Propietats dels suports paperers

El coneixement de les propietats dels suports paperers ens ha dajudar a escollir el tipus de suport ms adient per a realitzar la produci dun producte i sobretot evitar problemes en el seu procs productiu. Farem una classificaci de les propietats en funci de les caracterstiques: - ptiques - fsiques - qumiques - que influeixen directament en la impressi - que influeixen directament al producte imprs.

Propietats

Crdit 10

Propietats dels suports paperers 1. Propietats ptiques

Les propietats ptiques sn aquelles que es poden percebre a cop de vista i depenen principalment de tres condicions: - carcterstiques prpies del suport paperer - font lluminosa que incideix en el mateix - geometria de mesura de laparell (langle amb que incideix la llum) 1.1. Blancor Es tracta duna propietat que es funci de la persona que laprecia, s subjectiva. Dependr de lacabat que tingui el suport parerer, s a dir, si s mat, brillant, setinat, llis, etc. En general la blancor sassocia amb labsncia de groc o la presncia de blau, degut a que lull aix ho interpreta. s per aquest motiu que en el procs de fabricaci del paper shi afegeixen colorants blaus. Lxid de magnesi sutiliza com a blanc patr i se li assigna un valor de 100% de blanc.

Propietats

Crdit 10

Propietats dels suports paperers 1. Propietats ptiques

El grau de blancor dun suport paperer es pot augmentar mitjanant: - colorants blaus - blanquejadors ptics - agents blanquejants - pigments blancs El grau de blancor influeix en els valors tonals impressos, el contrasts per aix que a preimpressi shaur de tenir en compte aquest parmetre per evitar possibles desviacions. Mesura tradicional del grau de blancor: - Mitjanant la mesura del percentatge de reflexi a diferents longituds dona per mitj dun colormetre, un espectofotmetre o un especto-densitmetre. - Amb un densitmetre podem deduir el tipus de blanc del supor. Aix si predomina el: Cian, el blanc resultant sanomena blanc nveo. Magenta, el blanc resultant sanomena blanc marfil. Groc, el blanc resultant sanomena blanc groguenc Gris, el blanc resultant sanomena blanc perla - Per comparaci amb un blanc estndard (xid de magnesi o sulfat de bari)

Propietats

Crdit 10

Propietats dels suports paperers 1. Propietats ptiques

1.2. Color s la tonalitat que t un determinat suport paperer. Es tracta duna carcterstica subjectiva on intervenen factors fsics i psicolgics. El color saconsegueix amb laddici de pigments o colorants. Es pot realitzar en massa (afegint pigmnets o colorants a la tina de barreja en el procs de fabricaci del paper) o a nivell superficial (safegeix una capa un cop fabricat el paper). Es pot apreciar fcilment de quin es tracta rasgant el paper. Si el color s superficial, les fibrers internes sobservaran blanques, i si s en masssa, totes les fibres presentarna la mateixa tonalitat. La uniformitat de color dun paper s molt important per poder obtenir valors idntics a les zones imatge. Factors que influeixen sobre el color observat: - naturalesa superficial dels objectes - constituci de la retina de lull hum - composici de la llum que incideix sobre lobjecte observat. El color es pot mesurar per comparaci amb mostres estndards (subjectiu) o b amb un colormetre, espectofotmetre o un espectro-densitmetre (objectiu)

Propietats

Crdit 10

Propietats dels suports paperers 1. Propietats ptiques

1.3. Lluminositat Es defineix com el percentatge de reflexi duna longitud dona estndard (457nm). La lluminositat afecta al contrast, als valors tonals de la imatge i a laspecte global del producte imprs. Durant el procs de fabricaci dels suports paperers sacostuma a afegir productes per a millorar la seva lluminositat (carbonat clcic, dixid de titani) En general, els papers molt lluminosos criden latenci de lobservador, per no sempre s un factor important, sin que pot arribar a ser un perjudici, com succeeix amb els llibres de text (cansen la vista). La mesura de la lluminositat pot realitzar-se per comparaci amb una mostra estndard (xid de magnesi) o pot utilitzar-se tamb un densitmetre 1.4. Opacitat Es pot definir com la capacitat de tapar el que hi ha a sota, s a dir, de no deixar passar la llum al seu travs.La quantitat de fibres de cellulosa, les crregues, els pigments, influeixen en lopacitat. A nivell general, lopacitat dels suports paperers: - augmenta en acolorir el suport - s major en papers porosos i poc densos que en els calandrats donat que les fibrers estan ms properes les unes de les altres. - augmenta en augmentar el gramatge del suport. - en igualtat de condicions, els papers estucats posseeixen una major opacitat que els no estucats, degut a que la capa destuc redueix el pas de la llum. - disminueix amb el refinat, donat que les fibres de cellulosa sn transparents. - disminueix si al suport se li afegeixen ceres o olis

Propietats

Crdit 10

Propietats dels suports paperers 1. Propietats ptiques

Lopacitat mesura la llum que travessa el paper en comparaci a la llum incident. Es mesura amb un densitmetre mitjanant la frmula: D sobre negre/ D sobre blanc x 100 1.5. Brillantor Grau de la llum reflexada a 45, 60, 75, saconsegueix per calandrat El contrari de la brillantor sanomena mat, i podem definir una superfcie mat quan la llum reflexada t la mateixa intensitat en qualsevol angle. En general, podem dir que la brillantor dun suport: - augmenta amb el gramatge de la capa destuc - depen de la composici de la salsa destuc - augmenta a la llisura superficial del suport - augmenta amb el calandrat, raspallat o setinat. - a ms brillantor del paper, ms brillantor de la tinta. Per mesurar la brillantor sutilitza un brillmetre, essent els valors ms habituals. - papers mat: 5-20% - papers setinats: 20-40% - papers brillants: 40-80%

Propietats

Crdit 10

Propietats dels suports paperers 2. Propietats fsiques

2.1. Porositat Es defineix com la relaci entre el volum daire del suport paperer respecte al volum total. Els suports paperers sn materials porosos i, en funci de la densitat, el volum daire present en els mateixos pot anar des dun 15 fins a un 70% del volum total. La porositat varia en funci del procs de fabricaci: - tipus de fibres: llargues (molt porus) o curtes (ms compacte) - tipus de refinament de la pasta - encolat interior i sobretot superficial - la pressi durant la formaci del full - el calandrat. Un dels mtodes utilitzats per mesurar la porositat s mitjanant la tinta poromtrica, que consisteix en dipositar una gota daquesta tinta en una pesa i collocar-la sobre el paper a diferents temps, eliminar la tinta que no ha penetrat en el suport i fer la mesura amb un densitmetre ( com menor sigui el valor, menys porositat.). 2.2. Llisor superficial Fa referncia a la diferncia existent entre un superfcie totalment plana i la que presenta un suport paperer. Es poden diferenciar dos tipus de llisor: Aparent: afecta a les propietats ptiques del suport De comportament: que ve donada per lacabat que presenta el suport paperer. No s important per a lfset per s que ho s per al rotogravat i la tipografia

Propietats

Crdit 10

Propietats dels suports paperers 2. Propietats fsiques

La llisor depen de: - la fibra ( si aquesta s fina donar major llisor) - la longitud de les fibres ( fibres curtes ms llises) - el refinat de la pasta paperera - lacabat superficial, un paper estucat ms llis que un no estucat, un calandrat ms que un sense calandrar. - lestructura de la tela de la taula de fabricaci - el volum especfic del suport, major Ve, menor s la llisor. La llisor influeix en la qualitat del producte imprs (nitidesa del punt), donat que la quantitat de tinta que es diposita per obtenir el motiu s menor en papers amb una llisor alta. Una de les formes de mesurar la llisor consisteix en: Utilitzant tinta Microcontourtest, que consisteix en imprimir amb aquesta tinta i eliminar la tinta superficial. A major llisor, menor s la densitat de tinta que queda en el suport.

Propietats

Crdit 10

Propietats dels suports paperers 2. Propietats fsiques

2.3. Gramatge Es defineix com el pes en grams duna superfcie dun metre quadrat de suport paperer, s un factor molt important tant per a leditor com per a limpressor. El gramatge est directament relacionat amb: - la porositat del suport paperer - lespessor del suport paperer - lacabat del suport paperer. Es pot calcular el pes duna rama de paper (500 plecs) mitjanant lexpressi: Kg/ rama= (A x L x G)/ 20.000 A: amplada (cm); L: llarg (cm); G: gramatge (g/m2) La forma ms habitual de mesurar el gramatge s mitjanant una balana electrnica. Es pesa el suport en una balana de precisi, es calcula la seva superfcie (en m2) i es fa una simple regla de tres, o b es poden utilitzar factors de conversi

Propietats

Crdit 10

Propietats dels suports paperers 2. Propietats fsiques

2.4. Uniformitat despessor o calibre Es defineix com la distncia existent entre una cara i laltra del suport paperer. Sexpressa generalment en micres, per tamb es pot expressar en mm. El suport paperer ha de tenir un espessor constant en tot el plec i en tots els fulls duna determinada partida. La uniformitat de lespessor est en funci de: - irregularitats presents en una o altra cara del suport paperer - tipus de suport paperer - acabat que presenta el suport - crregues que posseeix el suport (a major %, menor espessor a igual gramatge). - per a un mateix gramatge, lespessor dependr del tipus de fibres, del refinat i de la porositat. - les variacions despessor donaran lloc a diferncies dintensitat de color a causa de les diferents pressions al realitzar la impressi. Al ralitzar major pressi la penetraci del vehicle de la tinta ser major, pel que lopacitat en aquestes zones ser menor. La mesura de lespessor es pot realitzar mitjanant: - calibre o peu de rei: es colloca el suport en el calibre, sajusta la pressi i es determina lespessor. - micrmetres: el principi de funcionament s el mateix que en el cas del calibre.

Propietats

Crdit 10

10

Propietats dels suports paperers 2. Propietats fsiques

2.5. Densitat Aparent La densitat absoluta dun suport paperer s la relaci existent entre la massa i el volum de la matria que el constitueix. T ms importncia la densitat aparent que inclou el volum entre els espais existents entre fibres i es pot definir com la relaci entre la massa del suport respecte al volum aparent del mateix. Ens donar lo compacte o volumins que s el suport paparer. La densitat aparent (que sexpressa en g/cm3) est inversament relacionada amb el volum especfic (que sexpressa en cm3/g) La densitat aparent i el volum especfic estn en funci de: - refinat de la pasta - acabat del full - duresa del suport paperer - porositat La mesura de la densitat aparent i el volum especfic es fa mitjanant els segents clculs: Dap= G/ E i sexpressa en g/ cm3 Vesp= E/ G i sexpressa en cm3/ g

Propietats

Crdit 10

11

Propietats dels suports paperers 2. Propietats fsiques

2.6. Duresa i compressibilitat Es defineix com la resistncia que ofereix un suport paperer a ser deformat per la pressi duna superfcie exterior. Influeixen en la major o menor facilitat dadaptaci del suport paperer a les superfcies pressionades. Aix, en el cas de lfset,ser la pressi del cautx i el cilindre impressor; en serigrafia la pressi de la rasqueta sobre la pantalla: en flexografia la pressi del fotopolmer i del cilindre impressor, i en el cas del rotogravat, la pressi del cilindre de gravat i el cilindre impressor. Sn funci de : - grau de refinat de la pasta - porositat del suport paperer - distribuci de les fibres - a major llisor, menor compressibilitat i, en conseqncia, major duresa La duresa dun suport paperer es medura amb un durmetre.

Propietats

Crdit 10

12

Propietats dels suports paperers 2. Propietats fsiques

2.7. Estabilitat dimensional Es pot definir com la facultat dels suports paperers de mantenir estables les seves dimensions quan: - les condicions ambientals canvien - es sotmeten a tensions durant la impressi i el manipulat Les fibres, a labsorbir humitat, sinflen (ms a lample que al llarg). A causa daix, lestabilitat dimensional s majjor en el sentit de la fibra que a contrafibra. Per anar b, lallargament no ha de ser superior a un 2,5%. Lestabilitat dimensional dels suports paperers depen de: - Lhumitat relativa de lambient. Com ms diferncia existeixi respecte a la humitat del suport paperer, ms inestabilitat dimensional. - El refinat de la fibra. Com ms refinat, ms inestabilitat. - Com ms llarga s la fibra, major s la estabilitat dimensional - Com majjor s la composici fibrosa, menor s lestabilitat dimensional. Si un suport paperer es dilata o sencongeix, la possibilitat dobtenci dun bon registre s escasa. Aquest problema saccenta quan imprimim en mquines dun sol color en compte de quatre colors. Per minimitzar el problema shaur de tenir en compte: - que la humitat del suport sigui lleugerament superior a la de lambient. En cas contrari, cobrir les piles amb fundes de plstic impermeables. - que al imprimir per fset es treballi amb la mnima quantitat daigua possible. - que la direcci de la fibra sigui ladient. La mesura de lestabilitat dimensional ms senzilla es realitza mitjanant el sistema dimmersi en aigua.

Propietats

Crdit 10

13

Propietats dels suports paperers 2. Propietats fsiques

Es summergeixen dues probetes de paper, de dimensions conegudes i tallades de forma perpendicular, en aigua durant un temps donat i es tornen a realitzar les medicions. Sobservar que el percentatge daugment de longitud a contrafibra s molt ms gran que en sentit de fibra (unes quatre vegades). 2.8. Uniformitat interna Es defineix com la homogeneitat, en quantitat i qualitat, en qu les fibres es troben distribudes dins el suport. Si un suport no posseeix uniformitat de fibres, presentar problemes destabilitat dimensional, transparncia, resistncia, etc. La distribuci, el tamany i el tipus de fibres que composen un paper ha de ser el ms homogeni possible, parlant llavors del terme: uniformitat de distribuci. La mesura de lestructura interna es fa mitjanant: - Microscopi. Sanalitzen les fibres - Contingut de cendres. Es pesa una mostra de paper, es combustiona en un crisol amb lajut dun encenedor Bec Bundtsen i es pesen els residus, calculant, desprs, el seu percentage respecte al pes inicial. Com ms gran sigui el contingut de cendres, millor ser lestructura interna del suport paperer

Propietats

Crdit 10

14

Propietats dels suports paperers 3. Propietats qumiques

3.1. Grau dacidesa Lacidesa i lalcalinitat duna soluci aquosa sexpressa mitjanant una escala de base logartmica amb valor de pH que oscilen entre 0 i 14. Un valor de ph entre 0 i 7 ens parla duna substncia cida, un valor de ph = 7 ens parla duna substncia neutra i un valor de ph entre 7 i 14 ens parla duna substncia alcalina. Les fibres dels suports paperers sn qumicament neutres. Si presenten acidesa o alcalinitat s a causa dels components que shan afegit durant el procs de fabricaci. Els papers estucats presenten un valor de ph ms gran que els no estucats, per la composici de la capa destuc. Un pH massa cid del suport paperer provoca: - emulsi de laigua amb la tinta - retard en lassecatge de la tinta - envelliment del suport paperer - disminueix la solidesa del color passat un cert temps En el cas de la impressi fset, s important que existeixi un equilibri entre el ph del paper, el de la soluci de mullat i de la tinta. La mesura del pH es pot fer superficialment o b en massa (disgregant el suport en soluci aquosa) mitjanant diferentes tcniques: - Reactius indicadors. Tenen la particularitat de canviar de color segons el pH. No sacostumen a utilitzar en suports paperers. - Tires de paper indicador de pH (paper Tornasol). - pHmetre digitals.

Propietats

Crdit 10

15

Propietats dels suports paperers 4. Propietats que influeixen directament en la impressi

4.1. Humitat absoluta Es defineix com el contingut digua que posseeix un suport paperer expressat en percentatge del seu pes total. Les fibres de paper sn molt higroscpiques, s a dir, absorveixen o cedeixen humitat respecte el medi ambientque els envolta. Labsorci dhumitat depen de: - tipus de fibres: cot(5-8%), lli (10%), pasta mecnica (12%) - procs de fabricaci - tipus de crregues i additius que shi afegeixen Com a conseqncia de labsorci dhumitat, el suport paperer es dilata (ms a contrafibra) i aix pot ocasionar problemes de registre i de falta de planeitat. La humitat dun suport paperer en el procs de fabricaci sol oscillar al voltant del 5%, i per la impressi dun 7% al 10%. Si posseeis una humitat baixa, presentar problemes ded flexibilitat, tindr problemes delectricitat esttica. Si posseeix una humitat excessivament elevada, li faltar rigidesa, sarrugar, pot produir bombolles al ser imprs en rotatives.

Propietats

Crdit 10

16

Propietats dels suports paperers 4. Propietats que influeixen directament en la impressi

4.2. Humitat relativa Els suports paperers guanyaran o perdran humitat amb lambient que els envolta fins que sarribi a un equilibri entre la presi del vapor daigua del suport i latmosfrica. La humitat relativa del suport paperer ser la humitat relativa de laire amb que es troba en equilibri. Aquest equilibri depen de: - composici del suport paperer - tipus i quantitats de fibres - tipus i quantitat de crregues i additius La humitat relativa del suport paperer afecta a: - assecatge de la tinta, el temps dassecatge de la tinta ser ms gran com ms gran sigui la humitat relativa. - la resistncia a la tracci augmenta a mesura que augmenta la humitat relativa. - la resistncia al plegat augmenta bastant (fins a un 50%) quan la humitat relativa s bastant alta.

Propietats

Crdit 10

17

Propietats dels suports paperers 4. Propietats que influeixen directament en la impressi

4.3. Absorci Es defineix com la velocitat en qu la tinta penetra en el suport i la quantitat relativa que passa de la superfcie a linterior. Els suports paperers amb poca absorci presentarn un rendiment dels colors ms elevat ja que la tinta es queda en la superfcie. Labsorci influeix directament en el temps dassecatge, ja que si la tinta penetra rpidament en el suport, el temps dassecatge ser menor que si ho fa lentament, Si labsorci no s ladient es pot donar repintat i, si s molt elevada, es poden despendre fcilment partcules slides de la superfcie del suport, a ms de prdua de brillantor i poca intensitat de color. Labsorci depen de: - composici i distribuci de les fibrers en el paper - tipus de crregues - tipus dadditius Labsorci disminueix amb: - grau de refinat de la pasta paperera - revestiment superficial del suport paperer - calandrat - encolat superficial

Propietats

Crdit 10

18

Propietats dels suports paperers 4. Propietats que influeixen directament en la impressi

4.4. Sentit de la fibra El sentit de la fibra dun suport ve donat per la direcci de la mquina en el procs de fabricaci del mateix. Es refereix a la alineaci de les mateixes en la direcci de la fabricaci. La direcci de la fibra es distingueix: els suports paperers es radguen amb ms facilitat en el sentit de la fibra els suports paperers es dobleguen amb ms facilitat en sentit de la fibra. La ressistncia a la tensi s ms gran en el sentit de la fibra La rigidesa dels suports paperers s ms gran en el sentit de la fibra La tendncia a curvar-se dels suports paperers s ms gran a contrafibra Lestabilitat dimensional dels suports paperers s ms gran en el sentit de la fibra. s per aix, que les mquines de plec el paper ha dentrar en mquina en el sentit de la fibra parallel amb leix dels cilindres (per evitar problemes dde registre), mentre que en rotatives el sentit de la fibra coincidir amb el desenvolupament de la banda. En edici, la impressi sha defectuar de forma que la direcci de la fibra sigui parallela al llom dels llibres

Propietats

Crdit 10

19

Propietats dels suports paperers 4. Propietats que influeixen directament en la impressi

4.5. Neteja superficial Cada vegada sestan imprimeint quantitats ms grans de masses de tinta, la velocitat de les mquines augmenta cada vegada ms, etc. Aix exigeix que els acabats superficials dels papers siguin cada vegada ms uniformes i nets. Quan parlem de neteja superficial dun suport paperer, ens referim fonamentalment al desprendiment tant de fibres com de crregues o pigments produts en processos de tall, fricci entre fulls, empaquetat, etc. Tamb sha de tenir en compte que la pols que pugui contenir aix com la presncia de partcules estranyes, afecten al producte imprs. 4.6. Planeitat El suport paperer ha de ser pl, ja que sin presentaria problemes de - falta de registre - problemes dentrada en mquina - doble impressi Es defineix com lexistncia dirregularitats de major o menor tamany. s conseqncia de la formaci del suport paperer, de la seva llisor, de la seva neteja, etc. Lorientaci de les fibres, la composici de les mateixes, les crregues i els pigments, influiran en la planeitat dels suports perqu els afecten els canvis dimensional i el curvat quan sels sotmet a canvis dhumitat

Propietats

Crdit 10

20

Propietats dels suports paperers 4. Propietats que influeixen directament en la impressi

4.7. Enquadrat La falta denquadrat del suport paperer produir problemes tant dimpressi com de postimpressi. Parlem de manca denquadrament quan: - existeix diferncia de longitud entre les diagonals del plec - el plec presenta vores no rectes (cncaves o convexes). 4.8. Blistering El blistering sn bombolles que poden aparixer en el suport paperer a causa de la formaci de vapor en el seu interior i que no ha pogut sortir a la superfcie. Aix sol succeir principalment en mquines rotatives dfset dassecatge per calor (heat-seat). Solen aparixer amb major freqncia quan: - simprimeixen masses de tinta en ambdues cares. - suports paperers mat o couch, estucats per les dues cares. - en mquines en les que la impressi es realitza cautx contra cautx - no solen aparixer en suports estucats per una cara o no estucats.

Propietats

Crdit 10

21

Propietats dels suports paperers 4. Propietats que influeixen directament en la impressi

4.9 Resistncia a la tracci o tracci Es pot definir com el mxim esfor de tensi, sota unes condicions determinades, que pot suportar un suport paperer abans que es produeixi el trencament del mateix. La resistncia a la tensi s important per a: - rotatives fset bobina - embolcalls - bosses - tovalloles de paper La resistncia a la tensi depen de : - sentit de fibra del paper; s ms gran en el sentit de la fibra. - gramatge del paper; augmenta amb el gramatge. - uni entre fibres - crregues que sapliquen Factors que hi influeixen: - humitat relativa; si augmenta disminueix la resistncia. - refinaci de la pasta; si augmenta llavors augmenta la resistncia. - crregues; si augmenta el % de crregues, disminueix la resistncia. - gramatge; augmenta fins un gramatge de 110. - longitud de les fibres, com ms llargues ms resistncia.

Propietats

Crdit 10

22

Propietats dels suports paperers 4. Propietats que influeixen directament en la impressi

4.10. Resistncia a larrancat Es pot definir com la falta de cohesi superficial del suport paperer. Depn de: - tir de la tinta: a major tir ms probabilitat darracament. - viscositat de la tinta: com ms viscosa, ms probabilitat darrencament. - grau dencolat de les fibres: a major encolat, menor probabilitat darrencament. - velocitat dimpressi: larrancat augmenta amb la velocitat - longitud de les fibres: com ms llargues, menor probabilitat darrencament. - percentatge de crregues: si augmenten, la probabilitat darrencament s menor. - refinat: en augmentar, la probabilitat darrencament s menor per la uni entre fibres Un dels mtodes utilitzats per mesurar larrancamnet sn les Ceres Denisson

Propietats

Crdit 10

23

Propietats dels suports paperers 5. Propietats que influeixen en el producte imprs

5.1. Resistncia al plegat Es pot definir com el nombre de plecs dobles que un suport paperer pot aguantar abans de la seva ruptura La seva resistncia al plegat s: major a contrafibra Major si el tamany de les fibres augmenta Major a laugmnetar el gramatge (fins a un mxim de 400g/m2, a partir daqu disminueix per una relaci de dimensions entre la fibra i lespessor del suport). Major a laugmentar el refinat Major a laugmentar el setinat Menor a laugmentar el % de crregues Disminueix amb lenvelliment del suport Disminueix si es resseca s important sobretot per a: cobertes de llibres Documents Mapes Billets Sobres Papers per embalatge

Propietats

Crdit 10

24

Propietats dels suports paperers 5. Propietats que influeixen en el producte imprs

-

5.2. Resistncia a labrassi Hi ha molts suports paperers que durant la seva utilitzaci sn sotmesos a friccions, pel que han de tenir una resistncia adient per a no trencar-se. En aquest suports paperers, a ms de comprovar la resistncia de la imatge a labrassi, tamb hem de considerar la seva variaci quan es mullen. 5.3. Resistncia a laigua Ens referim al grau de resistncia dun suport paperer en presncia daigua de la pluja(per a cartells exteriors) o en ambients humits (embalatges de productes alimenticis que han destar en cambres frigorfiques). Aquesta resistncia depn de: - quantitat digua present - temperatura - grau dencolat superficial - grau de deteriorament del suport paperer s important per als segents suports paperers: - recipents de paper - embalatges per a transport martim - embalatges per a productes alimenticis com: sucre, sal -embalatges de tots els productes hidroscpics - embalatges de tots aquells productes que no interessa que perdin aigua

Propietats

Crdit 10

25

Propietats dels suports paperers 5. Propietats que influeixen en el producte imprs

5.4. Reistncia a la llum o envelliment Es considera que un suport paperer s poc ressitent a la llum quan en un temps relativament curt, canvia de color cap a un to ms plid o grogueja (si cont lignina) Tamb pot variar, tot i que en menor mesura, en envellir, per lacidesa, la ressistncia, la fora dencolat, etc. Els suports parerers amb ms tendncia a groguejar sn els que posseeixen pasta mecnica i els que menys, aquells que sn fabricats amb fibres txtils vegetals (cnem, lli, cot, etc). Els principals factors dels que en depenen sn: intensitat i tipus de llum Condicions atmosfriques (lhumitat i sobretot, la temeperatura) 5.5. Reistncia a el calor El calor fa disminuir la humitat del suport paperer donat que evapora ligua que cont. Quan el contingut daigua s baix, es comencen a produir alteracions tant el els elements qumics que conformen el suport com a les seves fibres. Si seguim augmentan la tremperatura (130-150C) el suport presentar una resistncia al rasgat, plegat i arrancat menor, per les seves fibres es degradaran. Els suports paperers fabricats a paretir de draps tenen una resistncia a el calor ms elevada que els fabricats a partir de pastes de fusta. Les pastes qumiques sn ms resistents a el calor que les pastes mecniques.

Propietats

Crdit 10

26

Propietats dels suports paperers 5. Propietats que influeixen en el producte imprs

5.6. Encolat El grau dencolat dun suport paperer est relacionat amb la resistncia que ofereix a la penetraci digua. El grau dencolat es pot definir com la capacitat dabsorci que presenta un suport paperer expressat en %. Hi ha dos tipus dencolat: Intern o de massa: els agents encolants safegeixen a la tina de barreja durant el procs de fabricaci del paper. Afecta a labsorbncia del suport paperer, disminueix la penetraci de laigua o dalttres lquids i augmenta la resistncia mecnica per la cohesi de les fibres. Superficial: addici de mid o de productes sinttics desprs del procs de fabricaci. Augmenta la resistncia superficial del suport paperer, la tinta penetrar menys, els colors reproduts seran ms intensos. Exemple de suports paperers on influeix lencolat: paper premsa: encolat intern molt baix perqu la tinta penetri rpidament Paerfset: porta un encolat intern i un de superficial per tal de tenir baixa absorci daigua i aix no tenir problemes de rigidesa, arrancat Papers estucats: encolat inter i superficial ms gran que els fsets. Un grau dencolat massa elevat pot tancar el porus del suport paperer i donar problemes dassecament i en conseqncia de repintat.

Propietats

Crdit 10

27

Propietats dels suports paperers 5. Propietats que influeixen en el producte imprs

5.7. Permeabilitat al vapor digua Es pot definir com la transmissi digua (en grams) dun costat a un altre del suport paperer per a una superfcie dun metre quaddrat, a temperatura constant, durant un dia i una diferncia de presi digua o humitat relativa determinada i constant. s de gran importncia en material dembalatge. Interessa que la permeabilitat al vapor daigua sigui la ms baixa possible. Aix saconsegueix mitjanant ceres, resines sinttiques, parafina, alumini laminat, etc. La quantitat daigua que passa a travs dun suport paperer depn de: superfcie de contacte: directament proporcional Temps que dura el contacte: directament proporcional Diferncia dhumitat existrent entre ambdues cares del suport: directament proporcional Espessor del suport: inversament proporcional Valors de permeabilitat: feble: quan deixa passar menys de 3 grams per metre quadrat i dia Alta: quan deixa passar ms de 20 grams de vapor daigua per metre quadrat i dia

Propietats

Crdit 10

28

Propietats dels suports paperers 5. Propietats que influeixen en el producte imprs

5.8. Permeabilitat als greixos Es pot definir com la major o menor facilitat que presenten els suports paperers a la penetraci dolis o greixos (productes alimenticis, per exemple). Per aix porten com a revestiment partcules plstiques, resines sinttiques o coles especials. La penetraci es realitza per capillaritat dels porus existents i no per absorci, ja que les fibres de cellulosa sn impermeables als greixos. 5.9. Permeabilitat als gasos Es pot definir com la resistncia que ofereix un suport paperer a la penetraci i difusi dun gas (oxgen generalment).

Propietats

Crdit 10

29