Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC.

Pla dImpuls a la Lectura

LLEGIM EN PARELLA
Escola Data Nom del tutor Nom de lalumne/a Curs: Nivell:

Activitat nm. ______

LESCRIPTURA DELS NOMBRES (1a part)

Els homes, amb el desig dentendre tot el que ens envolta, sempre hem buscat eines i idees que ens hi ajudin. Aix, per exemple, els dits sn ben tils per comptar; per amb el progrs de la humanitat de seguida van fer falta instruments ms potents. Un propietari de bestiar persa que volgus comprar un ramat de cabres ho hauria de trobar ben difcil, si les havia de comptar amb els dits! De manera que es van haver dempescar maneres millors. Pedretes i branquillons El primer que sels va acudir va ser usar pedretes i branquillons en lloc dels dits, per arribar a nombres ms alts. Tamb feien servir ossos i tauletes amb tot de marques com un regle, cada deu, una de ms grossa que les altres. Els primers calendaris eren aix, comptes dels dies, amb senyals especials els dies assenyalats. Ax era el que es va fabricar el clebre nufrag Robinson Crusoe a la novella de Daniel Defoe. Aquest mtode no susa gaire, ara, per no costa gens ferse crrec de com anava. Voleu saber quants llapis teniu? Arreplegueu-los tots, i busqueu tamb pots o capsetes. Per saber quants nhi ha, aneu-los posant als pots, en grups de la mateixa mida: deu llapis podrien anar b. Llavors, cada deu pots sn cent llapis. Si teniu catorze pots plens i tres llapis ms, aix voldr dir que en total hi ha cent quaranta-tres llapis. Aix es pot arribar a nombres fora grans sense gaires problemes. I serveix per a comptar altres coses! Lamo de les cabres feia aix: senduia una bossa plena de pedretes i manava al pastor que fes entrar els animals al corral dun en un. Per cada cabra que entrava, ell posava una pedreta a terra: les hi posava en fileres de deu, i les fileres les agrupava de deu en deu o de cinc en cinc. Un cop totes les bsties eren dins, amb un cop dull a les pedretes ell sabia quantes eren. Sabeu que la paraula clcul ve del llat calculus, que vol dir pedreta?
Joaquim Ro, Lescriptura dels nombres (Text adaptat), Cavall Fort nm. 822, pg. 6 i 7

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla dImpuls a la Lectura

Abans de llegir 1. En el sistema de clcul decimal (decimal vol dir 10) fem servir 10 nmeros: 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9. A partir del 9, comencen a repetir-los, els nmeros: 10, 11, 12, 13, etc. En el sistema binari (binari vol dir dos), en fem servir dos de nmeros: el 0 i el 1. I per tant, a partir de 3r nmero comencem, tamb, a repetir-los: 10, 11, 100... Completa aquesta taula i digues com sescriu, en sistema binari, cada un dels nmeros que falten: 1 1 2 10 3 11 4 100 5 101 6 110 7 8 1000 9 10 11 12 13 14 15 1111

1011 1100

Comprensi lectora 1. Per comptar quantitats ms grans de 10, quin sistema feien servir els homes antics? 2. Seguint el mtode de recompte de les cabres, si fossis una nufrag com en Robinson Crusoe, de quina manera representaries els primers 36 dies que haguessis quedat allat en una illa solitria? 3. Voleu saber quants llapis teniu? diu el text-. Fes una prctica real de comptar, tal com sexplica a la lectura, un bon grapat de llapis, llibres o qualsevol altre material que tingues a prop. 4. Consideres que hi ha diferncies importants entre la manera de comptar que fem servir avui en dia, en el sistema de clcul decimal, i la manera de comptar antiga, com la de les cabres, que sexplica al text? Explica la teva opini. 5. Avui dia, moltes operacions de clcul, per fer-ne via, es fan amb la calculadora. Creus que aix s bo per a un noi o una noia de 4t? Quins avantatges i inconvenients pot tenir fer servir sempre la calculadora per fer les operacions de clcul? Activitats complementries 1. Continua la relaci de nombres del sistema binari que has comenat a lactivitat dAbans de llegir. 16 10000 17 10001 18 10010 19 20 21 22 23 24 25

2. Tagradaria poder trobar el fragment de la novella Robinson Crusoe, de Daniel Defoe en qu sexplica com en Robinson anava apuntant els dies del seu naufragi? Si ts possible, fulleja la novella a veure si trobes el fragment.

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla dImpuls a la Lectura

SOLUCIONARI DE LES ACTIVITATS DEL SISTEMA BINARI

Abans de llegir:

10

11

12

13

14

15

10

11

100

101

110

111

1000 1001 1010 1011 1100 1101 1110 1111

Activitats complementries:

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

10000

10001

10010

10011

10100

10101

10110

10111

11000

11001

Conversi dun nombre decimal en el mateix nombre en base 2 (binari):

Convertir un nombre decimal al sistema binari s molt fcil: nhi ha prou a fer, successivament, divisions per 2, i escriure el darrer quocient seguit de tots els residus en ordre invers (comenant per lltim).

23: 2 = 11 (residu: 1) 11: 2 = 5 (residu: 1) 5: 2 = 2 (residu: 1) 2: 2 = 1 (residu: 0)

Aix, doncs, 23 en base 2 sescriur: 1 0 1 1 1

(Darrer quocient: 1. Tots els residus, comenant pel final: 0, 1, 1, 1)