“L’ANEGUET LLEIG”

En un preciós matí primaveral (alegria i il·lusió pel bon d¡a), una

bonica i forta ànega incubava els seus ous (emoció i il·lusió perquè
està incubant els ous) i mentre ho feia, pensava en els fillets forts i
preciosos que aviat tindria (molta alegria perquè van a néixer
pollets). De sobte, van començar a obrir-se les closques (sorpresa,
emoció i il·lusió). A cada cap que sortia, el cor li bategava amb més
força (sorpresa, ànsia i nervis). Els aneguets van començar a
esponjar-se mentre piulaven a cor (amor cap als aneguets). La
mare els mirava, eren tots tan bonics (il·lusió i alegria), únicament
hi havia un, l’últim, que resultava una mica estrany, com més gras i
lleig que els demés (tristesa perquè és diferent i és més lleig
que els demés). Poc a poc, els ànecs van a anar creixent i aprenent
a buscar entre les herbes els més grans cucs, i a nedar i bussejar a
l’aigua (alegria perquè aprenen a nedar).

Cada dia se’ls veia mes bonics

(alegria i il·lusió). Únicament aquell
que va néixer l’últim anava cada dia
mes llarg de coll y mes gras de cos....
La mare ànec estava preocupada i
trista (preocupació i tristesa al
veure que el seu “aneguet” no es
desenvolupava amb el mateix
ritme que els altres ànecs) ja que
tot el món que passava pel costat de
l’ànec i el mirava amb estranyesa. Poc
a poc els veïns van començar a dir-li "aneguet lleig" i fins els seus
mateixos germans el depreciaven perquè el veien diferent a ells
(tristesa i desil·lusió perquè veu que tothom es riu i desprecia
al seu “aneguet”).

“L’aneguet” es sentia molt sol i desgraciat (tristesa i solitud) i va

decidir anar-se d'allà. Quan tots van anar a dormir, ell es va amagar
entre uns joncs (solitud i tristesa perquè ell se sentia diferent
als altres) i així va emprendre un llarg camí fins que, de sobte, va
veure un molí i una bella jove tirant blat a les gallines (il·lusió). Ell
es va apropar amb recel (por) i al veure que tots callaven va decidir
quedar-se allà a viure (alegria i il·lusió perquè potser ho
acceptarien). Però al poc temps tots van començar a cridar-li
"aneguet lleig", "aneguet gros"..., i fins i tot el gall ho maltractava
(tristesa i por). Una nit va escoltar als amos del molí dir: "Aquest
ànec està massa gros; ho hauríem de rostir" (por). “L’aneguet” va
emmudir de por i va decidir que aquesta nit fugiria d'allà (por).
Durant tot l' hivern va estar passejant d'un lloc a un altre sense
trobar on viure, ni amb qui (solitud i tristesa).

Quan va arribar per fi la primavera, (alegria i força) l'ànec va sortir

del seu recer per a passejar (llibertat i benestar). De sobte, va
veure a uns bells cisnes blancs, de coll llarg, (benestar) i “l’aneguet”
va decidir apropar-se a ells (curiositat). Els cisnes al veure'l es van
alegrar i l'ànec es va quedar sorprès, (sorpresa i alegria a la
vegada perque al veure’l tots es van alegrar) ja que ningú mai
s'havia alegrat de veure'l. Tots els cisnes ho van envoltar i ho van
acceptar des d'un primer moment (alegria, felicitat i sorpresa). Ell
no sabia que li estava passant: (intriga) de sobte, va mirar a l'aigua
del llac i va ser així com al veure la seva ombra va descobrir que era
un preciós cisne més (alegria, felicitat i impressió). Des de llavors
va viure feliç i molt estimat per la nova família (felicitat).