Mari Carmen Santos Lao

Resum Unitat didàctica 2: Fonaments de la psicologia i sociologia

aplicats a l’animació.

1. L’esser humà, un esser social.

L’esser humà és un esser social des de que neix, ja que necessita de l’ajut
d’altres persones per satisfer les seves necessitats bàsiques, per això el nen
necessita l’entorn físic i social en el que viu i interactuar amb les persones i
objectes que l’envolten. Aquest procés s’anomena socialització.

• La socialització es el procés mitjançant el qual la cultura, socialment

organitzada es facilita als membres de la societat, de generació en
generació.
• La cultura es el conjunt de trets distintius, espirituals, materials,
intel·lectuals i afectius que caracteritzen a una societat o a un grup
social, que inclou també les arts i les lletres, les formes de viure, els
valors, les tradicions i creences.

Aquest procés de socialització s’ha d’aprendre. Les persones aprenen a

percebre i a utilitzar l’entorn desenvolupant habilitat i patrons de conducta
que els indiquen com comportar-se en societat i com actuar davant de
diferents situacions.

El procés de socialització afecta a dos camps:

• Des de la psicologia del desenvolupament hem de veure quines son

les diferents etapes del cicle vital d’una persona. Procés de
socialització: continuo i forma part del desenvolupament.

• També esta relacionat amb el concepte de grup, per això farem

referència a la psicologia de grups.

2. Psicologia del desenvolupament.

La psicologia del desenvolupament estudia diferents estadis o moments

pels quals l’individu va desenvolupant les seves capacitats psicològiques i
intel·lectuals que posseeix des de que neix.

2.1. Etapes del desenvolupament en la societat actual.

Existeix una necessitat evolutiva que fa que el desenvolupament passi en

totes les persones per uns determinats estadis:

Infància.
Les primeres relacions del nadó s’estableixen amb la mare o amb les
persones que tenen cura de ell. S’estableix una sintonia mare-fill que satisfà
les necessitats del nadó.
El primer any es caracteritza pel sentiment de seguretat i confiança així com
els llaços afectius amb la mare. Els primers anys les necessitats bàsiques
seran satisfetes pels adults, però poc a poc anirà adquirint hàbits i habilitats
que li permeteren se més autònom.
El nen avançarà progressivament en motricitat, intel·ligència i afectivitat i
anirà convertint-se en un esser social, gracies a la intervenció amb els
demés.

Dels 3 als 6 anys, són més autònoms, amb capacitat d’expressar-se

oralment. Es desenvolupa molt més la forma de pensar, raonar i resoldre
problemes.
En aquestes edats els infants són egocèntrics. El joc es un factor important
en el procés de socialització.
Es considera que el procés de socialització es dóna en aquestes edats quan
els infants aprenen els papers del gènere, els comportaments i les actituds
que una cultura considera apropiats per a les persones.

Adolescència.

Entre els 13 i 19 anys aprox. Aquest període comença amb els canvis
fisiològics de la pubertat i finalitza quan s’arriba a l’estatus sociològic
d’adult.
Es un període de crisis, producte dels canvis físics, psicològics i de conducta.
S’adquireixen coneixements cap a l’autoestima i la plena responsabilitat,
aquesta etapa se li diu de transició.
Les relacions amb les famílies solen ser conflictives. El grup i les colles seran
el seu referent en la recerca de la identitat i de la seva autoestima.

L’edat adulta.

Dels 20 als 54 aprox. 3 grups:

• Adult jove (20-40):
L’individu ha de començar ha assumir rols socials i familiars, fer-se
responsable de la seva pròpia vida i de la família que forma. 3 etapes:

o Edat d’establiment (20-30 anys): Recerca de parella, criança de

fills, aprofundiment dels amics...
o Edat de consolidació (30-40 anys): Es consolida; els estudis, la
feina, té més força la parella i s’aconsegueixen fites pròpies.
o Edat de transició (al voltant dels 40): Alliberació de les grans
pressions i la recerca de plaers més individuals.

• Adult mig (40 a 65 anys):

Es dóna una crisis per una revisió i una reavaluació de la vida passada de
la persona.

• La vellesa:
 A partir dels 65 anys, s’ha incrementat l’esperança de vida i s’ha reduït
el temps de treball, això fa que es pugui gaudir més de l’oci.
En aquestes edats pateixen en la seva vida, per:

o Desplaçament social: amb la jubilació el sentiment d’inutilitat i la

pèrdua d’estatus social i econòmic es pot viure amb ansietat, per
altres significa poder viure lliurament amb tot el temps per gaudir
de l’oci.
o Sentiment d’inutilitat i la soledat: es torna cada vegada més
dependent i s’adona de que cada vegada te menys autonomia
personal.
o La pèrdua de les persones estimades.

2.2. Etapes d’Erikson.

• Bebè. Confiança davant de la desconfiança (0-1 anys)

La relació més significativa es amb la mare. És basic que l’infant confiï
en el medi, que es senti segur, per això te que predominar la confiança,
però també la desconfiança com equilibri de manera que l’infant no es
converteixi en un adult ingenu el dia de demà.

• Infància. Autonomia davant de vergonya (1-2 anys)

Les relacions més significatives s’estableixen amb els pares. L’infant
comença a fer més coses per el mateix, s’inicia el control dels esfínters,
es comença a caminar, a parlar i a reconèixer el que esta be i el que esta
malament.
Si els pares el sobreprotegeixen s’interposen en la seva autonomia, però
si no el reforcen els èxits, l’infant pot sentir vergonya o dubte davant les
seves habilitats.

• Infància (època escolar). Iniciativa davant de culpa (3-6 anys)

Esta etapa es caracteritza per la independència. Esta desitgen tenir
responsabilitats i es crucial que el pares reforcin el seus èxits. Te que
aprendre a acceptar que hi ha algunes coses que no estan permeses
sense sentir-se culpables. Si no se li dona l’oportunitat de ser
responsables i de fer les coses per ell mateixos poden desenvolupar un
sentiment de culpabilitat i de que tot el que pretén fer esta sempre
malament.

• Preadolescència. Productivitat davant de inferioritat (6-12 anys)

L’autoestima juga un rol molt important. Augmenta la importància de les
seves relacions amb els iguals. El conflicte es donarà si manca de les
suficients habilitats per moure’s entre el món familiar i el món dels
amics, companys, etc. Això li pot portar un sentiment d’inferioritat.

• Adolescència. Identitat de rol davant de confusió (12-18 anys)

Es l’època de la busqueta d la identitat personal de l’individu. Es
plantegen preguntes com: Qui soc? Aquesta etapa, segon Erikson, es
desenvoluparà positivament en funció de si s’ha solucionat els conflictes
plantejats en les etapes anteriors.
 • Jove Adult. Intimitat davant d’aïllament (19-35 anys)
Afiliació i amor són els conceptes més importants, en funció de ells es
dona i es rep. Se estableixen relacions intenses amb la parella amb
objectius formals. El jova adult te que desenvolupar relacions intimes o
sofrir el sentiment d’aïllament.

• Mediana edat. Generatividad davant d’estancament (35-65 anys)

Es genera un necessitat en tres àmbits: laboral, necessitat de
reconeixement en l’entorn on es viu.

• Vellesa. Integritat davant de desesperació ( a partir de 65 anys)

Es tracta de poder donar-li sentit i coherència a les coses que s’han
realitzat fins el moment. Renuncia, es sent por davant del futur, es viuen
duels: parella, familiars, amics. O bé sabiduria per integrar i assimilar els
resultats de nostres realitzacions o raonaments davant la vida.

4. Processos d’adaptació social i situacions d’inadaptació.

Els processos d’adaptació es van formant quan l’infant es capaç de recollir

tot el que els seus sentits perceben i per altres banda, la societat li transmet
una sèrie de símbols, valors i costums pròpies del lloc on neix. L’infant va
descobrint i aprenent els comportaments dels demes, això ho farà amb els
membres de grup que son els agents socialitzadors: la família, els grups
d’iguals, l’escola, els mitjans de comunicació.

Inadaptació: Transgressió de les regles i normes socials establertes en la

societat o grup social al qual pertany l’individu. És una desviació del que es
considera normal o correcte.

S’han de tenir en compte per analitzar situacions d’inadaptació l’aspecte

psicosocial i l’ambient en que viu i es desenvolupa.

• Desmotivació o inadaptació.
Quan un individu es desenvolupa en un entorn social desfavorable pot
desenvolupar una conducta inadaptada amb respecte a les lleis i
normes.
Per comprendre una conducta inadaptada hem de tenir en compta:

o Relacions no adequades entre subjecte i entorn.

o Permanència prolongada d’aquestes relacions inadequades.
o La persona no pot transformar la seva realitat històrica a causa
d’una inadequada vivència i/o utilització de recursos personals
i socials de que disposa.

Tot això comporta:

o Una falta de participació activa i constructiva com subjecte

social.
o Dificultat per viure en societat.
o Pertinença a grups allunyats dels patrons de comportament
constructius i socialment acceptats per la societat.
 • El model de coerció de Paterson.
Paterson explica com es forma la conducta antisocial. Se desenvolupa 4
etapes:
Família: La educació no es adequada i el nen percep que les conductes
negatives ( plorar, trencar objectes...) li resulten beneficioses, li
permeten escapar de situacions desfavorables. El nen o nena aprèn a
manipular a la seva família.
Escola: Si les pautes familiars n han quedat ben interioritzades, l’infant
té mancances d’habilitats d’interacció valides per les noves situacions. Si
ha evitat realitzar tasques difícils li resultarà difícil desenvolupar tasques
acadèmiques.
Aprenentatge amb els iguals desviats: Quan es sent exclòs per els
companys i visqui el fracàs acadèmic buscarà relacionar-se amb els
companys que siguin semblants a ell.
Adult: Manifesten dificultats per adquirir diferents habilitats i
aprenentatges per aconseguir una feina estable.

Paterson posa molt d’èmfasis en les experiències disciplinaries dins de la

família per impedir aquest procés. L’adquisició de normes en la infància
afavorirà el desenvolupament positiu.

• Influenciabilitat, marginació i delinqüència.

En la societat hi ha molt factor que propicien conductes inadaptades, no
totes relacionades amb las famílies desprotegides i marginades. Els
adolescents que viuen en zones marginals i que no disposen de la
formació adequada disposen de massa temps d’oci. Durant aquest
temps tenen més oportunitats de relacionar-se amb el delit, el robatori,
la droga i d’altres conductes delictives.

5. Les emocions

L’emoció: Estat afectiu o reacció subjectiva a l’ambient, acompanyada de

canvis orgànics d’origen innat, influïda per l’experiència i tenen una funció
adaptativa.
Els sentiments: Estats afectius complexes, estables, de més duració i menys
intens que les emocions.

5.1 Els estímuls i manifestació de les emocions.

Les emocions no es poden controlar ja que sorgeixen davant d’un estímul.

Els estímuls que provoquen les emocions poden ser extern o interns.

Els externs, Son els que provenen de l’ambient o del mon exterior, els
quals els reacciona amb por, alegria i ira.
Els interns, son aquells que es produeixen a nivell cognitiu, quan
s’imagina alguna situació agradable o desagradable.
5.2. Emoció i agressivitat.

La ira es una emoció que es pot disparar de forma automàtica en

determinades situacions. Quan una emoció negativa arriba a tenir un cert
grau d’intensitat normalment apareix l’agressivitat.
En moltes ocasions, la conducta agressiva es l’únic medi del nens i joves
que no tenen habilitats adequades per controlar l’ira i la frustració.
Els infants que han sigut víctimes de violència poden tenir dificultats en les
seves relacions amb els demes. Els sentiment d’odi, ira poden marcar la
seva personalitat i dificultar e control del seu propi comportament.
Per els infants que viuen en una ambient de violència o d’inestabilitat
familiar, es molt important formar relacions socials adequades i obtenir dels
demes allò que els hi manca en la seva pròpia família.

6. La motivació.

És la causa o raó que mou a una persona a actuar de determinada manera.

Per Bandura, la conducta està reglada per les seves conseqüències (premis
o càstigs).
Part del fracàs escolar es degut a la desmotivació que a vegades no ha estat
ben reconduïda.
Perquè un persona canviï es necessari que hi hagi un equilibri entre el
malestar del present i l’esperança de millorar en un futur.

6.1. Teories de la motivació. Piràmide de Maslow

Segons Maslow, totes les persones tenen necessitats. La necessitat es la

font de la motivació.

Les persones satisfan les seves necessitat en ordre ascendent, de les més
immadures a les més madures.
• Necessitats bàsiques: necessitats fisiològiques: gana, set, son..
• Necessitat de seguretat: necessitat de sentir-se segur davant de
situacions de perill.
• Necessitat d’afiliació: amor i afecte, amistats, relacions amb altres,
pertinença a un grup...
• Necessitats d’estima: respecte i estima Pe una part autoestima i per
altres respecte i estima per part dels demes.
• Necessitat d’autorealització: necessitat d’autosatisfacció, de les
tendències potencials de la persona, per crear, per l’art, la musica...

7. Les actituds.

Es la tendència a comportar-se d’una manera determinada, són una de les

peces claus que forma la conducta humana, s’aprenen convivint, intervenen
tant factors individuals, com socials.

7.1. Components de les actituds.

Les actituds estan formades per 3 components:

• El cognoscitiu: allò que se sap a partir de les pròpies creences, valors,
experiències, idees, opinions...
• Afectiu: allò que se sent cap a alguna cosa.
• Conductual: allò que es creu que es faria davant alguna situació.

Quan aquests 3 elements es contradeien s’anomena dissonància cognitiva.

7.2. El canvi d’actituds.

Les actitud son força estables. Es poden canviar però es molt complicat.
Existeixen moltes teories que intentar explicar els canvis d’actituds:

• Teoria de la dissonància cognitiva.

Festinger, sosté que la dissonància cognitiva genera un estat de tensió,
per això es busca un cert equilibri.
o Canviar la conducta concreta.
o Canviar creences.
o Afegir una de nova que porti a l’equilibri.
• Teoria de la Gestalt.
Salomon Asch diu que la persona es transforma en funció del seu entorn
social. Els demes tenen una gran influencia en el canvi de les actituds.

• Teoria de l’aprenentatge social:

Bandura, diu que es pot canviar d’actitud en funció de l’observació del
resultat e ka conducta d’altres, que si es veu que altres persones reben
càstigs o premis segons una determina actitud, s’aprèn per observació
allò que es vol aconseguir.

• Importància del grup.

Lewin, la formació i el canvi d’actituds depèn principalment de les
normes i del grup de que es forma part.