Crtica de la crtica

Filosofar s vivificar! Petit parntesi per a la retrica essencialista-universalista Quatre pargrafs de George Steiner sobre lestat de la qesti el 1960

Partinost i narodnost (literatura i societat II)

Per criticadelacritica
Claudia Gilman, al seu estudi imprescindible sobre lescriptor revolucionari a lAmrica Llatina dels anys seixanta,

Entre la pluma y el fusil. Debates y dilemas del escritor revolucionario en Amrica latina, afirma que, cap a meitats dels seixanta (uns anys que, per a Gilman, comprenen larc que va des del 58 fins al 76, si fa no fa) la conversi de lescriptor en intellectual ja era un procs del tot consumat. Aquest procs, diu Gilman, gravita sobre la idea esquiva del comproms, idea que no involucrava cap programa dacci concret ni era fcilment definible. El pitjor dels problemes del comproms s que basculava entre dos pols: el del comproms de lobra i el de lautor. El compromiso de la obra involucraba un hacer especfico en el campo de la cultura y en los programas estticos, aunque las fundamentaciones sobre cmo se trasladaba a la obra una supuesta esttica del compromiso no fueran unnimes. La obra comprometida poda ser, para algunos, formulada en trminos ya de la esttica realista, ya de la esttica vanguardista o de la ruptura (Gilman, ibid. pg. 144).
No va ser aquest el problema del realisme socialista sovitic. El 1888, Friedrich Engels escrivia a Margaret Harkness per demanar-li, en relaci a la seva novella City Girl, que no escrivs cap novella explcitament

socialista[1]. Ho argumentava recolzant-se en Balzac, reaccionari partidista de la dinasta borbnica, que era capa destructurar una anlisi econmica de la societat francesa ms penetrant que la dels ms reputats historiadors, economistes y estadistes del perode. La seva visi de la caiguda de la noblesa i lauge de la burgesia, diu Engels, el van obligar a anar contra les seves simpaties de classe. Raman Selden (juntament amb Peter Widdowson y Peter Brooker, que no Brook) recullen aquesta ancdota a la seva Teora literaria contempornea per concloure que el realisme, tal i com lentn Engels en els seus escrits prerrevolucionaris, transcendeix les simpaties i les fidelitats de classe. En virtut daquest principi, Engels defensa Shakespeare en detriment de Schiller i Balzac en detriment de Zola (Steiner, op. cit.).
Per pensar una aproximaci al realisme socialista, cal tenir en compte que les doctrines exposades per la Uni dEscriptors Sovitics (1932-1934) no eren massa ms que una codificaci de la reinterpretaci de les idees prerrevolucionries de Lenin, efectuada durant els anys 20, i que plantejaven algunes qestions importants sobre levoluci de la literatura, el seu reflex de les relacions de classe i la seva funci en la societat. Una de les ms fonamentals, t a veure amb el principi de la partinost, s a dir, del comproms amb la causa obrera del Partit)

que Lenin exposa a larticle Organizacin del Partido y literatura del Partido (1905). En aquest text, Lenin sostena que, si b els escriptors eren lliures descriure el que volgussin, no podien esperar que sels publiqus en cap mitj del Partit si no es comprometien amb la seva lnia poltica. La literatura tiene que convertirse en literatura de partido Abajo los littrateurs sin partido! Abajo los superhombres de la literatura! La literatura tiene que convertirse en una parte de la causa general del proletariado, un engranaje y un tornillo en el mecanismo socialdemcrata, uno e indivisible, puesto en movimiento por toda la vanguardia consciente de toda la clase trabajadora

Laltra idea fonamental s la de narodnost, o popularitat, entenent (i daqu arribarem fins al realisme

histric den Molas i den Castellet i, per extensi, al de Guillamn) que la qualitat duna obra dart es medeix en la mesura que expressa un alt nivell de conscincia social i un alt sentit de les condicions i sentiments socials vertaders duna poca concreta. Quins serien aquests sentiments vertaders? I quins els falsos? Cal dir que Marx noms lamentava, als Manuscrits econmics filosfics de 1844, que la divisi capitalista del treball hagus condut a una especialitzaci dels sabers, una distinci entre el treball manual i lespiritual, que havia desfet la seva uni primera i havia limitat lart a la professionalitzaci i, per tant, a un sector privilegiat de la classe governant. En aquesta divisi, el treballador havia perdut la seva possibilitat de gaudi en la seva feina de producci . Daqu, que lart popular de les societats socialistes es pensi com accessible a les masses i dedicat a reinstaurar aquesta integritat perduda (Selden, pg. 117). I no deixa de ser curis com aquesta demanda duna fusi entre art i vida, aquesta necessitat de crear un arte de vivir, com tamb assenyala Gilman en la seva anlisi dels seixanta, sigui la mateixa demanda que trobem en el gest paradigmtic de les avantguardes de les primeres dcades del segle XX que esborren deliberadament la distinci entre una i altra.
Per el problema, com sempre, no s Dom Sebasti ni Carner sin els sebastianistes i els carneristes. Que el Realisme Socialista Sovitic entengui el seu programa com una continuaci i elevaci del realisme burgs fa que es jutgin aquests autors, no segons el seu comproms poltic explcit ni els seus orgens de classe sin per la seva capacitat de penetraci en el feix de forces que determinen la seva poca. Daqu, les hostilitats envers la novella moderna o el James Joyce o realismo socialista? que Karl Radek presenta en el Congrs de 1934 (i on

atacava lexperimentalisme de Joyce i el seu contingut petitburgs per revinidicar, amb la mateixa agressivitat, Tolstoi o Balzac). La culminaci de la desvirtuaci progressiva de les idees prerrevolucionries la trobem en el discurs inaugural daquest mateix Congrs dAndrei Zhdanov, on no noms recordava la ttrica imatge dStalin dels escriptors com a enginyers de lnima humana sin que esbandia tots els dubtes que hagus pogut tenir Engels respecte la definici duna obra compromesa: En efecto diu Zhdanov, (citat per Selden), la literatura sovitica es tendenciosa, ya que en pocas de lucha de clases no hay ni puede haber una literatura que no sea clasista, tendenciosa y exenta de compromiso poltico.

[1] Estoy muy lejos de ver un error en el hecho de que usted no haya escrito una novela claramente socialista, una Tendenzroman, que decimos los alemanes, para gloriar los puntos de vista polticos y sociales del autor. Mi parecer no es se en absoluto. Cuantas ms opiniones del autor permanezcan ocultas, tanto mejor para la obra de arte (citat per George Steiner, a El marxismo y el crtico literario, dins de Literatura y lenguaje). Aquesta entrada ha estat enviada el mar 6, 2009 a les 3:49 pm i est arxivada sota Claudia Gilman, Literatura i societat, Raman Selden, Realisme socialista sovitic. Pots seguir qualsevol resposta a aquesta entrada a travs de la sindicaci RSS 2.0. Pots deixar una resposta, o utilitzar un retroenlla de la teva web.