Document Base Per A Un Pacte Social Per L'educació

1
DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI

Document inicial
DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012
DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI
EIXOS I NIVELLS DEL PACTE 1. INTRODUCCI.....................................................................pg. 5 2. EL PACTE SOCIAL PER LEDUCACI A LES ILLES BALEARS pg.10 2.1 Alguns trets distintius del sistema educatiu de les Illes Balears. Suficincia del sistema educatiu de les Illes Balears. Avaluaci del sistema educatiu Estabilitat del sistema educatiu. Indicadors socioculturals. Desescolaritzaci preco. Fracs escolar. Funcionament dels centres Estructura de la xarxa de centres educatius de les Illes Balears, segons la titularitat. Immigraci escolar. Expectatives familiars i valoraci social de leducaci Formaci en llenges estrangeres Ensenyaments no obligatoris. O Educaci infantil O Batxillerat O Formaci professional O Formaci al llarg de la vida Transicions entre les diferents etapes educatives
2.2
ELS NIVELLS DEL PACTE.......................................pg. 37
2.3 ELS EIXOS DEL PACTE SOCIAL PER LEDUCACI A LES ILLES BALEARS..............................................................pg. 37 2.3.1 Els fonaments del pacte 2.3.2 Condicions prvies per al pacte 2.3.3 Un marc estable, objectiu final del pacte. 2.3.4 Els punts bsics del pacte social per leducaci a les Illes Balears. 3 EXCELLNCIA.................................................................pg. 43 3.1 3.2 3.3 Lxit escolar, objectiu prioritari Reducci de labandonament escolar La gesti dels centres escolars: lautonomia de centre
3.3.1 Elements que configuren lautonomia de centre 3.3.2 Seguiment i avaluaci 3.3.3 LAdministraci educativa i lautonomia dels centres pblics 3.4 3.5 La concreci dels currculums Rgim lingstic dels sistema educatiu de les Illes Balears
3.6 La convivncia escolar, factor de qualitat del sistema educatiu 3.7 El professorat, propulsor de la millora del sistema educatiu 3.7.1 Reconeixement social 3.7.2 Formaci permanent per a la innovaci educativa 3.7.3 Salut laboral 3.7.4 Estabilitat dins els centres i mobilitat 3.7.5 Renovaci de plantilles i quotes 3.7.6 Promoci professional 3.7.7 Homologaci del professorat de centres privats concertats 3.7.8 Funci pblica docent a les Illes Balears 3.8 3.9 La innovaci i la recerca, factors de qualitat i dexcellncia Lavaluaci, element imprescindible de la millora contnua
3
3.10
La reflexi sobre lAdministraci educativa
4 EQUITAT............................................................................. pg. 69 4.1 Els recursos necessaris. 4.2 La diversitat dels alumnes. Propostes de tractament. 4.2.1. Principis datenci a la diversitat 4.2.2. Atenci a lalumnat amb necessitats educatives especials 4.2.3. Immigraci escolar 4.2.4. Atenci educativa a la diversitat en general 4.2.5. Alumnes amb altes capacitats 4.2.6. Professorat 4.2.7. Coordinaci entre equips i serveis 4.2.8. La inspecci educativa 4.2.9. Lorientaci i la tutoria 4.3 Lescolaritzaci. 4.4 Estructura de la xarxa de centres educatius de les Illes Balears, segons la titularitat. 5 COMPROMS....................................................................... pg 79 5.1 5.2 5.3 El comproms famlia-escola Lesfor compartit de la comunitat educativa La implicaci de lalumnat
5.4 Els centres educatius i les necessitats dhoraris i de servei de les famlies 5.5 Horari, jornada i calendari escolar 5.6 La coresponsabilitat de les administracions locals amb leducaci 5.7 La implicaci dels agents socials i dels mitjans de comunicaci
1. INTRODUCCI El valor que la societat ha donat a l'educaci com a factor de millora social, econmica i cultural ha variat amb el temps. Actualment, el reconeixement general de l'educaci com a factor de millora de la societat i del paper fonamental que t la instituci escolar ha fet que es deleguin en aquesta cada cop ms responsabilitats. Aquesta derivaci de les responsabilitats educatives pot arribar a una indiferncia o allunyament de lescola per part del corpus social. Per evitar-ho, tots els agents (comunitat educativa, societat en general) shi han de comprometre. Leducaci s una eina bsica i imprescindible per a la construcci duna societat cohesionada, democrtica i prspera, i per aix esdev una necessitat i una responsabilitat social. Els objectius educatius sn objecte dordre i de naturalesa social. Lassoliment dels propsits formatius, axiolgics i tecnolgics de leducaci afecta no tan sols els components del que sen diu tradicionalment la comunitat educativa (alumnat, famlies i professorat), sin que implica tamb les administracions i tot lenteixinat social, des de les forces poltiques i sindicals fins a la ciutadania. En aquest context, la instituci escolar (el nucli i la ra de ser de la qual sn els alumnes) esdev, juntament amb les famlies, lespai central de la formaci integral de les persones, i el centre escolar s un dels principals referents educatius i socials. Leducaci, des duna perspectiva dequitat i dexcellncia, afecta mbits diversos: el directament educatiu, el social, leconmic i el cultural, i aquesta afectaci planteja exigncies diverses: Educatives: Millorar el rendiment escolar en les etapes obligatries, incentivar la continutat a etapes posteriors, dotar de competncies lalumnat per a la inserci en la societat del coneixement i aprofundir en la formaci al llarg de tota la vida. Socials: Compensar desigualtats socioeconmiques i culturals de la poblaci en el si del sistema educatiu (igualtat doportunitats).
Afavorir la cohesi social en tant que vinculaci dels membres d'un collectiu (ciutadans de les Illes Balears) entre ells mateixos i com a grup. Econmiques: Millorar la qualificaci educativa i professional dels ciutadans de les Illes Balears a fi que augmenti la seva competitivitat per desenvolupar-se amb xit en una societat cada cop ms afectada per la tecnificaci i per leconomia global. Fomentar la millora en la percepci de la formaci professional per part dels estudiants, de les famlies, del mn empresarial i de la societat en general. Culturals: Aportar elements rellevants per a la construcci dun univers cultural en el qual la llengua i la cultura prpies de les nostres Illes siguin part essencial del patrimoni personal i collectiu, i fer-ho amb la compatibilitat de pertinena a un marc estatal i a la dimensi europea. Territorials: Tenir ben present que territori, des de la perspectiva despecificitat que caracteritza la plurinsularitat i des del punt de vista patrimonial (ambiental, administratiu, sociocultural, de desenvolupament...), exigeix el desplegament dunes actituds i duns valors concrets relacionats amb la conservaci i laprofitament dels recursos al servei de la societat. Cviques: Dotar dexperincies i de reflexions lalumnat per tal de formar ciutadans lliures, crtics i compromesos amb els principis democrtics, tics i solidaris. El comproms institucional per aconseguir propsits com els exposats suposa plantejar reformes estructurals en el sistema educatiu, tant a les Illes Balears com en lmbit estatal. A fi que tals reformes siguin efectives, s imprescindible dur a terme en parallel un seguit de microreformes que permetin als centres escolars, al professorat i, en general, a la comunitat educativa, unes intervencions a
6
curt i mitj termini coherents amb els propsits generals de millora educativa. Es tracta de dur endavant actuacions especfiques per redrear el dia a dia dels centres educatius; la micropoltica educativa sha de fixar en coses concretes i ha de defugir el sectarisme partidista, la burocratitzaci curricular o les accions de maquillatge educatiu. Aquestes actuacions, per donar bons resultats, shan dinserir en poltiques de modificaci parcial del model econmic de les Illes Balears que permetin diversificar l'economia i evitar la dependncia d'uns pocs sectors, amb la promoci dindstries noves lligades al coneixement, a la innovaci i, tamb i principalment, amb el repte doferir una major qualitat en aquells en qu ja es destaca, amb productes nous, amb iniciatives innovadores. Aix, els esforos de lAdministraci tendran sentit. Lesfor dels sectors socials i de la ciutadania haur dadrear-se a un canvi de valors respecte de leducaci en tots els mbits. El debat de leducaci s cada vegada ms un debat sobre leconomia, la societat i la cultura. El moment actual, caracteritzat per un estat de canvis continus i per una crisi econmica profunda, exigeix al sistema educatiu una capacitat dadaptaci per, amb el comproms de tots, assolir un ensenyament de qualitat, equitatiu i efica. El sistema educatiu, per ser efica, necessita tenir una srie de caracterstiques com sn: estabilitat, continutat i consolidaci. I el sistema educatiu de les Illes Balears presenta moltes mancances: una estabilitat que t condicionants poltics, legislatius, financers, demogrfics, pedaggics, etc.; una continutat que es veu massa afectada per les fluctuacions de governs de signe poltic diferent, i una consolidaci que no sassoleix (nhi ha prou de confrontar els histrics dels resultats, p. ex.). Sense afrontar aquests reptes ser una tasca insuperable la resoluci satisfactria dels problemes ms profunds que t plantejats leducaci a la societat de les Illes Balears. Les Illes Balears necessiten fer un esfor collectiu suplementari per resoldre la problemtica educativa real. Algunes de les mancances sn de fons o estructurals. Convindria deixar de banda els problemes derivats de lesbiaixament ideolgic, que sovint sn artificiosos i descassa consistncia i no tan sols no ajuden a resoldre les deficincies existents, sin que contribueixen a agreujar-les, quan no en sn la causa directa. Per tots els motius exposats, entre daltres, simposa la necessitat duna reflexi compartida sobre la realitat educativa de les Illes Balears, tan complexa, i un impuls per a la reforma del sistema balear que, a travs del comproms institucional, de les entitats i de les persones directament
7
o indirectament relacionades amb leducaci, sexpliciti en un acord que denominem PACTE SOCIAL PER LEDUCACI A LES ILLES BALEARS. Un acord que possibiliti una acci conjunta, sistemtica i gradual per a la soluci dun dels problemes ms grans a les Illes Balears: el dficit dxit i dexcellncia escolar del nostre alumnat i el que comporta: les conseqncies socials, econmiques i culturals que sen deriven, i sen derivaran en un futur proper. El pacte social per leducaci ha de posar les bases per a la definici i el desenvolupament operatiu de leducaci com a servei pblic, deixant de banda els grans debats sobre elements abstractes que no sn efectius; ha de possibilitar la presa de decisions sobre assumptes concrets, i sha de centrar a preocupar-se per les coses reals, a solucionar-les, a estabilitzarles, etc. El paper de les administracions pbliques ha de ser el de possibilitar la qualitat i leficcia del sistema educatiu per tal que aquest pugui donar una resposta adequada a les necessitats educatives i formatives de la ciutadania, amb la finalitat que les persones puguin desenvolupar-se des del punt de vista fsic, intellectual, social, tic i emocional i siguin capaces dintegrar-se i de progressar en mbits diversos. Amb aquesta intenci, el DOCUMENT BASE que la Conselleria dEducaci, Cultura i Universitats (CECU) presenta parteix duna diagnosi1 realista de lestat del nostre sistema educatiu i, prenent en consideraci les aportacions dels informes del Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB)2, del Dictamen sobre leficcia del sistema educatiu de les Illes Balears 7/2009 del Consell Econmic i Social (CES)3, del document
1
Les fonts consultades al llarg del document procedeixen destaments oficials: Conselleria dEducaci, Cultura i Universitats (Illes Balears): Institut dAvaluaci i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) i Servei dExplotaci de Dades dEducaci de les Illes Balears (SEDEIB). Ministeri dEducaci. Institut Nacional dEstadstica. Institut dEstadstica de les Illes Balears. Estudi TALIS (Teaching and Learning International Survey).
El Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) s l'organisme superior de consulta i de participaci dels sectors afectats en la programaci general de lensenyament no universitari. Els darrers anys el CEIB ha reunit totes les dades de cada curs escolar per emetre un informe del sistema educatiu de les Illes Balears, organitzades en dades generals, alumnat, centres, professorat i mesures urgents per a la millora del sistema educatiu. http://balearweb.net/ceib/informe_08_09/01_COMPLET_2008_2009.pdf)
2
El Consell Econmic i Social (CES) de les Illes Balears est definit a l'article 78 del nostre Estatut d'autonomia, on es diu que .."s l'rgan collegiat de participaci, estudi, deliberaci, assessorament i proposta en matria econmica i social". Lany 2009 va aprovar el Dictamen sobre leficcia del sistema educatiu a les Illes Balears, en el qual se fan una anlisi i propostes de millora entorn de tres aspectes principals: el sistema educatiu, la comunitat educativa (professorat, alumnat, famlies...) i els centres educatius. http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST16ZI46964&id=46964
elaborat en el frum on han participat professionals de reconegut prestigi de les Illes Balears: Frum de Reflexi Educativa: Ensenyament Pblic i Ensenyament Concertat (Frum)4, planteja un inventari (no exhaustiu, per considerable) de propostes per al dileg encaminat a posar les bases duna reforma necessria del sistema educatiu de les Illes Balears, a travs del debat, el consens i lacord. Tamb sinclouen propostes del document de la plataforma del cercle deconomia.5 El DOCUMENT BASE es planteja com un instrument de treball per a lanlisi i la discussi prvies a la plasmaci del PACTE, en el benents que caldr valorar totes les aportacions, estudiar-ne la viabilitat econmica, establir-ne el calendari daplicaci i dissenyar i posar en acci els mecanismes de control pertinents.
El Frum de reflexi es cre a instncies de la Conselleria dEducaci i Cultura de les Illes Balears amb el propsit danalitzar la realitat de lensenyament concertat i de lensenyament pblic a les Illes Balears. Fruit de la reflexi es feren 9 consideracions generals i 35 recomanacions i propostes. Debat i Conclusions. Frum de Reflexi Educativa: Ensenyament pblic Ensenyament concertat. Palma, 14 de mar de 2011 http://www.cerclemallorca.com/ultimas-entradas/2011/07/18/presentacion-plataforma-y-manifiesto-deeducacion/
5
2. EL PACTE SOCIAL PER LEDUCACI A LES ILLES BALEARS 2.1. Alguns trets distintius del sistema educatiu de les Illes Balears. Els indicadors principals de lestat de leducaci a les Illes Balears posen de manifest un seguit de deficincies que corroboren la percepci social generalitzada que sn necessries intervencions per resoldre una situaci complexa, que arrossega molt de temps de dficits de diversa ndole en un context social i econmic complicat, amb variacions contnues del marc jurdic educatiu i amb una mobilitat social molt activa i difcilment previsible. Alguns dels trets distintius que conv tenir presents sn els segents: Suficincia del sistema educatiu de les Illes Balears. La suficincia del sistema educatiu balear no s encara assolida del tot. Si b hi ha avenos importants pel que fa a infraestructures educatives, la realitat palesa que, duna banda, manquen centres educatius (hi ha centres modulars, s a dir, aules prefabricades), i de laltra, hi ha construccions en curs. Tamb sn molts els centres que es troben en fase o en espera de remodelaci, darranjaments o dampliacions i tenen lalumnat escolaritzat duna manera precria. La recepci de poblaci immigrant, especialment a la primera dcada daquest segle, explica una bona part daquesta situaci. Per aix, el desequilibri entre loferta i la demanda de places escolars i/o les deficincies en infraestructures educatives sn reptes no resolts del tot i sha de continuar treballant per resoldrels amb laplicaci de criteris de flexibilitat i innovadors. Pel que fa al professorat (principal recurs hum) del sector pblic, s pals que el percentatge de personal inter resulta excessiu enfront dels funcionaris de carrera (factor destabilitat del sistema). Quant al professorat del sector privat concertat, els problemes vnen de la necessitat de lhomologaci salarial i de les dotacions de professorat especialitzat.6
SEDEIB (segons consulta realitzada el 4/10/2011. Serveixi aquesta nota per a les segents referncies al servei esmentat).
6
10
Un indicador rellevant, des de la perspectiva de la suficincia del sistema educatiu, s el que mostra el nombre mitj dalumnes per professor. Estadsticament el quocient entre el nombre total dalumnes escolaritzats i el nombre total de professors, s a dir, lindicador definit, guarda una correlaci molt feble amb els resultats obtinguts per lalumnat a les avaluacions de diagnstic. A les Illes Balears, com succeeix en algunes altres comunitats autnomes, cal considerar que laugment dhores per impartir les dues llenges oficials incrementa el nombre de professorat i disminueix la rtio. A les Illes Balears la rtio mitjana alumnes/professor s de 10.6, enfront de la mitjana estatal d11.3. Tot i aix, sn set les comunitats autnomes que, amb major rtio, obtenen resultats pitjors que els nostres, i quatre que, amb major rtio, obtenen millors resultats. Quant a recursos econmics,7 un sistema de qualitat exigeix un aprofundiment en el tractament de les finances. La complexitat dels factors incidents s molt elevada: els estudis indiquen que hi ha una correlaci moderada entre el PIB i els resultats educatius detectats per les proves generals davaluaci, tot i que no sempre com ms alt s el PIB millors sn els resultats acadmics.8 En canvi, la relaci entre la inversi pblica en educaci en relaci amb el PIB i la seva incidncia en els resultats s ms patent.9 La despesa a les Illes Balears en concerts i subvencions respecte de la despesa total en educaci (18,1%, any 2008) ens situa a la part alta de la llista de lEstat (Pas Basc, 23,3%; Navarra, 18.3%).10
Per exemple, dotacions dels centres pblics, despeses de funcionament dels privats concertats, serveis de transport i de menjador, manteniment: neteja, calefacci, serveis diversos..., promoci educativa, generalitzaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, formaci del professorat, innovaci i recerca, etc.
7
Hi ha comunitats autnomes amb resultats molt similars i valors de PIB molt diferents, parallelament, altres comunitats autnomes (CA) amb PIB gaireb igual obtenen resultats molt diferents. Les Illes Balears, amb un PIB situat a la zona alta (el set lloc de lEstat) obtenen uns resultats per davall de la mitjana de lEstat (una CA amb el PIB ms alt que el de les Illes Balears obt uns resultats ms baixos, i sis CA amb el PIB inferior, els tenen ms alts). Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 2010. IAQSE. (http://iaqse.caib.es/documents/aval201011/INDICADORS_2010.pdf)
8
Levoluci del percentatge de despesa de la CECU respecte al PIB de les Illes Balears ha passat del 2,5% (any 2000) al 3,1% (any 2008) i ha continuat creixent. Les Illes Balears ocupen el setz lloc de la llista de les comunitats autnomes de lEstat (entre el mxim, un 5,8%, i el mnim, 2,7%). 10 Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 2010. IAQSE. (http://iaqse.caib.es/documents/aval201011/INDICADORS_2010.pdf)
9
11
Si en comptes duna visi general, observam lndex dedicat a lalumnat (2008), les dades situen les Illes Balears a la part alta de la despesa per alumne (setena posici) i a la part ms baixa dels resultats. Sn cinc les CA amb menor despesa i millors resultats.11 Sembla raonable inferir que no es tracta noms de gastar ms, sin dinvertir millor. Racionalitzar la despesa no s el mateix que reduir la inversi. En aquest sentit el Frum (pg. 7) exposa que els resultats no es corresponen als esforos humans i econmics que shi han abocat, tant per part del professorat com de lAdministraci educativa o dels responsables de la gesti directa dels centres i el CES que no som on haurem de ser... dacord amb el nostre nivell de riquesa i de modernitzaci cultural. Avaluaci del sistema educatiu Ats el punt anterior, s coherent que el CES (pg. 155) faci referncia primordial a la necessitat que les Illes Balears tenen daconseguir un sistema dindicadors de lensenyament que permeti mesurar, tant com sigui possible, el que els alumnes aprenen... un pla davaluaci de la situaci, centre a centre... Sense aquest sistema dinformaci estratgica, els responsables de lavaluaci de les poltiques educatives continuaran limitats a lespeculaci o lanlisi fragmentria. En la mateixa lnia es manifesta el Frum (pg. 8): s especialment necessria la prctica permanent de la cultura de lavaluaci, interna i externa, a partir de la qual shan de desenvolupar les reflexions crtiques necessries, compartides pel professorat de cada centre, i aix mateix entre els centres i lAdministraci educativa... Estabilitat del sistema educatiu de les Illes Balears. Les Illes Balears es caracteritzen per tenir, en part com a conseqncia de lexposat en el punt anterior, un sistema
Els alumnes dels centres pblics reben una mitjana individual de 7.025, per damunt de la mitjana estatal, que se situa en els 6.567. El Pas Basc s al cim, amb 10.338/al., i la darrera CA s Andalusia, amb 5.352/al. La relaci s difcil dinterpretar. No sen pot deduir que un increment de la despesa no tengui incidncia. Sis CA amb millors resultats que les Illes Balears presenten despeses situades entre els 6.500 i els 10.500. Dues CA amb menor despesa per alumne obtenen resultats similars a la mitjana de lEstat. Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 2010. IAQSE. (http://iaqse.caib.es/documents/aval2010-11/INDICADORS_2010.pdf)
11
12
educatiu pblic poc estable. Aquesta inestabilitat es concreta en una demografia escolar que, a causa de la immigraci dels darrers anys, s molt variable, amb augments progressius no controlables que, a ms, sincrementen amb la variabilitat induda pel mercat sociolaboral, tant a nivell demogrfic general com de mobilitat en el si del sistema educatiu. Per aix les necessitats infraestructurals i de recursos (centres, places, professorat, mobilitat de lalumnat, del professorat...) generen un estat dimprevisibilitat elevat (principalment a la capital i a les zones turstiques perifriques, que representen la major part quantitativa del sistema). Aquesta situaci afecta molt directament el sector pblic, per el privat concertat tamb sen ressent. Lestabilitat s un valor que comporta condicionants poltics, legislatius, financers, demogrfics, pedaggics, etc. Sense treballar per a lassoliment daquesta estabilitat ser difcil superar els problemes ms profunds que leducaci t plantejats a la societat de les Illes Balears. Indicadors socioculturals. Les Illes Balears, des del punt de vista sociocultural, presenten algunes dades que tenen incidncia sobre lassoliment de les competncies bsiques, de manera rellevant: El nivell destudis de la poblaci adulta (2564 anys) s clarament inferior a la mitjana estatal. Lescolaritzaci dels joves posa de manifest que: als 16 anys: a les Illes Balears s del 81,7%, enfront del 99,9% del Pas Basc (que s la CA amb el percentatge ms elevat de tot lEstat). En relaci amb la mitjana estatal la diferncia s de menys 10,7 punts. als 17 anys: a les Illes Balears, 63,2%, enfront del 95,5% del Pas Basc. En relaci amb la mitjana estatal la diferncia s de menys 14,5 punts. La taxa didonetat a les Illes Balears s als 12 anys del 75%, enfront del 83,3% que presenta lEstat (curs 2008/09). Les dades del curs 2007/08 presentaven,
13
per a la mateixa edat, un 75,7% didonetat enfront de la mitjana estatal, que s el 83,6% (Catalunya presenta lndex ms alt, amb un 91,2%).12 Consegentment, el nombre dalumnes amb retard escolar o repetidors presenta unes xifres insostenibles, que fan necessria una intervenci. En aquest context, la millora dels resultats de les avaluacions de diagnstic censals en relaci amb leducaci bsica posa de manifest que el sistema educatiu dna una resposta que, si b s susceptible de millora, presenta uns assoliments que permeten visualitzar que, amb lesfor compartit per part de ladministraci educativa i el corpus social, s viable una millora notable a favor de lxit escolar. Desescolaritzaci preco i abandonament educatiu primerenc. La desescolaritzaci preco s el trencament escolar definitiu entre els dotze anys i els setze i representa el grau ms extrem de labsentisme (que pot classificar-se, segons la CECU en espordic, intermitent, crnic o la desescolaritzaci prpiament dita), amb una oscillaci que va des de l1-5 dies als 16-20 dies dinassistncia no justificada al centre educatiu. A les Illes Balears les taxes dabandonament escolar (poblaci entre 18 i 24 anys que no t altres estudis ms que lESO i no continua dins el sistema) sn altes en relaci amb la mitjana estatal. Lany 2010 labandonament escolar primerenc a les Illes Balears va ser del 36,7% enfront del 28,4% de mitjana, cosa que ens situa com la CA amb ms abandonament de tot lEstat. Ens trobam lluny de poder assolir lobjectiu de la Uni Europea, que se situa per davall del 10%.13
12
Sistema estatal de indicadores de la educacin. Edicin 2010.
http://www.institutodeevaluacion.mec.es/dctm/ievaluacion/indicadores-educativos/seie-2010completo-imprenta.pdf?documentId=0901e72b8062e4f6
Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears. IAQSE. Edici 2010.
http://iaqse.caib.es/documents/aval2010-11/INDICADORS_2010.pdf
Alguns factors relacionats amb la desescolaritzaci els constitueixen indicadors com la taxa bruta de titulaci dESO, que tamb sn significatius. Aix el curs 2007/2008 va ser del 59,7% enfront de la mitjana estatal del
13
14
Tant la interrupci de lescolaritzaci com labandonament escolar primerenc estan molt lligats a problemes descolaritzaci, a problemes socioeducatius familiars, al context ocupacional (mercat de treball) que ofereix oportunitats laborals no qualificades i primerenques, etc. El canvi de perspectiva des del punt de vista de prestigi de leducaci en el si de les famlies i del corpus social s un repte a treballar. Labandonament educatiu en els diversos nivells s un problema que no tan sols t conseqncies personals o escolars, sin fonamentalment de carcter econmic o social. Un abandonament que, si en un perode dexpansi econmica era absorbit per un mercat de treball que necessitava una m dobra poc qualificada, en el context actual no ho s a causa de la crisi econmica i de levoluci del mercat de treball. Caldria establir ponts entre el mn (mercat) laboral i leducaci i augmentar la percepci de leducaci i la formaci com a mbit obligatori, necessari, per amb incentius perceptibles per al collectiu juvenil.
Fracs escolar. Les Illes Balears tenen no solament un nombre elevat dalumnes amb fracs escolar, sin tamb un gran percentatge dalumnes en risc de fracs escolar.14
71,5%, cosa que ens colloca en el darrer gra de lescala de les CA. El 2010 aquesta dada s encara pitjor a les Illes Balears, 60% i tamb a lEstat, 69%. Tamb s remarcable la dada que proporcionen les taxes netes descolaritzaci als 16 i 17 anys que, el 2010, representen el 82% i el 63%, respectivament, envers les estatals, que sn del 78% i del 92% (tamb aqu ens correspon el darrer lloc de la llista). Finalment, des daquest mbit, podem observar com lesperana de vida escolar als 6 anys s a les Illes Balears de 12,2 anys enfront dels 14,5 de lEstat (un cop ms la comunitat ms mal situada de les desset). Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 2010. IAQSE. (http://iaqse.caib.es/documents/aval2010-11/INDICADORS_2010.pdf) Aix ho posen de manifest les dades que proporcionen les avaluacions efectuades tant en lmbitl estatal (avaluacions generals de dignostic), com europeu (PISA) o balear (Institut dAvaluaci i Qualitat del Sistema Educatiu IAQSE-), com els estudis sobre resultats acadmics (inspecci, anuaris educatius, Consell Econmic i Social, Consell Escolar, etc).
14
Informe PISA Balears (2009). http://iaqse.caib.es/documents/aval200910/Resultats%20Illes%20Balears%20PISA%202009.pdf; Informe PISA estatal (2009). http://iaqse.caib.es/documents/aval2009-10/pisa2009-informe-espanol.pdf; Informe davaluaci general de diagnstic 2009 (estatal). http://www.institutodeevaluacion.mec.es/dctm/ievaluacion/evaluaciongeneraldiagnostico/pdf-completoinforme-egd-2009.pdf?documentId=0901e72b8015e34e; Avaluaci de diagnstic 2008-2009 (Illes Balears, publicat
15
Si prenem en consideraci les avaluacions generals de diagnstic, (tant les dmbit estatal del Instituto de Evaluacin com les de les Comunitats Autnomes) i les avaluacions censals de les Illes Balears (IAQSE) comprovarem com la variabilitat s molt ms gran entre centres, i sobretot entre alumnes dins dun mateix centre. Els indicadors contextuals (lndex socioeconmic i cultural ISEC-, el sexe, la repetici de curs, les expectatives de nivell destudis, el lloc de naixement i la condici dimmigrant, el nivell destudis de la poblaci adulta, el nombre dalumnes per professor, etc.) palesen una complexitat analtica extraordinria que, entre daltres, exigeix un estudi detingut de cada context escolar per poder aplicar-hi solucions especfiques. Apareix en aquest punt la convenincia de potenciar lautonomia dels centres educatius i permetre aix lestabliment de mesures adients i contextualitzades per millorar els seus resultats i per compensar desigualtats. Coincidint amb aquest enfocament, el CES (pg. 154) exposa que s el moment de proposar un canvi de paradigma en la gesti del servei de leducaci. Aquesta transformaci ha dorientar-se cap a la definici de responsabilitats, atribuir poder als centres densenyament perqu ben dirigits es responsabilitzin i puguin donar compte dels seus resultats, establir procediments pblics davaluaci del conjunt del sistema i de les seves diferents unitats i traslladar a la societat el convenciment fonamentat que es disposa dun bon servei educatiu. Per la seva banda el Frum (pg. 6) manifesta que la millora de lensenyament no s possible si no es fa un canvi profund a lAdministraci educativa... Aquest canvi de lAdministraci educativa shauria de concretar en una microactuaci en els centres, atenent la seva pluralitat, diversitat i necessitats especfiques. Aix mateix, el CES (pg. 154) afegeix: El canvi de paradigma no pot oblidar el paper de les administracions locals en relaci amb leducaci infantil i leducaci primria. Es tracta de canviar un model
el juliol de 2010). http://iaqse.caib.es/documents/informe_AADD_2008_2009.pdf; Anuari de l'Educaci de les Illes Balears (2010). http://www.uib.es/depart/dpde/anuari_2010.pdf; Informe del Sistema Educatiu de les Illes Balears. Curs 2008-2009. (http://balearweb.net/ceib/informe_08_09/01_COMPLET_2008_2009.pdf ); Departament
dInspecci Educativa Memria del curs 2009-2010. Govern de les Illes Balears.
16
centralitzat i burocratitzat, histricament construt pel Ministeri dEducaci, per un model descentralitzat en lmbit territorial i de centre. De manera similar es manifesta el CEIB en el seu darrer informe, curs 2008-09 (pg. 9): Les administracions locals (ajuntaments i consells insulars) sn les institucions ms properes a la ciutadania. El CEIB considera que, juntament amb les competncies i responsabilitats que tenen atribudes legalment, poden intervenir ms activament en altres mbits, concretament en la planificaci de loferta educativa, en la gesti dactivitats complementries a les de ladministraci educativa o en la promoci de la formaci permanent de la ciutadania. Un factor relacionat amb aix s el fet que els nivells dexcellncia (percentatge dalumnes amb els nivells dassoliment de les competncies bsiques ms alts) disminueix (o no augmenta), segons demostren les diferents avaluacions de diagnstic. Aquest context delimita, des del punt de vista dels resultats, un panorama de mediocritat que planteja, com a mnim, dos reptes: - Augmentar el nivell dels resultats de la franja dexcellncia. - Reduir el percentatge de lalumnat situat als nivells baixos i molt baixos15. El fracs escolar a les Illes Balears no tan sols t dimensions histriques, econmiques, culturals, familiars o de context ocupacional, sin que cal incorporar a aquestes dimensions el valor que els diversos sectors socials han donat a leducaci. En aquest sentit, s necessari modificar-ne i revalorar-ne aquest valor.
Avaluaci de diagnstic 2008-2009 (publicat el juliol de 2010). http://iaqse.caib.es/documents/informe_AADD_2008_2009.pdf; Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 2010. IAQSE. (http://iaqse.caib.es/documents/aval2010-11/INDICADORS_2010.pdf).
15
17
Un indicador relacionable amb la manca dxit escolar s el de repetici de curs. Les dades posen de manifest que els percentatges de repetici de curs a les Illes Balears superen quantitativament la mitjana estatal a leducaci primria (EP) i a lESO. Aix, a 2n dESO presentaven un nivell lleugerament menor (un fet positiu); en canvi, la diferncia a 4t dESO continuava essent desfavorable a les Illes Balears.16 Els resultats de les proves diagnstiques posen de manifest que repetir com sha fet fins ara resulta intil. Lanlisi de resultats indica que lalumnat de 4t dEP que ha repetit es troba en un nivell per davall daquells que no han repetit (inferior en uns 80 punts sobre la mitjana de 500). Per millorar el rendiment acadmic conv repensar lefectivitat de la repetici i, si ns el cas, replantejar-ne el tractament.17 Seria un error no valorar la influncia de lescola (de leducaci i la formaci) com a factor dxit o de fracs vital i social. La lluita contra el fracs i labandonament escolars de les Illes Balears, en el marc de la problemtica existent a nivell estatal i europeu, passa per dissenyar i executar un projecte viable a curt, a mitj i a llarg termini, que impliqui la posada en marxa de mesures organitzatives, econmiques, pedaggiques i legislatives que incideixin sobre el sistema educatiu, sobre els centres, i sobre els agents educatius. El Frum (pg. 8) es mostra contundent en aquest sentit: Els dficits socials no poden ser una coartada que serveixi per justificar els nivells insatisfactoris de rendiment escolar que sestan produint. Ms aviat han de servir destmul i han de contribuir a incrementar la conscincia de la responsabilitat de lescola com a instituci que ha de contribuir a compensar les mancances de lentorn social on sinsereix.
El curs 2007/08, els percentatges de repetici eren del 7,2% i del 8,2%, als cursos de 4t i 6 dEP, respectivament. La mitjana espanyola se situava en el 4,4% i 6,6%. El lloc que ocupa les Illes Balears entre les 17 comunitats autnomes s el penltim. Pel que fa a lESO, els repetidors de 2n i 4t eren el 12.4% i l11,5%, respectivament, amb relaci a la mitjana estatal (14,1% i 10,9%), per la qual cosa quedam situats en el nov i darrer lloc de les comunitats autnomes de lEstat. Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 2010. IAQSE. (http://iaqse.caib.es/documents/aval2010-11/INDICADORS_2010.pdf)
16
Cal remarcar les observacions de lIAQSE al respecte (referides a les avaluacions de diagnstic efectuades), que assenyalen les diferncies entre -41 i -70 punts entre lalumnat amb edat idnia i els repetidors. Constaten com les diferncies augmenten a mesura que la diferncia dedat s ms gran. Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 2010. IAQSE. (http://iaqse.caib.es/documents/aval2010-11/INDICADORS_2010.pdf)
17
18
Lanlisi de les taxes dactivitat (percentatge de poblaci de 16 i ms anys que satisf les condicions necessries per incloures entre les persones ocupades o aturades) i de les taxes datur (percentatge de poblaci activa que es troba sense feina, que en cerca feina o disponible per treballar) demostren unes millors expectatives per a la poblaci amb educaci secundria (primera etapa, s a dir, obligatria) i educaci superior.18 Daltra banda, els ndexs de salaris per hora, segons el nivell de formaci assolit (2009) demostren, tant en el cas de les dones com en el dels homes, que com ms formaci hagi assolit, ms ndex salarial. Aix ho podem comprovar tant si es considera el total dels assalariats com els assalariats de 25-34 anys.19 Es compta en aquests moments amb uns aspectes positius que cal reforar: - Augment de taxes descolaritzaci - Millora gradual de lhistric dels resultats - Increment baix, per sostingut, de les titulacions al final de leducaci bsica - Disminuci de la conflictivitat - Posada de manifest de la valoraci dels xits escolars com a factor positiu de lxit personal i professional20 En el context de tot el que sha exposat fins ara, aquests aspectes positius indiquen alguns dels punts forts del nostre sistema. Aquests punts shan de consolidar i desenvolupar amb el comproms de tothom.
18
Datos y cifras. Curso escolar 2011/2012. Ministerio de Educacin. (http://www.educacion.gob.es/dctm/ministerio/horizontales/prensa/documentos/2011/09/datos-y-cifras-20112012?documentId=0901e72b80ea4d86) Datos y cifras. Curso escolar 2011/2012. Ministerio de Educacin. (http://www.educacion.gob.es/dctm/ministerio/horizontales/prensa/documentos/2011/09/datos-y-cifras-20112012?documentId=0901e72b80ea4d86)
19 20
SEDEIB (histrics).
19
Des daquesta perspectiva, adquireix tot el seu sentit la reiterada recomanaci del Consell Escolar de les Illes Balears delaborar un pla estratgic per a la millora del rendiment escolar amb uns objectius definits i delimitats temporalment, de tal manera que poden ser avaluats pels diversos sectors de la comunitat educativa.21 Funcionament dels centres Cal potenciar lautonomia dels centres educatius perqu estableixin les mesures adients i contextualitzades per millorarne els resultats. El Frum (pg. 6) assegura que Tot centre, amb independncia de la seva titularitat, necessita un projecte educatiu propi que estableixi els objectius, prioritats i procediments dactuaci.... Cal que lAdministraci i els centres planifiquin, gestionin i avalun les inversions que programin o es realitzin, per tal de rendibilitzar-les al mxim. Efectivament, la necessitat dun pla estratgic per millorar el rendiment escolar passa per dur a terme un seguit de microreformes coherents amb els propsits generals de millora. Relacionat amb el bon funcionament dels centres, el CEIB ha destacat reiteradament a tots els informes (a lapartat de mesures urgents per a la millora del sistema educatiu), algunes rees de millora: - Selecci dequips directius en centres pblics - Professorat inter de lensenyament pblic - Formaci del professorat - Serveis complementaris - Rtios alumne-professor - Incorporaci de nous professionals
Informe del Sistema Educatiu de les Illes Balears 2008-2009. Consell Escolar de les Illes Balears, pg. 325. (http://balearweb.net/ceib/informe_08_09/01_COMPLET_2008_2009.pdf)
21
20
Cal tenir en compte que la mitjana dalumne/a per aula (21,1) s molt similar a la majoria de pasos europeus i lleugerament inferior a la de lOCDE (23,5). Aquesta proporci no permet explicar les diferncies que es produeixen en les condicions daprenentatge i en els resultats de distints pasos europeus (TALIS 2009). Estructura de la xarxa de centres escolars de les Illes Balears, segons la titularitat. Una caracterstica del sistema educatiu de les Illes Balears s la coexistncia duna xarxa de centres educatius sostinguts amb fons pblics (de titularitat publica i concertat de titularitat privada) i una presncia, quantitativament no gaire rellevant, de centres totalment privats.22 La dualitzaci educativa ha de ser objecte duna anlisi en profunditat que prengui en consideraci, en el cas de la xarxa privada concertada, aspectes com sn la situaci dels centres (Palma i Part Forana, Menorca, Eivissa i Formentera), els perfils dels alumnes escolaritzats i els serveis que els centres posen a labast de lalumnat i de les famlies. En referncia a la xarxa pblica, la percepci social s que aquesta t la tendncia a lescolaritzaci de lalumnat amb situacions problemtiques des del punt de vista socioeducatiu: immigrants, necessitats socioeducatives, necessitats educatives especials, alumnat amb problemes de baix rendiment que no troba fcilment la seva ubicaci en laltra xarxa Aquesta visi fa que lopini social augmenti la percepci duna imatge negativa del sector pblic, que cal corregir. A aquest fenomen s'hi ha de sumar el fet que la xarxa pblica no ofereix, ara com ara, la possibilitat de completar en un mateix centre la totalitat de les etapes educatives, cosa que obliga les famlies i els alumnes a un canvi fors de centre als 12 anys, sense haver acabat l'educaci bsica. Ni lescola pblica s uniforme quant a lalumnat que escolaritza ni la
Les dades del 2011 es refereixen a 215 centres pblics de primria (dels quals 214 fan tamb educaci infantil) que acullen un nombre total de 63.286 alumnes (un 4% manco en relaci amb les dades del 2010); a un conjunt de 68 IES que es reparteixen 43.156 alumnes de secundria de les Illes Balears (un 2.5% ms de matrcula que lany passat), i a 91 centres concertats per a 49.433 alumnes (que suposa un augment de l1.64% en relaci amb les dades del 2010). (SEDEIB)
22
21
privada concertada tampoc ho s. La pluralitat es dna (potser no equilibradament) en els dos sectors. Per tant, laproximaci analtica ha de fer-se sobre la totalitat i sense prejudicis. Des de la perspectiva dels resultats de les avaluacions de diagnstic,23 es detecta que els resultats de lalumnat dels centres privats concertats sn superiors als de lalumnat dels centres pblics, de manera significativa en les competncies estudiades. Una explicaci parcial del fet pot trobar-se per la influncia del nivell socioeconmic i cultural de les famlies usuries duna o altra tipologia de centres (de fet, quan es detrau, als resultats, lefecte socioeconmic i cultural, les diferncies minven notablement fins al punt desdevenir no significatives). Es constata tamb que lISEC mitj de lalumnat dels centres pblics s inferior a lISEC mitj de lalumnat que assisteix a centres privats concertats. Finalment, cal esmentar que, en totes les competncies avaluades, hi ha centres pblics i centres privats concertats tant als nivells relativament alts com als nivells baixos de rendiment. Un altre factor important que sha dassenyalar s que no pot considerar-se el sector privat concertat com un conjunt uniforme de centres, amb un alumnat similar. Els centres privats concertats presenten un pluralisme remarcable: Situaci geogrfica diferent (Mallorca: capital, ciutats grans i pobles; Menorca; Eivissa i Formentera) Alumnat social i econmicament divers Titularitat (orde religis, centres cooperatives, empreses familiars, etc.) Dimensions (installacions complementries) Ofertes educativa i de serveis Tipus de gesti
Informe Avaluacions de Diagnstic 2008-2009. IAQSE. (http://iaqse.caib.es/documents/informe_AADD_2008_2009.pdf); Informe dAvaluaci general de diagnstic 2009 (estatal). http://www.institutodeevaluacion.mec.es/dctm/ievaluacion/evaluaciongeneraldiagnostico/pdfcompleto-informe-egd-2009.pdf?documentId=0901e72b8015e34e
23
diocesans, i
educatives
22
No pot oblidar-se que lensenyament concertat ha desenvolupat i desenvolupa una funci social descolaritzaci i de formaci a sectors amplis de la poblaci. Compleix una funci remarcable com a servei educatiu. Immigraci escolar Les Illes Balears presenten un percentatge dalumnat estranger (majoritriament poblaci immigrant) dels ms elevats de lEstat. A leducaci primria, per exemple, lany 2008, el 16,7% de lalumnat estranger balear era idntic al de Madrid, i noms superat percentualment per La Rioja (18.3%). Les Illes Balears ocupaven, per tant, el segon lloc dEspanya que presentava un 11,3% dalumnat estranger. Cal dir que la poblaci estrangera a les Illes Balears (1 gener 2010) representava un 21,9% de la poblaci, mentre que a lEstat era dun 12.1%.24 Aquest alumnat, de procedncies molt diverses (per tant, amb una casustica molt variada, en relaci amb la llengua dinstrucci; amb experincies de sistemes i entorns educatius molt distints; amb ndexs socioeconmics generalment molt baixos, etc.), t una incidncia directa sobre el rendiment escolar, tant des del punt de vista dels resultats com des del punt de vista de la integraci socioeducativa. El grau de mobilitat de la poblaci immigrant escolaritzada (tant a linterior com a lexterior de les Illes Balears) s molt elevat, i t una incidncia directa sobre lactivitat educativa dels centres. Tamb hi incideix, fins i tot a nivell estructural, la distribuci irregular daquesta poblaci immigrant escolaritzada entre els nuclis urbans perifrics, la capital, els pobles de linterior de Mallorca i les illes de Menorca, Eivissa i Formentera. Malgrat la reducci pausada de les demandes descolaritzaci, motivades per lleugers descensos del
Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 2010. IAQSE. (http://iaqse.caib.es/documents/aval201011/INDICADORS_2010.pdf).
24
23
moviment immigratori i provocades per la crisi econmica, la diversitat daquesta poblaci escolar necessita un tractament especfic: Una distribuci ms equilibrada de lalumnat entre els centres pblics i els privats concertats Una planificaci datenci educativa Una coordinaci entre els diferents serveis assistencials de les diferents administracions Expectatives familiars i valoraci social de leducaci Lanlisi de les proves davaluaci de diagnstic dels darrers anys posa de manifest que el factor ms determinant de lxit s el de les expectatives de les famlies amb relaci als estudis del seu fill. Aconseguir actituds favorables envers els estudis dels alumnes per part del seu entorn familiar s un requisit imprescindible per lluitar contra el fracs i labandonament escolars amb alguna esperana de superaci. Les intervencions dels responsables (administracions, centres, societat) han dencaminar-se a millorar aquestes expectatives. A ms dels recursos per aconseguir un ensenyament de qualitat, s condici necessria que tant els estudiants com les famlies tenguin altes expectatives dxit per considerar el nivell deducaci o de formaci que vulguin obtenir. En el context de les Illes Balears, amb tants factors tendents a minvar la valoraci social de la formaci, el factor actitudinal familiar ha estat realment determinant i seria bo contribuir a desenvolupar i enfortir les expectatives dels alumnes i de les famlies entorn de leducaci i la formaci. El CEIB ha mostrat sempre una sensibilitat especial en la valoraci social de leducaci (pg. 323 mesures): Leducaci s una responsabilitat social que implica els diferents agents que hi participen directament i la societat en general. Aquesta s una realitat inqestionable de la qual no es pot defugir. Cal, per tant, la valoraci, sensibilitzaci i participaci en el sistema educatiu
24
que garanteixi leducaci i la formaci de la societat futura en els valors humans. Les administracions han destablir les mesures orientades al reconeixement i valoraci social de la tasca educativa, amb la conscienciaci de tots els components de la societat de la seva responsabilitat i funci educativa. En aquest mbit, els pares i mares sn membres actius i responsables del procs educatiu dels seus fills i filles, i lAdministraci ha de facilitar-ne la formaci i participaci. Formaci en llenges estrangeres s essencial la millora de les competncies en llenges estrangeres de lalumnat. En un mn globalitzat i amb mobilitat creixent, un dels objectius estratgics, no noms de leducaci sin tamb del conjunt de la societat, ha de ser el plurilingisme: lhabilitat de comunicar-se en diverses llenges, a diversos nivells, segons les necessitats personals, acadmiques i professionals, presents o futures, de lalumnat. Els ensenyaments no obligatoris. o Leducaci infantil. Lescolaritzaci al primer cicle deducaci infantil a les Illes Balears ha augmentat exponencialment aquests darrers anys per lacci conjunta de les administracions, educativa i local principalment. En qualsevol cas, la normativa reguladora (criteris dadmissi, organitzaci i funcionament dels centres, establiment dels currculums adients, conciliaci vida laboral i familiar amb lhorari escolar, etc.) s encara molt poc consistent. Els aspectes econmics que comporta sn un tema que ha destudiar-se en profunditat. La matrcula de lalumnat al segon cicle deducaci infantil ha passat dels 30.973 alumnes (2008/09) als 32.095 (2011/12), fet que significa gaireb la generalitzaci a tota la poblaci daquesta etapa no obligatria.25
25
SEDEIB.
25
La problemtica daquest cicle ve definida per diversos factors: Convenincia/necessitat dintegraci dels dos cicles de leducaci infantil que nasseguri la continutat cohesionada. Necessitat defectuar una transici a leducaci primria, de manera que no suposi un trencament traumtic de litinerari formatiu. Atenci a la iniciaci dels processos de lectura i escriptura, en el marc del currculum globalitzat. Cura en el tractament de les llenges curriculars, amb introducci graduada i sostinguda duna llengua estrangera. Incorporaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci a lactivitat quotidiana de les aules. Fomentar la implicaci de les famlies en la vida del centre i de laula, sense negligir el paper i les competncies del professorat. o Leducaci postobligatria El batxillerat Des del curs 2008/09 al 2009/10 levoluci de lalumnat matriculat al batxillerat ha experimentat un creixement notable (de 10.307 alumnes a 12.875), per les dades indiquen que la matriculaci ha descendit al curs 2011/12 (9.578 alumnes a centres pblics, ms 2.800 alumnes a centres privats concertats, total: 12.378 alumnes). En qualsevol dels casos, la matrcula al batxillerat en xifres absolutes supera sensiblement la matriculaci dalumnes als dos cicles de la formaci professional regulada.26 El nombre de titulacions al llarg daquests anys demostra que, tot i laugment sostingut, les dades no sn gaire satisfactries (hi ha diferncies significatives quant al nombre
SEDEIB. El 2008 el Gestib no gestionava batxillerats a distncia i aix pot modificar les xifres, per no la tendncia.
26
26
de graduacions als centres privats concertats amb relaci als pblics). Levoluci del nombre dalumnes repetidors s demostratiu duna evoluci no gens positiva (1.336 el 2008/09; 1.882 el 2010/11 i per a aquest curs escolar sn 1.994 els repetidors matriculats) i, a ms, evidencia unes diferncies molt notries entre el sector pblic i el privat concertat (2011/12: el 12,43% dalumnes repeteixen al sector privat concertat i el 17,19% de lalumnat de centres pblics s repetidor). Noms la consideraci de les dades anteriors aboca a la conclusi que cal una reflexi profunda sobre la realitat del batxillerat al sistema educatiu de les Illes Balears. Loferta, tant des del punt de vista curricular com des de la distribuci territorial, necessita una anlisi en profunditat, ja que, duna banda es perd alumnat (cosa que no s bona per al corpus social, perqu limita les condicions daccs a estudis de grau superior de la poblaci) i de laltra, es donen uns ndexs de fracs considerables. En aquest context sorgeixen diversos elements que, en vistes a la millora de la situaci (augmentar el nombre dalumnes, incrementar els ndexs de lxit escolar), shan de tenir en compte. Entre altres elements, podem destacar: Flexibilitzaci horria (adequar loferta possibilitats de majors sectors de poblaci) Durada de letapa Model de batxillerat ms obert i flexible Increment i diversificaci de loferta (estudis nocturns i a distncia) La formaci professional Els cicles formatius Levoluci quantitativa de la formaci professional els darrers anys ha estat molt rellevant: - 2008: 6.958 alumnes, dels quals 2.550 sn de cicles de grau superior
27
les
- Curs 2010/11: 10.420 alumnes, dels quals 3.933 sn de cicles de grau superior. En relaci amb lEstat (curs 2010/11) ens trobam en el lloc tretz quant a alumnat matriculat. Tant per als cicles de grau mitj com per als de superior, la nostra posici varia poc27. Des del punt de vista qualitatiu, lincrement de loferta formativa en els dos cicles ha estat molt important (mnim de 30 ofertes de cicles formatius de grau mitj i 39 de grau superior, de branques molt diverses i amb extensi, de grau diferent, a totes les illes). Laugment de lalumnat s un fet positiu, per encara no sassoleixen nivells adequats amb relaci als de lEstat, per s ms preocupant la realitat de les taxes de graduaci, en els dos nivells, que continua per davall de la mitjana de lEstat (que s baixa en relaci amb la mitjana espanyola). Un factor dordre socioeconmic que cal remarcar s la millora en la percepci de la formaci professional per part del corpus social, dels estudiants, de les famlies i del mn empresarial. s una lnia que sha de continuar desenvolupant. Sembla evident que, ateses les circumstncies descrites i en el context de crisi econmica que patim, cal treballar en una planificaci (mapa de loferta, currculums, etc.) que doni respostes a les necessitats formatives de la poblaci, relacionades amb el mercat laboral, lestructura econmica, demogrfica i territorial de les Illes Balears. Els programes de qualificaci professional inicial. Loferta daquests programes a lalumnat escolaritzat que presenta problemes de risc greu dabandonament dels estudis o que tenen necessitats educatives
Vegeu SEDEIB i Datos y cifras. Curso escolar 2011/2012. Ministerio de Educacin. (http://www.educacion.gob.es/dctm/ministerio/horizontales/prensa/documentos/2011/09/datos-y-cifras-20112012?documentId=0901e72b80ea4d86).
27
28
especials ha estat creixent i amb un nivell dacceptaci per part de la poblaci i dels centres escolars remarcable. Poden ser un instrument molt valus tant per a la qualificaci (graduaci) dels alumnes com per a laccs a altres estudis o al mn laboral. Tamb haurien de ser, i aquest s un aspecte molt important, una via per a la integraci escolar i social de determinat tipus dalumnes. Daquesta caracterstica sen deriva la necessitat duna planificaci acurada que sigui susceptible datendre les necessitats formatives de lalumnat que shi acull. La formaci professional i locupaci La Uni Europea sost que una educaci al llarg de tota la vida s la base fonamental per a la ciutadania activa i locupaci en l'Europa del segle XXI. El nostre sistema productiu reclama cada vegada ms persones qualificades per poder integrar-se al mn de les empreses. Una deficient formaci i escassa qualificaci s un fre a la productivitat i una hipoteca a les nostres possibilitats de desenvolupament i dinamisme econmics. Les mesures que es proposen a continuaci s'insereixen en el marc del Sistema Nacional de Qualificacions i Formaci Professional, establert en la Llei de les qualificacions i de la formaci Professional, que promou un sistema integrat de les diferents ofertes de formaci professional, per millorar les oportunitats d'ocupaci per als joves i els treballadors. Amb aquestes orientacions bsiques el Pacte educatiu ha de proposar:
29
a)
La potenciaci del Sistema Nacional Qualificacions i Formaci Professional
de
Per a aix sha de considerar la convenincia de les mesures segents: El desplegament de tot el mapa de les qualificacions, ttols de formaci professional i certificats de professionalitat, establerts en la Llei de 2002 i necessaris per al nostre teixit empresarial, de manera que constitueixin una oferta atractiva per als joves, els treballadors i les empreses. La revaloraci del concepte de l'educaci al llarg de tota la vida, amb la creaci de passarelles entre les diferents modalitats d'educaci i formaci, i el reconeixement i la certificaci de coneixements adquirits per altres vies, inclosa l'experincia laboral. Un model flexible de formaci professional amb adopci de vies i passarelles que permetin el trnsit entre els diferents nivells de la formaci professional, el batxillerat i els estudis universitaris. Un model gil per al procediment d'avaluaci i acreditaci de competncies professionals adquirides a travs de l'experincia laboral o de vies no formals de formaci. Incrementaci de l'oferta de formaci de nivell 1, a fi de facilitar l'entrada en el sistema de formaci professional per a l'ocupaci dels alumnes que no han finalitzat els estudis de l'educaci secundria obligatria i dels treballadors menys qualificats, a travs dels certificats de professionalitat de nivell 1. Aix mateix seria convenient incrementar l'oferta dels ttols de formaci professional de grau mitj i superior, aix com dels certificats de professionalitat de nivell 2 i 3, que permeti als alumnes i treballadors desenvolupar en un futur prxim itineraris formatius, que facilitin la seva formaci professional al llarg de tota la seva vida laboral.
30
Lestabliment dindicadors d'avaluaci especfics per a la formaci professional. b) Establir un pla extraordinari professional per als joves. de formaci
Les estadstiques reflecteixen l'elevat increment de la taxa de desocupaci juvenil a les Illes Balears, que arriba ja al 43%. s necessari i inajornable fer front a aquesta prdua de capital hum, ja que sense una decidida i adequada intervenci, hi ha el risc de sacrificar una generaci sencera per a l'ocupaci. Per a aix consideram necessries les mesures segents: Una oferta de formaci professional mplia capa de satisfer la demanda, d'acord amb les previsions del Ministeri d'Educaci. Un sistema integrat d'informaci i orientaci professional, dacord amb la Llei orgnica 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i de la formaci professional. Un sistema dinformaci professional i laboral dels serveis d'orientaci dels centres educatius, per desenvolupar itineraris personals d'inserci laboral, a partir de la formaci inicial, l'orientaci i informaci sobre la realitat laboral i l'entorn local. c) Una formaci professional vinculada l'empresa Des d'un punt de vista social i econmic, s necessari que les empreses disposin de treballadors qualificats que permetin la seva supervivncia i progrs en un entorn cada vegada ms competitiu i global. El nostre sistema productiu reclama cada vegada ms persones qualificades per poder integrar-se al mn de les empreses. Per aix resulta imprescindible vincular la formaci professional al mn empresarial. Per aix consideram necessries les mesures segents:
31
Instaurar la formaci dual (formaci professional en alternana) lligada al contracte per a la formaci i l'aprenentatge, que permeti als joves estudiants de formaci professional exercir de forma simultnia el seu procs formatiu i la seva primera ocupaci. Fomentar l'esperit emprenedor de les persones joves i enfocar-ho a les alternatives actuals de creaci d'empreses i autoocupaci. Acostar els serveis d'intermediaci laboral als centres educatius. Incrementar els esforos en l'actualitzaci permanent del professorat de formaci professional. d) Centres de formaci professional s necessria una xarxa de centres de formaci professional que realitzi una oferta integrada que capaciti els alumnes per a l'acompliment qualificat de les diferents professions, i que serveixi de recurs formatiu permanent a la poblaci adulta per millorar les seves condicions docupaci. Per aix consideram necessari consolidar una xarxa estable de centres de formaci professional que permeti harmonitzar l'oferta i avanar-ne en la qualitat. Aquesta xarxa ha destar constituda pels centres integrats pblics i privats concertats de formaci professional, els centres pblics i privats concertats del sistema educatiu que ofereixen formaci professional, els centres de referncia nacional, els centres pblics del Sistema Nacional d'Ocupaci, els centres privats acreditats del Sistema Nacional d'Ocupaci que ofereixen formaci professional per a l'ocupaci. d) Una formaci professional flexible i innovadora Una formaci professional ms competitiva i que respongui als canvis en la demanda de qualificaci dels sectors productius, necessita uns centres especfics,
32
especialitzats en els diferents sectors productius, en els quals la innovaci i experimentaci en matria de formaci professional es desenvolupi. Per aix s necessari: Assegurar la viabilitat dels centres de referncia nacional, adjudicats a la nostra comunitat autnoma, relacionats amb el nostre teixit productiu, en cooperaci amb el Ministeri d'Educaci i el SEPE. Dotar aquests centres dels millors mitjans humans i installacions per oferir una formaci professional d'alta qualitat tecnolgica.
o La formaci al llarg de la vida La demanda creixent de formaci per part de les persones adultes, que la situaci socioeconmica ha fet augmentar darrerament, confirma duna banda la necessitat de plantejar, per part de les administracions, una oferta suficient i de laltra, la necessitat de millorar qualitativament aquesta oferta (currculums adaptats, possibilitar graduacions en educaci secundria, accs a la resta densenyaments). En una societat en evoluci contnua, laccs a la formaci al llarg de tota la vida s una necessitat. Els ciutadans han de poder accedir al sistema educatiu en qualsevol moment de la seva vida i ha de ser compatible la formaci continuada amb la vida professional. A les Illes Balears no sempre es poden atendre satisfactriament aquestes demandes. La no existncia duna planificaci real a mitj i a llarg termini de la formaci permanent, dificulta molt ladopci de mesures equilibrades i justes per subvenir les necessitats existents.
o Les transicions entre les diferents etapes educatives A les Illes Balears les transicions entre les diferents etapes educatives vnen regulades pel que fa al canvi de leducaci
33
primria a la secundria i, en molts casos, sn objecte dun treball prou acurat per part dels centres educatius. Per, a nivell global, els canvis detapa (els deducaci infantil a educaci primria, en podrien ser un exemple notori) i, encara ms, quan suposen canvis de centre (a lensenyament pblic en tots els casos de transici entre primria i secundria), comporten ruptures excessives en el procs educatiu que, no hauria de ser un procs traumtic, sin una evoluci natural, un creixement sense sacsades. Sembla necessari aconseguir una consolidaci major entre els centres deducaci primria i els de secundria pblics, amb mecanismes regulats (acci tutorial, coordinacions sistematitzades i avaluades, informes idonis homologats). Aix mateix, el replantejament de la tipologia de centres pblics (316 o 3-18) permetria treballar mitjanant un projecte educatiu nic i optimitzar els serveis educatius. Els trets descrits mostren un balan del sistema educatiu de les Illes Balears que posa de manifest punts febles i punts forts. Una reflexi primera, molt bsica, ens duu a la consideraci que caldria esforar-se per consolidar i desenvolupar els punts forts i intervenir sobre els punts febles, a fi dassolir, mitjanant les reformes oportunes, que la situaci de partida es transformi en positiu i el nostre sistema educatiu sigui un sistema just i efica abocat a lxit escolar i a lexcellncia educativa. Lanlisi dels trets observats permet inferir que a les Illes Balears les mancances del sistema educatiu sn diverses i de naturalesa diferent. Tenim deficincies estructurals i dficits instrumentals que cal corregir i reorientar si, com s la nostra obligaci com a societat que aspira a la justcia i a la prosperitat, volem que la situaci millori en benefici de lalumnat, de la comunitat educativa i del corpus social. El sistema educatiu de les Illes Balears pot veure resoltes moltes de les seves mancances, si en consideren les intervencions a dur a terme des de tres dimensions que constitueixen valors bsics de qualsevol sistema educatiu: lexcellncia, lequitat, i el comproms:
34
Lexcellncia: Un sistema educatiu de qualitat t el seu nucli en els centres educatius els quals, en el marc de lautonomia pedaggica, organitzativa i de gesti, basada en la coresponsabilitat i en la cultura de lavaluaci, tendeixen a lassoliment de lexcellncia dels resultats a travs del perfeccionament dels processos densenyament i daprenentatge, i del rendiment educatiu de tot lalumnat, en contextos oberts a la interacci amb lentorn. Amb aquestes condicions la qualitat noms pot assolir-se amb la implicaci del professorat, que ha de ser ats en les seves necessitats formatives, professionals i laborals. La collaboraci de les famlies i la motivaci de lalumnat sn imprescindibles. Alguns elements sobre els quals cal treballar sn: - la sensibilitzaci social (associacions, entitats, institucions) a favor de leducaci i de la formaci, - la implicaci de les famlies a collaborar amb la instituci escolar i, - la motivaci de lalumnat derivada i reforada per la influncia familiar i social. Lequitat: Un sistema educatiu equitatiu que permeti laccs de tota la poblaci a leducaci, que elimini els desequilibris dentrada, que garanteixi unes condicions digualtat doportunitats dxit, que sexpressi en una oferta educativa de qualitat i suficient en els centres sostinguts amb fons pblics. La gratutat garantida a lensenyament obligatori, i uns serveis complementaris i sistemes dajut a lestudi sn la via per evitar discriminacions per raons dorigen o socioeconmiques. El comproms: La naturalesa social del fet educatiu, tant des del punt de vista dels objectius com des dels resultats, implica unes conseqncies (exigncies, necessitats, accions, efectes) que afecten la societat en el seu conjunt. Per assolir tant lequitat,
35
com la qualitat del sistema que condueix a lexcellncia, el comproms en leducaci de tots els agents s condici bsica: administracions (estatal i autonmica, local, educativa, general); forces socials (sindicats i patronals, tant del mn educatiu com de lmbit general); mn associatiu (professional, educatiu, sociocultural); famlies (individualment i corporativament); alumnat (associacions, persones). Totes aquestes instncies han de fer la seva aportaci, cadascuna des del seu marc competencial, i el seu esfor per contribuir a la implementaci de les reformes necessries del sistema educatiu balear.
36
2.2.
Els nivells del PACTE
Atesa la multiplicitat i la complexitat dels factors que caldria tenir presents a lhora denvestir un procs tendent a lacord que suposaria un pacte social per leducaci a les Illes Balears, amb voluntat de ser un instrument efica, sha de prendre en consideraci que es plantegen, dentrada, dos nivells dactuaci. Aquests dos nivells corresponen, dins un pacte global, a dues coordenades de carcter temporal: a curt i a mitj termini, i a llarg termini. Aquesta dualitat correlaciona amb el carcter de microreformes concretes corresponents a un bloc de mesures que convendria envestir de manera immediata i a un altre bloc, a nivell estructural (dins lmbit competencial de les Illes Balears), que abocaria a lestabilitat del sistema educatiu nostre, definit pels acords signats. A tal efecte es presenten a la consideraci dels agents dos blocs per al debat, ntimament relacionats i interdependents: - el referit a aspectes generals, plantejament estructural, i que emmarca el
- el referit a les reformes parcials, que se subdivideix en tres blocs: mesures per a lassoliment de lexcellncia educativa, mesures per a lassoliment de lequitat educativa, i mesures per a lassoliment del comproms dels agents en la millora de leducaci a les Illes Balears. 2.3. Els eixos del PACTE SOCIAL PER LEDUCACI A LES ILLES BALEARS A partir de la consideraci de leducaci com un b pblic, alhora que s un dret bsic dels ciutadans, amb carcter universal, es planteja la necessitat de fixar uns punts bsics dacord, que suposin el punt de partida per al desenvolupament del procs de debat que ha de conduir a lacord desitjable. Conv delimitar les bases o fonaments daquest pacte, acordar unes condicions prvies, establir unes lnies bsiques per a lestabilitat del sistema educatiu de les Illes Balears i, finalment, acordar els punts bsics
37
del pacte que permetran la planificaci i la concreci de les mesures derivades del pacte social per leducaci a les Illes Balears. 2.3.1 Els fonaments del pacte Sn quatre els fonaments sobre els quals sha de substanciar el pacte social per leducaci, que es fixen sense ordre de prelaci: a. Un sistema educatiu correctament dotat de les infraestructures i els recursos necessaris per satisfer les necessitats educatives i formatives de la poblaci de les Illes Balears. Aix implica la necessitat duna inversi en educaci que, amb un increment sostingut, aporti els recursos humans i els mitjans necessaris per a lassoliment dun sistema educatiu de qualitat, en el qual la rendici de comptes (control) serveixi per reconduir les disfuncions. Per tal doptimitzar al mxim nivell les inversions caldr un estudi de les necessitats reals i de la qualitat i la idonetat dels recursos. Quant a les infraestructures, shaur de preveure la mobilitat de lalumnat i la configuraci despais nous des dun concepte ms flexible i adequat a la realitat de larquitectura escolar. b. La qualitat del sistema educatiu, que hauria de ser la recerca de lexcellncia, i que sha dobtenir mitjanant la millora dels resultats de lalumnat, la millora i el perfeccionament del professorat, la participaci activa de les famlies i el comproms de les administracions i dels agents socials, tant sindicals com patronals. c. Un sistema educatiu basat en lequitat, que permeti reduir gradualment les disfuncions derivades de: - les diferncies personals i socials entre lalumnat, i - les que provenen dels desequilibris entre les dues xarxes de centres sostinguts amb fons pblics, s a dir, els centres pblics i els privats concertats, ja que ambdues tipologies de centres sn necessries per a la universalitzaci de
38
leducaci bsica i per a la garantia duns serveis mnims en aquest mbit. d. Lestabilitat del sistema, que permeti: - la intervenci continuada dels agents, - la innovaci educativa en un context adequat, - ls de les tecnologies de la innovaci i de la comunicaci al servei de leducaci, - la consolidaci de bones prctiques, - lexercici de la coresponsabilitat en la gesti dels centres educatius, - la competncia i leficcia en lorganitzaci i la direcci dels centres, - la cultura de lavaluaci i, en general, el desenvolupament de tots aquells elements que signifiquen millora gradual, en un sistema que aprn de si mateix. 2.3.2 Condicions prvies per al pacte Per a lxit duna proposta com aquesta cal comptar, ineludiblement, amb un comproms ferm entre els actuants dassumir, cadascun en lmbit de les seves competncies i responsabilitats, les condicions principals segents: a) La lleialtat entre els diversos agents poltics, socials i professionals en la recerca dun pacte social per leducaci. b) La concreci daquest pacte a travs de mesures especfiques i realistes. c) La concreci daquest pacte dacord amb un calendari adient i raonable, amb mesures a curt, a mitj i a llarg termini. d) La implicaci directa dins el procs i en lexecuci del pacte de la comunitat educativa: professorat, famlies, forces socials de lmbit educatiu, etc. e) La previsi i dotaci dun pressupost especfic per a la seva aplicaci.
39
f) La implicaci de les forces poltiques, econmiques i socials.
2.3.3 Un marc estable, objectiu final del pacte. Un canvi, una reforma del sistema educatiu, tan rellevant com el que suposa el PACTE SOCIAL PER LEDUCACI A LES ILLES BALEARS, forosament ha de plasmar-se, en un termini convenient, en una norma que, duna banda reflecteixi els compromisos adquirits i en garanteixi la continutat i, de laltra, proporcioni als ciutadans de les Illes Balears un marc estable que doni coherncia al conjunt del sistema educatiu, en concordana amb la normativa estatal i en exercici del que sn les competncies de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears en matria educativa. Aix es fa substantiu amb el comproms del Govern de les Illes Balears de desenvolupar tota una normativa especfica deducaci de les Illes Balears en la qual la dimensi fonamental sigui el comproms adquirit per les institucions i les entitats pbliques i privades, els agents del mn educatiu i les diverses administracions pbliques. Linventari de propostes que presentam al debat obert, en bona part recollides dels documents ja coneguts del Consell Econmic i Social de les IB (CES), el Consell Escolar de les IB (CEIB) i el Frum de debat pblica-concertada, sobre les qual shauria dassentar aquesta futura normativa, coherents amb lanlisi fet fins ara en aquest document, sn les segents: 1. Articulaci, en el marc competencial de la Comunitat Autnoma, dun projecte educatiu de les Illes Balears que marqui les lnies estratgiques educatives per estabilitzar, consolidar i millorar leducaci en el context territorial, cultural i socioeconmic de les Illes Balears. 2. Millora progressiva del finanament. 3. Planificaci escolar adequada a les necessitats educatives socials, territorials i personals com a base dun sistema educatiu que garanteixi la igualtat doportunitats de lalumnat i de les famlies.
40
4. Foment de la cultura de lavaluaci a tots els mbits que conformen el sistema educatiu, des dels resultats de lalumnat a lAdministraci educativa a tots els nivells, el funcionament dels centres, lexercici de la funci docent, etc. per tal de posar a labast dels responsables un coneixement que serveixi per a la presa de decisions (correcci de desviacions, millora de deficincies, aprofundiment en lxit, consolidaci dels punts forts, etc.) segons les competncies i responsabilitats de cadasc. 5. Facilitaci del bon funcionament dels centres a travs del desenvolupament de lautonomia de gesti econmica, organitzativa, de personal, administrativa i pedaggica dels centres educatius com a mesura de coresponsabilitat i dimplicaci real en la millora de la qualitat de lensenyament i dadaptaci a la realitat de lentorn immediat de cadascun. Valoraci i promoci del professorat, amb latribuci dels drets i dels deures que la funci docent comporta i impuls al reconeixement social del professorat i a la seva formaci inicial i permanent. 6. Foment i suport a la implicaci de les famlies en el procs educatiu dels fills mitjanant el suport a la participaci activa en lacci de la comunitat educativa en la gesti i dinmiques dels centres i de leducaci en general. 7. La formaci al llarg de la vida mitjanant la integraci de laprenentatge permanent, la formaci professional i la formaci ocupacional. 8. Formaci en llenges estrangeres. Totes les iniciatives per aconseguir una millora en la competncia en llenges estrangeres de lalumnat passa per una bona formaci inicial i permanent del professorat per tal que el professorat pugui impartir matries no lingstiques en idioma estranger. 9. Promoci dins els centres educatius de tots aquells valors compartits com la solidaritat, el respecte mutu i la tolerncia entre les persones, lestimaci pel nostre patrimoni i el respecte per totes les cultures. 10. Aprofundiment en la societat del coneixement, amb impuls al domini de les tecnologies de la informaci i de la
41
comunicaci i a ls conscient de tots els mitjans de comunicaci.
2.3.4. Els punts bsics del pacte social per leducaci a les Illes Balears. En definitiva, atesa la situaci descrita, sembla oport, a efectes operatius, proposar, com a acords bsics, els segents: El comproms de destinar, en el marc duna gesti eficient dels recursos i en funci de les possibilitats, una dotaci pressupostria suficient en educaci per part del Govern a fi datendre les necessitats derivades del pacte subscrit. Establir un calendari per a les actuacions concretes derivades de lacord i que sofereixen per part de la CECU al debat en el present document. Desenvolupar tota la normativa que calgui per el desplegament dels aspectes ms rellevants que es contenen en aquest document. Constituir una Comissi de Seguiment del Pacte Social per lEducaci a les Illes Balears amb lobjectiu de supervisar el compliment dels acords assolits i fer les propostes corresponents que concordin amb el Pacte, tant per desenvolupar-lo com per a la seva actualitzaci contnua.
42
3. EXCELLNCIA Lexcellncia educativa fa referncia a la qualitat educativa superior i remet al nivell mxim de qualificaci. Lexcellncia educativa s el grau mxim de la qualitat assolible per un sistema educatiu, en un context equitatiu. Una educaci de qualitat s capa de donar una resposta adient a la formaci que els ciutadans necessiten per poder desenvolupar-se normalment i progressivament als nivells fsic, intellectual, emocional, social i tic i per poder integrar-se, de manera conscient i crtica, en els mbits socials, poltics, econmics i culturals. En uns altres termes, una educaci de qualitat ha de fer possible el desenvolupament integral de les persones i de les seves capacitats, lassoliment de les competncies que poden fer de lalumne un ciutad lliure, civilment integrat, culte i que valora i exerceix els principis que caracteritzen una societat democrtica, solidria i oberta. La millora sistemtica de la qualitat s imprescindible per assolir uns bons nivells dexcellncia del sistema que, entre daltres, impliquen la potenciaci dels aprenentatges (excellncia dels resultats), la millora del funcionament dels centres educatius (excellncia en la gesti pedaggica i administrativa: autonomia, avaluaci, rendiment de comptes), la implicaci del professorat (exercici de la funci docent, formaci, praxi, avaluaci) i la bona gesti de lAdministraci educativa (excellncia en la gesti del sistema). Des daquesta perspectiva i a fi que el sistema educatiu de les Illes Balears esdevengui un referent de qualitat, resulta evident que, per part del Govern es dediquin els recursos necessaris a aquest objecte, per, i aix s fonamental, cal una eficincia en la seva implicaci, una complicitat, de tots els agents implicats amb la finalitat doptimitzaci dels recursos per tal dassolir els nivells de qualitat i dexcellncia desitjables. I, aix, entre daltres, exigeix el desenvolupament duna cultura de lavaluaci que permeti celebrar en tot moment lassoliment dels objectius plantejats (el rendiment de comptes exigible a una societat democrtica pel que fa a la sensibilitat de la despesa pblica, tamb des de la perspectiva educativa). s un fet que els esforos i recursos destinats a augmentar la qualitat del sistema educatiu a les Illes Balears ha augmentat des de lassumpci de les competncies educatives, per encara sn lluny dels estndards de
43
qualitat i dexcellncia dels nostres referents europeus. Resulta per tant imprescindible emprendre, des de les competncies en educaci que la CAIB detenta, acordar un seguit de reformes puntuals, a curt i mitj termini, que concordin amb les reformes estructurals que els signataris daquest PACTE es comprometen a dur endavant. No s possible avanar si no es treballa als dos nivells: lestructural i el de microreformes concretes i aix s possible des de les potencialitats que atorguen les competncies en matria educativa que t la CA. A les Illes Balears la recerca de lexcellncia passa per un canvi dobjectius, larbitri de recursos i destratgies que facin possible, a totes les etapes educatives, laugment de la qualitat educativa, la reducci dels dficits ms significatius i el desenvolupament dels aspectes positius del sistema. Entre els factors que han de ser objecte dintervencions de millora shi troben el percentatge dalumnat que no obt la titulaci bsica, les taxes didonetat, labandonament escolar, la mediocritat dels resultats o la relativament escassa quantitat dalumnes que cursen ensenyaments postobligatoris i superiors La Conselleria dEducaci, Cultura i Universitats, com a mesures adreades a laugment dels estndards de qualitat i dexcellncia del sistema educatiu de les Illes Balears proposa tractar els aspectes segents: 3.1 Lxit escolar, objectiu prioritari 3.2 Reducci de labandonament escolar 3.3 La gesti dels centres educatius pblics: lautonomia de centre 3.4 La concreci dels currculums 3.5 Rgim lingstic 3.6 La convivncia escolar, factor de qualitat del sistema educatiu 3.7 El professorat, propulsor de la millora del sistema educatiu 3.8 La innovaci i la recerca, factors de qualitat i dexcellncia 3.9 Lavaluaci, element imprescindible de la millora contnua 3.10 La reflexi sobre lAdministraci educativa
44
3.1 Lxit escolar, objectiu prioritari. Es proposa la convenincia de dissenyar i aplicar un pla dactuaci a favor de lxit escolar i lexcellncia educativa, adreat a la millora dels resultats de lalumnat de les Illes Balears. Aquest pla hauria de tenir com a propsits principals els segents: a. Millorar els aprenentatges de lalumnat, la qual cosa implica una major eficcia en els processos didctics, amb les intervencions institucionals que sen deriven a nivell del professorat, dels centres, de lalumnat i de les famlies. b. Donar suport institucional i social al professorat, per millorar latenci a lalumnat. c. Millorar lorganitzaci i el funcionament dels centres educatius. d. Valorar la cultura de lesfor com a element formatiu i educatiu. e. Desenvolupament de ls de les TIC, com a eines densenyament i daprenentatge. f. Fomentar la cultura de lavaluaci dins la comunitat educativa. Es tracta de promoure un sistema davaluaci global i contnua que ha danar indefectiblement lligat a les mesures de suport o de correcci segons les necessitats comprovades en cada moment. g. Fomentar la implicaci de les famlies (sinrgies). h. Administracions. Aquest pla hauria de comptar tamb amb una anlisi exhaustiva de totes les mesures disperses (programes diferents) que incideixen sobre aspectes directament relacionats amb lxit escolar i que, un cop avaluades, podrien ser objecte duna racionalitzaci que naugmentaria leficcia, en reduiria els costos i contribuiria a donar cohesi tant als centres (en el marc de lautonomia dels quals shan daplicar) com a les actuacions descoordinades de lAdministraci educativa i daltres administracions.
45
3.2
Reducci de labandonament escolar.
Flexibilitzaci dels sistema escolar per atendre la diversitat de necessitats educatives dels alumnes i estalonar la motivaci envers els aprenentatges: Flexibilitat i adaptabilitat curricular. Adequaci calendari i horaris escolars. Flexibilitat grupal. Capacitat de resposta davant situacions i necessitats formatives noves. Impuls de sistemes descolaritzaci compartida (empreses, entitats, etc.) Millora de loferta del la formaci professional inicial. Oferta educativa de formaci professional (reglada i ocupacional) conseqent amb el mercat laboral balear.
3.3
La gesti dels centres escolars: lautonomia de centre.28
Els signataris del PACTE SOCIAL PER LEDUCACI consideren que lautonomia dels centres, als nivells curricular, organitzatiu, funcional i de gesti dels recursos, exercida des de la coresponsabilitat amb ladministraci pblica, s convenient per a una millora de la qualitat educativa que permeti lxit escolar i lexcellncia. s condici prvia valorar la situaci i el grau dels recursos humans, serveis, installacions i materials de tots els centres. Aquest diagnstic ha de ser la base de la presa de decisions en la planificaci de les dotacions de les infraestructures i dels recursos humans i materials als centres. Els acords per al desenvolupament i lexercici de lautonomia de centre han dafectar, entre altres possibles, els elements segents: El Govern incorporar dins la normativa educativa el reconeixement de lautonomia de centre i el marc normatiu que
Els centres privats concertats en virtut de la seva naturalesa jurdica, gaudeixen duna autonomia garantida per llei.
28
46
doni empara al seu exercici, aix com lavaluaci dels resultats de lexercici daquesta facultat. La Conselleria dEducaci, Cultura i Universitats (CECU) dictar les disposicions necessries per poder fer efectiva lautonomia dels centres i, especficament, les referides a la funci directiva i a lorganitzaci i funcionament dels centres, a partir dels acords signats en aquest PACTE. El comproms i la participaci de la comunitat educativa sn imprescindibles per a lexercici efica de lautonomia de centre, per tant, han de ser assumits formalment pel claustre i pel consell escolar de cada centre. 3.3.1 Elements que configuren lautonomia de centre: a) Autonomia curricular: El centre adaptar el currculum escolar segons la seva realitat concreta. La CECU vetlar per evitar desequilibris a les rees i mbits que puguin comportar diferncies susceptibles de ser perjudicial per a lalumnat, en aspectes com la mobilitat o el domini del currculum obligatori). La CECU promour la recerca, la innovaci i la difusi de les bones prctiques, aix com el foment de programes innovadors que el centre, com a estratgia de millora i en el marc de la seva autonomia, podr escollir i aplicar. Aquests programes hauran de ser avaluats en la seva aplicaci tant pel centre com per la CECU. Les directrius davaluaci i del rendiment de comptes, tant de laplicaci dels currculums prevista a les programacions (de departament, de cicle, daula) com del funcionament general del centre seran objecte dun tractament especfic per part de la CECU (tant les avaluacions internes com les externes). El foment de ls de les TIC com a instrument densenyament, daprenentatge i tamb de gesti ser objecte duna atenci especfica. Tamb els programes i les eines de gesti informatitzada dels centres seran instruments afavoridors de lautonomia de centre (adequaci a la seva realitat) i de la bona administraci general (unitat dinformaci, bases de dades dentrada nica per a la CECU).
47
b) Autonomia de gesti organitzativa. El centre escolar s una organitzaci integrada per un conjunt de persones: equip directiu, professorat, alumnat, personal no docent, famlies i de les administracions pbliques que comparteixen unes finalitats educatives i que formen una comunitat que sinterrelaciona i que ha de compartir esforos i responsabilitats, cadascun des del seu mbit. Simplica aix un comproms collectiu per a lassoliment dels objectius del centre. Les necessitats educatives de lalumnat i ladequaci al context del centre determinen unes necessitats formatives dels professorat que es contextualitzen en la realitat del propi nucli formatiu i el centre ha de dissenyar les demandes de formaci i resoldre a nivell intern les que sigui possible. El treball cooperatiu i collaboratiu s un requisit per poder exercir eficament lautonomia dels centres amb voluntat de donar respostes adients a les demandes. Cal estimular la cultura del treball en equip i en xarxa. Els rgans de gesti del centre, tant de direcci com de coordinaci, han dexercir les seves funcions amb exigncia i rigor i han de tenir capacitat de decisi en relaci a la realitat organitzativa i funcional dels centres. La continutat dels projectes educatius, en el context duna avaluaci contnua, s valor exigible i, entre daltres, implica equips directius i de coordinaci, capaos, formats i estables. La importncia daquestes caracterstiques pel que fa als equips de direcci s determinant. La CECU promour iniciatives de formaci i acreditaci especfica dequips directius a fi daugmentar el nivell de professionalitat dels funcionaris encarregats daquesta tasca. La CECU formular propostes per al reconeixement professional i la incidncia en la carrera professional dels directors dels centres i dels altres crrecs directius.
48
c) Autonomia en la gesti i larbitri dels recursos humans. Els centres pblics, amb la finalitat de consolidar els corresponents projectes educatius podran participar, a travs dels consells escolars i de la direcci dels centres, en els processos de dotaci de personal docent per part de lAdministraci educativa. Aquesta participaci es reglamentar procedimentalment per part de lAdministraci educativa de manera que puguin establir-se els perfils professionals necessaris dels llocs de treball amb la participaci del centre. La provisi dels llocs de treball singulars derivada daquests procediments no podran suposar el desplaament de funcionaris docents amb destinaci definitiva en el centre. Els centres podran, a travs dels seus rgans de direcci, participar en la definici dels llocs de treball que configuren les plantilles de professorat del centre. Els centres pblics, en base a la normativa que es desenvolupi participaran en la gesti del personal docent i no docent adscrit. 3.3.2 Seguiment i avaluaci Lequitat, la qualitat i lexcellncia del sistema educatiu sn fites que el sector pblic ha dassumir corresponsablement amb lAdministraci educativa. Els centres pblics han de gestionar amb eficincia i eficcia els recursos pblics al seu abast i la seva autonomia de gesti nha de ser un element substancial. Per aix, els mecanismes de seguiment dels processos davaluaci, dels resultats i la transparncia, la rendici de comptes, en definitiva, tant a nivell intern, de la comunitat educativa del centre, com a nivell extern (administraci, societat) ha de ser objecte duna definici, duna aplicaci que en garanteixin leficcia. Els signataris del PACTE acorden establir aquests mecanismes a la normativa corresponent. 3.3.3 LAdministraci educativa i lautonomia dels centres pblics 3.3.3.1 LAdministraci educativa ha de vetlar per: reduir la burocrcia: simplificaci de procediments; opci decidida per la gesti informatitzada; entrada nica; etc.
49
descentralitzaci de la gesti, per apropar lAdministraci als centres: interlocuci directa amb lAdministraci a travs de serveis educatius com la inspecci educativa; atenci a la realitat insular; coordinaci amb les administracions locals. 3.3.3.2 La inspecci educativa com a suport a lautonomia del centre: Les noves formes i continguts de la relaci entre lAdministraci educativa i els centres impliquen que la inspecci educativa disposi duna normativa adequada per exercir les seves funcions de supervisi (assessorament i control) i davaluaci amb la finalitat dimpulsar i afavorir la gesti eficient i efica dels centres i el treball en xarxa. Lautonomia dels centres educatius t com a conseqncia lexistncia de diferents projectes educatius flexibles, contextualitzats en realitats diverses, singulars en molts aspectes que exigeixen a lAdministraci una supervisi, un seguiment i una avaluaci gil, efica i operativa. La inspecci educativa ha de participar en tots aquests processos. De tot aix, sen dedueix la necessitat de: Modificar la normativa reguladora de la inspecci educativa amb una reglamentaci que doni cobertura a les noves exigncies. Adaptar gradualment la plantilla dinspectors, amb unes noves condicions daccs (en el marc de la normativa general) i elaborar un pla de formaci de la inspecci educativa que sadeqi a les noves necessitats. 3.3.3.3 Els serveis educatius LAdministraci educativa ha defectuar una revisi i, en el seu cas, una reestructuraci dels serveis educatius. Una anlisi de tots aquests recursos i la seva incidncia real sobre el sistema educatiu.
50
En qualsevol cas aquesta possible reestructuraci ser tractada amb els agents socials representatius i es proposaria, entre daltres, la finalitat dassolir uns serveis educatius integrats territorialment, eficaos, rendibles i per a laccs als quals tots els centres que presten el servei pblic educatiu tinguin assegurada la igualtat doportunitats.
3.4
La concreci dels currculums
Els currculums oberts, com sn els vigents i que sn idonis per a lexercici de lautonomia de centre, plantegen, des del punt de vista de la totalitat del sistema unes dificultats que poden resultar molt considerables a lhora daconseguir que tot lalumnat gaudeixi de les mateixes oportunitats daprenentatges, qualsevol que sigui el centre o els centres en qu es formar al llarg de la seva educaci no universitria i tamb que el professorat pateixi una certa dispersi o desorientaci davant la pluralitat de situacions que poden presentar-se. Per tot aix, els signataris del pacte acorden que, des del respecte ms estricte a lautonomia de centre, per part de la CECU sarbitrin grups de treball de professorat en exercici, altament qualificat, i des de tots els nivells, etapes i modalitats dels sistema educatiu a fi que formulin propostes de programaci didctica, a nivell de cicle deducaci primria i de departaments didctics a leducaci secundria, que suposin una concreci curricular orientativa per als centres i per al professorat. Aquest nivell de concreci curricular (programaci) que haur delaborar-se amb un sistema informtic de gesti de laprenentatge (mitjanant sistemes de gesti de continguts integrats en sistemes de laprenentatge29, per exemple) seria la proposta orientativa de la CECU per a la programaci didctica, no prescriptiva per als centres sin entesa com a instrument auxiliar per als centres, i reflectiria una concreci dobjectius, competncies bsiques, continguts i criteris davaluaci que podria ser adaptada a la realitat de cada centre pels responsables de la planificaci educativa del centre. Els tems daquesta concreci serien els referents per a les avaluacions externes institucionals promogudes per lAdministraci educativa.
Fent servir, si ns el cas, aplicacions de lestil dels Learning Content Management System i dels Learning Management System.
29
51
3.5
Rgim lingstic del sistema educatiu de les Illes Balears
Els signataris daquest PACTE prenen com a punt de partida compartit els factors segents, que acorden com a bases de la seva tasca analtica i de formulaci de propostes: 1. LEstatut dautonomia de les Illes Balears estableix loficialitat de la llengua catalana i determina tamb lobligaci institucional de garantir ls normal i oficial dels dos idiomes, catal i castell; de prendre les mesures necessries per assegurar-ne el coneixement, i de crear les condicions necessries per arribar a la igualtat plena de les dues llenges quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.30 LEstatut atorga la competncia exclusiva de lensenyament de la llengua catalana a la Comunitat Autnoma i determina que normalitzar aquesta llengua ser un objectiu dels poders pblics de la comunitat autnoma. Les modalitats insulars del catal, de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, seran objecte destudi i protecci, sense perjudici de la unitat de la llengua. 2. El model lingstic del sistema educatiu de les Illes Balears, establert per la normativa vigent, s de bilingisme integral (tamb conegut com a model de conjunci lingstica31) que es defineix pel fet que els continguts curriculars shan de vehicular en les dues llenges oficials, segons el que determini la legislaci autonmica. Aquest model de bilingisme integral s plenament constitucional.32 3. Els eixos principals segons els quals sarticula aquest model sn: a. Leducaci bsica ha dassegurar lensenyament de la llengua i la literatura catalanes, amb mesura suficient a tots els
Llei orgnica 2/1983, de 25 de febrer, per la qual saprova lEstatut dautonomia de les Illes Balears. Va ser publicada al BOE de dia 1 de mar de 1983. Citam pel text redactat dacord amb la Llei orgnica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de lEstatut dautonomia de les Illes Balears (BOE nm.52, d1 de mar de 2007; correcci derrades BOE nm. 77, de 30 de mar de 2007; BOIB nm. 32, Ext., d1 de mar de 2007) 31 Aix ha estat. Si b, per raons de la confusi que exist en el seu moment en relaci amb les dues versions, catalana i castellana, de lart. 18.1 de la Llei de normalitzaci lingstica (1986) i les ordres que la desplegaven, el Tribunal Superior de Justcia de les Illes Balears afirmava el 1996 (sentncia de la Sala Contenciosa Administrativa nm. 386, de 28 de juny de 1996) que el model balear era de libre eleccin, la mateixa Sala, amb motiu de la impugnaci dels articles 1 a 3, 7 a 14, 16 a 18 i 20 a 22 del Decret del Govern balear 92/1997, de 4 de juliol, dict la sentncia nm. 268, de 12 de maig de 1998, que al fonament de dret 6, tenint en compte el parer del Consell Consultiu (Dictamen 19/1997, de 24 de juny), rectifica aquella conclusi i proclama que el model lingstic educatiu fixat a la norma era el de conjunci lingstica o bilingisme integral. 32 Sentncia del Tribunal Constitucional 337/1994, de 23 de desembre, i Sentncia del Tribunal Suprem de 13 de juliol de 1995, R. Ar. 6107.
30
52
centres docents i en totes les etapes, nivells i modalitats de lensenyament.33 En la impartici daquestes matries, pel que fa a la llengua cal atendre les modalitats insulars i, pel que fa a la literatura, les aportacions dels autors balears34 (amb una dedicaci horria, com a mnim igual a la prevista per a la llengua i la literatura castellanes35). b. Els poders pblics determinen les llenges en les quals shan de transmetre els continguts educatius (llengua vehicular, llengua docent o llengua de lensenyament). Ara b, aquesta facultat noms pot exercir-se plenament a partir dun moment determinat, ja que en el denominat primer ensenyament lart. 18.1 de la LNL determina el dret dels alumnes a rebre el primer ensenyament en la seva llengua, sigui la catalana o la castellana. c. LAdministraci educativa ha destablir els mitjans necessaris encaminats a fer realitat ls de les dues llenges cooficials com a vehicle usual en lmbit de lensenyament en tots els centres docents. d. El model opta per la integraci social de lalumnat i, per aix, estableix la incompatibilitat de separaci dels alumnes en centres diferents per raons de llengua.36 e. LAdministraci educativa t lobligaci de garantir que, en acabar el perode descolaritat obligatria, els alumnes hagin assolit les competncies lingstiques en ambdues llenges oficials. Un sistema educatiu de qualitat, i amb ms ra a les Illes Balears que tenen una economia fonamentada principalment en la indstria turstica, no pot deixar de banda lensenyament efica dalmenys una llengua estrangera.37 Aquest fet comporta una problemtica de planificaci i de prctica educativa especfica en un sistema amb dues llenges oficials. Per tant, el model lingstic del sistema educatiu balear ha de resoldre de manera eficient aquesta situaci. De fet, no resulta fora de lloc tractar el sistema
Llei 3/1986, de 29 dabril, de normalitzaci lingstica (BOCAIB nm. 15, de 20 de maig de 1986; correcci derrades, BICAIB nm. 16, de 30 de maig de 1986; BOE nm. 169, de 16 de juliol de 1986). Art 1.2b. A partir dara LNL. 34 LNL, art. 2. 35 LNL, arts. 18 i 19. 35LNL, art. 22.3. 37 Es tamb una exigncia normativa bsica.
33
53
educatiu nostre com un sistema amb tres llenges (i nincorpora, lgicament encara ms), una situaci de plurilingisme educatiu. Aquesta realitat complexa implica unes respostes pedaggiques, didctiques i de gesti als centres, al professorat i a lalumnat per a les quals lAdministraci ha darbitrar recursos normatius i recursos humans i materials. Per aix, els signataris daquest PACTE acorden: - Fomentar lensenyament-aprenentatge dalmenys una llengua estrangera, langls preferentment, des de linici de leducaci reglada dels infants. - Promoure aquest ensenyament en el marc establert pel model lingstic de les Illes Balears, de manera que es faci efectiu ls de la llengua estrangera com a vehicular duna part de lensenyament. - Planificar lensenyament-aprenentatge daquestes llenges, amb una didctica adient i tenint en compte els diferents objectius que es persegueixen, dacord amb ls social que impliquen, basant-se en els referents culturals que representen i en la funcionalitat de les llenges en relaci amb els estudis o la integraci en el mn laboral de lalumnat. 3.6 La convivncia escolar, factor de qualitat del sistema educatiu
El clima convivencial en el si de la comunitat escolar pot ser un element afavoridor o b pot dificultar el procs educatiu, tant a nivell de relaci i actuaci interpersonal com grupal (aula i centre). La convivncia s entesa com a objectiu fonamental de tot procs educatiu, i es basa en laprenentatge i lassimilaci de comportaments respectuosos (entre iguals i entre agents jerrquicament diferents), el desenvolupament dactituds positives, la cooperaci, el dileg, la implicaci de les famlies i el consens com a mtode per assolir lacord entre tots els membres de la comunitat educativa. Un sistema educatiu de qualitat encaminat a lexcellncia ha de fer de la bona convivncia un tret substancial, per aix cal treballar, com a condici necessria i prvia, la cultura de la previsi, per tal de no focalitzar tots els esforos exclusivament en els processos sancionadors i punitius, que sn necessaris, sin tamb en lestimulaci i el reforament positiu.
54
Lassoliment duna convivncia escolar afavoridora de lxit educatiu implica, a criteri dels signataris del pacte, treballar en les lnies segents: Limpuls de la pedagogia de lesfor, de manera que les exigncies actuals del sistema educatiu que es veuen recompensades a llarg termini, no suposin per als joves un rebuig i confrontaci amb el propi sistema educatiu. Sha de tenir en compte que vivim en una societat canviant en qu els valors familiars i socials tradicionals han sofert una crisi profunda, la qual cosa ha creat un cert desconcert, que es reafirma en una actitud permissiva i en una inhibici educativa. La normativa vigent empara els drets i deures dels alumnes i les normes de convivncia als centres docents no universitaris sostinguts amb fons pblics, i posa de manifest una multiplicitat de factors a tenir en compte a lhora daplicar les mesures establertes. s per aquesta ra que, al nostre entendre, es fa palesa la urgncia duna concreci que simplifiqui i racionalitzi les actuacions, tant de prevenci com de gesti dels conflictes, a fi que sen garanteixi la correcta aplicaci, partint del respecte als drets i deures dels alumnes i el suport a la funci i lautoritat docent. Daltra banda, lxit de la convivncia implicar tamb una reflexi profunda per part dels docents quant als canvis actuals que ha sofert la societat. Daquesta manera, sembla necessria una formaci i orientaci per part de professionals especialitzats que treballen en lmbit de la convivncia escolar per poder donar sortida a les possibles situacions de conflicte de centre i/o aula. Aix mateix, continua essent necessria la collaboraci, intervenci i mediaci duna instituci especialitzada en convivncia escolar en els centres educatius, a ms de promoure la formaci per a persones mediadores. 3.7 El professorat, propulsor de la millora del sistema educatiu
El professorat dins lactual sistema educatiu esdev un dels eixos fonamentals sobre el qual ha de girar qualsevol millora del sistema educatiu i s, a ms, un factor essencial per assolir la qualitat educativa. Alguns dels aspectes referents al professorat que cal afrontar per a la millora del sistema educatiu de les Illes Balears sn:
55
3.7.1 Reconeixement social El reconeixement social del professorat s un aspecte poc treballat dins lactual sistema educatiu i que requereix una especial menci per tal de donar el prestigi i el valor que correspon a aquesta funci. Sha de tenir en compte que qualsevol proposta de millora del sistema educatiu ha de passar forosament per la intervenci docent, per tant, des daquest PACTE es vol incidir en la importncia de dotar dautoritat i respecte aquest collectiu, per part de tota la comunitat educativa en particular, i per part de la resta de la societat, en general, mitjanant la normativa pertinent, a ms de les accions que a continuaci sassenyalen. La professi docent mant mltiples connexions amb altres mbits, com ara la psicologia, els serveis socials, la famlia, els ajuntaments Aix, per tant, la tasca docent senriqueix i pren forma completa tot incloent aquest entramat de connexions, de manera que la implicaci del professorat en lexercici de les seves funcions molt sovint sobrepassa els lmits de les aules i centres escolars per tal darribar als valors proposats. Des daquest punt de partida, els signataris daquest PACTE consideren necessari que lAdministraci educativa posi en marxa unes campanyes de dignificaci i prestigi de la funci docent, per tal que tota la societat en reconegui la importncia. Daltra banda, sha de implicar les famlies mitjanant actuacions especfiques de manera que se les estimuli per participar en el procs educatiu dels menors i donin el suport i el refor necessari al professorat. El professorat com a pea clau del procs educatiu requereix dunes condicions retributives i laborals que incentivin la seva implicaci i responsabilitat en tots els processos educatius, i que li serveixin com a motivaci afegida per al desenvolupament de la seva feina.
56
3.7.2 Formaci permanent per a la innovaci educativa Partint de la situaci canviant de la societat actual en general, i de la nova realitat social de les Illes Balears en particular, es fa necessari una formaci contnua i permanent del professorat, accessible i disponible a totes les illes, i que garanteixi lactualitzaci formativa i la solvncia docent. Des daquest punt de partida, lAdministraci educativa ha dincentivar el professorat per a la formaci, innovaci i investigaci educatives, posant al seu abast mesures dadaptaci dhoraris i els recursos materials i humans necessaris. En aquest context, lAdministraci ha de promoure una formaci que inclogui, entre daltres, els aspectes clau segents: Educaci integral Gesti de laula Aplicaci TIC a lensenyament, laprenentatge i la gesti Avaluaci Normativa educativa Funci directiva Gesti de centres Llengua catalana Tractament de llenges Llenges estrangeres Acci tutorial i orientaci Convivncia escolar Habilitats socials Didctiques especfiques Metodologies innovadores Pedagogia, psicologia i didctica general Atenci a la diversitat Cultura prpia Educaci per a la salut Educaci intercultural Educaci ambiental La formaci permanent del professorat ha de servir davinena entre la formaci inicial del professorat i les circumstncies, les necessitats i els reptes que caracteritzen la funci docent que es desenvolupa en una realitat social, cientfica i econmica amb ritmes molt accelerats de canvi. La CECU, mitjanant les tcniques
57
adients (detecci de necessitats formatives) i dacord amb els principis programtics derivats daquest PACTE i de les circumstncies noves que es generen, ha de plantejar una oferta formativa coherent per resoldre, simultniament, les demandes del professorat i les exigncies derivades de les lnies bsiques de lAdministraci educativa. Aquests aspectes han de derivar-se des de diferents mbits dactuaci: - Els centres de professorat: Dins el replantejament de la formaci permanent del professorat per a la innovaci educativa, els signataris daquest PACTE consideren apropiat fer una reflexi sobre la funcionalitat dels CEP actuals a les Illes Balears, de manera que sen plantegi la naturalesa i lestructura organitzativa i funcional per tal de poder oferir un servei i una formaci ms eficients, tant al personal docent com als formadors, i ja sigui des del centre de professors, des daltres installacions, o des del centre escolar. Cal implicar, amb lestabliment de convenis de cooperaci, entitats i institucions cientfiques i formatives en els processos de formaci permanent del professorat, en el marc dels plans i programes institucionals de la CECU. - Llicncies per estudis: Partint dels drets i deures del personal docent, de la responsabilitat per a lassoliment del desenvolupament personal i professional adequat del professorat, contribuint, per tant, en el benefici directe del propi sistema educatiu, i tenint en compte la necessitat dincentius per aconseguir una formaci adaptada a la nostra realitat i un aprofundiment didctic, esdev necessari donar ms cobertura i oferta a les llicncies per estudis, tant retributives com no, per tal de poder ampliar la formaci dels docents en exercici sense que aix impliqui perjudicis professionals personals o incidncies negatives en lorganitzaci i el funcionament dels centres. Programes de mobilitat professional i dintercanvis: Els programes europeus o de mobilitat professional han de cobrar ms rellevncia dins el sistema actual, per arribar a ser
58
una referncia de millora de la preparaci pedaggica del professorat, de les capacitats en algunes competncies transversals i/o especfiques del personal docent, incidint de manera directa en la capacitaci adequada en ls deines TIC en lensenyament, en laprenentatge en llenges estrangeres i la seva didctica, en la capacitaci per a la formaci en estratgies i recursos per a la millora del fracs escolar i resoluci de conflictes/mediaci, i en la millora de les competncies professionals. Per tant, es fa tamb necessari un replantejament de les ofertes proposades a fi que aquest dispositiu tingui ms opcions i possibilitats per a la formaci del professorat. - Promoure una formaci professional d'alta qualitat tecnolgica, en el marc de la formaci al llarg de tota la vida: La Uni Europea sost que una educaci al llarg de tota la vida s la base fonamental per a la ciutadania activa i locupabilitat en l'Europa del segle XXI. El Pacte educatiu ha de proposar: a) Un Sistema Nacional de Qualificacions i Formaci Professional ms integrat, flexible i transparent, revalorant el concepte d'educaci al llarg de la vida, l'adopci de vies i passarelles entre els diferents nivells i estudis i l'establiment de plans contra l'abandonament escolar. b) Una oferta de formaci professional mplia per als joves recolzat en un sistema d'informaci i orientaci integrat. c) Una formaci professional vinculada a l'empresa, mitjanant el model dual, que fomenti l'esperit emprenedor i sigui una eina fonamental per a locupaci. d) Una xarxa de centres de formaci professional que permeti harmonitzar l'oferta educativa amb l'oferta laboral i les expectatives de l'alumnat. i) Una formaci professional ms competitiva i innovadora que respongui als canvis dels sectors productius.
59
- Formaci especfica dels cicles formatius: Lmplia oferta de cicles formatius, tant de grau mitj com superior, amb qu actualment compten les Illes fa necessari incidir de manera especfica sobre aquest mbit. Els signataris daquest PACTE consideren convenient establir un pla especfic de formaci per als professionals que imparteixen docncia en aquests mbits, tenint en compte les seves mltiples singularitats dins tot lentramat doferta de formaci professional possible. Aquest pla ha dincloure convenis amb empreses de producci i formaci relacionades amb els cicles formatius, com tamb professionals i altres institucions o actes (fires i congressos), posant a labast del professorat els recursos materials i humans i les installacions que siguin necessaris per tal daconseguir una formaci dacord amb les necessitats actuals i al Catleg nacional de qualificacions. El propsit s que el professorat dels cicles formatius pugui actualitzar i millorar, de manera contnua, les seves competncies professionals, al mateix temps que sigui capa dadequar la formaci professional als requeriments del sistema productiu. - Plataforma digital per a la reflexi docent: La formaci entre iguals esdev avui dia un dels mecanismes a tenir en compte. Sha romput, en certa manera, la jerarquia de rols formador versus professorat, de manera que el comproms i la responsabilitat docent han perms saber compartir experincies per a la millora de lacci docent. Des daquesta nova panormica, els signataris del PACTE consideren oport posar a disposici del personal docent en actiu un punt de reflexi per poder compartir, suggerir, analitzar i comentar les prpies accions docents, estratgies, recursos i eines posades a la prctica dins laula o centre escolar. Aix doncs, aquesta plataforma ha destar seccionada per temtica, nivell educatiu, demandes i ofertes dexperincies/accions docents/projectes, tot aconseguint una interconnexi entre els diferents nivells. All que es pretn s fomentar un aprenentatge collaboratiu en entorns virtuals, donant sortida a aquells projectes i accions formatius vlids i eficients dins la realitat de les nostres aules
60
i centres, a fi que safrontin conjuntament els reptes educatius, lactualitzaci didctica i tecnolgica i la gesti de laula. Cal aprofitar les eines i els recursos tecnolgics que es troben a labast de la CECU per poder crear i consolidar aquesta plataforma de reflexi, oberta a tot el personal docent que hi vulgui participar. Dacord amb levoluci i revoluci tecnolgica que es viu en lactualitat, esdev necessria lactualitzaci en aquest aspecte, defugint de temors i fomentant en el personal docent el valor de la prctica amb ls de les TIC, al mateix temps que es revalorar el reconeixement professional i el prestigi docent. Aix mateix, aquesta plataforma, que ha destar gestionada per lAdministraci educativa, requerir un control per part duna comissi de seguiment que ha de vetlar pel seu bon funcionament.38 I dins aquest treball de seguiment, ha de ser viable poder extrapolar aquelles experincies i projectes ms interessants, viables i vlids exposats dins la plataforma, de manera i mode que es puguin convertir en oferta formativa per a la resta de la comunitat educativa, ja sigui en forma de curs (presencial, semipresencial o en lnia), seminari, grups de treball de centre, etc. Lrgan de la CECU competent en matria de formaci permanent del professorat ha de ser el responsable de la direcci i la gesti de la plataforma, en el marc de la planificaci general de la formaci permanent del professorat. 3.7.3 Salut laboral Els signataris daquest PACTE consideren necessari que sestableixi per part de lAdministraci competent i, dacord amb els procediments consultius i de negociaci que preveu la normativa vigent, una planificaci que desenvolupi les mesures necessries per a la prevenci i la intervenci en matria de seguretat i salut laboral, tant en la xarxa de centres pblics com en les diferents serveis de lAdministraci educativa. Aquesta planificaci sha de fer a partir de les avaluacions de riscs de seguretat, higiene i psicosocial necessries i de les valoracions de
38
Potser com a subcomissi de la Comissi Assessora de la Formaci Permanent del Professorat.
61
les condicions dels llocs de treball, efectuades pels especialistes adients. 3.7.4 Estabilitat dins els centres i mobilitat Per a la millora del procs educatiu per una part, i per tal dassegurar un ensenyament de qualitat i competent en els centres docents, es fa necessari parlar destabilitat dels equips docents. Aix, els signataris daquest PACTE aposten per una reducci significativa del percentatge de temporalitat de les plantilles. Per tant, els concursos de trasllat sn pea clau per poder dotar aquestes plantilles de lestabilitat necessria per tal de donar cohesi a lequip docent del centre, intentant que les quotes sadaptin al mxim possible a les plantilles estipulades. Un altre punt clau dins aquesta pretensi destabilitat s la quantitat de mestres interins que cada any han de canviar de centre, sense poder donar continutat als projectes educatius envestits, creant per tant el consegent desequilibri dins lorganitzaci i el funcionament dels centres docents. Per altra part, la cobertura de les substitucions, si no s gil, perjudica lorganitzaci i el funcionament del centre. La rapidesa en qu quedi coberta la vacant, de manera temporal,39 ser signe de bon funcionament i bona gesti de lAdministraci. Aix mateix, ladquisici de noves especialitats esdev un element a tenir present per tal de facilitar la mobilitat del professorat, segons la darrera normativa publicada que regula ladquisici de noves especialitats del cos de mestres.40 3.7.5 Renovaci de plantilles i quotes La gesti de centres educatius pblics, i dins ella, la importncia de lautonomia de centres, s element clau per a la millora del sistema educatiu. Amb aquesta premissa, ens situem dins la necessria coresponsabilitat entre lAdministraci educativa i els centres docents, a fi que les plantilles dels centres sadaptin tant com sigui possible a la realitat i les necessitats especfiques del centre per tal de poder treballar per a lxit escolar i la prevenci del fracs. Cal
Sentn com a substituci aquells llocs de feina que hagin destar a partir de x dies sense cobrir. Vegeu la Resoluci del conseller dEducaci, Cultura i Universitats de 2 de desembre de 2011 per la qual sestableix el procediment per a ladquisici i per al reconeixement despecialitats dacord amb el Reial decret 1594/2011, de 4 de novembre, pel qual sestableixen les especialitats docents del cos de mestres que duen a terme les seves funcions en les etapes deducaci infantil i deducaci primria regulades en la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci. (BOIB nm. 185, del 10/12/2011)
39 40
62
passar doncs dun paper consultiu per part del centre, a un de ms participatiu i de coresponsabilitat en la gesti i la planificaci. Aix doncs, resulta necessari fer una revisi i catalogaci del llocs de feina dels centres, i comptar amb la participaci del centre quant a les negociacions, ampliacions i millores de les plantilles corresponents, tenint tamb en compte aquells llocs despecial dificultat o singularitat que shan de definir. 3.7.6 Promoci professional Els signataris daquest PACTE consideren que la valoraci del treball docent a laula, latenci directe a lalumnat i a les seves famlies i leficcia en la gesti pedaggica i organitzativa dels centres sn elements substancials per fomentar les actuacions en matria de promoci professional dels docents. Es proposen tres lnies dactuaci: a) La promoci professional del professorat vinculada a lavaluaci de la seva tasca, dacord amb els segents criteris: 1. Lavaluaci dels docents. 2. El reconeixement i la promoci de bones prctiques educatives han de ser considerades per lAdministraci educativa i valorades de manera preferent en els barems per a la promoci professional del professorat. 3. La recerca i la innovaci educatives aplicades a la prctica docent han de ser tamb valorades en els processos de promoci professional del professorat. 4. Lassumpci de responsabilitats diverses relacionades amb la docncia (funcions directives, de coordinaci pedaggica, de formaci del professorat, entre altres) tamb comptaran a lhora de valorar la promoci professional.
b) Promoci a cossos docents superiors i a la inspecci educativa LAdministraci educativa de les Illes Balears, en el seu mbit competencial, afavorir la promoci dels funcionaris docents a cossos superiors i a la inspecci educativa mitjanant els
63
sistemes de concurs o concurs oposici que la legislaci permeti. c) Promoci a la docncia universitria La CECU, en cooperaci amb la UIB, analitzar la possibilitat que el professorat dels cossos docents deducaci infantil, educaci primria, educaci secundria obligatria i de la inspecci educativa dafavorir laccs a tasques docents i de recerca a la universitat. En aquest sentit, simpulsaran convenis per facilitar que aquests professors i inspectors puguin incorporar-se, de manera total o parcial combinada amb la seva activitat no universitria, a departaments universitaris. 3.7.7 Homologaci del professorat de centres privats concertats Des daquest PACTE es promou la continuaci del procs dhomologaci de les condicions laborals i danalogia retributiva del professorat que en rgim de contractaci laboral presta els seus serveis a centres privats concertats, en relaci amb el professorat dels centres pblics de les Illes Balears, en el marc de negociaci establert. 3.7.8 Funci pblica docent a les Illes Balears En el benents que totes les mesures que afecten el professorat han de ser negociades i acordades en el marc del que disposa la legislaci vigent en matria de participaci dels sindicats representatius, els signataris daquest PACTE acorden les segents lnies de treball a desenvolupar dacord amb els criteris que sexpliciten: - Aprofundir en els aspectes de la regulaci de la funci docent que sn competncia autonmica. - Impulsar normativa especfica sobre la funci pblica docent a les Illes Balears per regular, entre altres: o les condicions i caracterstiques de laccs a la funci pblica docent (processos selectius, prctiques, etc.),
64
o el sistema i les modalitats de posici de llocs de treball, o lestabilitat dels equips directius, o les condicions laborals i retributives del professorat, o lorganitzaci i el funcionament de la inspecci educativa, o lorganitzaci i el funcionament dels centres educatius. - Elaborar criteris i requisits per a laccs a llocs de treball de centres docents pblics com a personal docent inter i substitut. - Definir i fomentar la tutoritzaci del professorat de nova incorporaci al sistema educatiu. 3.8 La innovaci i la recerca, factors de qualitat i dexcellncia
Dacord amb els signataris del PACTE, lAdministraci educativa t la responsabilitat de fomentar la formaci, el perfeccionament i lactualitzaci del professorat i de tots els professionals que intervenen en leducaci. Aix mateix, molt apropat a la formaci del professorat, tant inicial com permanent, s necessari limpuls a la investigaci i a la recerca en els camps de leducaci i la formaci que permetin, tant en el marc dels plans de formaci del professorat com en el de la praxi educativa, desenvolupar mecanismes de transferncia de coneixement que siguin idonis per aconseguir, entre altres, els objectius segents: - Difondre els avenos cientfics que serveixin als sectors relacionats amb leducaci i la formaci perqu es pugi prendre, per part els implicats, conscincia de la importncia de la investigaci cientfica dexcellncia, tant pel seu valor intrnsec, com pel seu inters com a factor de millora de la qualitat educativa del sistema. - Promoure la recerca a nivell de persones, grups, centres i entitats a diversos mbits (autonmic, estatal, estranger) i fomentar la participaci del professorat de tots els nivells educatius en projectes dinvestigaci i en plans compartits dactivitats de recerca i de transferncia de coneixement.
65
- Assessorar i formar tcnicament els professionals de leducaci i de la formaci, amb aportaci de la valoraci cientfica adient per tal de millorar-ne el treball. Dacord amb els pressupsits anteriors, en el marc del PACTE present, la CECU cooperar amb la Universitat de les Illes Balears i/o amb la UNED en la creaci i loperativitzaci dun rgan mixt adreat a fomentar la investigaci i la recerca en matria educativa i formativa i a promoure la transferncia de coneixement per millorar les competncies professionals del professorat i dels agents relacionats amb leducaci i la formaci. A tal efecte se signaran els convenis necessaris i shi far laportaci dels recursos necessaris, en la mesura de les disponibilitats. 3.9 Lavaluaci, element imprescindible de la millora contnua
Una millora del sistema educatiu perqu sigui rellevant sha de projectar en mbits diversos: els aprenentatges (millora dels resultats); lorganitzaci i el funcionament dels centres; els projectes, plans i programes educatius; les poltiques educatives, entre daltres. Totes les accions dels diferents mbits han dadrear-se, com a propsit final, a la voluntat de millora de laprenentatge de lalumnat i, a travs de lanlisi, del perfeccionament dels processos que es desenvolupen a les aules. Daltra banda, el sistema educatiu, com a servei pblic, t lobligaci de retre comptes a la ciutadania a fi que el corpus social, mitjanant els mecanismes adients, pugui valorar ladequaci de ls dels recursos destinats a lensenyament. Els aspectes apuntats suposen un plantejament que fa de lavaluaci educativa un element substancial en els processos de millora de leducaci. La cultura de lavaluaci ha de ser impulsada pels distints agents educatius, cadascun des del seu mbit competencial, com a estratgia per a lassoliment dun sistema educatiu de qualitat i dexcellncia. El procs davaluaci ha de ser: Global: sha de projectar a lalumnat, al professorat, als centres, als programes i serveis i a lAdministraci educativa. Ha de considerar els resultats i els processos daprenentatge, la gesti (educativa i administrativa) dels centres i la gesti de lAdministraci educativa. Contnua: lavaluaci, en tots els mbits daplicaci, ha de ser un procs gradual, sistemtic i sostingut al llarg del temps.
66
Lligat a les mesures dintervenci: per corregir defectes, per donar resposta a necessitats, per consolidar assoliments, per aprofundir en les millores. Intern: lautoavaluaci (alumnes, professors i centres) ha de ser la imprescindible per a lacci i el desenvolupament i ha de servir de base a la planificaci educativa (autoaprenentatge de lalumnat, del professorat, dels centres). Extern: les avaluacions externes (Administraci educativa, altres agents autonmics, estatals, internacionals) han dadrear-se a la globalitat del sistema i al mxim dmbits possibles. La CECU, dacord amb els signataris daquest PACTE, es compromet a: - Impulsar les mesures normatives que siguin necessries per racionalitzar els procediments davaluaci dels aprenentatges de manera que sintegrin els components curriculars objectius, les competncies i els continguts bsics en uns criteris davaluaci coherents amb la globalitat del currculum prescriptiu. - Fomentar lelaboraci de materials auxiliars que puguin servir de suport a lavaluaci dels aprenentatges de lalumnat, lautoavaluaci del professorat i a lavaluaci dels centres educatius. - Impulsar la coordinaci entre els diversos rgans de la CECU responsables de lavaluaci, fonamentalment la inspecci educativa i lIAQSE, per tal que puguin planificar conjuntament les accions avaluadores i, en exercici de llurs funcions corresponents, assessorar els centres i la comunitat educativa per a la millora dels processos i dels resultats. - Fer pblics, peridicament, els resultats de les avaluacions externes i analitzar amb els sectors implicats les mesures que shagin dimplementar.
3.10 La reflexi sobre lAdministraci educativa Des del punt de vista de la millora de la qualitat educativa en un marc dexcellncia del sistema, els signataris daquest PACTE consideren
67
necessria la reflexi sobre una reforma de lAdministraci educativa que es fonamenti en els principis segents: - La simplificaci de lestructura directiva de la CECU de manera que, sense deixar datendre tots els mbits de gesti necessaris, sorganitzin els blocs de responsabilitat a fi que les funcions i les atribucions sectorials tinguin coherncia i la coordinaci general de les actuacions pugui efectuar-se basant-se en criteris deficincia i eficcia. - LAdministraci educativa ha dafavorir, mitjanant les unitats pertinents, la interacci amb les famlies i la ciutadania, a fi que la interlocuci i la collaboraci tenguin la seva articulaci institucional de manera clara i eficient. - LAdministraci educativa ha de potenciar mecanismes dinterlocuci contnua amb els professionals de leducaci, tant a nivell individual com dels centres educatius. - El desenvolupament de les TIC de gesti i dinterlocuci per donar soluci a les necessitats derivades dels principis acordats ha de ser un objectiu de lAdministraci educativa. Lassoliment i la consolidaci de programes institucionals de gesti informtica del sistema educatiu ha de ser un propsit compartit entre lAdministraci educativa i els centres, sigui quina sigui la seva titularitat. LAdministraci ha dadoptar les mesures normatives, orientatives i daportaci de recursos a fi de convertir la dada nica en un dels trets distintius de la gesti institucional.
68
4. EQUITAT Un sistema educatiu ser equitatiu en la mesura que sigui capa de garantir a la totalitat de la poblaci unes mateixes condicions daccs i de permanncia al seu si. Lequitat ha de ser definida com un tret ms de lexcellncia. Lobjectiu escolar no sha de reduir a una compensaci de desigualtats, sin que a ms ha datendre el desenvolupament de les capacitats i competncies de tots i cada un dels alumnes. Els darrers anys, lesfor institucional i civil per universalitzar leducaci ha estat important i shan obtingut progressos notables en universalitzaci, per a la vegada aix ha provocat un dficit en la qualitat del sistema, ja que no sha ats degudament lobjectiu prioritari de leducaci: formar lindividu desenvolupant les seves capacitats de manera adequada. Tamb sha intentat garantir uns nivells bsics en lmbit educatiu, i lescolaritzaci en les etapes bsiques i obligatries sha generalitzat i el creixement de lescolaritzaci en educaci infantil ha estat rellevant. Leducaci postobligatria s encara un repte en el qual cal treballar intensament. La conjunci desforos entre administracions, famlies i societat en general per establir marcs de participaci i de collaboraci efectives i per engegar reformes per a la millora de la qualitat del sistema educatiu, s una necessitat ineludible. Per incrementar el nivell dequitat del sistema educatiu de les Illes Balears, amb la convicci que aquesta s un factor indiscutible per augmentar-ne la qualitat i, per tant, leficcia i la rendibilitat, es formulen les propostes que segueixen:41 4.1 Els recursos necessaris
Com a condici prvia, per millorar lequitat del sistema educatiu de les Illes Balears cal una intervenci dels poders pblics i del conjunt de la societat (a travs, en primer terme, dels agents i les forces socials i poltiques) per aportar, des de la racionalitat, lausteritat i leficcia, els recursos que siguin necessaris.
En aquest captol i els segents es formulen propostes que afecten ms dun mbit dels proposats (equitatexcellncia-comproms) ja sigui pel seu carcter global, ja sigui perqu presenten components diversos. Hem optat per situar cada una de les propostes en un mbit sense que aix exclogui lafectaci a daltres.
41
69
Les administracions, de tots els nivells i leducativa en primer lloc, hauran dadquirir un comproms per assegurar que, de forma gradual i des de la cooperaci i la coordinaci institucionals, tots els centres sostinguts amb fons pblics puguin desenvolupar projectes adaptats a les necessitats de lalumnat per incrementar els nivells dxit escolar de la poblaci. Aquesta dotaci de recursos abraa, com a mnim, tres blocs: - Personal docent: plantilles adequades i professorat de suport i especialistes (Al, PT), equip dorientaci - Dotacions especfiques per a les aules/centres: materials didctics, TIC, mediadors - Tractament equitatiu de les dotacions als centres (igualtats ms necessitats especfiques).
4.2
La diversitat dels alumnes. Propostes de tractament
Qualsevol alumne ser ents com a susceptible duna atenci a la diversitat. 4.2.1. Principis datenci a la diversitat El principi bsic del sistema educatiu balear ser fomentar la cultura de lesfor per a lassoliment de lxit escolar (millora dels resultats) amb limpuls i els suports a programes preventius i innovadors, cultura de lesfor que ser ampliable a lacci de les famlies. Els principis que, dacord amb la normativa vigent, fonamenten latenci a la diversitat i que han de ser atesos i desenvolupats sn els segents: qualitat, equitat, igualtat doportunitats, normalitzaci, integraci, inclusi i no-discriminaci. Sha de reconixer la diversitat com una realitat social enriquidora i que sha datendre. La individualitzaci de latenci educativa implica aules i centres heterogenis que garanteixin el tractament del multiculturalisme, per amb voluntat integradora; tamb suposa levitaci de la
70
concentraci excessiva dalumnat de la mateixa tipologia en una aula o en un centre.
4.2.2. Atenci a lalumnat amb necessitats educatives especials Lescolaritzaci adequada de lalumnat amb necessitats educatives especials requereix lestabliment duns criteris clars per a la tipificaci daquests alumnes. Cal incloure en la consideraci criterial els trastorns greus de desenvolupament, les alteracions del llenguatge, els dficits datenci amb hiperactivitat, i aix comporta una tasca avaluadora duita a terme per equips multidisciplinaris que han delaborar plans dactuaci per a lalumnat avaluat. Tamb cal aprofundir les opcions i procediments de les diverses modalitats descolaritzaci en educaci especial. Les necessitats daquest alumnat han de diagnosticar-se de manera prematura (atenci primerenca) i aplicar-hi mesures immediatament. Els programes de diversificaci curricular, que poden ser una estratgia vlida, han de revisar-se, tant des del punt de vista curricular com dels moments educatius en qu seria convenient iniciar-los o dels recursos humans, econmics i installacions que requereixen. 4.2.3. Immigraci escolar Sintensificaran les mesures per afavorir la integraci de la poblaci immigrant al sistema educatiu, tant si s fruit de la incorporaci tardana com si la incorporaci s inicial. Els centres inclouran una planificaci sobre aquesta qesti que haur de preveure, entre daltres, mesures i recursos dacollida, educaci intercultural, ensenyament de les llenges oficials, adequaci curricular. Es fomentar, en coordinaci amb les administracions locals, plans integrals dacollida i formaci per a la poblaci immigrant.
71
4.2.4. Atenci educativa a la diversitat en general Necessitat dorganitzaci flexible de grups, amb suports a linterior i lexterior de laula. Itineraris formatius diversos (especial atenci a lESO a lalumnat amb risc previsible de no assolir els objectius de letapa). Revisi de la regulaci referida a latenci a la diversitat. Transicions entre etapes. Atenci especfica a lalumnat amb dificultats emocionals greus, problemes conductuals i problemes generals daprenentatge. Estudi de la problemtica de lalumnat amb necessitats educatives especials (criteris de diagnstic, escolaritzaci adequada, equips, modalitats descolaritzaci, programes de diversificaci curricular). 4.2.5. Alumnes amb altes capacitats Consideraci de les seves necessitats educatives, incorporant una atenci especfica i propostes davanament de curs escolar dins el tractament daquest collectiu. 4.2.6. Professorat s lelement dinamitzador i mediador, el qual necessita formaci adequada per enfocar latenci a la diversitat amb una mentalitat que contempli a tots i cada un dels alumnes segons les seves caracterstiques individuals. Afecta el professorat en general, els tutors, els orientadors i els equips directius. 4.2.7. Coordinaci entre equips i serveis El treball cooperatiu entre els centres educatius, els serveis socials, els educadors socials i de carrer, els de salut, els de menors, etc. s imprescindible i ha de ser orientador i complementari al de les famlies. Cal que totes les administracions responsables treballin coordinadament i que impulsin la labor dequip dels professionals implicats.
72
4.2.8. La inspecci educativa Ha dexercir la supervisi (control i assessorament) dels centres educatius en els aspectes relacionats amb latenci a la diversitat, per tant cal formar-la en aquesta dimensi i dotar-la dels instruments legals que li permetin actuar sobre mbits que, si b es desenvolupen als centres escolars, sovint sn executats per personal no dependent de lAdministraci educativa. 4.2.9. Lorientaci i la tutoria Lorientaci i la tutoria es realitzaran de la mateixa manera per a tot lalumnat sense discriminaci per qualsevol tipus de raons. Constaran de: Reorganitzaci dels equips psicopedaggica per tal que: dorientaci educativa i
puguin dedicar major atenci i implicaci amb i en els centres. puguin incorporar-shi professionals amb especialitats diverses (pedagogia teraputica, per exemple). Estudi de la possibilitat dimplantar departaments dorientaci a centres deducaci primria, o si s el cas, dadscripci dorientadors compartits per diversos centres. Reconeixement de la tutoria a travs de mrits, reduccions horries o complement econmic.
4.3
Lescolaritzaci
Lescolaritzaci adequada, respectuosa amb els drets dels ciutadans, entre els quals hi ha lelecci de centre, i harmonitzada amb les possibilitats reals del sistema (de lAdministraci educativa) s un dels trets fonamentals que defineixen un sistema educatiu com a equitatiu. Per aix cal posar en actiu una normativa reguladora de laccs de la poblaci al sistema escolar que atengui, com a mnim, els factors segents:
73
a) Repartir lalumnat entre els centres sostinguts amb fons pblics respectant els drets constitucionals dels alumnes i famlies i les disponibilitats del sistema. b) Establir uns criteris de baremaci per a laccs justos i no discriminatoris valorant els drets delecci de centre i la implicaci de les famlies i lesfor de lalumnat. c) Controlar per part de lAdministraci educativa i local, si s el cas, els processos dadmissi de lalumnat.
4.4
Estructura de la xarxa de centres educatius de les Illes Balears, segons la titularitat
A les Illes Balears hi ha una considerable xarxa de centres de titularitat privada acollits al rgim de concert que presten un servei educatiu a la societat que no pot substituir-se de cap manera, tant des del punt de vista de les necessitats descolaritzaci de la poblaci balear com, i aquest s un tret essencial, des de la perspectiva de la llibertat densenyament. La xarxa pblica i la privada concertada conflueixen en la prestaci del servei pblic educatiu. Des del principi s exigible que es cren les condicions perqu la igualtat doportunitats i la llibertat densenyament siguin reals. El sector privat no concertat, que a les Illes Balears quantitativament no s gaire rellevant tot i la seva importncia qualitativa, s un element que contribueix a aquesta llibertat electiva. Els signants del PACTE consideren que s desitjable estructurar un servei pblic educatiu que integri, sense perdre la naturalesa especfica de cada un, la totalitat dels centres sostinguts amb fons pblics, els de titularitat pblica i els de titularitat privada en rgim de concerts. La seguretat jurdica i financera ha de ser a la base daquesta concepci que ha de permetre una oferta educativa gratuta en les etapes obligatries i una educaci equitativa i de qualitat. Els principis de cooperaci i de coresponsabilitat en matria deducaci de tots els centres sostinguts amb fons pblics han de fer operativa lacci conjunta de tots els centres del sistema educatiu balear. Les responsabilitats dels poders pblics en aquesta matria sn, a ms de laportaci dels recursos necessaris: la planificaci, el control i lavaluaci tant pel que fa als centres pblics com als concertats,
74
sense oblidar el suport a lautonomia dels centres, en el marc de la coresponsabilitat, i a la pluralitat, que s un dels valors principals del sistema educatiu. Partint del principi acordat pel Frum de Reflexi Educativa, ja exposat, que la totalitat dels centres sostinguts amb fons pblics han de tenir les mateixes obligacions i els mateixos drets, els signataris daquest PACTE acorden intervenir, en el sentit que roman exprs, sobre els factors segents: 1. El servei pblic educatiu s essencial per a la poblaci de les Illes Balears i t com a finalitats assegurar lexcellncia del sistema educatiu, la no-discriminaci de lalumnat, la igualtat doportunitats envers leducaci de tots els ciutadans, lestabilitat i ladaptaci als canvis socials. Els poders pblics i la iniciativa social poden prestar aquest servei, amb garantia dels drets fonamentals de la poblaci i de la llibertat densenyament. Integren el servei pblic educatiu els centres pblics i els privats concertats. 2. Alguns dels principals elements que caracteritzen aquest servei pblic sn: a) La prestaci dun servei que possibiliti la lliure elecci de centre per a les famlies. b) Ladopci, progressiva a leducaci bsica, de mesures tendents a lharmonitzaci entre tots els centres dun calendari, duna jornada i duns horaris regulars que es concreti en un determinat nombre dhores, de les quals unes seran de docncia directa i la resta per a tasques de planificaci i activitats de suport. c) Lincrement dun determinat nombre dhores, a concretar, de docncia setmanals a lEP/ESO, amb adequaci a les caracterstiques de cada centre i laportaci per part de lAdministraci dels recursos necessaris. d) La coresponsabilitat en lescolaritzaci de lalumnat amb necessitats educatives especfiques, en el sentit dadequar lacci educativa dels centres a latenci de la diversitat de
75
lalumnat, segons els principis de lescola inclusiva. Es planificar, dacord amb lAdministraci educativa, lharmonitzaci dels objectius especfics de cada centre amb les necessitats de la poblaci a escolaritzar. e) La flexibilitzaci de les orientacions curriculars per millorar la qualitat educativa i familiar als centres, la integraci i la no-discriminaci de lalumnat. De fet, es tracta de reforar lautonomia curricular dels centres. f) Lequiparaci de recursos i de serveis educatius per part de lAdministraci a la totalitat dels centres, que permetin el desenvolupament de les capacitats individuals de cada alumne. g) Els ajuts per a lescolaritzaci dalumnat en situaci socioeconmica deficient en els ltims cursos de leducaci secundria obligatria i en leducaci primria, als centres privats concertats. 3. LAdministraci ha de fer un esfor dadaptaci a les dinmiques educatives dels centres sostinguts amb fons pblics i sha danalitzar la convenincia dorganitzar lautonomia dels centres: plans estratgics de centre que permetin acordar (centreAdministraci educativa) programes dintervenci i dinnovaci, adaptats a la realitat i adaptables (avaluaci) als processos i a les situacions noves i diverses. plans dactuaci en grups de centres amb problemtica similar (dorganitzaci, datenci a la diversitat, de retard escolar, dabandonament, etc.) que permetin actuacions conjuntes, amb racionalitzaci dels recursos, sense collidir amb lautonomia del centre.
4. Els concerts educatius El marc dels concerts educatius s el de la llibertat densenyament. El Govern podr establir la concertaci amb
76
cadascun dels centres de titularitat privada que decideixin prestar el servei pblic educatiu definit en aquest PACTE. Mitjanant un decret el Govern proposar la signatura de concerts educatius atenent els aspectes segents: El concert educatiu ha de ser garantia de la gratutat de lensenyament bsic i de la igualtat doportunitats. Les famlies i lalumnat de centres sostinguts amb fons pblics han de poder optar, amb igualtat de condicions, a les ajudes que convoquin les distintes institucions pbliques. El concert educatiu s un instrument per a la gratutat i la igualtat doportunitats en determinats trams de leducaci no obligatria que podr aplicar-se en funci de les disponibilitats de cada moment. El concert educatiu ha dadequar-se a les necessitats de lalumnat divers dels centres i a les circumstncies concretes de cada centre. El dret a fixar un ideari propi o un determinat projecte de centre no pot entrar en conflicte amb els principis dequitat i de cohesi social. El concert educatiu haur de preveure i atendre: les despeses en matria de personal docent i no docent; les despeses de funcionament; la responsabilitat civil dels centres en desenvolupament de les seves funcions; els riscs laborals, la implementaci de programes encaminats a complir objectius educatius i formatius especfics. A fi de concretar els aspectes anteriors, lAdministraci educativa promour: Un estudi econmic dels mduls del concert, el disseny i lelaboraci del qual seran acordats entre els signataris del PACTE, en el si de la Comissi de seguiment. Els resultats i conclusions de lestudi seran la base per a lestabliment dels mduls dels concerts. Lestudi ha dincloure lanlisi de lequiparaci en matria salarial i dhorari laboral del professorat dels centres
77
concertats o pblics tenint present els acords signats entre les organitzacions sindicals, empresarials i cooperatives. Elaborat lestudi i analitzats els costos totals per al desenvolupament del servei pblic educatiu, el Govern els far pblics i nelaborar el calendari daplicaci. Lavaluaci del rendiment dels centres educatius sostinguts amb fons pblics, de manera que es justifiqui amb la mateixa precisi el rendiment social i educatiu tant dels centres pblics com dels privats concertats.
5. Beques i ajuts Els signataris del PACTE acorden que lAdministraci educativa procedeixi a fer un estudi que inclogui la totalitat de les beques i ajuts que actualment sefectuen tant per part de lAdministraci central com de lautonmica i les locals, a fi de poder racionalitzar laportaci de recursos pblics per augmentar la protecci a lalumnat desfavorit, per eliminar les diferncies o desigualtats derivades de condicionants fsics o psquics, econmics, territorials entre lalumnat i per incentivar lestudi de la mateixa manera que a la resta de lalumnat. Aix mateix, shan danalitzar i comptabilitzar els recursos que aporten les administracions en matria dajuts als menjadors escolars, llibres de text, transport escolar, obertura de centres (escoles matineres, programes datenci a necessitats educatives diverses, associacions de pares i mares dalumnes, etc.). El catleg resultant ser la base per a la detecci de les mancances que shan datendre, dels punts forts que cal consolidar i desenvolupar i daquelles accions que poden reduir-se o eliminar-se (duplicacions, manca de vigncia, etc.).
78
5. COMPROMS Per millorar lexcellncia del sistema educatiu sn necessries la participaci i la collaboraci entre les administracions, el professorat, lalumnat i les famlies, de fet, la necessitat dimplicaci de tota la societat en el seu conjunt. Potser la falta de marcs de participaci i collaboraci efectives sigui una de les causes que difuminen el comproms imprescindible entre els diferents agents, ja siguin institucionals (administracions diverses, principalment leducativa i la local), ja siguin socials (les famlies en primer terme i els diversos sectors representatius de les dinmiques socials). Per assolir els objectius dequitat, de qualitat i dexcellncia que aquest PACTE planteja es requereix un comproms ferm en primer terme del Govern, que ha daportar els recursos materials i el professorat necessaris. Les famlies tamb shan de comprometre i han daportar elements constructius a leducaci dels fills. El professorat i els altres professionals de leducaci han de fer seus els propsits educatius i shan de comprometre en la lluita per assolir-los. Les administracions locals, consells insulars i, sobretot, els ajuntaments han dassumir la coresponsabilitat amb leducaci. La societat en el seu conjunt hauria de sensibilitzar-se i implicar-se positivament a favor de leducaci i, en aquest sentit, els mitjans de comunicaci hi tenen un paper rellevant. Lescola, el sistema educatiu, per si sola no pot enfrontar-se amb els reptes de les noves demandes socials en matria educativa i formativa, sin que necessita el suport, lestmul i actituds cooperatives del conjunt dagents socials i institucionals. Per aix, es presenten les propostes segents:
5.1
El comproms famlia-escola
5.1.1 Les famlies sn el primer nucli educatiu i socialitzador dels infants Lescola ser sempre un complement de la responsabilitat i la tasca de la famlia, per no un substitut. La interacci escola-famlia ha de ser contnua i de refor mutu.
79
Els pares i mares sn els responsables de fer un seguiment del procs daprenentatge dels seus infants. Aix mateix, seran els pares qui els han de transmetre i fomentar unes expectatives positives envers aquest procs daprenentatge, exigint el corresponent esfor personal i compliment de les normes. Daltra banda, la collaboraci en les tasques educatives curriculars i complementries ha de servir de suport a la tasca del professorat, que ha de ser reconeguda per les famlies. La connexi entre la famlia i lescola ha de basar-se, com a mnim, en els aspectes del seguiment personalitzat de cada un, lactitud positiva de la famlia envers lescola i latenci educativa fora de lhorari lectiu. Les administracions han daportar els mitjans necessaris perqu aquesta cooperaci sigui possible. Tamb s responsabilitat de lAdministraci educativa la coordinaci dels processos de convergncia entre les famlies, la resta de les administracions i la societat en el seu conjunt. 5.1.2 La participaci de la famlia, com a unitat, en lescola - Les famlies han de tenir una informaci adequada sobre els centres educatius. - Els centres han destablir protocols de cooperaci amb les famlies i dur a terme acords concrets de comproms entre famlia i escola. A aquest efecte, cada centre escolar, en el marc de la seva autonomia, inclour en el seu projecte educatiu el paper que les relacions escola-famlia tenen per a laplicaci adequada daquest projecte educatiu i lassoliment dels seus objectius. - La participaci i la implicaci individual de les famlies en leducaci dels seus fills exigeix al centre i a lAdministraci la previsi i ladopci de mesures afavoridores de la presncia de les famlies al centre, de manera que es concili la seva vida laboral i familiar. - Les famlies i lalumnat dels centres del servei pblic educatiu hauran de respectar el corresponent projecte educatiu en lelaboraci de qual hauran participat.
80
5.1.3 La participaci de les famlies com a collectiu: les associacions de pares i mares dalumnes - Les associacions de mares i pares dalumnes sn un instrument clau per fomentar la participaci de les famlies en els centres i per impulsar lorganitzaci dactivitats educatives complementries. - Sha de potenciar per part de les associacions el respecte a la figura del professor i a la instituci docent. - Sha de promoure la participaci dels pares i mares als consells escolars de centre, tant des del punt de vista associatiu com de forma directa. - Sha de fomentar la formaci en els centres, a travs descoles de pares-mares, sobre temes dinters educatiu i familiar. - La participaci de les famlies en el disseny i execuci dactivitats educatives en els centres s una dinmica que cal promocionar pels seus efectes positius en la vida familiar i extraescolar.
5.2
Lesfor compartit de la comunitat educativa - El coneixement dels drets i deures dels membres de la comunitat educativa s imprescindible per a la implicaci dels diversos agents en la millora de leducaci. - El respecte i compliment de les normes de convivncia i de la resta daspectes organitzatius i funcionals del centre per part de tots els membres de la comunitat educativa s un element positiu per al desenvolupament personal i social de lalumnat. - Cal definir la participaci i la implicaci dels diferents sectors en el funcionament del centre. La participaci en els centres educatius exigeix lelaboraci dun projecte de centre assumit i executat pels diferents sectors de la comunitat educativa, en el marc de la legislaci vigent que atribueix a cadascun lmbit de responsabilitat que li pertoca. - Els consells escolars, com a rgans de govern i de participaci principals del centre, shan de reforar perqu puguin ser realment representatius. La participaci i implicaci dels
81
membres de la comunitat educativa en la gesti i control dels centres ha de ser real. - La CECU elaborar documents orientatius sobre la participaci en els centres i donar suport a lassociacionisme familiar i de lalumnat. - Tota la comunitat educativa, a travs de les comissions pertinents, hauria dimplicar-se en lelaboraci dels reglaments de rgim intern i dels plans de convivncia de cada centre.
5.3
La implicaci de lalumnat - Promoure la participaci de lalumnat en la vida dels centres com a factor de millora del sistema educatiu. - Lalumnat, a ms dimplicar-se en el seu procs educatiu, ha de participar, des de la responsabilitat que li correspon, en les tasques de gesti i control dels centres, per a la qual cosa sha de propiciar lassociacionisme estudiantil. La participaci dels alumnes es consolidar des de la percepci que sn acceptats, valorats i respectats. La participaci ajuda a palliar alguns comportaments antisocials. - Sha de reforar la participaci de lalumnat mitjanat llurs associacions, els delegats de grup, les juntes de delegats i davaluaci i la representaci als consells escolars. - Es fomentar lassumpci de responsabilitats per part dels alumnes en base a la seva participaci real i efectiva en la redacci dels reglaments de rgims interns i plans de convivncia dels seus centres. - La CECU impulsar programes de voluntariat entre lalumnat i els antics alumnes per contribuir a la dinamitzaci cultural i cvica dels centres docents i dels propis alumnes.
82
5.4
Els centres educatius i les necessitats dhoraris i de serveis de les famlies - Per collaborar en la conciliaci familiar i laboral es promour que els centres del servei pblic educatiu puguin oferir: o Servei dacollida matinal. o Suport a lobertura de centres educatius en horaris i calendari especfics fora del lectiu. - Es fomentar la participaci dels ajuntaments, associacions de pares i mares i famlies en la planificaci de les activitats fora de lhorari lectiu. - Se signaran convenis amb els ajuntaments corresponents per garantir els serveis socioeducatius necessaris en centres educatius situats en zones socialment desfavorides. - La CECU, prvia consulta als ajuntaments i agents socials, regular legalment les condicions de prestaci de les activitats socioeducatives i extraescolars que sofereixin. - Sestudiaran i es revisaran les beques per a menjador escolar per tal de donar resposta a la poblaci en situaci socioeconmica desfavorida. - Sestudiaran, es revisaran i sactualitzaran els materials educatius a emprar en el centre.
5.5
Horari, jornada i calendari escolar Els signataris daquest PACTE reconeixen les dificultats existents per fer una distribuci equilibrada dels dies lectius per lestreta vinculaci que hi ha entre el calendari escolar de lalumnat i el laboral de les famlies. Tots els centres que presten el servei pblic educatiu tindran un marc equivalent quant a horari, jornada i calendari escolar. El total de dies lectius anuals ser el mateix per a tots aquests centres. El calendari escolar podr adaptar-se a les caracterstiques de les diferents zones. Caldr propiciar un temps suficient destinat a tasques dorganitzaci i revisi del curs per part dels equips docents, tant abans com desprs de cada curs escolar. Igualment sintentar
83
evitar dins el calendari els ponts escolars amb lobjectiu de millorar el rendiment educatiu. La CECU promour que els centres puguin romandre oberts a la primeria de setembre, a finals de juny i, si s el cas, durant el mes de juliol per tal que es puguin dur a terme activitats socioeducatives, regulades i supervisades pels responsables dels centres i lAdministraci educativa.
5.6
La coresponsabilitat de les administracions locals amb leducaci
5.6.1 Coresponsabilitat educativa Els signataris daquest PACTE entenen que el Govern ha dimpulsar poltiques de concurrncia de competncies, iniciatives i aportacions de la CECU amb competncies, iniciatives i aportacions de les administracions locals. 5.6.2 Els ajuntaments tenen una responsabilitat important en lorganitzaci i el desenvolupament de lensenyament al seu terme municipal. La cessi del sl, el manteniment dels centres, la vigilncia del compliment de lescolaritzaci obligatria, lorganitzaci dactivitats o la prestaci de serveis educatius i qualsevol altre tipus de collaboraci amb els distints nivells deducaci, sn tasques que tradicionalment han assumit els ajuntaments. 5.6.3 LAdministraci educativa podr acordar amb les entitats locals processos de descentralitzaci de determinats serveis educatius, serveis que en molts casos ja comparteixen. 5.6.4 Seria desitjable una redefinici de les competncies que els ajuntaments i els consells insulars exerceixen en matria educativa, ampliant els camps de collaboraci i cooperaci amb lAdministraci educativa i fent servir diferents frmules jurdiques: convenis, consorcis, comandes de gesti, contractes programa, etc. Atesa la diversitat dels municipis (illes, comarques), sembla convenient determinar un llindar mnim de poblaci i serveis que podria establir-se en lmbit de les Illes Balears. A les zones amb municipis reduts podrien ser els consells insulars o les mancomunitats els que assumissin la gesti compartida dalguns serveis educatius.
84
5.6.5 LAdministraci educativa, una vegada desenvolupada una nova normativa que determini les funcions, ha de fomentar la creaci de consells escolars municipals. 5.6.6 Els serveis municipals i les activitats que es desenvolupen en lmbit de cada localitat han destar a disposici del mn educatiu (ciutats educadores). 5.6.7 mbits competencials de cogesti i participaci La proposta de coresponsabilitat competencial entre la CECU, els consells insulars i les administracions locals shauria dimpulsar en quatre mbits competencials: Competncies generals: o Planificaci educatiu. general del sistema
o Escolaritzaci dalumnat de rgim general i obligatori. o Creaci, construcci i manteniment de centres pblics. o Equipaments escolars. o Avaluaci del sistema. Competncies en la gesti dels ensenyaments de rgim general: o Servei de menjador i transport. o Programes de suport a lensenyament i serveis educatius. o Informes i propostes en el marc dels processos davaluaci. o Programes de transici escola-treball. o Treball en xarxa dels centres educatius. o Projectes territori. educatius de ciutat o
85
Competncies sobre ensenyaments no obligatoris: o Educaci infantil (0-3 anys): creaci de places, sosteniment dels centres pblics i gesti. o Ensenyaments artstics: sosteniment i gesti de les escoles de msica. o Educaci de persones adultes. Competncies en participaci davant les noves necessitats educatives: o Programes preventius del fracs escolar i de foment de lxit escolar. o Cooperaci i coordinaci de programes i serveis de la poblaci escolar desfavorida: atenci i acollida, compensaci de necessitats, coordinaci de serveis educatius, socials i de salut.
5.6.8 Ls de les installacions dels centres educatius: Es posaran les bases juridicoadministratives que regulin un sistema de cooperaci estable entre les administracions locals i lAdministraci educativa. 5.7. La implicaci dels agents socials i dels mitjans de comunicaci - Les organitzacions socials (empresaris, sindicats i societat civil) poden aportar molt a lmbit educatiu per aconseguir una educaci de qualitat per a tothom. De manera especial, poden contribuir a la formaci de lalumnat en aspectes relacionats amb leducaci per a la pau, la solidaritat o la formaci emprenedora. Poden actuar com a agents educatius en lmbit de leducaci no formal: processos dorientaci professional, oferint al sistema educatiu demandes de perfils laborals i itineraris formatius originats al mercat laboral, assessorament sobre poltiques dautoocupaci, etc.
86
- Les associacions culturals, ONG, associacions de venats i daltres existents a lentorn dels centres educatius poden aportar les seves activitats als programes daquests centres tant per enriquir leducaci formal com per dinamitzar leducaci no formal. - Els mitjans de comunicaci poden ser convocats a apropar els centres a lentorn i a contribuir en la formaci duna ciutadania informada, crtica i cohesionada. Seria desitjable que els mitjans poguessin collaborar amb el desenvolupament de programes dinters educatiu i establint un codi tic en evitaci de continguts degradants, violents o ofensius. - Es proposa limpuls duna comissi mixta amb lobjectiu de vetlar perqu els continguts de la rdio i la televisi pbliques de les Illes Balears adoptin els criteris exposats abans.
87

Document Base Per A Un Pacte Social Per L'educació

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Document Base Per A Un Pacte Social Per L'educació

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Document Base Per A Un Pacte Social Per L'educació

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

1

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

ELS NIVELLS DEL PACTE.......................................pg. 37

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

La reflexi sobre lAdministraci educativa

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

Sistema estatal de indicadores de la educacin. Edicin 2010.

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

La potenciaci del Sistema Nacional Qualificacions i Formaci Professional

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

Els nivells del PACTE

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

f) La implicaci de les forces poltiques, econmiques i socials.

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

comunicaci i a ls conscient de tots els mitjans de comunicaci.

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012

Reducci de labandonament escolar.

La gesti dels centres escolars: lautonomia de centre.28

DOCUMENT BASE PER A UN PACTE SOCIAL PER LEDUCACI 06/03/2012