NOCTURN PER A ACORDIÓ

Joan Salvat Papasseit

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.

Vosaltres no sabeu què és MOLL
guardar fusta al moll: DEL DIPÒSIT
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
sota els flandes
i els melis
sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit

i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu què és

guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes.
A C I N TA
Vosaltres no sabeu què és
guardar fustes al moll
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
--que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.

— 60 — — 61 —
 NOCTURN PER A ACORDIÓ
Joan Salvat Papasseit

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.

Vosaltres no sabeu què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
sota els flandes
i els melis
sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit

i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu què és

guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes.

Vosaltres no sabeu què és

guardar fustes al moll
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
--que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.

— 62 — — 63 —
— 64 — — 65 —
 NOCTURN PER A ACORDIÓ
Joan Salvat Papasseit

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.

Vosaltres no sabeu què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
sota els flandes
i els melis
sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit

i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu què és

guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes.

Vosaltres no sabeu què és

guardar fustes al moll
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
--que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.

— 66 — — 67 —
 NOCTURN PER A ACORDIÓ
Joan Salvat Papasseit

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.

Vosaltres no sabeu què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
sota els flandes
i els melis
sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit

i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu què és

guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes.

Vosaltres no sabeu què és

guardar fustes al moll
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
--que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.

— 68 — — 69 —
 NOCTURN PER A ACORDIÓ NOCTURN PER A ACORDIÓ
Joan Salvat Papasseit Joan Salvat Papasseit

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll. Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
Vosaltres no sabeu què és Vosaltres no sabeu què és
guardar fusta al moll: guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja però jo he vist la pluja
a barrals a barrals
sobre els bots, sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa; i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
sota els flandes sota els flandes
i els melis i els melis
sota els cedres sagrats. sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons: sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop. i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu què és Vosaltres no sabeu què és

guardar fusta al moll: guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc feien un jurament al redós del meu foc
I era com un miracle I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes. que estirava les mans que eren balbes.

Vosaltres no sabeu què és Vosaltres no sabeu què és

guardar fustes al moll guardar fustes al moll
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
--que són de tants colors --que són de tants colors
com la mar sota el sol: com la mar sota el sol:
que no li calen veles. que no li calen veles.

— 70 — — 71 —
 NOCTURN PER A ACORDIÓ
Joan Salvat Papasseit

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.

Vosaltres no sabeu què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
sota els flandes
i els melis
sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit

i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu què és

guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes.

Vosaltres no sabeu què és

guardar fustes al moll
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
--que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.

— 72 — — 73 —
 NOCTURN PER A ACORDIÓ
Joan Salvat Papasseit

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.

Vosaltres no sabeu què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
sota els flandes
i els melis

— 74 — — 75 —
 NOCTURN PER A ACORDIÓ
Joan Salvat Papasseit

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.

Vosaltres no sabeu què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
sota els flandes
i els melis
sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit

i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu què és

guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes.

Vosaltres no sabeu què és

guardar fustes al moll
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
--que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.

— 76 — — 77 —
 NOCTURN PER A ACORDIÓ
Joan Salvat Papasseit

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.

Vosaltres no sabeu què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
sota els flandes
i els melis
sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit

i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu què és

guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes.

Vosaltres no sabeu què és

guardar fustes al moll
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
--que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.

— 78 — — 79 —
 NOCTURN PER A ACORDIÓ
Joan Salvat Papasseit

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.

Vosaltres no sabeu què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
sota els flandes
i els melis
sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit

i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu què és

guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes.

Vosaltres no sabeu què és

guardar fustes al moll
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
--que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.

— 80 — — 81 —
— 82 — — 83 —
 NOCTURN PER A ACORDIÓ
Joan Salvat Papasseit

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.

Vosaltres no sabeu què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
sota els flandes
i els melis
sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit

i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu què és

guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes.

Vosaltres no sabeu què és

guardar fustes al moll
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
—que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.

— 84 — — 85 —
— 86 — — 87 —
— 88 — — 89 —
nocturn PER A ACORDIÓ

— 90 — — 91 —
NOCTURN PER A acordió
Joan Salvat Papasseit

— 92 — — 93 —
 Dues fotografies

que il·lustren el text de les pàgines 120 i 121 d’un lli-

bre i que «per amor a elles he...», anava a dir, les he...
¿ prolongades ?
Deien alguna cosa més del que deien ?
Qui m’ha donat permís per intervenir-hi ?
Què volen dir tots aquests efectes especials ?
És possible tornar-a-dir un poema ?

En aquest cas es tracta de Nocturn per a acordió de

Joan Salvat Papasseit (un dels «meus» [?] primers
poemes) i ara era com si el tornés a tenir al meu
davant, gràcies a l’esplendor d’una molt bona imat-
ge que qui sap si no fou l’escenari d’allà on s’esdevin-
gueren els fets que el poema relata.

Re citar-lo ?

Sense que ens caigui la cara de vergonya, amb tot el

seu silenci inaugural, amb tot el seu no-dir-res de
poema ?

— 94 — — 95 —
Amb tota la intensitat amb la qual un dia va ser pre
citat per primera vegada ?
Només d’allò efectiu del poema en pot sorgir la força
que ens obre l'espai pel qual accedim al visible ?
Hi ha una cosa segura: cap poema pot significar tant
com el paper reutilizable en el qual temporalment
s’haurà imprès
Els poemes, en aquests temps, romanen plegats,
enrotllats en ells mateixos, enquadernats en ells cament pel seu costat ? Es torna diferent el nostre
mateixos, tancats. El seu dia d'edició i de lectura passar-pel-seu-costat si són tan al marge ? Passar pel
sembla que no sigui avui, o potser ja no ho sigui o costat ? Podem deixar enrere tanta casualitat ? Hi
potser encara no ho sigui. La presència del poema no passem tant... de puntetes, tant... sense deixar que
és ni la presència del seu valor ni d'allò que conté sorgeixi cap record d'alguna cosa innombrable, veni-
d’expressable. Ja no es revela en plenitud, la curiosi- dora, meravellosa, en nom de la qual el poema, des-
tat ja no el llegeix ni el consumeix fins al final : la prés, esdevindrà un continent tan buit ?
mirada ensopega amb les cobertes. Sovint la cartoli-
na és tan densa que no arribem a saber si en realitat
hi ha cap poema a l'interior : hi haurà alguna cosa ?
hi haurà res ? Fullejarem les pàgines del llibre ràpida-
ment i, potser, una brisa tènue de desatenció atenta
ens vindrà del seu interior. Criden, tornen a cridar,
aquest poema, aquestes imatges ? Atrauen ? Ens han
estat properes quan amb els dits hem passat mecàni-

— 96 — — 97 —