PROJETE DE TREBALL ELS NOSTRES AMICS ELS ANIMALS

PROGRAMACI

TASCA 1 Objectiu Activitats

QUE SABEM DELS ANIMALS?

Arreplegar els coneixements previs de lalumnat. Treball en grup cooperatiu. Posada en com. Cada grup elabora un resum amb els coneixements previs. El portaveu de cada grup exposa el resum del seu grup. En la pissarra sescriuen les conclusions de cada grup.* Cada membre del grup cpia les conclusions al seu quadern.* Una sessi. Lingstica. Conversar o dialogar segons les pautes donades i adoptar decisions. Escoltar seguint unes pautes Social i ciutadana. Utilitzar habilitats socials per a comunicar-se i conversar. Ha participat tot lalumnat. Lalumne/a t al seu quadern les conclusions de la posada en com. Sha treballat en un to de veu adequat. Shan respectat els temps donats.

Metodologa

Temporalitzaci

Competncies

Indicadors davaluaci o dxit

*Escriptura compartida. No sutilitzen materials de consulta.

ELS NOSTRES AMICS ELS ANIMALS

Que sabem dels animals?

Que naixen creixen i moren. Tenen tres funcions, nuctricin, relaci i reproducci Classificacions: Hi ha dos grans grups: Vertebrats : mamfers, aus, peixos, amfibis i rptils

Invertebrats

Segons la seua alimentaci : Carnvors Herbvors Omnvors

Segons el nombre de cllules Unicellulars Pluricellulars

No fabriquen el seu aliment Es desplacen i sadapten al medi

TASCA 2 Objectius

QUE VOLEM SABER DELS ANIMALS

Arreplegar les curiositats i preguntes de lalumnat. Treball en grup coperatiu. Posada en com. Cada grup elabora un resum de totes les preguntes del seu equip. El portaveu de cada grup exposa el resum del seu grup. En la pissarra sescriuen les preguntes de cada grup.* Cada membre del grup cpia les preguntes de tots els grups al seu quadern.* Dues sessions. Lingstica. Conversar o dialogar segons les pautes donades i adoptar decisions. Escoltar seguint unes pautes. Social i ciutadana. Utilitzar habilitats socials per a comunicar-se i conversar.

Activitats

Metodologa

Temporalitzaci

Competncies

Indicadors davaluaci o dxit

Ha participat tot lalumnat. Lalumne/a t en el seu quadern les preguntes reflectides de la posada en com. Sha treballat en un to de veu adequat. Shan respectat els temps donats.

*Escriptura compartida. No sutilitzen materials de consulta.

Que volem saber dels animals?

Per qu moren? Per qu sn vivpars o ovpars? Com naixen sense mitjans? Com marquen el territori? Com juguen? Com aprenen a defendres? Quan se separen dels pares o progenitors? Com aprenen a fer les coses? Volem saber tot sobre els animals prehistrics Com sn de grans? Si poden ser domstics Si tots poden assentar-se Si tots poden crrer Si tots poden nadar Per qu tenen tants fills? Per qu no els agrada laigua als gats? Pro qu tenen alguns la llengua tan llarga? Precedents dels animals prehistrics Per qu volen les aus? Per qu algunes serps porten ver? Per qu els ornitorincs posen ous? Per qu el dof, s mamfer? Com creixen? Com fan les funcions vitals? Com i quan apareixen els animals? Per qu hi ha dos grups? Per qu alguns no volen? Pro qu alguns no poden desplaar-se? Qu mengen? Per qu alguns sn perillosos?

TASCA 3 Objectius

ELABORACI DHIPTESIS

Contestar hipotticament els preguntes fetes en la tasca 2 Predir les respostes de les preguntes fetes en la tasca 2. Treball en grup cooperatiu. Posada en com. Cada grup elabora les respostes de les preguntes fetes. El portaveu de cada grup exposa el resum elaborat per el seu grup. En la pissarra sescriuen la sntesi de les respostes de cada grup.* Cada membre del grup cpia al seu quadern, les preguntes i respostes elaborades per tots els grups.*

Activitats

Metodologa

Temporalitzaci

Dues sessions. Aprendre a aprendre. Relacionar la informaci disponible amb els coneixements previs per tal de contestar preguntes. Lingstica. Generar idees hiptesi, suposats i interrogants. Raonar i argumentar les respostes Social i ciutadana. Respectar el torn de paraula. Parlar en un to de veu adequat

Competncies

Indicadors davaluaci o dxit

Els membres de cada grup, contesten hipotticamente a les preguntes de la tasaca n 2. Lalumnat argumenta i raona coherentment les respostes a les preguntes fetes. Ha participat tot lalumnat. Lalumne/a t al seu quadern les respostes hipottiques a les preguntes fetes en la tasca 2 Sha treballat en un to de veu adequat. Shan respectat els temps daus.

*Escriptura compartida No sutilitzen materials de consulta

ELEABORACI DHIPTESIS

Per qu moren? Perqu acaba el seu cicle de vida. Perqu tots els ssers vius, naixen, creixen i moren.

Per qu son vivpars o ovpars? Perqu alguns naixen del ventre de la mare i altres dous.

Com neixen sense mitjans? Perqu tenen el cos adaptat per a fer-ho

Com marquen el territori? Refregant-se contra un arbre, amb la seua olor, fent pis...

Com juguen? Juguen barallant-se amb els seus germans, es mosseguen sarrapen

Com aprenen a defensar-se? Jugant amb els seus germans de xicotets i amb els seus progenitors.

Quan s separen dels pares o progenitors? Quan sn adults i estan preparats per a la vida.

Com aprenen a fer els coses? Imitant els pares.

Com son de grans? Hi ha animals molt xicotets (unicellulars) i altres molt grans com la balena blava.

Poden ser domstics? Alguns no poden ser domstics

Si tothom pot seure? Alguns no

Tots poden crrer? Alguns no.

Tots poden nadar? Alguns no.

Per qu tenen tants fills Com ms xicotets, ms fills tenen, servixen daliment dels depredadors que solen ser ma grans.

Per qu no els agrada l'aigua als gats? Perqu li tenen allrgia, perqu sn aix, perqu Du els ha fet aix

Per qu tenen alguns la llengua tan llarga? Per a beure i per a alimentar-se. s una adaptaci al medi.

Precedents dels animals prehistrics? Volem saber tot sobre els animals prehistrics.

Per qu volen els aus? Perqu tenen ales.

Per qu algunes serps porten ver? Per a defendres i per a matar.

Per qu els ornitorincs posen ous? Perqu s un animal de transici entre les aus i els mamfers.

Per qu el dof s mamfer? Perqu t pulmons per a respirar i a ms mama de xicotet. s un mamfer aqutic.

Com creixen? Creixen perqu salimenten. Canvien de forma i grandria al llarg de la seua vida.

Com fan les funcions vitals? Alimentant-se, creixent i reproduint-se.

Com i quan apareixen els animals? Apareixen en laigua fa molts milions danys.

Per qu hi ha dos grups? Perqu tots no sn iguals, uns tenen columna vertebral i altres no. s una forma de classificar-los.

Per qu alguns no volen? Perqu el seu cos no est adaptat per a fer-ho.

Per qu alguns no poden desplaar-se? Perqu no tenen potes ni ales

Qu mengen? Alguns mengen herba, altres mengen carn i altres mengen de tot.

Per qu alguns son perillosos? Perqu sn depredadors i salvatges.

Com s classifiquen els animals invertebrats?

TASCA 4

FONTS DINFORMACI

Objectius

Arreplegar distintes fonts dinformaci que proposa lalumnat per al treball dinvestigaci.

Activitats

Posada en com.

Metodologa

En la pissarra sescriu aquelles fonts dinformaci indicades per lalumnat.* Cada membre del grup cpia les fonts dinformaci al seu quadern. *

Temporalitzaci

Una sessi.

Competncies

Lingstica. Conversar o dialogar segons les pautes donades i adoptar decisions. Escoltar seguint unes pautes Social i ciutadana. Respectar el torn de paraula. Parlar en un to de veu adequat

Indicadors davaluaci o dxit

Se ha respetat el torn de paraula. Ha participat la la major part de lalumnat. L alumne/a t al seu quadern les fonts dinformaci que pot utilizar en el treball.

*Escriptura compartida No sutilitzen materials de consulta

TREBALL DINVESTIGACI

TASCA 5

TREBALL D INVESTIGACI

Objectius

Consultar en distintes fonts les caracterstiques dels animals vertebrats, i les dels invertebrats. Realitzar clasificacions danimals. Donar pautes per a observar i comparar les caracterstiques de cada grup danimals. Realitzar generalitzacions. Seleccionar informacin. Traduir informaci del castell al valenci. Consensuar la informaci que cada grup aporta a la resta dels grups.

Activitats

Es repartix el treball en grups cooperatius. Busca dinformaci en laula dinformtica i en el material de laula per part de cada grup. Visionat de les pel.lcules. (En gran grup) Posades en com: - Realitzaci de generalitzacions. - Resum i conclusions consensuades de la investigaci de cada grup.

Metodologa

Cada grup investiga un apartat del Projecte. Dos grups investiguen sobre la classificaci i caracterstiques dels animals vertebrats, altres dos en els invertebrats i un altre grup investiga les curiositats que van trobant. Es fa una posada en com el portaveu de cada grup exposa el treball del seu grup. En la pissarra sanoten les dites exposicions, ordenant i completant la informaci amb altres grups. Cada membre del grup escriu al seu quadern lexposici de tots els grups. Una vegada shan descrit les caracterstiques especfiques de cada grup danimals, es fa una posada en com per a realitzar una generalitzaci de les caracterstiques comunes a diversos grups danimals.

Temporalitzaci

Cinc sessions dinvestigaci. Dues sessions de posada en com.

Interacci amb el medi fsic. Conixer les caracterstiques classificacions.

Aprendre a aprendre. Seleccionar informacin, organitzar-la Competncies

de cada grup danimals i fer

Iniciativa i autonoma personal. Repartir responsabilitats. Prendre decisions Lingstica. Expressar-se amb claredat a lhora de fer un resum oral dun text. Escriure el resum de tot el projecte fent un llibret. Manejar distintes fonts dinformaci: llibres de text, enciclopdies, Internet, revistes, peridics, etc. Social i ciutadana. Consensuar la selecci dinformaci. Realitzar votaci en cas de no acord. Tractament de la informacin i competencia digital. Manejar buscadors per a trobar informaci. Utilitzar traductors. Buscar i visionar pel.lcules i reportatges sobre animals. Matemtica. Fer un grfic. Interpretar el grfic i traure conclusion del maeix.

Lalumnat classifica distints animals atenent a les seues caracterstiques, raonat les seues respostes. Els alumnes trauen caracterstiques comunes de diversos grups danimals (generalitzaci). Enumera les caracterstiques generals dels vertebrat i invertebrats, i aporta exemples. Indicadors davaluaci o dxit Esmenta les cada una. Sha respectat el torn de paraula. Shan respectat les normes en laula dinformtica. Sha tret i seleccionat la informaci per part de tots els membres de cada grup. Sha consenssuat la informaci que sha de compartir amb la resta de grups. Ha participat tot lalumnat. Lalumne/a t al seu quadern la classificaci i les caracterstiques de cada grup danimals aix com les caracterstiques comunes a diferents grups i les curiositats tretes de la busca dinformaci. Sha controlat i arreplegat el material empleat. classes de vertebrats i invertebrats, coneix les caracterstiques i reconeix exemples de

*Escrpitura compartida. Shan utilitzat diferentes materials: llibre de text, llibres de la biblioteca, revistes i llibres aportats per lalumnat i la professora, internet, vdeos, sha utilitzat buscadors com el google i traductors tics, diccionaris i vocabularis, ja que part de la informaci lhem trobat en castell.

MAMFERS Tenen el cos cobert de pl Tenen quatre potes Mamen de xicotets Sn vivipars (naixen del ventre de la mare) Tenen sang calenta Respiren per pulmons La majoria t dents i llavis

LES AUS
Tenen el cos cobert de plomes. Tenen bec i no tenen dents. Tenen quatre extremitats, dos sn ales i les altres dos sn potes. Respiren per pulmons. Tenen la sang calenta. Es reproduxen per ous. Tenen fecundaci interna.

ELS PEIXOS Tenen el cos cobert descates Respiren per brnquies Es reproduxen per ous Tenen aletes per a nadar Viuen en laigua

RPTILS Tenen el cos cobert descates Respiren per pulmons Tenen sang freda Repten Sn ovipars

ELS AMFIBIS
Tenen la pell nua i humida. Tenen quatre extremitats en forma de potes. Alguns experimenten metamorfosi Sn de sang freda. Sn ovipars. Tenen fecundaci externa

CLASSIFICACI DELS ARTRPODES

INSECTES, CRUSTACIS,ARCNICS, MIRIPODES

INSECTES
El seu cos es dividix en tres parts: cap, trax i abdomen Tenen sis potes i dues antenes Alguns tenen ales Exemple labella

CRUSTACIS
El seu cos es dividix en dues parts: cefalotrax i abdomen Tenen dues antenes i la majoria tenen dues potes La majoria son aqutics Tenen respiraci branquial El seu cos est protegit per una closca Exemple el cranc

MIRIAPDES
El seu cos est dividit en segments Tenen cap i tronc format per anells Tenen mes de deu potes i dues antenes Exemple: lescalopendra

ARCNIDS
El seu cos esta dividit en dues parts: cefalotrax que inclou el cap i el trax i labdomen tenen huit potes Exemples: larnya i lescorpi

MOL.LUSCS
Cos bla i musculs La majoria son aqutics Alguns tenen protecci externa com el caragol o les clotxines La majoria son comestibles

Classificaci:
BIVALVES GASTERPODES CEFALPODES

EQUINODERMS
Sn marins El seu cos te un sistema radial Estan coberts per una protecci formada per peces dures Es desplacen pel fons del mar lentament Alguns tenen gran poder de regeneraci Exemples : eri de mar i lestrela de mar

CUCS
El seu cos es bla i allargat Poden ser terrestres i aqutics Alguns sn parasits CLASSIFICACI: ANL.LIDS. Cucs cilindreics i segmentats, cos tou i dividit en anells. Exemple el cuc de terra

NEMATODES.Cucs cilindrics no segmentats. Cucs intenstinals

PLATIHELMINTS. Cucs amb cos pla i forma plana. Exem. La solitaria

CELENTERATS
Cos tou en forma de sac, llevat del corals que tenen una conquilla Irriten la pell La majoria sn aqutics El corals i les anemones estan apegats a les roques

Exemples:

Meduses, corals, hidres i anemones

PORIFERS
Enganxats a les roques Forma de saca am porus Reproducci per partici Aqutics Salimenten de sustancies que filtren de laigua Exemples: les esponjes de mar

CARACTERSTIQUES DELS ANIMALS INVERTEBRATS Com tots els ssers vius, naixen, creixen i moren Fan les tres funcions vitals, : nutrici, relaci i reproducci No fabriquen el seu propi aliment No tenen esquelet intern Sn el grup mes nombrs de tots el animals

COSES CURIOSES
Hi ha animals en perill dextinci com: lguila reial, la balena blava, el tigre de Bengala, el gorilla desquena platejada, ls , ls formiguer, el linx ibric, el diable de Tasmaniana, la rata penada

DIABLE DE TASMANIANA
s un marsupial en perill dextinci. s un mamfer carnvor. Shan extingit un 60% a causa dun cncer de pell que afecta el coll el que impedix que puguen alimentar-se. Est en lanomenada llista roja.

TURRITOPSIS NUTRCULA
Turritopsis nutricula s un hidrozoario que vaig poder revertir a la immaduresa sexual (estat de plip) desprs darribar a la maduresa sexual. s lnic metazoario capa de tornar completament a la immaduresa sexual en estat colonial desprs dhaver aconseguit la maduresa sexual en un estat solitari. Ho aconseguix a travs del procs de desenrotllament cellular de transdiferenciaci. Este cicle pot repetir-se indefinidament el que la fa un ser biolgicament immortal. No est clar si les cllules mare ests involucrades en la seua immortalitat o no. Fins ara, hi ha pocs estudis acadmics sobre la Turritopsis nutricula. Estudiar el mecanisme de la immortalitat biolgica de Turritopsis nutricula possiblement provesca dinformaci per a trobar la immortalitat biolgica per als sers humans.

LES ABELLES
Sn animals invertebrats pertanyents al grup dels artrpodes (insectes). Tot el que produeixen les abelles s molt beneficis i utilitzat per lsser hum: la mel, el pol.len, galea reial, cera. Les ce.les de les bresques de les abelles tenen forma exagonal. Aquesta forma permet tindre en la mateixa superficie, major quantitat de cel.les que qualsevol altra (triangular, quadrada, circular).Aix poden criar ms larves i emmagatzenar i classificar millor els sus aliments. Sn insectes molt organitzats. Hi ha abelles guardianes del rusc, altres recol.lectores de pol.len, altres de nctar. La reina es laberlla de major grandria i noms posa ous. Sol viure uns cinc anys. Els abellots esta per fecundar a la reina. Quan aix passa, els tiren fora del rusc i moren

Son animals protegits.

TASCA 6
Objectiu

REALITZACI DUN GRFIC

Interpretar un grfic circular. Traure les dades del grfic i representar-lo en barres. Traure conclusions del grfic.

Activitats

Treball individual. Posada en com.

Sextrauen les dades dun grfic circular que trobem en un dels llibres de consulta del projecte. Sintrodux el concepte de tant per cent. Es realitza un grfic de barres amb les dades. En la pissarra sescriuen les conclusions del alumnat.* Cada alumne de la classe cpia les conclusions al seu quadern.* Una sessi.

Metodologa

Temporalitzaci Competncies

Matemtica. Fer un grfic. Interpretar el grfic i traure conclusion del maeix.

Indicadors davaluaci o dxit

Cada alumne realitza el grfic de barres al seu quadern. Els alumnes deduxen les conclusions del grfic realitzat. Ha participat tot lalumnat. Lalumne/a t al seu quadern les conclusions de la posada en com. Lalumnat ala la m i repecta el torn de paraula. Sha treballat en un to de veu adequat. Shan respectat els temps donats. Sha controlat i arreplegat el material empleat.

*Escrpitura compartida. Material: grfic circular trobat en un dels llibres dut a laula.

Conclusions del grfic

Hi ha ms animals en el grup dels artrpodes, perqu es reproduexen molt. Com ms xicotet s un animal, menor s el seu cicle de vida i major es la seva reproducci. s el grup ms nombrs perqu sn l'aliment de molts animals de la resta dels grups.

TASCA 8

REALITZACI DUN MURAL

Objectius

Reflectir en un mural el treball realitzat i la sua informaci. Distribuir lespai del mural. Organitzar el repartiment de funcions.

Activitats

Oredenar, organitzar i escriure en el mural, tot el procs del projecte i les seues conclusions.

Metodologa

Un membre de cada grup reflectix en el mural la part corresponent al seu treball.

Temporalitzaci

Una sessi.

Competncies

Lingstica. Utilitzar la comunicaci per a resoldre conflictes i problemes. Iniciativa y auotnomia personal. Repartir responsabilitats. Organitzar-se el treball Cultural i artstica. Utilitzar un mural com a recurs dexpressi i llenguatge artstic. Organitzar lespai per a distribuir els diversos elements del treball. Fer funcionar la iniciativa, la imaginaci i la creativitat per a expressar-se per mitj de codis artstics.

Indicadors davaluaci o dxit

Lalumnat sha distribut b lespai dedicat a cada apartat del treball. Sha aconseguit una presentaci neta. El mural reflectix tots els aspectes del projecte i proporciona una bona informaci. Lalumnat sha distribut correctament les tasques.

TASCA 7

REFLEXI DEL TREBALL

Objectius

Contrastar els coneixements previs i els adquirits durant el projecte Contrastar les hiptesis. Reflexionar sobre el treball realitzat: que sha fet? Que hem aprs? Que problemes hem tingut? Com els hem resolt?

Activitats

La professora fa les preguntes en gran grup i les escriu en la pissarra Treball en grups cooperatius Posada en com Cada grup elabora les respostes de les preguntes fetes per la mestra. El portaveu de cada grup exposa el resum elaborat per el seu grup En la pissarra sescriu la sntesi de les respostes de cada grup.* Cada membre del grup cpia al seu quadern, les preguntes i respostes elaborades per tots els grups.*

Metodologa

Temporalitzaci

Una sessi

Competncies

Lingstica. Escoltar altres persones i tindre en compte les opinions diferents amb sensibilitat i esperit crtic Social i ciutadana. Realitzar votaci en cas de no acord. Respectar el torn de paraula. Els alumnes contrasten els coneixements adquirits i les hiptesis realitzades en el treball Els alumnes avaluen els seus coneixements i el seu comportament en el grup al llarg del treball. Participa tot lalumnat. Lalumne/a t al seu quadern les conclusions de la posada en com Lalumnat ala la m i repecta el torn de paraula Sha treballat en un to de veu adequat . Shan respectat els temps donats Sha controlat i arreplegat el material empleat

Indicadors davaluaci o dxit

Qu hem fet? Hem tradut textos del castell al valenci Hem fet un grfic i ho hem interpretat Hem fet una exposici en valenci del treball, als alumnes de sis. Hem classificat els animals des de distints punts de vista. Hem fet un mural que reflectix el nostre treball Hem fet un llibre cada membre del grup. Hem seleccionat informaci Hem treballat en grups cooperatius Hem fet posades en com desprs dhaver treballat en grup Hem fet esquemes. Hem aprs ms valenci Hem intentat parlar en veu baixa Hem resolt algun problema.

Que hem aprs en este projecte de treball? Hem aprs a treballar junts en grup Les caracterstiques dels animals vertebrats i a clasisficar-los Les caracterstiques dels animals invertebrats i a fer la seua classificaci. Hem aprs a buscar informaci. Hem aprs a consensuar Aprenem a fer esquemes Hem aprs a resoldre problemas

Com ha sigut la meua relaci amb la resta del grup? Regular. A vegades b i altres mal Ha sigut bona i molt divertida

Que problemes hem tingut? Que a vegades algunes persones no treballen i parlen molt Que una persona del grup no feia res Ens ha costat consensuar el que volem posar. Ens costava posar-nos dacord No hem tingut problemas Que algunes persones del grup manaven molt incls deures per a casa i sn per a fer-los en classe

Com hem resolt els problemes? Repartint-se el treball No els hem resolt Donant-li a eixa persona la secci del treball que ms li agradava. Ens posvem dacord votant els que ms ens agradava

TASCA 9

EXPOSICI ORAL DEL PROJECTE AL GRUP DE SIS

Objectiu

Exposar oralment i en valenci el treball davant de un altre grup del centre. Perdre la timidesa. Distribuir lexposici ordenadament. Fer esquemes que ajuden en les intervencions. Consensuar les intervencions.

Activitats

Preparaci de lexposici en classe. Ordre dintervenci dels grups. Cada grup acorda que part exposar cada un dels seus membres. Intervenci en el grup de sis. Es prepara lexposici en classe. La professora indica lorde dintervenci dels grups. Els grups coperatius preparen la seua intervenci El treball sexposa oralment en la classe de sis. Dues sesiones Lingstica. Utilitzar el vocabulari i els recursos del llenguatge per a fer el resum oral dun text amb la finalitat de parlar be en pblic. Apreciar lexistncia i la importncia de lidioma valenci com a llengua prpia de la Comunitat Valenciana. Social i ciutadana. Parlar en un to de veu adequat. Utilitzar habilitats socials per a comunicar-se Iniciativa i autonomia personal. Organitzar-se el treball. Prendre decisions.

Metodologa

Temporalitzaci

Competncies

Indicadors davaluaci o dxit

Cada alumne/a exposa la seua part del treball. Cada alumne/a ha fet un xicotet esquema per a la seua exposci Ho fa en valenci, vocalitzant i sense llegir. Es recolza en lesquema que porta.