax com aquell philosophe301 qui, per muntar al b qui no s pot perdre, los perdedors lan en mar profunda, crehent aquells lenteniment torbassen. Yo, per muntar al delit perdurable, tant quant l mn, gros plaer de mi lance, crehent de cert quel gran delit me torba aquell plaer quen fstig, volant, passa. VII Als naturals no par que fer-se pusquen molts dels secrets que la detat sestoja302, que revellats sn stats a molts martres303, no tan suptils com los ignorants y aptes. Ax primors Amor a mi revella, tals quels sabents no basten a compendre, e quant ho dic, de mos dits me desmenten, dant aparer que folles coses parle.
84
301
Es considera que es refereix a Crates de Tebes, deixeble de Digenes, que es va despendre de tots els seus bns materials i va abaraar la mendicitat dels cnics, encara que no consta que els tirs al mar. El filsof fou presentat per sant Jeroni com un predecessor de la pobresa evanglica cristiana. 302 Es guarda. 303 Mrtirs.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Tornada Lir entre carts, lo meu voler se tempra en o que null amador sap lo tempre; o fa- Amor, a qui plau que yo senta sos grans tresors; sols a mi ls manifesta.
85
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
HOHIU, HOHIU, TOTS LOS QUI B AMATS

Pags XIX I Hohiu, hohiu, tots los qui b amats, e planyeu-mi, si deig304 esser plangut, e puys veheu si s tal cas vengut en los presents ne n los qui sn passats. Doleu-vos, donchs, de mi, vostre semblant en soferir la dolor delitable, car tost de mi se dolrr lo diable com305 veur-mi semblant mal del306 passant. II Qui s lom viu, tal dolor suffertant, que desg o de qu se desespera? Aytant s greu que no par cosa vera desijar o de qus desesperant. Ne s nganat307 de mon mal estament: tot quant pratch308 tornar me snt en dn; menys de poder309 me trob, havent-lo gran,
86
304 305
Dec. Quan. 306 Dell. 307 Enganyat. 308 Practico, faig. 309 Sense poder.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
car no mesfr per mostrar mon talent310. III Mon primer mal s mon esperdiment, per qu mahir311 e per no res macs; e lo segon s terrible reffs que vs mostru312 si us feya nqueriment313. Portat me trob a molt prop de ma fi, puys mon voler cas inpossible guarda; no tardar lora, que ja fos tarda, que tendr ls peus en lavorrit cam. IV Si per null temps en contr Amor fall, yo n sn314 reprs, planyent-men lenemich, e may vers mi pogu esser amich, car per null temps poder hi despengu. Hoc315 lo voler me trb en habundana, mas del poder no n s pus enpobrit, car yo persch e sn tan defallit que no puch dir: En vs s ma sperana. V Una sabor dagr e dol Amor lana que lo meu gust departir-les no sab: dins mos delits dolor mortal hy cap,
310 311
87
Desig. Momplo dira. 312 Mostrarieu. 313 Pregunta, inquiriment. 314 Sc. 315 S.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e tal dolor ab delit ha ligana. Mas yo m reprench com parlar m plagut de o quen mi no basta la scincia; sobresamor316 me porta ignoscncia: vull e desvull, sens cas esdevengut. Tornada Lir entre carts, creu317 lamador mut y al cambiant, de punt en punt, color, e al pauruch, com318 se menbra dAmor; de latrevit, sia son temps perdut.
88
316 317
Amor exagerat. Creieu. 318 Quan.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
ALGUNS PASSATS DONAREN-SI A MORT

Pags XX I Alguns passats donaren-si a mort per escapar als mals quel mn aporta, e per haver ubert aquella porta on los desigs tots vnen a bon port. A mi no cal de aquest mn exir per encerquar aquell sobiran b: en vs s tot, e no m cal dar-hi fe, car veu mon hull e sent-vos mon sentir. II Grat fa a Du com, sens mort soferir, tinch davant mi lo goig de lesperit! Ell s aquell mon sobiran delit e lo derrer on me plau romanir; ell s aquell qui desigs me sostrau, ell s aquell on mals e bns fenexen; mos penssaments de altra part no s vexen ne han per bo, si res fora dell cau. III Tant ma dolor s en sobiran grau, com319 tinch present mon b carestis,
319
89
Quan.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
que si de mort vull ser volenters, no l puch haver, car Merc no n t clau. Gran Crueldat ab Grahir poch nn guarda, per o no tch a la porta que mobren; mos sentiments clarament me descbren que la favor de lalt Secret no m guarda. IV Cascun semblant ab son semblant se guarda; donchs, aquest dret, qui s aquell qui l romp? Yo, enclinat, gran desig me corromp, y en desijar, la que yo m ve tarda320. E tardar si Amor no l revela los grans secrets qui ls amadors pratiquen, tals que sin en cors321 gentils no s fiquen, obedients a na Venus estela. V S com lo foch, quant s en la canela322, mostra desig danar a ssa espera, ma voluntat hun moment no espera: tant com mils323 pot, als vents dna la vela per arribar al port molt desijat; en altre port a mi no t lo ferre324, e si del tot del port me desafferre325,
90
320 321
Ve amb retard. Cossos. 322 Candela. 323 Millor. 324 Ferro (lncora). 325 Salpo el ferro, men vaig.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
en esta mar me trobar negat. Tornada Lir entre carts, dich-vos la veritat: que si podeu saber ma gran amor, creure no puch no sentau gran dolor, ne m fallir de ben amar lo grat.
91
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
TANT EN AMOR MA PENS CONSENTIT

Pags XXI I Tant en Amor ma pens consentit que sens aquell en ls326 no puch entendre a mi qu plau, que dls no puch apendre: tot altr affer me corre n gran despit. Los grans tresors ne tot lonor del mn no m plau haver ab menys desser amat, car sens a, nom de benahuyrat no s en mi, car desig me confon. II Pobre s, donchs, molt pus que Job327 no fn, puys s dit rich cell qui no ha desig; en passions yo m trb dins en lo mig, si desijar ab desesper lom fn328. Jams Amor hc ax avinent en b mostrar sa famosa virtut com alt muntar-mi, qui m trb abatut, benahuyrat ss329 tots complidament. III
326 327
92
Altra cosa. El profeta Job, paradigma de la pacincia. 328 Si mai alg va desitjar deseperadament. 329 Sobre.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Per dos extrems Amor s malmirent330: per molt e poch, e lo mig se jaqueix331; b s mostra pech332 puys contra si falleix, car tot o cau questrem s son tinent333. B m maravll si Amor no decau, puys quen estrems vol questiga son pes: lo meu voler s ms que tota res334, e l vostr s menys que l ter dun punt de dau335. IV Durar no pot si no ms fet gran frau, trencant Amor de natura costums; poch menys contrast quen tenebres e lums en mon voler y el de ma dona jau. O Du! Per qu Amor s desegual, que no consent que vostre voler cresqua per qu336 lo meu per negun temps peresqua, si b no m snt quant me venr quest mal? V Du per bondat vol sser tan cominal337, que no conssent un cor dur e salvatge esser amat, a gran desavantatge daquell qui s en amor son cabal.
330 331
93
Mira malament. Deixa. 332 Neci. 333 La seva manera de fer. 334 Cosa. 335 Menys de la meitat (el punt mxim s el sis). 336 Per (a) qu. 337 Amigable.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Per o no pns que amor en mi dr338, car en amar-vos he pres tot extrem, e vostre cor s damor ax ssem339 quen mi penssar no crech jams atr. Tornada Plena de seny, per lamor que us prt, jr que si m ve tart la vostra benvolena, present de tots, far de mi sentena que sonar mentre l mn dels vius dr.
94
338 339
Duri. Superficial.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
CALLEN AQUELLS QUE DAMOR HAN PARLAT

Pags XXII I Callen340 aquells que dAmor han parlat, e dels passats deliu341 tots lurs escrits, e n mi penssant, meteu-los en oblits! En mon esguart, deg s enamorat, car ps desig sens esperan aver; tal passi jams home sostnch, per als dampnats nostre Du la retnch: sol per aquells qui moren sens esper. II Puys mon afany s entre tots primer, Amor fa tort com342 se ret mon dret: als fals e pechs343 no n dna fam ne set, ne fret ne calt: tots han complit mester344; car no ns h no trobe tot son alt345, merc havent, si jams la demana; e yo damor visch desperana vana,
340 341
95
Callin. Aniquileu. 342 Quan. 343 Necis. 344 Menester, obligaci. 345 Satisfacci.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
si m pens haver rah desser-ne calt. III No s emps ne temptat per desalt346 de res quen vs los meus hulls hagen vist; lenteniment per lo vostr s conqust: en gran rah s causat aquest alt347. Vs no veheu ma pura ntenci, car desamor vos enfosqueix la vista; per o romanch ab la mi arma348 trista com no meru349 la mi affecci. IV Del Pare Sant no m cal haver perd, car mon peccat s amar follament; deman-l a mi, cab mon consentiment he fet dAmor cativa ma rah. Sia content Amor del cors sens pus, e la rah servir son offici; mon sentiment, qui s veu prim, sia nici, que no sesgurt350 ab qui tinga lull clus. V Ffent b a molts a la mort me acs, car ser spill de leals amadors prenint remey a totes lurs dolors,
96
346 347
Disgust. Satisfacci, complaena. 348 nima. 349 Doneu mrit. 350 Es miri.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
car envers mi tota dolor es js351. Aytant com he pus alt levada pensa e netament hay en Amor ents, seny femenil fora si m emps, ffent a ssi tort e a mi gran offensa. Tornada Plena de seny, yo vull e Du dispensa que per Amor yo fenesqua mos jorns; mas, si mescap, per null temps dar torns352 per dona que ver Amor se deffensa353.
97
351 352
Sota, ms avall. Donar voltes. 353 Es nega, no el vol.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
LEXANT A PART LESTIL DELS TROBADORS

Pags XXIII I Lexant a part lestil dels trobadors qui, per escalf354, trespassen veritat, e sostrahent mon voler affectat per qu no m trb355, dir l qu trb356 en vs. Tot mon parlar als qui no us hauran vista res no valrr, car fe no donaran, e los vehents que dins vs no veuran, en creur a mi, llur arma357 ser trista. II Lull de lhom pech358 no ha tan fosqua vista que vostre cos no jutge per gentil; no l coneix tal com lo qui s suptil: hoc359 la color, mas no sab de la lista360. Quant s del cors, menys de participar ab lesperit, coneix b lo grosser:
354 355
98
Ardor. Torbi. 356 Trobo. 357 nima. 358 Neci. 359 S. 360 Cinta; sap el color, per no la forma.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
vostra color y ell tall361 pot b saber, mas ga362 del gest no por b parlar. III Tots som grossers en poder explicar o que mereix hun bell cors e honest; jovens gentils, bons sabents, ln requst, e, famejants, los cov endurar363. Lo vostre seny fa o caltre no basta364, que sab regir la molta subtilea; en fer tot b sadorm en vs perea; verge no sou perqu Du ne vlch casta365. IV Sol per a vs basta la bona pasta que Du retnch per fer singulars dones: ffetes n ssats molt svies e bones, mas compliment dona Teresa l tasta366; havent en si tan gran coneximent que res no l fall que tota no s conega: a lhom devot sa bellesa encega; past dentenents s son enteniment. V
361 362
99
La figura (forma del cos). Ja. 363 Perseverar. 364 El poema est adreat a Teresa dHixar, vdua jove que va tenir cura personalment del patrimoni familiar i de criar i educar el seu fill Pedro, cosa poc freqent a lpoca, b que amb la protecci reial. 365 En volgu descendncia. 366 Hi arriba, lassoleix; Teresa dHixar era una dama culta.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Venecians no han lo regiment tan pasciffich com vostre seny regeix suptilitats, que lentendre us nodreix, e del cors bell sens colpa l moviment. Tan gran delit tot hom entenent ha e occupat se troba n vos entendre367, que lo desig del cors no s pot estendre a leig voler, ans com a mort est. Tornada Lir entre carts, lo meu poder no fa tant que pogus fer corona nvisible; meriu-la vs, car la qui s visible no s deu posar ll on miracle st.
100
367
Escoltar-vos.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
NO SCH LO TEMPS MON PENSAMENT INMOBLE

Pags XXIV I No sch368 lo temps mon pensament inmoble, car no s trespost de un sser en altre; Ffortuna vol son torn variat perdre, si qu amistat ab fermetat acapta: quant m sentit al pus js369 de son centre, aspres ha fets los corons de sa roda, perqu allissant, en altre torn, no munte a sseure ll on s lo gran desorde. II Com lenvejs qui, soberc, dn vol rebre per qu major dn son desamich370 senta e pren delit del mal que veu soferre371, tant que no sent lo mal qui l s prosme372, tal semblant cas Fortuna b mi pratica: ffahent procs, a sson delit denulle,
368 369
101
Segui, talli. Sota. 370 Rival, contrari. 371 Sofrir; segurament alludeix al conte dun rei que va oferir a un home que li demans el qu volgus, que al seu enemic nhi donaria el doble: lhi va demanar que li traiessin un ull. 372 (De) qui l(hi) s prosme.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
muda lo nom que pren desser no ferma, pert son plaer, qus no dar temps al vogi373. III S com aquell cadorm ab artifici son cors per qu la dolor no sufferte, vlgra dormir los penssaments qui m porten coses a qu ma voluntat senclina, causant en mi cobejana terrible, passionant larma374, qui s ajunta en soffertar aquest turment tan aspre ab lo meu cors375, qui n tal cas lacompanya. IV S c l castor376 caat, per mort estorre377, tirant ab dents, part de son cors378 aranqua per gran instint que Natura li dna, sent que la mort li porten aquells membres per ma rah vlgr aver conexena, posant menyspreu als desigs qui m turmenten, matant lo cors, enpeccadant-me379 larma, s que jaquir-los me cov per viure.
102
373 374
Crcol (la roda de la Fortuna). nima. 375 Cos. 376 Rosegador semiaqtic (Castor fiber). 377 Salvar-se de la mort. 378 Cos. El castor europeu s espcie protegida i no sel pot caar; potser per aix no he trobat documentat aquest costum dautomutilar-se per fugir; ho he sentit explicar, en canvi, de la guineu (Canis vulpes), un altre animal tamb considerat molt llest. 379 Posant-me en pecat; el sucidi ho s, segons el cristianisme.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
V En aquell punt quel cobejar me sopta vlgra sser foll, ab la pensa tan vana, que no penss pus aventurat home Fortun agus prosperat de bns mobles. En gran calor lo fret tot hom desija, ne creure pot que jams livern torne; ax men pren, com380 dolors me congoxen: creure no pusch quen part de content baste. Tornada Lir entre carts, si lo comun enginy s tan grosser que no us bast a compendre, vullau ab Du fer que si Fe los basta, sia rems lo peccat damor folla.
103
380
Quan.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
NO M FALL RECORT DEL TEMPS TAN DELITS

Pags XXV I No m fall381 recort del temps tan delits qus ja passat; pns que tal no venrr. Si l consegusch, merc no m fallir, car piatat fet aur pau ab vs. Preareu mi, qui n temps antich preveu, e confessant que us dolieu de mi. Ara que us m plus que jams am, tornau-vos ll on de primer estveu. II Plus que dabans382 me trobe desijs, e lo desig en mi jams morr, car per sa part mon cors383 lo sostendr, lenteniment no m ser despits. Vs desijau a mi qui desijveu, per tal voler del qual yo m content. Ara que us m plus que jams am, tornau-vos ll on de primer estveu.
104
381 382
No en cal. Ms que abans. 383 Cos.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III E si rah fn que benvolgut fos, mils ho meresch, mon hull no m desmentr, car per gran dol moltes veus384 ne plor, e no plorant, mostravam dolors. E vs, de goig, lo Tedum385 cantveu. Lagremejant, maldicions cant: Ara que us m plus que jams am, tornau-vos ll on de primer estveu. IV Comptar no deg386 les passades dolors, car poqua fe per vs tost hi ser: qui s menys damor387 altr amor no sentr388, car no ha sguart lo rient al plors. Si ben amant lo ter dun jorn passveu, haurieu grat del qu per vs pass. Ara que us m plus que jams am, tornau-vos ll on de primer estveu. V Reclm a tots los meus predecessors, cells qui Amor llur cor enamor, e los presents e lo qui naxer,
Vegades. Hime litrgic que comena: Te Deum laudamus; sacostuma a cantar en aquells actes religiosos convocats per donar grcies a Du per algun motiu concret. 386 Dec. 387 Qui est sense amor. 388 Sentir.
385 384
105
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
que per mos dits389 entenguen mes clamors; e si en vs conexena justveu, mal grat haureu del que fs un mat. Ara que us m plus que jams am, tornau-vos ll on de primer estveu. Tornada Plena de seny, si l cor me cartejveu390, trobreu clar que us amar sens fi. Ara que us m plus que jams am, tornau-vos ll on de primer estveu.
106
389 390
Dites. Fullejveu.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
YO CRT LO B, SI N ALGUN LOCH LO S

Pags XXVI I Yo crt lo b, si n algun loch lo s, callant lo mal sens passar-ne despit, car en maldir391 mon cor no pren delit ne m cal cridar, puys no veig lo perqu; no per aytant que molts bns yo no senta, mas poch val crit entre lo sort e l mut, perqu l bon hom per tal no s sabut e sa valor en lo mn no laugmenta. II Menys que la ley crestiana s presenta als africans ne la volen hoir, veig la virtut en null esment venir: lom vicis e l pech392 ln dat empenta. Salam393 diu quen pochs s saviesa; los enemichs sn molts de la virtut, dients394 que sou home foll conegut si del costum se lunya vostr abtesa395.
107
391 392
Dir mal. Neci. 393 Salom, fill de David, rei dIsrael. 394 Dient-vos. 395 Aptitud.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III Lo vici s tant que virtut ha empesa e lo profit, honor tret del mn; en tan pochs s, e poch a poch se fon! No ha calor contra l fret de peresa. Lo nombr s tant daquells qui la desonren, que ja no val empara de alg; e si voleu que us diga l crit com: Peresquen cells396 qui donor no ssaombren! IV Als hmens morts, dactes bons no desombren, car dels absents no ls cal haver enveja: pahir no s pot aquesta cosa leja397 dins los ventrells qui denvejar sescombren; no dan laor al viu qui la percaa, ans fan rahons com la pran sostraure, e si l ben fer, del mn no poden raure398, den-ne mal399, tant que lo b desfaa. V Bondat, virtut, han perduda sa raa, cossos humans han molt diminuhit, Du s per ns mal honrat e servit, e ja la mort pus estret nos abraa; tot quant per Du s js lo cel creat ha molt perdut de son propi cabal:
396 397
108
Aquells. Lletja. 398 Erosionar. 399 En diuen mal.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
saber se pert, speriment400 no val, lo viure curt, quel mig s tost passat. VI Hon es lenginy dAristtil401 trobat, dOrgenes402, Sneca403 e Plat404? Qui mostrarem semblant al fort Samss405? On s tan bell com Absalon trobat406? Linceus407 fn qui res no lescapava, que no fos vist per sa vista suptil: dins en la mar veya de milles mill. Lo viure llur, ms quel present durava. V Ffoll s aquell qui no ymaginava que fallirem408, puys fall o per qu som. S com decau la rama e lo pom409 si la rael de larbre hom tallava, ffallirem ns, puys lo quens sost fall. B ns mostra Deu que vol lo mn finir,
Lexperincia. (384 - 322 aC), gran filsof grec. 402 (186 - c. 254), un dels Pares de lEsglsia. 403 Luci Anneu Sneca (4 aC - 65), filsof rom. 404 (427 - 347 aC), un altre dels grans filsofs grecs. 405 Sams, fill de Manu (Jutges 13 al 16). 406 Absalom, fill de David, era el ms bell dIsrael (Samuel II 14, 25). 407 , un dels argonautes. La seva histria varia segons les fonts: uns el fan fill dAfreu i dieun que don mort a Cstor, i Pllux el mat a ell; daltres lidentifiquen amb una divinitat que regn a Argos, fill d'Egipte i d'Argfia, i marit de la danaide Hipermnestra. 408 Caurem. 409 Fruit.
401 400
109
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
puys lo quens t vol que ving a perir; s410 n poch a poch Natur a ns defall. Tornada Lir entre carts, no m basta lescandall411 per trobar fons en la vostra estima, e quant vos llu412 no trob rah ne rima de qu m contnt, e per o yo men cll413.
110
410 411
Per aix. Instrument per mesurar la fondria de les aiges. 412 Lloo. 413 Callo.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
SOBRESDOLOR M TOLT LIMAGINAR

Pags XXVII I Sobresdolor414 m tolt limaginar; lenteniment no s dol ni s pot esbatre415: aytant s dol que lha calgut abatre, e mon affany, plorant, no s pot mostrar. No trb remey, car ma dolor s tanta, que mon voler en parts ne tinch partit, ne n sol un loch lom trobe ahunit sin n morir e viure ques decanta. II S com lom flach qui ls forat triar ab qual de dos hmens forts s combatre no sab pensar ab qual deja debatre e, spaordit, sos comptes no pot far, ne pren a me, que lo viure mespanta, e lo morir me ser gran despit: com416 viure vull, la mort prench en delit; com417 vull morir, la vida tinch per santa. III
414 415
111
Dolor exagerat. Sacsejar, somoure. 416 Quan. 417 Quan.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
S com aquell qui s ver donant al mestre seu, e quant veu sa dolor ha pietat del mal de son senyor e sobr aquell vol esser ajudant, vs, penssament, per qui mon seny sabsenta, per los trebals dant-li alterament, a son afany donau acorriment418, puys que sos mals per mig419 vostre ls senta. IV Yo contrafa nau en golf perilln, larbre420 perdent e son governador421, e per contrast de dos vents no discr422; los mariners enbadalits estan, e casc dells la sua carta tenta, e sn discorts423 en llur acordament: h vlgra sser prop terra passos cent, laltre tan luny com vent pot dar empenta424. V Ma voluntat, ab qu n la mar fu ms, fallida s e pgram425 fer ajuda; ja ma rah de son loch s cayguda:
Socors. Mitj. 420 El pal major. 421 El governall o tim. 422 No fa via. 423 Discrepants. 424 El clssic dilema en cas de temporal prop de terra: anar cap a la costa, amb perill destavellar-shi, topar amb un escull o embarrancar, o allunyarsen i aguantar la maltempsada fins que manqui. 425 Podriam.
419 418
112
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
mos pensaments contraris mn ats; ja mos desigs no saben elegir vida ne mort, qual s la millor triha; natura n mi usa de maestria e pren la mort per major dn fugir. Tornada Plena de seny, no s pot ben soferir vida y dolor sens pendr algun espay; lo meu desig se converteix en glay426 quant me recort que res vos haj a dir.
113
426
Esglai.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
LO JORN HA POR DE PERDRE SA CLAROR

Pags XXVIII I Lo jorn ha por de perdre sa claror quant ve la nit qu espandeix ses tenebres; pochs animals no cloen les palpebres427, e los malalts crexen de llur dolor428. Los malfactors vlgren tot lany durs per qu llurs mals haguessen cobriment, mas yo qui visch menys de par429, en turment e sens mal fer, vlgra que tost passs. II E daltra part fa pus que si mats mil hmens justs, menys dalguna merc430, car tots mos ginys yo slt431 per trahir-me; e no cuydeu quel jorn me nescuss, ans en la nit trebll432 rompent ma penssa per qu n lo jorn lo trahiment cometa;
114
427 428
Parpelles. La temperatura corporal humana puja en arribar la nit; en estats febrils, doncs, la febre augmenta. 429 Sense parella. 430 Sense cap merc. 431 Deixo anar. 432 Treballo.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
por de morir ne de fer vida streta no m toll esfor per donar-me offensa. Tornada Plena de seny, mon enteniment pensa com abtament lo la dAmor se meta; sens aturar, ps433, tenint via dreta; vaig a la fi si Merc no m deffensa.
115
433
Passo.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
S COM LO TAUR SEN VA FUYT PEL DESERT

Pags XXIX S com lo taur434 sen va fuyt pel desert, quant s sobrat per son semblant qui l fora, ne torna may fins ha cobrada fora per destruir aquell qui lha desert435, tot enax m cov lunyar de vs, car vostre gest mon esfor ha confs; no tornar fins del tot haja fus436 la gran pahor qui m toll ser delits.
116
434 435
Brau (Bos taurus). Derrotat. 436 Fosa.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
VENGUT S TEMPS QUE SER CONEGUT

Pags XXX I Vengut s temps que ser conegut lom, qui son cor haur fort ho covart, e ja neg no cut437 saber tal art que si s flach, tal no sia sabut; car, desastruch438, al perill de la mort, ladonchs no l val439 enginy ne maestria per ben cobrir sa strema covardia, ans elegeix fugir per ser estort440. II Ans del perill, se deu fer lo cor fort; emprenent risch, hom ha dels bons paria441, aconseguint honor e senyoria, ffahent venir los Cssars442 en recort. Les armes fan los prous443 hmens valer e ls puja tost en semblant de momn;
437 438
117
Cuidi, es preocupi de. Desventurat. 439 No lempara. 440 Per salvar-se. 441 Similitut. 442 Sobrenom dels membres de la famlia Jlia de Roma, que pass a ser dels emperadors. 443 Nobles.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
aquest s loch don lo covart dexn444: ms prop de ssi s les dones veher. III Renom dardit volrr lo parencer445, mas no ser comportat son engn, car los qui ms de tals afers sabran diran quin nom sobre si deu haver, e baxament446 entre ssi volrran dir: -Hom virtus no deu ser nomenat, mas prenedor del que no ha guanyat entre aquells qui no l veuran fallir. IV Lome tastart447 qui no tembr448 morir, no faent fruyt, son perill assajat, grau de virtut volrr en si possat; mas en aquest se deu mils449 soferir, puys ab perill molt gran de sa persona cuyda guanyar lo que no l da son dret, car la virtut en lo mig loch se mt e los estrems, per vicis abandona. V
118
444 445
Descn. Qui aparenta. 446 En veu baixa. 447 Cabut, persevrant. 448 Temer. 449 Millor.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Guanya virtut qui son cors a mort dna per hun gran b o, de molts, beniffet450; pensar no deu compte lin sia fet: virtut, de si, lo virtus guardona. Lom de cor flach mta l perill a part, car sa honor luny de perill est, e lo tastart451, per temps, venir por en ser temprat452 e usar de renart453. VI Quant dels passats lg454 alguns fets e gurt455 los per venir, grcia Du nos fa com som en temps quel mn dispost est per grans affers e de cascuna part; especial per nostre gran senyor456, qui, festejant, la gent ab por lo mira. Tot gran senyor dintre son cor sospira crehent quell vol ser dels senyors major. V Ffortuna s sopts457 cambiador, neg no sab on son voler la tira e lo semblant de son amor s ira:
119
450 451
O pel b de molts. Auda. 452 Temperat, moderat. 453 Fer com la guineu (paradigma de la covardia i la circumspecci). 454 Llegeixo. 455 Miro. 456 Allusi a Alfons el Magnnim, a qui March acompany en diverses campanyes militars. 457 Imprevisible.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
sa ira s moltes veus458 gran amor; neg no s pot regir per son penell, sin quels flachs de sa cort foragita, e l coratjs, de sos bns lo delita, havent esfor, vehent-la contra dell. Tornada Contra la mort, s aquest aparell: menyspreu del cors e no tembre459 Fortuna, tenir sa Ley460 e, si es moro, una461, e Du, ladonchs, lo far segur dell.
120
458 459
Vegades. Tmer. 460 Els Evangelis. 461 Sunna, la Llei santa de lIslam.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
MOLTS HMENS HOIG CLAMAR-SE DE FORTUNA

Pags XXXI I Molts hmens hoig clamar-se de Fortuna e malahir aquella per sos actes, volents ab ley462 fer amigables pactes donant-los b, e que tostems fos una; no recordant sa propria natura qus lalt baxar e lo baix muntar alt; e qui da se dna gran desalt463, lexe los bns portants ab si, fretura. II A Du no plch haver del mn tal cura que no jaqus464 de terribles afanys: prdues sn en nombre ms quels guanys, n esguart del ver, lo seny s oradura; e lom girat al mundanal saber, doles465 creu, donant-hy plena fe: en bns mundans creu esser complit b, volent morir solament per haver.
462 463
121
Amb ella (provenalisme). Disgust. 464 Deixs. 465 dols.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III S alg466 pogus de Fortuna tener ab hun fort clau sa roda quant s ss467, ffra-li bo anar amunt e js468 soferint mals, per trobar tal mester; mas los metalls no han tanta vigor que tan gran pes ab lur fora retinguen, ne ginys no fan que dalt en baix no vinguen los qui seuran en la falssa honor. IV Per negun temps perdr Fortun ardor de fer lochs plans de les timpes469 e munt, e quant del tot son desijat s junt e no pot fer pus ab sa gran furor, torna reffer desabitada casa quen poch espay havia feta buyda, e lom desert470, quenrequir jams cuyda, umple graners, olis e vins embasa. V En son costat no deu portar espasa: com a foll hom deu franch arbitre471 perdre; qui no creu cert que Fortuna pot perdre
122
466 467
Si alg. Dalt. 468 A sota. 469 Timbes, precipicis. 470 Descurat, abandonat. 471 Lliure albir.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
los bns movents e los sents472 arrasa; mas lom del mn, per Fortuna mirat ab lo esguart de riallosa cara, la part del plor no ha vista encara; creu que sos ginys ln de bns prosperat. Tornada Lir entre carts, propi s comparat a Tntalus473 per continu desig; no s per qu tots dies hi affig474 puys que ms prop compte desesperat.
123
Els bns mobles i immobles. Tntal, fill de Zeus i la nimfa Pluto, fou condemnat a patir eternament fam i sed. 474 Afegeix.
473
472
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
LOME, PEL MN, NO MUNTA N GRAN VALER

Pags XXXII I Lome, pel mn, no munta n gran valer sens haver bns, bondat, linatge gran; mas la del mig val ms que lo restn, e no val molt sens les altres haver; per ella s fan les dues molt prear, car poder val tant com s ministrat, linatge val aytant com s honrat: la valor dom ho fa tot graduar475. II Mas no ser lom sabent de sonar si n algun temps no sona esturment, car per voler sonar, lo nom no s pren, mas lesturment sonant, b acordar476; tot enax aquell qui dins si477 val, pobre de bns e davillat478 linatge, no t ls areus479 per mostrar gran coratge
124
475 476
Guanyar grau. Entonar, tocar armnicament. 477 En el seu interior. 478 Envilit. 479 Arreus, guarniments.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
en la virtut ques nomena480 moral. III Sn e seran molts dun altre cabal: havents molts bns e dalta sanc favor, e valent poch han la part no mellor, car, sens lom bo, quant pot haver s mal; e moltes veus481 han la colpa natura, car fora bo tal que valer no sab: negun saber no pot viure n llur cap; sens colpa llur, de valler482 han fretura. IV Entre ls estrems, al mig virtut atura, molt greu dobrar y entre pochs conegut; per ell saber no s hom per bo tengut, mas fets hobrant forans dins tal mesura. Aytant s larch483 lom menys de fer larguesa com s escas si no fall en despendre: vicis, virtuts, per actes sn a pendre; aprs484 lo fet s llur potenci apresa. V No conqueran virtuts per gran abtesa, no les hauran poetes per llur art: han-les aquells metents vicis a part485,
480 481
125
Que sanomena. Vegades. 482 Valer. 483 Llarg, geners. 484 Desprs. 485 Aquells que posen els vicis a part.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
obrn virtut per amor de bonesa, res no dubtant viciosa vergonya mas solament amant virtus preu486; e lome pech487 en aquest banch no seu, e qui ns luny, lo gran delit se lonya488. Tornada Lir entre carts, tostemps far ma ponya489 que la dolor jams de mi s partesqua, e no penseu que mon cas enferesqua, car major dn mereix ma gran vergonya.
126
486 487
Valor. Neci. 488 Allunya. 489 Pugna.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
SENS LO DESIG DE COSA DESHONESTA

Pags XXXIII I Sens lo desig de cosa deshonesta, don ve dolor a tot enamorat, visch dolorit, desijant ser amat, e par-ho b, que no us vull desonesta. o que yo am de vs s vostre seny e los estats de vostra vida casta; molt no deman, car mon desig no basta sin en o que honestat ateny. II Lenteniment a vs amar mempeny e no lo cors, ab voler deshonest; tiram a vs un amigable gest, ab sentir prim, qui desperta desdeny. Tant est pres lo meu enteniment per molta part del vostre que li alta490 quem toll sentir e m fa la carn malalta dun tal dormir que pert lo sentiment. III No cessar lo meu egual talent, puys mou de part que no s cansa ni s farta,
490
127
Plau.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
car lesperit tot lo finit aparta: no s en cors491, lo seu contentament. De vs demn la voluntat guanyada, cella492 qui s en larma493 infinida; la part damor que pot esser perida, en lo meu cor no s troba sforada. IV S com lo foch creix la sua flamada quan li sn dats molts fusts per qu ls aflm494 e lladoncs creix e mostra major fam com495 pot sorbir cosa quel sia dada, ne pren a mi, car ma voluntat creix per los desigs presentats en ma pensa e, remoguts, serials fer ofensa, car daltra part ma voluntat no s peix496. V Mon pensament mostra que mentristex quant entre gents estic mut e pensiu; ladoncs Amor peix sos fills en lo niu que dins mon cap s long temps que nodreix. Cest s aquell voler sens negun terme, per o Amor de mi no s partir: aquell Amor que en nostra carn est no mt al cor lo no cansable verme497.
491 492
128
Cos. Aquella. 493 nima. 494 Inflami. 495 Quan. 496 Alimenta.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Tornada Plena de seny, mon enteniment ferme en o que mai amador lo ferm, e si fallesc, ver amor fallir. Mellor de tots haur nom, si m conferme.
129
497
Cuc.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
TOTS LOS DESIGS ESCAMPATS EN LO MN

Pags XXXIV I Tots los desigs escampats en lo mn entre les gents, segons for de casc, ab trenquat peu, a pas, van detras h, qui s lo meu, e lonch temps ha que fn. S com los puigs porn fugir al vent, ma voluntat dell pora campar; e hun loch ferm li cov desperar; no l pot minvar aquell mal pensament. II En remeyar no m conech sentiment si b lassaig he yo sperimentat; per mon esfor pgra sser deliurat duna gran part de la dolor que snt498. Amor suplich quem lex donar a ntendre lo sobresalt que de vs, dona, m ve, entenent vs quin obra499 fa dins me, e com sens mort yo no men puch deffendre. III
498 499
130
Sento. Quina obra, quin efecte.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Passar puch, donchs, sens honestat offendre, mostrant virtut, com res no cast no vull; si b l desig no casta penssa cull500, no m trp501 en punt que res pns de vs pendre; sos moviments neg pot esquivar servents no sn de nostre franch juh502; donchs com ser que jo fuja de mi? Colpa no us tinch, si forat sn503 damar. IV Aquest amor tant se pot esforar que lamador a mort far venir; on s lom fort, potent a resestir les passions que vol Amor donar? E, donchs per qu yo s desacordant504 mostrar a vs la voluntat que us prt? Ma lengua t la vida e la mort; lo meu voler no m val, essent bastant. V S com aquell qui est Du pregant que ploga fort, sens lo temps nuvols, vull ser amat sens dar occasis, e no s pot fer505, lo meu voler celant506. Lenteniment e calitat sacorden
500 501
131
Acull. Trobo. 502 Lliure albir. 503 Sc. 504 No estic dacord. 505 s impossible. 506 Amagant.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
amar a vs, en qui s llur semblana, e los volers han gran desacordana: contra rah, en tanta part discorden. Tornada Lir entre carts, los escurons no morden ab tant fort mos com s lo de Amor; si b ls morduts no passen tal cuor507, perden lo seny e les vistes exorben508.
132
507
El ver de lescur provoca dolor intens, vertigen, taquicrdia i trastorns generals greus. 508 Ceguen.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
SIA CASC PER BEN HOIR ATTENT

Pags XXXV I Sia casc per ben hoir attent e no ymagn que yo l vulla decebre, car, de tot cert, per mi por percebre grans novitats e de nou sentiment, tals que no s los mijans qui ls atracen, mas solament resta n mi lo sentir; s c l malalt qui sa dolor sab dir, no sab los mals qui la mort li percacen. II Aquells afanys qui ls amadors acacen e sn comuns e quasi manifests no sn en mi, ne desenblants509 daquests no m fan pahor ne sol mi no menacen. Dolors e tals quen amadors no vnen, car yo persch com ja no pusch amar; solament bst-mi de mort hahirar510 per mos defalts quen ira mi encenen. III No s quins sn los delits qui m sostenen, com no macut metre lo mn a part;
509 510
133
Dissemblants, diferents. Irar.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
car dahirar-me jams no m veig fart, pensau los bns quen esta penssa s prenen! Morir me plau car no m t prou511 lo viure, lo mils de mi s com512 en res no pns, e tant com pusch, de penssar me deffens513; consell no m cal, si m deig per foll escriure. IV S c l precs que no s de mort deliure, vehent-se prop daquell seu jorn derrer, ne prega Du li sia mercener514 e sab que va hon null hom se pot riure, ne pren a me, qui fug515 a la merc dAmor, en qui senclou tot lo meu sser: tant envers ell me s volgut hirxer516 per lo fallir qui s coms per me! V S com lom pech517 qui ha pensat dins s518 de lhom sabent, a sson saber atnyer, e com519 veu-si quen tant no s pot empnyer, lo malaheix e si mateix don ve, ne pren a mi, no bastant ser ats
134
511 512
Satisfet. Quan. 513 Men privo, me nestic. 514 Que li faci merc. 515 Fujo. 516 Irar. 517 Neci. 518 Esser. 519 Quan.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
lay520 on tots temps he tengut mon cam; tot per defalt qus atrobat en mi: hahir Amor e vlgra sser no-res. Tornada Lir entre carts, lo b qui ms defs, Amor lom fu en primer desijar, e follament de tant preu estimar que no ymagn que haver-se pogus.
135
520
All.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
O MORT, QUI EST DE MOLTS MALS MEDECINA

Pags XXXVI I O Mort, qui est de molts mals medecina e lo remey contra mala fortuna: en contra mi hages Ley521 e no una522; puys vinch a tu, lorell a mi enclina! Mas tu deffugs a lhom qui a tu crida, anant a quell qui de lencontre s lunya; per tu ncontrar, nit e jorn fa ma punya523 per ser plagat524 de ta dola ferida. II Ma dolor gran no pot esser perida sin per mal quen quantitat la passe; per altr affany no crech mon cor se lasse e sia tant quem dn pena nfinida, torbant mon seny fins que dolor no senta: ladonchs remey yo pns aconseguesqua; altra dolor me plau que sia fresqua, o prch la mort que morir me consenta.
521 522
136
La Llei de Du cristiana. Sunna, la llei islmica. 523 Pugna. 524 Ferit.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III Limaginar per null temps no mesmenta altra dolor, e que apert no sia a donar plor perdent tot alegria; ffug de les gents, no m plau que alg m senta. Demn de vs que de mi us vullau dolrre; a demn, que lleument525 pusch atenyer, e no s poch; ab que no m vullau fnyer526, gran part del mal vs me poru dissolre. IV Dona, tal sou que per vs me vull tolrre tots los delits quel mn als jvens dna; a vostr amor lo meu cor sabandona, lo vostre cors527 per deessa vull colrre528; e si da vs529 Du comet offensa, yo men confs, a penedir no baste: la gran sabor del penident no taste; la vostra, pns, ser de verins deffensa. V Tot lo revers muda ma vana penssa, pregant-vos molt que mi no vullau plnyer, e si, rescls, me veu la gent complnyer, de sos delits me peix Amor e m penssa.
137
525 526
Fcilment. Fingir. 527 Cos. 528 Donar culte. 529 Vers, cap a.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Amor a mi tan cominal530 se mostra, que fa que fll531 qui de mon mal se planga. E, donchs, enug de mi no us ne atanga: ma fort dolor ser menys sens la vostra. Tornada Lir entre carts, Amor los mals me mostra tots quants venir en un amador poden; reb-los mon cor, tots quants en penssa m roden, e quant los cll, aquella s llur mostra.
138
530 531
Familiar. Enfolleixi.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
LA MIA POR DALGUNA CAUSA MOU

Pags XXXVII I La mia por dalguna causa mou, per b quel ju se meta n bon esper, mon sentiment, profeta verdader, de ben penssar mon penssament remou. Qu s a, quem veda tot reps e lo dormir la congoxa no m tol, e ma rah cuyda morir per dol, com en remey jams donar ha clos? II Dolor me puny quem dna l cor gran mos, ne causa veig de lavenidor dn; mon esperit s mal prenosticn generalment, quespecial532 no l pos. Quant me desprt, me sembla quem desperta una dolor, ab agut punyiment; ffamiliar tant est penssament quel dn vinent ja tinch per cosa certa. III Yo s ben cert que vs no sou ben certa de mon voler, del qual me s callat;
Antnims habituals en el llenguatge jurdic: especial indica un concepte concret i limitat, metre que general indica un concepte genric i inclusiu.
532
139
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
ma colpa s, com no m s clar mostrat, e tal amor no mereix ser cuberta. Ja s pus luny de mon voler mostrar; a poch a poch, mon esfor snt descrxer; lo que de mi sabeu no pot merxer quen mi penseu amar ne desamar. IV Sobresamor533 de vs m fet lunyar e dintre si vol esser departit; per molt amar, mon voler no he dit, e sentiment dell a vs no vol dar. Vs no sabeu lo meu voler secret; vs no sentiu, e sobresdolor534 snt; Amor ho fa sens s denteniment, fartant a vs, dant a mi fam e set. V Los mals tan grans que Amor me promet, esfor no ss qui ls goss emparar; yo m lo dn vengut per vs amar, penssar deveu quant ms lo beniffet. A vs adr, si no men repreneu; dexau a mi crrech de consciena: en tan estrem s ma gran benvolena, que vos confs per un terrenal du. VI Jams dir que siau lo mal meu, car tot lo mal yo prench en molt gran b;
533 534
140
Sobreamor, amor en grau superlatiu. Sobredolor.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
si mon amich del meu mal semblant t, yo, per son b, vlgr abans fos en creu. Amor me fa lo crrech sostenir; yo l malahesch, si per null temps me fall, e si mon cors pert virtut per treball, no li dn mort, per son mal no finir. Tornada Lir entre carts, tot quant de vs yo mr e quant me pens me fa crxer damor; delit me snt, a las veus sens dolor, e puys me dolch tant com pusch soferir.
141
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
SI B MOSTRAU QUE MI NO AVORRIU

Pags XXXVIII I Si b mostrau que mi no avorriu, ans vos altau535 de ma simpla paraula, e mos escrits no creheu esser faula, e us plau de mi si algun hom b n diu, quant ymagn que per vs yo amar avorresch-mi, que res no fall dentregue, en aquell punt, tot mon bon voler negue puys que vostr alt no passa n b amar536. II Conort bastant en mi no pusch penssar, e si per temps alguna part natench, ser per o com part dAmor tal prench quel sabr mal si lhe desemparar; haur Amor de mi despossehit, que per null temps tal servent cobrar; aquest penssar conort me portar: durar tant com ser enfellonit537. III
142
535 536
Complaeu. Vostra complaena no passa per amar-me. 537 Irat, enfadat.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
o que deman mereix preu infinit; no l vull haver ab res no merexent: lnima us d, qus a Du bell present, ella no l plau haver lo cors jaquit538. No us prch damor, mas que lam demostreu; del qus en vs, haur singular grat; si bon voler me teniu amagat, tant m lo mal, ab quel me amagueu. IV Yo sn539 ben cert que vs mi conexeu e los tres temps de mi no ignorau, mos penssaments yo cru540 que sapiau; no us preheu, donchs, si no m regonexeu. Lo meu voler ab infinit sacosta; ser content del vostre, poch o molt: donchs, envers mi no us cal anar desclt541; lo cam s pla sens barranch ne gran costa. V Vostra valor tot quant pusch dar me costa, no m resta pus quel viure dolors; dos grans contrasts de volers veig en vs: mon viure us plau, de mort s la resposta. Los hulls tinch cluchs, no conech nit ne jorn, ne tinch hom prop qui del temps me avise,
143
538 539
Deixat el cos. Sc. 540 Crec. 541 Descolta (soldat explorador); s a dir, amb precauci.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
ne snt542 res ferm, ab qu lo temps divise; ab tot a ma pensa no pren born543. Tornada Lir entre carts, dins mi porte hun forn cohent un pa duna dola sabor, y aquell mateix snt544 de gran amargor; tot a m pren deu hores en lo jorn.
144
542 543
Sento. No volta, no canvia de direcci. 544 Essent.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
QUI NO S TRIST, DE MOS DICTATS NO CR

Pags XXXIX I Qui no s trist, de mos dictats no cr, o n algun temps que sia trist estat, e lo qui s de mals passionat, per fer-se trist no cerque loch escur; lija545 mos dits, mostrans penssa torbada, sens algun art, exits dom fora seny, e la rah quen tal dolor menpeny, Amor ho sab, qui ns causa estada. II Alguna part, e molta, s trobada de gran delit en la pensa del trist, e si les gents ab gran dolor mn vist, de gran delit marma546 fn conpanyada. Quant simplament Amor en mi habita, tal delit snt547, que no m cut ser al mn548, e com549 sos fets vull veure de pregon, mescladament ab dolor me delita.
545 546
145
Llegeixi. nima. 547 Sento. 548 No madono que sc al mn. 549 Quan.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III Prest s lo temps que far vida rmita550 per mils poder dAmor les festes colrre551; dest viure strany alg552 no s vulla dolrre553, car per sa cort Amor me vol e m cita. E yo qui lm per si tant solament, no denegant lo do que pot donar, a ssa tristor me plau abandonar e per tostemps viur entristadament. IV Traure no pusch de mon enteniment que sia cert e molt pus bell partit sa tristor gran que tot altre delit, puys hi recau delits languiment. Alguna part de mon gran delit s aquella que tot home trist aporta, que planyent-si lo plnyer lo conforta ms que si dell tot lo mn se dolgus. V Esser-me cut554 per moltes gens reprs puys que tant lou555 viure n la vida trista, mas yo qui he sa glri a lull vista, desig sos mals, puys delit s proms.
550 551
146
Eremita, ermitana. Guardar, respectar. 552 Ning. 553 Doldre. 554 Cuido. 555 Lloo, consento.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
No s pot saber, menys de556 lla speriena, lo gran delit qus en lo sols voler daquell qui s amador verdader e ama, si557 vehent-se n tal volena. Tornada Lir entre carts, Du vos dn conexena com s per vs a tot estrem posat; ab mon poder Amor m nderocat558, sens aquell Seu559, dinfinida potena.
147
556 557
Sense. A si mateix. 558 Enderrocat, fet caure. 559 Lamor de Du.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
CELL QUI DALTRUY REB ENUG E PLAER

Pags XL I Cell qui daltruy reb enug e plaer e perdre vol totalment samistat, s-li mester haja per oblidat tot lo plaer, havent-ne desesper; e tot primer qus luny de sa presena e del plaer no sia recordant, car si aquell ls present al davant, enyorament dobla sa benvolena. II Tres coses sn que lunyen bon voler: dn e desalt560, e gran iniquitat. Al propi b, hom s tan inclinat que no vol b don gran dn pot haver; en gran desalt no ns basta la potena, que cell561 amem qui ns s desagradant; lo nostre sfor no sab fer en ns tant quel prim voler no vinga n malvolena. III Iniquitat mt lom en desesper, avorrint Du, senyor qui lha creat
560 561
148
Disgust. Aquell.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
o fa lo seny de lhom quant s irat, se avorrint, amant-se tant primer. Aprs562 de si, lom ama sa semena, tant que lo nan cuyda esser gigant, e tant pot ser envers ns mal usant, quen mal voler giram nostra sciena. IV S com lom fort qui s egual de poder ab lenemich qui ls davant posat ffins que lhun dells s per laltre sobrat563, alg no pot negun dret juh fer, tot enax no puch donar sentena entre Amor ab O564 desacordant: casc daquests en mi s tant poxant565, que mon saber no coneix differena. V Amor al camp no fn lo pus derrer, mas O vnch ll darmes tan esforat cal pus estrem del camp l derrocat566, que yo m penss no s pogus may reffer; mas no l fall Amor sopta valena567: mon foll Voler li fn prest ajudant; Ho don crit dient: -O lls, e quant tarda Rah qui m tolga de temena!
562 563
149
Desprs. Superat. 564 O, rebuig. 565 Puixant, potent. 566 Tombat. 567 Ajut.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Tornada Supplch a Du quem tolga conexena, o, volent Ell, hs yo de passi, daquella que sia prop de rah, lexant Amor qui m traeix en crehena.
150
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
VLGRA SSER NAT CENT ANYS HO PUS ATRS

Pags XLI I Vlgra sser nat cent anys ho pus atrs, perqu sn568 cert qus pijorat lo mn; aytn poch val, quell mateix no sab hon salesa569 gran en pus baix loch baxs; e veig hun cas de rah apartat: que lo mal hom fa casa prop la forqua, e lome just fuig e s mt en cavorqua570 per aquell mal que jams ha pensat. II Foll s aquell qui vol haver usat de mal saber hon ser ben ents; ymaginar deu que sera reprs, e sens murmur no deu ser comportat; e lo mal hom deu ser cridat ab trompa, per o que un e laltre no engn571: tants sn aquells, qui per bons hmens van que, diffamats, cessaria lur pompa!
568 569
151
Sc. Avolesa, dolenteria. 570 Cova. 571 Enganyi.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III Lo just voler pensa com entorrompa ficte572 voler, acolorat de b, e ladonchs s guardada bona fe com573 lo leig fet acusador lo trompa574. Aquell s dit misericordis que guarda ls bons que no ls sia tort fet; perdonador575 al qui leig fet comet, dinfinits mals dna occasis. IV Fama tement lhom s dit virtus, e o no cau en hom desvergonyit; donchs lo mal dir no deu ser en oblit puys que virtut mostra lom vicis. A vici som moguts naturalment, e costreny-nos por de la mala fama; beneyt aquell qui l b sa boca brama e diu lo mal com576 b ns conexent! V s mal senyal del qui s desplasent e mor denuig com577 mal dir sacostuma, e li desplau si ns ne hou dir la suma578
572 573
152
Fingit. Quan. 574 Proclama. 575 Qui perdona. 576 Quan. 577 Quan. 578 Si ens sent dir la narraci.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
dalgun leig fet, vehent-si malmirent: s com aquell qui n forca veu morir son company, qui no l passa de mal579, e diu qus molt cosa descominal580 que per tal fet deja mort sostenir. Tornada Ja de present delit no pusch sentir sin semblant a quell del temps passat; e com lo cerch e tal no l trobat, a mi mateix e tot lo mn, ahir581.
153
579 580
Que no s pitjor. Exagerada. 581 Odio.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
VS, QUI SABEU DE LA TORTRA EL COSTUM

Pags XLII. Maldit contra una tal Montboh, que li va ser infidel. I Vs, qui sabeu de la tortra l costum e, si no ho feu, plcial-vos oir: quan mort li tol son par, se vol jaquir dobres damor; ne beu aygua de flum582, ans en los clots ensutza primer laygua, ne s possa mai en verd arbre fullat. Mas contr a s vostra qualitat, per gran desig no cast quen vs se raygua583. II E no cuydeu, dona, que b us escaygua que, puys agus tastat la carn gentill584, a mercader liurs vostre cors585 vill; e son dret nom en Johan me pens caygua. E si voleu que us ne dn conexena, sa fa s gran, ab la vista molt losca586, sos fonaments sn de lagost o mosca
582 583
154
Riu. Sarraiga. 584 Desprs dhaver tastat la carn noble (s a dir, la dell). 585 Cos. 586 Miop.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Cert no mereix draps vendre de Florena! III E conexent la vostra gran fallena, volgus muntar, en amar, cavaller; e sabent ell tot vostre fet en ver, en vos amar se tngr a consciena, sabent molt clar la nsutzeada vida, prenent publich les pagues del peccat. Vostre cos leg587 per drap s baratat588: vostre servir s bo sol per a dida. IV E no cuydeu filla us agus jaquida, vs aletant aquella b vostra let, car vostre cors589 s de ver replet, e mostren-ho vostres pls fora mida; car si us jaquiu vostra barba criada e la us toleu, puys ab los pls dels braos porn-sen fer avantajosos laos590 prenints perdius e tortra o becada. V Quan horeu: Alcavota provada!, responeu tost, que per vs ho diran, e puys per nom propi vos cridaran, ja no us mostreu en loyr empatxada, enterrogant: -Amics, e qu voleu?
587 588
155
Lleig. Intercanviat. 589 Cos. 590 Parany de caa que consisteix en una corda o filferro amb un nus corredor.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
En dret damor, ha- res que jo fer pusca? Tracte semblant jams me trobe cusca591, presta ser a quant demanareu! Tornada Tots los qui tost acunament592 volreu en fets damor, emprau na Monboh: ella us far tot lo que fu a mi. No s pot saber lendre que trobareu!
156
591 592
Mandrosa. Arranjament, entesa.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
CORATGE MEU, A PENDR ESFOR MOLT TART

Pags XLIII I Coratge meu, a pendr esfor molt trt593, no piads de tots los qui t sostenen: larma594 y lo cos a departir-se venen; per tu ser flach, lo cos de viur s fart, mos ulls no sn lliberts fer son offici, mon pas s tolt, ma lengua no m profita; e de a la Vergonya s delita, com s plaguat de tan vergonys vici. II Paor me snt595, gran suor me comena; surtint, mon cor lo pits me cuyda rompre; no m trob596 esfor per Vergonya corrompre, esser no pot, ma Sperana Por vena597. No puch mostrar lo secret de ma pensa, e vanament he por de la resposta; lo meu duptar major dupte macosta, ffemenill gest, ardiment me defenssa.
593 594
157
Tardo. Lnima. 595 Em sento. 596 Trobo. 597 (Que) ma Esperana a la Por venci.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III Alguns han dit que Vergonya no s troba, mas yo n pusch fer daquella testimoni: de vista, no; semblant s al dimoni: part de mos senys e parlar me derroba598; dn a sentir de si alguns forts actes, segons de molts havem hodes gestes, crehent los tals qui descolen599 les festes; senyor s meu, Amor ferma600 ls contractes. IV E si posqus lobediena tolrre que per son colp la mi amor jau morta; car no parnt, ls altr amor estorta, no ss quin du, dampnat sant me fa colrre yo hgra sfor de metre tost en obra lo que no gs mostrar, una parena; ab gran esfor, Vergonya m fa temena, s cardiment un poch en mi no sobra. V En tots aquells on gran amor no penja, son giny no pot de Vergonya, ne fora; a mi he pochs a son voler nos fora, nostre voler, nostres enemichs venja. Aquest voler, Desig i Amor sostenen, causa daquests sou vs, a qui sesguarden; creure no pusch vostres sentiments tarden
598 599
158
Priva (derrobar significa desvestir, en realitat). Que no guarden. 600 Conclou, garanteix.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
en descobrir los mals que per vs venen. Tornada O follAmor, aquells dolors sostenen que cerquen fi l on fi no pot esser; de llur treball no s mostra res en esser, e sn aquests los qui de vs sencenen.
159
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
TOT METGE PREN CRECH DE CONSCIENA

Pags XLIV I Tot metge pren crech de consciena si lo perill al malalt t secret: lo cors hi pert, mas larma n bon loch mt; comptes mortals porte n reconexena. Vs qui sabeu clarament lo meu sser, feu-me sser cert de lesdevenidor: yo vull saber qu m t cubert Amor; mon mal e b, de ffet me fu conxer. II Mon ignorar b no m far merxer, e per null temps jams b aport, e tart o breu, mon mal a ffi venr, e desperar mon mal pora crxer. Si plau a vs que b m deja venir, no m detardeu haver-ne sentiment, e per tardar aquest coneximent no m percebsch601 de mon voler cobrir. III
160
601
No mapercebeixo, no madono.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Tarda de temps602 no m fa dAmor jaquir603; los temps, en mi, venr Amor no porn, tots los meus jorns un moment semblaran: corre lo sol, no s mou a mon albir. Si prt Amor per forat desesper, vs me dolrru y ell no vst perdut temps; donchs, vs y Amor acordau-vos ensemps, tot prestament, que us plaur de mi fer. Tornada Lir entre carts, qui mal ho b vol fer, no deu penssar algun dn si l segueix, car lo voler en dos parts se parteix, e cor partit degun fet no requr.
161
602 603
Retard, tardana. Deixar.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
LOS IGNORANTS AMOR E SOS EXEMPLES

Pags XLV I Los ignorants604 Amor e sos exemples605, crehent quels fets daquell sn estats faula, reprenen-mi, perqu m tresprt606 en altre, prenint delit en franch arbitre607 perdre. A llur semblant, un gran miracle sembla, e majorment alguns pus forts articles: descren mort esser608 de grat suferta, e quen dolor, damor delit se mescle. II Foch amagat, nudrit dins en les venes, fant gran fum per vya dreta y torta, ir dins pau e turment molt alegre, lum clar e bell, ab si portant tenebres: aquests contrasts los fins amadors609 senten. Dins en un temps, Amor dins ells alloga610, e tots aquells no crehents ser possible,
604 605
162
Els qui ignoren. La teoria amatria. 606 Em transporto. 607 Lliure albir. 608 No creuen que la mort sigui. 609 El qui senten el finamors, lamor cavalleresc dels trobadors. 610 Allotja.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
sols desser nats natura pren vergonya. III Vehent lo Cel ma natura disposta, vlch influir dos poders separables a mi vinents ab manera diversa, casc prenent la part a ell condigna: ffahent amar simplament la mi arma611; lo seu semblant, sentit de vici munda612, e laltra part en mi no roman slta, y en son voler son decret larma613 posa. IV Aquellamor ques diu voluntat bona e solament sguarda part honesta, aquest amor ha fet a mi amable per mon semblant e l mijanant ministre. E laltr amor quen delit sentitola614 e donestat s enimich rebelle, marma e cors615 per ell prenen ses armes, aportants pau e guerra tot ensemble. V Aquest amor per nostres senys616 nos entra e fa present al com seny617, e passa
611 612
163
nima. Queda net. 613 Id. 614 Sentitula, es nomena. 615 Cos. 616 Sentits corporals. 617 Seny (en laccepci actual); sentit com.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
lo presentat, per sos migs, a lentendre618, don voler creix tant com lom s delita; mas per qu n grau delits lamant puge dins en lostal que Venus lo alleuja619, totes virtuts e seny de la persona sn desijats en servitut de lacte. VI Cells620 qui amor bestialment pratiquen sens acollir en part delit dentendre, sol per la carn llur apetit se liga que, sin brut plaer621, no ls acompanya. Qui vol trobar amor qui null temps folgua622, no la crch ll on lo poder se vena, car tota res623, perdent la sua causa, no s trobat de aquell algun sser. VII Alguns elets, en molt espoquat624 nombre, qui solament damor despirit amen, daquest amor participen ab ngel, e tal voler en per null temps se canssa. Los qui amor ab cors e arma625 senten, amant lo cors e ms la part de larma,
618 619
164
Lenteniment. Allotja (estar a lhostal de Venus s sinnim destar enamorat). 620 Aquells. 621 Plaer irracional, carnal. 622 Amor blanc, sense sexe. 623 Tota cosa, tot. 624 Escs. 625 Cos i nima.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
grau de amor homenvol626 atenyen: sobre dos colls lo jou dAmor aporten. VIII Puys arma y cors627 donen sser a lhome, prop de forat s entre lls lo complaure: ame lo cors a sson semblant conforme, ne fa reptar si ls infinits no cerqua. Nostre sperit a sson semblant cobeje, e de aquell, tots los actes que nhixen; mas los volers que daquests composts naxen sn ms punyents que dalgun amor simple. IX De la virtut s nostra vida xempta, s que lo cors ven a larma batalles, y els pochs volers lo seny de lhom no tempra. E, donchs quant menys los qui gran fora porten? E tal amor lo juh no escolta, tant de la carn benivolena capta. Ab cor segur de venr aquella tempta628, ses blanes mans los forts diamants pasten. X Si b Amor les passions avana, en ser primer, lo desig li da fora, e puys delit lo sost dins son regne; ffallint aquest, defall dAmor lo ceptre. No sia nts present desonest acte,
626 627
165
Hum. Id. 628 Temptaci.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
car fin Amor daltr amor se contenta; si no lateny, viu desperana sola, e la gran por segueix lo seu contrari. XI Cell629 qui dAmor del tot no s lexa venre, s que rah de son consell no lunya, no mereix pas la corona de martre630, daquells passius631 no havents altre compte sin pensar haver lur vida terme, ffinit aquell qui n tal estrem los mena, crehent de ferm los fets del mn ser ombra daquell sol clar qui tot lur cor escalfa. XII O bon Amor, a qui mort no triumpha632, segons lo Dant633 ystria recompta, e negun seny presumir no socupe contra tu fort victria consgre634, e cossos dos ab un arma governes per la virtut que damistat sengendra! Cell qui de tu lo terme penss atnyer no sab de tu, dignorana s dexeble. Tornada
166
629 630
Aquell. Mrtir. 631 Passions. 632 Ven. 633 Dante Alighieri. 634 Aconseguir.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Lir entre carts, tres sn les grans carreres635 on veritat per negun temps passeja: Ira i Amor ab si no la consenten, e laltra s general Ignorana.
167
635
Carrers, vies.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
VELES E VENTS HAN MOS DESIGS COMPLIR

Pags XLVI I Veles e vents han mos desigs complir ffahent camins duptosos per la mar: mestre636 y ponent637 contra dells veig armar; xaloch638, levant639, los deuen subvenir, ab lurs amichs, lo grech640 e lo migjorn641, ffent humils prechs al vent tremuntanal642 quen son bufar los sia parcial e que tots cinch complesquen mon retorn. II Bullir l mar com la caola n forn, mudant color e lestat natural, e mostrar voler tota res mal que sobre si atr643 hun punt al jorn. Grans e pochs peixs644 a recors correran
636 637
168
Mestral, vent del NW. Vent de W. 638 Vent del SE, tamb anomenat garb. 639 Vent del E. 640 Gregal, vent del NE. 641 Vent del S. 642 Vent del N. 643 Aturi.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e cercaran amagatalls secrets: ffugint al mar, on sn nudrits e fets, per gran remey en terra exiran645. III Los pelegrins tots ensemps votaran646 e prometran molts dons de cera fets; la gran paor traur l lum los secrets que al confs647 descuberts no seran648. En lo perill no m caureu de lesment, ans votar hal du qui ns ha ligats de no minvar mes fermes voluntats e que tots temps me sereu de present. IV Yo tm la mort per no sser-vos absent, perqu Amor per Mort s anullats; ms jo no cru649 que mon voler sobrats pusqua esser per tal departiment. Yo s gels de vostr escs voler que, yo morint, no mta-mi n oblit; sol est pensar me tol del mn delit, car, ns vivint, no cru se pusqua fer650.
169
644 645
Peixos grans i petits. Conjunt de senyals del judici final (vegeu les diverses lletres del cant de la Sibilla en catal). 646 Faran vots (prometences). 647 Confessor. 648 Segueix la referncia al cant de la Sibilla, que diu a linici: Al jorn del judici, aparr qui haur fait servici 649 Crec. 650 Que sigui possible.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
V Aprs ma mort, damar perdau poder e sia tost en ira convertit, e yo forat daquest mn ser exit, tot lo meu mal ser vs no veher. Oh Du! per qu terme no n amor, car prop daquell yo m trobara tot sol? Vostre voler sabera quant me vol, tement, fiant de tot lavenidor! VI Yo sn651 aquell pus estrem amador, aprs daquell a qui Du vida tol: puys jo sn viu, mon cor no mostra dol tant com la mort, per sa strema dolor. A b o mal damor yo s dispost, mas, per mon fat, Fortuna cas no m porta: tot esvetlat, ab desbarrada porta me trobar, faent humil respost. VII Jo desig o quem por sser gran cost i aquest esper652 de molts mals maconorta; a mi no plau ma vida sser estorta653 dun cas molt fer654, qual prch Du sia tost. Ladonchs les gents no ls calrr donar fe al que Amor fora mi obrar: lo seu poder en acte s mostrar
651 652
170
Sc. Aquesta esperana. 653 Estlvia. 654 Ferotge.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e los meus dits655 ab los fets provar. Tornada Amor, de vs jo n snt ms que no n s, de qu la part pitjor men romandr, e de vs sab lo qui sens vs est. A joch de daus vos acomparar.
171
655
Dites, afirmacions.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
B M MARAVLL COM LAYRE NO SALTERA

Pags XLVII I B m maravll com layre no saltera, e com lo foch per fexuch pes no cau, e com no s mou la que fexuga jau ffermant son loch en la pus alta spera. Major senyal no pot mostrar lo mn, e digne molt que lom sen maravll; ab un poch ms haur creure per ell que periran tots quants en lo mn sn. II A mon juh, ses leys Amor confon: speriment ja del tot s errant. Tot amador ama per son semblant; lo contraffer en per null temps no fn. Vs, qui bastant sou per un mn regir, pors b fer que ameu lome pech? Per acte leig, sentiment haureu cech? No haveu pus excusa n lo meu dir. III Mon creure ferm no pot b soferir un cas tan fort, e per moltes rahons, mas tan b ss que la carn ha sperons,
172
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e no us veig fre bastant a retenir; e daltra part Amor, per sa furor, secretament, sens compte lo cors656 liga en actes tals, quals honestat castiga. E pot esser, ameu de tal amor? IV Si ver ser, prch Du que la calor de tots los fochs creme la vostra carn, si no teniu en un terrible escarn657, que no venau una tan gran eror. Mas vostre cors per ventura s delita husar dels fruyts que na Venus conrea; mas vostre seny deuri aver ferea658 de fer tals fets, e gens nn ja sospita. V Per tal dolor no far vida rmita659; palesament, ser ma vida ctiva, e de parlar no tendr lengua squiva; e ver parlar, de ssi gran dolor gita. Cells660 qui sabran mon ver complanyiment, tots planyeran-mi per ma causa justa, e planyiment de ssi amor ajusta, e rependran natura si consent. Tornada
656 657
173
Cos. Escarni, ofensa. 658 Feresa (valencianisme). 659 Eremita (dermit). 660 Aquells.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
O foll Amor, de vs no sn content, e ja molt menys dels fets de la que m; no s de qui haver pus honest clam; per no errar, maldich-vos egualment.
174
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
AB VS ME POT AMOR BEN ESMENAR

Pags XLVIII I Ab vs me pot Amor ben esmenar, del temps passat, lo seu gran falliment; sa fort dolor, per mon mal pensament, vs mi amant661 se pot acabalar. Yo li perdn si m dat mal dormir, yo li perdn voler mal guardonat, yo li perdn si m damar forat dona tan vil quem fos vergonya l dir. II Si cossa fos lauger a comportar que yo de vs hagus tal vantament quem pogus dir esser vostre servent, lo nom sens pus me bast a contentar. Tal me preu662 que si de ferm vos mir, lo meu desig roman tan alterat que no vol res del que ha desijat, ne del present ne del que pot venir. III Creu de ferm que no m vull apartar del qu sabr que ser-vos plasent,
661 662
175
Amant-me vs. Sembleu.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e si m manau cosa de gran turment, ser molt lleus crech663 de suportar. Donchs en manar no us cal molt enardir664: tot se far lo que ser manat ab que damar no ssia deffenssat665, car mon voler en ls666 no pot servir. IV Acort no us cal en voler-mi amar, si us ne altau667, ne de mon sentiment; de mon voler creu segurament que per null temps vos por desaltar668. Ell amar e no far mentir los meus escrits qui dell han tant parlat, ne scarnir mon verdader dictat, ans en millor lo veureu affegir. V A Du no l plch bellea vos donar sin que fos de Amor serviment, car en tot lls lege a bastament669 en fer tot quant lo mn li pot manar. No sabeu prou si lexau temps fugir, e temps perdut no pot esser cobrat;
176
663 664
Crrec (crrega). Atiar, excitar. 665 Prohibit. 666 Altra cosa. 667 Si us complau. 668 Desagradar. 669 Lletgea (lletjor) a bastament.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e, donchs, restau ab voler termenat de ben amar lo qui us sabr grahir. Tornada Lir entre carts, los meus jorns vull finir amant a vs, sol que me najau grat; e si Amor damar ha-mi lloat, creu-lo ferm, car no fa desmentir.
177
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
A MAL ESTRANY S LA PENA ESTRANYA

Pags XLIX I A mal estrany s la pena estranya e lo remey hauria sser estrany, e qui de fret mor per entrar en bany haur calor, si aygua freda l banya; e si l comen ve per mig, inpossible lo mig segueix e la fi lo comen; ab forces tals Amor mi, amant, ven, que planament lo dir no ms possible. II En contra mi, Amor s molt orrible e tan plaent que m fet ser content, car davant mi tinch b complit present e daltra part me puny dolor terrible. Aquesta s una dolor novella que dins mon cap ha fet novella hobra, desassentant la mia pensa pobra que a ssos mals tenia sa jaella670. III Amor en mi no fa gran maravella, ffermant ses leys en temps passat posades;
670
178
Jeia, forma de jeure?
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
mas per lonch temps eren ja oblidades: per mi Amor son poder torna n sella; e s com Du miracles vlch mostrar per qu ls juheus fermament lo creguessen, ffahent parlar los muts e quels cechs vssen, Amor li plau que perda lo parlar. IV Envers alguns a miracle par, mas si ns membram de Arnau Daniell671 e de aquells que la terra ls s vel672, sabrem Amor vers ns qu pot mostrar. Cella673 que m en egual de la vida, mostre vorrir en fets y en continent: quant li s prop della sbament674, ab continent de aver-l avorrida. V Dins en mi snt una fora nfinida, tant qus pus fort que lo desig dAmor; cascun daquests dAmor pren sa favor, mas egualment entr els no s partida; car mon desig no basta fer menaces a la gran por qui l bat fort e l castigua; daquesta s Amor tan gran amiga que toll poder al desig de sos braces675.
671
179
Arnaut Daniel, fams trobador occit del segle XII, al qual satribueix la invenci de la sextina. 672 Els difunts. 673 Aquella. 674 Esvament (ignorament). 675 Braos.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Tornada Lir entre carts, Amor no t pus laces quem tinguen pres, si de aquests escape; ungles no t ab que ma carn arrape, mas dorm segur de present en sos braces.
180
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
S COM AQUELL QUI PER SA NFINITAT

Pags L I S com aquell qui per sa nfinitat no pot esser de res finit content, s que res fet ab algun element en son delit no lhaur contentat per inperfet lo delit mund posa, e sin n Du sa penssa no ssatura ax Amor, vs amant, massegura; tot lo restant del mn li fa gran nosa. II En vs penssant, ma penssa s enclosa, dompda676 s per vs, ma voluntat no s farta, car ma rah la t cativa b carta677, que res no vol e demanar no guosa. No m maravll si yo ame vs tant, conexent-vos, vehent-vos e sentint; al meu voler lo saber lo desmnt678, lo meu saber al voler va davant. III
676 677
181
Domada, Probablement es refereix a la captivitat consentida en forma documentada, per ms que avui el fet ens resulti impensable. 678 Desmenteix.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Yo m maravll com no mur679 desijant, crehent en vs esser un parads, e no ss hom quen vs aytant sents, que no s mostrs de vs esser amant. No m llou680 de tant quen saber tots los ps, mas per Amor he sentit ms en vs; Amor ha fet, dels seus bons servids, del pech681, sabent, e franch del pus escs. IV A desijar mon desig no s lls, mas la valor vostra ms ne mereix; en estimar hom b no la compleix, no us ms ssats682, qui amant no sclats. Ja per Amor amadors morts ne sn, e yo s viu; en fet no rst egual: la causa don los vnch683 aytant de mal no s tan gran com la que mi confon. V E puys semblant de vs jams no fn, yo dgra sser ss tots684 avantajat; nou penssament Du me pgr aver dat, que no servs a pus a ffer al mn sin, en vs, per tots temps contemplar,
182
679 680
Moro. Lloo. 681 Neci. 682 No us ams prou. 683 Els vingu. 684 Jo hauria de ser sobre tots.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
car yo m conech que meru685 vaga penssa, e ps dolor com no m trb tal defenssa que no m jaqus altra penss acostar. Tornada Lir entre carts, o quem fa vs amar no mentra pas solament per la vista; vostre sperit s aquell qui m conquista, e com de mi no us mostrau desaltar686.
183
685 686
Mereixeu. Desplaure.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
TAL S COM CELL QUI PENSSA QUE MOR

Pags LI I Tal s com cell687 qui penssa que mor688 e ja lln llest689 moltes veus690 la sentena, mas per merc ls donad audiena: creu e no creu que merc li valrr; lo mal e l b van al mesqu691 davant, que fermament no ls guosa esperar. Ax no pusch sens por vos desijar, ne sser no n puch del tot desesperant. II Aytant com puch ir vida llargant perqu lestrem de tots los mals s Mort; no m trb esfor per haver-ne conort, ms m dolor, mort e vida dubtant. E tant com pus de ma dolor creheu e lo remey en vs lo deteniu, lo meu esper692 jau mort molt ms que viu,
687 688
184
Aquell. Morir. 689 Llegit. 690 Vegades. 691 Desgraciat. 692 Esperana.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
ans de sa mort prega-us li perdoneu. III Ladonchs morr, com693 parlar no m volrreu, e tinch per foll qui de mort no s defn: aquella s derrer dn e turment; no meresch yo que los meus jorns fineu. No guardeu694 mi, sin ma benvolena695; mi offenent, offendreu lo voler qui, vs amant, de mi s homeyer696, e, conexent697, vos fall reconexena. IV On s Jasn698 e sa desconexena699? On s Theseu, qui trah Adriana700? E Dido701 fnch desperana tan vana
185
Quan. Mireu. 695 El meu amor. 696 Homicida. 697 Svia, instruda. 698 Json, heroi grec que fu contruir la nau Argo, per anar a cercar el vell dor. 699 Ingratitud; Medea li don el vell dor, prenent-lo al seu pare Eetes, i fug amb ell cap a la Clquida. Deu anys ms tard, Json deixaria Medea per casar-se amb Creusa. 700 Teseu, rei de ltica, sofer a matar el Minotaure, que samagava al laberint de Ddal; Ariadna, enamorada de Teseu, li proporcion un cabdell de fil per poder tornar-ne i no perdre-shi. No obstant, de tornada a ltica, Teseu va abandonar Ariadna a lilla de Naxos. 701 Princesa fencia, fundadora de Cartago.
694
693
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
que la trah Eneas702 en crehena. Los fets passats de present me consolen. Irat me trb vers femen linatge; los fins amans703 no n en ell estatge: sembren los bons, cullen los mals e molen704. V Savis sn cells qui les festes no colen705 daquell amor qui en les dones cau; ab desleals sovent elles n pau, lexant aquells qui per ben amar moren. En recort s aquell Pau de Bellviure706 qui per amar sa dona torn foll; tal cam tnch, soptat rompent lo coll. De tot mon dn, duptem no us veja riure. Tornada Plena de seny, no mabreugeu lo viure, car, mentre visch, vostra llaor sallargua,
186
702
Enees fou arrossegat per una tempesta a les costes de Cartago; Dido senamor dell, per Enees seguint instruccions de Zeus- segu cam, i Dido, abandonada, es va sucidar. 703 Fins amants, els de lamor gentil o cavalleresc. 704 Smil agrcola. 705 Que no respecten. 706 Poeta catal poc conegut, dels segles XIV i XV; alguns manuscrits lanomenen Benviure. Sen conserva un poema. Benviure s un llinatge conegut (un Benviure fou secretari reial), el castell del qual safegiria als dominis del dErampruny, al Baix Llobregat, que fou propietat de la famlia Marc. Aquest Pau embog damor i mor amb el coll trencat, si fem cas del qu explica Ausis.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e vs lloant, no m trob la boca marga, ne trt la m com707 de vs vull escriure.
187
707
Quan.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
CLAMAR NO S DEU, QUI MAL CERQUA E TROBA

Pags LII I Clamar no s deu, qui mal cerqua e troba; dns vs, mon cor, no us senta pus clamar! Vostres gemechs no s poden conportar, e vostres colps se mostren ss ma roba. Hajau esfor, car lo pijor s Mort; puys a Du plau, preniu-hi paciena; Ell s aquell qui fa de vs sentena: creure deveu que no fa negun tort. II Ans que lo mn, fn vostra mala sort, puix fn en Du lo vostre cas present, e lo saber de Aquell no consent que sia menys vostre cas ne pus fort, sin aytal com per Ell s sabut. La tarda708 s la vostra enemiga; la que amau vejau si us s amiga: lana li veig portar e no escut. III
188
708
La tardana.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
En aquell jorn ser n pijor caygut, car, yo morint, tot mon delit morr; algun plaer lull no maportar, que de aquest moltes veus709 me najut. Com se far, quen un tan gran risch mta tot lo meu b, ab tal dupte de perdre? Lo meu esfor cascun jorn snt esperdre; null penssament no veig que b m prometa. IV Quant me fer Amor ab la sageta, no vu lo lan ans de sentir dolor; untada fon de una gran dolor: material dol portava la treta710. No m conselleu, si no m consellau viure; saber no m plau lo jorn de maspra fi; aquella que veur tal cas en mi, s que lo plor aur pus prop de riure. V En un mal loch, amich, vos veig assiure, s que tot hom vos ne t per grosser, com vs creheu que dar mal saber, quant de la mort no us veur b delliure. En ell est la vostra mort e vida; sapiau, donchs, si us vol haver merc; no us consll pus sin saber lo b que us vol la que vs tant haveu servida. VI
709 710
189
Vegades. Projectil.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Si b del tot por esser perrida711 per mon saber ma vida y ma sperana, e veig la mort ab la vida n balana, llou712 lo consell, car s bo en partida. Neg no s deu lunyar de sa natura; a lhom s dat per son dret naturall desijar b, volent saber lo mal; daquest saber vull donchs haver gran cura. Tornada Als amadors, Amor los assegura que no auran en ell seguretat; en llurs volers no cabr fermetat: donchs com ser entr ells cosa segura?
190
711 712
Perida, morta. Lloo, aprovo (terminologia jurdica de lpoca).
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
AB TAL DOLOR COM LESPERIT SARANQUA

Pags LIII I Ab tal dolor com lesperit saranqua e dins lo cors comena fer cam, e roman fret lo loch don parteix-si, la viva carn salterra n groga y blanqua; molt e pus fort dolor mon desig sent com ha partir de la mia sperana; no s del tot, mas en lo cam s lana; ja mon esper demostr alterament. II No m pens que Du me done tal turment quem veja l mn si prt713 lo meu desig; no m restar sin que mude lig714, car de tot lls mon esfor s potent. Tots los assaigs que amadors n fets, tots me sn pochs sin mort acordada; si m fall Amor, no m fall pensa irada per castigar mos passats maliffets. III
713 714
191
Perdo. Lligam.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Tan gran amor hauria n deserets715 que tal affer menys de senyal passs. De b o mal sen deu mostrar gran cas; Amor li plau ques mostren sos secrets. Tant mon voler Amor ha hobet, que no m dolrr sa perillosa plaga716, si per null temps la fama no ssapaga, com sent Francesch717, de la su jaquit. IV Vs, dona, sou mon du e mon delit; donchs no us dolgau si prt lo mn per vs. No m teniu tort en les mies dolors, e, vos dolent, me feu pus dolorit. Res no m dol tant com si de mi us doleu; lexau a mi acomanat Amor, car de aquell no m trobe gran paor; de ira prech quem vulla guardar Du. V S com a lhom frentich ls molt greu, quant a fer mal se vol esser levat lo fort ligam que li hauran possat, y ell mal no sent fins la follia veu718, ne pren a mi quant s torbat per ira: yo m trob esfor, tant que no snt treball quant me jaqueix, si be tot jorn ho cll; romanch tant lls, que sol mon cor sospira.
715 716
192
Prdues; el deseret s la prdua de lheretat (del patrimoni). Ferida. 717 Sant Francesc. 718 Fins que veu la follia.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Tornada Lir entre carts, ma voluntat se gira tant que yo us vull honesta y desonesta; lo sant har719, aquell del qual tinch festa, e plau-me o de qu vinch tost en ira.
193
719
Odo.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
QUI, SIN FOLL, DEMANA SI MENYR

Pags LIV I Qui, sin foll, demana si menyr, essent absent, daquella qui m fa viure? E, si no plr qui s lo qui m veu riure, si b no ps continua dolor? Tots mos delits en hu transportat; Amor li plau en mi fer aquest cambi; lo mn no t res valent720 lo recambi de lesperant lo b721 tan desijat. II Tant s lo b qui ms davant possat, que sens dolor visch aquell esperant; si no latench722, ser tan malanant723 quen aquest mn, infern haur trobat. Contentament la una part me dna, per laltra s ma vida tribulada: ab mort est en balana posada, tement que por ma sperana confona724.
194
720 721
Que valgui. Lesperana del b. 722 Assoleixo. 723 Malaventurat. 724 Confongui, derroti.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III De punt en punt ma sperana m bandona, e ven-me por daquell mal que yo m tem. Qui s aquell, en poch amar estrem725, que segrtat prenga per companyona? Per molt amar, en altre mi tresport, s quesser pns tot la persona quella; seria l mn una gran maravella que no agus por de la mala sort. IV Viure n delit porta b si por de mort car daquell s enemich sobir, e si Amor delit jams port, yo s aquell qui n puch fer lo report. O Mort, qui est de tots bns envejosa, y en tal voler te segueix la Fortuna! Cascuna prch que mudeu ley alguna, no ressemblant a la qui ms dapnosa. V Saber-se pot ma vida perillossa cant en mans denemichs tan mortals; pobres e richs senten sos aspres mals, e casc dels ab maner argulossa726. Seguesquen-mi tots los que amaran, mon ris o plor, qualque dells727 me seguexqua,
195
725 726
Extrem, extraordinari. Orgullosa. 727 Qualsevol dells.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
car yo sn728 prest de tastar fel o bresqua729 per los qui mal o b dAmor pendran. Tornada Lir entre carts, passions dAmor fan Tembre y Fiar estar dins un hostal730; de gran remor duptar un punt no cal, e guay731 daquells quentre llurs mans estan!
196
728 729
Sc. Fel i mel (que es troba a les bresques que fan les abelles); paradigmes de lamargor i la dolor. 730 Estar junts. 731 Ai!
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
PER MOLT AMAR, MA VIDA S EN DUPTE

Pags LV I Per molt amar, ma vida s en dupte, mas no cregau que de la mort me tema; a poch a poch, ma sperana s fa sema732 e m vol fugir, mas no fa en orrupte733. Haja mal grat de ssa compassi, puys no m serveix a mon afany guarir; lo detardar734 no veda lo venir, e creix desig, e doblam passi. II Du m donat tal disposici, que mon voler sesguarda sol amar, e fahent ls735, serveix a companyar lestat dAmor; en tot lls, aband. Amor yo m, ell a mi punt no ama, e per ell m linatge femen; generalment sia ents ax: aquella vull quen sa culpa m desama. III
732 733
197
Prima. Sobtadament. 734 Retardar. 735 Altra cosa.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Ab tort e dret, mon cor dAmor se clama, tort en passat y ab dret gran de present: no perqu fos en algun temps content, per null temps hch tempre736 la mia flama. Del temps passat yo no m clam de Amor; ell me valgu, mas nch-me737 la temena; envergonyit, no mostr benvolena738, ne fu739 saber mon voler e dolor. IV E per finir mos jorns ab gran tristor e per haver dAmor algun just clam, yo, desamat, vol questretament m, s que, amant, del mn perda sabor740, mi avorrint ab abastat conrt, e fora vs, tot quant Du aja fet. Mon avorrir, en compte vos no mt741: ms que mi us am; si no m creu, feu tort. V O amadors! No us caygua del recort un fet tan car per sola stranyedat: yo, gran parler, dos anys s mut estat; no cregau, donchs, que dolor done mort. Yo sn742 aquell qui m fra desexit
736 737
198
Tebior. Mofeg. 738 Amor. 739 Vaig fer. 740 El gust. 741 No us poso. 742 Sc.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
de lespirit, al cors cargua fexuga; mas no ms luny un ora desastruga743, que perdre l mn ser mellor partit. Tornada Lir entre carts, molts trobadors n dit quel b dAmor s al comenament; yo dich quest prop del contentament. Daquell ho dich qui mor, desig finit.
199
743
Malaurada.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
MA VOLUNTAT, AMANT-VOS SE CONTENTA

Pags LVI I Ma voluntat, amant-vos se contenta, havent desig de possehir la vostra; e s content de tal com se demostra. Lo freturs desig, prch Du no senta, si b damor terme no pusch atnyer en aquell loch on amadors conexen: lur gros desig complit, damor se lexen, e yo ladonchs me snt damor estrnyer. II Amor no l cal gemechs ne sospirs fnyer744, vent penjar son estat prim en layre; cantar no deu ab alegre becayre745, mas ab bemols746 alegria constrnyer. Sol en ns dos, Amor se manifesta, e ns vivents, no li fallir casa; e si del mn s nostra vida rasa, tolrr favor a recort daltra gesta.
200
744 745
Fingir. Signe musical, contrari del bemoll. 746 Signe musical que indica la baixada de mig to duna nota.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III Lo meu delit no cab en nulla testa, ne pot muntar ma glria n pus alt signe, pus no m defall sin que Du consigne que fermetat me sia n favor presta. E si s ver que du sia Fortuna, suplich-lo molt repose son offici: lalt derrocar me par terible vici, fahent morir dos cors en vida una. IV Tot simplament e sens dolor alguna visch en delit, ab ma voluntat solta, que lo cor fosch qui la tenia nbolta, clar possech, fent-me lum sol e luna; e no veig ls que pur amor entrega s transportant en la person amada; res no m defall a vida contentada, la m de Du a mi res no denega. V Vlgra sser orb, faent Fortuna cega, perdent lo pas on tan alt m fet metre, e si del loch aquell me fa remetre, en aquest temps la mort me regonega. Ans quels costats senten la dura terra, en est espay ma vida pendr terme; lo meu estat ab la mort lo conferme: perdent aquell, de la Mort me plau guerra. Tornada
201
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Lir entre carts, en lespay de la terra no ha delit que dure ne contente; sols s lo meu que no vull que saumente; mas del durar, quant hy pns, dol maferra.
202
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
POR DE PIJOR A MOLTS FA PENDRE MORT

Pags LVII I Por de pijor a molts fa pendre mort per esquivar mal esdevenidor; si b la mort ressembla cas pijor, cell qui la pren la t per bona sort, e de a, Cat747 mostr cam e li ms nom hs de la libertat, car de tot ls pot hom esser forat sin n morir, qus en lo franch juh. II Alg la pren, e reb nom de mesqu, fugint perill qui ls davant posat; altre ser de cor nobl animat, que vol morir per la valor de si: venint en mans denemich seu potent, sobrat lo cors, guerreja b lo voler; de vencedor encara s veu poder: vol perdre l cors, per lespirit vencent748. III
203
Marc Porci Cat dUtica (95 aC - 46 aC); dit Cat el Jove; derrotat per Escipi, es va suicidar per no rendir-se. 748 Victoris.
747
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Jess en Creu fn pus fort e potent que no aquells qui ll feren mort pasar, car son voler no l feren cambiar ne fn complit lur dampnat penssament. No roman fart lo forador del cors si voluntat per cas semblant no fora, ans s vencent aquell qui tant sesfora, que de la mort no vol tembre son mos. IV Del viure lonch749 ja snt lo gran reps, qui daquest curt lo viure avorreix; e la dolor de la mort se parteix com750 lo qui mor compte de mort ha clos. Ladonchs virtut la fora multiplica del virtus, qui s opini ferma, en qualque part on virtut lo conferma, que sol a Du, de lesperit suplicha. V Alguns passats, que voluntat iniqua los fu morir o loppini vana, aquests no llou751, mas los de penssa sana, volents morir per fer lur arma752 riqua, perdent un poch per lInfinit atendre, guanyant lo goig que al Fill de Du costa753. Gran s lo b, segons aquesta 'costa,
749 750
204
De leternitat. Quan. 751 Lloo. 752 nima. 753 Acosta.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
que per la mort de tal Hom sagus vendre754. Tornada Dolor e por sn bastans per offendre totes virtuts que lnima nbellexen; los qui n sn nets, en glria tant crexen, quen aquest mn no poden mal atendre.
205
754
Judes el va vendre.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
S COM LOM RICH, QUE PER SON FILL TREBALLA

Pags LVIII I S com lom rich, que per son fill treballa, e sol per ell vol que lhaver755 servesqua, e quant la Mort vol quel fill jorns756 fenesqua, dna sos bns e tot goig de si talla, ne pren a me, qui ln tot mon delit, perdent a vs, lo goig de mon entendre; car mon voler en ls757 no pot entendre, ans tota res ms enug e despit. II Amor, a mi vostre cors758 ha bellit759 tant, que lo blanch daltre cors, negre par760, e la negror quen lull belles apar761 semblam vermell, mostrant cor enfortit. A la valor la fama s enganosa;
206
755 756
Els bns, el patrimoni. Aviat, dhora. 757 Res ms. 758 Cos. 759 Abellit, agradat. 760 Sembla. 761 Sembla.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
aytant valeu, que no ss dehidor762 que us llos prou, sin vostr amador. Aquest parlar no us faa ergullosa! III Ma vida s amarga e plorosa si pert a vs, e per vs pert lo mn; tots los camins daquest, tanquats me sn, si fll a mi la sperana duptosa763. Lo malfactor qui a sa sglya764 cuyta, torbat, no s mou si della pert cam; ne pus ne menys de cert ne pren a mi: torbat me snt, perdent compte de fuyta. IV Ma voluntat ab la rah no luyta, cascuna fa lo ms de son poder: ma voluntat pus damar no pot fer, son poder fa, e ma rah lan cuyta765. Dun ventre trist exir m fet natura, per vs amar, fn lo meu naximent; no ss als Fats com no ls fn de present en fer que vs damar agusseu cura. V
207
762 763
Qui digui. Incerta. 764 La seva esglsia (les esglsies eren lloc dasil: dins la seva sagrera, ning podia ser arrestat). 765 Lin dna pressa.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Sobresamor766 dos estrems me procura, e lo mig dells no pusch haver trobat: dun poch esper767 no puch esser lanat per gran desig que li dna mesura; e daltra part lo desig s tan gran, que no consent ab si ferma creena, que per null temps me hajau benvolena768; de h en ls769, vaig ax redoln. Tornada Lir entre carts, delits damor estan partits seguons don surt la voluntat: alg dells mor ab lo desig finat; altre delit, perdurable roman.
208
766 767
Amor exagerat. Esperana. 768 Em tingueu amor. 769 De lun a laltre.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
S C L MALALT QUEL METGE LO FA CERT

Pags LIX I S c l malalt quel metge lo fa cert que no s pot fer que de la mort escp, si donchs no beu de ver un anap770, e lo perill no li est cubert, ne pren a mi, qui vull esperiment771 molt perills e sens ell no pusch viure: lo dilatar, per mort se pot escriure, e tm lassaig ab la mort egualment. II Qui s aquell, estimant lo turment e lo perill en que marma772 est, vent-se prop don veu que tost perdr o per qu fn venguda l mn present? En dupte stich; la mia m tremola, que no consent que mate mi matex, e daltra part, mort certa no m jaqueix773; yo m desespr de ma sperana sola.
770 771
209
Recipient per beure. Experincia. 772 nima. 773 Deixa.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III En lo meu coll veig penjar una mola, e lo gran fons on ser trabucat, si donchs merc no vol haver tallat la corda fort; mas coltell no esmola. Merc demn ab veu espaordida, mostrant negar al qui per mi s request; vs no guardeu que mostra pauruch gest, mas pietat sia en vs complida. IV Puys que per vs pot esser ben sentida la part damor que yo no puch mostrar, vullau hun poch la pensa empaxar774 en quin fill775 prim penja la mia vida. Yo sn776 aquell qui del carre ln tret y ab torbat pas va pendre cruel mort, que no he pus remey n altre777 conort, sin merc del qui l juh ha fet. V Jams damor fn un cas tan estret com s aquell del qual no puch fugir: per h sn778 cert de la vida finir; laltr s ver per apagar ma set. O vs, qui sou causa de mon perill
774 775
210
Ocupar. Fil. 776 Sc. 777 Ni altre. 778 Sc.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e fins ac no merexeu gran culpa: poqua merc per avant vos enculpa, si per defalt daquella prench exill779! Tornada Lir entre carts: no veu degun perill fin780 amador, e si l veu, punt no l tem. Tot cas s poch, essent lo pus estrem; la torre gran li sembla gra de mill781.
211
779 780
Exili. Gentil. 781 Gramnia de gra molt petit (Panicum miliaceum).
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
MES VOLUNTATS, EN GRAN PART DISCORDANTS

Pags LX I Mes voluntats, en gran part discordants, dona, per vs les he fetes concordes; per vs han pau, solent esser discordes, per vs conech lerror on era bans. Per vs conech tot lo delit de viure; mos penssaments concrdia n conexen, ja de contrast, s com dabans, no s vexen, ans, als amichs, de pau poden escriure. II A ymaginar no m cal duyms782 assiure per aplegar ma pensa molt confusa: de la virtut de fermetat molt usa; de dos afanys, del primer s deliure. Per encercar, no m cal treball de penssa: trobat s ja tot obs783 de la mi arma784; e per guanyar ses flaques mans fort arma, e per haver al cors785, de mals, deffenssa.
782 783
212
Dara en endavant. Necessitat. 784 nima. 785 Cos.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III E si del cors ma fortuna dispensa que per son mal marma perda batalla, ja sab qu fer e ma lengua no calla: viure n lo mn aver en gran offenssa. Mal consellat, mon cors vlch pendre lana, e, ple de por, ab ses armes vlch noure786, mas prs consell que les torns al foure787; prenint escut, armes doffendre, lana. IV No mha jaquit del tot ma esperana: ab ella nsemps espirar ma vida; mas yo conech la mi arma788 nfortida, que tot perill se t n molt gran bonana. Dolgas tot hom com yo b no atench, no s dolga lg789 de mon terrible mal; null junyidor790 no fu encontre tal, don fos content com yo, vent lo rench791. V Si mos mals fats ab fora ltra no tnch, malauyrat no m vulla lg792 jutjar; si vagabunt me veu lo mn anar,
786 787
213
Ofegar, enfonsar. Beina duna arma de tall. 788 nima. 789 Ning. 790 Combatent en una justa. 791 Espai on es lluitava, en les justes. 792 Ning.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
en tan segur port home jams vnch. Mon desig s en molta part complit, trobant molt ms del que fu desigs; si no atench, no pns alg793 que fos ab tal dolor sens molt major delit. Tornada Lir entre carts, lo que de vs he dit, plci a Du no m faa mentidor, y el qu sufert essent-vos amador, per mal esguart no m sia malgrahit.
214
793
Ning.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
O FORT DOLOR! YO T PRCH QUE MI PERDNS

Pags LXI I O fort Dolor! yo t prch que mi perdns si no n seguesch la tua voluntat: la que yo m, contra tu ha manat; donchs, si no mur, no m despuls794 dels teus dons, puys a mi vull en dues parts partir e dn a tu lenteniment per prt795, e lo meu cors796 de la mort lo aprt; a fort Amor yo no puch contradir. II La que yo m, mi no consent morir; dnam a tu, lanat a ton voler, e sab que tu no m sers mercener797; no m desemprs fins a vida finir! En aquell punt, hages compassi daquella que jams de mi laur; com798 lesperit del cors exir volrr,
215
794 795
Despullis. Partit, dividit. 796 Cos. 797 Mercenari. 798 Quan.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
oblida-mi, menbret de la qui s799. III En aquest mn la mi nima t d y ells penssaments quet sabrs occupar; de res del cors no t vuyles empaxar800, car viure vol e que digues que no. Del cors mesqu no sies descontenta, car tot s teu, sin lo moviment, e sos gemechs no vaguen, yo durment; ta voluntat mon sopni la contenta. IV Puys per ms crits merc de mi sabsenta e Du per vs vol punir mos demrits, e los meus fats contrasten a mos mrits, licenciats dolor qui m desasenta; car una s ma vida y ma sperana e dnals mort qui ls tol la companyia, e vs dieu que us plau la vida mia; ells departits, la mort, del mn me lana. V Creu de ferm que s n ferm acordana que perda ls ulls si prt a vs de veure, e per null cas lauger no vullau creure quem lny de vs; vida us dn per fermana801. Quant pns que mort me pot fer ser absent de vs, qui m sou pus cara que la vida,
799 800
216
Recordat (daquella) de <la> qui sc. Ocupar. 801 Garantia, penyora.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
daquella fuig, a la qual ma veu crida; guanyat me t lo primer moviment. Tornada Lir entre carts, tant vos m purament, que ms dolor com no m poru amar sin damor que solen praticar los amadors amant comunament.
217
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
QUI M MOSTRAR LA FORTUNA LOAR

Pags LXII I Qui m mostrar la Fortuna loar del sobiran do per ella rebut? E tinch per foll tot hom e decebut que poch ne molt contenga b mi de par802. Yo s molt prop de viure b content; embarch no m fa803 ms duna passi que sembl a mi que ve menys de804 rah, puys ha raell805 en vostre falliment. II Ab mi no s pot comparar hom vivent, puys la que m, crem806 qus la mellor, ab molt gran seny e honestat de cor, e yo lm tant quella ms benvolent. En lo comen fn bona ma ventura, seguir-lo deu la fi a mon comen, e si no fa, mort, qui tota res ven, donar-mi la terra n vestidura.
218
802 803
Semblant, equivalent. No em domina. 804 Sense. 805 Arrel. 806 Em crec.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III Mas Du no sab en lo mn creatura sens defallir alguna part de b; don lom s foll qui ha laugera fe, abandonant Aquell ultra mesura. Per qu yo m trb no fart de son voler, e no crech b lo que ms dit per ella, e cut haver da justa querella, mas creure ferm no tinch en mon poder. IV Terme n amor, alg807 no pot saber, e cell808 qui l creu, en amor no sab res; qui n tal cam, a passejar s ms no troba fi, e penss aquell haver. Dos cors units en una voluntat deu fer Amor; e lo qui sen parteix, en ell Amor de continent809 pereix: no ama fort lamador limitat. V Amor se t per pus injuriat per hom en qui trobe lo seu cor fret, que per traydor on fos tot malifet, puys lo fors desser enamorat. Qui tbeu810 s, dAmor s enemich, e porta b si contr Amor lo fallir;
807 808
219
Ning. Aqeull. 809 Immediatament. 810 Tebi.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
si no s cregut, tolgas denfellonir811, car de cor franch hom no creu lom enich812. VI Si lo meu hull no tinch per ver amich e del que s no vull esser membrant, no creur vs esser vers mi errant e trobar m de peguesa813 molt rich. La mi amor a mi creix la sospita, e lo que s, que de mi no s pot tolrre, e de mon cas no us voleu assats814 dolre per poqu amor que dintre vs habita. VII M oppini s en mon cor escrita, que, sin vs, ls815 no la men pot raure816; vs me podeu en tot arror fer caure, puys que Amor forar-m se delita; e tant desg817 que sia mat818 per vs, que ms forat duptar que ax sia; Amor me fa de veritat falsia, no baste n pus819 quen esser sospits820.
220
811 812
Que no senutgi. Inic. 813 Niciesa. 814 Suficientment. 815 Altre. 816 Arrencar. 817 Desitjo. 818 Amat. 819 Noms puc. 820 Tenir sospites.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Tornada O foll Amor! En lom molt desijs cabre no pot en ell sats821 conexena; sa passi li torba sa sciena, e majorment lo qui s amors.
221
821
Assats, molta.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
QUI M TORNAR LO TEMPS DE MA DOLOR

Pags LXIII I Qui m tornar lo temps de ma dolor e m furtar la mia libertat? Catiu me trob, licenciat dAmor, e, del822 partit, tot delit ms lunyat. S c l senyor avorreix lo servent, que null castich ne crech li vol dar, ax Amor me da bandonament, que son poder en mi no l plau mostrar. II En ira st de Du lo peccador com823 en est mn treball no li s dat; dels bns de Du no sia sperador: no ha lloguer824 qui no ha treballat. Ax, dAmor qui no sent lo turment, en sos delits no s cure delitar; tot amador prenga n a esment: que sens tristor no s pot molt alegrar.
222
822 823
Dell. Quan. 824 Sou.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III Dolor s gran de tot fin825 amador, com826 desesper li s davant posat; mas, per merc, Amor ls donador, que, desperar delit no s lanat; goig e tristor li estan de present, esper827 e por luny li volen mostrar son mal ho b, dels quals h tostemps828 sent, e lo que pert, aprs torna cobrar. IV Aprs lo mal, qui sent de b sabor no pot ser dit del tot malahuyrat829; lo past830 damor no ha tant amargor que ss tot dol no sia stimat. De tal sabor no m conech sentiment, e pus amarch que fel he de gustar, car yo sofr831 dolor denyorament ne832 veig cam per algun b sperar. V Qui dAmor fuig, dell s encontrador833, e yo qui l crch dins mi, no lhe trobat;
825 826
223
Gentil. Quan. 827 Esperana. 828 Sempre. 829 Malaurat. 830 Aliment. 831 Sofreixo. 832 Ni. 833 Ell el trobar.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
en lochs lo veig difamat per traydor, e fuig de mi, qui l ms qualtr honrrat. Yo no l demn dona n lo mn vivent, mas que dins mi ell vulla reposar; sembla la Mort, quencala lo fugent e fuig daquell qui la vol encontrar. VI Cremat vull ser dAmor per sa calor, car dins son foch yo m trobe refrescat, s com lo sant, havent en Du ardor, en son turment se troba consolat. Tant quant Amor s fort y en mi potent, lo seu delit prop mi snt834 acostar; si l trb escs, altre m fer content, fora de mi, mon delit he trobar. VII Aytant pot fer dAmor sa gran favor, que bastar fer que lenamorat no l toquar esperana ne por: tant estar en goig present torbat! Yo m s blidat havent tal sentiment; propri s a mi tal estat desijar; a lignorant desig no l ve n esment, enemich s de Amor ignorar. VIII Lome no pot ser al mn vividor835, si de humor mal ser netejat;
834 835
224
Sento. No pot viure al mn.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
lo bo y el mal conserven la calor dom radical836, que sens ells s gastat837. Ax dAmor, qui lo seu mal no sent, no pot en ell sa passi durar: desig lo t, qui s de b falliment, y ell b ats, tal desig ha cessar838. Tornada Amor, Amor, yo s ver penident com de ingrat vos he volgut reptar per no trobar loch a mi convinent; s lo defalt, com yo no pusch amar.
225
836 837
Calor radical, el calor del cos. Consumit. 838 Deu cessar.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
LO TEMPS S TAL, QUE TOT ANIMAL BRUT

Pags LXIV I Lo temps s tal, que tot animal brut839 requr amor, casc trobant son par; lo cervo brau snt840 en lo bosch bramar, e son fer841 bram per dol cant s tengut; agrons842 e corps843 han melodia tanta844 que llur semblant, delitant, enamora; lo rossinyol de tal cas sentrenyora, si lo seu cant sanamorada spanta845. II E, donchs, si m dolch, lo dolrre ms degut com846 veig amats menys de poder amar847, e lo grosser848 per apte veig passar:
Irracional. El crvol (Cervus elaphus L.) mascle sento. 841 Ferotge; el bramul del crvol s atronador. 842 Ocell daiguamoll, blanc i camallarg (Ardea cinerea). 843 Corbs (Corvus corax). 844 Ironia del poeta; tant lagr com el corb grallen de forma estrident. 845 Ms ironia: les passades del refilet nocturn del rossinyol (Luscinia megarhynchos), cridant a la femella, sn un dels son ms harmoniosos de la Natura. 846 Quan. 847 Amats sense poder amar. 848 Obts, estpid.
840 839
226
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Amor lo fa esser no conegut. E da m ve piadosa complanta com desamor exorba849 ma senyora, no conexent lo servent qui ladora ne vol penssar qual s samor ne quanta. III No com aquell qui son b ha perdut, metent a risch, si pora guanyar, e, vos amant, quem volgusseu amar delliberat: no s n amor vengut. Tot nu me trob, vestit de grossa manta; ma voluntat Amor la t n penyora, e o de qu mon cor se adolora s com no veu ma fretura qus tanta. Tornada Lir entre carts, ab milans850 ca la ganta851 y ab lo branxet852 la lebre853 corredora: assats854 al mn cascuna s vividora, e mon pits flach lo Passi855 de Rams canta.
227
849 850
Eixorba, encega. Ocell rapinyaire, de la familia dels falcons (Falco milvus), usat en cetreria. 851 Cigonya, conjunt despcies del gnere Ciconia. 852 Gos petit. 853 Llebre (Lepus timidus). 854 A bastament. 855 Narraci de la Passi de Jesucrist.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
NO S GOSAT EN DEMANAR MERC

Pags LXV I No s gosat en demanar merc a ma dolor, que del tot mabandn; un poch espay la prch de temps quem dn a poder dir lo mal que della m ve. E si mon cor en sa fora retrn y el torbament de lenteniment pert, por saber qui damor no s cert; Ira i Amor com dins mi han contorn856. II S com lom cech no coneix nit ne jorn si dels vehents ell no s avisat, dIra y Amor no ss qual m ssobrat857; hajan avs dels qui mestan entorn! Yo desg molt quAmor mabandons, car sola s la causa de mon mal, mas de poder Ira no t cabal quen contr Amor yo tant me rebells. III E si remey a ma dolor trobs, fra content, car yo n desg exir:
856 857
228
Alternana? Superat, venut.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
los vostres fets me fan vos avorrir e no s pot fer858 que ab vs pratics. Mon partiment no pusch ben acabar: en vs penssant, estrany turment natench, e quant lestat de mi saber mestrnch, ladonchs yo caych en mi pus ignorar. IV No s remey potent mi consolar859, si altr amor nova no conseguesch. O tu, Amor, colp860 vell guareix ab fresch, o de aquest me vulles bandonar! Veges mon cor en quina dolor jau; en ton ostal no mereix tan dur llit. Qui s lom viu, don sies mils861 servit? Tant s humill, quesfor no l pot fer brau. V Plagus a Du quab mi mateix fes pau, mi acordant ab cor ferm a la mort. Yo mr e pns si l mn ha cas tan fort com de Amor e dIra sser esclau. Afany t sats862 lom dos senyors sirvent863; e quant ms, donchs, essent ells enemichs? Quant h complch, laltr s vers mi inichs864;
858 859
229
s impossible. Que em pugui consolar. 860 Cop. 861 Millor. 862 Assats, molt. 863 Servint. 864 Inic (sense equitat).
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
no ss com bst complaurells egualment. Tornada O folAmor! Si s ver quel jovent s ocasi de tu a mi forar, si b lo mn res tant no pot prear, vellea m plau, qui de mals s sement.
230
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
ALG NO POT HAVER EN SI PODER

Pags LXVI I Alg865 no pot haver en si poder altre amar contra sa voluntat, ne n sser tan fort, ab tanta potestat, a desligar los nus cAmor sab fer. Qui s lo foll qui m repte si no m? Qui s lo foll reptant-me de amar? Tal passi neg la pot forar; per qu dalg, si b no m vol866, no m clm. II O ver Amor, tu invch e reclm! Puys ms plagat867, vulles mabandonar: aquell engent que sol medecinar los pacients que per tu mal passam. No sia sols yo en ta desfavor! Ta piatat, mans juntes la requr; no m dns merc, mas guard del servir; tant m quant868 pot hom fer amar Amor. III
865 866
231
Ning. Si no mestima. 867 Puix mhas ferit. 868 Tant estimo com.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
O tu, qui est sobirana dolor, quant deseguals los volers fas unir! No t veja tal, o matorga morir; dola m ser, de la mort lamargor. Mostra m la lum de vera esperana, no pas aytal com de tu vana m ve, mas que rah la consenta prop sse869. No m vulles dar enganosa fiana. IV S c l malalt de viure t fermana per alguns mals que familiars t, -si algun mal daltr accident li ve, en por de mort limaginar lo lanane pren a me, que mera ja no res lo mal dAmor, vivint sobre aquell, e per mal nou, a morir vinch per ell, per no sser tal e com870 molt major s. V O tu, Amor, a qui Dus ha perms que de infant usar fs871 lome vell, e lo sabent dignoscent no sapll puys que de tu ell no sia defs! Tu est aquell ayre molt pestilent portant al mn una plaga872 mortal; esser menys dulls, ans del colp, molt hi val, mas al ferit mort sola s guariment.
869 870
232
Prop de si. Quan. 871 Faci. 872 Malura, pesta.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Tornada Amor, Amor, lo jorn que lIgnoscent per b de tots fn posat en lo pal, vos me fers, car yo m guardava mal, penssant quel jorn me fra deffenent.873
233
873
Amor el va ferir en Divendres Sant.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
JA, DE AMOR, TBEU JAMS NO SIA!

Pags LXVII I Ja, de amor, tbeu874 jams no sia! Fret o tan calt, cremat tot fins en cendra, al qui Amor los seus estrems engendra, no sent dolor ne viu en malaltia. Qui ama poch, amor poqua l contenta, no s gels, compleix lo que desija a bastament, fins en tant que s fastija875; toquar-se pot o don ell se contenta. II Lalt876 amador, dolor punt no l turmenta, car la major, de mort no ls estrema; tant ardentment lo foch damor lo crema, que tot ls fret quant pot toquar ne senta; hix fora ssi, res de si no l delita, si donchs delit en laltre no li porta; sa voluntat envers si est morta, en la gran cort fa la vida ermita877. III
874 875
234
Tebi. Sen cansa. 876 Lelevat, gentil. 877 Eremita (dermit).
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Lo penssament dels amadors cogita, s que un cors878 fa dels dos qui molt samen; los spirits dins en aquells se clamen879 com880 n lo cors de laltre no habita. Tota res va en lo loch on cobeja, fugint mals trists, volents bns on reposa; marma881 qui s en mi pus noble cosa, lo vostre cors882, qui s son centre, nveja. IV Tal grau damor, qui no l sent, no l cobeja, e per alguns se sab mils883 que no senten, car per lo menys saben lo molt e tenten, puys different lespcia no s veja. No s pot saber, ab tantes circunstances, com lo sabent per dues conexences: per passions e per veres sentences. Lo no espert jutja ple dignorances. V Pedra de toch884 tinch, e damor balances, per saber ell quant s e sa natura, mas vostr amor s a mi cosa scura; mon cor ubert vos est per ses lances, qui m vol fer dir: Lo vostre cors turmente;
878 879
235
Un cos. Es queixen. 880 Quan. 881 La meva nima. 882 Cos. 883 Millor. 884 Pedra sobre la qual es comprovava si les monedes eren dor.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
lexe lo meu, car lespirit no lama. La mia carn, cremant-sse per gran flama, yo sentr885 l mal de vostr ull quell aumente. VI No m repta lg886 si l tbeu no esmente; sa voluntat no s pot dir que b ame, ns veritat que del tot ell desame; no li escau que riga ne guaymente887. De filats vst888, no cregau que nu vaja; creu889 ser vestit, no cerqua pus qu vista890, e lo tot nu vol drap de bona lista891, e son poder tot quant pot fer assaja. Tornada Amor, Amor, no pensseu que yo vaga, buydes les mans, per merc de vs pendre; tot quant pusch dar, amplament vos vull rendre: semblam gran dret que la que m yo haja.
236
885 886
Sentir. Alg (ning). 887 Lamenti (provenalisme). 888 Vesteixo. 889 (Qui) creu. 890 Vesteixi. 891 Roba prima de cot.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
NO M PREN AX COM AL PETIT VAYLET

Pags LXVIII I No m pren ax com al petit vaylet qui va cerquant senyor qui festa l faa, tenint-lo calt en lo temps de la glaa e fresch, destiu, com892 la calor se mt; preant molt poch la valor del senyor e concebent desalt893 de sa manera, vehent molt clar que t mala carrera de cambiar son estat en major. II Com se far que visca sens dolor, tenint perdut lo b que possea? Clar e molt b ho veu, si no ha follia, que may por tenir estat millor. Donchs qu far, puix altre b no l resta, sin plorar lo b del temps perdut? Vehent molt clar per si ser decebut, may trobar qui l faa millor festa. III
237
892 893
Quan. Disgust.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Yo sn894 aquell qui n lo temps de tempesta, quant les ms gents895 festegen prop los fochs e pusch haver ab ells los propris jochs, vaig sobre neu, descal, ab nua testa, servint senyor qui jams fn vassall896 ne l vnch esment897 de fer may homenatge898; en tot leig fet hagu lo cor salvatge899, solament diu que bon guard no m fall. Tornada Plena de seny, leigs desigs de mi tll900; erbes no s fan males en mon ribatge; sia ents com dins en mon coratge los penssaments no m devallen avall.
238
894 895
Sc. La majoria de la gent. 896 (De) qui jams vaig ser vassall. 897 Ni em pass pel cap. 898 Jurament de vassallatge. 899 Sense misericrdia. 900 Aparto.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
CLAR S E MOLT, A TOTS LOS AMADORS

Pags LXIX I Clar s e molt, a tots los amadors, y a tots aquells que de mi han sabut, que mon semblant no s hu conegut. Daver sentit Amor e ses dolors no m fa mester testimonis haver, ne bln901 parlar ab persuasions, ne falagar orelles ab rahons: favor ha gran paraula dient ver. II Perqu ls estrems ha cerquats mon voler, en aquest mn no ha trobat semblant; los quels migs lochs en Amor van cerquant no ls defall trobar tot llur mester902. Amor en mi tant ha loch convinent, quen altra part se veu esser estrany; son lauger pes ja dna l mn afany: als muscles meus, s crech molt plaent. III No far molt lo qui ser crehent, vehent dAmor en mi lo seu procs:
901 902
239
Suau. Menester, el que es desitja.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
la grossa part dAmor en mi gran s, de laltra m cll, qus fort dar a ntenent. Los actes grans daquest amor mostrats, jutjau-los tots, vs qui ms nenteneu; los no toquats perdn, si m repreneu, car segur s dels ben enamorats. IV Mos sentiments sn ax alterats quant la que m mon ull pot divisar, que no macort903 si s n terra ne mar y els membres luny del cor tinch refredats. Si l trob en part on li pusqua res dir, yo crt alg per qu ab ell escs aquesta por, per quella no m refs, crehent mon mal de mala part venir. V Tal pena, donchs, qui la pot sostenir com yo, vehent quem dgra904 sser grahit per molt amar, dardiment ser fallit, e mon voler estrem veig desgrahir? Ans s jutjat hom pech905 e sens amor, o sens calor alguna naturall; e si no m fos la fama cominal906, ja fra mort per sobresgran907 dolor.
240
903 904
No estic segur (de). Deuria. 905 Neci. 906 Com, habitual. 907 Ms que gran.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
VI No trb en mi, poder dir ma tristor, e de a nen surt un gran debat: lo meu cor diu que no ns enculpat, car del parlar, la lengua ns senyor. La lengua diu quella b ho dir, mas que la por, del cor fora li tol, que sens profit est, com908 parlar vol, e, si ho fa, que balbucitar. V Per esta por vana la penssa st, sens dar consell per execuci; no s senyor en tal cas la rah, lorgue del cors909 desbaratat est. La m no pot suplir en lo seu cas, mou-se lo peu no sabent lo perqu, tremolament per tots los membres ve, perqu la sanch acorre al pus lls910. VI O tu, Amor, qui ab ulls cluchs ests quant vols partir tos amargosos dons! No compenssant los mrits e rahons, ta voluntat regeix fortunat cas; vulles pensar linconportable dn que lo mn reb de tos fets deseguals. Qui pren de tu delits, dgr aver mals,
908 909
241
Quan. Lorgue del cos. 910 Cansat.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e plora quell qui dgr anar trufn911. Tornada Lir entre carts, les coses periran que dintre ssi estan en desacort. Y Amor a ssi no guarda de fer tort; com guardar lo qui l serveix dengn912?
242
911 912
Trufant, fent broma. Engany.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
PER QU MS TOLT, PODER DELLIBERAR?

Pags LXX I Per qu ms tolt, poder delliberar? La mort no ns fa tant mal, a mon parer, com gran contrast913 ab si mateix haver, don lo voler usa darredolar914. Qual tan cruel, a mi no planyeria, havent passat tal cas prpriament? Tot lo saber del mn no m convenria915 quen altre loch dolor fos ms potent. II Del tot no pusch maymia916 enculpar, ne de merc no puch haver poder; lo seu malfet ab gran enginy lo quer917, e quant lo trob, no m llou918 ne m vull reptar919. Dos enemichs qui dins si ls portaria? Ira i Amor dins mi van debatent; Ira dAmor li ve la senyoria:
913 914
243
Contradicci. Envoltar. 915 Convenceria. 916 Amiga, estimada. 917 Cerco. 918 Lloo. 919 Fer retrets.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
com ser, donchs, que pusca sser vencent920? III Yo desg molt ma gran dolor celar e cut morir fins ella l saber; quant no la veig, mur per ella veher, e si l macst, forat ms despantar. Yo li vull b, lo seu mal me plauria; no ss qu m plau determenadament; voler morir de gran recors921 seria. Matem dolor, o leix-me tal turment! IV Quant Amor plau que dell m acordar, Ira s ab ell en orde pus derer922; a mon sentir no ss qual s primer: tant prestament llurs actes snt passar! Campar no pusch, si l pensar no perdia: ax dAmor no haur sentiment, car no m pot dar Amor punt dalegria qu Ira no m do tant de mal soptament. V Aquells remeys que solen ajudar a lamador del mal qu Amor sab fer, sn convertits en mortal desplaer, e dos volers en mi snt treballar. Ignr si m: sens Amor no m dolrria;
244
920 921
Vencedor. Ajut. 922 Darrer (a la reraguarda).
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
ahir923 e m molt e mescladament; puys yo mignr, qui sab, mon cas me da924, e siam dit si s n lo mn present. VI Bon passament ha qui s pot delitar vent lamat, y en son propri voler tot amador no l fall hun poch esper925, e pren delit en saymia mirar. De tals delits no m plau llur companyia; mur926 per dolor quant bon voler me snt, e mesbahesch927 com he veure maymia, e son voler me porta marriment928. VII Si mon dictat veu alg varriar, en ira stich rebolt929 e n bon voler; en dos moments casc m t n son poder; dell tot a ssi no m pot alg portar. Lexen-me tots, o vena qual que sia, o ps930 lo temps molt pus cuytadament; hot dir931 que tot mal fa sa via, si lonch espay de temps s atenyent.
245
923 924
Momplo dira. Digui. 925 Una mica desperana. 926 Moro. 927 Esvaeixo, desmaio. 928 Melangia. 929 Envoltat. 930 Passi. 931 He sentit dir.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Tornada Vent Amor, ab dret yo li diria que no mha dat mon ver mereiximent; e de tot cert ell a mi respondria: No puch entrar qui no ha nteniment.
246
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
QU MHA CALGUT CONTEMPLAR EN AMOR

Pags LXXI I Qu mha calgut contemplar en Amor, e b sentir sos amagats secrets? De mos treballs, quins comptes me sn fets? Vanament he despesa ma dolor: tot lo meu seny, franch arbitre932, l dat; lo meu jovent933, servint ell, he desps; fins a present no men ss may reprs, preant hun mal, per b gran estimat. II Un gran voler ha tengut-mi cegat, e fins haver en vs esperiment, molt he tardat en sentir lo que snt; enyr lo temps que no pot ser cobrat934. En tot aquest, no m puch dAmor clamar, sin de vs a qui he b volgut; haveu-m ents935 e mal guard retut. Qui s lo dol que dona vol amar?
932 933
247
Lliure albir. Joventut. 934 Recobrat, recuperat. 935 Jutjat.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III Si nteniment ha volgut Du mostrar en dona l mn, daquell no freturau; si Dus s ver, del meu no us desaltau936: en calitat, ab mi us veig acordar. Penssar no pusch que lo vostre voler volgus may res per937 mi no fos complit, e sia nts ac aquell delit quels amadors de carn han llur esper938. IV Aquell delit que larma939 pot haver en contentar en Amor sa gran part, per mon sentir regles n dat e art940 als amadors freturans de saber; e vos he vist exir de vostre seny, en mi prenint delit y en tot mon dir, e veyeu clar aquell jams fallir, ans mon voler en ms quels dits941 ateny. V Si l fort castell gent darmes lo costreny, com s segur lo burch942 sens mur ne vall943? E si en vs la fermetat defall,
936 937
248
Disgusteu. (Que) per. 938 Esperana. 939 nima. 940 Tcnica. 941 Ms que les paraules. 942 Burg, ciutat. 943 Palissada.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
no s al mn alg da no rny944? Com por mar qui no s entenent? Com ser ferm lo qui s tremolant? Vs entenent, ferma, vs variant, de tot dich ver, mas de ferma yo mnt. VI Daltres amors s ms que penident945, lo remembrar tinch en abusi946; en cap orat he cerquada rah, y enteniment on Du may no cossent. Lo bon voler cerqu, no sabent hon; los apetits he trobat en molt loch, durant aytant com lo veur e lo toch947, mas, yo absent, no, s Dus me perdn. VII O amadors, recrt-vos lo que fn de tots aquells qui primer sn passats, los degradats casos damor estats y els mals tan grans quen gestes escrits sn! Ressemblant s a fort pluja destiu, portant remor de trons, mostrant relamps, y en poch espay los grans barranchs e camps aygua no han, que trameten al riu948.
249
Renyi. Penedit. 946 Abs. 947 La vista i el tacte. 948 El riu, com a smbol de loblit; Leteu, a la mitologia clssica, s el riu de loblit.
945
944
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
VIII Quals sn aquells amadors que yo vu949, que de amor durable porten jou? Fort voler, cech, molt poch durant, los mou, o que volrrn, llur apetit desdiu; puys res, en part950, no toquen de virtut, e lespirit part no t n sos delits: vehent, toquant, llurs deigs sn complits e tal voler s tost fart e venut. IX Qui en amor s ben apercebut, sab que jams dona tnch voler ferm: cor deshonest y enteniment enferm951 los toll Amor e no ln percebut. Com res del mn sens honestat no dr952, e delitar sens entendr om no pot, e dones han poqua part de tal dot, Amor no pot en elles fer atur. X Lanimal brut ser molt pus segur dest appetit que dona no ser, car solament en lacte se mour, sentint aquell qui n lo plaer l dur; ella, penssant en algun passat cas, mour ppetit953 en fet luxuris,
949 950
250
Vaig veure. Enlloc. 951 Malalt. 952 Dura. 953 Apetit.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e son voler s aytant desijs tant quant en ell ms se adelits. XI Puys en tal fet dona de tant sobrs954 lanimal brut955, membrant aquell abs, rah damor pot muntar lom tant ss que son voler damar no freturs, fforjant tals dits, continences e fets que lespirit perfet amor concep, e tals quel cors956 jau en cadena y cep957, si qus ben dit ells en amar perfets958. X Per honestat, dona no tnch estrets los seus volers, que aquells no compls, mas per haver por que, si n ells falls, no rebs dn o menyspreu ser-li fets. Gloriejar en llur ben fet en sse los s deffs: tals les ha fetes Du; lo prim motiu s lo maestre seu, e cor pauruch, don b, si n, los ve. XI Grasch a Du, faent-me tant de b, que mon voler no s dellita n llur cor,
251
954 955
Exceds. Irracional. 956 Cos. 957 Giny per subjectar presoners. 958 Els homes s que es pot dir que sn perfectes amants.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
hoc en lo cors959, e no m dupte quen plor, car per son preu yo s cert qu nhaur. Lur cap no val, perqu no ha cervell, tot lls s bo, segons a qu serveix: linatge dom, mijanant elles, creix; lur esser fn per aumentar aquell. Tornada Maldich lo temps que fu menys de960 consell, dones amant ms que a mi mateix; ama-les tal qui b no les coneix, e yo m confs que fu lo foll aquell.
252
959 960
Que el meu voler no sadelita en llur cor / s en el cos. Sense.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
PAOR NO M SNT QUE SOBRESLAUS ME VENA

Pags LXXII I Paor no m snt que sobreslaus961 me vena, loant aquell qui totes lenges loen, guardant honor a Quell eternal sser on tota res en Ell s pus perfeta quen si no s, obrant quan pot, Natura; ans he pahor que mon parlar no cumpla en publicar part de sa justa fama, tal com requr y els mrits seus latracen. II Lom envejs son offici reposa, car degualtat ab ell neg pareja962; en ell penssant, casc s justifiqua, tallant de ssi lamor a ssa persona. Tant sn en Ell les virtuts manifestes, qus dira cech lom qui b no les veja: per los migs va, quen los estrems no toqua. En temps dels dus, en vida ladoraren. III
961 962
253
Adulacions. Iguala.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
E Dus, vehent la perllongada onta quels grans senyors en contra dEll cometen, tenints ab fraus e tirannes maneres les parts del mn, los pochs963 e grans realmes, ha dat voler al justificat Home quen breu espay haja la monarchia. Clar lo nomn ab aquest altra nsenya: com de tot cert, s dels hmens pus savi. IV Per o que mils a totes gents se mostre, mostrant-l a quells qui vaques e bochs guarden, Ell s Aquell qui n sa joventut tendra sobr n aquells qui saviesa colen964, e despocat de nombre de gent darmes, les multituts daquelles ha fet retre965. Tot quant pot fer virtut de fortalesa dins hun cos dom, en lo Seu ho demostra. V En gran defalt s lo mn de poetes per enbellir los fets dels qui b obren; ns freturants de bella eloqena, lorella dom afalach no pot rebre. Daquest Valent una gran trompa sona quels indians ab un poch no exorda; hen-la quells qui sn a Tremuntana y ells de Ponent e de Llevant los pobles.
Petits. Allusi a lepisodi de la visita pasqal de Jess, als dotze anys, al Temple de Jerusalem (Lluc 2, 46 50). 965 Allusi a lespulsi dels mercaders del Temple (Joan 2, 13 16).
964 963
254
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Tornada Foll s aquell qui fa juh n los hmens, segons que dells la Fortuna ordena; aquells affers que no sn en larbitre, colpa no cau, si vnen per contrari.
255
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
NO PENS ALG QUE MALLRCH EN PARAULES

Pags LXXIII I No pens alg que mallrch en paraules e que mos fets ab los dits966 enferesqua, ans prch a Du que de present peresqua, si mon parlar atany en res a faules. Mos fets damor, ab los romans acorden, que foren ms que los escrits no posen; cells qui damor en lo mal se reposen967, en creure-mi consciences no ls morden968. II Sens amor sn aquells cab mi discorden e la dolor de amor temoregen, e quant hi sn, exir della cobejen e per tots temps, de ssi mateys recorden. Poch s amant qui dolor lo turmenta, s que volgus menyscabar de aquella; dins, la dolor s una maravella que no ss com lo delit s presenta.
256
966 967
Amb les paraules. Aquells qui en mal damor e complauen. 968 Remordin.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III Dolor damor a mi tant no turmenta quexir volgus de son amargs terme, e si davant me veig dabsena verme969 e lo conort contr amor dant empenta, yo m dolch en tant de guarir de la plaga970 que crch verins per qu lo conort971 muyra, y en gran delit mon cor jams abuyra972 ffins que n amor ma penssa est973 vaga. IV Un gran delit als amadors samaga, a tots aquells que n molt amor no vnen: en llur voler delit damor no prenen, no ssenten b si esper no ls falaga. No s al mn tan gran delit de penssa com lo penssar en la persson amada, e qui lateny, tota caus oblidada, s que a ssi no troba mentre penssa. V Tbeu974 voler, delit damor deffenssa; los estrems han de b complit975 semblana: lo poch voler no ha por ne sperana,
969 970
257
Verm, cuc. Ferida. 971 Conhort, consol. 972 Vessa. 973 Estar. 974 Tebi. 975 Total.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
rebre no pot gran b ne molt offenssa; e lalt estrem, ell si mateix delita: no recordant, del b venint espera. Casc daquests ha la sua carrera, e lo del mig no sab hon se habita. VI Yo s aquell servent qui no despita si no ateny del servey conexena976: tot s aquell hon ha sa benvolena977 y en son voler tot lo seu abilita. Tant en amor ma penssa n alt grau munta que marma978 s dins en lo cors979 que ama, e s content de qualsevulla fama: en res de mi, voluntat he defunta. VII Dins si mateix veu gran glria junta qui de amor b ne mal no espera, altre amant ab voluntat sancera, per ses virtuts, sens passi conjunta. Nostre sperit sols bns e virtuts guarda quant solament usa de sa natura, amant per si aquella creatura que les virtuts als vicis li sn guarda. Tornada
258
976 977
Reconeixement, gratitut. El seu amor. 978 La meva nima. 979 Cos.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Lir entre carts, qui damor se pren guarda, tres parts sen fan, dues seguint Natura: la huna mor, e laltra tostemps dura, la tera s que fals apetit guarda.
259
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
ALS FATS COMN TOT QUANT SER DE MI

Pags LXXIV I Als Fats comn tot quant ser de mi, puys s estolt980 de ma elecci; mon seny s mort, a qui Du no perd, puys al comen, del tot me derrencl981. Ja no s temps tenir frens al voler, malalta s ma bona voluntat982, e vaig en loch on no vull ser portat; s descontent de tot quant pusqua983 fer. II S com a lhom no li basta poder, paralitich, quant s en peus levat, anar al loch on vol esser anat, ans cau, o tort va contra son mester, ne pren a mi, que f lo que no m plau y aquell voler de la rah s venut, e si l complch mon delit s perdut, perqu sens cor f quant de mi vejau. III
980 981
260
Sc estalvi. Abandon. 982 Capacitat destimar. 983 Pugui.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Si com als vents s donada la nau mentr es debat, als mariners vengut ladonchs la nau son cam ha tengut per senya tal qual ans del contrast jau, ne pren a mi, car mon enteniment ha gran debat ab lo voler del cors984; determenar llur debat clar no gs985, proejant lo temps986, lapetit vaig sigunt987. IV Passa lo temps que fu dAmor content, si b tostemps sent ses grans dolors, mescladament dols ab amargors: creya rey ser, vehent-me dell sirvent; yo fu content de sos mals sens los bns, per b quel mal sens b no pot venir; mas yo amprnch988 per ell ms que morir. Malament viu, qui n mal fer no t frens. V O tu, Amor, qui ton poder mestens ax fortment que no t puch resistir; hix fora mi, puys en plaer no gr ma voluntat a fer tos manaments! Vulles haver en contra mi ergull! Lexa vasall qui no t voll per senyor!
984 985
261
Cos. Goso. 986 Donant proa a les ones (maniobra per no embarcar aigua, quan fa mala mar); equivalent a lactual capejant el temporal. 987 Seguint. 988 Vaig emprendre.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Quin moviment ven aquesta dolor, fent-me jaquir989 ben fer, de qui m despull? VI Aquest meu fet bona ffi no lacull, e lo present s ple de gran tristor; aquesta ve del dn avenidor990 que de present lo tinch davant mon ull. Yo l soferr, si ab cor molt ardit la que yo m per mi passa lo mal sens penedir qui s pent991 grat no val; ladonchs la mort no m ser sens delit. Tornada Lir entre carts, gran s lo meu delit mentre no pns lo que poreu fer; tot act s prop de ll on s poder, si al voler governa lapetit.
262
989 990
Deixar. Que vindr. 991 Penedeix.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
QUI S AQUELL QUI EN AMOR CONTEMPLE

Pags LXXV I Qui s aquell qui en Amor contemple, com yo, qui sent sos delits on abasten? Qui sn aquells qui dol amargor tasten, e, juntes mans, ladoren fora temple? Yo s tot sol a qui natura streny a no poder ls992 fer ne pus entendre sin amar, e, volent-men defendre, no m vol seguir a res ls fer null seny. II Si m dn sola, creu ferm que yo l fny993, si no acull Amor al delit pendre; les Potestats del Cel994 han volgut vendre e fer catiu de mon voler lo seny. No m rept alg, car tots veig solaar, segons casc sa qualitat requr995; qui n aquest mn honor vol he diner, tingas esment, ja t causa derrar.
992 993
263
Altra cosa. Fingeixo. 994 Quart cor dels ngels. 995 Requereix.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III Lo temps dels dus se vol ara mostrar, car dintre si un du casc vol fer, e dels desigs on corre lo voler, solempnes dus a tots veig adorar; e sobre tots, Venus996 s mils997 servida; car nostra carn no coneix altre du. Bacus998, en part, sa favor no ls greu; Ceres999, muller, no ns enfellonida. IV Juno1000, del mn t una gran partida; diu que deu ser pus colta1001, l juh seu. Saturn1002 e Mars1003 no torben sa gran veu; a llur poder, Juno y Venus dan mida. Mas Venus diu: Yo sn1004 rey natural, ab alguns dus, senyors js mi sients; per mi sn bons e per si no valents1005; los altres han poder accidental. V
264
996 997
Deesa de lamor. Millor. 998 Du del vi i del plaer. 999 Deesa romana de la fertilitat, esposa de Bacus. 1000 Deesa romana, esposa de Jpiter i protectora de les dones i de la llar. 1001 Venerada (rebre ms culte). 1002 Du de lagricultura. 1003 Mart, du de la guerra 1004 Sc. 1005 Poderosos (s a dir, que reben el seu poder de Venus).
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Mercurius1006 e Pallas1007, veu no ls cal, desfalagant lorella de lhoent; Diana1008 s de favor menys potent; mas en lo mn, Du los ha dat cabal: ver, llur gran nom pel mn s precat, e totes gens daquestes manen festa: colta1009 no s, car de casc no ls resta sin hun tro de carn, dins dens1010 tancat. VI En gran discort est lo mn possat. Venus, del mn se trau la fina lesta1011; tot home bo en son ostal se resta, e val-se poch qui no s albergat. Juno t gent en dues parts gitada1012: prop de la mort, cobejosa de viure; altres, que veig, de baix estat delliure, ffam atenyents, ab leig vici guanyada. VII Ceres, quan s a Venus ordenada, e son marit, qui Bacus se fa scriure, als peus del du Venus se deuen siure1013; stants per ssi, llur secta s difamada, car, no guardant a Venus reverena,
1006 1007
265
Mercuri, du protector del comer. Palles Atenea, deesa de la saviesa. 1008 Deesa de la caa. 1009 Venerada. 1010 Dents. 1011 Lectura. 1012 Ajeguda. 1013 Asseure.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
sn menyspreats en lo mn e maldits; lanimal brut1014 no n vol estrems delits, e lo cors dhom ne passa penitena. VIII Saturn e Mars per si no han potena, mas per dos deus sn estrem favorits: guardant honor a Venus sn servits, e per haver a Juno n reverena. Mars a Saturn humilment hobeeix, e lobehir entr ells molt se cambia. De Pallas, yo parlar gs1015 no volrria de son estat, car pietat men creix. IX Linperfet hom a Diana serveix e tots aquells on la vida s devia1016, car Venus ha tan dola parleria, que tot voler a ssi lo reduheix. Los pblichs prechs sendrecen a Diana, la voluntat s de Venus entrega; al temple seu, si l jorn clar fos nit cega, los grans barranchs foren carrera1017 plana. X Aquelles gents ab la pensa molt vana que ab rah jams han pau ne brega,
266
1014 1015
Irracional. Gens. 1016 Desvia. 1017 Carrer.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
per llur cor flach, de vergonya fan plega1018, qui lls mt un fre donant-los vida sana; e si lo giny de Venus romp tal fre, saben-li grat com ax s vehen sltes, quen son servir no s mostren ser enboltes, fent-li present del millor de llur b. XI En lo comen, por e Diana ls t, mas si lo vel dignorants les ha toltes, Venus colents1019, Mar e Saturn a voltes, entre llurs peus Diana va e ve. Ladonchs en fet colen1020 Venus deessa, cuydant haver la batalla molt justa contra tot hom, qui del cas les afusta1021, e per tots temps por e vergonya cessa. Tornada Senyal de b en tota dona cessa, com1022 dins son cor vergonya no sajusta; y al savi hom s vici qui lafusta: la rah pert, qui s en ell princessa1023.
267
1018 1019
Recollida. A Venus devots. 1020 Veneren. 1021 Fustiga. 1022 Quan. 1023 La qui el governa.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
ON S LO LOCH ON MA PENSSA REPOSE

Pags LXXVI I On s lo loch on ma penssa repose? On ser, on, que mon voler contente? Ab escandall1024 yo crch tot fons e tente, e port no trb on aturar-me gose. Lo que, dabans, de tot vent me guardava s envers mi, cruel plaga1025 deserta; vagabunt vaig, la casa qui ms certa; treball s gran, en part on yo vagava1026. II On s aquell delit, quan yo pensava esser amat de la qui mentenia? Tot mon voler y el seu no m defenia damar, en tant com son poder bastava. Tots los senyals camor donen entendre, en ella vu1027, no tolent-ne la obra. Qui s aquell quen amor tant descbra1028, que no n pogus della sentiment pendre?
268
1024 1025
Giny nutic per mesurar la fondria de les agues. Platja. 1026 Estava ocis. 1027 Vaig veure. 1028 Descobreixi.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III Ja res del mn, dolor no m pot deffendre1029, perdut s ja tot lo goig de mon viure, a mos amichs de tristor puch escriure, no m basta temps a poder-men rependre. Tant la tristor ha falagat ma penssa, que tot ms trist quant puch oir ne veure, tant que ms greu que yo vinga en creure que a tristor yo pusqu aver deffenssa. IV Puys que Amor ab lo cor ferm dispensa que sos delits follament los espere e per a del mn me desespere, car sens amor tot delit ms offenssa larma1030 comn a Du, lo Qui l feta, lexant lo cors desastruch per mal astre1031; ja no li plau de sos volers lo rastre, puys ab dolor viu per ell, no discreta. V S com lom vell, qui n son temps vid feta sats1032 plaentment en algun art apresa, e per fort cas aquella ls defesa1033 no sab en qu son giny, de viure, mta ne pren a mi, que no s com me visca,
1029 1030
269
Impedir. nima. 1031 Mal fat. 1032 Assats, bastant. 1033 Prohibida.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
perqu dAmor me veig tancada porta, ne ss pus fer, ne l voler me comporta que daquest hs1034 per altre yo m desisca1035. Tornada O foll Amor, malament se arrisca qui per virtuts vol amar nulla dona; sa calitat y el loch la fan ser bona, car en rah qual ser la que visca?
270
1034 1035
s, costum. Deseixeixi, separi.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
NO POT MOSTRAR LO MN MENYS PIETAT

Pags LXXVII I No pot mostrar lo mn menys pietat com en present desobre mi pareix: tot amor fall, sin a ssi mateix; denveja s tot lo mn conquistat. Hom sens affany no vol fer algun1036 b: com lo far contra ssi, ab gran cost? Cascun cor dom yo veig pus dur que post1037; alg1038 no s dol, si altre null mal t. II Lo qui no sab, no pot haver merc daquell qui jau en turment e dolor; donchs yo perdn a casc de bon cor, si no sn plnt1039 del que mon cor sost. Secretament, ab no costumat mal, ventura m fa sa desfavor sentir; dAmor no m clm, si b m port a morir; b y mal penssats, yo n reste cominal1040.
1036 1037
271
Cap. Taul, pea de fusta plana. 1038 Ning. 1039 Si no em planyen. 1040 Conformat.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III Altre socors de vostr amor no m val sin quells hulls me demostren voler, ne res pus cert de vs no puch saber, ans si ms crch, per ser content no m cal. Yo veig molt hom, sens amar ser amat, y el mentidor tant com vol s cregut; e yo dAmor me trb ax venut, que dir no pusch quant s enamorat. Tornada Amor, Amor, un bit m tallat de vostre drap, vestint-me lespirit; en lo vestir, ample molt l sentit, e fort estret, quant sobre mi s posat.
272
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
NO GURT AVANT NE MEMBRE LO PASSAT

Pags LXXVIII I No gurt avant ne membre lo passat1041: un punt estret guarda mon pensament; no gurt la fi, tenint mon seny torbat per lo voler affectat al present. No solament colpa del mal oblt1042, ne la tristor ne l dn que men vendr: passionat per hun present delit, no m jaqueix1043 temps per veure l qu ser. II Ja no conech mon dn ho mon profit, perqu l voler en res no dubtar; qui m da consell, de seny s defallit, hont de mi lo que hoyr por. Quant ma rah fu contrast al voler, per aquell fn sobrada en la fi; della senyal en mi no s pot saber: voler venc, rah de mi fug.
273
1041 1042
No miro endavant ni rememoro el passat. Oblido. 1043 Deixa.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III Mon pensament s en vs ms quen mi, e mon delit per vs passa primer; jams aquell, ans que vs yo sent: ma voluntat a mi troba derrer. Yo sn1044 content si veig content a vs, e tant en mi aquest desig s gran, quel sentiment s perdut de mon cos fins quel voler vostre s va sadolln. IV Delit no snt la vostra carn toqun, tant mon voler del vostr s desijs: tal passi da m veig al davn que lo meu cor ne resta tremols; e tant desg que assats1045 me ameu que no s pot fer1046 me basteu contentar; e si macst a vs, veure poru que mon esfor s menys, per mass amar. V No ymagn de mi us pusquau altar1047, car dintre mi yo cru1048 que no veheu; pns que no bst plaure-us al praticar, e mur de por que de mi us contenteu.
274
1044 1045
Sc. Molt. 1046 Que s imposssible. 1047 Complaure. 1048 Crec.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
E quant dalg, de sa virtut macort1049, o dalguns bns, o que sia molt bell, lo quen mi fall, pns que us ve al recort, e desijau tot quant s en aquell. VI A tot quant Por ateny ab son mantell, tem lo meu cor, fent-se franch a la mort; cas no ymagn que no m faa volpell1050, y el cert no crech, e quen fes Du report1051. Quant me cut ser ab vs en millor punt, sens algun cas1052 mude doppini; distinctament mon sser no apnt: a mal he b, cerqant, trobe rah. VII Lo turmentat tem present passi que mt oblit al mal de ser defunt. En semblant cas, a mi conech que s: fugint dolor, en major dolor mnt. Tant, de present, me passion Amor que yo pratch molt qu n amor me nou1053, e, conexent, men resta gran dolor, com lo meu puny en matar-mi se mou. Tornada
275
1049 1050
Recordo. Covard (per la guineu, Canis vulpes). 1051 Encara que ho digui Du. 1052 Sense motiu. 1053 Mofega.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
O follAmor, concincia m remou que diga ls mals de vs e lo fals b: lo desperat no ser menys de fe y a molt mesqu no l fareu portar jou.
276
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
OH VS, MESQUINS, QUI SOTS TERRA JEU

Pags LXXIX I Oh vs, mesquins, qui sots terra jeu del colp dAmor ab lo cos sangonent e tots aquells qui ab cor molt ardent han b amat, prec-vos no us oblideu! Veniu plorant, ab cabells escampats, uberts los pits per mostrar vostre cor com fn plagat1054 ab la sageta dor ab qu Amor plaga1055 els enamorats! II Los colps dAmor sn per tres qualitats e veure es pot en les fletxes que fr1056, perqu els ferits sn forats de sentir dolor del colp segons seran plagats. Dor e de plom aquestes fletxes sn, e dun metall que sanomena argent: casc daquests dna son sentiment segons que dells diferena ha en lo mn.
277
1054 1055
Ferit. Fereix. 1056 Fereix.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III En aquell temps que primer daquest fn, les fletxes dor Amor totes llan e, desmembrat, una se natur ab qu em fer, de qu viure abandn1057. De fletxes tals molts passats foren morts; ja no t pus, qu1058 fer guerra mortal: ab les dargent sol basta a fer senyal, mas los plagats de morir sn estorts1059. IV Ab les de plom sn hu tots sos deports e son poder no basta a traure sang. Amor, vent lo seu poder tan mnc1060, ha trencat larc: jo en f al mn reports. Ab cor sancer1061 crida la sua pau, per qu casc pot anar en cabells; per fugir dell no cal muntar castells: lo seu poder pus baix que terra jau. V Ms jo romanc a mort, da fiau; la sua pau s guerra per a mi: si en guerra fos cella1062 per qui em fer, jo fra en pau, venut e son esclau. Pau ha lo mn e guerra jo tot sol,
1057 1058
278
El viure abandono. A qu. 1059 Estalvis, salvats. 1060 Mancat, minvat. 1061 Sencer, s. 1062 Aquella.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
perqu Amor guerrejar ha finit. Jo sn plagat e no puc ser guarit, puix la que m de sa plaga no es dol. Tornada Oh folla Amor, qui vostre delit vol sobre lloc fals ha son contentament; per o reps no t en lenteniment, car sin el ver, lenteniment no col1063.
279
1063
Cultiva.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
TOT LAURADOR S PAGAT DEL JORNAL

Pags LXXX I Tot laurador s pagat del jornal, e ladvocat qui pert lo guanyat plet. Yo, per servir Amor, romanch desfet de tot quant he, que servir no men cal; he fet senyor del seny a mon voler, vehent Amor de mon seny mal servit; rapa l fet, e Du a part jaquit1064, e sn setz anys que lo guard espr. Tornada Amor, Amor, poch s vostre poder per altre hom com yo, fer tant amar; anau, anau, vostres armes provar en contra quell qui vostre no vol ser!
280
1064
Deixat.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
AIX COM CELL QUI ES VEU PROP DE LA MORT

Pags LXXXI I Aix com cell1065 qui es veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar e no hi ateny per sa malvada sort, ne pren a me, qui vaig afanys passant e veig a vs, bastant mos mals delir: desesperat de mos desigs complir, ir pel mn vostre ergull recitant. II O Mort, qui est de molts mals medecina e lo remey contra mala fortuna: en contra mi hages Ley e no una1066; puys vinch a tu, l'orell a mi enclina! Mas tu deffugs a l'hom qui a tu crida, anant a quell qui de l'encontre s lunya; per tu ncontrar nit e jorn fa ma punya1067 per ser plagat1068 de ta dola ferida.
Aquell. Sunna, llei islmica; demana a la Mort que el tracti dacord amb la llei cristiana i no amb la musulmana. 1067 Pugna. 1068 Ferit.
1066 1065
281
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III Ma dolor gran no pot sser perida1069 sin per mal quen quantitat la passe; per altr affany no crech mon cor se lasse e sia tant quem dn pena nfinida, torbant mon seny fins que dolor no senta: ladonchs remey yo pns aconseguesqua; altra dolor me plau que sia fresqua, o prch la mort que morir me consenta. IV L'imaginar per null temps no mesmenta altra dolor, e que apert no sia a donar plor perdent tot alegria; ffug1070 de les gents, no m plau que alg m senta. Deman de vs que de mi us vullau dolrre1071; a demn que lleument pusch atnyer, e no s poch; ab que no m vullau fnyer1072, gran part del mal vs me poru dissolrre. V Dona, tal sou que per vs me vull tolrre1073 tots los delits quel mn als jvens dna; a vostr amor lo meu cor s'abandona,
Extingida. Fujo. 1071 Doldre, compadir. 1072 Maltractar (en sentit figurat); fnyer s loperaci de tornar a treballar la massa del pa, un cop tallada a peces, a fi de repartir el ferment de manera homognia. 1073 Toldre, privar.
1070 1069
282
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
lo vostre cors1074 per deessa vull colrre1075; e si d'a vers Du comet offensa, yo men confs, a penedir no baste: la gran sabor del penident no taste; la vostra, pns, ser de verins deffensa. VI Tot lo revers muda ma vana penssa, pregant-vos molt que mi no vullau plnyer, e si, recls, me veu la gent complnyer, de sos delits me pix1076 Amor e m penssa. Amor a mi tan cominal1077 se mostra, que fa que fll1078 qui de mon mal se planga1079. E, donchs, eng1080 de mi no us ne atanga1081: ma fort dolor ser menys sens la vostra.
283
1074 1075
Cos. Donar culte. 1076 Peixa, alimenta. 1077 Proper, familiar. 1078 Enfolleixi. 1079 Planyi. 1080 Enuig. 1081 Atenyi.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
QUANT PLAU A DU QUE LA FUSTA PERESQUA

Pags LXXXII Quant plau a Du que la fusta1082 peresqua, en segur port, romp ncores y ormeig1083; e de poch mal, a molt hom morir veig: null hom s cert dalgun fet com fenesqua. Lome sabent no t pus avantatge sin quel pech1084 sol menys fets avenir. Lesperiment1085 y ells juhs veig fallir; Fortuna y Cas1086 los torben llur usatge.
284
1082 1083
Nau. Aparellatge dun vaixell de vela. 1084 Neci. 1085 Lexperincia. 1086 Anorreament (del llat quassus =trencat).
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
S C L MALALT, QUI LONCH TEMPS HA QUE JAU

Pags LXXXIII S c l malalt, qui lonch temps ha que jau e vol hun jorn esforar-se llevar, e sa virtut no li pot molt adar, ans, llevat dret, soptament, plegat, cau, ne pren a mi, que mesfr contr Amor e vull seguir tot o que mon seny vol; complir no pusch, perqu la fora m tol un mal estrem atraat1087 per Amor.
285
1087
Traat, planejat.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
TANT HE AMAT, QUE VINCH EN DESAMAR

Pags LXXXIV I Tant he amat, que vinch en desamar, s com aquell qui amichs ha tengut; per llur defalt, havent-lo decebut, a tot lo mn se gira n ayrar1088. La gran amor, porta b si crrech gran, viure no pot sens gran sosteniment; lo seu semblant, voler ls sostinent, y, aquell no ferm, amor va tremoln. II Qui ama poch no deu ser desijn que son amat li sia strem volent, car poch voler no s delit sintent1089 del gran voler que li porta lamn. Sol per amor se desij altr amor: per si mateix no porta ltre delit; e dna cels1090, dant congoxs despit, si lo delit desser amat no ncor1091. III
1088 1089
286
Odiar. Sentint. 1090 Gelosia. 1091 Encorre.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Ja en amor no ser durador, car son afany sobrepuja l delit. Al temps antich yo dgra sser exit, que ignoscent era tot amador, e lome vell solia sser fadr1092; y en temps pressent s vell qui barba mt. Cascun amor vol temps sens calt ne fret: yo crm divern e destiu tremol1093. IV Lo meu voler en amor no fart desser ents e molt menys satisfet; Du, mi e l mn a tot oblit tramet; s molt escs lo grat que yo n sent. Per aquell preu qu Amor deu ser venut, yo, dant aquell, no vu1094 que latengus; aquell voler que sens dir s ents, per mal sentir no fn b conegut. V Ab gran voler de parlar, yo fu mut, per no trobar rah qui m satisfs a ma dolor, que bastament digus; e per o fu hom sens amor tengut. Mon cor sostrch1095 la paraula de se, ma boca tnch aquella no passs, vergonya y por guardaren aquest pas, e no fn vist com damor tal cas ve.
1092 1093
287
Solter. Vaig tremolar. 1094 Vaig veure. 1095 Sustragu.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
VI Menys mal daquest, qual fort cor lo sost? Qui s aquell qui sopts no sclats, que sa dolor a mostrar no basts e fos cregut hom sens amor e fe, e son voler vengus esser jutjat per saber gros e voler desleal; lentendre seu vehent-lo cominal1096, que fos ents denteniment tapat? VII Si ans de temps s vist blanc e ruat1097 e lo meu cors mostr aver passat mal, ser per o com Amor ja no val a quell a qui Natur namorat. Per Du a mi solament yo no plnch, mas a casc qui n tal cas se ver; b sn yo cert quen tot no m semblar, car per honor yo m sech en pus alt banch. Tornada Amor, Amor, vostre poder s manch1098, o de sens grat esser podeu reptat; qual daquests noms voleu en vs posat? De qualsevol costat, jaheu en fanch.
288
1096 1097
Normal. Arrugat. 1098 Incomplet.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
LEXE LA SORT LO SEU VARIAT TORN

Pags LXXXV I Lexe la Sort lo seu variat torn; cesse Amor son dolors costum. Dell s content, si b no acostum: no m pot donar ms en lo present jorn. Mas yo vull o que Natura no t e desg1099 ms, que yo no puch trobar, volent que res no pogus empaxar1100 lo meu delit, que per Amor me ve. II Ara conech que pru1101 ms aquest b que tots aquells que yo por aver1102; e dels passats, compte no men cal fer: foren no res, segons se veur b. Delit damor no preh1103 jams tant que fos cels de tot lavenidor; ara tem-mi que no m falleg Amor1104,
289
1099 1100
Desitjo. Impedir. 1101 Preo. 1102 Podria haver. 1103 Vaig preuar. 1104 Ara <em> temo que no em falli Amor.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e quant me pot noure1105 yo ss dubtant. III E si de mi yo m trb segur, penssant, a vs yo tm aytant com enemich, mas sobretot Amor tm que desllch lo ligament del qual ell fn ligant1106. Aquell voler que yo pusch b regir, no m fa paor ne res quen mi ser; aquell voler quen passi star, donem la mort quant me volrr jaquir. IV Per qu s pot fer1107, que pot diminuhir en mi amor sens mon consentiment? Ja snt dolor e com mon sentiment no s forat de mon voler seguir; e yo, segur damor en mi e vs, tendrm per cert desser benahuyrat: ls1108 no m fall sin seguretat, car en present bast en ser gloris. V Jams am que no fos desijs daquell desig que per fretur avem. Dalguna part lo meu voler fn sem1109, perqu m fall, en part, ser delits.
1105 1106
290
Enfonsar. El lligador. 1107 Com s possible? 1108 Altra cosa, res ms. 1109 Superficial, poc profund.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Amor a mi stranys trmens1110 ha ms: mon desig s complit per vs de tot; a fermetat vull sol haver un mot: que denemichs dAmor sia defs. VI Vostra valor m en amor emps, e lo voler, quem sembla qus tot meu, e lalt secret, que fer compte no s deu, car forat fu daquest foch ser encs. Si la valor vostra y ell voler fall, ab ells mesclat, lo meu alt1111 finar; mentres vullau e valgau1112 no morr; daquestes tres pedres f mon fermall. VII Tot escrivent jutja lo seu treball pus afanys que no l del cavador; tot ax n pren a cascun amador, baxant tot cas, y el seu munt a cavall; y el pobre hom fa juh del tirant1113 que son penssar tostemps corr a delit: de Du s ja qui viu ab null despit, car lo pus rich del mn, s pobrejant. VIII Yo s amat e visch dolorejant daltres dolors quel no amat no sab;
1110 1111
291
Condicions, obligacions. Alegria. 1112 Ajudeu, empareu. 1113 Que tira endvant, que viu b.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
yo tm de mort lo cor e ms lo cap daquella que de pressent s amant. Yo m molt ms per ser-ne benvolgut1114; tot mon delit de samor se nodreix; si contr Amor lo seu voler falleix, qui penssar lo dn a mi vengut? Tornada O foll Amor! En dolor s caygut com1115 no veig hom que parle b de vs, e veig-ne tals que nhan justes clamors. Du guard a mi desser en tal vengut!
292
1114 1115
Estimat. Perqu.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
SI M DEMANAU LO GREU TURMENT QUE PS

Pags LXXXVI Si m demanau lo greu turment que ps, s pas1116 tan fort que m lleva l dir qu passe, y s dadmirar, passant1117, com no m trespasse1118 ingratitut, portant-me l contraps1119. May retraur de vostr amor un pas, puix en seguir a vs, honesta, medre; y si rah me fa contrast, desmedre, y s-me lo mn, sens vs, present escs. Passe, penant, un riu de mort1120 lo dia1121, y en ser per vs, me dol fer curta via.
293
1116 1117
Patiment, passi. Patint. 1118 Com no moro. 1119 Pas de dana, en sentit invers del daltre ballador o balladors. 1120 Es refereix als rius que desembocaven a la llacuna Estgia, a lHades. 1121 Al dia.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
TOT ENTENENT AMADOR MI ENTENGUA

Pags LXXXVII I Tot entenent amador mi entengua, puys mon parlar de amor no saparta, e lamador quen apetit se farta, lo meu parlar no m pns que b comprenga. Tres amors sn, per on amads amen: l s honest, e laltre delitable; del ter me cll, qus lo profit amable, per qu ls amats lurs amants no reamen. Los dos hunits, en ns se poden pendre, si lurs dos fochs han loch en ns dencendre. II Aquests volers a desigs han acrrer, seguint casc sa prpria natura. Lo cors1122, qui s corrupta creatura, als apetits corruptes ha dacrer. Larma1123, qui s per tostemps duradora, bns e virtuts ab lauger peu encala; lamor del cors en son delit la nbala1124, mas, no trobant son propi, sentrenyora; ladonchs ells junts, mesclat voler conponen,
1122 1123
294
Cos. nima. 1124 Embalsa.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
que dura tant com daquell se conssonen. III Tal voler naix en part per ignorana, e compost s de nostres dos natures, e fa que lom ab tots enginys e cures vol e no ha la fi de sa sperana; perqu ll no s bastant larm1125 a complaure, e menys lo cors1126, car ms dels obs1127 li dna: pujal en alt, e Natura laffona1128; fa que acort jams pot en lom caure. Tot quant s dom vol fi de sa natura, y aquest voler res del mn no latura. IV Lo seu ver nom delitable s nomena, e, desreglat, pren quant ls agradable; aquest fa hom falssament ser amable, volent a quen ser content no l mena, car no vol res que tot lome contente. Per o en ell lamador no reposa, e tant en hom aquest voler fa nosa com als volers cossa gual1129 se presente: si h vol molt o que poch laltr are, no ha molt fer que del tot a si l tire. V
1125 1126
295
Lnima. Cos. 1127 Del necessari. 1128 Enfonsa. 1129 Cosa igual.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Daquest voler los trobadors escriuen, e, per aquest, dolor mortal los toca; la racional part de larma no ls broca1130; del sensual1131, aquests apetits viuen. Esser b pot, que lom simplament ame: darma sens cors e ab lo cors sens arma; amant virtut, hom de tal amor sarma, y el cors s cert que dun brut1132 voler brame. Aquests mesclats hun drap de mescla tixen que no s veu b les colors que dels1133 hixen. VI Casc daquests sa natura oblida, e tant com pot fa que laltr obesca, no pas en tant que del tot savorresca; son estament s entre mort e vida. E quant casc son apetit treballa, se mostran clar maravellossos actes, fahent acort ab amigables pactes; y en semblant cas deuri aver baralla, car larma vol o que rah no dicta y en aquell fet lo cors de mort saflicta1134. VII Tot amador delit no pot atnyer fins que lo cors e larma se acorden, car si ls volers entre aquests se morden,
1130 1131
296
Embesteix. De la sensualitat. 1132 Irracional. 1133 Dells. 1134 Safligeix.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
aquest amor no ns pot a molt empnyer. En contra l cors en sos actes se mostra, tolent-li quant natura li atorgua, y a larma fa beure amargant porga1135; de dret en dret no plau natura nostra: larma per si, contentament no n tasta; s fa lo cors, mas poch, e tost se gasta. VIII Larma per si, en tal voler no s mescla, car no s en res ne pot ser son objecte, ne l cors s pus que dun brut1136 son efecte. Dabds hunits, se compon esta mescla; car lome vol, la voluntat guanyada, seny e saber de la dona que ama; ama lamat, e toll lonor e fama, y en fets del cors larma s delitada; lo cors jams si canssa, b1137 no s farta, e tant com pot tot lo finit aparta. IX Les voluntats se mostren per les obres, don se veu clar com la nostr arma s baxa e l nostre cors en alt munta sa raxa1138, perqu n delit ell e larma sn pobres. Larma pel cors a son delit senclina, lexant lo seu, e sa natura s lunya;
297
1135 1136
Purga. Dun irracional. 1137 (Del) b. 1138 Raixa, passi sexual.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
lo cors en alt a delitar mt punya1139, no coneix b sa natura mesquina. La carn volar vol e larma saterra, perque alg si toca, no saferra1140. X Les voluntats que de virtut no toquen, han moviment en semblant de marea, y en lo comen metren gran ferea1141 al qui sabs com pugen e s derroquen. De tres cordells Amor deu fer sa corda, car h romp tost e laltre molt no dura: trnch1142 o fluix d, en laltre mort procura; si l ter no s, la corda se descorda. Aquest s ferm y ells altres fa que tinguen, esser no ls fa, mas t quen baix no vinguen. XI No s pot b dir com arma y cors pratiquen aquest voler, ne s plaen o desplaen; h sent content, los poders daltre can, e, agreujat, les forces muntipliquen; car moltes veus1143 dels cors lappetit cessa, si cab lo seu s obs1144 que larma s force; e laltre veu1145 s ops que l cors sesforce
1139 1140
298
Pugna. Sadhereix. 1141 Feresa. 1142 Trencat. 1143 Vegades. 1144 s necessari. 1145 Vegada.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
per amanssar larma qui s veu opressa. Tots de per ssi han ops que fam los toque, o quel desig de lh a laltre broque1146. XII Si lapetit rahonable sagreuja del cobejs seguir, no s maravella; car tant com pot, per delit, aparella que larma l cors en mal hostal alleuja. A linfinit no per si lo cors guarda; larma per si de tot excs senuja; junts, acordants, en delit casc puja, tant com saber lerrada larma tarda. A sdev com1147 del cors volers fluxen; ladonchs los tels de sos ulls desengruxen. XIII Larma y el cors casc n laltre s delita; delits, dolors, entr ells, los se partexen; les passions d, en altre s parexen: speriment1148 als pechs1149 trau de sospita1150. Mas alg dells no s tan suportable que totalment per laltre savorresca: fastig1151 o oblit fan qu Amor dells partesqua, o l menys1152 no s per egual temps durable;
1146 1147
299
Embesteixi. Quan. 1148 Experincia. 1149 Ignorants. 1150 Dubte. 1151 Enuig. 1152 Humils, de baixa categoria.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
en los molt ms1153, per part del cors spira1154, e moltes veus per oblit o per ira. XIV Per nostres hulls lom dest amor senflama, toch1155 desijant, don voler creix o fina; temprat esper1156 la voluntat afina, e, perdut ell, Amor, de Mort se clama; son fill e nt, sn Desig y Esperana, mas prop los ve Paor1157, qui lls fa gran brega; tals passions amador no les nega; aquest amor cau en esta balana. Casc daquests a laltre venre tenta, e si compleix, Amor e si destenta1158. XV Per nostres senys amor darma comena, mas vol per si virtuts e saviesa; aquest amor per sol entendr s presa, amant lo b del qual ha conexena; s feta gran, seguons les parts sacorden, multiplicn los bns don ella s forma. Del b honest aquest amor pren forma, e los volers quen surten no discorden; lo qui lateny, en ser content sacosta, por no acull ne sperana de costa.
1153 1154
300
Nobles, poderosos. Respira. 1155 Contacte fsic. 1156 Esperar. 1157 Por. 1158 Trasbalsa.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
XVI Quals sn aquells, qu amor honest los force amar, per si, virtuts en una dona? B sn1159 yo cert que tots la volen bona perqu l delit de lhom durar sesforce. No n ss alg1160 que separat lo senta; menys de saber1161, senten dins ells sa obra, don laltr amor nom de ferma lin sobra: de fastig reb o de oblit enpenta. Aquestamor s philosofal pedra1162 que, ll on cau, o que res no val medra1163. XVII Aquell amor hon Venus ha sa regna, a nostre cors ensemps ab larma guarda; a molts plaers e dolors no s tarda, en cor honest moltes vegades regna; torba lo seny, suptilitats enfosqua, e sa dolor, durment hom, ella vetlla; solaos vol e prestament la cetla1164; qui ns plagat, la rah t molt fosqua, perqu no pot honest amor percebre. De ardiment, no pot sentir la lebre1165!
1159 1160
301
Sc. Ning. 1161 Sense saber. 1162 Pedra filosofal, desidertum de lalqumia, amb propietats mgiques: transformava els metalls en or pel seu contacte, curava malalties, etc. 1163 Creix de valor. 1164 Zela. 1165 Llebre.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
XVIII Los appetits sensuals larma liguen; donchs, tots aquells qui del tot Venus1166 tira, molt foscament llur enteniment mira per los cechs fochs qui lespirit abriguen. Los escolans, de qui Venus s mestre, lo contemplar jaquexen1167, prenints lacte. Voler no cast, executor sens pacte, domda1168 cors braus, domstich fa l campestre1169: fahn sentir passi molt extrema, jau en dur llit, en hom de vida sema1170. XIX Lamor quens ve tota de part de larma, en les virtuts y en lentendre sendrea; aquest voler, simple, Du lo adrea e pot ser tant que tot altre s desarma. Per en mi, trobant loch, tots caygueren, mogut casc per la sua semblana; dos colps sent, dnals casc sa lana, actes casc dins en mi cometeren: hu don lum per ssi, laltre tenebra, e tots justats, salut, delit e febra. XX
302
1166 1167
Deesa de lamor. Abandonen. 1168 Doma. 1169 Salvatge. 1170 Superficial.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Du lespirit de gran favor abasta: en mers delits passions no l congoxen; al cors mesqu, sens fastig no lafloxen: no pot sentir b, si lo mal no tasta; tant com lo cors sa passi gran lexa1171, de lespirit s la pres pus ampla, e ses virtuts e potences exampla, s que no veu tras paret mas per rexa; sa pur amor en inters no s causa1172, e la del cors s curt plaer sa causa. XXI Yo no m defns que Amor mi no tente daquell voler que arma y cors abracen: aquest voler mes natures latracen; per dues parts me vendr qui m contente. Ax com lom pot ms glri atnyer quant nostra carn ab larma ser junta, Amor a mi en delits grau munta quant dos ligams arma y cors han a strnyer, car moltes veus1173 h per laltre s presona e no s tant fort lamor de la persona. XXII Quant al meu cors, Amor lo desempara perqu l poder daquell ve a son terme; en pur amor lesperit meu conferme e n aquell punt resta ma rah clara.
303
1171 1172
Deixa. Socupa. 1173 Vegades.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Tan gran delit snt1174 en aquella hora, que los delits del cors en fastig tornen, e quant del cors forces a mi retornen, en lo comen lo meu espirit plora; e si del tot mon cors en fora torna, en son delit mon esperit sojorna. XXIII Aquell amor per qui ma carn senclina, compliment sent dels bns que Venus lliura; laltra, major, e desta no delliura, lo que merex no ha, y amar no fina1175. Lonest amor, per, s qui m fa viure; lenteniment daltres bns no salegra. On ser, donchs, un amor tan entegra1176 quen ell aver, de mals sia delliure? Amant, a mi, per consemblant manera, lo meu delit cau en aquesta spera. XXIV Mon espirit contemplant se contenta e dintre si huna persona forja; della no pns braos, mans, peus ne gorja, car tot semblant altre semblant presenta. Solament vull della tan clara penssa que res de mi no l fos cosa secreta, abta y sabent, e damor fos estreta, lo contraffer prengus en gran offensa; de son voler volgus esser celosa,
1174 1175
304
Sento. Afina. 1176 ntegra.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e que per mi vs1177 mort fos animosa. XXV Mas per qu Du larma de carn abriga, los Fats volents contr Amor no sser solta, e per null temps rah no la nha tolta, ans tot contrast ha per cosa nemiga? Tant s ma carn al delit enclinada, dona no veig que mlt1178, que no sospire, hi en possehir sens fi aquella mire de tal desig marma s passionada e ma rah de grat yo la perdria si m fa esment qu amor perdre pora. XXVI S com aquell de la penssa tan vana quen aquest mn lo b sobiran cerqua, y ab gran enginy en grans delits fa cerqua e veu molts mals en glria mundana, ne pren a mi, que Amor dehifique, s que daquell contentament vull traure, s que no pot lo quel demn bestraure; no troba loch on sa nfluena fique. Loch s no ferm on mon desig reposa; desemparar ma sperana no m guosa. XXVII No conech hom qui sens amar persona, coneg Amor e per du lo confesse;
1177 1178
305
Vers, cap a. Em plagui.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
yo sn1179 aquell que per negun temps cesse dimaginar en ell, e res no m dna. Desig me fa en la sperana jaure, dormint tant fort que rah no m desperta; assats1180 a mi s caussa descuberta que pur amor no pot en dona caure. Mon delit s vida contemplativa, e romanch trist devallant en lactiva. XXVIII Ladonchs lo foch dAmor b no samaga, e los meus hulls publich lo manifesten, e les dolors mes sanchs al cor arresten, acorrent ll on s donada plaga1181. Los meus desigs de punt en punt cambie, e la dolor no m trb en hun loch certa; ma cara s de sa color incerta; crch lochs secrets e los publichs desvie; lan-me n lo llit, dolor men gita fora; cut esclatar mentre mon hull no plora. XXIX Mos membres flachs sopts1182 moviment muden, lo cap al coll s crrega fexuga, la gran calor dintre mes venes juga, perills vinents a mon sentir secuden, pert lo recort de les cosses passades
306
1179 1180
Sc. A bastament. 1181 Ferida. 1182 Soptat.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e lo meu cors me vst1183 sola vergonya; la cura gran dAmor tots fets me lonya e no sestn sin n cosses penssades; lexecutar lo meu desig lesfora, e no ss qu ven aquesta gran fora. XXX Ax com lor sobre paper se posa, segons ser la bona o mala ssisa1184, tal semblant cas mon sentiment divisa daquest amor segons en qui reposa. S com lo foch tots humits li contrasten e los sechs lochs sa fora obeexen, ax dAmor ses influences vexen a tots aquells on sos poders abasten. Tant fa com pot fer la persona mable, havent tant loch en ns com lo diable. XXXI En lo delit que arma y cors desigen ffeneix delit, si compliment hi basta, mas los delits que larma sola tasta sn duradors, car jams la fastigen; e si com lom que la mort lo encorre, larma dell viu, qus dinfinit exida, e laltra part en lo mn s delida, car lo finit en tal cas no lacorre, ax lo cors fa mortal amor esser, e larma b ell no mostra son dret sser.
1183 1184
307
Em vesteix. Sisa, mordent que els dauradors usen per enganxar el pa dor.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
XXXII S com larns dacer a colp sengruna1185 e lo de ferr hun petit colp lo passa1186 quant sn hunits1187 no ls destru res lur massa; daquests mesclats surt molt gran virtut una ax Amor suptil y enfinit tempra la finitat de la del cors aviva: en cert cas mor nostr amor sensitiva e lespirit junt ab ell se destempra. Amen ensemps e lespirit sols ame, perqu tot lom no s trb quen res desame. XXXIII Los hmens lechs1188 qui per Amor sencenen en fets divins, ab infusa sciena, divinal s lur gran intelligena e sos costums a creure tots amenen. Donchs si dAmor algun parlar mescapa que la rah no l lohe1189 ne laprove, no ssia lg que los dits meus reprove; dels grans secrets cAmor cobre1190 b sa capa, de tots aquells puch fer Apochalipsi1191; yo deffallint, Amor far eclipsi.
1185
308
Lacer pur, aliatge de ferro i carboni, es trenca si el cop s prou fort, per no es doblega. 1186 El ferro pur s dctil, no es trenca, per es doblega amb ms facilitat. 1187 Combinats en capes alternes, ni es dobleguen ni es trenquen. 1188 Llegs, ignorants. 1189 Llo, doni consentiment, en la terminologia jurdica medieval. 1190 Cobreix. 1191 La fi del mn, segons les profecies bbliques.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
XXXIV Lo mn finit, lo sol e luna y signes1192 no correran per lo cel, ne planetes; per ops1193 daquell1194 los ha Du fets e fetes, y, el defallint, cessen llurs fets insignes. Tot enax, si daquest mn trespasse, aquell poder quen amar nos enclina caur del cel, car pus hom no safina en ben amar, ans quasc veig ques lasse. Si Amor veu qu errant sens profit vaja, envergonyit yo cru1195 de son loch cja1196.
309
1192 1193
Zodiacals; s a dir, les constellacions. Necessitat. 1194 Del mn, la Terra era el centre de lunivers, en la cosmogonia medieval. 1195 Crec. 1196 Caigui.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
MALAMENT VIU, QUI DELIT PERT DE VIURE

Pags LXXXVIII I Malament viu, qui delit pert de viure: ell s aquell qui nostra vida caba, e la tristor la destru e menyscaba. Donchs, si b m visch, per mort me puch escriure, puys he perdut a vs qui mreu vida. Per vs amar, del mn me contentava; de Du e gents tot grat abandonava, e vs haveu ma sperana scarnida. II La gran dolor ha ma fora flaquida, que pietat s forat de mi pendre, e quant en cor fembril1197 me veig atendre, vull-me sforar e ma fora s perida. S com aquell qui sarm a vicis dna per hun gran temps, en bit aquells gira; no t poder en contr Amor ne Ira, qui al comen son poder abandona. III
310
1197
Femen.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
No s en mi de tolrre ma persona e dapartar del tot damor ma penssa. Dolor he ja com no m trobe defenssa; de o quem plau s la rah fellona1198. En tal contrast sol vida dom descrxer, mas no la vull, si Du no la mellora; ma voluntat res tant no la ntrenyora, com si la veu, sens aquella merxer. IV Yo sens amor bastara vos conxer: per ell passau sens esser coneguda; tal voluntat com la mia s perduda la vostr amant, qui no l plau damor pxer. La vostr amor daltr amor no s contenta; qui ama poch, altr amor no li alta1199; sana rah e passi malalta han tot poder per amor dar empenta. V Dolor damor novament me turmenta: perqu s lonch temps que dolors no m feriren e mos volers amar ja no sofren1200, novell amor no m pns que jams senta. Amant a vs, he plagut ma natura, e contra vs s que a mi amsseu; primors de por no ss que us oblidasseu ne remets los fets a la ventura.
311
1198 1199
Molesta, dolguda. No el complau. 1200 Sofreixen, toleren.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
VI En contr Amor vostre cor rmadura e per tots temps ab la rah s consella; si no amau no s gran maravella, car poc amor no viu on seny atura. Si passions damor dins vs jutgassen fsseu del seny quantsevol consellada; la voluntat de dona namorada no troba frens aquella refrenassen. VII Si amadors poder sentir bastasen les grans dolors quen fi damor se prenen si b n comen molts grans delits ne vnen yo s ben cert que damor se duptasen. Delit present nostra penssa falaga, que toll1201 saber de dolor venidora; saber-se pot, mas no s sentidora1202: la carn no sent lo mal que per temps paga. VIII Qui s malalt daquella dola plaga1203, no sab la mort quel se veu manifesta; e de present Amor lo delit presta, y al sentiment, dolor vinent samaga. Hom sab e sent lo delit qui ns aporta, e la dolor de luny a ns menaa; ab ulls rients lo delit nos abraa,
1201 1202
312
Pren. No es pot sentir. 1203 Nafra, ferida.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e la dolor calla detrs la porta. IX Quant delit naix, la dolor jau mig morta, y en poch instant aquesta mt sa fora; desig, qui s passi dom, la sfora, e por de mal venidor, la conforta. Lo b ats no munta n suma tanta com ans daquell la pensa haver ordena, y el pes damor no l sost fort cadena: de per si cau o prop terra s decanta. Tornada O foll Amor! Sol vostre nom mespanta: no trob lo b quen temps passat trobava, e snt los mals que dabans ignorava; plora mon hull e ma boca no canta.
313
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
CERVO FERIT NO DESIJA LA FONT

Pags LXXXIX I Cervo1204 ferit no desija la font aytant com yo esser a vs pressent; al gran reps de mon contentament passar no pusch sin per aquest pont. Molt me ve tart lo jorn tan desijat, comprat molt car per dolors sospir; e tart o breu s cert que deu venir, si per la mort cam no ms tancat. II Esser no pusch desperana lanat, car yo us desg segons mon major b. A vs demn: contra mi res no us t, mentre l voler vostre m sia donat. Si l penssament lunyava hun sol punt dimaginar haver vostre voler, sens aquell tot, no pusch delit haver; si no s tot s, tost por sser defunt. III Davant me veig de grans dolors un munt, puys ops1205 he tant per a mon contentar,
1204 1205
314
Crvol, mamfer remugant de la famlia dels crvids. Necessitat.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e mon voler por molt menyscabar si l vostre s mou e no mostra que mnt; e devallant, devallar lo meu, e, dalt cahent, no dar poch crebant, car tot estrem altr estrem s donant: al poch estat1206 no par loffenssa greu. IV Mil veus1207 lo jorn s per mi pregat Du de o quen vs est la major part: quen mon voler hajau lo vostre sguart; e prch Amor vos ln tot poder seu. E si compleix, ladonchs pendreu estrem, si troba loch on se prenga en vs; en loch dispost sa passi s en ns, e lo contrast tenim e no volem. V Noves de vs saber, mortalment tm, dubtant-me fort que no mostreu amor; per no saber, visch en altra dolor: no ss de qual costat gurt que no m crm. No s en vs complir lo meu delit, per b que vs vullau complir aquell; dAmor haveu haver forat consell, en vs y en ell recau mon b complit. VI Res no temau ne prengau en despit dels penssaments meus ab varietat,
1206 1207
315
A les classes socials baixes. Vegades.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
car en servey seran de fermetat; de tals servents vol ser Amor servit. Si punt deng1208 dest praticar sentiu, sens amor sou o no sabeu qu vol; ferm loch no l t qui daquest mal se dol, lo moviment per segurtat teniu. VII Si tant de vs com voleu no confu, mon gran voler me porta n aquest zel; de vostre cors1209 no tm lo pus prim pl quen contra mi res fes ne m fos altiu. La voluntat vull que ps tota n mi; yo s cels si molt amau a Du; dant-vos delit sens mi, lo mal creix meu; quant vs dolgus1210, de mal vostre m dolgu. Tornada Mon derrer b, de vs yo gurt la fi,<<< quant del present me trb esser content, e si m veig trist per algun cas present, res venidor trobar no s pot en mi.
316
1208 1209
Enuig. Cos. 1210 Us dolgureu.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
NO S MARAVELL ALG, PERQU MENYR

Pags XC I No s maravell alg1211, perqu menyr, car tot delit s ja fora de mi; tant com major part daquell yo sent, com1212 s passat, se dobla ma dolor. Car yo crech cert que lo temps s passat, ab cor tot ferm, que tal en mi no trn; plagus a Du quem desmembrs1213 lo jorn ab qui, ne on, Amor m delitat. II S com lo temps a plour aparellat, la terra, l vent ls1214 a plour avinent, tota dolor daltre ms convinent quen ma dolor sia passionat. Tot cas estrem me port a recordar lo propri dn y el lunyament de b; mas yo m dolch ms s alg1215 mal damor t,
317
1211 1212
Ning. Quan. 1213 Que se moblids. 1214 El vent li s. 1215 Si alg.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
car en laffany s company e par1216. III Si cas semblant a deg1217 veig passar, yo m dolch pus fort e, planyent, delit; plnch ell e mi, e m lo1218 e despit del que jams sent lo mal damar; e crech de cert, esser malventurs qui major b de Amor sentir: ax com yo, s que son b perdr, y ab lo dol tast, sentr1219 ms lamargs. IV Lo major b, de perdr s perills, ms quel mij, y el poch1220 s pus segur; e si n lo molt havia lonch atur, tot b complit seria entre ns. Mas, dintre ns nostr enemich portam, qui, sense ns, lo delit nostre tol; e, fora ns, dembarchs hun gran estol; e com lo ferm voler de don1221 amam? V Tants sn los dits1222 desligans lo ligam, que no ha nu que puga ser dit cech;
1216 1217
318
Igual. Ning. 1218 Rebuig. 1219 Sentir. 1220 Petit. 1221 Dona. 1222 En el sentit de dits de la m.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
en fer contrast vers Amor, hom no s lech1223; dins ns mateys, medecines trobam. E nostr amat, per son mal cor o cap, la su amor no pot molt envellir, o n son voler per temps ha nmalaltir, e cassos molts don no veig hom escp1224. VI B m maravell hon tanta dolor cap com en aquell qui n temps dolent e trist lo prosperant ab lo recort ha vist lesperiment1225 solament a sab no esperant ja delectaci per mudament primerament de si, e per defalt de no trobar en qui plaure pogus sa carn e la rah. VII Mon remembrar s ma confusi e com no snt que b m degua venir; car he perdut delit, quant al sentir, lenteniment s ops1226 que altre m d. bits novells1227 seran no coneguts, e ser molt si n aquest temps durant, vida no m fall, lo delit esperant, ans que aquells a mi sien venguts.
319
1223 1224
No s lleg. Escapi. 1225 Lexperincia. 1226 s necessari. 1227 Nous costums.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Tornada Amor, Amor, aquells sn decebuts qui n joch de daus e dones n lur b, car menys ferm res la Fortuna no t; de mal en b, dins hun punt, sn cayguts.
320
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
EN AQUELL TEMPS, SENT DAMOR DELIT

Pags XCII I En aquell temps, sent dAmor delit, quant mon pensar mir lo temps present; lo venidor no m port en esment, e lo passat fn lanat en oblit. Ja no far mon sentiment dormir quen lo comen ignr sa mala fi; tals fets Amor sol aportar ab ssi que tots sos bns en dol han convertir. II Lo b dAmor, clar demostra b lo dit a lamador lo mal qui ls vinent; s hun senyal que no pot ser mintent1228; donchs en lo goig se troba entristit. Qui s content, s molt prop davorrir en pus breu temps que de vespr a mat; grat, sobregrat e cambi s favor, e ranc1229 s dret, no l plau bregues partir. III
321
1228 1229
Mentider. Coix.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Lo desijat plr1230 se volta en despit, no t loch ferm dAmor lo sentiment, sos torns vist assats complidament, e veig aquell de mil colors vestit. Detrs ell va continu penedir: tal seguidor no l vu1231 mentre l segu; ab los ulls cluchs detrs sos peus an, guiant-me n part on tart pogu exir. IV S com lo jorn va primer que la nit e della s hun cert demostrament, va lo delit dAmor primerament; dolor aprs no l vol haver jaquit1232, havent poder de tota res1233 delir, que ab sa llet dola delit nodr; tot o que naix, delit ho consent e corromp-ssi per estrem dolorir. V Dels mals dAmor que trobadors han dit no n s pus fort que son gran mudament; lo ferm estat no dura longament, seguint aquell hun novell apetit. Ffahent jaquir o que vol hom seguir, mon apetit vl1234 o que no volgu: volent amar, ladonchs yo avorr,
1230 1231
322
Plaer. Vaig veure. 1232 Deixat. 1233 Tota cosa. 1234 Volgu.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e, no volent, am sens consentir. VI Certs mals dAmor per sa colpa he dit; altres ne sn Fortuna malmirent1235, cassos portant don ve departiment, donant enyor y entr alguns mt oblit. La mort breument Amor port a morir, jaquint dolor a quell que no mor, e lo qui mor no tem final juh, per gran dolor forat dAmor partir. VII Los fets dAmor no puch metre n oblit: ab qui ls hagu ne l loch, no m cau desment; no puch sentir com los era sintent1236; on seny no teny1237, no s per seny sentit. Lo meu recort a mi no pot suplir dar lo delit que per Amor sent; perdent lo tast que per Amor tast, a poch instant lo delit vu1238 fugir. VIII Ab la rah alg no ha sentit lo mal dAmor o lo delit quen snt; en altre loch ha son sitiament1239 y s ja en mi alterat y marsit.
1235 1236
323
Que malmira. No (els) puc sentir com els sentia. 1237 Ateny. 1238 Vaig veure. 1239 Assentament, posici.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Quant altres bns yo veig de mi fugir, enyr aquell que temps fn quem fug; puys que lo loch dAmor en mi fall, Amor en mi no troba on tenir. IX Tot mudament s verament fallit e dAmor s lo seu sosteniment, car de rres lom no pot esser content si n hun estat, Amor lo t stablit1240. Si fermetat Amor fa defallir, com portar res ferm Amor en ssi? Donchs, si Amor en fermetat fall, ra s gran, puys no ferm l tenir. Tornada Amor, Amor, temps s de penedir, s que, vehent, no s gire mon cam; lo vostre b fastig porta prop ssi, o tal dolor, que sab prou qui sab dir.
324
Si en un lloc Amor el t establert; compara Amor amb un senyor feudal, que t establert un serf en un mas.
1240
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
AQUELLES MANS QUE JAMS PERDONAREN

Pags XCII I Aquelles mans1241 que jams perdonaren han ja romput lo fil tenint la vida de vs, qui sou de aquest mn exida, segons los Fats en secret ordenaren. Tot quant yo veig e snt, dolor me torna, dant-me recort de vs, qui tant amava. En ma dolor, si prim e b s cercava, se trobara que delit s contorna; donchs, durar, puys t qui la sostinga, car, sens delit, dolor crey no s retinga. II En cor gentil, Amor per mort no passa, mas en aquell qui per los vicis tira; la quantitat damor durar no mira, la qualitat damor bona no s lassa. Quant lull no veu e lo toch1242 no s praticca, mor lo voler, que tot per ells se guanya; qui n tal punt s, dolor sent molt estranya, mas dura poch: lespert ho testifica.
1241 1242
325
Les de la Mort. Tocar.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Amor honest, los sants amants fa colrre1243: daquest vos m, e Mort no l me pot tolrre. III Tots los volers quen mi confusos eren, se mostren clar per lur obra forana: ma carn se dol, car sa natura mana, perqu n la mort sos delits se perderen; en sa dolor, marma s enbolcada, de qu llur plor e plant1244 per null temps callen. En tal dolor, tots los conorts me fallen, com, sens tornar, la que m s anada. Mas laltr amor, de amistana pura, aprs sa mort, sa fora gran li dura. IV Aquest amor, si los pechs1245 no la crehen, s ver senyal del b quen ell abita: aquesta s qui sens dolor delita, y ells cechs volers de prop aquesta s vehen. Lo voler cech del tot ell illumena1246, mas no en tant que leve l cataracte1247, e si posqus1248 fer sens empaig1249 son acte, no for al mn hull ab gota serena1250;
1243 1244
326
Cultivar, mantenir. Plany. 1245 Necis. 1246 Ella lamor- illumina. 1247 Opacitat que es forma en el cristall de lull. 1248 Pogus. 1249 Dificultat. 1250 El cristall (transparent, se sobreentn).
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
mas s ax com la poqua triagua1251, que molt ver sa virtut li apagua. V Aquell voler quen ma carn sola s causa, si no s mort, no tardar que muyra; laltre per qui dol continu mabuyra1252, si m deffaleix, no ser sens gran causa. Ell pot ser dit voler concupiscible, e sol durar, puys molt de larma1253 toqua, mas fll per temps, car virtut no invoca, e dun costat s apetit sensible. Aquests volers lamor honesta m torben, perqu entre mal e b mes penses orben1254. VI Darma e cors1255 s compost lhom, contraris, per qu l voler e lapetit contrasten; tot quant aquests de llur natura tasten s sabors e vitals letovaris1256. Altre voler quen mig daquests camina, s atrobat que no t via certa; cuyd haver port en la plaja deserta, e lo ver li sembla medecina. Aquest voler ab arma y cors converssa,
Triaca, antdot general de la medicina medieval, contra diversos verins. Minunda. 1253 nima. 1254 Fan orbes, cegues. 1255 nima i cos. 1256 Electuaris, medicaments constituts per unes plvores, dissoltes en mel o un xarop.
1252 1251
327
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
naix dells e fa la obra dels1257 diverssa. VII Tres sn les parts vers on mos volers pugen, e per semblant vnen per tres maneres; entre ssi han contraries carreres1258, delits portants e daltres que mengen. Quant los delits del cors la penssa m mostra, yo snt dolor, car sn perduts sens cobre1259. Altra dolor sent quem vst tot e m cobre1260, com1261 pns que Mort ha tolta lamor nostra. Laltre voler, Rah y Natura funden, que sens dolor molts delits ne abunden. VIII Lo loch on jau la dolor gran que passe, no s del tot fora de mes natures, ne del tot s fora de lurs clausures; lo moviment, cru1262 que per elles passe. Aquell voler quen mi no troba terme s lo mij per on dolor magreuja; lestrem daquest fora natur alleuja, ffort e punyent, mas encansable verme1263. Oppini falssa per tots s dita, que fora ns e dintre ns habita.
1257 1258
328
Dells. Camins. 1259 Sense possibilitat de recuperaci. 1260 Que em vesteix i tot em cobreix. 1261 Quan. 1262 Crec. 1263 Cuc, rosec.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
IX Daquest amor les dems gens tremolen; aquesta s sentida y no sabuda; poques gents n sa causa coneguda; delits, dolors per ella venir solen. Lo cors1264 per si lo seu delit desija, larma1265 naprs lo sent, e vol atnyer lo propri seu, al qual no s pot empnyer, car tot s fals, don ella se fastija. Daquests contrasts aquest amor escapa, que veritat no ateny ab sa capa. X Tant s hunit lo cors ab la nostr arma, que acte1266 n lom no pot ser dit b simple; alg1267 no s vers laltr umil1268 e simple: contrast se fan, h contra laltre sarma1269. Mas s tan poch lo contrast a sa hora, quen fets del cors, larma no fa gran nosa; y en contemplant, ax larma reposa, que, b reprs, lo cors da no plora. Aquesta pau en mi no s molt longa, per qu dolor ms quell1270 delit sallonga.
329
1264 1265
Cos. nima. 1266 (Cap) acte. 1267 Cap. 1268 Insignificant. 1269 Pren les armes. 1270 Que el.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
XI Dolor yo snt e sembl a mi estrema; no s en punt de voler consell rebre, e de negun remey me vull percebre, ans de tristor he presa ja ma tema1271. Si m trb en punt que dolor no macorde, ja tinch senyal ab qu a dolor torne: recrt sos fets damor, e allens borne1272; dasc scapant ab oci no m concorde. Son espirit ab lo cors yo contemple; tant delit snt com lom devot al temple. XII De pietat, de sa mort ve quem dolga, e s forat que mon mal haj a plnyer; tant he perdut, que b no m pot atnyer, Ffortuna ja no t qu pus me tolga. Quant ymagn les voluntats hunides y ell converssar, separats per a sempre, penssar no pusch ma dolor haja tempre, mes passions no trb gens aflaquides; e si per temps elles passar havien, vengut s temps que comenar devien. XIII Mes volentats, mos penssaments aporten avall y amunt, s com los nvols layre; ads me dolch, puys dolor no snt gayre, e snt dolors quab si delits comporten.
1271 1272
330
Sentit general dels pensaments. Enll cavalco.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Quant pens quells morts de res dels vius no pensen, e les dolors que ps, sens grat se perden, mos sentiments han mal, e no sesperden1273 tant que damor e dolor se deffenssen; e ps dolor quen la dInfern sacosta, com en est mn no lam veur de costa1274. XIV En altre mn a mi par que yo sia y ells propis fets, estranys a mi aparen; semblant daquells que mos juhs loaren, lo fals par ver, la veritat falsia. Los meus juhs la dolor los offega, lo loch no s hon primer habitaven. S s1275, no tal com ans del cas estaven; alterat s: la mort; y as m fa brega tal e tan fort, qualtre matant, mi mata. No ss com s, que lo cor no mesclata. XV Alguns han dit que la mort s amarga; poden-ho dir los qui la sabor senten, o de per ssi o com per altre tenten sa fort dolor, quentre totes s larga. Per mi no tm, per altre l temuda; puys fn cruell, ja pietat no mhaja; qui n terra jau, no tm pus aval caja: en lesperat, ma sperana s perduda. O partiment dolors, perdurable,
1273 1274
331
Perden. A prop. 1275 Si hi s.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
ffent, en dolor, mi comparat diable! XVI No pru1276 los bns que yo sol posseesca, car plaent res1277, home sol no pratica; la Mort no tm, que lo mn dampnifica, sin que tm quel Cel me defallesca. Tot cas yo mir ab una egual cara: res no m fa trist, e ja, molt ms alegre; no s color desobre, blanch o negre: vers mi no ha cosa scura ne clara. Tot quant Amor e Por me pgren noure1278, ffin lo jorn que li vu los ulls cloure. XVII Segons lo cas ma dolor no s tanta com se requer per un mortal damnatge; sobre tots mals, la Mort porta vantatge: yo lhe sentit e de present mespanta. Segons lAmor, del dn no prt gran signe, e vlgra yo quen lo mn fos notable, dient casc: Veus lome pus amable! e que plangus casc mon fat maligne. Aquell voler, caussat per cos onesta, mentre ser, ser mostrant gran gesta. XVIII Tan comun cas per qu tan estrem sembla al qui per sort la Mort en tant lo plaga?
1276 1277
332
Preo, aprecio. Cosa plaent. 1278 Podrien enfonsar.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Per qu n tal cas, la rah dom samaga, e passi tota sa fora ssembla1279? Du piads e just cruel se mostra: tant s en ns torbada conexena! Ffluxant dolor, primer plega creena, mas ferm saber no s en potena nostra. Als que la Mort toll la muller aymia, sabran jutjar part de la dolor mia. XIX Tot ver amich a son ver amich ama, de tal amor que Mort no la menyscaba, ans s fornal quapura lor y acaba, lexant-lo fi, e lls1280 en fum derrama. Daquest amor m aquella qus morta, e, tement, m tot quant s de aquella. Lespirit viu. Donchs quina maravella que m aquell? E res tant no m conforta. Membram la Mort, e trn en ma congoxa, e quant hi s, dolor ps com me floxa1281. XX Accident s Amor, e no substna1282, e per sos fets se don a ns conxer; quant s ne qual ell se don a parxer; segons don prt, ax sa fora lana. Si com lo vent, segons les encontrades
1279 1280
333
Reuneix. Les altres coses. 1281 Quan mafluixa (li minva). 1282 Distinci aristotlica entre el qu s intrnsec, indispensable, en la cosa, i el que no ho s.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
on s passat, de ssi calt o fret gita, ax Amor, dolor da o delita, segons lo for1283 del loch hon ha lanades ffondes rahls1284: o ss cara de terra o sobre fanch, o ss molt aspra serra. XXI Amor en lom dos lochs disposts atroba, car hom s dit per ses dues natures: lo cors per si, vol semblant de sutzures1285, larma1286, per si, dun blanch net vol sa roba. Dells hahunits1287 surt amor, dalgun acte que no s diu b qual dells ms part hi faa; casc per si algun delit acaa, y, aquell ats, laltre n porta caracte. E veus1288 la Mort que llur voler termena: lo bo no pot, no basta que loffena. XXII Morint lo cors, a son amant no l resta sin dolor, per lo recort del plaure; ffallint aquell, no tard amor en caure: ffallint lo sant, defall la sua festa. Alguns delits quen larma pel cors1289 venen, sn los composts quels amadors turmenten,
1283 1284
334
El fur (la classe). Arrels. 1285 Brutcies. 1286 Lnima. 1287 Ajuntats. 1288 I heus. 1289 En lnima pel cos.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e casc dells tanta y qual dolor senten segons del cors o de larma part prenen; e, mort lamat, amor s duradora tant quant lo mort del viu t gran penyora. XXIII o quen passat enbolt1290 e confs era, s departit: lo gra no s ab la palla; esperiment altre no m pens hi valla1291; per la Mort s uberta la carrera1292. Ma carn no ssent; donchs no s pot fer1293 que ame, car ja no s o que sentir-hi feya; si voler tinch, pech s lo qui no crehia que lespirit de pur amor senflame, cobejant molt que Du sarma senporte; a dubtant, que yo pena reporte. XXIV Si n nostr amor pens esser fi1294 venguda e della prt esperana de veure, sin que tost vinch en a descreure, larma n lo cors no fra retenguda. Si b los morts en lo mn no retornen, ans desser mort noves sabr daquella. Stat s ja: donchs, no s gran maravella, a sperant, mos sentiments sojornen;
335
1290 1291
Embolicat, complex. Valgui. 1292 El cam. 1293 No es pot fer: s impossible. 1294 Esser al seu final.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e si cert fos quentre los sants fos msa, no vlgra yo que de Mort fos defesa. Endrea O Du, merc! Mas no ss de quet pregue, sin que mi en lo seu loch aculles; no m tardes molt que dell mi no vulles, puys lespirit on s lo seu aplegue; e lo meu cors, ans que la vida fine, sobre lo seu, abraat vull que jaga. Fferls Amor de no curable plaga1295; separals Mort: dret s quella ls vehine1296. Lo jorn del Juh, quant pendrem carn e ossos, mescladament partirem nostres cossos.
336
1295 1296
Ferida. Els faci vens.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
QUI SER AQUELL, DEL MN SUPERIOR

Pags XCIII I Qui ser aquell, del mn superior, que veritat de vs a mi recnt? E qui sab dir on ser quell afront que ns haurem, portant goig o dolor? Los lochs seran mostrants lo b o mal, segons en ells mal o b s contendr; e si ns dos hun loch no cupar, lo partiment ser perpetual. II Lesguart que yo de vs he, no s egual: ax divers s, o contrariant. Les penes grans dInfern yo s dubtant: tot quant n lest1297 a dolorir-me val. E puys ve temps que us ymagn al mn haver ab mi verdader amistat, aquell delit quel mn pot haver dat, ffort cor s obs1298 a membrar lo que fn. III Lo dolors e miserable don, strany e molt, mas prestament perdut,
1297 1298
337
Llegit. T necessitat.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
s tot o quant en lo mn he hat1299; la Mort l tolt e portat no ss on. Ma fort dolor no bast a fer valer que lamistat fos estada no res; ans s content daquella, que fo ms, si b tristor per aquella sofr. IV Hon s aquell qui no spera plaer e no sguart a bona u mala fi? Mira lo mn: veu-se jove y mesqu, com1300 ja no s, hon ferme son voler. Drea sos ulls envers la part del Cell, e diu a Du, ab gest no sats1301 humil, paraules tals que puys1302 sen t per vill; mas lom irat, davant rah t vel. V Ho, Du! Per qu no romp lamargua fel aquell qui veu a son amich perir, quant ms pus vol tan dola mort sofrir? Gran sabor ha, puys se pren per tal zel. Tu, Pietat com dorms en aquell cas quel cor de carn fer esclatar no sabs? No tens poder, que tal fet no acbs? Qual tan cruell, quen tal cas no t los? VI
1299 1300
338
Hagut, tingut. Quan. 1301 No prou. 1302 Desprs.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Arquer no s que tres hocells plagus1303 ab un sol colp, que no fos ben content matant los dos, hi el ter en estament que per mig mort o prop de mort ports. Mort, en un colp, los tres bns m ferits: los dos sn morts ltil y el delits, e si lonest perds del Cel recors, sos derrs jorns serien ja finits. VII Yo no puch dir que no senta delits del pensament, puys que perdre no l vull; en lo meu mal algun b s recull, tal quel plaer present mt en oblits. Pense casc quant fn ans de sa mort, que, perdut ell, yo navorresch tot b; no s hon jau, si recort no l sost, car tots mos senys1304 n perdut lur deport1305. VIII Per b quels dits dels savis yo recrt, reptant aquells qui alarguen son dol, e yo sab que bona rah vol que null remey s dolres del qui s mort; e tot quant lom per sa voluntat fa, se deu drear a lguna bona part, e que lo dol, si s tolt, ix dom tart, car certament en ell delit est;
339
1303 1304
Fers. Sentits corporals. 1305 Gaudi.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
IX pero si dol may ra l comport, aquest ser que yo n present sostench; un tal delit ab sabor agra prench quen desijar altre, b cor no m va. Riure jams no m plch1306 tant com est plor; laygua dels hulls, res tan dol no mapr; no prench enyor si no m puch delitar; contra la Mort me trp1307 esforat cor. X E si tots temps en continu no plr, de mon recort aquella no m partsch, ans vull que dol me lex, que si l jaqusch1308; mon sentiment vull que muyra, si mor. Puys que delit a ma dolor segueix, ingrat ser, si ella no macst; tal sentiment, de mal e b compost, temps minva l mal, e lo b tots jorns creix. XI Un gran delit en ma penssa s nodreix quant algun fet sens la mort della pns; quant me percb, de dolor no m deffns, penssant que Mort per tostemps nos parteix1309. Aquest delit, la penssa l fa e l pert: ffoch s mon mal, e mon b sembla fum;
1306 1307
340
Plagu. Trobo. 1308 Avans vull que dol em deixi, que si el deixo. 1309 Separa.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
en aquest cas, de sompni t costum: b snt1310 durment, e mal quant s despert. X Yo no puch dir que no sia desert de tot delit, quant morta limagn; de mi mateix mespnt, quant yo maffn penssant sa mort, e m par que no n s cert. Tal mudament he vist en temps tan breu, quel qui m volgu, voler a mi no pot, ne sent ne veu, nentn, si l dich, mon vot, e tot s b, puys s obra de Du. Tornada A Tu qui est Mare y Filla de Du, supplique molt, puis Ell no m vol oyr, quen aquest mn sarma pusca1311 venir per qu mavs1312 hon s lestatge seu.
341
1310 1311
Sento. La seva nima pugui. 1312 Mavisi, em faci saber.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
PUYS ME TRB SOL EN AMOR, A MI SEMBLA

Pags XCIV I Puys me trb sol en amor, a mi sembla quen mi tot o sia costuma stranya: Amor se pert entre gents per absena, e per la mort la mi amor no fina, ans molt ms m a vs en mort quen vida, e yo perdn si alg no m vol creure: pochs sn aquells qui altres cosses creguen sin semblants daquelles quels avenen1313. II Ma dolor fort, lo comun cors no serva1314; tota dolor lo temps la ven e gasta1315; no dich quen tot a tot altra dessemble: en quantitat molt prop daltres se jutja; en qualitat, ab les altres discorda. Seguint lAmor, don ella pren sa forma, gran part del temps seca dolor me dna y algun delit ab altra dolor dola.
342
1313 1314
Passen. No aguanta. 1315 Destrueix.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III Dins lo cors dom les humors se discorden1316; de temps en temps llur poder se transmuda: en un sols jorn regna malenconia, n aquell mateix, clera1317, sanch e fleuma. Tot enax, les passions de larma1318 mudament han molt divers o contrari, car en un punt per ella s fan los actes, e prestament s en lo cors la causa. IV Ax com lor que de la mena1319 l traen est mesclat de altres metalls sutzus1320, e, ms al foch, en fum sen va la liga1321, lexant lor pur, no podent-se corrompre, ax la Mort mon voler gros termena: aquell, fermat en la part, contrassemble daquella que la Mort al mn l tolta; lonest voler en mi roman sens mescla. V Dos volers sn que natura seguexen, e casc dells lom per natura guien;
Allusi a la teoria hipocrtica de lequilibri entre els quatre humors corporals (sang, flegma, bilis groga i bilis negra), necessari per a la salut. 1317 La malenconia satribua a un excs de bilis negra (producte de la melsa), mentre que la clera es creia causada per un excs de bilis groga (producte de la vescula biliar o fel). 1318 nima. 1319 Veta dun jaciment. 1320 Sutzes, bruts. 1321 Mescla daltres elements.
1316
343
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
s acte nsemps fan mal o b atracen seguons qual dells en laltre ha domini. Quant la rah lapetit senyoreja, s naturall de lhom tota sa obra, e lo revers sa natura li torba, e no ateny la ffi quen tots fets cerca. VI Quant lapetit segueix la part de larma1322, lome va dret, seguint Natura mestra, car la major part la menor se tira e vs1323 la fi que va, lo cam troba; e lappetit, volent son necessari, lome no fall, si no trespassa lorde, e si sestn ms que Natura dicta, surt-ne voler fals, oppiniontich1324. VII Les voluntats que per natura vnen, en certitut e terme sn compreses. Laltre voler passa dom les natures; son senyal cert s que no lenclou terme. De tots aquests, passions mantengueren mescladament, s com mesclats jahien; mas b distints sn aprs de son opte1325, e separats los snt, quasi vissibles. VIII
1322 1323
344
nima. Vers, cap a. 1324 Inconstant. 1325 Opci, tria.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Molts sn al mn que mos dits no ntengueren e ja molts ms que daquells no sentiren. Qui creure pot qu entr amors vicioses voler honest trebll per estar simple1326, gitant de ssi maravells effecte, estant secret per fora dels contraris? Dol y agre nsemps, llur sabor no s distinta; ella vivint, mos volers aytals foren. IX Dolrres del mort ve de amor comuna, e de a yo m snt tot lo dampnatge: ffugir les gents quisque sien alegres y aver despit que jams lo dol fine. Tot delit fg com a cosa nemiga car un b poch1327 entre grans mals dol porta, e mt poder quem trn dolor en bit, perqu de goig la sabor jams taste. X Senyals damor quen tal cas hmens senten, yo trb en mi, que sens dolor se prenen: si res comn yo n corrmp lo principi, perqu la fi, de res mi no contenta. Molt e pus fort tot amor me da fastig, e sembl a mi ser cosa bominable; s algun1328 delit entre mes dolors mescle, de ffet lo prt e trn a ma congoxa.
345
1326 1327
Tranquil. Petit. 1328 Si algun (cap).
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
XI Si l penssament per for a ltra part lance, dell acordant, ab gran sospir lo cobre1329; en lo comen ab dolor en mi entra, no passa molt que ms dolor plable1330. Decrepitut ma natura demostra, car tota carn a vmit me provoca; grans amadors per llur aymia morta sn-mi semblants en part: al tot no basten. XII Si res yo veig della, dolor me dna, e si n defug1331, par que della maparte; los temps e lochs ab lo dit lam senyalen, segons en ells delits o dolors foren; e sn-ne tals que lam demostren trista, altres, e molts, mostrants aquell alegra. E ps dolor com jams1332 li fu greuge, e vlgr a ab la mia sanch rembre1333. XIII Amor s dat conxer pells1334 efectes. Sa cantitat no t mesura certa: gran s o poch lamador segons altre, e poder pren Amor, segons on entra.
1329 1330
346
Recupero. Plaent. 1331 Defujo. 1332 Si mai. 1333 Redimir. 1334 Pels.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
La qualitat s tal com segons guarda, car de semblants s forat que sengendre; la carn vol carn, larma son semblant cerca, dells naix fill bort, als engenrrants contrari. XIV Qui ama carn, perduda carn, no ama, mas en membrant lo delit, dol li resta. En tot amor, cau amat e amable; donchs, mort lo cors, aquell qui ell amava no pot amar, no trobant res que ame. Amor no viu, desig mort, y esperana1335, y en lo no-res no pot haver espera; quant s del cors, la Mort a no-res torna. XV Si la que m s fora daquest segle1336, la major part daquella s en esser; e quant al mn, en carn ella vivia, son espirit yo volgu amar simple. E, donchs quant ms quen present res no m torba? Ella vivint, la carn mera rebelle; los grans contrasts de nostres parts discordes canten, forats, acort, e de grat, contra. XVI De mon voler jutge1337 casc la causa, e far poch vehent en mi les obres; la mi amor per la Mort no s morta:
1335 1336
347
Mor el desig i la esperana. Fora del mn dels vius. 1337 Jutgi.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
ne snt dolor, vehent-me lo mn perdre. Yo m, e tm ab honesta vergonya, lesperit sol de la qui Dus perdone, e res de mi ne del mn no cobege sin que Du en lo Cel la colloque. Tornada Mare de Du, si s en purgatori son espirit, per no purgats delictes, s ton Fill prch no gurt1338 los prechs don venen, mas ll on van. Mos pecats no li noguen1339!
348
1338 1339
Miri. Enfonsin.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
QU VAL DELIT, PUYS NO S CONEGUT

Pags XCV I Qu val delit, puys no s conegut, ans s fastig1340 quant s molt costumat? o per qu mort vos haureu atraat, dins molt breu temps volrreu haver perdut; e o de qu no ymaginarem quel perdre ns fos una poqua dolor, si l cas hi ve, sentim tal amargor que de bon grat vida bandonarem. II En aquest punt me trb yo tan estrem: o que volgu ab molt estrem ardor, torn en mi una lenta calor, e puys, perdut, mortal dolor me prem. Tal mudament en ssi hom no veur, com en mi veig per nostre partiment1341; la Mort ho fa, qui m tol mon b present; del venidor, sab Du lo que ser. III Molts han perdut tot lo que ve e va, ffills e muller, e part de llur argent,
1340 1341
349
Enuig. Separaci.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e restals cor ab null esperdiment, e may virtut en llur cor habit; e yo tinch clos e sagellat procs1342, que per null temps delit yo sentir, ne plnch lo dn per on ma dolor ve, mas laspra mort don son mal vengut s. IV Un poch delit en ma dolor s pres; ja ssnt dolor com mon cor mal sost; penssant per qui ne don ma dolor ve, a mi no plau de dolor ser deffs. O tu, qui est fora del present mn, e veus a mi, per ta mort, mal passar: acapta b Du1343 quem pusques avissar quins espirits a tu de prop te sn! V La Mort qui tol lo agradable don que vida y sort als hmens volen dar, quant s de mi m tolt, sens mi matar1344; de mos tres temps1345 me resta lo que fn. Daquest present, a tot hom do ma part, car no ha res quem vinga en plaer; del venidor no vull haver esper1346, puys la tristor s a mi dol esguart.
350
1342 1343
s a dir, condemna. Demana a Du. 1344 Mho ha pres tot, sense matar-me. 1345 Etapes de la vida. 1346 Esperana.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
VI No m dolrr tant quen dolor sia fart, ans ma dolor yo prench per mon mester; mon cor de carn1347 s pus fort que lacer, puys ell s viu y entre ns es deprt1348. Quant lespirit del cors1349 li vu partir e li don lo derrer besar fret, conch1350 de mi quAmor no m t son dret, cab cor sancer ho posqu sostenir. VII En molt breu temps lom no s pot dolorir tant com depuys ab lentendr s cstret1351, car per gran torb1352 tots comptes no ha fet: dolor vol temps, si lom tot l ssentir; e majorment com rah apareix, car, si no fa, tost s mescla conrt. Massa s foll lo qui s fa tan gran tort, si cascun jorn son dol foll no pereix. VIII No m jutj alg1353 si primer no coneix si tinch rah per dolrrem desta mort; en ella fn complit lo meu deport1354:
1347 1348
351
La vscera cordial. Es reparteix. 1349 Cos. 1350 Vaig conixer. 1351 Constret, forat. 1352 Turbaci. 1353 No em jutgi ning. 1354 En ella fou complet el meu gaudi.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
ella finint, lo mn per mi feneix. Qui s tan cruel que no s dolga de ssi e de aquell qui n part ms que si vol? Donchs, si alg pusqu fer honest dol, licenciat1355 no l fn ms que a mi. IX O Mort, qui fas lom venturs, mesqu1356, y el ple de goig, tu mijanant, se dol: de tu ha por tot quant s js lo sol, dolor, sens tu, no hauria cam. Tu est dAmor son enemich mortal, ffaent partir los coratges1357 hunits; ab ton colp cert, has morts los meus delits: gustar no s pot b, ton amargs mal. Tornada Tu, espirit1358, si mon benfet te val, la sanch dar per tos goigs infinits; vine a mi de dia o de nits, ffes-me saber si pregar per tu cal.
352
1355 1356
Perms. Desgraciat. 1357 Els cors. 1358 El de la difunta.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
LA GRAN DOLOR QUE LLENGUA NO POT DIR

Pags XCVI I La gran dolor que llengua no pot dir del qui s veu mort e no sap on ir no sab sson Du si per a si l volrr o si n lInfern lo volrr sebollir: semblant dolor lo meu esperit sent, no sabent qu, de vs, Dus ordenat, car vostre b ho mal a mi s dat, del qu aureu, jo n sser sofirent. II Tu, esperit1359, qui s fet partiment1360 ab aquell cos qual he yo tant amat, veges a mi qui ss passionat, duptant estich fer-te rahonament. Lo lloch hon est1361, me far cambiar denteniment de o quet volr dir; goig o tristor per tu he yo complir, en tu est quant Du me volr dar.
353
1359 1360
El de la difunta. Separaci. 1361 El lloc on ets.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III Preguant a Du, les mans no m cal pleguar, car fet s tot quant li pot avenir: si s ell Cel, no s pot lo b spremir1362; si en Infern, en foll s mon preguar. Si s ax, anullam lesperit, sia tornat mon sser en no-res, e majorment, si n lloch tal per mi s, no sia yo, de tant adolorit. IV No ss qu dir, qu m farts daver dit; si crt o cal, no trop1363 qui m satisfs; si vch o pens1364, temps en va desps; de tot quant f, ans de fer me pent1365. No plnch lo dn de mon delit perdut, tanta s la por quem ve de sson gran mal! Tot mal s poch si no s perpetual, e tm aquest no lhaja merescut. V Lo dn mortal s molt ms que temut, e tol-ne part esser a tots egual. O tu, Dolor, sies-me cominal! En contra ublit, vulles-me sser escut! Ffr-me1366 lo cor e tots los senys me pren1367,
1362 1363
354
Expressar. Si crido o callo, no trobo. 1364 Si vagarejo o penso. 1365 Penedeixo. 1366 Fereix-me.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
fartat en mi, car no m deffens de tu, donam tant mal que men planga casc1368; tant com tu pots, lo teu poder mestn1369! Tornada Tu, espirit, si res no ten deffn, romp lo costum que dels morts s com; torna n lo mn e mostra qus de tu: lo teu esguart1370 no m donar spavn1371.
355
1367 1368
I tots els sentits (corporals) pren-me. Planyi tothom. 1369 El teu poder estn-me. 1370 La teva visi, veuret. 1371 Espant.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
SI PER NULL TEMPS CREGU SER AMADOR

Pags XCVII I Si per null temps cregu ser amador, en mi conech damor poch sentiment. Si mi compr1372 al com de la gent, s veritat quen mi trb gran amor; per si gurt alg del temps passat y el qu Amor pot fer en loch dispost, nom damador solament no macst, car tant com dech no s passionat. II Morta s ja la que tant he amat, mas yo sn1373 viu, vent ella morir; ab gran amor no s pot b soferir que della Mort me pusqu aver lunyat. L1374 dech anar, on s lo seu cam, no ss qu m t quen a no macort1375: sembla que vull, mas no s ver, puys Mort res no la toll, al qui la vol per ssi. III
1372 1373
356
Si em comparo. Sc. 1374 All. 1375 No em decideixo.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Enqur1376 esta, que vida no fin, com1377 prop la mort yo la vu1378 acostar, dient plorant: No vullau-mi lexar, hajau dolor de la dolor de mi! O cor malvat, daquell qui s veu tal cas, com pecejat o sens sanch no roman! Molt poc amor e pietat molt gran dgra1379 bastar que senyal gran mostrs. IV Qui ser quell quen dolrre abasts lo piads mal de la Mort vengut? O cruel mal, qui tolls la joventut e fas podrir les carns dins en lo vas1380! Lespirit, ple de paor, volant va a lincert loch, tement leternal dn; tot lo delit present, de roman. Qui s lo sant, qui de Mort no dubt? V Qui ser quell qui la mort planyer, daltre u de ssi, tant com s lo gran mal? Sentir no s pot lo dampnatge mortal, molt menys lo sab qui Mort jams tempt. O cruell mal, donant departiment per tots los temps als coratges units! Mos sentiments me trb esbalats,
1376 1377
357
Encara. Quan. 1378 Vaig veure. 1379 Deuria. 1380 Sepulcre.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
mon espirit no t son sentiment. VI Tots mos amichs hajen complanyiment de mi, segons veuran ma passi; haja delit lo meu fals company1381, e lenvejs, qui de mal delit sent, car tant com puch, yo m dolch e dolrem vull, e com1382 no m dolch, assats ps desplaher1383, car yo desg que perds tot plaher e que jams cesss plorar mon ull! VII Tan poch no m que ma cara no mll1384 daygua de plor, sa vida y mort pensant; en tristor visch, de sa vida membrant, e de sa mort aytant com puch me dull1385. No bst en ms1386, en mi no puch fer pus, sin behir1387 lo que ma dolor vol; ans perdre vull la rah, si lam tol, mas puis no mur, de poc amor macs. Tornada Tot amador damar poch no sescs, que sia viu, e mort lo seu amat,
1381 1382
358
Fals amic. Quan. 1383 Passo fora disgust. 1384 Mulli. 1385 Em dolc. 1386 No arribo a ms. 1387 Obeir.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
o que almenys del mn visca partat1388, que solament haja nom de rescls.
359
1388
Apartat.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
PER LO CAM DE MORT CERCAT VIDA

Pags XCVIII I Per lo cam de mort cercat vida, on he trobat moltes falsses monjoyes1389; quasi guiat per les falses ensenyes, s avengut a perillosa riba, si c1390 l malvat quen Parads vol cabre e vs Infern ab cuytat pas camina, y ax com cell1391 qui de Migjorn les terres va encerquant per vent de Tremuntana. II Gran s mon dn, segons ma complacena; seguons lo ver, s poch lo meu dampnatge. Yo prt1392 delit, havent ab dolor liga, e tal com fn, plch1393 molt a ma natura; en mi no pusch trobar ls sin perdre, e de mon b, si b vull, no malegre. Lo perdre snt, perqu, perdut dol hbit, del b vinent no m trb certa fiana.
360
1389 1390
Fites, indicadors de cam. Aix com. 1391 Aquell. 1392 Perdo. 1393 Plagu.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III Ax com lom, per molta fe que haja, lexa1394 b dolor esta vida mesquina, perqu no sent los delits de lAltisme1395 e sent aquests quen esta vida lexa, ne pren a mi, quel delit damor lexe ab tal dolor que no ss on pot cabre; ab molta por, espr lo rahonable, perqu no ss com lo sentr plable. IV S com aquell quentrar vol en batalla e trobas cor1396 ans que la sperimente, e quant se veu esser prop de lencontre, per gran paor fug, mostrant les espatles1397, ne pren a mi, quen contr Amor mesforce fins a venir a fer-ne lestret compte, e quant s prop de aquell, apartar-me com a venut yo, abandn mes armes. V Dubtar no m cal si m sn fetes metzines1398; ab algun art sn preses mes potences: per son voler tot home del mn ama, y amar no m plau e damor sn mes obres. Per los cabells a mi sembla quem porten
1394 1395
361
Deixa. Altssim. 1396 Es veu amb cor, satreveix. 1397 Lesquena. 1398 Si mhan enverinat.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
a fer los fets que Amor me comana; si n vull fugir, portar no m poden cames: en tal contrast la mia vida penja. VI Aquell dol tast cab si lacordant tasta, no s en mi, mas dolor del discorde. Qui no s amat y amor daltre cobeja, no sent gran mal, puys un terme desija. Yo sn1399 aquell qui n res del mn no m ferme; yo m a qui no mereix que yo lame, e daltra part veig obres en contrari: de vida y mort he certana paraula. VII A tot mesqu un gran b no li minva, o s, haver de mort un molt poch dubte; daquest gran b yo no ss on t casa: no trb rah per qu viure desige. En contr Amor aytant yo no mesforce que dn oblit en algun b seu ficte1400, n el ms1401 bastant, s com dabans, complaure; yo s n lestat lo qual deu tot hom tembre, VIII Font sn mos ulls daygua dola y amargua, perqu n dolor y ab delit aquells ploren, car una s la dolor delitable, laltra b aquell poch ne molt no s companya.
1399 1400
362
Sc. Fingit. 1401 Ell no ms.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Com ne perqu, saber a com passa, no ssia yo lo deidor o mestre, tan solament a ben sentir baste. Vinga l juh als qui damor ms saben! IX Cascuna part de si m dna creena; tant que no ss rah que la desfaa; Amor de ssi gran rah m donada, e si desm, no m sia dada colpa. Ja los meus fets, rah dome no ls porta; als Fats s dat tot quant a mi segusca; a res a fer, a mi s tolt larbitre1402, no m trb res franch, sin la sola penssa. Tornada O foll Amor!, les dolors costumades vnen, per temps, que no donen congoxa; s ax1403 no fos, ja no serien hmens. E per qu, donchs, aquest hs1404 en mi s trenca?
363
1402 1403
Albir. Si aix. 1404 s, costum.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
AQUESTA S PERDURABLE DOLOR

Pags XCIX I Aquesta s perdurable dolor. Les que sent foren totes a temps, mas la present deu viur ab mi ensemps: be m fa saber quant pot en mi Amor! Ab coxo1405 peu m sseguit y aturat, atesa s la pena de mon mal; fferit me snt duna plaga1406 mortal: s lo remey, fer no res lo passat. II Gran mudament no pot ser comportat en poch de temps sens alteraci. Qui pot saber la dolor en que s, vinent a mi per haver molt amat? Aquella don esper tot mon b, tant quant delit en mi pot abastar, per son defalt1407 men cov de lunyar, e pel cam dAmor gran ira m ve. III
364
1405 1406
Coix. Ferida. 1407 La seva absncia.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Tal mudament com Natura l sost, sens fer senyal major del qus en mi? Aquella que per ma vida tengu, entre morir e viure me det. Lo meu reps, treball s convertit, e lo meu goig en tristor sens remey: yo s catiu com1408 esser penss rey; tot alterat me trb y esbalahit. IV Aquella carn on lo meu espirit entrar volgu abans quen Parads, mi sembla foch de linfernal abs, e moltes veus1409 no n vull esser fugit. Ans dacostar no snt lo mudament, mas fet lacst, snt lo cambi tan gran, que res no l pusch dir quant li s denn, e ps dolor daquest mal calament. V On cab en mi, tan gran alterament? Si por me pren, per qu sperana m vol? Qu s a que voluntat me tol, quen b ne mal no hs denteniment? O fals Amor, qui l loch vedat te plau! Lexam usar1410 a qui m mereix desdeny! Per qu l desig teu, amar me costreny o que amar a mi tant me desplau?
365
1408 1409
Quan. Vegades. 1410 Deixam ausar, atrevir.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
VI Per qu l desig meu, contra rah cau? Amor ho vol. Per qu tant li contrst, e mon desig cobeja lo fer past daquella carn on gran amargor jau? O fals Amor, no pors pus en mi sin forar mon apetit escs; mon espirit, per fora l jaquirs: no amara o que vols de per ssi! VII O fort Dolor, no perdones a qui per colpa gran me dna dol e plant! Tu, Pietat, no vulles parlar tant en la favor de qui tan mal mer1411! Yo m mon dn, e mon b avorresch; lo perqu m, no s vist; lo perqu del desamar, molt clarament ho s, e lo carrer no vist yo ensegusch. VIII O Du! Per qu m a qui avorresch? En tal contrast, com vida no m jaqueix? Amor no mor e dahirar no m lix1412, quas igualment entr ells a mi partsch. Saber no s pot, qual dells abans morr. Muyra, donchs, yo, per llur debat finir! Quant m me dolch e mal pas; mentr ahir1413
1411 1412
366
Meresqu. I dirar-me no deixa. 1413 Odiar.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
lo pus corts, dolor mortal me fa. IX Yo s malalt havent lo cors tot s, cascun umor ab laltra sacordant1414. Mon espirit s lo dolorejant, ab lorgue seu desacordat est. Ell de per ssi vol lo que deu voler: perdut lonest voler, no vol que m; e mon cor fals pot haver molt just clam daquell a qui pietat vol haver. X En la dolor damor delit pot ser, si ab aquell ira nbolta no s mt; essent lo cas, ladonchs dolor tramet, contra qui cau tot lo seu gran poder. E tant com pus Amor s gran e bell, tant sa dolor s major e pus fort; en lo cors1415 s tota nfecci s fort, y en lo malalt no ntn ques prenga n ell. XI No dech morir solament ab coltell: mon cors mig mort deu ser viand als cans; mon cor, partit entre corps e milans1416;
La medicina medieval considerava, seguint Hipcrates, que la salut era conseqncia de lequilibri entre els quatre humors (lquids) corporals: sang, flema, bilis groga i bilis negra. 1415 Cos. 1416 Corbs (Corvus corax, L.), ocells bsicament carronyaires, i milans (Falco milvus), ocells rapinyaires; s a dir, que t el cor mig mort i mig viu.
1414
367
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
mon espirit tinga lo loch daquell qui vlch trahir, besant, lo Fill de Du1417: aquest s loch a ell just e degut; puys ha trahyt a ssi, Du no lajut, e, n gran pecat, deu rebre pena greu. Tornada Amador fu, tant com lespirit meu penss gran seny en dones o bondat, mas sin carn no trb e s nganat1418: a quatre peus1419 deu anar qui no creu.
368
1417 1418
Judes Iscariot. Enganyat. 1419 Com els quadrpedes.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
ENTRE AMOR SS PORTAT HE FORTUNA

Pags C I Entre Amor ss portat he Fortuna, cahent, levant, s com infant en roques; congoxes grans ab alegries poques, si n possesch, no s maravella lguna. Semblant me trop a lhome qui navegua, qui per los vents sa persson s regida dolrre no s deu, si las veu escarnida: caure deu lom, guiat per via cegua. II No com aquell qui nteniment replegua e dintre ssi delits de virtuts usa, sa fi guardant aquella qui acusa als ignorans hy als sabens mal no plegua, jaquint1420 los mals qui bns als pechs aparen, ja perdut tast de res no essent noble; ans sseguit delits comuns de poble, e davant mi altres no ss acarren. III Donchs si dolors a mes pensses emparen, rah s gran; puix, tal vida seguida,
1420
369
Deixant.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
la fi de lhom tardament he sentida, mos apetits ssens trava caminaren; a lur semblant cuytats acorregueren, als qui pus prop los fn de lur natura regonegut; marma1421 n tnch vestidura, tal com aquells vicis saber li feren. IV Los meus desigs tals delits emprengueren qualtre poder dins si mateys avia, hi aquells aguts, deg mi no complia, e no molt tard a mi desparegueren. Qui n poch vexell1422 molt gran cantitat penssa, no s pot aver, car la natura passa; qui vol rich ser per una m esquasa, lo seu desig de aver sse deffenssa. V Ja no viuran en molt alegra pensa qui bns del cors1423 e de fortuna volen, e totes gens per aquells aver volen, hi en contra ssy prenen armes dofenssa, s co l malalt qui no ntn medessina, pendr ver cuydant aquell guaresqua, e de sabor amargua sent la brescha, e dolssa l par una marguant1424 sardina.
370
La meva nima. Petit recipient. 1423 Cos. 1424 Amargant. La sardina (Clupea sardina) s lleugerament amargant, per la part de la ventresca.
1422
1421
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
VI Qui n fer viltats la penssa t vehyna e no ateny al delit de lentendre, la veritat de res no pot apendre y esclava fa de sa rah, rehyna1425; delit dom pert qui tals delits no tasta, car lom s dit ms per la part de larma1426; tot a ssi pert qui de rah no ssarma y en aquell fruyt denteniment no basta. VII A si matex lo malvat hom contrasta, y el que li plau fa e lo restant llxa1427: lo b jaqueix, ab tot lo mal se fxa1428; si delit pren, en molt poch temps se gasta. Tot lo que fa li torna en contrari, e no conx lenemich seu qui l mata; aquell qui deu portar js la abata, t sobre l cap per molt bell vestiari1429. VIII Pren-men ax com grosser1430 erbolari qui prop la mar les erbes del bosch cerqua, e com lo clerch1431, fahent de festes cerqua
1425 1426
371
Regina, reina. nima. 1427 Deixa. 1428 Afeixa, ajunta. 1429 Vestuari. 1430 Obts, ignorant. 1431 Clergue.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
en lo Troya,1432 llexant lo Breviari.1433 Qui n aquest mn desser hom se contenta, cerque delits que ssa natura vulla, llexant als bruts los camps e llur despulla1434, e sos delits no ls acrt ne ls d npenta. IX Lo delit dom en lentendre sassenta quant veritat per aquell s sabuda; en tal delit sa scincia ajuda, mas no s complit sens volentat conssenta en b obrar cosa de b y eleta1435, e que delit prengua n la sua obra. Tot quant s dom fa sa propia obra; si fa per Du, sa vida s perfeta. X La vida dom s en dolor constreta, com los pus alts delits mundans pratiqua; llur estament en fermetat no s fiqua: o cambi pren qui ls pren ab m estreta, o fallex o per on los delits vnen; e, de ssi, ells lanima no contenten. Com sobirans, bns, ans daver, se tenten; com sn ats1436, ab si dolor sostenen.
Le roman de Troie, poema de Benot de Sainte-Maure, escrit el segle XII; s una composici en octoslabs, de ms de 30.000 versos, que narra la guerra de Troia. 1433 Compendi de lectures i pregries prpies de les hores canniques que resen els clergues; actualment se lanomena Litrgia de les Hores. 1434 El bot que els venuts deixen sobre el camp de batalla. 1435 Escollida. 1436 Quan sn haguts, quan ja sels t.
1432
372
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
XI Ignorantment les gents fals delit prenen, corrent al mal, puix de b semblana; en lloch de por n alegra sperana, havents ms b, dementre no la tenen. Ats lo lloch, qual ab gran desig volen, n compliment de dolor infinida: volent tot b, no l troben ne partida; per delitar, amargua dolor colen1437. XII Alguns delits daquell ver delit solen llunyar-sen ms quels altres no ssen lunyen, e tots aquells que delitar-hy punyen1438, si plaer n, ab ells no ssaconsolen; e tant com pus en ells hom se delita, ax frment1439 a gran dolor sacosta: de luny mirat, lo cam s plasent costa, y el caminant, ronpent lo col, despita. XIII Carnal amor a gran pena concita a tots aquells metens-hy1440 llur espera; desig mortal s passi primera, de penedir no n cal aver sospita. A les honors grans penssamens seguexen;
373
1437 1438
Cultiven. Pugnen. 1439 Fortament. 1440 (Que) hi posen.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
a riques gens servex la roberia1441: dolor de mort han que llur b tolt sia; senyors en nom e com esclaus servxen. XIV Si ls bns del cors per no res aparxen, no ns hy cal dar en a gran crehena: de fortitud lo bou ms potena, de temprament los ocells en florexen; per hun no res estime la bellessa: en poch temps cau e poch temps la sen porta, e sson poch fruyt, als folls amans conforta; la sanitat mal poch lans t deffessa. XV B mostra l cos haver poca bonessa, que de virtud lanimal brut lo passa. Lom s senyor: donchs, no per esta massa, car desta part los bruts n ms despessa. Lom s mortal animal rahonable: quant a la carn, bstia ns formada, e la rah en larma s emprentada; per esta part, a Du s comparable. XVI Tant quant finit, pot esser estimable ab linfinit: e comte1442 s pot metre? A comparar se pora remetre
Els bandits; probable allusi al negoci dels fautors, nobles que actuaven com a veritables empresaris del robatori, per mitj dels bandits, que eren els autors materials dels robatoris. 1442 Compte.
1441
374
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
res de la carn, ab lesperit durable? Sin l present, la carn sentir no basta tastant, toquant alguns delits sensibles; los altres senys per sy no ls sn plables: delit dels tres, pels dos sobredits tasta. XVII Delit s bo, puix a dolor contrasta, mas no val molt sens obra virtuosa; el la complex, sens ell no s saborosa, on en dolor la virtud no ssenguasta. Donchs, quant la carn s a larma1443 tirada per bon delit, sa obra s perfeta: no s rah, mas s sa filla feta; la part brutal, rahonal s tornada. XVIII Aquells delits de qu la carn sagrada casc b sap, hy els de larma ignora; aquella res que no fall algun ora entenen pochs y s per molts menys toquada. A lguns se pert per falta dignorana; altres, sabens, per no tastar no pren: ax villans, que n lloch honrat no sen, no senten b lo delit quonor llana. XIX En sser content casc ha sperana e follament aquell delit espera, car los llidons1444 vol trobar en figuera
1443 1444
375
nima. Lledons, fruits del lledoner (Celtis australis).
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e tals morischs1445 cerqua n la dola Frana. H s lo b cerquat en grans partides; no ha delit sens dolor en alguna; qui ms ne pren ha voluntat dejuna, los menys volens ne han alegres vides. XX Ans que virtuds sien per hom sentides, los vicis n mesa dins ns lur fora, e si per temps la rah tant sesfora, s conexent, e no clar, ses fallides. Durant lo temps, mals bits se nodrxen1446 en hom; sens hom, aquest bit se talla: larma y lo cors1447 sen fan cota y gramalla1448, e los broquats1449 leigs vestits li aparxen. XXI Qui sn aquells qui n tanta virtud crxen que solament los vicis se coneguen? La major part, yo sn1450 cert que ferm creguen que o s bo que volen e conxen. Puix lom s mal, lo b no li pot plaure, car no t part en b que aquell tira; en voler dom s al comen que gira, mas lbit fet, Du ajudant, pot raure1451.
1445 1446
376
Potser alludeix a una varietat morisca de lledoners. Es crien. 1447 (De) lnima i el cos. 1448 Dues formes de tnica. 1449 Brocats, ornaments de passamaneria per als vestits. 1450 Sc. 1451 Rascar, arrencar.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
XXII En saborit sentiment deu recaure aquell delit quen b obrar se troba; daquest delit larma sol no n fa troba, mas en lo cos tal sentiment ha jaure1452. Tant quant casc s pus dispost a rebre, aytant val menys, si no hix en bel acte; dels dos loants1453 en surt aquest contracte, sens llur acort no s pot virtud consebre. XXIII A si mateix par que vulla decebre qui sa valor aytant com pot no munta; tota res del, vol a bondat conjunta: lo fill y el nt, lo bou y el ca de lebre1454. Segons lamor, ax llur b demana; amant a si, molt ms del b saparta; desigant b, sumple de mal e s farta; mal vol per si, y a laltre vida sana. XXIV Puix que virtud delit e b ns comana, per qu no ns plau virtut e vici ns alta1455? La voluntad a b y a delit salta, lenteniment sol entendre l ver mana1456.
1452 1453
377
T ja. Atorgants, els qui fan lacord en un tracte. 1454 Llebrer, gos ensinistrat per a la caa de la llebre; segons els pasos, tenen morfologies molt diverses. 1455 Complau. 1456 (Que) el ver mana.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Mas no volem tastar desta vianda, car en comen desaborida s mostra: lvol1457 delit sent la passi nostra; aquest lateny, treball e cura granda. XXV A tal delit los pechs no troben anda1458, puix que no s en ells esperiena: fe no havens, no ls basta conexena; lo no sentit per ells lexen en banda. No volen mal quant sn en malaltia, e, pobrejant, cobejen les riques; los flachs e leigs, forces e grans belles: luny, fora si, han tota salegria. XXVI Tot hom vol b per qu delitat sia, e, no sentint aquell propi de larma1459, cerqua l del cos, e de aquest se arma, e daltres molts que follament se fia; los quals, com1460 sn units en una cosa, aquella s de lhom benahuyrana; casc per si, lom havent-ne sperana, en alg dells sa pensa no reposa. XXVII Per millor part Du lenteniment posa com a senyor en cascuna persona,
1457 1458
378
Malvat. Manera de portar. 1459 nima. 1460 Quan.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e si n a quel deu donar no l dna, com pus nateny, en tant ms li fa nosa; car, de per si, lo lleig fet tristor mena, e sent-ho ms1461 qui dentendre ms toqua, s com lom foll qui s fr1462 lull duna broqua1463: com pus dret fr, sa vista destermena. XXVIII Tota passi s cert que ms sencena en lom suptil quen perssona grossera1464, car entenent en contra la carrera1465 dO1466 o dAmor, don saparella pena; car solament pratiquant de lentendre, no espletat en virtut ne n ciena, de o quel plau ha major conexena, e no s res quen dol no l fa encendre. XXIX Si Du a lhom groser lo plau defendre de fam e set, e de dolor ssenssible, altra dolor no li pot sser terrible, si ja molt prop daquestes no s deu pendre. E, donchs, de tant lom entenent pren colpa com en dolor a lhome grosser passa; saber poch, e nginy contra si massa; lo poch hy el molt casc per si lencolpa.
1461 1462
379
I ho sent ms. Fereix. 1463 Punxa. 1464 Burda, inculta. 1465 La via. 1466 Fstic.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
380
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
LO VISCAH QUI S TROBA N ALEMANYA

Pags CI I Lo viscah qui s troba n Alemanya, paralitich, que no pot senyalar, si s malalt, remey no li pot dar metge del mn, si donchs no s dEspanya, qui del seu mal haur ms conexena y entendr millor sa qualitat. Atal sn yo1467 en estrany loch posat, caltre sens vs, ja no m pot dar valena. II Yo vu uns ulls haver tan gran potena de dar dolor e prometre plaher; yo, smaginant, vu ss mi tal poder quen mon castell era sclau de remena1468; yo vu un gest e sent una veu dun feble cos, e cuydara jurar quun hom armat yo l fera congoxar: sens romprem pl, yo m s retut per seu. III
Sc jo. Forma feudal de servitut que no permetia al pags que nera senyor til, abandonar el mas, si no pagava una suma de diners per la redempci al senyor directe (remena, del llat reemptio =recompra).
1468 1467
381
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
S com linfant, que sab pel carrer seu prou b anar, segons sa poca edat, si en esculls, per cas, se veu posat, est pahuruch no sab hon se t l peu danar avant, perqu no veu petjada. No vol ne pot usar de cam pla, tornar no sab, perqu altri l porta, que ell per si, no fera tal jornada. IV Mos ulls da han feta la bugada e tots mos senys1469 s sn volguts mesclar; yo pena n ps, mas no puch contrastar, perqu algun tant ab delit s mesclada. Amor me vol e Fortuna m desvia, a tals contrasts no basta mon poder; sens ella l mn, remey no puch haver. Donchs dir mu vs ja de mi, qu us para! V Dormint, vetlant, yo tinch la fantasia en contemplar qui m, qui s, qu val, e quant ms trob, lavors me va pus mal, pel pensament, qui m mt en gran follia; hoc n tan gran1470, que yo m son desdeny, son poch parlar, son estat tal qual s, ms quesser rey del poble tot francs. E muyra prest, si mon parlar yo m feny1471!
382
1469 1470
Sentits corporals. En tinc tan gran. 1471 Si (en) mon parlar jo fingeixo.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
VI Vs no voler, lo meu voler empeny, he vostres ulls han mon arns1472 romput; mon pensament, minvant, m ja venut; s presoner, pahoruch, per vostre seny1473. Lo vostre gest tots mos actes afrena, he mon voler res no l pot enfrenar; livern cremant, lestiu sens escalfar, aquests perills me daran mala strena1474. Tornada Bella b bon seny, tot s poca faena al meu affany veure vs luny estar, car prop de vs res no m pot mal temps dar, e luny de vs no trb res bo sens pena.
383
1472 1473
Armadura del cavaller. Senyal, marca (lescut de famlia). 1474 Recompensa.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
QUAL SER QUELL QUE FORA SI MATEIX

Pags CII I Qual ser quell que fora si mateix far juh, puys si no sab jutjar1475? Sa passi no sabr estimar quanta s ne qual, ne si minva o creix. Qual s lo foll questime res de ssi, puys lo voler no sab on li dar? Son mal vinent no sab com lo sentr, lo que sofr no sab de fi en fi. II Traure no s pot daver nom de mesqu qui son voler l en tal part lanat que no sab com ama o s amat: doch1476 o de no, no pot fer bon juh, e passa molt dolrossa passi, quen pert dormir e sen veu alterat; en hun instant se troba reposat, quel par jams vendr en tal sah1477. III
384
1475 1476
Qui jutjar els altres, si a ell mateix no es sap jutjar? S (provenalisme). 1477 En tal circumstncia.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
S com aquell quen la mar t mays1478 e daquell art se t per molt sabent, e veu tal temps fora desperiment1479 qu, a son juh, s contra la rah, e va en part on per null temps no fn, e veritat sa bxola1480 no l diu: de tot quant fu e dx, all s desdiu, com1481 creu ses leys que natura confon. IV S gurt1482 lo temps present e lo que fn1483: de nou creat, me par que mhaja Du. Mos apetits e lo penssament meu cambi han pres, no s com ve ne don; car en amar fu tot del sperit e no l me snt, e snt en mi amor. Si no ams, no sentra dolor: lo mal damor menciona delit. V Per contemplar fu en lo mn exit, penssant los bns e lo gentil voler daquella n qui mon voler e saber eren lanats sens haver-ne despit. No m cal dir pus, car en passats escrits
385
1478 1479
Habitatge, casa. Fora de lexperincia. 1480 Brixola. 1481 Quan. 1482 Miro. 1483 El que fou.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
he sats1484 parlat dAmor e de sos fets e descuberts molts amagats secrets, los quals en mi sn de present fallits. VI Mos bells volers sn de present finits: solament m de un amor brutal1485 que passa n mi en lespiritual foradament, com arma y cors1486 units. Ax ms nou aquest mal sentiment, com si amat yo per null temps agus; tots los costums damor veig al revs, en poca part han semblant aparent. VII Parlat he ja, sens clar coneximent, daquest amor, perqu n mi tant habita; mas laltr amor honesta, la t strita1487 que no n sent sin hun moviment. Mas he sentit quen est amor del cors1488, temps discorrent, lnima n pren sa part, e mescla-s hom, sens haver esguart, don se pent1489 e mostren-ho sos plors. VIII
386
1484 1485
Prou. Irracional. 1486 nima i cos. 1487 Triturada, reduda al no-res. 1488 Cos. 1489 Penedeix.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Moltes veus1490 s que yo snt mon reps, tant quant al cors, puys fartament ateny; mas lapetit a ms delit mempeny e troba carts1491 per voler cullir fls1492. Molt hom s bo per esser un catiu, que per senyor no valrria hun clau; ax Amor s bo, si n loch baix jau, e mal si vol fer del cors mort hom viu. IX S com aquell quab flaca barca n riu pesca son peix e viu sats cabals1493, mas per esser de bns pus abunds entra n la mar e no espera stiu1494, ne pren aquell qui ama dona vil e ls plaent tan com toca la carn: si ms ne vol, prengas de ssi escrn; si ns forat, vagas negar1495 al Nil. X Aquell amor deu ser tenguda vil que null delit aporta n lo report1496; en molt breu temps passa lo seu deport1497,
387
1490 1491
Vegades. Cards, vegetals amb punxes. 1492 Flors. 1493 Assats cabals, prou ric. 1494 Sense esperar lestiu, quan les calmes sn abundants. 1495 Ofegar. 1496 Contacte. 1497 Plaer.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
mal crimins ha e delit civil1498. Qui ama carn e lnima vorreix, obra e tnch sos ulls, cloent loir, car per aquells dolor ha de sentir, e sn aquells don amor se nodreix. XI Aquest amor ses forces aflaqueix si primament enquesta sen fa l mn; si ls amadors n esguart al qu fn1499 y als altres temps, dolor, sens amor, creix. Amants voler ferm y als altres honest, penssant a qui s que no sespnt? Qual dona s, que no sia dubtant ella amar1500, si dells ser enqust1501? XII O, trist daquell que un cors1502 desonest ama, forat, e fer honest lo vol! Dia bciach1503, per solemnial col1504, mas no del tot dignorana s conqust, ans sab que may farta la sua fam, desvergonyit a dar e pendre larch; no ha boc que li pareg1505 amarch:
Joc de paraules entre delit i delicte; de fet, els delictes sn sempre infraccions penals.. 1499 Al passat. 1500 Que no faci dubtar damar-la. 1501 Preguntat. 1502 Cos. 1503 Abciac, infaust. 1504 Guarda, dna culte. 1505 Sembli.
1498
388
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
qu s deu penssar, de les pomes del ram1506? XIII Daltre que mi no puch haver just clam; lo meu delit s qui m decebut; trobat s pres ans que regonegut1507, no ps tot mi, car no m plau qu yo m; ans, sin tant com fora seny romanch e sentiment, continu dolor ps; partit me trob com si hom me serrs: si m vull aunir1508, lo cor me trb sens sanch. XIV Hoit he dir que per esser pus franch a perdonar sent Per al peccador, Du permet que vengs en error, mostrant-li com lo sancer1509 pot ser manch1510. Tot enax, de mi Dus ha perms que ame tal que no s gose b dir, per qu jams me pusqua nfellonir1511 en contr alg que damor sia pres. XV Tan clarament partit me vu1512 jams, no fn en mi tan manifest contrast,
1506 1507
389
De la branca; s a dir, de les pomes que encara no sn madures. Abans dinterrogat. 1508 Ajuntar. 1509 Sencer, ntegre. 1510 Faltat (de pietat, en aquest cas). 1511 Enutjar. 1512 Em vaig veure.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
car ma carn sent son apropiat past, e res tan fer1513 a manima no s. Grat e desgrat en mi han trobat loch, e casc dells ha trobat tot son alt1514: marm ncontrat lo seu propi desalt1515, ma carn, en res, de tan bon grat se mch1516. XVI Aygua no tinch per apagar est foch, e majorment si prop estar-li vull; sos deffenss sn lo toch1517 e mon ull, laurella s que li fa mortal joch; car tot quant hoig1518 en ira retorn e n fastig1519 gran de mi e molt menyspreu, com1520 veig mon cor quen tal amar ssaseu, que mal sen diu cascun ora del jorn. XVII Ax com cell1521 quell cap t dins calt1522 forn y el cors lanat sobre llit fresch o moll, aquest delit la dolor no li toll, ans passa n ell menys de sentir1523 sojorn,
1513 1514
390
Ferotge. Complaena. 1515 La meva nima ha trobat el seu propi disgust. 1516 Mogu. 1517 El sentit del tacte. 1518 Escolto. 1519 Avorriment. 1520 Quan. 1521 Aquell. 1522 Calent. 1523 Sense sentir.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
ne pren a me, car si en ella pns algun delit, gran dolor conseguesch; son antich mal a mi s un mal fresch, preant-me poch com damar nom defns1524. XVIII Foch crm ma carn, e lo fum, per ensens vaja ls dampnats per condigne perfum! Mon espirit tresps de Lete l flum1525 perqu de res de aquest mn no pns! Car per haver delit, dolor atench, puys ne vull ms que lo toch no m promet; passant avant, mon delit s desfet, e ps dolor fins que aquell restrnch. XIX Quant en desig desser amat mestench, yo snt dolor mesclat dun fret e calt, car no s pot fer1526 e conech mon defalt. Dac scapant, en pejor punt me prench: mire son cors e totes ses fayons, e veig alg qui lha conqust sens cost; com pus yo m, a dolor me acst; ladonchs desg sa carn per als lleons. XX
391
Defenso. Deesa filla dEris, considerada la personificaci del riu Leteu de lHades; s el riu de loblit, del qual cal beure aigua en morir. 1526 s impossible.
1525
1524
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Tot quant yo pens me porta passions, e sens penssar poch delit saconsch1527; menys que dun bou lo meu delit conech, car mentre ll prench lom torben passions; car tant com s plaent e de mon punt, daquell delit una dolor men ve, penssant quen tal ab laltr ella vengu e que vendr, si no li s ajunt1528. XXI O, Du! Per qu justat s en un munt tan gran voler ab avorriment tant? Yo avorresch del qu m trobe amant; dins en mi viu qui vlgra fos defunt. Ara veig clar lo natural contrast quen lom est per snima e cors: h fastig pren de lassaborit mos que laltre sent per dol e agre past1529. XXII Ax com cell de gran follia s bst1530 qui vol fer or de coure o de plom1531, los amadors en aquest punt tots som que volem seny on tot seny s degst, e lealtat en cor malvat e fals, quAmor no ha, menys de vilana por1532;
1527 1528
392
Saconsegueix. Proper. 1529 Menjar. 1530 Ple. 1531 El desidertum de lalquimia. 1532 Sense vilana por.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
car por gentil ve de notable cor que t fort mur a tots fets desleals. XXIII S c l malalt que no ntn los senyals de laccident1533 e penssa quest b, e veu pulgu1534 que prestament li ve, o ls pejor1535 quel descobre sos mals, ne pren a me com amar ja no cyt per ignorar lo que dins Amor prt, e veig senyal cert damor com la mort1536, que lo meu cor de amar no st buyt. XXIV Rah s gran quen dolor sia cuyt, car dins en mi grans maravelles veig; senyal damor en mi tinch per cas leig, e quant no l trb, en ella n dol s nduyt1537. La part en mi quen rah pusch mesclar vol que no m plu1538 damor son sentiment; laltra, de qui no tinch lo regiment, desta part m e m plau lo seu amar. XXV
393
1533 1534
Els sntomes de lenfermetat. Febre greu i aguda. 1535 Altra cosa pitjor. 1536 La mort, paradigma de la certesa. 1537 Endut. 1538 Plagui.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Yo ps delit com1539 la veig mal passar, e snt dolor com per a lm ms; donant-se poch, en mi no m plau en res, e snt delit com1540 la dch arar1541. Bast a casc, volent saber de mi, que o quel mn ha per pus inperfet, yo com a foll he volgut fer perfet, penssant trobar contentament e fi. XXVI O, amadors! rebeu a al ssi, los que jovent vol que us sia cubert: delit damor en lome tot se pert, si vol saber lamor daltre y de si. Si tem saber a, en dolor jau, car ja no creu que sia b amat, e lamador ja no s ben reposat, si en lamat la prova b no cau. XXVII O amadors!, los qui n dn vostr amau, vullau de vs mateys1542 haver merc, penssau Amor on va e don vos ve, e on est, ne si us fa guerra u pau. Sabent a, de vs no fiareu, e menys damor e de aquell voler quen dona cau, poch valent e lauger, quen mig livern, estiu hi trobareu.
1539 1540
394
Quan. Perqu. 1541 Irar. 1542 De vosaltres mateixos.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
XXVIII O amadors!, en amor sentireu que lo que ms delitat vos haur, en molt breu temps al revs tornar e, tan greujs, res contra vs haureu. Lo gran desig en fastig ser ms, los vostres peus contra l voler iran, los mals delits contra los bons seran; com penssareu ahirar, amu1543 ms. XXIX No sia c tot amador ents, sin aquell b sentit e sabent, car aquest veu lo clar departiment de son compost, e sab com partit s; car la rah contrasta lapetit, a lapetit no beheix1544 la rah; solament reb de concrdia d lom bestial o lentenent complit.
395
1543 1544
Amareu. No obeeix.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
AQUELL ATENY TOT QUANT ATNYER VOL

Pags CIII I Aquell ateny tot quant atnyer vol, si lo voler eguala b lo poder; no s consegueix a per lo diner, y ell no sabent, penssa que tot mal tol. Donchs per haver hom lo major delit, no crch ab o que lo diner ateny, car en ms mal que a b lhom empeny; dins hom est lo seu b tot complit. II Natura n lom ha trmens establit a sos desigs, per aquells contentar, e bastantment per aquells sadollar, y, ell no sabent, ho vol en infinit. Guardat de fam, de fret e de calor, lo cors1545 per ssi res no demanar; si lapetit de ms lo requer, en loch de b s metr la dolor. III
396
1545
Cos.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Erminis, marts1546, no guarden de fredor ms que lla pell de la volp1547 o danyell1548; ne cal vestir, per calor, teranell1549, ne son requr lit ab molta blanor1550. Prest, sens gran cost, s quant mester havem; mas lapetit nostre ns ho encareix tant que la fam, com ms navem, nos creix; dalguns desigs, complits, fastig navem. IV Aquell voler per null temps fartarem que passa dom lo delit natural, e sols aquest s lo mer sensual y aquell major que dentendre prenem. Quant aquests han lo seu propi esguart, lome pot dir qus en lo mn content: ladonchs lo ver coneix lenteniment y ell cors1551, sens fam e fastig, roman fart. V Aquell voler s molt menys que bastart, no resemblant als qui ln engenrat: semblals, mas poch; de qu lom s torbat, vent dell fets lanants natur a part. Aquest ocu1552 aquells don lsser trau;
Les pells daquests animals: erminis (Putorius ermineus) i marts (Mustela martes). 1547 Guineu (Canis vulpes). 1548 Mascle jove del be, animal del gnere Ovis. 1549 Roba de seda que fa un cord molt gros, s a dir: que abriga. 1550 Ni son demana llit molt tou. 1551 El cos. 1552 Occeix, mata.
1546
397
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
el s fill cert de falss opini, matant lo cors1553, destruint la rah, e qui ll segueix, a ell y a ssi desplau. VI Rey s tot hom; aquest lo fa esclau, e menys de grat aquest se fa servir, car per aquest, lome no pot venir al desijat, e fa lo que li plau. Ell s aquell qui lom porta n lo mn cercant la fi que jams trobar, e fora ssi jams hi pervendr: les fins daquest, en natura no sn. VII Per consegent lo meu consell yo dn: que vostr amich hs1554 del(s) dins ax: que solament ne prenga per a ssi, tant com mester al necessari sn; e lo restant partesc als qui no nhan, car no n traur daquells son propi b, hoc hun b fals1555 que tost sen va e ve, tal quel pus rich s lo ms pobrejant. Tornada Avs a tots los qui trobar volrran lo gran delit sens mescla de dolor:
398
1553 1554
Cos. Usi. 1555 S un b fals.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
fugen del tot cobejana e por, e pells diners1556 a llur ostal venrran.
399
1556
I pels diners.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
QUI NE PER SI NE PER DU VIRTUTS HUSA

Pags CIV I Qui ne per si ne per Du virtuts husa, b ser foll que pena ps sens mrit. On mal fahents, de lur mal fet no penen, los ben fahents, de ben fer no meriten. Ja sn estats versemblants bons, per fama, no pas en ver, car, per fama, b feyen e per lurs fets lo mn los meritava1557. No resta l mn qu res de b guardone. II Donchs lo mal hom als hmens ja t scusa: casc pot ser tal com son voler dicta; tot estament, son ofici no serva no m se ls prelats, perdon-m Du com dubte. Papes e reys, fins a lestat pus minve1558, fan lo quels plau, mas no pas lo que volen. Du, amador dintenci primera, s colt1559 y onrrat dintenci segona. III
400
1557 1558
Els considerava mereixedors. Minvat, baix. 1559 Reverenciat.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Dret natural s que la Prima Causa1560 en nostr amor les altres precesca1561, e quant se fa, se faa per Aquella, e no vullam Aquella per les altres1562. Ella s la fi de ns e lo principi, en Ella s, ms quen ns, lo nostr sser; ns, ignorants, regiram aquest orde, car Du volem, no per Si, mas per altre. IV Du no pregam ardentment, sin n pressa e quant volem grcia dEl atnyer; e som tan pechs quens pensam Ell nos hoja1563, e nostres prechs, ab gran dret nos condampnen. Puys no havem lintenci primera en Ell, y aprs a ns e nostres coses, a nostres prechs Ell hou1564 dorella sorda, e no ns partim davant Ell menys de1565 colpa. V No m maravll si ls fets de Du signoren, com1566 los morals, qui sn clars, escurs paren; llur fonament s en nostres ventresques, per qu no ns cal escartejar1567 molts libres.
1560 1561
401
Du; en el pensament tomista, Du s considerat la primera causa de tot. Precedeixi. 1562 s a dir, que es renuici a Du, per preferir altres coses. 1563 Escolti. 1564 Sent. 1565 Sense. 1566 Quan. 1567 Fullejar.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Si a travers1568 la fusta1569 v a la roca1570, rah ser, puys naucher1571 no la guia. Si per virtuts los hmens no sadrecen, qu pendran, donchs, per forma de lur viure? VI Si Du no fos1572, ne lo mn dons premis, per si mateix hom deu fer bones obres, car en ben fer lo bon hom se delita e lome reb de sa bon obra paga. Mas qui en Du ne n ssi no s glorieja, mas vol haver honor, glria, ffama, foll s penssant que fent b les atenga e si no sab que treball no merexen. VII Segurs de Du, sn de lurs crims los hmens en aquest mn, puys castich no sen mostra, e ja los reys, los potents1573 no castiguen perqu ls han ops1574 y en part alguna ls dupten. Si com lo lop la ovella devora, e lo gran tor1575, segur dell, peix les erbes, ax los reys los pobres executen e no aquells, havents, en les mans, ungles.
Navegant de costat en comptes danar a la via, arrossegat pel corrent o la tempesta, per manca de velam o tim. 1569 Embarcaci. 1570 Va a la roca (contra els esculls o la costa). 1571 Oficial que dirigeix la maniobra del vaixell. 1572 Exists. 1573 Poderosos. 1574 Els necessiten. 1575 Brau, mascle de Bos taurus.
1568
402
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
VIII No roman sol la colpa en los prnceps, mas en aquells qui en mal fer los insten; ells ja sn mals, y en mal fer los enclinen per lur profit o per causa denveja. De ns mateixs, pren lo mal causa prima, qui ns fem senyors, ab lo poder del prncep, en contr aquells qui ns sn pars e guals frares1576, per fer-nos grans donor e de riqueses. IX Dobl animal s lom, y els altres simples, per o com sn en ell dues natures; si del que fa no n complau al menys una, del tot s foll que de natura isqua: si no complau a la part rahonable o lapetit, sol caltre no n dampnege1577. Foll s del tot, si n b fer se turmenta per aver o quel mn als bons denega. X Tals com aquells qui per la mar navegen, sn desviats, si ls fall la tremuntana1578, e van en loch on la ventura ls porta, sn en lo mn, los hmens quen ell viuen, puys la virtut no tenen per ensenya: casc va ll on lapetit lo porta. Qui contraff, es foll que satribule,
1576 1577
403
Germans. Perjudiqui. 1578 Vent del Nord.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
puix que no sab causa per qui treballe. XI O, Du! Per qu los qui n lo mn tribulen y ell que volran per null temps aconsguen, y, aconseguit, lur voler ms desija, s que jams fam se part de lur ventre, com ne per qu no demanen ab cuyta, si res pot ser de qu lom se contente? Sabran que och1579, e veuran qui ls engana, e contra ssi, com per tots temps treballen. XII Per acabat foll se tenr l pus savi; de son defalt haur ms conexena, penedint-sse, donant-sse a carnatge1580, servint aquell que no sab don devalla. Doppini falssa pren lo seu sser; pres-la n descuyt, no s lo qui s pensava. Fama y diners cuyd que virtuts fossen; los folls les han e savis les pledejen. XIII Res no s bo quel mal hom possesca, e com honors los mals hmens atenguen, los hmens bons ab fam no les demanen, e majorment penssant los qui les donen. Foll s aquell qui l do del foll molt prea, car ja no ha daquell do la estima; a la final, diferena no s molta
1579 1580
404
Sabran que s. A la carnalitat.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
entre aquells qui vanes cosses volen. XIV La bona honor al bon hom no contenta, car lo bon hom en son acte s delita, no en lonor del qui li sagenola1581. Si onor s b, en aquell s qui honra, e no n lonrat, mas lo seu b senyala; e si no s, honor folla s aquella, que lo bon hom de tot en tot menysprea. No pns ser bo, qui n tal b s glorieja. XV Gran rah m par, que Du nos avorresca, puys lo perdem per du qui no s en sser. Quant los gentils los lurs dus adoraven, en lur error havien gran escusa, vent aquells ab lull, no sol de penssa, e versemblants quels paren1582 miracles. Ar adoram dus doppini falssa, durant aytant com los trigam conxer. XVI A la virtut cuydam fer sacriffici quant la honor havem en reverena, e no sabem don fals honor pren fora, e ignoram don ver honor pren forma. Tota honor nos sembla ques deu colrre1583, ne los sabents ms de lentendre passen,
1581 1582
405
Se li agenolla. Semblaven. 1583 Venerar.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
car fan honor als qui no la merexen; tots som eguals al que deffora s mostra. XVII Affecti y envega, ls bons guerregen, enemichs sn donor e fama bones, e lignorant en qui ver juh s gasta. Qui ser quell qui de lurs mans escape? Ms sn, per, los qui donor mal tracten que tots aquells qui la fama varien; al vicis, pus tost ls honor dada que lo dolent de fama no triumfa. XVIII No solament als pechs1584, qui res no ntenen, mas a quants som, lull nostre senfalaga, s que, vent, los favorits hom honra, e tol recort, com no sn molt colpables qui per legs1585 fets sn muntats a domini. Honrals lestat, ms que leig1586 fet no ls leva. Donchs qui s lo foll qui per honor b faa, puys la honor per b fer no satenga? XIX Ignorantment, al mn alguns b obren per no saber lo qui ls ne dna causa; altres no tant, mas pegament1587 b usen, ffaents per tal que lur ben fer se perden.
1584 1585
406
Necis. Lleigs. 1586 lleig. 1587 De forma pega, ncia.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Los primers sn tenguts molt a natura, qui ls fa ben fer, per moviment qui ls dna. Los altres sn vers Du e si colpables; infern, vivint e prs mort, posseexen. XX Fastig1588 ha Du del qui l mn no t n fstig, e del qui lha, si daquell no saparta. No solament s luny qui s en larmita, mas tots aquells qui del barbul1589 se lunyen. Ladre s vist qui ab ladres pratica; superbis, qui per honor treballa; avar, aquell qui ab diners se bolca: lo loch on s lo mostra sser colpable. XXI Diners, honor, no shan1590 per bones vies, tants sn los mals qui per aquells treballen. Qui bonament en aquest mn pratica, no pot muntar per los mals qui lempachen1591; qui regiment vol, de ben fer no salta1592 o s grosser, no sabent que s husa. A mal a ffer lo cam pla no ns porta; per nous camins hi van hy estranyes sendes. XXII
407
1588 1589
Enuig. Batibull? 1590 Sobtenen. 1591 Li impedeixen. 1592 Salegra.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Si lhom hagus per leig fet, vituperi qu far quell cavaller sodomita, havent pres grau dexcellent viril home, y aquell jaqueix1593, volent costum de fembra? Dalguns sabem aquest peccat orible; no n veig senyal conor los sia tolta. Qui no la tol de on tolta deu esser, no la dar en part on se meresca. XXII Ja no s1594 crim que la honor rebuge, e ja molt menys en hmens quen les fembres: ans fa senyal un poch peccat en elles que lo major ques pot fer en los hmens. A sdev perqu ls hmens sn jutges, passants dolor del crim queles1595 ms toca; amant a ssy, lo mal daltr encarexen, e simples fan lurs fets abominables. XXIII Reptar no cal de lurs vicis les dones, car de aquells natura n pren lo crrech; qui no entn, e passi lo fora, de son b y mal natura s maestra. Los tres pilars hon lo b dhom sasenta, esser no pot quen elles se recolzen: lur fonament deu esser la prudena, e lo nom sol a elles par salvatge.
408
1593 1594
Deixa. No hi ha. 1595 Que a elles.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
XXIV Als qui poder e saber han dapendre e de ben fer per favor de natura, en contra dells Du pgra1596 fer miracle com, en peccar, de lla natura hixen. Simplament lom contra natura pecca en tot peccat, puys a rah repugna, de tot en tot a sa natura s contra, com, en peccar, trespassa dom los trmens. XXV Yo gurt lo cel e no veig venir flames per abrassar la sodomita sechta. On s lo temps que Tu prenies venge1597 de tots aquells qui natura offenien? Mire lo cel quant plour la justicia quen temps passat entre ns habitava, e no veig res que daquest loch devalle; en fe roman, tot quant de Tu sespera. XXVI O senyor Du! E quant ser, quet mostres? Ja tarda molt com del mal hom no t venges. Yo sn1598 ben cert que dell t esperes, mas en lo mn b m sembla quet mostrases. Vulles haver pietat del bon poble! Poneix aquells sents1599 alt en cadira,
1596 1597
409
Podria. Venjana. 1598 Sc. 1599 Que seuen.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
qui de lanyell volen la carn e llana e sn consnts que feres los devoren! XXVII Si dels estrems los hmens no sespanten, vicis comuns quasi n virtuts senpenyen: ja los avars passen per hmens savis, los cavallers per mercaders sespachen, e los coharts1600 lur grau dhonor no perden, per b quel nom en los pits1601 dhom romanga. Als propris fets enteniment no s troba; s per aquells per hon diners sajusten. XXVIII No s deshonrat per ser avar lo jove e que passs Tantalus1602 en coba1603; si s dispost en ser franch, essent prdich, ja li nour, si tracta matrimoni. Vell, ignocent1604 de b, mas de mals apte, luxuris, cubert e ple de pompa, no pert honor, nentre los pechs sa fama. Qui sn aquells, sabents quin deu lom esser1605? XXIX
1600 1601
410
Covards. El pit (cal no confondre amb les mames femenines, que llavors no sanomenaven aix). 1602 Tntal, rei de Ldia i fill de Zeus; rob nctar i ambrosia del rebost dels dus. 1603 Cobejana. 1604 Desconeixedor. 1605 Que saben com ha desser lhome.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Qu pot valer hom qu endignat no sia en contr aquells qui en lo mn triunfen, vent-los folls, grossers e plens de vicis, e tot lur b los ve per atrivena1606? No n ss alg1607 qui l mn tant lo rebuge que lenderch1608, puys, no sentint, no s canssa. Mal dit1609, jutjat pot ser, mas no lempachen; a latrevit, lo mn cam ly obre. XXX Pels mals mijans lo mn sa ffavor dna, y, en son despit, los atrevits savancen; sn avorrits, e quasi l mn los dubta; loch t casc en lo mn hon salloga1610. No s rah lordenador al seure, ne seur lg si espera bon orde; no contraff la Taula de Perua1611: orde no s, mas error sempiterna. XXXI Rey no regeix ne ls pobles obeexen; no ss qui s pus colpable a laltre; degun estat a laltre no impugne, car no s alg1612 que sa fi no s desvie.
Atreviment. Cap. 1608 El faci caure. 1609 Criticat. 1610 Sallotja. 1611 Podria tractar-se duna allusi als templers, que foren dissolts pel papa Climent V el 1308, acusats de sodomia; aquesta orde militar tingu una seu prop de Perusa, a la Umbria. 1612 Ning.
1607 1606
411
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Si algun hom s, que la regla rompa, tan poca part al tot punt no altera; ab tot a, resta la regla ferma: un oronell1613 lestiu no denuncia. XXXII O gent del mn! Obriu los hulls per veure com no s ver lo que veritat sembla, e que honors, la glria o ffama, per les virtuts per null temps satengeren1614. Lo cobejs, cruel, fynt1615, ple de pompa, astucis, inport, sens Du tembre, aquest aytal les gents per du adoren, elles1616 semblant que font de virtuts mane. XXXIII Lom que virtut ab sol entendre toca y en algun tant pot glria consgre1617, s conexent e la favor menysprea, vent los fols com en aquell atenyen; no s tan bo, que si los bons lavien no la volgus ab rahonable stima; no s tan foll quen estrem la cobege. Lentendre ha, mas ha virtut no basta. XXXIV
412
1613 1614
Oreneta (ocell del gnere Hirundo). Sobtingueren. 1615 Fingidor. 1616 (A) elles. 1617 Aconseguir.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
O, quant sn pochs, qui de general regla spien fer als ffets singulars regles, e aplicar aquelles a la vida e fer juhs incerts e necessaris! Tots los juhs ques fan entre los hmens, affecci la sentncia ordena; don tinch per foll qui en glria s munta per lo juh qui tal jutge la done. XXXV Caus n les gents desta error comuna, puys en lo mn tal enteniment troben; ans de aver del ver la conexena, han engenrats hbits dels mals conceptes. No ha molt fet, qui n conexena basta, mas lo qui lha, que la part bona prenga; als hmens flachs par obra impossible, per cab hull flach miren cosa dificil.
413
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
PUYS QUE SENS TU, ALG A TU NO BASTA

Pags CV I Puys que sens Tu, alg1618 a Tu no basta, dnam la m, o pels cabels melleva1619 si no estench la mia nvers la tua; quasi forat, a Tu mateix me tira1620. Yo vull anar envers Tu a lencontre; no ss perqu no fa lo que volrria, puys yo sn1621 cert haver voluntat francha e no ss qu aquest voler menpacha1622. II Levar-mi vull e prou no m esforce: o fa lo pes de mes terribles colpes; ans que la mort lo procs a mi cloga1623, plciat, Du, puys teu vull ser, que vulles; fes que ta sanch mon cor dur amollesca1624: de semblant mal guar ella molts altres. Ja lo tardar ta ira m denuncia;
1618 1619
414
Ning. Elevam. 1620 Estiram. 1621 Sc. 1622 Destorba, impedeix. 1623 Em sentenci. 1624 Amolli, estovi.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
ta pietat no troba n mi qu obre. III Tan clarament en lentendre no peque com lo voler he carregat de colpa. Ajudam, Du! Mas follament te pregue, car Tu no vals1625 sin al qui sajuda, e tots aquells qui a Tu se apleguen no ls pots fallir, e mostren-ho tos braos. Qu far yo, que no meresch majudes, car, tant com puch, conech que no mesforce? IV Perdona-mi si follament te parle! De passi partexen mes paraules. Yo snt pahor dInfern, al qual f via; girar-la vull, e no disponch mos passos. Mas yo m recort que meritst1626 lo Ladre1627 tant quant hom veu no bastaven ses obres; ton Spirit l hon li plau spira: com ne per qu, no sab qui en carn visca. V Ab tot que s mal cresti per obra, ira no t tinc ne de res no tencolpe; yo sn1628 tot cert que per tostemps b obres, e fas tant b donant mort com la vida: tot s egual, quant surt de ta potena,
1625 1626
415
Empares. Meritares, donares mrits. 1627 Dimas, el bon lladre, crucificat a la dreta de Crist. 1628 Soc.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
don tinch per foll qui vers Tu s vol irxer1629. Amor de mal e de b ignorana, s la rah quels homens no t conexen. VI A Tu demn que lo cor menfortesques, s quel voler ab ta voluntat ligue; e puys que s que lo mn no m profita, dnam esfor que del tot labandone, e lo delit quel bon hom de Tu gusta, fes-men sentir una poca sentilla1630, per qu ma carn, qui mest molt rebelle, haj afalach, que del tot no m contraste1631. VII Ajudam, Du, que sens Tu no m puch moure, perqu l meu cors1632 s ms que paraltich! Tant sn en mi envellits los mals hbits, que la virtut al gustar ms amarga. O Du, merc! Revoltam ma natura, que mala s per la mia gran colpa; e si per mort yo puch rmbre1633 ma falta, esta ser ma dola penitena. VIII Yo tm a Tu ms que no t s amable, e davant Tu confs la colpa questa;
1629 1630
416
Irar. Espurna. 1631 Faci la contrria. 1632 Cos. 1633 Redimir.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
torbada s la mia esperana, e dintre mi snt terrible baralla. Yo veig a Tu just e misericorde; veig ton voler qui sens mrits gracia; dnes e tolls de grat lo d sens mrits. Qual s tan just, quant ms yo, que no tema1634? IX Si Job, lo just, por de Du lopremia qu far yo, que dins les colpes nade? Com pns dInfern que tems no s esmenta, ll s mostrat tot quant sentiments temen. Larma1635 qui s contemplar Du, eleta, en contr Aquell, blasfemant, se rebella; no s en hom de tan gran mal estima. Donchs com est, qui vers tal part camina? X Prch-te, Senyor, que la vida mabreuges ans que pejors cassos a mi nseguesquen1636; en dolor visch faent vida perverssa, e tm, dell la mort, per tostemps longa1637. Donchs, mal de; e dell, mal sens terme. Pren-me al punt que milor en mi trobes1638; lo detardar no s a qu m servesca: no t repos, lo qui t fer1639 viatge.
1634 1635
417
Qui s tan just, i ms jo, que no (et) temi? Lnima. 1636 Mensegueixin, en succeeixin. 1637 Alongui, allargui. 1638 Trobis, et sembli. 1639 T (de) fer.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
XI Yo m dlch perqu tant com vull no m puch dolrre de linfinit dampnatge, lo qual dubte; e tal dolor no la recull natura, ne s pot smar1640, e menys sentir pot lome. E, donchs, a sembl a mi flaca scusa, com de mon dn, tant com s, no mespante; si l Cel demn, no li d basta1641 stima; fretura ps de por e desperana. XII Per b que Tu iracible tamostres, o s defalt1642 de nostra ignorana; lo teu voler tostemps guarda clemena, Ton semblant mal s b inestimable. Perdonam, Du, si the donada colpa, car yo conffs esser aquell colpable; ab hull de carn1643 he fets los teus judicis: vulles dar lum a la vista de larma1644! XIII Lo meu voler al Teu s molt contrari, e m s nemich, penssant-me amich esser. Ajudam, Du, puys me veus en tal pressa! Yo m desespr, si los mrits meus guardes1645;
1640 1641
418
Aesmar, avaluar. Suficient. 1642 Defecte, mancana. 1643 Amb els ulls del cos. 1644 La vista de lnima. 1645 Mires.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
yo meng molt, la vida com allongue, e dubte molt que aquella fenesqua1646; en dolor visch, car mon desig no s ferma, e ja en mi alterat s larbitre1647. XIV Tu est la fi on totes fins termenen, e no s fi, si en Tu no termena; Tu est lo b on tot altre s mesura, e no s bo qui a Tu, Du, no sembla. Al qui t complau, Tu, aquell, du1648 nomenes; per Tu semblar, major grau dome l muntes; don s gran dret, del qui plau al diable, prenga lo nom daquell ab qui s conforma. XV Alguna fi en aquest mn se troba; ns vera fi, puys que no fa lom flix1649: s lo comen per on laltra sacaba, segons lo cors quentendre pot un home. Los filosofs, qui aquella posaren en si matexs, son sser, vsts discordes1650: senyal s cert quen veritat no s funda; per consegent, a lhome no contenta.
Fineixi. Lalbir. 1648 No pas du en el sentit actual del concepte de divinitat (Du, en majscula), sin en el medieval de mereixedor de culte, com a sant en aquest cas; aix, ordinis divi Benedicti significa orde de sant Benet, lorde monacal dels benedictins. 1649 Feli (del llat, felix is). 1650 Entre ells mateixos sels veu dicrepants (sobre) el seu sser la seva essncia.
1647 1646
419
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
XVI Bona per si no fn la Ley judaca1651 en Parads per ella no sentrava mas tant com fn comen daquesta nostra1652, de qu s pot dir daquestes dues, una1653. Ax la fi, de tot en tot humana no da repos a lapetit, o terme, mas tanpoch lom sens ella no ha laltra: sent Johan fn senyalant1654 lo Messies. XVII No t repos qui null altra fi guarda, car en res ls1655 lo voler no reposa; o sent casc, e no cal suptilesa, que fora Tu lo voler no satura. S com los rius a la mar tots acorren, ax les fins, totes en Tu se nentren. Puys te conech, esforam que yo tame. Vena lamor a la por que yo t porte! XVIII E si amor tanta com vull no mentra, creix-me1656 la por, s que, tement, no peque, car no peccant, yo perdr aquells bits que sn estats, per qu no tm, la causa.
1651 1652
420
LAntic Testament. El Nou Testament, la Llei cristiana. 1653 s a dir, que ambds formen part de la Biblia, el llibre sagrat. 1654 Fou el precurssor, an assenyalant. 1655 En res ms. 1656 Augmentam.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Muyren aquells qui de Tu mapartaren, puys mn mig mort e m tolen que no visca. O Senyor! Fes que ma vida sallargue, puys me apar quenvers Tu yo macoste. XIX Qui m mostrar, davant Tu fer escusa, quant aur dar mon mal ordenat compte? Tu ms donat disposici recta, e yo he fet, del regle, fal molt corba1657. Drear-la vull, mas he mester tajuda. Ajudam, Du, car ma fora s flaca; desg saber qu de mi predestines: a Tu s present y a mi causa venible1658. XX No t prch quem dns sanitat de persona1659 ne bns alguns de natura y fortuna, mas solament que a Tu, Du, sols ame, car yo s cert quel major b s causa. Per consegent, delectaci alta yo no la snt, per no dispost sentir-la; mas per saber, un home grosser jutja quel major b, ss tots s delitable.
421
Polismia: regle (eina per tirar lnies rectes / norma, regulaci); fal molt corba (eina de tall agrcola, de fulla corba) / fals molt corba (falsedat molt retorada). 1658 Venidora, que vindr; March expressa la tesi de Toms dAquino que sost que Du, com a etern, est fora del temps i s omniscient, coneix el futur: tot s present per a Ell. 1659 Salut fsica.
1657
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
XXI Qual ser l jorn que la mort yo no tema? E ser quant de tamor yo minflame, e no s pot fer1660 sens menyspreu de la vida, e que per Tu aquella yo menysprehe. Ladonchs, seran js mi totes les coses que de present me veig sobre los muscles; lo qui no tem del fort le les ungles, molt menys tembr1661 lo fibl de la vespa1662. XXII Prch-te, Senyor, quem fasses insensible e quen null temps alguns delits1663 yo senta, no solament los leigs qui t vnen contra, mas tots aquells quindifferents se troben. A desg, perqu sol en Tu pense e pusc aver la via quen Tu s drea; fes-ho, Senyor, e si per temps men torne1664, haja per cert trobar taurella sorda. XXIII Tol-me dolor com me veig perdre l segle1665, car mentre m dolch, tant com vull yo no tame, e vull-ho fer, mas lbit me contrasta1666;
1660 1661
422
s impossible. Temer. 1662 Insecte himenpter (Vespa maculata); la seva picada s fora dolorosa. 1663 Cap delit. 1664 I si en el futur men desdic. 1665 La vida terrenal. 1666 Els costums mho dificulten.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
en temps passat me carregu la colpa. Tant te cst yo com molts qui no t serviren, e Tu ls has fet no menys que yo t demane; per qu t suplch que dins lo cor Tu mentres, puix est entrat en pus abominable. XXIV Cathlich s, mas la Fe no mescalfa, que la fredor lenta dels senys apague, car yo lex s que mos sentiments senten, e Parads crech per fe, y rah jutge1667. Aquella part de lesperit s prompta, mas la dels senys1668 rocegant-la macoste; donchs tu, Senyor, al foch de Fe macorre1669, tant que la part quem porta fret, abrase. XXV Tu crest-me1670 per qu lnima salve, e pot-se fer de mi, sabs, lo contrari. Si s ax per qu, donchs, me creaves, puix fn en Tu lo saber infallible? Torn a no-res, yo t suplch, lo meu sser, car ms me val que tostemps lescur crcer1671; yo crech a Tu com1672 volgust dir de Judes quel fra bo no fos nat al mn home.
423
1667 1668
I (per) ra jutjo; s a dir, que hi creu per fe i per convicci racional. Sentits corporals. 1669 Acrrem, acostam. 1670 Em creares. 1671 Pres (lInfern). 1672 Quan.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
XXVI Per m segur1673, havent rebut batisme, no fos tornat als braos de la vida, mas a la mort hagus retut lo deute, e de present yo no viuria n dubte! Major dolor dInfern los hmens senten que los delits de Parahs no jutjen; lo mal sentit s daquell altr exemple, e Parads sens lo sentir1674 se jutja. XVII Dnam esfor que prenga, de mi venge1675. Yo m trb offs contra Tu ab gran colpa, e si no bst, Tu de ma carn te farta1676, ab que no m tochs lesperit, qua Tu sembla; e sobretot ma fe que no vacille e no treml la mia sperana; no m fallir caritat, elles fermes; e de la carn, si t suplich, no me nhoges1677. XVIII O, quant ser que regar les galtes daygua de plor, ab les lgremes dolces! Contricti1678 s la font don emanen: aquesta s clau quel Cel tancat nos obre.
1673 1674
424
Per a la meva salvaci. Sense sentir-lo. 1675 De venjar-me. 1676 De ma carn afartat. 1677 No mescoltis. 1678 Contrici, penediment causat pel dolor dofendre a Du.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Datricti1679 parteixen les amargues, perqu n temor ms quen amor se funden; mas, tals quals sn, daquestes me abunda1680, puys sn cam e via per les altres.
425
1679 1680
Atrici. penediment causat per vergonya i por del cstic. Abunda-men.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
LO TOT S POCH, O PER QU TREBALLAM

Pags CVI I Lo tot s poch, o per qu treballam, puix, conseguint, lo voler fart no s; en lo volgut lo defalt no s pres; mas lapetit com en tal part gitam? Alguns desigs acorren a delits, quel moviment no pot hom escusar, e daltres molts, que sen pot ben guardar, en contra ns, per ns sn elegits. II Per poch lloguer1681 treballam jorns e nits; no s qu fa perdre hom si e Du1682; molt, per poch preu, se dna o del seu, perdent delits per delits ab despits. Contra lo cors1683 s enemich lo mn, de larma1684 s enemich principal; entre aquests s nostre b o mal; donchs, don los ve amar qui ells confon?
1681 1682
426
Jornal. No s qu fa perdre (a l)home (a) si (mateix) i (a) Du. 1683 Cos. 1684 nima.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III Diverssitats de delits en lom sn. -n1685 alguns nessessriament: naturals sn, la specia sostinent; altres quem pns que natura no ls dn, mas ssn per hom dopeni stimats, los quals per ssi no han nulla valor, car en ssenyal de virtud s honor y els diners ssn per estima trobats. IV Los hmens ssn ax foraviats conor, diners, crehen ser b de lhom; o s perqu lull nostre no veu com a la virtud sien premis donats, e veu aquells honrats, havens1686 diners. Lo loch no s e lo senyal roman, e tant al mn durat est engn, que no sap hom altres dus verdaders. V Uns delits ssn dels altres homeys1687: la carn no vol treball, fam ne coltell, e pels dins, ax jove com vell se dna mort e pert tots sos plaers; e la honor ab lo diner debat, no pas tots temps, ans al diner segueix; en camps ssembrats de diners, honor creix.
1685 1686
427
Nhi ha. Que tenen. 1687 Homeiers, homicides.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Tals sn los dus quel mn ha celebrat. VI Si b n lom, per lo mn l trobat dich-ho daquell qui no sap altre b e si t mal, ax pel mon hy ve, no en tot mal, mas en gran cantitat. Lo mn fa mal dant entendre ben fer, e quant fa b, no s b verament; a no ntn lo qui viu grossament e lo sabent qui passi sufer1688. VII Ardit e franch, prudent, justicier, s lom, pel mn, sens bit de virtud; aquest nom ha per lo mn merescut perqu no s veu o que virtud requr. Bon fet requr de b fer gran amor; si a s, delit no fallir: la ntenci dinters no ser, y el mn vol ls1689, o s, bns y honor. VIII Infinits ssn que obren ab dolor y ab inters algun acte honest, e ls ignorans cuyden aver conqust1690 ja la virtud ab gran dolor e por. Altres, e pochs, entenen lo que fan, e faran b ab mala ntenci,
1688 1689
428
Sofreix. Altra cosa. 1690 Conquerit.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
dant entenent que llur voler s bo: tots, davant gents, virtuosos seran. IX Sens nombre ssn los qui tant no faran, volents portar-si molt b arreats, no penssant ls sin com sn mirats, hy en lo poblich ab dolor despendran. De la virtud quen conservar serveix, tanta nauran, com ssolament los plau, res no metent en obra1691, si ls desplau; sepulcre sn on res leig no pareix1692. X Lo b del mn no s b qui l coneix, lo savi l sap, e creu aquell lo foll; savi no s qui l sap e no sen tol: sens act onest prudena no s nodreix. De savis folls yo far menci, e de aquells qui savis hom pot dir: dels folls cuberts e dels menys de cobrir1693, dels perdonats e dels menys de perd1694. XI
429
Posant en prctica. Allusi a la invectiva de Jess: Ai de vosaltres, escribes i fariseus hipcrites, que sou com sepulcres emblanquinats, que per fora es veuen bonics, per per dintre sn plens d'ossos de morts i de tota immundcia! (Mateu 23, 27) 1693 Dels evidents. 1694 Sense perd.
1692
1691
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Seguons de molts fn llur intenci quel b de lhom fn en tres parts partit; mas, enaprs da deu esser dit que s lo b per vera openi: tant com hom sent ab anima e cos, e tant com ssent ab lo cos solament, e tant quant ssent ab mer inteniment. Del b celest, daquell yo res no ps. XII Molts philosofs en llurs escrits an cls1695 ser profits, delitable y honest, e tot quant s que sia desonest no esser b, fora de tot reps. Lo b honest sen porta ls dos ab ssi, car per aquest, delit perfet sateny; ax matex a tot profit senpeny, no desviant de rah lo cam. XIII Lo profits, perqu ssesguarda fi, lo delits dins si matex enclou; tot acte n lom que delecci mou, porta delit, e no cal dir a mi. Mas tot delit, profit a ssi no trau, e pus com s delit que profit: tot animal participa delit, y en lo proffit hom per la rah cau. XIV
1695
430
Concls.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Don se pot dir quel b de lhome jau en aquests bns, clohent-los tots lonest; mas s a dir que s lo b aquest, e si lateny lo rey e lo esclau, e hon est en lome assegut, e qu deu fer per consseguir tal do, e que nateny per sa possessi, e com per poch lo vol aver perdut. XV Seguons per molts e per mi s sabut, tot quant que s, en va no s fet res: los elements e tot quant que dells s a certa fi per sos migs1696 n vengut. Reps ateny, seguons qui s, casc, no pus ne menys que natura ls promet; en consservar-si, casc s discret, e, fet a, no roman trist alg1697. XVI Lanimal hom s animal com, toquant de brut1698 e de celestial: brut per la carn; per larma1699, divinal. E daquest b molt menys ser dej, e ser quant la rahonable part ats aur sa fi per sson obrar: est s lo b final hon vol bastar ab quel fal b romang a hun depart.
1696 1697
431
Medis, recursos. Ning. 1698 Irracional. 1699 nima.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
XVII Casc, obrant a b, ha sson esguart, e sap que mal de tot en tot far; mas per fals juh algun b stimar plahent a ssi, per fer lapetit fart. E no ser, si l b ver hy defall, car no roman contenta la rah si no s b, mas per openi; si nha delit, no s llunya lo treball. XVIII Tal s lo b, que no s mur ne vall tingua lo pas, quel voler dom nos pert; per ssa virtud, sens de hom lo acort, lo tir a ssi e sens altr entrevall1700. E dell n dit savis estocians1701 quel qui lateny no pot caure n tristor; lo philosof1702 a pren per error, dient daquest no stendre tant ses mans. XIX Alguns han dit quen les coses molt grans, lo contemplar delles la veritat s aquest b; mas ax n errat;
Intrval. Estoics, seguidors de lestocisme, el sistema filosfic fundat per Zen de Ction (336 aC - 264 aC), que sost que cal mantenir la impertorbabilitat de lnima, mitjanant la insensibilitat al plaer i al dolor. 1702 Segurament es refereix a Epicur (Samos, 341 aC - Atenes 270 aC), que sostenia les tesi contrries als estoics: senyalava el gaudi dels plaers com el cam a la felicitat.
1701 1700
432
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
altres n dit quen les virtuts usans. Tots n dit ver, e no cascuns per ssi; lo b de lhom en dues parts se pren: quant veritat lenteniment entn, e lapetit a rah conssent. XX Del b aquest, alg1703 no desent que de per ssi benahuyrat lom fa; mas per complir el que lom mester ha dels bns forans, e sens ells no s mesqu1704, mas que del tot benahuyrat no s. Daltra part diu per ssi esser bastant, entre b y mal lom fa estar penjant: entr aygua y foch, sens fret o calt l ms. XXI De son poder Snequ1705 s defs, dient quen bns forans s algun b, mas lo qui ls ha, del sobir no t, per ells aver, la part de mig pugs1706. Ell vol tant lom estrnyer dins sa pell, no pus haver qu sa natura voll; s alguns daquests la Fortuna li tol, quel sobir ferm est n son castell. XXII
Ning. Desgraciat. 1705 Luci Anneu Sneca (4 aC - 65), filsof rom de lescola estoica, nascut a Corduba (lactual Crdova dAndalusia). 1706 Moneda descs valor.
1704 1703
433
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Si ls bns forans sn mester ab aquell conplir son b a lhom en aquest mn, menys de aquests lo b no s ne fn: deserta s sa prpria obra n el; Ffortuna aur en ell sson poder llarch y el natural, com a tots los bruts; son propi b en el ser perduts, si aquells bns en ell n tant allarch. XXIII De aquests bns, veritat no fa nbarch1707 desser en hom forans y enteris1708: ffama y dins sn forans, e hons, ffills e mulers1709, e no m ss ssi mallrch; los part dins, bellea y sanitat, e tots aquells que natura dar pot. Tots ssn no rres, a mon parer e vot, per sser comuns e fora potestat. XXIV E aquest b no s en hom trobat, e si trobat, sateny sens los estranys: qui perdre pot, no tn ssegurs los guanys, hy en perfet b, sentn seguretat. Qui jutgar si aquest b pot ser, sin aquell qui s tot virtus, car lome flach, un pes molt ponders1710
434
1707 1708
No fa embarg; no nega. Anteriors? 1709 Mullers? 1710 Feixuc, pesant.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
per tant alar, no creu del1711 fort poder? XXV Menys de delit1712 tal b no s pot haver, e lo major ques pot aconsseguir, e res no l pot per natura venir: tant acordat aquest lo fa saber. Picurus1713 dix ell esser lo delit. A s fals, mas s per conssigent: sens lo major delit no s hom content; sson senyal cert s fer lom ahunit. XXVI Saber no s pot tal b, si no s sentit, e no l ssent hom, si donchs sabut1714 no s; lenteniment sab lo b on s ms, mas pel voler deu esser elegit. Lom s mester que faa uni de sses dos parts, la principal seguint, ffahents tals fets que sia hobehint son apetit ssenssual a rah. XXVII En est obrar cau delectaci, donant ssenyal desser lacte perfet; sens lo delit lbit no s mostra fet, car mostra l cos ser en rebelli. Clarament s deshobedient fill
1711 1712
435
Dell. Sense delit. 1713 Epicur. 1714 Culte.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
qui, murmurant, per lo pare trebll1715; si lapetit lobediena fll1716 a la rah, la pau s en perill. XXVIII Damunt s dit que virtud pren exill1717 si lom, obrant, obra per inters e per delit; que lbit complit s, e sens aquest no vall un gra de mill1718. Mas si delit s sola causa l fet, per inters nomenar se far; no l cal penssar, al qui b obrar, seva delit e tristor malfet. XXIX Al b obrant, virtud delit promet, y el mal fahent, s algun1719 delit ateny, no passa molt que tristor lo costreny, e no l deffn loch pblich ni secret. Ab ell se va conexena de mal, qui per tots temps la conciena l rrou1720 si s malvat, tant quen mal sa fi clou; lo sseu delit a dolorir li val. XXX
436
1715 1716
Treballa. Manca. 1717 Exili. 1718 Gramnia que fa un gra molt petit (Panicum miliaceum). 1719 Si algun. 1720 Rosega.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Plat1721 vlch dir que bo ni cominal1722 no s delit, mas ch molts enemichs. Picurians1723 posaren, com inichs, quel b de lhom era n delit carnal; mas derrer vnch son dexeble1724 matx que anull vanes openions, e del que dix don videns1725 rahons, y el bon delit de lvol1726 dividex. XXXI Delit e b sol orde ls departex, Delit s bo en tots fets naturals, sin en lom quant passa n los brutals1727, car en tal cas natura desseguex. Quant a Du fet seguex natural cos: lo cel e l mn, los vegetals e bruts1728; ax rah mt a lhom instituts1729; si les romp, s animal ocis. XXXII De quant fa lom, delit s occasis, car tot agent entn semblar a ssi per convinent de la cosa per qui
Gran filsof grec (427 aC - 347 aC). Com, ordinari, habitual. 1723 Epicuris, partidaris dEpicur. 1724 Es refereix, probablment, a Sneca, seguidor de lestocisme, al qual els primers Pares de lEsglsia consideraven molt proper filosficament. 1725 Evidents. 1726 Pernicis, dolent. 1727 Els (animals) irracionals. 1728 Id. 1729 Normes institudes.
1722 1721
437
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
ffa lo que fa, essent-ne cobejs; si b s ver que molts actes lom fa quentre voler e no voler se fan, de qu ls fahens porten voler penjn, mas, elegint, a voler se ref. XXXIII S com dolor contra delit est, ax fa n lom contrri acci; de tot quant fuig dolor s la rah: tals passions nostra natura ns da. Amor e ho1730, primeres pressions, sn termenats en delit o dolor; a sguart de b, lo cam s amor, e per fogir dolor, ne da rahons. XXXIV Savis no ssn tots qui les qestions determenar ssaben e dar conssells, si contra por sson simples1731 com anyells, e vers delits ardits com a lleons. Savi s aquell qui sap-si1732 consellar envers lo b qui propi s e sseu, prenint aquell, jaquint lls1733 en relleu, mirant los folls en lo mn tribular. XXXV
438
1730 1731
Refs, fstic. Mansuets. 1732 Se sap. 1733 Els altres.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Savis ssn dits los qui poden justar honor, dins e favor de grans gns1734, e ssn villans de cor e mal ssabens que res del ver no ssabrien penssar. Cuydant esser ssavis, ells ssn astuts; poder avent desser bons, ssn malvats; aquests aytals no sseran perdonats pel savi hom quen sa fi s venguts. XXXVI Molt ssn errants1735, dignorana venuts; altres que ssn erants ignorantment, gran causs avents1736 de llur defalliment, penedint-se del cas on ssn cayguts. Tots aquests sn, sens culpa llur, pecants1737, no lignorant, que per colpa no sab; rah ser que perd no acp1738, e s aquells sens llur culpa errants. XXXVII Aquells ssn folls qui ssn llurs bns guastants1739, menys de servar manera n res del lur1740. Parlar de tals larguament yo no cr, mas daltres folls saviessa mostrants, comprant molt car treball, dolor e mort
1734 1735
439
Grans gents, els poderosos. Que erren (tamb ms avall). 1736 Haventscausa: en terminologia jurdica, els qui reben el resultat. 1737 Pecadors. 1738 Acapti, obtingui. 1739 Dilapidadors. 1740 Del llur (dels seus bns).
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
per guanyar poch, e ncr1741 a no cert. Pleguats al lloch, lo troben tot desert, clamants del mn, e a ab gran tort. XXXVIII Axi com lorp1742 no troba b lull deport1743, perqu no veu, per falta1744 dun gros tel1745, e tolt aquell pot veure terra y cel, ne pren a quell, qui dentendr confort en veure l ver, e per mal apetit s ignorant, que lo mal jutga b1746. Lincontinent per passi n tal ve; lintemperat en fer mal pren delit. XXXIX De semblants gents est lo mn fornit; en tals recau la major part del mn. Quals ssn aquells qui de aquests no ssn? Lo dat a Du1747 hy el de natur axit1748. En general lincontinent entn, mas ja no sap com passi lo prem; el sap lo b e va per lo estrem. Lintemperat no l sap, e donchs no l prem.
I encara. Orb, cec. 1743 Diversi, entreteniment. 1744 Culpa. 1745 Es refereix sens dubte a la ceguesa causada per una cataracta, que consisteix en la opacitat de la lent o la cpsula del cristall de lull; s la causa ms freqent de ceguesa sobrevinguda. 1746 Que el mal considera com a b. 1747 Tot aquell que ha entrat en religi: clergat, monjos i monges. 1748 Tots els nascuts.
1742 1741
440
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
XL Encadenat deu sser qui no comprn que tota res1749 deu sser jaquit1750 per Du; mas, escapant dac, tot home creu que altre b lo cor de lhom encn. Del b aquest, s de maravellar com se pot fer1751 quel crch1752 fals lentenent, en part hon fi e lo comenament, ab la rah pot b de ssi llunyar. XLI La major part del mn no pot amar lo b honest, perqu b no l percep. Qui s aquell qui n paciena rep que tot sson b dins ssi puscha estar, e per virtud tal b sse naconsch1753, e que la mort no deu hom avorir, e que honor e bns ssn de jaquir1754, e de aquells qui ls amen, que rench1755? XLII Savi e foll, scient e home llech1756, en algun b sa esperana mt, e si lhonest, llanat, a part tramet,
1749 1750
441
Tota cosa, tot. Deixat, preterit. 1751 Com s possible. 1752 Cerqui. 1753 Se naconsegueix. 1754 Deixar. 1755 Renegui. 1756 Sense estudis.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
de falssos bns ls forat fer aplech. Seguons qui s, tal fi li apar; lo temps e ll lloch, la disposici li mudaran sa mala openi; jams en ferm sa volentat aur. XLIII Lhome avar, son b n dins est, hy en lo delit del cohyt, lo fembrer1757; lom erguls desiga honrat ser1758, mas entre ssi a diver ser. Molt hom avar lo llogre1759 t per mal, e vol robar en places e camins; si b lls avars volen guany a part dins1760, en lo guanyar, h daltr s desegual. XLIV Lom ergulls vol sser, en general, honrat, lloat, mas en diver casc: hu vol ser dit franch, ardit, pel com1761; altre n saber creu esser sson cabal; altre, n virtud del cos o bell cantar. Tot a fa qualitat dessemblant e per ssaber de lhom, qui s tirant entr aquests bns, qual per milor li par. XLV
1757 1758
442
Que noms pensa en dones. Rebre honors. 1759 Lucre usurari. 1760 Des de casa. 1761 Per tothom.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Nessessitat fa la fi cambiar, car lo malalt en sanitat la mt, lo sedejant diu quen fartar la set, lo pobre hom, en aver1762 creu estar; lo flach e lleig, fort voll esser e bell. Tots aquests bns ans daver n gran preu; lo b honest no s pot fer algun preu1763 sino l prudent qui posseex aquell. XLVI De lhom sabent1764 s dret quem maravll qu s a que de tot seny lo trau, com no coneix que foll s, ms quesclau; volent delit, lo pert per mal conssell, car natural passi ell no l mou. Tals desigs ssn trobats dopeni; per no usar lo delit de rah, sa voluntat, cerquant sson b lls enclou. XLVII Nostra rah aquests delits exclou; no ls vol la carn, ans aquells avorrx. Qui, ms de prou ha, com voler li crx a desigar o qu a la vida nou1765? Quant lom de poch1766 en pau, munta senyor, qu li plau ms, per tots temps treballant, obrant mals fets, nulla virtut usant,
1762 1763
443
En possehir. (Del) b honest no sen pot fer un preu. 1764 Savi. 1765 Ofega. 1766 Pobre, plebeu.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
no esperant sin falssa honor? XLVIII Delits del cos no ssn de tanta rror1767, car no s alg1768 ques llunye lo comen; restant en carn, llur delit res no ven, lespcia dom daquells trau sa valor. Sobresvolguts, nostr arma n bit ve e vol-n eccs1769 per sa nfinida part; en terme ssn, e de llur terme lls part: ffer-los vol grans, natura no sost. XLIX Donchs, al sabent, quina sperana l t en los dins e honor de mal lloch? No dich, si ls ha, que com a serp no ls tch; no s dn a ells, sabent com no n b. Tant com dins, lo cor dom res no streny; en cor avar algun b no sassiu1770, ne pot haver amich home altiu. Qui pecca n tot o, quant de b ateny! L Donchs qui dir daquell hom haver seny, quell propi b pert per mal accident, car per haver favor de folla gent a grans despits e vergonya senpeny? No ven primer de trobar-se venut,
1767 1768
444
Error. Ning. 1769 Excs. 1770 Sassenta.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e serveix ans que no sia servit, e pert plaer ans daver-ho sentit, e si lateny, ab dol s retengut. LI Cell qui no sap quen obra de virtut s un tal b, donant delit perfet, e quel desig per ls1771 no s satisfet, no m maravell quen Du sia rascut1772, com1773 veu que res no l bast a contentar e no s pot fer1774 que sson desig castch, e de tal b veu tot animal rich, y el1775, qus senyor, que nhaja pobrejar. LII S entre1776 los bns forans lo vol trobar y els naturals, e no l pot consseguir, en esta rror1777 a lo fa venir, com1778 cantitat penssa quel deu fartar. E jams fn hun hom tan bell e fort, honrat e rich, que per o fos content; seguons qu vol, lhom contentament, no seguons quant, si b lgun deport. LIII
1771 1772
445
Altra cosa. Que amb Du sigui irat. 1773 Quan. 1774 s impossible. 1775 Ell. 1776 Si entre. 1777 Error. 1778 Quan.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
En la honor ha b, com1779 fa report de la virtud, mas b no ha per ssi; son b est en qui la fa y a qui s dat, si vall1780; si no, tots reben tort1781. Lonrrant ha b com1782 al bo fa honor; lonrrat n ms com1783 la honor merx, e la honor algun tant voler crx, e si ls tolt, per o no n sent dolor. LIV Honor s b quant no l segux amor, mas plau al bo pel moviment primer; no sestn pus, car virtud no sofr1784 ques delt hom1785 en estranya valor. Mas ques dir daquell ents malvat ms, si s vell, cerquant favs e bns? En tot barat1786 esperons ha sens frens, no conxent tenir cam errat. LV De lhome pech no s maravellat, puix no sent res defora de sa carn; de lhom sabent se cov traure scarn, quen sson saber sia n tant enguanat1787,
1779 1780
446
En la mesura que. Val. 1781 Ofensa. 1782 Quan. 1783 Quan. 1784 Sofreix, tolera. 1785 Que alg sadeliti. 1786 Intercanvi. 1787 Enganyat.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
perdent a ssi e Du, y el mn no guny. Qu conxem, tan savi e tan bo, que mal e b no ssen diga b gran sso? E, donchs, al bo, de fama poch li tany1788. LVI Foll s aquell qui lo bon home plany, com no s preat del poble malastruch; ja no s bo, e ms pech s que ruch quen tal favor e de fortuna s bny. Plnyer-sse deu lo bo, com1789 no t loch dexecutar sa famosa virtud, e quel pobls1790 sse trobs sort e mut, anant badant a lgun bestial joch! LVII Poble yo dich a rey, peons e roch1791, duch1792, cavaller, juriste, menestral, avens1793 per b lopeni general quen la honor e dins tot b tch. E sobr aquests sn unes poques gens dients quel b s en vergonya ver1794; altres, tan pochs1795, dients quest n plaer,
447
Poc li importa. Quan. 1790 Poble baix. 1791 Torre del joc descacs. 1792 En el sentit etimolgic, cap duna fora militar; els cavallers sn els subcaps. 1793 Havents, que tenen. 1794 En vergonya haver. 1795 Baixos, ignorants.
1789
1788
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
menys de haver1796 daltre b sentiments. LVIII Per donar fi a mos breus parlaments, pens lo bon hom com, qui l lloa, e de qu; e si bon hom lo lloa e de b, ajan delit, restrenyent bonbaments1797. Glria st en conxer a ssi, ple de virtuts e no lloat de folls; daquells no dich qui stan caden a colls, mas dells sabens que ignoren sa fi. LIX Vaja cerquant lo foll grosser, mesqu, lo sseu delit entre los populars1798, car tot semblant sse delita b sos pars, e no demn a deg1799 lo cam. Si ls mostrat, cam no girar, mas no ir ab tan acuytat pas. Si, donchs, no s foll, quen saber no basts, quin s lo jorn que meng alegre pa? LX Per qu l valent home fastig no ha, com veu lo mn pels dolents posseht, e per qu vol daquells ser favorit? No s dalt cor, qui tras tal favor va. Magnnim s qui lo mn t n menyspreu,
1796 1797
448
Sense tenir. Ostentacions. 1798 La classe baixa. 1799 No demani a ning.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e molt mesqu lo qui ll penssa sservir. E com1800 aquest los veu1801 contra venir, qu fa lo lls? Sospirant, lloha Du. LXI Hon virtud s, la veritat ssasseu, e la rah ab aquestes se juny: hon una s, les altres no ssn lluny; delles no sap qui no ls dna gual preu1802. La ver amor s dada ls llochs on sn, e lo revs al qui ssen troba buyt; lom qui ns menys1803, s arbre menys de1804 fruyt; homs1805 en bell ort, sn los hmens del mn.
449
1800 1801
Quan. Sels veu. 1802 Igual valor. 1803 Que no en t. 1804 Sense. 1805 Arbres de lespcie Ulmus carpinifolia.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
O QUANT S FOLL, QUI TEM LO FORAT CAS

Pags CVII I O quant s foll, qui tem lo forat cas, o contr aquell remey s demanant, e qui poder se troba molt bastant e no l coneix, penssant laver escs! Vs sou aquell, amprant contra la mort. Puys s forat quen molt breu temps mrreu, hoc menysprear son poder b podeu, e no tement, morint, sou della stort. II En vs est fer son cas flach o fort, car lo seu mal per dues coses naix: per tembre ll dn del loch eternal baix, e per haver perdut al mn deport. Ja de aquest alar podeu la m, puys vostres senys los quatr aveu perduts. Donchs, contra l dn armau-vos de virtuts, e no us dolrru ne tembru ne ll. III A lhome bo, la mort negun mal fa, ans s mij per hon trespass a Du, e si l mal hom, morint, en mal se veu,
450
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
no fa la mort, mas ha mal com1806 pec. La mort tem molt, qui viu en mal delit, car pert dos mns: jus y superior; si l b perdent, lo cors passa dolor, no s molt gran, penssant de lesperit. IV A lhome, Du ha dos mns establit, ax com sn dos natures en ell; cascuna part espera en aquell don lsser trau, finit o infinit. Al nostre cors la mort del tot confon, perdent son b, lo qual s tot present; e lespirit no tem anullament: per mort reviu, mas va no sabeu hon. V Los sentiments daquests, diversses sn, per b qua tots aquesta mort desplau: h tem e dol, e laltre n dolor jau; loch vol casc en lo seu propi mn. Aquest compost, en molts veig discordar, en altres molts quen acort par qu estan, mas no s ver, puys males obres fan; lo bon hom, sol pot ab si acordar. VI Ab vera pau lo bon hom pot obrar, no l malfaent, car mal fi no promet; per esta fi lo b y lo mal s fet:
1806
451
Perqu.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
pel b sateny, pel mal no s pot guanyar. En general, hom vol y entn est b; particular, quant ha dreta rah entn; no l sent lobrant per passi, e lo malvat no l sent ne l creu per fe. VII Cascuna part de ns, tira don ve: lo cors terreny1807 de vol romanir; larma1808, daquell no s volrria partir, e lo seu b per la mort li perv. Mas tant abds han estret amistat, que lh dolor pel company soffr, hoc1809 fins en tant quel mal torna n plaer, y ell mal aquell ha per grau estimat. VIII Tant com ms lom tem linmortalitat, daquesta mort sofr major turment; e si prs mort creu son anullament, en major mal s per la nullitat. E que lo mn superior no fos, a lhom s obs1810 que pens esser ax, car lo present no l trau desser mesqu; nostr apetit no fuig a freturs. IX
452
1807 1808
El cos terrenal. nima. 1809 Aix. 1810 Necessari.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Per esser lom contra mort anims, ls obs virtut teulogal e moral, s que lo cors1811 sia racional per lappetit portat a virtus. Ladonchs tot lom bons delits usar, passats pel cors, mas a larma1812 semblants, ms dinmortal que de mortal tocants, s quen est mn de laltre ja sentr. X Qui en tant ve, la mort no dubtar, car lo seu cors en arm aur conduyt; s com lo mal hom, dnima s buyt, ax lo bo, lo cors nosa no l fa, puys ab rah, jaquit1813 ha tot estrem e temprats ha tots los mals moviments: espera n Du, e dna ls no havents, e viu en Fe, don tots nos salvarem. Tornada Mare de Du, tots los qui b crem que tu portst aquell Crist, fill de Du per consegent per nos mor en Creu fes-nos haver tanta fe com volem! Dedicatria Toni, amich, vostra carn s ja fem, e sens la got haveu bon esperit;
453
1811 1812
Cos. nima. 1813 Deixat.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
si no penssau, restareu escarnit, que per ser ffresch lo cors, lesperit crm.
454
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
NO M CLAM DALG QUEN MON MAL HAJA COLPA

Pags CVIII I No m clam dalg quen mon mal haja colpa; s m clam de mi, yo n passe ja ma pena: defora mi s la causa qui l mena, mas dintre mi s aquell qui mencolpa. No ss si m ve per falta de lentendre, fals estimant les coses presentades, o lapetit, per sobresdesijades1814, s occasi que no les pch1815 entendre. II Menys de caler1816 enteniment despendre, tot quant Du fu s bo per sa natura: Ell establ a tota creatura terme de b e no n pogus ms pendre; e lome foll, sa natura regira e mt valor on degun preu se troba: despulla-si e dn a lestrany roba; grcia fa, de si mateix la tira.
455
1814 1815
Desitjades en excs. Pugui. 1816 Sense que calgui.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III Lull de lhom pech totes les coses mira desobre ssi, essent elles jusanes1817, y a sson voler vol portar les foranes; e quant no pot, en contra Du sospira, no compenssant com en ell s la falta, per no dompdar1818 lappetit no fartable: penssant que s bastant e sats1819 durable la cosa que s poca, e tost salta1820. IV Assats1821 en hom s la rah malalta ca sson voler, portar vol tota cosa, ne sab que lhom en lo mn no reposa si del forat que sofr se desalta1822. Donchs quant s foll lo qui vol linposible e ts per cert qus molt leus1823 de atnyer, ne sab que may lapetit pot estrnyer, si donchs no l mt en lo cert e posible! V Tant lo sentir e lentendr s fallible com en menys temps hara1824 lom o ama: viure li plau e vol honor e fama,
1817 1818
456
Baixes. Domar. 1819 Assats, suficientment. 1820 I aviat es satisf. 1821 Molt. 1822 Disgusta. 1823 Lleu, senzill. 1824 Li provoca ira.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e dins breu temps li s cosa terrible. Donchs qu ser dels qui n les dones volen amor gentil, amor e gran bonesa? Den quells1825 fa la Fortuna malesa, per no saber don los ve per qu s dolen. VI No s molt poch als qui ben amar solen saber don ve per qu dolor sofren1826. Ab cor daver tot b complit, requren per don amar, y ans daver, per du colen, per ignorar Amor e sa natura. E ignorant les dones e lur sser, cuyden quel pa qui ls da fam, los deu pxer; e dura tant la fam com loradura. VII Grci ateny, aquell qui no atura en la error sin mentre ignora. Mas com1827 coneix, moltes veus1828 no sen plora, e no sen part ne n penedir mt cura; e a las veus1829, la falta coneguda, partir sen vol e lo partir lagreuja, perqu li plau y s temps que s alleuja, sperant qual part dell ser venuda. VIII
1825 1826
457
Diuen que a ells. Sofreixen. 1827 Quan. 1828 Vegades. 1829 I al mateix temps.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Enemich s de la cosa sabuda lenteniment, si veritat no guarda; donchs de Amor follia s sa guarda, puys dins breu temps de blanch en negre s muda. No pns alg la colpa dAmor sia, ne de lamat, mas de lamant, qui ferma1830 sa voluntat en loch on no ha ferma1831. Foll s aquell qui l vent fermar vola. IX Lo qus derer1832 mt lom en primeria, e no coneix fins que no s temps ques faa; quant lapetit totes coses abraa, e lexa y vol o que fer no s pora1833: ladonchs lom veu, si s sabent, lerrada, com ne perqu no ateny lo que cerqua; lo savi pren lo proffit de sa cerca, lo foll roman en sa trista ncontrada. X Ans de haver la cosa desijada, s de saber, hada1834, quant contenta; e o no s sab, si lom primer no tenta lesser de ssi e del que li agrada, e que primer son apetit strengua1835 a no voler lo que rah no vulla.
1830 1831
458
Lliga. Garantia. 1832 Darrer. 1833 Que seria impossible. 1834 Haguda. 1835 Estrenyi, sotmeti.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
De lhom vestit mal pendre fa despulla; menys s de fer, tolrel ans que la prenga. XI Pus facilment yo crech que lhom atengua tolrres desig quen aquel metre terme. Qual s aquell quen loch llenegant1836 ferme son peu, que tost en terra no sestengua? Donchs qui damor segurament vol viure, los moviments ab fermes rahons tolgua; e qui da no s bastant sestolga1837: ms prop li s lo plorar que lo riure. XII A cobejar s hom primer deliure que no haver de les coses sciena, perqu no t franca la conexena dones y amor en loch degut assiure1838. No ss com s conexena primera quels apetits mortificats no sien; ella val poch, si ells cam desvien, y ells van com orbs, si no n prenen carrera. Tornada A tots aquells quen lo mn han manera de abraar totes coses mundanes, com pus nauran, veuran ells y elles vanes. Ffugir del mn s la dreta carrera.
459
1836 1837
Relliscs. Se nabstengui. 1838 Assentar.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Endrea Vs, mon Senyor, haveu sciena vera, y ells apetits mals a vs no contrasten; mostrau a molts, qui saben e no tasten, si l passionat ha la rah sancera.
460
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
DONA, SI US AM, NO M GRAESCAU AMOR

Pags CIX I Dona, si us am, no m graescau amor; aquella part de qu yo s forat, grahiu a Du, qui us ha tal cors1839 forjat, que altra cors no bast a sa valor: bell, ab gran gest, portant un spirit tan amplament que no l t presoner, mas com senyor, usant de son poder, tenint estret davall si lapetit. II E si trebll per tostemps, jorn e nit, e f quant pusch per qu m vullau amar, no meresch tant, car no s pot b comprar la vostr amor: lo preu s infinit. Ac s causat lo meu mereximent, com la dolor y ell treball a mi plau; mas no mersch ser amat, si us desplau: no bastan pus que un covidament. III Hajau-me grat, com lo meu pensament, quera partat damor, de tot en tot,
1839
461
Cos.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e ja damor yo no scrivia mot, ans del passat era ver penident; ara per vs y en vs tot lo despench, menys de penssar1840 que men remunereu. Si Amor fa que per o mi ameu, ffar ll que sol1841, e mal quel costum tench. IV Puys Amor vol quen amar tant mestnch1842 per molta part de vs que troba n mi, tanta que may en altra no trob, e de amar aquelles ell estrnch1843, rah ser questrenga1844 ms a vs, puys que per vs m stret1845 ms que jams. Aquell semblant vostre per qui s pres, mal rest amor, no fent amar abds. V Lonch temps s ja que, per fugir dolors, fug Amor aytant com en mi fn, mas, vent-vos, recorts en mi no sn dels mals passats, ans me paren dolors. Yo li perdn los mals que nhe passats, e lo pressent y ells que sn per venir; acordat s per vs tant soferir,
462
1840 1841
Sense pensar. Far el que sol. 1842 Estengui. 1843 Estreny, for. 1844 Estrenyi, forci. 1845 Estret, forat.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
puys que aquells spia que sentats. Tornada Mon derrer b, ja eren castigats los meus volers a jams don amar. Per vos amar, yo ls vull licenciar; si no us nn grat, ajau-los per ingrats.
463
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
L S ATS, DON S VOLGUT FUGIR

Pags CX I L s ats, don s volgut fugir; tinch-me per pres e no s presonat; mas yo veig clar lo cors1846 de mon mal fat, e no lhe vist ans den ses mans venir. Pren-men ax com al devinador de sa greu mort, per alguns clars mijans prenusticant: no fugint de ses mans, e ja per ffet tot quant s venidor. II O tu, mal Fat, mal prenosticador! E veigl ax com si era present, per tal senyal que no pot ser mintent, puys m plagut lo que fu vorredor1847. Quant s vengut al prenosticat punt, vent, fu orb, e sabent, ignorant. No ss qu fon quem tnch lo cor tirant per anar ll on no vlgra sser junt. III S co l senglar que devala del munt, pells cans petits qui no l basten matar,
1846 1847
464
Curs, trajectria. Visible.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e baixa l pla, on veu alans1848 estar, vol e no pot tornar del pla n amunt, ne pren a me, qui per fogir mal poch, caych en les mans de dolor sens remey, perpetual, sens mudar esta ley, ans crexer com, en loch dispost, foch. IV No creu lo Fat1849 molt hom qui s badoch, e molt grosser li allonga l poder sobre qu va e qu pot en ns ffer. Lo cors s seu, e tot quant daquell toch1850; mogut e fferm, ha lo poder per Du; tant quant al temps, se mostra variat; mas tot per Du s ax ordenat, lo qual no s mou1851, ne s muda lorde seu. V Lo Ffat se pren, segons lentendre meu, tot quant s dom, deffora la rah; lo foll s seu e sa elecci; del savi pren quant a Natura deu. No ss lo Fat si guarda sol la fi, o si la fi pels mijans1852 mirar; ladonchs la fi son sser mudar, si los mijans pendran revers cam.
Gossos datura, de gran corpulncia i fora, bastant semblant al bulldog. El Dest, la predestinaci.. 1850 El cos s seu, i tot quant daquell toqui. 1851 Allusi al concepte aristtlic del motor immbil, inherent a la causa primera, lorigen absolut de totes les coses. 1852 Mitjans, all que susa per obtenir un fi.
1849 1848
465
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Tornada Mare de Du, hages merc de mi e fes-me sser de tu enamorat; de les amors que s passionat, yo conech cert que s ms que mesqu.
466
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
AX COM CELL QUI S PARTEIX DE SA TERRA

Pags CXI I Ax com cell1853 qui s parteix de sa terra ab cor tot ferm que jams hi retrn, deixant amichs e fills plorant entorn, e casc dells a ses faldes saferra, dient plorant: -Anar volem ab vs. O, no ns leixeu trists e adolorits!, e ls forat aquells haver jaquits1854; qui pot saber daquest les grans dols? II Yo men confs a Du, e puix a vs, que yo s tal com lo de qu parlat,1855 car tot delit de mi s apartat, s que jams me veja delits. No solament he lo delit perdut, ans en son loch entrada s dolor, car yo mar1856 havent perdut amor, e jach1857 del colp que tostemps he temut.
1853 1854
467
Aquell. Haver deixat. 1855 De qui he parlat. 1856 Miro (momplo dira). 1857 Jec (he caigut).
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III No menys que mort a mi s avengut: no m pot fer pus que fer perdre lo mn; e yo daquest a tothom ma part dn, puix que no m ne puch ser benvolgut1858. Tot o que veig me porta en recort lo mal present e lo qus per venir; lo negre, prop lo blanch fa ms loir1859: un poch delit, ma dolor fa pus fort. IV Yo no puch dir senta dolor de mort; s tinch lo cors1860, e malalt lesperit dun accident quen vida m jaquit1861 en tal estat, que no m trb viu ne mort. Lenteniment no m delita n saber, e res plaent no vol ma voluntat; yo vixch al mn e dell desesperat; si n altre pens, no m calfa1862 molt lespr. V O mos amics! Vullau dolor haver e pietat del qui, viu, pert lo mn, e majorment si algun tant hi fn, car molts hi sn quen res no sn mester; altres, havents daquell menys sentiment
1858 1859
468
Estimat. Lluir. 1860 Cos. 1861 Deixat. 1862 No mescalfa.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
que la guineu, molt astut animal; e daltres molts que lentendre no ls val sino n justar1863 aquell metall argent. Tornada No s a qui adre mon parlament, perqus lonch temps no m parle ab Amor, e dona l mn no sent de ma tristor; ax mateix yo no nhe sentiment.
469
1863
Ajustar, reunir.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
COBRIR NO PUSCH LA DOLOR QUI M TURMENTA

Pags CXII I Cobrir no pusch la dolor qui m turmenta, vent que Mort son aguayt me descobre; lo cam pla de perdre vida, mobre, e traurem vol del mn sens dar-m empenta, car, tot primer, virtut del cos m tolta. Ja mos cinch senys1864 no senten lo que solen; los a part dins, de gran por ja tremolen; lenteniment de follia tem volta. La velledat, en valencians mal prova, e no s com yo faa obra nova. II O Mort, qui tols a tot vivent la vida! Tu est dolor a tot humana pensa; a tu no tem qui en tu jams pensa, o qui en Du ha voluntat unida. Entr aquests dos estats s tot lo poble, e yo confs esser de aquest nombre. E ve per temps que de por yo massombre, e puix la prt, mas no m ve de part noble; de passi parteix, o de follia,
1864
470
Els cinc sentits corporals.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e tembre trn, tant que ms dolentia1865. III Qui pot saber quant al mn est noble1866 destrohint quant nos atorga natura, hoc1867 e tot o quell mateix se procura, fent racional per virtut lo sensible, delitant-se tant com delit delita, car, de un poch, tothom delita l viure? Los bns forans qui porten plor e riure, en lur poch b, de mal porten sospita; mas aquells grans e propis tu fa1868 perdre; tu has ja fet a molt bon hom esperdre1869. IV Donchs qui ser quel cor no li tremole, vent que tu li tols de home lesser? Qui pot pensar la dolor del dessesser1870? E de tant mal, qui s lo qui s console? Tots quants bns sn, morint hom, tu anulles, e fas morir aquells que ab si porten la vida dhom, e daquella s conforten; grans benifets tu destrs ab tes butles1871. Qui t vol mirar ab vista sensitiva, quant ms bns ha, de tu ms sesquiva.
1865 1866
471
Patiment. Que es pot noure, destruir. 1867 Aix. 1868 Fas. 1869 Pedres. 1870 No ser. 1871 Designis.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
V De tots los bns que dna la Fortuna, si tols aquells, no sen deu lome dlre1872, car menys de tu, yo ls veig a molt hom tlre; qui ls dna ls tol, e no t colpa lguna. Tu, sens res dar, destrus quant ella dna; tement a tu, en res hom no reposa; ab tu ensemps no l mn bona cosa; plaent pensar prop de tu no s condona1873. Tu est dolor que totes dolors passes1874; tu est a lhom com al cavall mordaces1875. VI Tots los bns tols, de fama gloriosa e de honor degudament guanyades, e veure n si morals virtuts justades, faent en lom la pensa delitosa. Aprs da qui pot donar estima al sobiran delit que surt de lobra? Felicitat, per propi nom, lin sobra, e fa que ns prop lo Cel nos arrima: no ns hi fa ntrar, mas no entram sens ella, e destrohint lhom, tu destrus aquella. VII
472
Doldre. No s dna conjuntament. 1874 Excedeixes. 1875 Ms metllic que es posa a la boca de les cavalleries, al qual si subjecten les regnes.
1873
1872
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Com pus subtil s nostra conexena, pus dolors s ton cruel damnatge; lhom qui l sentir e lentendr salvatge, no sent delit ne del mal sofirena. Damor nos ve la dolor que tu ns dnes, perqu ns tols o que nostre voler ama: no sols honors, fills, riquea e fama, mas tot lo b que senten les persones. Ta fort dolor ab lo sentir jutjada, trau de tot seny quan s ymaginada. VIII Lobra ser, en lesguart de molts, gasta1876, per qu no splich molts casos en quens toques; en compte sn les pedres de les roques, mas dir tos mals lengua dom no abasta: dnes dolor ab delits acostada; lo qui la sent, no coneix que tal sia: aquesta s quan parteix companyia entre ls amants qui han vida mesclada, quant los delits se membren de la vida, e ta dolor ab delit s sentida. IX Diversitats de dolor en lhom portes; a sdev segons que a ns trobes; ton mal s tant com lo delit quens robes; per o tostemps nom de cruel reportes. Tan solament al qui en Du espera, no follament, mas per sa bona obra,
1876
473
Perduda.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
tu bona est, car per tu gran b cobra, anant en loch hon s sa vera spera1877. Ab tot a, no li desplau lo viure, e quan li vns, no saparell a riure. X Passats sn ja los qui mort desijaven per consaguir gloria n laltre segle1878, e molt antichs qui ls fn la rah regle en obrar o que per virtut obraven. Carnals delits fan a lhom la mort tembre, puix sn aquells quen molt natura plan; los del compost plahen, hoc1879, e desplahen, e lur excs la rah vol quens membre, e si ls reprn e tolrr aquells no basta, ja sens la mort per aquells dolor tasta. XI Los purs delits que pels senys1880 hmens senten, b atemprats, la dolor no s mescla, e los que sn denteniment, sens mescla, que lo excs no toquen ne consenten; quan al mellor estat daquests hom munta, lo teu recort, lur delit dolor torna. E, donchs quant ms, si lnima s contorna dins en lo cors1881 e per exir apunta,
474
1877 1878
Esperana. En laltra vida. 1879 S. 1880 Sentits. 1881 Cos.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
jaquint1882 son b e tant quant hom pot rebre? En semblant cas lo le torna lebre. XII A tu no tem qui no n parteix la pensa, car passi fa loch a la costuma; ax mateix basta levar la suma que hom no deu tembre l que no s deffensa. En tu pensant, los delits no deliten; no delitant, pert-se lamor de vida; ladonchs virtut se troba enfortida. Los censuals1883 en lo comen despiten, de qu s nodreix una terrible brega, e no fa poch lo qui a venre plega. XIII Ax com s pintada la Fortuna ab dos esguarts, h trist e laltr alegre mirant lo trist, resta l cor dhome negre; per laltre sguart no ha dolor alguna ax de tu: qui ab seny timagina, no s dolor qui en tu no fenesca, e qui trobar-te vol dola com bresca, no li falrs1884, e de mals medicina e de sabor entre dola y amarga, y al desperat, si t requr, tu est larga. XIV
475
1882 1883
Deixant. Sensuals, sentits. 1884 Mancars.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Ja sn stats qui tal nunca t sentiren, e molts, vivint, ta fora han provada, a lur semblant vent-te acostada, e ton poder de bon grat obeiren. E la rah per sa virtut los fora de fer-se forts, puix largament hi basta. Alg daquests, mescladament te tasta; lo de cor flach no creu aquesta fora, mas, a s ver, quel savi no espantes: caure no l fas, mas a terra l decantes. XV Nostra virtut, sens en Du esperana, basta que Mort ab ardiment samprenga: ab molt delit, mas no n tant que sestenga tolre dolor, mas a donar temprana tal que delit la dolor sobrepuja; de qu sateny gran delit a sa hora, don larma1885 tem e la carn agre1886 plora. Tot elector, delecci senuja; car lesperit s prompte la mort pendre, mas lo compost1887 no s pot a tant estendre. XVI A apar als hmens gran miracle, que la virtut tant lo cor enfortesca, que la sabor de fel se torne bresca1888, lome faent a si mateix obstacle.
1885 1886
476
Lnima. Agrament. 1887 El conjunt (dnima i cos). 1888 Paradigmes de lamarg i el dol.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Per una part, ell requer de Mort fuyta; per altra va, corrent, envers aquella; aquest contrast tot ardiment exella1889, e dura tant fins veure quel ven luyta; e si lom ven, la Mort s avilada, matant la carn que li s subjugada. XVII Dret natural s que lhom la mort tema1890; ax mateix ha rahons contr aquella: tot quant que mor a dolor saparella, car se corromp; e donchs la pus estrema, la part de lhom que la mort senyoreja, porta dolor per la rah susdita. Per lesperit, qui no mor, se delita en fer contrast, o por ls cosa leja; sens esperar profit dalguna cosa, se mt a mort per la virtut dins closa. XVIII Sens inters de honor o riquea o dalguns bns, fora de aquell propi, lom contra Mort esser no vol repropi1891, ans cometr gran perill sens ferea1892. En loch secret, hon Du s secretari1893, lo le fort comet o bstia fera, o perill gran de qualsevol manera
1889 1890
477
Exilia, fa fora. Temi. 1891 Insubms. 1892 Acometr gran perill sense por. 1893 On (noms) Du ns testimoni.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
almenys no fuig, si no ns voluntari; e si n defuig, dolor aprs lagreuja; e si t fort1894, en gran delit alleuja. XIX Los qui perills han per glria vana, o per grans bns, o per delits atnyer, o ira fort los fu a mort enpnyer, tots aquests han gran causa qui ls engana; altres sn ja qui per vergonya sola cometen fets, los quals ab dolor pasen, e si del fet bona suma levassen, gran s lo mal e poch b ls aconsola; qui per moral virtut la mort assagen, aquests y aquells han cam per hon vagen. XX Delit, Dolor dins aquests se combaten, e ven aquell qui n lom ms part hi troba; los qui no han de virtuts vestit roba, o per qu fan errat, per dol esclaten, puix que lur fi en mans de altri han msa, volent de gent honor e vana fama; lur bon voler penja de flaca rama, com de lur fet jams han paga tesa1895. Molt fan per poch, e aquell poch los tolen los ignorants y los quenveja colen1896. XXI
1894 1895
478
Si es mant amb fora. Paga atesa. 1896 Mantenen,
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Aquell gran b que per ta causa s guanya, e lo delit, de virtut fortalea, causa li est; e l destrs sens perea, car, morint, lom pert quant al mn afanya. o s gran fet: que Mort, qui tot b mata fora lonest, lom espere de cara, hoc1897 e la fi que nha guanyat encara, puix aprs Mort no cobrar la data. o perqu fa, s fi, mas no derrera, puix, aprs mort, la major fi espera. XXII Los qui la mort, per qualque sguart arrisquen, o certament aquella elegeixen, alguna fi, bon o mala, coneixen: crehen fer b com1898 la vida confisquen. s veritat que lhom qui mort arrisca menys desguart1899, fu natura bona, qui en lo cor de lhom valers sona, quel preu de si, per la mort no s desisca1900; e daquest s hom mateix lo ver jutje, e no ha qui pus dretament ho jutje. XXIII Daquella por quels senys, de la mort, senten, e les rahons quencontra della s funden, tots los escrits dels passats ho abunden; per o no dich los mals que s assenten
1897 1898
479
Aix. Quan. 1899 Sense mirar. 1900 Perdi.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e los conforts quel virtus aplica. Yo no rect ne coses per mi lestes1901 de Seneca1902, e moltes altres gestes quel cor de lhom contra Mort fortifica. o quel cors1903 sent per la Mort, no sescusa; lo sentir com de lnima ns acusa. XXIV Qui n son delit o del mn t sperana, si s dol, quant mor, preste- la paciena; al qui serv ab treball e sciena, dn-li remey, puix hc en ell fiana. Lo qui s tal, deu esser maravella com ans del temps lo cor no li esclata, vehent que Mort, lanimal cors1904 li mata, ne ha rahons desfor en contra della; car de virtut moral no prs loffici, al cors e l mn ha servit com a nici. XXV Ymaginat s lom en tres maneres, e, segons viu, per la vida s bateja: nom de brut pren si viu en vida leja1905; si moralment, costumes ha dhom veres; si sobre hom passa la sua vida, s ms que hom, en ngel se transforma. Segons que viu, de por de Mort pren forma,
1901 1902
480
Llegides. Luci Anneu Sneca (4 aC - 65) 1903 Cos. 1904 El cos animal. 1905 Lletja.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
sabent que pert, e dubta la exida. Molts sn perduts quen aver por no vnen, perqu dInfern no cren quall penen. XXVI Qui por dir la dolor que turmenta lo peccador, quant a la Mort sacosta, perdent lo b ques veu esser de costa1906, e tem anar hon delit no sesmenta? S com al mn los senys se delitaren, tots se dolran, havent excs contrari enpertostemps1907; car s tancat larmari hon sn tancats aquells que dins entraren, dolent-se tant com fer-se pot que s dolguen, no esperant que la dolor los tolguen. XXVII Daquells ho dich qui n Ley donada1908 viuen, tement Infern e Parads esperen; dels havents Ley e b, no la cregueren, perdent lo mn, de laltre no sesquiven; e de aquests, sesdev morals visquen. Mas los de ms, en vida viciosa, la mort los s a quests tan dolorosa, segons lo b quels apr ques desisquen; savis antichs en a discordaren e different dolor entr ells jutjaren. XXVIII
1906 1907
481
Al costat. Eternament. 1908 La Llei divina.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Qui por dir que la mort ms lagreuge: o qui n virtuts morals vol son b metre, donant-li ms quel mn no pot prometre viure sens por, assegurat de greuge o qui n delits sensuals molt abunda, ab altres molts, honors grans e riqueses, mescladament ab dolors entorn meses, don trn atrs lo qui molt s profunda? Yo prch a tots qem vullan daffany traure: a qual daquests la mort deu ms desplaure? XXIX Per delitar, los hmens vida volen, e sens delit en lo mn no treballen, e quant daquest lo viure los atallen1909, tant han dolor com delit haver solen. Doncs, puix delit major lo savi prenga en son obrar per consegent, en viure en major grau de dolor deu assiure, quel menys perdent e menys delit atenga. Lo qui delit hc ab dolor embolta, ja ve a temps pregar per vida tolta. XXX Tals sn e tants los mals que Mort atraa naturalment al cos e arma nsemble, que yo m pent dels que ac asemble: pochs sn, segons los que la Mort abraa; per qu dir dels que la Mort aporta a lhom quant mor e tem ms que no espera.
1909
482
Escurcen.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Aquest s mal de diversa manera: qui tem aquest e n laltre se deporta1910, mas ha remey en contra son damnatge; la caritat que no l sia salvatge. XXXI Qui en virtuts morals ha vida feta e consegu lo b dhom per natura Fe, Caritat ne dEsperan1911 ch cura com animal hom fu vida perfeta. Tot fn dins si e vixqu n alegria, menys de sentir los mals que altres senten; com vnch a mort ses penses no consenten que la dolor terribl ab ell no sia; car per amor de si fu sa fahena, no l pagar Du en la part centena1912. XXXII Menys de ser bo, per son saber hom basta en fer juh quen Du s la fi nostra; puix en est mn ne prs la Mort se mostra, en Du roman, si rah no s desgasta. Donchs, puix no s fi que lhome contente en los dos mns, rah s quen Du sia, car, sin Ell, altre no s trobaria que, fora Du, a lentendre s presente. Tant quant lom viu, moral virtut lo cumple; mas aprs mort, Du s lo que lhom umple.
483
1910 1911
Es complau. Les virtuts teologals. 1912 L per cent.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
XXXIII Primer que leys fossen per Du donades e per scrits se regissen los hmens, dispondre n vlch natura molts prohmens: raels de b, Du en lom ha creades. Ells de a una sciena feren ab que lo mn una part se governa; los actes tots dels hmens subalterna. Los vells antichs, altre no n conegueren; hgren de Du conexena confusa; per o la Mort a dolor los acusa. XXXIV Tres principals fins sn, dhon hmens obren: una dins si, e laltra tota fora, altra que dins e fora de si mora. Per lurs esguarts, aquestes se descobren. Volen honor, glria, bns o fama, e tot quant ve daccident o natura, y aquella fi quen la virtut atura: daquestes fins lo voler dhom senflama. Laltra s en Du, qui a Si nos convida; fora ns s, mas no s del tot partida. XXXV Tot quant se t per qualque sostinena, falleix quant fall aquell en qui s fermava; fallint lo mn, qui n ell se delitava, pert si mateix1913 e no nha conexena;
1913
484
Perd a si mateix.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e qui dins si e per si actes obra, vinent la Mort, tot lo seu b veu perdre, e far prou deffenent-se desperdre, pux sarma s, defora del cors, pobra. Aquell escalf del qui en Du espera, no troba n si per alguna manera. XXXVI Puix que del mn e dins si lhom no s farta, sa porci major est deserta, puix aprs mort lnima s incerta de linfinit, e mes si l creur aparta. Donchs entengam guanyar lo perdurable: aquest s Du, qui aprs Mort nos prenga; qui linfinit a creure ferm sestenga, de Parads no s lunya ser amable, com son semblant lesperit lo cobeja, e lo finit per si t n cosa leja. XXXVII Qui lesperit infinit lo vol creure, molt li s prop que part de Du lo crega; e qui tornar a son principi nega, no li s luny que toqu en Du descreure. E donchs puix Du s lo principi nostre, complit s foll1914 qui tornar no desija; e qui del Mn, per Du, no sen fastija, per chresti molt devot no samostre. Du e lo Mn, ensemps no s poden colre; qui vol fer tot, aparll-se a dolre.
1914
485
s foll del tot.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
XXXVIII Du es tot b, e lo Mn son contrari, e per o s que lo qui Du no ama, lo Mn segueix e no ab cxa cama. Qui l Mn serveix, no sper de Du salari. Per menor Mn, lom per tots se nomena, e lo major resembla n moltes coses; a s test1915 auctntich, menys de gloses1916, que no s da buyt en la machina plena. Tot ax lhom menys de obra no resta, e mala s, si no fa la honesta. XXXIX Qui no vol b, forat s que mal vulla. Lindiferent, sens assignar-li terme, poch s de si, no t res a qu s ferme; ne n mal ne b no t loch qui laculla; e no pot ser que lentendre romanga tan ocis que de res no entenga, e ve a tart quel voler no sentenga a res voler, plnet o que sen planga. Donchs, vullam Du, aquella Causa Prima1917; si no, farem de cosa vana, stima. Algun tirant1918 no fu tan alta mpresa, quant ell mprs a si lo mn sotsmetre,
Text. Sense interpretacions. 1917 Causa Primera o causa incausada, concepte aristotlic de lorigen absolut de totes les coses; Du, en la Teologia cristiana. 1918 Cap tir.
1916 1915
486
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
con fu aquell qui son voler vlch metre guanyar lo Cel, hon s tota riquesa. Per fer a, lo seu cos ms per terra, tolent de si tots delits qui l torbassen; elegir vlch penses qui lajudassen, a lesperit, per fer a la carn guerra, e no ampr lances ne colobrines1919, mas les virtuts morals ab les divines. XL Mort, lo mn tol y al conquistant conquesta, e si conqur lo Cel prs mort, ns digne; e tant s lhom pus grosser e maligne com no conqur lo mn quaprs mort resta, lo qual s fi, e lo present s via. Car lo mn s per qu ls hmens hi visquen; vida s per qu de virtuts no s desisquen, e virtuts sn per fer a Du paria1920; e si aquest recors hom no encontra, tot quant ha fet en lo mn li s contra. XLI Fe, Caritat y Esperana ns hi porten; mas Fe roman y Esperan, a la porta, car la rah all no les comporta. Creure no cal o que ls ulls se deporten; menys, esperar lo que present se mostra. Mas fruirem Du, qui tant espervem; per Caritat amarem qui amvem; a ser tota la glria nostra.
1919 1920
487
Arma de foc porttil, de can llarg. Tribut (per fer-se agradable a Du).
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Ella s la fi e les altres sn via, sens ella s foll qui n Du spera y fia. Tornada Mare de Du e advocada mia, fes ab ton Fill que piads me sia.
488
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
LA VIDA S BREU E LART SE MOSTRA LONGA

Pags CXIII I La vida s breu e lart se mostra longa1921; lesperiment defall en tota cosa; lenteniment en lo mn no reposa; al juh dhom la veritat sallonga. No solament s falta de Natura, mas ns matexs fem part en lignorana; aquesta s en tan gran abundana, quel mn nos s tenebra molt escura. Qui tant no sap, en dos errors encorre: ignora-si, ne veu lo temps qui l corre. II Naturalment Ignorana ns guerreja. En esta part no podem della storre1922; per altres parts li podem cam torre, mas no volem, de qu ns s cosa leja1923.
Allusi a la sentncia dHipocrtes: , , , , (La vida s breu, la cincia duradora, locasi ensenya, els experiments sn perillosos, el judici difcil), generalment coneguda per la seva reducci a laforsime llat Ars longa, vita brevis. 1922 Salvar-nos. 1923 Lletja.
1921
489
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
o que libert s a ns qu aprenguessem, no treballam per nostra negligena, e, mal fahent, de b perdem sciena. Donchs com ser, que res de b ntenguessem? Per dues parts lignorana s tanta, quel ms sabent, de si mateix sespanta. III Du no ntenem sin sots qualque forma presa pel seny1924, e Du no s sensible, ne ns s a ns substncia conexible: lenteniment ab la rah la forma. Los accidents sol bastam a conxer, e havem obs1925 los migs1926 que disposts sien; embarchs havem tants, quel juh desvien, mudant juh, minvant e fahent crxer. Nostre saber a molt poch nos abasta, e passi totalment lo degasta. IV Qui s aquell1927 matria conega, sin perqu la forma s pot entendre? Lo different de les coses compendre no s en hom: son saber no aplega; e la virtut que del compost resulta, com e perqu, no s pot saber com passa:
490
Pels sentits corporals; no es pot interpretar aqu seny en el sentit avui habitual, equivalent de prudncia. 1925 Tenim necessitat. 1926 Els mitjans, recurssos. 1927 Aquell (que).
1924
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
una ntitat1928 ne surt de la lur massa, divers a ella1929 no n cal da consulta. Daram y estany veu hom exir lo coure, que l fort acer en fora no l pot noure1930. V Leixant a part les coses amagades que no ntenem, e menys de nostra colpa1931, e ymaginant lignorar quens encolpa, si ns pream poch, no n cometem errades fins a venir que no ns plau conexena de ns matexs, ax de cors com darma1932. Daquest saber casc ses mans desarma; de mal de si a lg1933 no l plau sciena. Aprs saber Du, veritat primera, segona s, de ns sciena vera1934. VI Creixent Saber, lIgnorana s desperta; al qui ms sab, li corre major dubte: en aquell temps que res no s, no dubte,
Entitat. Diversa a ella. 1930 Les matries que March esmenta, reben avui noms canviats: en la terminologia actual, laliatge de coure (Cu) i estany (St), el denominem bronze, i s un material molt dur, com lacer que s laliatge de ferro (Fe) i carboni (C)-; el mot aram denomina la planxa coure batuda, amb la qual es fan atuells. 1931 I sense culpa nostra. 1932 De cos com dnima. 1933 Alg; ning direm ara. 1934 Coneix-te tu mateix, laforisme escrit a latri del temple de Delfos: .
1929 1928
491
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e l grosser foll tota cosa ls certa. En son saber alg no s glorieje; alg1935 no sap del saber lo subjecte: lnima s, e sol sabem leffecte; lessencial, molt saber-lo cobege, car los passats foscament lo sentiren, e los presents a lurs dits se refren1936. VII En general, parlar mi no contenta, mas en donar, del que yo dich, exemple; los fets del mn ab ansia contemple dant afalach y ax mateix la mpenta per nos lanar a lapetit sensible. Sens rettenir e metre n aquell tempre, se fa lhom foll ignorant per a sempre; lo reffrenar s quasi no possible. La voluntat no solament alteren: lenteniment dentendre despoderen. VIII No s alg que pre1937 lo b que usa, fretura fa donar-li sa estima; ax mateix per fretura sestima molt ms de dret1938, e contra no scusa. Tan solament lo b que virtut causa, qui l posseheix lo basta per conxer;
Novament, en aquests dos casos, el mot alg cal entendrel com ning, avui. 1936 Refereixen. 1937 Preui, apreci. 1938 Del que pertoca.
1935
492
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
los altres tots, lur preu no s pot parxer: s la rah, car no han ferma causa; lur fonament est sobre falsia; opini tot son sser cambia. IX Molt hom conech, cuytat, corrent al metge dient sos mals, per fer sa vida larga. De lesperit, algun hom no sallarga en demanar quin mal li t lo setge: qui ser lhom qui al veh demane de sos mals fets, puix a si ell los cbre1939? Lo qui t clau y a ssi mateix no obre, qui ser quell qui obrir-li comane? No s alg1940 qu a si mateix no menta; per sa lahor1941, de falsia s contenta. X Puix lapetit as lentendre s porta, tant que lo ver en falsia li torna, en poch instant entre ver y fals borna1942, crehent de ferm e puix fe1943 no comporta. No ha res clar qu enteniment entenga, e lapetit s bastant lescuresca. Car tota res obs s1944 que sapetesca, qui s qui poch o massa no lestenga?
1939 1940
493
Cobreix, amaga. No hi ha ning. 1941 Lloana. 1942 Combat, dubta. 1943 Jurament. 1944 Car tota cos necessari s.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Affecci lentendre desordena: tots som estrets1945 ab aquesta cadena. XI Quant per son mal, hom ix daquella senda de Parads quen gros li s mostrada, tot altra ls carrera molt errada, res no coneix, no haja obs esmenda1946; no coneix Du ne si, e menys natura e tot saber sobr aquests se treballa, e res no sab e dintre si s baralla. Donchs qui s lo foll quen son saber satura? Lom deu saber, e fer quen sa fi reste, e quen tot lls1947 lo costat flach hi preste. XII Qui pot saber com1948 sa passi senta en temps vinent, si la present ignora? Del que fa juh que riur, ell ne plora, e pens amar, e Amor dell sabsenta. Ax com lhom no sab qu dins si porta e veu-se s, e t la mort de costa1949, y aquell qui ha sa persona disposta per viure molt e la mort t a porta, tal obra fan en ns Amor e Ira, que no sabem qual dells en ns se gira.
494
1945 1946
Lligats, oprimits. Res no hi coneix (que) no hi calgui esmena. 1947 En totes les altres coses. 1948 Quan. 1949 A la vora.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
XIII Per qu rests lobra de Du perfeta e que sa fi lhome pogus atendre, fn gran rah que dEll pogus entendre tant, que vers Ell ans carrera dreta. Daqui avant, lom s foll qui sergulle en son saber, puix lo ver li samaga; lo savi hom se coneix esta plaga1950, e pren-ne tant, que de fe no s despulle1951. Esser un Du, lenteniment ho mostra; en lo restant s mester la fe nostra. XIV Alguns seran, que passen1952 ms vergonya de no saber que de mals hmens esser; ans que grossers, volrien lur desesser1953, e lur voler de bon saber se lonya1954. No solament aquell no consegueixen, mas dhon se pren no saben, e qu dna, passant dolor larma1955 e lur persona en tot quant fan, e a no coneixen, ax com lhom que viu en la galera1956, que ja pudor ls olor falaguera.
495
1950 1951
Nafra, defecte. Despulla. 1952 Passin. 1953 Abans que estpids, voldrien ser morts. 1954 Allunya. 1955 Lnima. 1956 Com a galiot, remer de galera.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
XV Quals sn aquells qui en lo mn pratiquen, sens mass amar, les coses agradables, si retrahent daquelles airables, retrhent-se1957 de les quel damnifiquen? En carn sens carn viu qui pel mig camina, e no n veu hom qui vajen per tal via; de mi confs que mon juh s cambia, voltant-se ll hon passi laffina. Lo metge qui al gust agror li alta1958, no la tolr en persona malalta. XVI Sens cas vengut, mas concebut en pensa, segons qual s, lenteniment se volta l hon Amor o Ira no s tolta; de ver en fals, de fals en ver dispensa. Lo cas e loch, tot son sser li muda, e no s res que dos cares no mostre; e per son mal, hom diu lo paternostre; bona s la mort, segons en qui s venguda. Tostemps havem un moviment molt vari, daltre mogut e tostemps ordinari. XVII Nostr apetit altre movent lo mena, no pas aquell quen general b s gita; lo loch hon s lo tal b hom cogita: sn los esguarts que per bruts hom sordena.
1957 1958
496
Es retrauen. Complau.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Lenteniment, aprs cerca la via com aquest b del loch tal haja traure; en fals juh lenteniment ha caure sin s all hon trobar-lo volria. Puix lapetit un altre no n cobeja, lenteniment ab gran cura l pledeja. XVIII Ja veig estar a Du ple de rialles, vehent com som a ns mateixs contraris; lo que cercam sn nostres adversaris: aquests sn bns dhon havem grans baralles. Lo mal volem, cuydant que b gran sia, e pledejam aquell ab grans despeses, volent honors, matremonis, riqueses, e lo rever sateny del qu hom volria. Lo mal s b, e lo b mal retorna: alg1959 no sab sa nau per quin vent borna1960. XIX Semblant me trb al qui alegre canta e port al cors disposici mala, que pleuresis1961 o gota1962 l cors senyala e altres mals que lesmentar espanta; e com1963 aquest de viure ja no pensa, torna cobrar sanitat ms perfeta; aprs li ve, no sab don, la sageta
1959 1960
497
Ning. Fa voltes. 1961 Pleuresia, inflamaci de la pleura pulmonar. 1962 Inflamaci de les articulacions causada per una hiperuricmia. 1963 Quan.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
quel fa morir sens alguna deffensa. Lo que pensam quens far nostra casa, all mateix la destru e labrasa. XX Tot hom s foll qui molt del mn salegre, puix no ha fi, e si1964, s sospitosa; lo desijar s cosa treballosa, lo possehir fa lhom trist o alegre. Lo pus sabent no sab nentn qu vulla: quant deu plorar dalgun fet, ell vol riure, corr a la mort pensant anar a viure, de casa ix quant cov ques reculla. Per un b poch snima e cos dna, e per son mal, s mateix tot bandona. XXI Qui pot saber qu dell los Fats ordenen, quant, com e hon finar los seus dies? Fogint la mort, hi va per dretes vies, no sab los migs si n mal o b lamenen. Ell va de nit sens brxola o carta, e cuyd anar en coll dhomens, en andes1965, trahnt-se joch del qui del mn saparta. Tot a fan aquells qui hom diu savis; tal exemplar trahn los nts dels avis. XXII Hon se recull en ns tant ignorana, obrant en ferm sobr incertes ventures,
1964 1965
498
I si (nhi ha). Cadira o llitera per viatjar, duta per criats.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e pledejam ab molt amargues cures lo tan incert ab tan ferma sperana? S com lorb foll, corrent tira la via e no sab hon sia son dubts terme, e caminant no veu hon lo peu ferme, trencant va l coll e fi no consegra; tal s aquell qui b final vol traure dels bns del mn, e ac veig tots jaure. XXIII S c l malalt qu esperiments assaja per a guarir del cos, e amargosos, e sn verins per a la mort cuytosos altres no n sab o no t ab qu ls haja, ne pren a quell qui en lo mn treballa per conseguir ab qu lo voler farte, e no s pot fer1966, puix quel ver fi naparte; en les restants fins, b y mal se treballa. Los bns del mn mostren fi e no n tenen, car no n sn farts los qui ms dells ne prenen. XXIV Tots quants bns sn fora de la persona, si b s pensat, en degun fi termenen: en algun fi los quals atenyent vnen, mas lo derrer s qui b sens mal dna. En los primers la pensa s delitada, no sens dolor, car despit se remija1967; no s troba fi en res que hom desija, si donchs no fa la pensa termenada;
1966 1967
499
I s impossible. Shi posa pel mig.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
senyal s cert que, hon mal se pot mtre, al final b e ver no s pot remetre. XXV Dels fets la fi, la mort ne determena e, fins aqu, alg1968 no s bon jutge. Qui s aquell, lo qui dretament jutge, de o que fa, si nhaur goig o pena? Les fins dels fets estan encadenades secretament, que no s ull les veja. La pus gentil senyala cosa leja1969; si no s veu tost, trau cab a les vegades1970. S com lo temps humit lo sech senyala, los fets del mn van de bon obr a mala.
500
Tornada Mare de Du, mostrau-me la escala que puja hom hon delit no seguala. Mare de Du, Tu est aquella escala1971 ab qu l peccant lo Parads scala.
Ning. Lletja. 1970 Si no es veu de seguida, apareix al cap dun temps. 1971 Santa Maria de Scala Dei s una de les advocacions marianes, a la qual va estar dedicada la primera cartoixa catalana, que va dominar la comarca del Priorat.
1969
1968
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
RETINGAM DU EN MON TRIST PENSAMENT

Pags CXIV I Retingam Du en mon trist pensament, puix que no m tol o per qu ps tristor; en ella snt una tan gran dolor per si, e com altre delit no snt. Sens grat ser, si jams lam despll; e solament assaig della exir, tant gran delit me snt della venir, que no desg1972 res fora mi, ne vull. II Tot quant yo pns e tot quant veu mon ull, tant com s bell e ms portant delit, de tant me trb yo pus adolorit, car en mon cor bon delit no s recull. Fet s de mi lo ques devia fer; perdent Amor, no vull que majt Du en fer quel mn me done res del seu, puix no t res dispst a mon voler. III
501
1972
Desitjo.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Menys de ser trist, no m plau delit haver; daquell ho dich ab la tristor mesclat, car aquest s lo pus terrible stat de tots aquells ques pot al mn saber. Yo prt a que molt hom ha perdut, e men dolch ms, tant com damor los ps; per mass amar yo m trb en aquest cas, no havent ls1973 preat ne conegut. IV Amor ha fet quen a s vengut: que prt1974 lo mn per no poder amar, e pgras fer, si pogus comportar, que ams yo e quAmor no majt1975. Tot fn ensemps: veure-mi no dispost e leixar-me de Amor totalment, de qu romanch en tal trist pensament, que a la mort visiblament macst1976. V Trist, ab delit la mort yo pendr tost, e ja en mi s perdut lo remey; fort passi abasta mudar ley e fer dacer e pedra cor compost1977. Yo s aquest quen la mort delit prench, puix que no tolch la causa perqu m ve;
Res ms. Perdo. 1975 Majudi. 1976 Macosto. 1977 Fer (que el) cor (estigui) compost dacer i pedra; s a dir, endurir el cor fins a lextrem.
1974 1973
502
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
ma passi en tristor me det, que no snt pus en son temps ni entench. VI Mon mal no s tant com en altre n vnch; yo lhe fet gran, preant molt lo que prt, car, vnt-me ser de tot amor desert, la terra m fall e al Cel no mestench. Mentre no pns, yo trb algun reps, mas lesperit meu tostemps est trist per lbit pres, que lonch temps s que vst1978 dun negre drap o celici molt gros. VII No m fa delit res pertanyent al cors1979, puix lesperit no s participant; natura n mi, sviament obrant, vol que mesfr, e mon decret no ps; e ya del tot venut per lbit vell, no prench delit en res fora l costum: pensant mos mals, tot lo temps hi consm, essent-hi b, puix me delt en ell. VIII No trb en mi voler, e menys consell, a desijar cosa lguna del mn; mos pensaments recollits dins mi sn per no pensar res que sia daquell. Lo dia clar volria fos escur, udulaments e plors en loch de cants;
1978 1979
503
Vesteixo. Cos.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
no t lo mn coses a mi bastants a fer que dol per tostemps no matr1980. IX Per ignorar ve que lom se procr1981 grossos delits, no sabent quant se nou1982; fora tot seny s qui sos comptes clou que, perduts ells, del mn se desnatr1983. A s ver, mas tristor me t pres tant, que delit snt com tal me conech, e sab fer tant, que tot delit rench1984, ne puch sentir altre n senta jams. X Molts han jaquit1985 lo mn sens perdre res, mas per consell de lur bona rah, e yo l jaquex1986 per fals opini, pensant que prt1987 lo mn e tot quant s. Mon foll pensar me dispnch1988 voler tal que ha fet-mi du dAmor adorar, e yo, forat de aquell apartar, me pr1989 ser bo tot quant a tots s mal.
504
1980 1981
Maturi. Procura. 1982 Senfonsa, sofega. 1983 El mn abandoni. 1984 Renego. 1985 Deixat. 1986 Deixo. 1987 Perdo. 1988 Dispos. 1989 Em sembla.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
XI Puix que lo mn ne Du a mi no val1990 a rellevar la causa don s trist, a mi plau b la tristor que yo vst1991: delit hi sent mentre yo m trobe tal. Ax dispost, dol me sembla lamarch, tant s en mi, enfeccionat1992 lo gust! A temps he cor dacer, de carn e fust: yo s aquest quem dich Ausis March. Tornada A Du suplch quel viure no mallrch, o meta n mi aquest propsit ferm: que mon voler envers Ell lo refrm, perque anant a Ell no trobe nbarch1993.
505
1990 1991
No mauxilien. Vesteixo. 1992 Infectat, corromput. 1993 Impediment, obstacle.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
PUIX ME PENT, SENYAL S CERT QUE BASTE

Pags CXV I Puix me pent1994, senyal s cert que baste per a saber lerror de qu m vull tolre. Mas qui m dar esfor contra lo dolre per a jaquir1995 lo delit que yo n taste? Per ma rah, yo vengu n conexena quen ser amat no m calia fer compte1996; mas ab Amor yo nhe fet ja lafronte, complidament he vist la speriena: la mi amor un altr a si no n tira; lo dret dAmor en mi tot se regira. II Puix altr amor per la mia no guanye, la qual s preu per hon Amor se guanya, per ser vencent, no sab altra manya; perdut s ja tot quant per ell affanye. S com aquell qui viu ab medicina e ve per temps que no li val al viure, ax mur yo, quAmor, qui m feya viure;
1994 1995
506
Penedeixo. Deixar. 1996 Comptar-hi.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
altre voler per lo meu no sinclina. Puix no pot fer que amant, amat sia, leixem en pau1997, no trb la vida mia! III Ell ms entrat per la part mia flaca, dant-me ntenent que amant, amat fora, e jams dell men plch altra penyora; aquest s preu quel cor dhome no taca. Desesperat del tot yo de aquesta, dexm damar per a temps perdurable, e s tornat ms que altre amable daquell amor que no nclou la honesta; e puix me vnch sens altr acompanyada, no m pens fos en mi tant esforada. IV Qual tan corts, qui de amor excepte1998 cas leig o fort, puix que Amor lo mane? Qui s tan foll qui n contr Amor se vane, dient: Yo s qui lex1999 e qui accepte? Tot enax com lnima infusa, racional, sobre linrahonable fa tot son fet per via rahonable tot quant fa lhom per lo seu decret usa tal s Amor, que si en hom se lana, tot quant s dell torna en sa semblana. V
1997 1998
507
Deixim el pau! Exceptu. 1999 Deixo.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Qui s lo foll, donchs, qui dAmor no tema, si ha sentit son poder no vencible? No s deffen dell sin lhom insensible; no s aquell, car part n presa strema. E, atrevit, pensant haver deffensa en contr Amor, li he tenguda cara. Pensant haver de ma rah empara, yo no m pens ell basts fer-m offensa tal que, volent-mi de Amor defendre, ell me pogus la sua fora stendre. VI O, quant s poch per hon Amor se fica, e per aquell, en loch dispost molt obra! Per no sabuts mijans, en ns fa obra, lo temps e loch lo creix o mortifica. Amor sab mills2000 lo qu a ns agrada que ns mateixs no bastam a conxer, e quant pensam que nostr amor deu crxer, en aquell punt s desagraduada. Quant nos pensam quens leixa2001, ell nos toca; ab un fil prim se tira una roca. VII Delits passats de la que m macorden contra mon grat, e les dolors mobliden. Qui sn aquells que dins lo meu cor criden, e par a mi que sn vrmens2002 qui m morden? o sn desigs contraris qui m turmenten,
2000 2001
508
Millor. Deixa. 2002 Cucs.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
car vull delits qui dolor me aporten; vull desamar, mas ells no m comporten; a mon voler los apetits dissenten. Pensar-se pot, quant a rah contrasten, quells entre si a plaure no sabasten. VIII S c l malalt que la causa ignora de laccident, e no sap lo qu l mata, vehent tot si que per dolor esclata, e semblant mal no sent algun ora2003 no cal dubtar, si roman en sospita, si l vnch dexcs lo mal o de natura; e si dexcs, quin fn que tant procura, a ssi mateix tot lo passat recita, ax dAmor yo m dolch e no puch creure que per tan poch en tant me degus veure. IX No puch oir, de la que m, paraula que senyal gran ella en mi no faa: si bona s, gran delit me atraa; mala essent, la dolor s en taula. No passa res que della ymagine, que no mesclph2004 o que tot no m refrede; tots los mijans de mi aprt2005 e vede2006, en ahirar2007 o amar si pens, fine.
2003 2004
509
Mai. Escalfo. 2005 Aparto. 2006 Vedo. 2007 Irar.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Casc daquests t causa n mi ques tinga; no s jutjar en mi qual se retinga. X Limaginar, altre b no mesmenta sin aquest, qu sentit per aquesta; tm lo cor pres, molt poca part ne resta per allogar2008 Ira quant se presenta, fent mudament tan gran en ma persona, quen suor vinch quant Ira n mi comena; ladonchs Amor no pot fer que la vena, ans son poder del tot li abandona; no passa molt que lur poder seguala e ven Amor, entrant-me sens escala2009. XI No s pot b dir amor de home propi lo que yo snt, car per la carn s tota; da m delt com no n ps una gota en lesperit, e si fa, com repropi2010. m delit ms com no pot ser que dure molt lo desig que fartament aporta; mas hom veu que natura no comporta que lo fruyt vert cayga sens que madure. Lo meu voler s obs2011 que tal cos faa, o volr Du que natura s desfaa. XII
2008 2009
510
Allotjar. Sense escalar els murs; es compara amb un castell o fortalesa. 2010 Indcil. 2011 Necessari.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
E que2012 fos lhom tant com ser lo segle2013, tostemps veur en si coses novelles, prenint, jaquint2014 les noves per les velles; lo que fn tort un temps, puix li s regle2015. Novellament casos a ns avenen, per no ser tals o per altra costuma; esperiment cascun jorn se consuma, e los juhs en molta error vnen. Fins a la mort s mester hom se tema, perqu Amor en les carns tostemps crema. Tornada Amor, Amor, yo he pres ferma tema2016: que vostre b porta dolor extrema.
511
2012 2013
Encara que. Encra que hom durs tant com el mn. 2014 Deixant. 2015 Recte. 20162016 Hiptesi central.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
CERT S DE MI, QUE NO MEN CAL FER COMPTE

Pags CXVI I Cert s de mi, que no men cal fer compte per fer contrast Amor, qui tant me fora. Ira, yo t prch que lo meu cor mesfora2017; los meus affanys sol a tu los recompte. Envergonyit, confs la mia colpa, com no mesfr contra l desig orrible quem ve dAmor, si b l trb molt terrible. Semblant a quell qui ls sancts alguns encolpa, yo prench conort com per son colp tals jahn; Infern s ple dels qui Amor complen. II Tant com en mi s e fn soportable de contrastar e venre la batalla, yo he complit, dins mi sentint baralla, tal que no m fn un altre comparable. Yo desg tant com lo cor me soporta, e per aquest desig m y ahire; puix la que m ab grat e desgrat mire, torbat me snt, costum passat no m porta. Yo m e m dolch, coneixent-mi que ame;
2017
512
Mesforci, mencoratgi.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
della m delt, e ms com2018 la desame. III Los bns que snt en ell amar menpenyen, e los seus mals per avorrir no basten, e sn tan grans e tant a mi contrasten, que moltes veus2019 als bns de mort estrenyen. No passa molt que Amor los empara e fa qu oblt, sens perd, sa gran falta; Ira no mor, mas est com malalta, mentre Amor t gran fora encara. Quant Ira s mou, Amor de mi s desterra; romanch en pau, com entr ells no ha guerra. IV Desperiment no passe gran fretura. Yo s Amor e Ira com savenen dins lamador, e de quant aquell penen de tal dolor que no soffr2020 mesura. Si amat s, dolor ser ma vida; si desamat, al risch ser mon viure; mas tost ser de mal o b delliure: breu ser n mi la batalla finida. Esser amat s dolor mentre visca, mas lo desig sens consell m arrisca. V
513
2018 2019
Quan. Vegades. 2020 Sofreix, admet.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Qui s lo foll qui n contr Amor sergulla2021? Segurs sn dell los morts y els no sensibles, mas no alguns qui sn dAmor passibles2022; qui vol ser fort, de la carn se despulla. En mi he vist un singular exemple: quant he pensat dAmor del tot estorre2023, contra mi veig cam que no puch torre, portant-me n part, la qual si b contemple, no puch dar pas plaent a mon coratge; ab cor tirat2024 vaig faent mon damnatge. VI En temps passat sent dolor estrema, mas no s menys aquesta present, fresca. Aquesta s fel, no toca res de bresca2025, e par a mi quab mans lo cor me prema. No pot durar que no m lex o quem mate; ella s fort perquab delit no s mescla: hon lo delit e dolor fan sa mescla esser no pot quel cor hon sn esclate; perqu a mi plau que muyra o quem passe: esclatar vull ms que si, languint, lasse2026. VII
514
2021 2022
Mostre orgull. Pacients. 2023 Salvar-me. 2024 Tens. 2025 No sassembla en res a bresca (pa de cera on les abelles dipositen la mel). 2026 (Em) fatigo.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Semblant a quell qui2027 la Mort vol ampendre e quant ls luny ab rahons lamenaa, vent-la prop si, pau vol e ell abraa, jurant que may tal assaig volr pendre, ne pren a mi quen contr Amor mesforce, durant lesfor tant com ma rah basta, e pert-se tost, car no t ferr en asta2028; fugir vull dell, si bst fer que no m force, mas tot mon cos, per ell, contra mi sarma e poca part rebellad a de larma2029. VIII Partir no m puch del loch hon la he vista; donchs, quant desg de veure sa persona e tm de mort, si bon esguart no m dna! E si l me fa, dolor altra mentrista, car ymagn que altre l sentida, la su amor e son esguart benigne, e yo he vist aquell bo e maligne. Plaent me fn e molt adolorida; e tant com ms en ella yo m delite, pensant que tal fu ab altre, despite. IX Plagus a Du que perds yo la pensa, per qu m jaqus2030 aquesta gran congxa! En pijor vinch, si aquella maflxa, puix quant hi trn, yo rb major offensa,
2027 2028
515
(A) qui. No t ferro a la llana. 2029 nima. 2030 Deixs.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
car no s pot fer2031 algun delit no m membre, e per aquell ms dolor me turmenta. Davant la tinch, e semblam que la senta; no s, la nit o lo jorn, qual dech tembre; yo fu amat, e no tant com pensava; sens retenir, mon voler bandonava. X Tots los senyals que lamador acaben yo trb en mi, que no fll h que sia; per ella vinch en tristor y alegria: tots los meus senys forans e dins ho saben; car no veig res sin ella que malte, no desg toch de ningun altra dona; alguna veu no m par que sia bona, son cors2032 no bell, e yo no men desalte. Ymaginant, car no s pus en ella, ses parts pel tot m en gran maravella. XI No solament la pens haver perduda, e per a dolor mortal magreuja, mas he sabut que Amor no malleuja de tot son pes, mas la manera m muda; e per qu yo en los deserts habite, ham fet saber que amat no puch esser, e vlgra yo primer lo meu desesser2033 que si damor, yo amant, no m delite. No m plau amar e menys que a mi amen;
2031 2032
516
Car s imposible. Cos. 2033 Deixar de ser (la mort).
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
mas si yo m, muyren los qui m desamen. XII Yo cregu ferm que sentir no poguera en mi amor ne n la person amada, ne per la carn lagus tant desijada, no ymaginant quen ser amat venguera; hun gest mostrant dona ficta2034 honesta, e sentiment praticant damor acte, sens recelar ha fet en mi fals tracte, prenint-me l cor, e part alguna m resta. La que roman, t occupada Ira, e quant se mou, tot quant s a si m tira. XIII Lo gest dels ulls e de aquells la forma fet han en mi passi molt estranya, per lapetit que tot per carn se guanya ab altre molt que dopini s forma; e daquest s lo tot della lobjecte, no sol lo cors2035, mas tota ensemps presa. En a s ma voluntat atesa molt tardament, no volent tal effecte: no vull amar, e mon apetit ama; sobre neu veig maravellosa flama. XIV Ax com s en ns lnima tota en tot lo cors e tota n cascun membre tallant alg, no cal per a tembre
2034 2035
517
Fingida. Cos.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
que per aquell ella romanga rota2036, la mi amor s en lo tot daquesta, e si l veig res que per desalt maltere, no snt en mi que damor despodere; en lo seu tot, la mia tota resta, s com la mar un punt no se naltera, si hom ne trau una gran albufera. XV Yo vull Amor ab condicions tales, que, segons ell, grans contraris empliquen; ell s tot mal, e ms los qui l pratiquen, tots sn eguals en lurs qualitats males. Son ferm estat, si s, saber no s leixa; aquell instant no s jaqueix2037 b conixer: tostemps est en lo minvar o crixer; sent-ho aquell qui molt ab ell se feixa2038. Ax com s, compost de molts contraris, ma voluntat e lapetit sn varis. Tornada Amor, Amor, los vostres letovaris2039 sn molt amarchs a sanitat contraris.
518
Trencada. Deixa. 2038 Es vincula. 2039 Electuaris, medicaments que duien els principis actius dissolts en mel o xarop.
2037
2036
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
LO CINQUN PEU DEL MOLT AB GRAN CURA

Pags CXVII I Lo cinqun peu del molt ab gran cura yo he cercat e no n t sin quatre! volent honest en amor deshonesta e lealtat en cor de falsa fembra; e per amor he volgut ser alegre, menys de ser trist, e ferm en un prepsit2040. Gran amador de semblant no sescuse equ2041 s trobs de Salam2042 pus savi. II No solament m roms en la pensa, ans ho volgu en les obres foranes; aquest amor de contemplar no s farta, si b, a temps, en pensa hom ho forja. Yo, praticant damor leigs e bells actes, ymagin tals contraris factibles, e no m dolch prou del temps que mhe vist crrer perqu m roman en pensa plaent hbit.
519
2040 2041
Propsit. Encara que. 2042 El rei bblic Salom, paradigma de saviesa.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III Lengn conech, mas per obra no l mostre, puix que damor, del tot yo no m despulle; fluix me pent2043, car dolor no magreuja: solament bast ayrar-mi, si ame. Al grau primer, bo, del peccant2044 me trobe que del malfet ha conexena fosca, e, sin quant, a temps, desig me torba, yo s content, ell e son delit perdre. IV Vlgral jaquir2045 sens elecci mia, mas que vengus per alguna ventura plagus a Du per ser malalt o pobre, car si l jaqueixch, cert yo s que men repte. Si b rah en contr Amor se arma, vent ques pert per ell ma bona obra, no m trb esfor, que del tot mabandona, ab tot que ms de contemplar no passe. V En quantitat, en delit gran no puge, ans s molt poch, mas fort per a dislre; fastig no tem, por ne sperana l tempta, la sua fi tota dins mi se nentra. Puix que no pot esser en aquells actes que de amor los amadors pratiquen, pren un remey: quen contemplar sen munta,
2043 2044
520
Penedeixo. Pecador. 2045 Deixar.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e dall viu que damor no l pot tolre. VI Si fos ax que sens passar principis yo fos al ple que Amor lamant ala, hon ha delit, coneixena perduda, yo s ben cert quen o2046 Amor no m fra. Mas qui ser quen delit passar vulla per gran dolor, si daquell no sent purna2047? E yo no m, e menys amat puch esser, e la rah tant res no abomina. VII La voluntat Amor nom senyoreja, hoc lapetit, fins que de mi m recorde, mas quant yo pns totes les circunstncies, entre Amor e mi s gran barrera; car yo no pns quen ser amat abaste ne n snt delit, per b que m disponga. s veritat que no s qu men jutge, essent amat si l retria lo deute. VIII Pren-men ax com a quell qui contempla lsser de lhom e com s de Du obra, e puix ell ve a contemplar sos actes, tant avorreix trobar-se n lo mn home! Com de Amor son sser ymagine e ls gentils fets quen lentendre m romanen, yo madelt, e com al voler passe,
2046 2047
521
Fstic. Espurna, guspira.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
per lur excs e qualitat magreuge. IX Entench no b los mals que Amor atraa, perqu altres bns no sent en ma vida: qui n carre viu, del comen dinfantea, ab dol se nix, puix en bit li torna. Renunciar no puch lo franch arbitre2048 de obeir, si Amor me demana, e quant amant e amat esser pense, no trb en mi, esser cosa possible. X Per un portal ixch de lhostal de Venus2049, per altre trn ab les cames trencades, e yo no pens quen ser amat abaste, ne m plau amar, ne menys me n desespere. Yo s aquell qui n leig offici s cria, sab e no sab qus mal e no n pren altre, car no pot ser bit sens delit reste, e a par en covarts hmens darmes. XI Mi e mos fets yo mr ab vista fosca, no pas com orb, ne ab la vista clara; conech mon dn, mas no tant que men dolga: lo cor no l snt, solament bst a creure. Quant yo mesfr que Amor de mi lance, son b m recrt e los mals tots mobliden; si l pns seguir, de sa dolor macorde,
2048 2049
522
Lliure albir. Hipottic lloc dels que amen.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e s membrant del b de lhonest viure. XII Semblant a quell qui ha mal de diable, e, quant lo pren, Du no coneix ne honra, perqu s daquell qui te ses virtuts preses, e puix, jaquit2050, torna n sa coneixena, quant per la carn Amor me passiona, no m snt rah ne mal que per ell vinga. E quant dAmor la part pura contemple, yo snt delit; si ps avant, magreuja. XIII S com se pert lo poder de la vista si lom est longament en tenebres, ax l voler se pert si no executa los fets aquells don havia costuma. Per o Amor sol en la pensa m resta, perqu lonch temps que lobra no pratique; a mon delit la dolor no contrasta, car no snt por ne sperana l falaga. XIV Mentre Amor dels bits no arranque, yo m dubte molt quen algun temps no brote; ja no pot ser quen mi s crie gran arbre: mon cor li s com terra molt exorca. Loch troba n mi honsevulla ques tinga, sperant temps lo pus dispost que trobe; abasta ell, quen sola pensa reste
2050
523
Deixat.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
per lbit pres, que si pl rau2051 no squina. XV Quant de Amor, indiferent, yo parle, sia ents lo que tot lome liga, e no aquell qui sols a lngel toca, e menys als bruts, puix de rah freturen. Aquest s dit amor de home propi, car s compost de ses dues natures; bell s e leig, segons de qual ms toca, mas no pot fer que reste menys de mescla. XVI Si l voler dom en ser amat termena, s dit amor, car de la fi pren forma; e si en carn, sens res abstraure fina, s brut voler, puix ms avant no passa. Ax com s tot arma bon o mala segons que pren dacer e ferre tempre2052, Amor s tal que, segons s composta, sa valor pren: lo tal e qual la honren. XVII Res sens esguart no s dhom prpria cosa, car general s als bruts e als arbres; del sentiment lo brut a larbr avana, e la rah a lhom daquells separa. Donchs lapetit, hon la rah no s mescla, no s propi dom, per b quen ell se trobe, e tant s hom com ms ne participa,
2051 2052
524
Rosega. El tremp de lacer endureix les armes.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e segons quant, dhom se lunya u sacosta. XVIII No s dn Amor ab tan egual balana que poch o molt una part no decante: o lapetit del cors2053 ms a si l tira, o larm2054 a si per sa part lo sen porta. S com en lom un humor predomina2055, que no es h que per egual les haja, e ve per temps ques cambia l domini, ax Amor pratica en nosaltres. XIX Esser no pot que larma2056 obre sola e que lo cors2057 sens aquella res faa; res no fa lhom que tot no comunique, segons ses parts de lacte han semblana. Per b quel cors no vulla res abstracte e lesperit materials no vulla, dells abduys2058 junts, hix Amor ques diu mixte, prenint lo nom daquell a qui ms sembla. XX Lenteniment no s damor la causa, mas lapetit, de qu ls bruts no han falta;
Cos. nima. 2055 Allusi a la teoria hipocrtica dels quatre humors del cos: sang, flema, bilis groga i bilis negra, de lequilibri dels quals depenia la salut. 2056 nima. 2057 Cos. 2058 Ambds.
2054 2053
525
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
donchs, de amor ax mateix ne senten, ab fort desig, tal quen rbia torna. La duraci veu hom no esser molta, e dest amor los ms hmens sencenen: alguns tostemps; altres segons los troba, seguint Amor per lesguart quels inclina. XXI Si n gran excs per son desig lom puja, tot lo compost ses potences t preses, car segons s e a qui s amable, ax ses parts de amor les carrega, tirant, fluixant, creixent, minvant, fent cambis, volent lonest, aprs tot lo contrari a segons se porta n fantasia; a temps volent com hom, com brut, com ngel. XXII Tot enax com lo foch no s en acte en lo acer, mas lobra s en potena, e ms al foch, la calor lo desperta, car si n lacer no fos, no scalfaria, amor en temps est n lhom com defuncta, e puix reviu, mostrant-se n part o tota, dhon se veu clar que restava en lbit, prest en obrar, mogut per son consemble. XXIII Tot element elementat2059 no s simple, ans s compost dun altre, son contrari;
2059
526
Format delements simples.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
mas s tan poch lo que de laltre sampra, que b no s pot a pels senys2060 conxer. Tal s Amor, quels actes no ha simples, car sensuals sn e desperit toquen, mas una part a laltra sobremunta, quella s diu tot, segons qual, bella u leja. XXIV Semblant me trb de lassetjat en plaa2061, hon es lo burch2062 e fort castell e vila, e armejant, perdent forces, lon meten fins al pus fort2063, hon no fa ne tem armes; ax Amor: mos pensaments lo lancen fora de mi, dun acte aprs laltre, fins que roman en lbit sol de pensa, e n lo voler, com a correu, sen passa. XXV S com lo foll, en pensa rey se forja, fins que perceb que no ha de rey actes, e dura tant estar en ignorana com ell roman en pensa de rey esser, ax Amor en pensa madelita fins que la fi pns que sen deu atnyer: ans que yo pns a qui amar, yo ame; quant limagn della, millor, mespante.
527
Sentits corporals. En el sentit militar del terme. 2062 Burg, ciutat. 2063 El reducte ms fortificat dun castell o fora, generalment la torre de lhomenatge.
2061
2060
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
XXVI S com lavar los diners per ells ama, que no veu res per qu aquells despenga a si mateix no diu que no se nampre, mas no n sab cas ne pensa quesser pusca, ax Amor no veig a qu m profite: en tant me plau que de la fi no pense. Yo no espr, ne n desesperar baste; entre lo mig daquests estrems alleuge. XXVII Un hom s tal que ama per natura son fill, en tant qu avorrir no l pora, e si s foll, de sos fets se desalta2064 perqu l veu tal e ple de cabdals vicis. Ax dAmor ses penses me deliten per lbit pres, que natural repute; mas per mon temps de sos fets me desalte2065, car totalment lo trb a mi dessemble2066. XXVIII Amor me plch tant per sos actes nobles, que de per si yo lm sens esguart altre, semblant a quell qui son bon amich ame pel qu ha fet e no per lo que faa. En tant me plach per delitables obres, quen mi roman tal signe o caracte, que perdent yo lesguart per qui amava,
2064 2065
528
Preocupa. Em disgusto. 2066 Estrany.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
aquell delit m quen la pensa m resta. XXIX Los meus desigs, si de passi mouen, de lbit pres lur moviment comena; ymaginant com aquells yo sentia, aquells yo snt e fa que yo ls desige; regonegut, en dol me converteixen, conexent-mi no poder aquells rebre sin com veig e del passat macorde; ma passi no s mou, e menys per altre. XXX Ax com s la sciena del metge bella n estrem, segons si e hon guarda, ax n estrem s la prtica leja2067, e tots los senys2068 quasi fastig ne senten. Tal s Amor, quel seu sser s noble; lo praticar, odis e terrible, car lesperit ne pren molt gran angoixa e lo cors fam, y en fastig, volant, passa.
529
2067 2068
Lletja. Sentits corporals.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
NO CAL DUBTAR QUE SENS ULLS POT HOM VEURE

Pags CXVIII I No cal dubtar que sens ulls, pot hom veure, puix sens desig de ser amat, yo ame; dAmor no m clm, ne de persona m clame: natura n mi fa obra de no creure. Yo snt delit que no s don pren fora. Si s de carn don li ve, que no s farta? Si desperit com linfinit aparta? Si del compost2069 don ve que tot no m fora? La carn lo vol e lo perqu samaga; ab no vist colp, s ferit de gran plaga2070. II Com se pot fer tal voluntat no passe2071 a fer voler que ser amat cobege? Qu pot bastar, que damor yo m netege, e que ma carn se frt e que no s llasse2072? A s vist: que la nostr arma2073 s baixa en los delits del cors e s delita;
2069 2070
530
Conjunt (cos i nima). Nafra. 2071 Com s possible (que) tal voluntat no arribi. 2072 Cansi. 2073 nima.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
si no ls sent purs, mesclats los abilita, sa part ne pren, lo cors ne creix sa raixa2074. Aquest delit ma carn sola empara, e tot me pren lo temps, que ns avara. III E si n delit de ser amat abaste, a s quant la carn per si desija; si l pensament tot altr esguart remija2075, no snt delit, ans algun despit taste. Ymaginant, si l delit no ymagine, no m plau amar e menys que amat sia; fora la carn, mon delit fa sa via; tot mon desig comn per ella y fine. Naturalment tot quant delit aporta, no l fll Amor per via dreta u torta. IV Tostemps fu cert que yo dins mi portava en contra mi una mala persona: aquesta s qua tots Natura dna, rena n los ms e de molt pochs esclava. Mas ara snt un ter quen mi s descobre e son poder sent sens conexena; menys de rah2076, ve de passi volena: yo he volgut o que sens mon grat obre. bit antich s lo ter que us nomene, quem fa seguir la vida que yo mene.
531
2074 2075
Ardor passional. Iguala. 2076 No de (la) ra.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
V Aquells delits don bons amadors viuen o s: amar e delit damat esser e la dolor ques pren en lo desesser2077, tals passions de mon cor no deriven. Yo ps dolor si m conech ser amable, e mt poder qu amat esser no crega; ab tot a, mon apetit aplega sentir delit a temps; per durable ma carn lo sent, e yo l trb ab la pensa; quant me trb fart, obra n mi la deffensa. VI Quant snt damor, y el que sentir solia, s occasi que de mi yo mespante; m y avorrexch, no s hon me decante, altrament snt amor que no sentia. Si s ver dir que tot quant delit porta deu ser amat, per o que hom se ama, amador s, yo mencench desta flama que no rell, ans, viva, est morta. Quant a la carn, ha vida per set vides; quant lesperit, totes li sn fallides. VII Ax com s lo cor primer en vida, s lo derrer qui mor de tots los membres; pels amadors, ax hmens com fembres, lo cor se vol ans que altra partida,
2077
532
Deixar de ser.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e quant Amor sen va de la persona, derrerament laltr amor abomina: primer del cors, fartant, se desvehina; lo que volgu primer, derrer bandona. A s quant, fastig2078, Amor lon lana, o cor irat lin fa perdr amistana. VIII Qui s aquell quen altre juh faa, e res de si en temps venidor jutge? Del que soffr no pot esser bon jutge: pensant que fuig, lo lla al coll senllaa; e o per qu amau alguna dona ser per temps dun jorn, que ja no us alta2079, e tant ser una part que us desalta2080 que no veureu res della sia bona. Quant s Amor entre ls amants contenta, fa mudament, car desig la sustenta. IX A qui ha dat favor tanta, Natura, que no ignr com dins ell Amor obra? Pensant ques pert Amor, ladonchs la cobra; no s pot saber qu lempeny o latura. Per delit creix o per delit aminva, per mal se mor e mal en vida l torna, e no tostemps, car varietat lorna; sa fora s gran, quant hom pensa ques minva. A s ferm, que sens desig menyscaba;
2078 2079
533
Enuig. Complau. 2080 Desagrada.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
lo seu poder, sens dolor no sacaba. Tornada Per lo garr2081 que lo rey veu de Caba2082 se mostr Amor, que tot quant vol acaba.
534
2081 2082
Tou de la cama, part on hi ha els msculs bessons. Cal llegir, segurament, ab (Sab), allusi a les cames de la seva reina, que visit el rei Salom (Paralipmens II 9), i que era de una gran bellesa segons la tradici, tot i que la Bblia noms diu que Salom li va regalar tot all que li deman.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
MALEYT LO JORN QUEM FN DONADA VIDA

Pags CXIX I Maleyt lo jorn quem fn donada vida, puix tant s vist en mos volers contrari; yo s aquell qui l pensament he vari2083 e voluntat del tot desahunida. Ab desgrat m, e avorrexch ensemble; mos senys, en mi conech esser discordes: lull e lo toch2084 dabans foren concordes; si pns qui s, al que fu punt no semble. Avorriment ab Amor en mi foren, mas ab desalt2085 ensemps en mi lavoren. II Qui pot amar dona de qu s desalte? Mas b pot ser que dira ple, molt ame. Mas qu ser, que reffrt2086 e quenflame, e fstig prt e quensemps hom se nalte? Tant s lescalf que pel gest menamora, que no snt res del fret quel toch me porta, ans tot s foch quant la pensa m reporta;
2083 2084
535
Mudable. El sentit del tacte. 2085 Disgust. 2086 Refredi.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
limaginar, lamarch dol assabora2087, s com la mar los rius la obehexen quen s amargor lur dolor convertexen. III Sens mon voler yo no n partex la pensa per un desig que no m par amor sia, car no cobeg la su amor fos mia, ans ve a temps que m plau me fes offensa; car per s amor la mia se nobliga e mi no plau de tal preu fer-li paga. No vull son b e tinch-ne al cor plaga2088 de leig fet nou e de legea2089 antiga, e ve que dich quem plau que lavorreixca, mas no pot ser quen tal pensa feneixca. IV Quant ymagn daquest amor la causa, no la percb e menys hon t son siti2090: crech que desm, e quant ne pns ser quiti2091, mon pensament un gran delit se causa, e no s com en tant e tal sestenga e trb rah per desgrat e per ira. Quant desgrat snt, Amor tost a si m tira, o almenys fa que lesi no n prenga; en hora m ve que son leig ms bellea,
536
2087 2088
Lamarg converteix en dol. Nafra. 2089 Lletgea, lletgesa. 2090 Lloc. 2091 Deslliurat.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
mas per tostemps de sos fets he ferea2092. V Grat e desgrat ensemps ab mi s justaren en algun temps, amant alguna dona, car yo volgu la malvada fer bona, mas tots los grats de la carn s trobaren. De present veig contrasts quen mi s desperten, car de per si lo toch2093 e lull desamen, e per lo gest de gran desig sinflamen; aquest esguart fa quen amar sacerten: lull de per si e l toch lur b no senten; per los senys, dins lurs delits se asenten. VI Lo toch, per si, molt no s adelita: quant pren delit, limaginar-lo porta pel gest que tal pensament me reporta, que tot mi nsemps per ella tota m cita. En amagat, Amor en mi fa obra; no trb rah per qu tant la cobege, e lo que veig no basta que pledege tal heretat, de la bossa tan pobra. Algun temps fn amar o que desalta, no a la carn, mas per fer Amor falta. VII Ax com s torbat algun bon metge com2094 del malalt lo mal no pot conxer,
2092 2093
537
Feresa, por. El tacte. 2094 (Que) quan.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e veu bon pol e sa vida descrxer, ab bon cervell, cor, ventrell, melsa, fetge; dels vuit senyals mortals quYpocrs2095 posa, no n veu alg2096 e sa vida sabreuja; ne pren a mi, quAmor en mi alleuja e no s hon, quem degus fer tal nosa. Puix que no vull amar ne amat esser, com s en mi, de Amor lo seu sser? VIII Si c l malalt que sobre si vol veure com li sdevnch son accident de febra diu que menjant carn de bou o de lebra2097, o per fredor o per mal aygua beure e no veu res que per laccident baste, de qu l cov en gran sospita caure, ne pren a mi, que no puch juh traure quin delit s, lo que damor yo taste. No s en carn, e la carn mi enclina: entra per lull e n lo tot della fina. IX Ax com s bella una persona tota ensemps, e no en parts jutjada, e no s veu b perqu s tal estimada, puix no ha res quals bells Natura dna en ls est, quel cors li acompanya, o s lo gest quen tal cas lull engana;
Hipcrates de Cos (Cos 460 aC Larissa 370 aC), metge grec i un dels pares de la Medicina. 2096 Cap. 2097 Llebre.
2095
538
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Amor, pel gest, cors leig amar me mana, tant quen mi veig speriena stranya: si l pns en parts, la pensa dell aparte, e quant la veig o tch, sens alt, no m farte2098. X Quant yo macrt de res quen ira m torne, si poca s, lo meu desig sesfora, e si s gran, la ira n mi pren fora que no ymagn quen amor yo retorne. Dubtem que m, puix son b no desige, ans ve a temps que sa mort no ms crua; no prench delit en res de lamor sua e m plaur b que della yo m fastige. Ab tot a, mon delit s en ella, prenent-l en parts per lo tot de aquella. Tornada Amor, Amor, yo m done maravella de vostres fets, si deg s maravella2099.
539
2098 2099
I quan la veig o toco, sense plaer, no em satisf. Si alg es meravella.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
SI N ALGUN TEMPS ME CLAM SENS RAH

Pags CXX I Si n algun temps me clam sens rah, cuydant que fos de mals afortunat, yo s ben cert que fu molt viciat; molt fn millor quel present en que s. Per sol haver mon desig no complit, lo qual no s pot en aquest mn fartar e majorment en la via damar pens que fos lhom pus adolorit. II Mon foll voler me tolgu lo delit, perque volgu ms b quen ell no s; si la valor daquell jutjar sabs, lo meu voler no fra escarnit. S com vexell2100 no pot ms recollir despuix qus ple tot lls perdre s cov ax lo seny en delit pus no ve, sin en tant com son poder soffr2101. III
2100 2101
540
Pea de vaixella. Sofreix.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Ax com pert hom lo veure y lhoyr, e lo poder s perdut de tot seny2102 quant son esguart en gran excs ateny e pot ser tant quel seny pert lo sentir ax mateix lo qui ms delit vol que dhon lo trau, hoc e dell no s requr2103, no pot sentir, sens gran dolor, plaer, e si n pren part, en molta ms se dol. IV No l pren ax a lenteniment sol: per excessiu, son delit no s desert; orgue no ha, per o l poder no pert, e son esguart algun excs no tol. Incorporal s tot quant ell entn, fahent juh en generalitat; mas devallant en particulartat, mescla- un seny, e menys no s entn. V Lo fort voler, tot saber se deffn2104, per qu m conech ser del tot ignorant; yo m delit e fu sobresamant2105, sent delit del qu Amor car ven. Ara no m e snt molta dolor, no n cars present, mas com no snt venir algun delit e macst a morir. No s pot saber la mia gran tristor!
2102 2103
541
Sentit corporal. No es demana. 2104 Nega, prohibeix. 2105 Amant excessiu.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
VI No solament delit fu sentidor2106, mas de la mort jams dolor sent, ne n perdre l mn yo viu me record: tast per o lo dol sens amargor. Ja pert delit qui pensa quel perdr, e ja molt ms si de la mort se tem, e yo n pensant, sent aquest estrem, e ja la tm. Donchs, qui s delitar? VII Qui ser quell qui tant me amar quem d conort dhaver perdut lo mn? Semblant de mi, veig que molts cayguts sn, e qui no s, que molt prest hi ser. Yo plnch2107 mon mal e casc planga2108 l seu: aquest remey s poch en tant affany. Yo prt lo cors e lanima no guny; e puch-ho fer, e no fahent ms greu. VIII A tot hom dich lo que confs a Du: que tant no f, que tolga de mon seny aquell delit a que ma carn menpeny, e lo voler no l desdenya per seu. Dona que mlt2109, yo n desg ser amat; regonegut, tal delit avorrexch;
2106 2107
542
Vaig sentir. Planyo. 2108 Planyi. 2109 (De) dona que em plagui.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
lo de la carn maldich e no m partexch; lo desperit, a temps e com forat. IX No puch amar e menys esser amat, e no s pot dir que seria, si fos; estat s ja home vell amors, e majorment si fn en temps passat. Du gurt a mi e donem mort abans que tornar ll hon tot lo temps perd; puix quem fll o per qu Amor fall, la fi no m plau e molt menys los mijans. X Dels actes folls, don tot hom reb engns2110, quin deu esser a mi aquell espnt2111? Quant yo mafn, a ymaginant, jovens disposts, si amen, tinch per vans. Donchs qu far qui Amor no lacull de son ostal, per esser grosser vell? Valncia de tal cas no sapll2112; en ell e tals, la follia s recull. XI En contr Amor no puch haver orgull, que totalment e n breu lo mt a part; mas los meus senys forans2113 tinch de sa part,
543
2110 2111
Desenganys. Que mespanti. 2112 No apella (no reclama). 2113 Els sentits corporals externs.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
per qu ls dns prench2114, e, dels de fora, lull. O tu, recort, no t recrts b alg2115, e del present perda limaginar, e tu, mon ull, res no vulles mirar! Ladonchs lo toch2116 no far molt sens tu. XII Puix no m serveix al que vull fer alg2117, e plau-los o que no m plau quels plagus, si del quels plau yo puch esser deffs, de lurs delits sofferr ser dej. Leixem en pau qui no l plau que majt, car si no m nou2118, per temps perdr l poder; puix no far lo que ms leig de fer, en aquest temps lbit ser perdut. XIII Del loch hon s, mon esfor prch ques mt2119: no pas del cor, puix li s natural; vulla mudar tot lo accidental e guanye o que per colp perdut2120. De mals delits s volgut ser nodrit, per qu m trob hu ms que la cera moll2121, donant-me tal delitament quem tol tot quant dech fer que tost no m trn delit.
2114 2115
544
Els de dins (els sentits intellectuals) prenc. No tinguis bon record de ning. 2116 El sentit del tacte. 2117 Ning. 2118 Menfonsa. 2119 Mudi, canvi. 2120 Per culpa ha perdut. 2121 Tou.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
XIV Si res he fet que b pusca ser dit, no lhe obrat sin per passi; si mha semblat que ha fet la rah, a mi mateix certament he mentit. Lo moviment, per passi vingu, o esdevnch per aventurat cas, ax com lhom qui s trau de nom descs per passi que aquella venc. XV Qui de virtut bit format no t, quasi quant fa per passi s obrant, en tots sos fets se troba vacillant, e dins un punt son dolor va e ve. Qui passi en algun fet lo mou, res no far que dell sia segur, e si ve cars2122 quen aquell se atr, lo comenar ab lo finit no clou. XVI Al bon delit, negun mal temps li nou, car per tostemps s presta la sah; puix dins est en ls de la rah, no fa empaig any cech2123 o si molt plou. Als mals delits s obs2124 temps e affany, e tot a, si basta, no s ferm,
545
2122 2123
Cas, ocasi. Sec, sense pluja. 2124 Els cal.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
per qu n a tot hom deu star ferm, quen tals delits lo perdr s un gran guany. Tornada O Dona, vos qui Du per fill vos tany, vullau parlar ab Ell, com mar ab fill2125: que aquest mn yo prenga per exill2126 e que no lex2127 lo fin or per estany.
546
2125 2126
Com mare amb fill. Exilli. 2127 Deixi.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
MOLT ME PAR BO QUE PNS DE LALTRE MN

Pags CXXI I Molt me par bo que pns de laltre mn, puix quel present no m veda lo pensar; graexch a Du com veig, mas no pas clar, la gran error en qu ma pensa fn. Yo trobe solt lo meu enteniment, e s libert, a temps, del qu dech fer, mas tost llevar lbit no tinch poder: mudar costum no s fa prest, en volent. II Lo qui pogus haver coneximent, en lo comen, ans de lbit format, quant fa de mal aprs qus engenrat e quant en ns sa fora s potent, guardar com se lans al delit, per qu no fes un altre dell senyor. Ell en lentrar, porta molt gran dolor, e quant entrat qui l traur de son llit? III Com se pot fer, hom aprn per scrit no bastantment, car no ateny rah;
547
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
un seny qui s diu dels actes collaci2128, en tal juh deu ser ab ell unit. Lenteniment, sens lo seny no sab pus sin qu s fa per un costum revs, trobant lo mig hon moral virtut s. o s parlar, que va de ss en ss2129. IV Qui assajat no ha de jaquir2130 ls, envellit ja e ranciu de temps lonch, no sent laffany, ne de aquell qui nbrnch2131 est e vol-se fer dret com lo fus2132. No ha temptat de perdre hbit vell qui facilment se pensa ques far; puix al vestir plaentment lo trob, al despullar, tal pensa trob quell. V Solen pensar de fer-hi aparell per a jaquir tan singular amich; si creu no sab que li sia nemich puix gran delit li s vengut per ell, n altre2133 senyor ha vist ne conegut: com lo perdr, per fama daltr oir? No far poch, si vol aquell jaquir, car de mudar molt hom s decebut.
2128 2129
548
Comparaci. Per sobre, superficialment. 2130 Deixar. 2131 Torat, corbat. 2132 Estri de filar, al voltant del qual senrotlla el fil. 2133 Ni altre.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
VI Vici jaquir e pendre la virtut: entr aquest mig se troba un gran vay2134; lo caminant s en terrible glay2135 quant s al mig, sens lo socors vengut, perqu alguns veu hom tornar atrs, mostrant pahor per a passar avant, e ntre aquests se troba tal espant que de lur loch jams no mouen pas2136. VII Qui ls bits b lur natura cercs, trobar lguns sobre opini, ax mateix sobre complexi, e sol costum hi basta, y no escs. E tant s fort lbit segons hon cau, e yo ls trb tals e tots los esprov2137; lo del costum no tost, mas yo l perd; lo quem mogu, natura2138 m fu esclau. VIII Los no sabents, yo vull que sapiau que lbit ja no est raygat prou; com lo voler en contra dell se mou, lenteniment lo vert no t per blau. Mas qui s mour may per un cas tan fort,
2134 2135
549
Gual. Esglai. 2136 Ni un pas. 2137 Els vaig provar. 2138 Manera de ser.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
de rellexar son delit principal, en lo qual ms tot lo seu b ho mal, e per ell vlch la vida, sens la mort? IX Los uns per Du, o per si, o per sort, o per sentir vergonya dels fets lurs, e sens ulls clars, mas la mitat escurs, han redreat lo fust qui era tort; menys de sentir2139 la dolor del malfet quen lhom s obs2140 per no ser ignorant, car per saber solament ser errant2141, no s per o dignorana sostret. X Sentir lo mal no fa saber perfet, mas una part, per qu l juh s compleix; la qualitat, lentendre la coneix, mas quantitat lentendre no sosmet. Lenteniment, ab lestimar unit, ha fer juh de lacte singular, e far prou si l por clar jutjar; no ser, donchs, a lentendre subdit. XI Qui del malfet no s adolorit, s senyal cert quen lact s ignorant; a tot malfet, rah s contrastant, e mal en si, fa contrast a delit.
2139 2140
550
Sense sentir. Necessari. 2141 Anar errat.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Donchs qui dolor no sent quant obra mal, no coneix o qui l daria dolor, don se veu clar aquella part ignr2142 que lo sentir tant com lentendre val. Tornada Amor, Amor, cosa s general que tot delit se mescla b desplaher, e que la fi ab dolor se requr: un punt de b, molts ne porta de mal.
551
2142
Ignora.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
TOTS LOS DELITS DEL CORS HE JA PERDUTS

Pags CXXIIa I Tots los delits del cors he ja perduts, e no atench als propis despirit; en los mijans ha sser mon delit, e si no lhe, yo romanch decebuts. E sol daquests me resta lo caar, per qu us soplich, mon car e bon senyor, que del falc me siau donador, un pelegr2143 lo qual t nom Suar2144. II Si lo falc, senyor, no m voleu dar, causa sereu de ma perdici, car tornar a ma complexi, don era tolt, o s, dones amar. Car no vull ser ocis animal, no vulla Du que yo stiga en foll: ms m anar en part on rompa l coll que si estich segur, entre b y mal.
2143 2144
552
Falc pelegr (Buteo vulgaris), rapinyaire ensinistrat per a la caa. Asuar s un nom arbic (Ad Swar, el qui copia les Sures o versets de lAlcor) que es troba al Pas Valenci de lpoca. Els rabs eren i sn grans afeccionats a la cetreria.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III Ja la edat a mi no s cominal2145; ser jutjat de tots per galant vell, y a dones plau lom quant s jovencell; totes sn carn, y en carn s lur cabal. Tant quant a o, recapte ls donar: dels membres s b proporcionat; mas s lo mal que lhull tinch ja ruat2146, y en llur esguart, vell me reputar. IV Moltes rahons bastantment los dir, mas no hir per los carrers cantant: a dones plau lom qui va follejant2147; mas a la fi tot quant volrran far. No por ser que no n trp del temps meu, ab lo pols blanch, ros diumenge mat: dargent fan or. Donchs qu diran de mi? De lur amor, quisvol pot ser hereu. V Donchs vs, senyor, docasi m toleu, e pors ffer, si lo falc m donau; o si aquell a vs donar no plau, a Du y a vs un home levareu. A vs s dat, curar dels sperits: donchs en lo meu hajau-hi vostr esguart;
553
2145 2146
Agradable. Arrugat (t potes de gall). 2147 Fent coses prpies dun foll.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
dau-mi remey e no vinga molt tart, perqu ntretant no prenga ltres delits. Tornada Mon car senyor, tot hom cerca delits, segons casc sa qualitat requr, mas a present la dona y lo diner sn los dus dos, en lo mn favorits.
554
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
MON BON SENYOR, PUIX QUE PARLAR EN PROSA

Pags CXXIIb I Mon bon senyor, puix que parlar en prosa no m val ab vs per haver un falc2148, en rims ho dich, sens por quem digau no; hoch2149 ser l test, mas dubtem de la glosa. Mas com ser quel costum vostre s mut, puix fs comen en vs naturalment, e vs aprs lo compls moralment, perfeccionant sa noble abitut? II Tots los delits del cors he ja perdut, e no atench los propis desperit, e no snt molt de lanimal delit2150: s, mas no snt, dels de moral virtut. Tot mon delit resta sol en caar; per qu us suplich, dels hmens vs millor, que dun grifaut2151 me siau donador, tal que a vs escayga lo donar.
2148 2149
555
Falco comunis, ocell de cetreria, de la famlia dels falcnids. Aix. 2150 Les apetncies del cos. 2151 Gerifalt (Falco rusticulus), el ms gros dels falcnids.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III Si per ma sort no puch tant acabar2152, complaure vull a ma complexi e fer-me tort quem lny tant de rah que foll amor yo torne praticar. Mas no vull ser ocis animal, no vulla Du questiga fret o moll; ms m anar en part hon rompa l coll questar segur, menys de fer2153 b o mal. IV Amor me fn tostemps descominal2154 per yo amar per bon desig e bell; dona del mn no vol cor ni cervell: hon ser, hon, la que no s troba tal? De lo Far2155 yo no la trobar: en Npols s, si b ser cercat; dun sant mereix propsit revocat, e dun gran rey sa cativada fe. V Aquesta s lexemple de tot b. Qui ser, donchs, que la puga stimar? E rey valent se jaqueix rahonar, mas dona tal en maravella ve. Un fnix hom, dona semblant requr,
556
2152 2153
Aconseguir. Sense fer. 2154 Desmesurat. 2155 Es refereix al far de Valncia; s a dir, que est dient: Aqu
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e Du permet que Amor aquests jny2156 e mostras clar, portant aquell de luny per fer unir dos cors en un voler. VI O, quant sn pochs qui dAmor han saber! E quasi tots, daquell han sentiment dun gros desig, que han naturalment los animals, qui fan menys saber fer. Mas qui sabr dest amor discernir com t units contraris apetits, en lo finit volent los infinits, o que no pot natura consentir? VII La carn vol carn no s pot contradir son apetit en lom pren molta part: si no s unit ab larma2157, tost s fart; dells dos units, sent hom un ter exir. Aquell qui sent desperit pur amor, per ngel pot anar entre les gents; qui darma y cos junts ateny sentiments, com perfet hom sent tota la sabor. VIII No sent delit ans de haver dolor qui totalment ama de part del cos; hom famolent no est en repos: menjant pert fam e, prop de fart, tristor; si pass avant, ms que del mester ha,
2156 2157
557
Ajunti. nima.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
en fstig ve perqu recau excs, de semblant cas lamador no s deffs: entre desig e fastig son b va. IX Damor honest hom no carregar tant, que daquest senta lextrem dexcs: massa o poch contrari no li s, dolrs desig, fastig ne zel tendr. Tot lo revs porta lo cos, amant: fastig reb tost e gran desig li nou2158; lamor quensemps mt cos e arma n jou, hix dun poder de tots participant. Tornada Si per grosser s vist, escur parlant, o per sentir damor algun secret, per demostrar com ne perqu he fet, si ms manat, yo passar nadant. Endrea Dona que vs haveu sovint danant2159 satisfaent vostres senys e rah, yo la supplch que us suplch del falc, e si far, ja m veig ab ell caant.
558
2158 2159
Ofega. Davant.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
MENTRE DAMOR SENT SA PASSI

Pags CXXIII I Mentre dAmor sent sa passi, dell no hagu algun coneximent; quant he perdut daquell lo sentiment, yo bst assats2160 donar dell gran rah. Per son esguart he vist sa qualitat e com donest t poch e profits, e com est n lapetit cobejs, e de lirs com se nampra forat. II Qui de Amor delitabl s tocat y en son voler esperana no sent, e son delit s tot en lo present, del cobejs s vist pasionat; mas qui dolor com no s amat sofr2161 y ab gran desig altr amant vol haver, en lo irs s fundat son voler: sper2162 e por lo fan pus fort sentir. III
559
2160 2161
A bastament. Sofreix, pareix. 2162 Esperana.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
S com lo cos b format se pot dir quant egualment los membres ha formats, tal s Amor, quant ses tres qualitats, en actes tres hom veu aquell exir; car hom veu clar lapetit corporal e del compost dhon pren forma lhonest, dels quals s lhom, si b ama, conqust: sens tots aquests eguals, Amor poch val. IV Aquest amor no s angelical, ans ms al cors qua larm son esguart; diu-se daquell del qual pren major part, sa fora s gran, com toca n general. Lo qui Amor per tres parts ha sentit, toca de tot: dngel e dom e brut, segons de qual, tal nom ha mereixcut, e si de tots, de tants s revestit. V Primerament, lo cos li s subdit e per ell s lanima n tal voler; si n fastig ve, lo cos pert son poder, ax mateix pert damor lesperit. Moltes veus2163 s que lhom coneix b clar qual ms hi fa, lnima o lo cos, e ms2164 del temps hom no sab en qu s ps, qual del compost lo mou en ms amar. VI
2163 2164
560
Vegades. La major part.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
A lesperit sesguarda lo durar, e lo comen l cors e l desig gran; acompanyats tots lurs actes estan en duraci y en lacte de amar. Tal com s lhom, de tal amor s pres, e, segons hon la su amor ha sguart, hoc e per temps ha fam e tost s fart, seguint lo for2165 de lAmor qui l mps2166. V Ax com s lamant per inters a son amich, del qual gran b li ve ell ama quell e ms son propi b, no veu son foch per dos parts ser encs ax sn dos esguarts daquest amor, e no s veu b que sia sino h: comena l cors2167, e puix se fa com per dos esguarts e per h contador. VI Quin estament s daquell amador no desijant res dacte desonest, e ja molt menys daquell qui s honest, e sia ncs damorosa calor, per un voler anant entr aquests dos, confs a temps, e puix determenat per gran desig mortal de ser amat, e puix per gran desig luxuris?
561
2165 2166
El fur, la llei. Emps. 2167 Curs, cam.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
VII Damor no sab qui s cuyda ser ginys, e, menys sabent; tots los ciny en un grau. Lo rey se fa de la serventa sclau e della vol lhonest y el delits. En Amor veig dues dificultats: una n saber qui s, dhon ve, qu fa; altra n exir dell qui n ses mans est, e quant e com fa contents sos criats. Tornada A Du, a Du, sien acomanats mos pensaments, qui mhan donat delit; ells sn aquells, mas lesguart s fallit, e ja en mi yo ls trobe alterats.
562
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
A DU SIAU, VS, MON DELIT

Pags CXXVII A Du siau, vs, mon delit, car tot mon b s ya fallit tant quant al mn. Yo m recrt b del qu ya fn, e lo plaer macorda hon laconsegu. Mas ya no l snt com lo sent, e poch temps ha que yo n perd lo sentiment. Per b que no lhagus present, sentia un saboriment molt delitant, que maparia fos davant aquell delit, no pas semblant, mas propri ell. Ara no snt sabor daquell, perqu lo temps s ya molt vell qus lbit ras; e ya no s pot fer que torns haver delit e que uss del qu us; e tostemps par lo temps a mi, tant que no snt ms quun fadr. Mesell me trb:
563
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
en sofirena no s Job2168, ans volria tirar lestrob2169, essent dispost: car si a lgun delit macst, de fet aquell me lunye tost, un altre n vull; car mon sentiment no lacull a rebrel, ax com fer sull2170, don ps avant, e tots los delits vaig cercant, prenent alg, altre leixant, daquells primers. Regoneguts, no m sn plaers, ans los trb tots per lo revers, quant los pratch. Ells sn aquells, en cert ho dich, mas yo qui ls reb, a us publch, que altre s en lo sentir, no n la rah; e del temps he perdut sah, e tot jorn prt2171, e vench (en) un delit desert. Un altre n cerch, ab ull despert per ell trobar, tal com lo solia tastar; mas a mi no l veig acostar
564
Personatge bblic, paradigma de la pacincia. Estrop, tros de corda entollada formant anella, que serveix per lligar una ncora o altre ormeig. 2170 Solc, tinc per costum. 2171 Perdo.
2169
2168
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
s2172 com dabans, cercant com me fes (sos) engns, temps allargant; mas yo veig vans mos pensaments. De mi no m cal esperiments; no m poden ms portar los vents en algun port, perqu la Mort no m pot fer tort: si m pren en cam dret o tort, per ella m tinch. En passar temps la vida princh2173, e aquella a mi no retinch per altre b, car de ma obra a mi no n ve algun delit, e a sab b mon pensament, que ls2174 no porta en esment, sin de mi avorriment e menysprear. Lentendre no m pot delitar, puix res a mi no pot donar que del mn fos, e yo no m trobe virtus ne dentendre tan abunds quem delits en que la veritat trobs e obres de virtut obrs, on s tot b; car benaventurana s t
2172 2173
565
Aix. Prenc. 2174 Altra cosa.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
sobr aquests pilars, e no s ques tinga n ls2175. Alguns sn ax tots carnals, crehents quen delits corporals a est; altres, quen les honors ser. Lavar diners ajustar, essent tant foll; crehent quel diner tot mal toll, sens mils menjar e jaure moll2176 los vol haver, e null senyal se pot haver que li vinga per lo diner; e viu content a son semblant, ms famolent t lapetit continuament; e viu penat, car per null temps veur cabat son foll voler. E fos bastat a nombr aquell! Sent e no sab la dolor dell, per qus la causa dins sa pell, e no en lor. Qual s lavar, sens esta rror2177? Del quimagina ser senyor no s menys qu esclau. Daquestes fins parlar no m plau, car savis molts, crech sapiau, que han dit tot.
2175 2176
566
Altres. Tou. 2177 Error.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
De vanaglria fora glot2178, furtant sentncia o mot daquells primers. Poques natures de plaers sn que no mesclen desplaers: o sab casc; mas qui menja carts no s dej, e qui no pren conduyt2179 alg mor-se de fam. Yo s aquell, e de mi m clam, puis per ma colpa n part no m res daquest mn; e o s qu pus me confon: com mes penses no tenen hon hajen cam, car mal e bo, com lo perd, altre mellor yo no n prengu per hon ans. Entreforat me trobe, lls, no vaig avant ne trn atrs, cam perdut. En part, forat hi s vengut, car per edat s vengut e per seny poch, car puix me vu a lenderroch, yo dgra cambiar (lo) joch, mudant delit, lo qual hagu prop de complit; mas per dues parts ms fugit, segons sabreu:
2178 2179
567
Golut, desitjs en excs. Reserva daliments per al cam.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
la una que lentendre meu lo defalt2180 coneix, e ls greu com l vist tart; laltra, quem trob(e) ya vellart, e no m valdria giny ne art que fos amat. Da m trb tan entrenyorat que mha del mn tot apartat, si b n ell visch, e yo de tot son b m desisch2181, puix que no s trb en mi lo visch2182 on Amor cau. Aquell que fa del rey esclau e desclau rey, de fet torna-, perqu fer sab; no ha res que tost no acb: si pren lo cors, s pres lo cap del pus sabent. Ses ungles contra mi, o dent, no han poder, e sn content, puix me trb tal; car si m fos ledat cominal2183 yo pendria n b lo seu mal, e ya fn fet. Puix s ax quem trb sostret dels bns que natura promet,
La falta. Desixo, desvinculo. 2182 Vesc, matria enganxosa que sextrau duna planta anomenada visc o muguet (Viscum album). Sutilitza per caar petits animals, que hi queden enganxats. Antigament susava per caar ocells. 2183 Habitual.
2181 2180
568
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
yo mabandn ab tal dolor, que no s hon haja reffugi n part del mn en qu m reps. Ya lo procs me trobe clos, e la sentncia tinch al ds2184, remey no ha; ya lanafil2185 diu: Ta, ta, ta: aquest s qui del mn sen va e fuig a Du! No s n la Terra al parer meu, menys en lo Cel, segons veheu: yo s ntre dos. O quin estat tant gracis, que lom estiga sospits del loch hont s! Quant en lo mn Du a lhom ms y als animals, secret proms dar fi e b. Quant animal, hom sa fi t, don s content, e no cal fe: rah ateny. Sa prpria fi a casc sny2186 en lobra sua, qui lempeny en delit gran; per qu s cert quels homens han alguna fi per la qual van al fi darrer,
569
2184 2185
Al dors, a lesquena. Trompeta de can recte (la trompeta de la mort, en aquest cas). 2186 Assenyala.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
car si la part son b requr2187, lo tot la deu molt mils haver, dubtar no cal. A atteny tot animal, e par que basta l vejetal de menys valor. Tot o que sent fuig a dolor e v a delit per sa dolor, no pensant dell; mas de la obra hix aquell, lo qual s gran, poch, leig o bell, lobra semblant. E donchs no s vaja lg clamant, si ha dolor del qus obrant, puix que mal fa; car de mal fer tal guard ha, e lo ben fet casc pag ms del degut. Tal delit no yo perdut, car per saber l conegut, mas no sentit; car si lhagus aconseguit, yams laguera derrinclit2188, ne ell a mi; e yams hom lasabor que no l segus tot lo cam, mentres visqus. Qui s aquell, ques desisqus del senyor, qui tant b li fes, per un dolent?
2187 2188
570
Demana. Derrenclit, abandonat.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
E de tal s estat servent mas tal com fn, fu mig content, no pensant quel deffalliment dins en mi fos; mas que per ser malventurs, e no per no ser prou ginys tal fi ms fuyt. Dun arbre bort volgu bon fruyt, e trobar aygua n vexell2189 buyt per mi fartar. Mas almenys podia gustar y en lo comen mi contentar en molta part, no pas en tot; e no val art quel b honest romang a part e lom trb fi. s ver que yo madelit e tot altre delit prengu e veus quem dolch, e tant com puch ma dolor clch2190, que res daquella yo no tolch, ans la complach. E s qus leig com no amch la gran tristor quem fa ser flach, vehent quin s, e lo mn de bella sa e mi en disposici
2189 2190
571
Recipient, pea de vaixella. En tinc cura.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
que lhe jaquir2191. Qui pot tal dolor sofferir? Quem sembl ahir pogu sentir los bns abds, o s lutil e l delits, dels quals assats fu abunds, a mon semblant. Lutil per si no m fn davant: jams diners fu desijant, mas per haver lo que al delit fn menester, hon despengu tot mon saber e part dels bns. Mas a present me sn turments aquells semblants que han les gents, don se veu clar puix que b s molt ha durat e sn reprs com no legesch fi hont mets propsit ferm, e no pot ser que no m referm, puix no tinch cor e cap en ferm daquell b fal. Si res amprench, no pot ser ls2192 sin ver b, porgat de mals, fi del desig. Enans sent (molt gran) fastig; no n lo comen, mas en lo mig
2191 2192
572
Deixar. Altra cosa.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
sent afany. Yo perdut sens algun guany; yo s que hisch de un calt bany, e n hun romanch. Als delits la porta yo tnch, e com los snt, continu plnch per lur contrast, car mi recorda del fin past; ms ya no sent res lo meu tast2193, segons quin s. LEnteniment, son company, vehent a, mostras fell2194 e lha jaquit2195, y ab lo Voler s ahunit per fer tal obra don delit puguen haver; mas no encontran lo carrer; en general saben qu fer e no fan res, perqu n saber tal b no s pres ne s pot haver per ser ents, mas per lobrar; car sens virtuts no s pot gustar, la qual naix del continuar actes de b. Virtut ab gran delit se t; sin ensemps, no les hagu home alg. Aci fll lo juh com;
2193 2194
573
Sentit del gust. Irat. 2195 Deixat.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
si no s poch, ho sap casc quensemps estan. Saber-se pot, mas no sentrn los qui mals fets praticaran perdonen-me los qui mal fan que n tal cas sn. Altres ne s, de qus ple l mn: sabents lo b que s e hon s assegut, o s en lobra de virtut; mas en lobrar no han vengut, perqu n comen la dolor la voluntat ven. o fa que yo res no comn, e tots som tals: no pas los bons ne ls de tot mals; mas los que hom diu cominals2196 ax ls av. Ells han propsit de fer b mas no han lbit, o perqu sateny delit. Los bons han lur cam complit havent lur intent conseguit e sn contents; los malvats sn cas inpotents2197 desmenar lurs deffalliments, don han dolor. Lo pus mal hom t mal pijor, e lo ms bo delit major,
21962196 2197
574
Normals, comuns. Quasi impotents.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
no cal provar. A no ntn lo popular2198: entre mil b poden comptar lo qui sen trau. s molt que ferm a cregau: que la dolor delit tornau, bon bit fet. Ladonchs se mostra ser perfet, com la ra ha tot constret lo sensual2199. Yo s lo b, mas fa lo mal; perqu lentench en general, no n singular, lo mal volgut praticar: sabut e sentit e molt clar y el b n confs. No per bon seny perdut ls, mas per lo temps ms dat reffs: estich ax quen nulla part yo m veig cam; mes obres no guarden ull fi, viu s e mort. Los delits passats me recrt; a m roman qui m fa report dalgun pensar: no res quem puixa delitar, car en res no puch aturar lo pensament; e qui no ntn, no s volent, e valgrm ms mal eligent
2198 2199
575
El poble, la gent corrent. Els apetits del cos.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
questar torbat, no havent res delliberat per lo juh la voluntat, don romanch va, quen fi alguna, cor no m va. s lo pejor estat quest lom en tal cas. No se al mn que hom trobs semblant de mi e quel cercs en los dos mns: yo s despullat daquests dons que vells e jvens e minyons han per dret lur2200. Casc t fi per ell adur2201 en aquell loch hont li procr lapetit seu; en nulla part me porta l meu, car o quem plch, ara ms greu, e res no veig de tot quant fs, no sia leig. Mas no m tant que yo pledeg2202: forat vull; car o que alta tost a lull2203 yo enterromp, puix no acull lo que fer dech. Fulles e flors vull dun fust2204 sech, e no vull dir que b conech;
2200 2201
576
Llur (dells). Conduir. 2202 Pledegi, lluiti per tenir-ho. 2203 Que plau aviat a lull. 2204 Tronc.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
en part ignr b si mereix un agre plor; (a) fa un virtus cor, mas yo m reprench car mon penssament no estench, e, ginyant2205, aquell no estrnch2206 en algun fi, o s en Du, puix vol a mi leixant lo mn, pobre y mesqu, puix Ell no m vol. No m fa procs que fer no sol; yo li perd, passant mon dol ab cor no clar, car no puch ab mi acabar ab cor sancer de perdonar, e mal no m fa. Quant regonech a com va, la dolor que dins mi est me tol poder, que no s de mon poch saber; com passa o, no s mester dir-ho pus larch. La passi nos fa embarch, que o qus dol nos par amarch e pel revs; nostre juh pren menys ho ms segons lo voler ser sts en b o mal. Encara fa lo que menys val: que fa la cosa ser no tal
2205 2206
577
Virant (maniobra nutica). Estrenyo, lligo.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
com s en ver, aquella que ab lo saber congues, ans quel gran voler vos carregs. Perqu no s pot fer hom obrs ab passi, que no s torbs nostre juh; aytant s flach, ms que mesqu, daquell qui s semblant a mi e daltres molts!
578
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
A MI ACORDA UN DICTAT
Pags CXXVIII A mi acorda un dictat per nom Contemptus2207 nomenat, avisant los hmens del mn quen les coses que dell sn no esperen bona fi, car sn via e cam de trobar perdici. E remembram de la sah quant leg l dictat aquest, quem fnch (lo) legit manifest, mas no entengu l significat; aprs, quant fu hom per edat, lentengu sens saborir; ara, ms tart comn sentir lo b e mal que s ents. Lo mal, en les coses no s; instrument sn ab qu hom fa, per o en elles mal no ha. Natura ha ms b molt gran; al estimar s nostr engn
2207
579
Contemptus mundi (menyspreu del mn), concepte defensat a De consolatione philosophi de Boeci (Anicius Manlius Severinus Boethius), filsof cristi del segle VI, molt difs a lEdat Mitjana. Cap al 1360 De consolatio havia estat traduda al catal per Pere Saplana i Antoni Genebreda, i dedicada a Jaume III de Mallorca, empresonat llavors.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
perqu n prenem delles estrem, e lo mig b2208 no l conexem perqus amagat en loch fosch, e veig a tothom esser losch2209 per a poder-lo divisar. Hom pot b del mig disputar: entendres pot, mas no sentir; no s conegut, mils2210 se pot dir; abasta l nom tant solament e que lobrant sia volent; virtut lo cor ms quel cap vol. Lo mig de la cosa b qu sol obrar virtut ques diu moral, s punt tan sobtil que no val vista de home previst, e vol que hom no sia trist volent per lo mig caminar o tant com s pot acostar, car no s en ell lo punt saber. Per o alguns han ms poder que altres per als forans fets; mas basta que sien discrets los hmens per voler la fi, e si no ncontren lo cam dins lur voler, lbit est; e si l saber hi fallir, son bit no n reb lesi, car son voler e la rah a la virtut no han fallit.
2208 2209
580
El b est al mig (in medio virtus). Llosc, miop. 2210 Millor.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Volent fer b, no sens delit lacte de virtut se compleix, e si l saber hi deffalleix no s culpa de la voluntat hon aquest b tot s causat, e lo saber serveix al ull. Per o daquest b parlar vull, e dels dos altres parlar, e per linatges los partr, segons dells s ya menci, don urt gran delectaci quaprs de lobra s mostre fi. Lo b delitable per si s pus com e general, tocant al hom e lanimal. Lo profits s per esguart e, per aquest, hom aprn art; mas tot retorna en delit, car si res fa lom per profit, a s per adelitar; per qu m vull dispondre parlar dels actes ms particulars quels hmens han familiars per ses fins poder conseguir. Darrerament de tot, vull dir del b honest un gran procs, e ser poch, segons ell s, mas, segons mi, ser lgun tant. Tants sn e tals qui m van davant, parlants de tal material, e majorment en general, quem cov dir dels singulars,
581
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e, com mils2211 sabr, dir-los clars, mas no en tant quen fastig trn2212. E menys de pendre altre born, de tot lo b far un munt; enaprs lo metr desjunt, partint aquell per moltes parts, e no m calr consell ne arts, car yo qui snt, parlar-ne puch. No s alg2213 tan desastruch que no puixca dir lo que sent. o que jutja lenteniment no nessessari, no s clar. Lo seny no pot hom enganar de o que sent de b o mal. Primer dir- en general, quel b munda2214 tant com s bell; s leig lo mal qui s mt prop dell, sperant ques meta n son loch. Don tinch per foll, e no per joch, tot hom qui s vol treballs donar per un apparent b trobar, car volent b, vol tot son mal e cau en error capital, si pensa que mesclats no sn: ax com labella s confon com2215 pus fort vol donar son pich, se mostra contra senemich
2211 2212
582
Millor. Que en enuig torni. 2213 No hi ha ning. 2214 Purifica. 2215 Quan.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
qui en excs un tal b vol. Cercant aquell, en part se dol, e conseguit, dolor atteny; e si aquest s hom de seny, veu aquell b molt poch durant. No t l perill tostemps davant, ms si per cas la pensa ve, al menys ho creu, si no sab b, que aquell b tost perdres pot: no coneix tant, que veja l clot hon prestament ser caygut. Per bit sab, mas no s astut, o, per mils dir, no s prudent, car lo delit qui ls present, pel motiu de la passi li enfosqueix tant la ra que no l jaqueix2216 clar dicernir, ne l b n singular appetir2217; e no s de franch arbitre2218 tolt, hoch tant diffcil, que no s solt2219 lo b honest poder amar. Ell por b vers ell anar, mas cor tirat, buyt de saber; tostemps s solt lo franch voler a fer deffora l qu li plau. Mas si al appetit desplau, no pot fer quen plaer li trn
583
2216 2217
Deixa. Desitjar. 2218 Lliure albir. 2219 Lliure, sense lligams.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
menys que no faa un gran born2220 faent-li perdre lbit pres, puix s en lo sensual ms, lo qual no s de ra forat. B pot esser per temps ginyat, mas no sobrat en un instant, e por ser tan rebellant, cab delit jams lobrar. Los actes ell b complir, tot quant pertany a la ra, mas no s tolr de passi ne ser b ella clar vehent; e, no ntenent, s no volent. Voler li fll tant com saber: no sab tot hom qual s primer daquests en lobra de virtut, car si lentendr s decebut, lo voler s mal ordenat; e si l voler s mal reglat, lenteniment no jutja b. Da pus larch no parlar; lo gran philosoph vos acs, qui nha tocat e no dessus: tot larch en ltica2221 ho diu en lo Sis2222, temps ha que vu, yo macrt b com hi est. Tornant al punt, hom no far que, de lonch temps abituat, per algun vici delitat,
2220 2221
584
Gir. Es refereix a ltica a Nicmac, dAristtil. 2222 El llibre sis de ltica s el que tracta la virtut intellectual.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
aquell jaquesca2223 n un instant. Du ho pot fer, qui s tirant lo cor del hom en un moment, mas no s pot fer naturalment sens perdre hom de temps espay. Tot hom deuria aver esglay en algun delit carregar, car molt s dur aquell leixar, e o qus menys, no t l saber. E donchs, b s foll qui son poder vol metre n cercar tal delit, en fermetat molt deffalit; e dolor s la sua fi, per b quen tots aja lgun fi, exceptat lo de la virtut; mas entr els mals s mal pus brut, e ntre los bns s major b. Delits vol hom que mal no n ve, e pot aquells ben elegir en aquells, puix no vol sentir sin deport en recrear; e no vulla n aquells pensar sin ser via per lonest. Mas ac s causa l mal aquest: que puix lonest no s principal, lom per natura s animal que requr dels bns lo millor, e si n lonest no s trobe mor2224, dels falsos ha esser vassall; mas entre quells s en trevall
2223 2224
585
Deixi. Amor.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
de valor, segons oyreu, e da gran exempl aureu dels folls qui sn encadenats, quessent de follia sobrats prengueren falsa opini, e tant com s luny de ra s foll qui n ella posa fi. Lom qui tras honor t cam e vol esser molt affamat, per dues vies s orat: volent aquells en excs, e per cercar-les al revs don les pora encontrar; e qui riquesa vol justar2225 ja per a no erra pas, mas per ser foll qu imagins trobar son desijat reps, e que tinga son compte clos que per sos diners ser mat2226. B s por fer2227 sia honrrat dementr esperen qu far; regonegut, si res no n fa, sens mal fer ser mal volgut. Casc deu ser apercebut que hon no s discreci regeix la sola passi, la qual va orba, menys de fre2228, quen lo mig loch no va ne ve,
2225 2226
586
Ajustar, reunir. Ser amat. 2227 Ser possible (que). 2228 Sense fre.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e si lencontra no roman. Molts hmens sn qui b faran no sabent lo perqu ne com. A no cau en savi hom; mas no sab (b) lo que (hom) fa en aquells delits quel cors2229 va, ax com lo toch2230 e lo gust2231. Lom s de carn e no de fust; per qus forat que s delit, e toln enuig e despit, gran s lur delectaci; per qu t molt fre la ra que aquests puxa b domar. Loyr, lo veure y lodorar no han gran fora de per si, e no s gran delit lur fi si al toch fi no prevenen, e ser molt, si tant estenen lur fi al seny interior; car lo delit e la dolor que porten per los senys forans e imaginacions grans don mal e b sen consegueix, lo toch e l gust, clar se pareix que sn senys portants delit gran. Aquests delits que hmens han, del sensual han de surtir; altres sab hom forats dexir de la pensa tant solament.
2229 2230
587
Cos. El sentit del tacte. 2231 El del gust.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
En aquests res lo cors no sent perqu sn luny de corporals; aquests sn delits animals, los quals parteixen del compost, e no fa poch qui sab dir tost quin s aquell voler quels vol e perqu tan fort los col2232 puix naturals no li sn. E tant res no prea l mn com honor e diners e fama; sobre aquesta flaca rama tot hom fa sos tempraments: lo cors no n soffr sentiments, car no sn de sapprensi; deffora ls senys (e quem perd) no sent per si, mas com ajunt. Tot hom qui sab, ac apnt que tal delit s lo pijor que pus tost passa en dolor, e de natura s pus luny. Lo seu delit t fora l puny qui n joch de daus mt tot son b, e qui n amor de donas t lo seu entendre y voluntat; en un instant s trastornat lestament de aquests abds, e de cert s ms perills que estament altre alg: val e no val ser import, e lo mestre no sab res.
2232
588
En t cura.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Tots los que natur ms luny dest com a reprovats, qui en tal se sn delitats, en ra sn deffallits; aprs los mtren per escrits en lorde quels delits mt. Pr-vos esser foll perfet hom qui n la mar sa vida fa, jurant que jams s veur, quant se veu prop de la mort, passat lo cars, no ha deport altr en lo mn, qu s navegar? E qu us parr si deu passar per hom foll lo gran caador, no per ser menys de gran error, per defalt2233 de enteniment? No ha senyals dom entenent lom qui molt se adelita; causa dna de sospita desser tingut per hom pech2234. Quant hi pns, de mi rench, del quen pass en secret e lo publich, lo que nhe fet: gents ne fan lo testimoni. Bo seria estremoni2235 per tancar lull dels vehents. Yo vull dir mal de les gents qui (no) meten sa esperana
Falta. Neci. 2235 Ver obtingut de la planta anomenada igualment estramoni (Datura stramonium).
2234 2233
589
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
en la cosa qus fermana2236, no curant del principal2237. A s al mn gran mal, segons clarament veureu, e de cert ab mi sereu, faents part en lo juh. Qualsevol via o cam per alguna fi anar, no deuria deturar la sperana de alg. Tot cavaller, en com, poch li val temptar lo cors2238, ne dret estar sobr aspre dors dun fort cavall e b regir; si ls afers darmes vol fugir, tot quant ha fet s casi va. Alg s qui b junyir e luytar vestit e nu, que jams vest arns cru2239 ne altre per armes a fer; e tals fets no sn, en ver, per contentar-se daquells, mas per passar a pus bells, s qus fundat son offici, e trb un terrible vici aturar-se lom aqu. Molt poch se val metge a si, medecina studiant,
2236 2237
590
Garantia. Capital prestat. 2238 Tensar el cos. 2239 Armadura.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
si no s dispost sanitat ministrar al hom malalt; e aquell qui en puig alt al estrem muntar emprn, no fa res, si no sestn a passar del mig avant. Molt deu ser hom recelant que del qu fa la fi gurt e que no satur en part quel treball sia perdut; y en lo que fa, sia astut que gurt la fi e la via; si s bona, Du la guia, (e) si mala, dich-li foll. No sab com se romp l coll, mas veu la via per hon va. Del honest b res no sabr; lo fals b sab e com hi van; la fi quen vol s ple dengn, per b va pel carrer dret. Sol una fi s qui promet lo gran reps del apetit; les altres, no; mas sn delit segons la valor dom e lur. E lom s pec2240 qui no s procr les fins segons discreci; e sens valent disposici ses fins no valdran un pujs2241, car volr coses de no res y en loch tal metr tot son b.
2240 2241
591
Neci. Pugs, moneda de molt poc valor.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
De tres linatges a ns ve delit e b quens pot venir. Del b honest no m cr res dir, fins que los dos sien tractats; lo profits, tantost com nats som, ab gran cuyta requerim, car de fet aquell prenim movent-nos a la mamella, car Natura ns aparella o per qu la vida crexem, mas no sabent lo per qu fem, no l volem com a profits; per o Natura l dna a ns, qui sab lo com e lo perqu. Lo delits sens esguart ve, car puix havem tastat la llet, de fet lapetit s costret voler aquella sens esguart. Tot quant hom fa per algun art o per alguna lecti, se fa per sol affecti dalguna fi perqu entn, e una fi moltes ne pren per (a) venir-s acabar; perqu l darrer se deu jutjar per lo pus bell e lo millor. E qui nau fnch construydor per victria conseguir, molt millor fi vlch apetir quel mercader per a guanyar, y aquest millor quel qui robar volgus ab ella dels amichs;
592
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e qui per guarda denemichs en pla sab fer un fort castell ab tot lo seu gran aparell, de molts officis hch mester e tant quant lobra requr fins en esser acabada. Dins la gran fi s trobada una fi daltra pus gran; e les que ms prop li estan sn pus belles e stimades; e les que sn apartades daquella fi verdadera, sn molt luny de la carrera per conseguir son reps. En tot altra fi no l ps yo tot sol, lafalliment; hom sent per sentiment, e la ra no contradiu, e cascun savi a diu. Ell s regla en tal fet: a son juh s hom constret, e lo recors2242 s sol a Du. En la terra no podeu a millor jutge recrrer. E qui ls delits vol discrrer e les fins don ells se prenen, delits sn que a ns venen, que la vida nos procura; ella no passa fretura donor, fama e riquesa,
2242
593
Recurs, suplicatori.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
ne ha volentat encesa en voler victri atnyer. En altres no ns cal empnyer, los quals sn requests per viure; altres que no vull escriure e sn los actes dengendrar per lespcia conservar, que, si no fos, periria en Natura maestria, que lanimal proveheix de delit, e a pareix en lom, animal com. A sab b casi casc, mas pels grossers ho dir. En general tot hom sab b que naturalment lanimal sab bo lo dol, e lamarch, mal, e quant ha son, li plau dormir. De la spcia, yo vull dir que tal cosa plau al ca que lo bou ne fugir2243, e lom, com animal, semblant. Del individu s pensant que Joan una tal cosa vol que Mart de si la tol2244. Molt s a manifest; altre delit s desonest per sol costum reprovat, quen lonch temps ser causat y a natura molt desplau.
2243 2244
594
Els bous sn braus castrats. Aquestes dues referncies personals sn uns desconeguts, per a mi.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
A crech b sapiau qualtra natura fa costum: gran seria lo volum per lonch exemplificar. Natura molt se vol mostrar cruel, aspra, fort e dura, que tal complexi ns procura faent-nos senblants als bruts, ax com fa molts sorts e muts e difformes molt estranys. De aquests no passen anys qu entre nosaltres vejam. s veritat que si obram e conseguim algun delit, aquell s molt pus deffallit que de Natura s pus luny; lo que, ra tirant, sajuny e Natura lo acull, no en tant com lo veure lull, car necessari no li s, quant s reglat, no s reprs, mas a tot hom prou li faa. Ell falaga, mas ab maa dna colp que trenca l front. Tantost al primer affront par quen ell tot b fenesca; lo primer boc s bresca, lo ms voler s ms que fel. Davant ell est un gros vel que a pochs se dxa veure; terrenal du se fa creure per lom sabent e lo millor.
595
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Aquest s ldol de honor e de fama leig guanyada; per aquest vida penada passen los qui b nesperen, e jams altre n saberen sin l b aquell quen surt, no conexent si han de furt tot lo b per hont les han, e per mal saber, ab engn, o per molt malvats mijans. Fer de malalt home sans s la fi de tot bon metje; lespecier2245 no sab fetge si s sans o entecat2246: a ell no s comanat sin dar materials; aquesta s sa fi, no ls2247, e aquells b confegir. E qui b vol inquirir, erbolari s diu qui ls cull sa fi tota s recull e pus avant no sestn. Males fins vol qui amprn2248 de haver honor e fama; molts hi van ab cxa cama, mas no en justar riquesa; e qui voluntat encesa t per lo gust (e) son fer,
2245 2246
596
Apotecari. Sa o dur (cirrtic). 2247 Altra. 2248 Emprn.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
ax del tot quel seny requr lenteniment mal reglat, e l voler mal ordenat se ordene n males fins, a part de fora e de dins, segons bones los aparen, tals per si, altres quen paren per la major conseguir. Tot hom pot b per fi tenir o en qu sa sperana mt, e son voler no mostra set en altre quen conseguesca sa darrera intenci. La primera volici en que hom mt son voler, all s fi, puix s primer perqu totes coses obra; e si, aprs, ms hi sobra, altra intenci aprs, laltre no s fi, mas via s, per aquella anadida2249. Tantost s la fi jaquida2250 si la intenci s darrera, la darrera prs ab primera, puix la primera s ms atrs, e ser via e pas per conseguir la novella; ax com lo qui saparella a fer vida filosoffal,
2249 2250
597
Afegida. Deixada.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
e vol puix lapostolical perqu li appar pus alta, e daquest mn se desalta puix tant labelleix lo el. De si mateix hch bon zel y en virtuts morals ms fi; aprs gira lo seu cam en celestial virtut. Tot ax com lom astut e de vils parents e amichs qui s vol metre en fer-se richs per avanar sos parents, e girant sos pensaments pujar vlch en senyoria; duna fi en altra tnch via per muntar en pus alt loch, on sentr molt gla e foch, y en tot quant per muntar far. E qui diners ajustar per satisfer altre desig, de grosser passa molt lo mig qui de avar li metr nom; de la fi pren sobrenom, puix en aquella satura, e per la fi ms sa cura en les coses que [an], e daquelles no sampr sin per un passament. E qui mt son pensament en les dones y esperana, e per o diners avana, b pot ser dit luxuris
598
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
durant lo temps que ns ginys. La fi li s tostemps davant e per ses vies s obrant, mas la fi est dins ell; defora s mostra laparell per la fi aconseguir; e per o veu hom fallir lo juh de moltes gents, jutjant los fets aparents, los quals hom veu, mas no l perqu, aquell qui l fa, quina fi t secreta n son amagat si. Si bona o mala s la fi, la intenci la jutjar. Poques fins2251 hom ampendr havents les vies sens dolor: al desijar tot s dolor; al posseyr, dupte no fall. No s mester quab escandall2252 hom vulla saber aquest fons: ac veu hom reys e peons en esta mar ser offegats; los primers sn trs tornats, e lo darrer passa primer, e per a no s mester que pns lo qui vol navegar, mas que vulla los ulls clucar, affermant lo compte de tots, donant rialles e sanglots. Mas alegria no han ya,
2251 2252
599
Finalitats. Sonda per mesurar la profunditat en mar.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
car de fal2253 b yams ser content lo seu posseydor, car veu-lo molt prest perdedor2254 e dins ell molt terribl affany. No n dir pus, car dins un any cascuna lengua dir poch. E donchs lunyem-nos de tal joch, que tot lo guany s dolors, e lo cercar molt affanys. Al posseyr, de tot sen treu, per qu ac cloure poru que lo delit daquell fals b no s ver delit; a sent b molt hom qui passa e no sab. E no penseu jams acb de saber lapassionat lestament hon est posat, car no escapa dignorant; lo fals delit qui l va davant, acompanyat de la dolor, mescla lo dol ab lamargor; e bon delit mesclat no s ab la dolor, ne l prea res qui aquell pur ha b sentit. Mas lhome de virtut fallit aquest delit li par estrany, e no creuria dins un any que sia res, puix que no l sent; no t senyal si aparent2255
2253 2254
600
Fals. Fcil de perdre molt aviat. 2255 (Que) sia aparent.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
que tal delit se puix aver. Ell no sent res, sin l plaer que li presenta l delit mal, lo qual li torna n natural, e dins en la dolor se viu, e de aquella no s esquiu2256 puix altre b no coneix. E clarament a pareix en los conversants malament, car, de cert, viuen en turment: delit en ells e dolor cau, e si b feyen, no ls escau, ans no volrian que Du fes que llur mal bit se perds per aquell bo de la virtut, lo qual s fi e fort escut perqu no tem dolor lo ps, e qui l se vst2257 no s troba lls, ans lo treball li done cor que no latteny de por dolor, e o que promet, ell atteny; e tant pot fer que nos estrny que venim a molt prop de Du, e pot hom dir: A s meu. Los altres bns, de altre sn, car sn de Natura o del mn, e lo saber s casi fum; sol aquell b qus en costum de tenir dompdat2258 lapetit
2256 2257
601
No s esquiu. Qui sel vesteix. 2258 Dominat.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
a la ra, estret, subdit, pot esser dit propri del hom; no l pot haver sin lo prom2259 e de aquell deu esser ents, car per saber en gran excs, sens lo voler b arreglat, tal hom sabent e malvat e vlgra ms2260 que fos grosser, car no haguera tant poder dexir en obra de mal fet; saber indifferent se mt car no termena lom a b. Lo b que per natura ve, si sdev en lome mal, no por2261 ser sin tal com lo qui pot daquell usar, e la color quel volr dar pendr com drap del tintorer. Semblant s lo nostre voler, que tot quant li porta lo juh anar far per lo cam, don pendr nom de mal o bo. Tot quant que la fortuna d, e quant donat e dar, ser segons ne usar lom ab larbitre ministrant2262. No vull dir pus dac avant
602
2259 2260
Home de mrit. Valdria ms. 2261 Podr. 2262 Amb la voluntat administrant.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
per no ser dit feixuch per lonch; per o lo meu parlar estrnch.
603
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
A. March i Joan Moreno (segle XV)

Joan Moreno fou un poeta i notari valenci. Tingu fama de luxuris, fet que don peu a lobra collectiva El procs de les olives, obra del grup literari de Bernat Fenollar, del qual ell form part. Adre aquesta demanda potica a Ausis March (Senyor mossn March.), el qual li contest Ab molta rao me desenamore Moreno li replica amb Cascun vell pot fer la festa solempne
604
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
DEMANDA A JOAN MORENO

Ausis March (Pags CXXIV) Ab molta ra me desenamore car tot lo del mn trb desagradable; la mia edat no veig delitable e ja lo meu cor a Du lempenyore. Mas yo m maravll del jove affable, Moreno Joan, que tinga fort torre al combat dAmor que dins lome corre. De vs, me digau si cast o amable. Joan Moreno I Senyor mossn March, ja no menamore, no sols per ass ser mal agradable, mas perqu n tal punt snt mal de diable; a Du no recrt ni prou jo ladore, car lextrem desitx que snt amigable me causa tristor que dubte si plore: ma carn y spirit ensemps los acore2263 damor, qus un mal que no s comparable. II Lo nom declarant damor en scriure s trist parads e lum tenebrosa, alegra tristor, pena delitosa, infern molt suau, plors gtx e riure,
2263
605
Fereixo fondament (acorar significa, literalment, clavar al cor).
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
reps no complit, tempest agradable, malalta virtut, vida menys de viure, fala veritat, voler no delliure, folla rah e temor sospitosa. III Lo dn e tristor (y a qui no scarmenta?) s de joventut plaent enemiga; lengeny e saber del savi religa, a lhome qui s vell de vida labsenta, los ulls del juh sa falda ls abriga si contra sos fets rah se presenta; e fa libertat no franqua, serventa: cativa lo seny, la pensa deslliga. IV Amor s potent, del mn vencedora, car los seus delits tothom senyorejen; als jovens constreny y als vells qui follejen, a grans e mens, a tots anamora. Per sos donatius alguns freturejen, dels bns de lavar s despenedora; fa ser pietat cruel matadora; los hmens ardits, amant, covardejen. V Yo no s los fets a qu ls acompare que surten dAmor com pense Medea, la mare cruel que, menys de ferea, matave sos fills en ira del pare2264.
2264
606
Per causar dolor a Jas, Medea va matar els dos fills que havia tingut amb
ell.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Malvada calor e quanta legea! Na Mirra2265 prengu lo loch de sa mare, e Biblis2266 plorant amave son frare contra les leys e costum de noblea. VI Los senys e rah tots te desbaraten quant lo cech voler anprn la bandera; cavalquen perduts per tota carrera, sosps e jemechs dins lo cor sclaten. Quant la voluntat vol ser presonera, les altres virtuts de larma2267 sabaten, car no han poder ab qu la rescaten si ella no s met en ordre primera. V Lo carre dAmor als presos delita, ses grans amargs se vsten de bresca, en mon cor se pren com lo foch en lesca: de mi Castedat per o crech despita. Recort de sos mals dolor me refrescha, mas ab sos falachs lamor sobredita lo semblant recort de mi foragita e de sos convits me fa pendre lesca2268.
607
Filla de Cnires, rei de Xipre; senamor del seu pare i, amb engany qued embarassada dell. Fug a Arabia, on els dus la transformaren en larbre que produeix la resina aromtica tamb anomenada mirra. 2266 Biblis, filla de Milet i Cinea; senamor del seu germ Caune; les nimfes la transformaren en una font. 2267 nima. 2268 Llesca, boc.
2265
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
VI La part sensual me fa mortal guerra, ab tot lo contrast de la part de larma, per o com no s ngel ni fantarma2269, cascuna per si jo snt que mafferra; e la part que vens2270, del tot no desarma ni complidament ab altra desferra2271. Per tal, yo pus prest mi leve de terra: dins mi, donchs, st qui m vens e qui marma. VII De Venus fs du, damor quant menflame: en aquell mal punt me trn ydolatre e tota virtut de mi vinc abatre. Donchs, qual dona es mersch jo lame? Les dones leals no basten a quatre; a la major part en pus no difame. No saben amar, per o les desame: puys conech lengn, no vull lo debatre. VIII Los meus pensaments al punt que safferren daquell loch on m ya ms se partexen; les grans passions en mi tant fort crxen que tots mos delits de mi se desterren. Puys de tal amor mes forces perxen, voler yo no dech tan jove m soterren, mas vaja cercant com se desafferren aquellas ams que lhom destrohexen.
2269 2270
608
Fantasma. Ven, triomfa. 2271 Bot de la batalla.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
IX Tancar sn mos ulls davant gentil dona, car s que del grat aquells sn finestra, e no mentraran dins la part sinestra les basques de nit que sercan la spona. Natura, de mi essent la maestra, mha senyorejat molt ms que persona; sosps sn los colps terribles que dna, per o lescarment mos fets assinestra. X De si s ligat casc sens cadena; mirant si matx, no veu sa errada: mal home no tem sa veu difamada, ni t prou lavar de la casa plena. Quant mire casc ab sa martellada, de mi no confiu no passe (ma) pena, car la passi tan b crech mambena quem pns viure cast e tinch namorada. XI Mon mestre y senyor, si mal avisada per falta denginy vos par ma fahena, a mos falliments donau tal smena que resta2272 per vs aquell aprovada.
609
2272
Resti.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
A. March i Tecla Borja (1434? - 1459)

Tecla Borja fou germana de Roderic Borja, el qui desprs de la seva mort seria el papa Alexandre IV i, per tant, neboda dAlfons de Borja, el papa Calixt III. Lany 1448 es va casar amb Vidal de Vilanova, senyor de Pego i de Murla (ambds a la Marina Alta) i dAnna (Canal de Navarrs); aquest darrer poble el reb com a dot de Tecla, i havia estat comprat per la mare de la nvia, Isabel de Borja, amb aquest propsit, pel preu de 120.000 ducats. Consta que lany 1452 Tecla va comprar Adzueva, prop de Pego, un lloc amb quaranta focs i uns cinc-cents caps de bestiar, segons un fogatge de 1510. En enviudar, lany 1455, a petici seva, el jutge reial vengu el lloc dAnna i lheretat de Toina2273, per a recobrar el seu dot i creix. Mor jove, als vint-i-cinc anys, el dia 29 dagost del 1459, sense fills. Se la descriu com a poetessa, tot i que no he trobat cap ms obra seva. Ella mateixa i na Isabel Suaris, que es cartej amb el domer Bernat Fenollar, Isabel de Villena o Aldona de Montsoriu, demostren que algunes dones tingueren un paper en el mn literari de lpoca.
2273
610
No lhe pogut localitzar.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
La demanda fou forosament escrita en vida de Tecla (abans de 1459) i desprs de la coronaci de Calixt III (1455).
611
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
DEMANDA FETA PER MOSSN MARCH A LA SENYORA NA TECLA, NEBODA DEL PARE SANT
Ausis March (Pags CXXV) I Entre ls ulls y les orelles yo m trb un contrast molt gran, e daquell jutgessa us fan, parlant de vs maravelles. II Den los ulls que val ms de vs lo veure que loir; elles no volen consentir, dient que lo contrari s. III Vs qui de totes valeu ms, ax de fora com de dins, daquests dos senys mirau les fins e no lesguart que propi ls s. Tecla Borja I Hodes vostres rahons belles, bon mossn March, a qui m comn, responch-vos breu al qu dit han,
612
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
segons juh que fa daquelles. II Molt poch estm lo qu n mi s; ms puix forat s lo meu dir, al qui dir: Ms val quem mr, yo li comdamne lo procs. III Per si parle lo revs de veritat, mudant camins, a vs remt los meus juhins, qui sou, de tots, lo ms ents.
613
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
Bernat Fenollar (1438 1516), A. March i Roderic Dies (segle XV)

Bernat Fenollar (Penguila, Alcoi, ~ 1438 Valncia, 1516), fou beneficiat domer de la Seu de Valncia i cappare dun cenacle literari extraordinriament frtil. Vegeu el volum daquesta mateixa collecci, que est dedicat a la seva obra. Roderic Dies fou un poeta del segle XV, fill dun personatge anomenat Manuel Dies, que apareix documentat com a cortes a la cort reial de Valncia. Es conserven dues obres ms, daquest poeta: De vuy dem sen va lo temps i Qui pert son temps s b horat.
614
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
PER MITIGAR LENUIG GRAN DE LESTIU

Bernat Fenollar I Per mitigar lenuig gran de lestiu e per sentir lo fins a hu duptat al meu quesit2274, de vs ara confiu me respondreu, per mi tan suplicat. Enamorats conech dos en ciutat ques volen b sens tota ficti, e may estan sens contradicti, tostemps renyant ax com goz e gat. II Vs, Magnfic2275, que sou molt avisat, dir-m eu, si us plau, qu mou tal passi, per qu de vs aja soluci lo dubte meu, en cobla o dictat. Ausis March (Pags CXXVI) I Quant ms amau, tant ms temor teniu, vs e casc, de perdre lo guanyat; dac s segueix que tostemps presumiu altri, sens vs, la vostr amor combat. E tal pensar, ab lo reel mesclat, donant de vs semblant sospii,
2274 2275
615
Interrogaci, pregunta. Tractament que es donava als nobles.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
causa lo reny, duptant mutai per lo plaher de altra calitat. II Tractant damor, ab la qual tot hom viu, lo natural, don promou amistat, mou tal contrast que abduy2276 fan lesquiu; temorejant casc ser transformat en altr amor, mouen tots jorns debat; car res que m ab inclinai gels vol ser, si ha perfeci. E veu perqu, renyant, casc s amat. III Tots los doctors que yo he cartejat2277 trb que hu han dit, fent-ne conclusi: l speriment, sens operai, dupten los ms, ab gran neesitat. Rodrigo Die I Si b, yo crech, la veritat sentiu, mon bon amich, del cas que demanau, la mia m a la vostra rescriu lo sentiment que de ma pensa trau. Casc dels dos amants vol ser amat complidament de laltre seu volgut e l gran recel de ser- decebut los fa causar lo desdenys combat.
2276 2277
616
Ambds. Fullejat.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
III A vs confs e us dich lo que yo vu, no ha molt temps, portant dAmor lo jou. La passi, que fa que lhom no ru2278, no cal ser gran lendici que la mou; e confiant del bon comport dAmor, [sep] le veig hom en altra part vexar, car un tal fet tantost fa declarar quant de voler habita dins lo cor. IV Dubtar no us cal si l Terenci legiu: menys de glosar, a la letra veureu soluci al dubte quescriviu, si b notau lo que dell compendreu. Les yres, dx, e ax declar, dels namorats s integraci del b dAmor, e la perfecti la voluntat ax la senyal. V Vs, molt discret e honest capell, del que us he dit, segons mentenci, sumar podeu esta conclusi, que zel dAmor s qui la brega fa.
617
2278
Rigui.
Poesia catalana
Ausis March
1400 1459
618
Aquesta s la versi 1.0 daquest treball. Va ser acabada el dia 26 de juny de lany 2011.

Ausias March

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ausias March

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

POESIA CATALANA

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

Ausis March (Valncia, 1400 - 1459)

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

AX COM CELL QUI N LO SOMNI S DELITA

Aquell. Madelito, en delecto. 30 Que li ser estalviada.

Joan Antoni Ferran Sol

Enuigs. Quan. 33 Treuen. 34 Quan. 35 Eixir. 36 Cas.

Joan Antoni Ferran Sol

Quan. Quan. 39 Crida, convoca. 40 Cuc. 41 Destrueix, desf.

Joan Antoni Ferran Sol

PREN-MEN AIX COM AL PATR QUE EN PLATGA

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

Encarnadura (s a dir, que sha aprimat molt). Cos.

Joan Antoni Ferran Sol

ALT E AMOR, DON GRAN DESIG SENGENDRA

Joan Antoni Ferran Sol

Amo, estimo. Aquella.

Joan Antoni Ferran Sol

AIX COM CELL QUI DESITJA VIANDA

Aquell. Fruit carns i arrodonit. 67 Quan. 68 Deixat. 69 Dic.

Joan Antoni Ferran Sol

Cos. Cos. 72 Llop o guineu. 73 Plangut. 74 Primer. 75 Combat, soposa.

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

TANT HE AMAT, QUE MON GROSSER ENGINY

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

MOLT HE TARDAT EN DESCOBRIR MA FALTA

Experincia. Anomenat. 99 Errat.

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

S COM RICTAT NO PORTA BNS AB SI

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol

Joan Antoni Ferran Sol