Libro de Ecociudades

SUPLEMENT DE
Juny 2007
Fonts Mixtes
PERSPECTIVA AMBIENTAL 39
Ecociutats
Juny 2007
P A
E R S P E C T I M B I E N T A L
Fonts Mixtes
Grup de producte de forests ben gestionades, fonts controlades i fusta o fibra reciclada.
A 39
Edici: Associaci de Mestres Rosa Sensat Drassanes, 3 08001 Barcelona Tel: 934 817 373 Fax: 933 017 550 Fundaci TERRA Aviny, 44 08002 Barcelona Tel: 936 011 636 Fax: 936 011 632 http://www.ecoterra.org; en aquesta web podeu trobar la collecci sencera de tots els quaderns d'educaci ambiental PERSPECTIVA AMBIENTAL en format PDF Acrobat d'ADOBE, que es publica des de l'any 1995. Redacci: Lali Roca Fotos de satllit: Earth Observatory NASA, Photografy of Earth, The Gateway to Astronaut. Portada: Londres de nit el 4 de febrer de 2003. Fotos: Fundaci Terra i altres fonts Imprs sense fotolits amb el sistema Computer to Print. Autoedici feta en ordinadors alimentats amb energia solar fotovoltaica. Maquetat amb Adobe InDesign CS2 Impressi: GyERSA Dipsit Legal: B. 2090-1975
Ecociutats La gnesi de les ciutats La ciutat jard El mn es fa urb Riscos i oportunitats per a les ciutats Ecologia d'una ciutat L'urbanisme ecolgic Arquitectura ecolgica Les energies renovables a les ciutats La ciutat verda i comestible Transport i mobilitat La promoci del transport no motoritzat Els residus, una mina a la ciutat Aigua potable i sanejament La ciutat sostenible com a paradigma Centres d'educaci ambiental Governana i sostenibilitat urbana Explorem la ciutat verda Promoure el transport no contaminant per anar a l'escola Vermicompostatge casol Vergers comestibles Ones solars a les escoles
FUNDACI TERRA 2007 1
Igual que un individu madur, una ciutat madura no pot augmentar i expandir-se en qualsevol direcci sense una prdua de qualitat. El nostre mn sha fet urb i la meitat de la poblaci humana saglomera en ciutats. Ens cal trobar un nou estil de vida que permeti que les ciutats es comportin com ecosistemes madurs capaos de no malmetre el seu entorn en el seu metabolisme quotidi. Hi ha exemples arreu del mn que s possible que les ciutats vagin assolint un disseny urbanstic i de funcionament ms sostenible.
La gnesi de les ciutats
Tot i que la cultura humana emprengu ara fa uns 100.000 anys un nou rumb, els primers vestigis de ciutats no se situen fins al voltant del 4000 aC. entre el Tigris i lEufrates. Les ciutats evolucionaran amb diferents models des de la ciutat pblica o polis grega, la civitas romana, la ciutat domstica del mn germnic o la ciutat secreta o privada islmica on no hi ha ciutadans, sin creients. Per aix la ciutat islmica s irregular i intrincada, per a crear el sentit intimista que imposa la religi i on lespai collectiu no t cap valor. A lEdat Mitjana i durant el rgim feudal, les ciutats concentraven amb prou feines un 10% de la poblaci global. Era la ciutat emmurallada, per tamb la ciutat jerrquica presidida per larquitectura religiosa i militar. Tamb s en aquest moment en qu quedaren prcticament definits tots
Atenes (Grcia), amb lAcrpolis al bell mig. Juny de 2004.
AMBIENTAL
P E R S P E C T I VA AMBIENTAL 39 2 Ecociutats
els nuclis urbans darreu dEuropa. En el Renaixement i segles posteriors, la ciutat millor en espais pblics de convivncia, com sn les grans places i els jardins, i les muralles caigueren definitivament. La ciutat sobr al territori i la conquesta de lespai es va fer definitivament amb la revoluci industrial. Les fbriques necessitaven fora de braos i ben a prop. Les colnies industrials o les fbriques-residncies ampliaren lextensi de les ciutats. La necessitat duna salubritat ms bona va impulsar la creaci dels eixamples o un creixement ms obert que els heretats de lEdat Mitjana. Les barriades o suburbis entraren en escena i han arribat fins a lactualitat, una realitat que es fa ms patent en les ciutats dels pasos en vies de desenvolupament, que shan convertit en focus dimmigraci des de les zones agrries. El barraquisme nostre, el bidonville francs o les favelas brasileres sn exemples de com socupa de manera salvatge lespai territorial, sense cap mena de planificaci ni dorganitzaci. En els pasos de colonitzaci ms recent, com s el cas dAustrlia o moltes regions de lAmrica del Nord, la poblaci shi ha assentat en un grup de grans ciutats que alberga ms del 50% de la poblaci total. El mn urb no ha estat un fenomen exclusiu de la civilitzaci occidental. A lsia, la ciutat ha estat tamb una realitat consolidada des de molt antic. Vencia, la ciutat-illa unida pel pont ferroviari amb el Influda per les creences religioses, continent (2004). lestructura arquitectnica la hi marquen tamb els grans temples. A lAmrica precolombina, els pobles indis des dels maies fins els inques construren tamb ciutats organitzades al voltant dels temples i els espais collectius com els terrenys de joc i altres espais cerimonials. Tamb s una constant histrica que les classes benestants dissenyin els seus propis espais de privilegi, de la mateixa manera que es confinen determinats grups socials, ja sigui per qestions dorganitzaci social o de creences, en barriades. Les ciutats sn, doncs, la forma i i el smbol duna relaci social
integrada. Per durant les darreres dcades la ciutat tamb ha fet aflorar la importncia de la seva relaci amb lentorn i el fet que una posici de predominana no respectuosa sobre la natura amenaa fins i tot la seva prpia supervivncia. La contaminaci est destruint el patrimoni arquitectnic acumulat durant segles. La manca despais naturals al seu voltant empobreix la qualitat de vida dels seus residents i els obliga a explotar nous territoris amb segones residncies que causen un impacte ecolgic descomunal. El gran canvi de la revoluci industrial que sacsej les ciutats europees va servir per a fer aflorar propostes innovadores com la ciutat-jard, la qual ms enll del seu prcticament nul xit real es pot considerar la preconitzadora de lecologia urbana i, per extensi, de la futura ciutat sostenible. Les ciutats sn assimilables a les Edat mitjana 1880 estructures vives en la mesura que creixen i es renoven, que destrueixen parts inservibles o que preserven el seu patrimoni ms exclusiu. Com diu lurbanista Jaime Lerner, excalde de lexitosa ciutat brasilera de Curitiba, la ciutat s un somni collectiu, ra per 1957 1992 la qual s vital construir aquest somni, Evoluci de la urbanitzaci de la regi de Barcelona perqu sense el somni no hi haur la entre lEdat Mitjana i el 1992, segons un estudi de implicaci bsica de la ciutadania. Barcelona Regional Una ciutat s ms una estructura de canvi que no pas un model de planificaci, un instrument de poltica econmica o un nucli de polaritzaci social. Lesperit de la ciutat la fora que la fa bategar, existir i progressar s dins de cadascun dels seus habitants. Levoluci de la tecnologia i la seva democratitzaci presenten noves perspectives per a les ciutats de qualsevol tipus i forma. El que diferenciar la ciutat adequada ser la capacitat de reconciliar els seus habitants amb la natura. En defiEn color rosa el territori ja urbanitzat i en vermell el nitiva, ciutats socialment justes i planejament aprovat i que pot ser executat segons ambientalment sanes.
Poblaci: 70.000 habitants Teixit urb: 200 ha Poblaci: 644.000 habitants Teixit urb: 3.100 ha Poblaci: 2.267.000 habitants Teixit urb: 11.500 ha Poblaci: 4.264.000 habitants Teixit urb: 47.700 ha
dades del 2002 aportades per Barcelona Regional.
La ciutat jard
El 1902 es va construir la primera ciutat-jard a Letchworth, a uns 60 km de Londres. Malauradament, lexperincia no va reeixir. La idea de la ciutat orgnica fou formulada pel bileg i socileg escocs Patrick Geddes (1854-1932), el qual enriqueix el concepte de ciutatjard desenvolupat pel teric socialista Ebenezer Howard (18501928) amb una sntesi cientfica decologia urbana basada en els continguts de la geografia humana dElise Reclus i de la sociologia de P. Kropotkin. Geddes propos que aquest nou enfocament rebs el nom de cincia cvica o cincia de les ciutats. Tamb va definir lanlisi dels fluxos denergia i materials no renovables emprats pel sistema industrial del final del segle XIX (essencialment del carb) i advert de la necessitat de superar la paleotcnica, caracteritzada per ls del carb, per passar a una nova etapa neotcnica, marcada per ls denergia de font renovable i per lequilibri entre la ciutat i el camp. Al nostre pas hi haur un moviment social a favor de la ciutat-jard liderat per Cebri de Montoliu (1873-1923), advocat, literat i humanista, des del Museu Social creat per la Diputaci de Barcelona el 1910, dedicat a lestudi dels fenmens socials. Montoliu es convert en un defensor a ultrana del model de ciutat-jard com una Atlanta (EUA), la ciutat amb menys densitat colonitzaci interior basada en la descentralitzaci de poblaci. La foto inferior recull la de la indstria i lequilibri camp-ciutat a fi de fer temperatura de la superfcie, on saprecien ms de 8C a les rees urbanitzades que no ms sana i barata la vida urbana i, alhora, que pas les verdes. Aquest efecte dilla calenta t lagricultura vena es beneficis dels avantatges molts efectes sobre la poblaci i el clima socials de la ciutat. Cebri de Montoliu distingia urb. (Setembre, 2000). clarament entre la ciutat-jard i el suburbi enjardinat. La teoria de la ciutat orgnica en la qual semmarca el pensament ecolgic i social de John Ruskin (1818-1900) adverteix de la desintegraci del mn natural, de la bellesa, de lart i de la cultura. El somni daquests protoecologistes era aconseguir una Europa ms verda, ms slida i bella que regeners la corcada societat de lpoca i on prevalgus com a valor suprem la idea que
lnica riquesa s la Vida. El pensador socialista William Morris (18181896) expos en la novella Noves denlloc, publicada el 1918, el que es pot considerar tamb una visi utpica de la societat del futur basada en lamor, la cooperaci i el respecte a la natura en ciutats en harmonia amb lentorn. La proposta de la ciutat-jard reconeixia que lorganisme urb consta drgans que condicionen la seva funcionalitat. Les ciutats-jard sn, segons el seus inspiradors, poblacions amb tots els serveis i duns 30.000 habitants, installats en unes 405 hectrees amb zones verdes a tot el voltant. Dins daquestes noves poblacions, la zonificaci havia de separar les cases i els jardins de les fbriques, i les explotacions agrcoles i ramaderes. Malauradament, les idees de progrs tecnolgic indefinit, larribada de lautombil i la implantaci del model de ciutat lineal i del creixement poblacional (recordem que entre 1850 i 1900 la ciutat de Barcelona havia passat dels 175.000 habitants als 537.000), ho impediren definitivament. Cebri de Montoliu (impulsor del model urbanstic de la ciutat-jard entre el 1912 i el 1919) va proposar lalternativa al projecte Gross Barcelona defensat per la burgesia catalana i que el 1914 ja preveia una Barcelona com lrea que avui ocupa lanomenada regi metropolitana. Una rea en la qual ciutats com Martorell, Vilanova i la Geltr, Sabadell, Terrassa, Granollers i Matar fossin barris industrials suburbans de Barcelona. Buenos Aires de nit (febrer 2003). La illuminaci vial ressegueix el contorn de la ciutat i les principals artries de El model teric de Cebri de comunicaci aix com la major intensitat en la zona histrica. Montoliu soposava frontalment al concepte de ciutat metropolitana de grandria illimitada, quadriculada i simtrica sense cap inclusi delements ni naturals ni artstics tal com volien les classes conservadores per especular amb el sl lliure de manera organitzada. Les illes de leixample barcelon, sobre una xarxa de carrers amples parallels com a unitat bsica per a aconseguir una urbanitzaci accelerada en sn el paradigma que ho fu possible: un pla per a urbanitzar el territori rural. En paraules del mateix Ildefons Cerd, autor del Pla de lEixample de 1859, Barcelona, debe ensancharse, dilatarse y extenderse por todo este llano que Dios ha concedido generosamente a su desarrollo.
El mn es fa urb
Durant la segona meitat del segle XX, la poblaci urbana del mn es va multiplicar per quatre i va passar de 732 milions dhabitants el 1950 a 2.800 milions el 2000 i a 3.200 milions el 2008. Avui, ms de 50 milions de persones lequivalent a la poblaci de Franapassen cada any a viure a les ciutats i suburbis del mn. A lAmrica Llatina, la poblaci urbana s dun 77 %; en canvi a lfrica s noms dun 38%. La meitat dels habitants ho fan en assentaments de menys de 500.000 habitants.A les megpolis de ms de 10 milions de persones, hi viu un 9% de la poblaci urbana. El 1950, noms Nova York i Tquio superaven aquesta xifra, avui ja nhi ha ms Imatge de Nova Orleans feta el 6 de setembre del de vint, especialment a lsia i a lAmrica 2005 desprs de la inundaci provocada pel pas de Llatina. lhurac Katrina el 29 dagost. De color fosc es pot apreciar la zona inundada de la ciutat. Al costat daquesta urbanitzaci del planeta hi ha hagut tamb espectaculars transformacions econmiques i sociopoltiques incomprensibles sense el desenvolupament de la cultura urbana. Tot i les creixents desigualtats que es generen a les ciutats, laven de la democrcia est lligat al fenomen urb. La part de la poblaci mundial que vivia en rgims democrtics va passar del 4% el 1840 al 12% el 1900 i va superar el 50% al voltant del 2000. La industrialitzaci va portar una transici econmica sense precedents, canvi que encara sest duent a terme amb el procs de globalitzaci. Els canvis tecnolgics han fet crixer les ciutats amb altius gratacels, han perms foradar el subsl i construir carrers i vies rpides que travessen muntanyes o artefactes mbils que minimitzen les distncies. Aquestes ciutats que semblen no tenir fi en alguns casos, com passa en determinades ciutats dAmrica del Nord, poden contenir bosses de misria humana formades per centenars de milers de persones. En aquestes ciutats hi ha tamb la terra apta per a fer-hi crixer el germen dun desenvolupament fet amb sistemes sostenibles que marquin una nova manera de viure on ciutat i entorn componguin un binomi ms harmonis. Tenim a labast loportunitat de crear uns hbits urbans que proporcionin la riquesa de la natura duna manera sostenible als habitants de les ciutats, i s justament aix el que posar a prova la nostra humanitat
Riscos i oportunitats per a les ciutats
Si tenim en compte que el 60% de lespai natural incloent-hi les terres de conreu, les pesqueries i els boscos sestan degradant o utilitzant de manera insostenible, s evident que les ciutats que estan relacionades amb la natura per mitj dels mercats i la tecnologia poden convertir-se en elements claus per a assolir la sostenibilitat (que no vol dir pas autosuficincia).Un planeta finit i la Lima (Per) s una megapolis de 7,7 milions dhabitants sobre la vall fluvial del Riu Rimac. La imatge s noms tendncia a la urbanitzaci condel barrri benestant de San Isidro i Miraflores en la que es verteixen les ciutats en els pot observar la gran taca verda del Club Golf Lima. Els principals agents per a assajar les carrers ms foscos estan esfaltats, els ms plids sn poltiques de sostenibilitat. Les simplement de terra. ciutats atrauen habitants i retenen residents perqu ofereixen oportunitats docupaci, de trobada, de vida social i de transformaci de les persones. Fins i tot en els suburbis es t la sensaci de ser al lloc on cada persona pot tenir la sort de reinventar-se. Per si les ciutats atrauen persones dels espais rurals s perqu sha establert una competncia insana entre la urbs i el camp. Una competncia que no s real, per que com un miratge fa sortir gernacions de persones de la natura treballada cada any (50 milions arreu del planeta). El dinamisme de les ciutats no s pas laltra cara del immobilisme rural. Tot i aix, el concepte o delimitaci de les ciutats tampoc no t una estandarditzaci arreu del mn. La frontera entre espai rural i espai urb no implica pas una brusca separaci entre camp i rea edificada. Tamb hi ha disparitat dopinions sobre el volum que ha de tenir lassentament perqu es consideri zona urbana. Potser cal definir la ciutat com el lloc on es poden crear pautes de vida en harmonia amb el ritme de la natura tot i la urbanitzaci del territori. El mn demana ms solucions rpides i les ciutats sn les primeres que poden aportar-les amb ms eficcia a causa de la proximitat respecte a les persones. Les poltiques demogrfiques que shan daplicar per a un futur sostenible tenen en les ciutats lnica oportunitat viable per a desenvolupar-se de forma efectiva.
Vivim en un mn urb i per aix cal cercar les solucions a les ciutats. La demografia, la mobilitat, la sostenibilitat i la identitat sn les principals rees dactuaci que plantegen alguns experts com Jaime Lerner. La demografia, perqu una urbs aglomerada no pot ser mai saludable ni amb futur. La mobilitat, perqu el desplaament de persones i mercaderies s una de les principals fonts demissions de gasos amb efecte hivernacle i perqu send una quantitat important de recursos econmics en infraestructures. La sostenibilitat exigeix una assenyada relaci entre el que sestalvia i el que es gasta. Quan la despesa s igual a zero o fins i tot negativa, vol dir que anem b. Per, probablement, el factor determinant perqu la gent decideixi la necessria incorporaci de les ciutats a la sostenibilitat sigui la identitat, lautoestima i la sensaci de pertinena que tenen les persones pel que fa a la seva prpia ciutat. s amb identitat que es pot ser solidari i tena i plantar cara a la injsticia social que propicia la ciutat sense personalitat. Precisament, la natura pot contribuir de manera molt notable, amb parcs, horts urbans i espais naturals, a estrnyer els llaos de relaci entre la ciutadania i millorar la convivencia.
Ecologia duna ciutat
Les ciutats es poden considerar com a mecanismes fsics i socials dobtenci i distribuci de serveis naturals bsics, com ara laigua potable, aliments, bns i serveis a una poblaci humana concentrada. A la part fsica daquest sistema hi ha la infraestructura vial i arquitectnica, a banda de Irkutsk, una de les principals ciutats de la Sibria les xarxes de telecomunicacions i russa a la riba del riu Angara i a 55 km del llac Baikal. A la punta esquerra hi ha el casc histric i la dinformaci cultural. A la part social hi ciutat sestn cap a la dreta, on es poden apreciar ha els mercats, el comer, lentreteniment, molt b les illes dhabitatges fetes de blocs que les associacions cviques i el govern. En delimiten espais comunals a lestil de lurbanisme sovitic de mitjan segle XX (maig del 2005). aquest marc, com passa amb tot ecosistema, tamb hi ha necessitat de sistemes devacuaci de subproductes com ara les agues residuals, les deixalles, els fums i gasos, etc. La infraestructura fsica com ara carrers, canonades daigua, fibra ptica, clavegueram i la xarxa de transport collectiu ja no pot ser un comproms a llarg termini. Cada una daquestes infraestructures deter-
mina un model de ciutat respecte al seu comportament amb lentorn. Per exemple, quan laigua de la pluja passa de lasfalt als embornals i es barreja amb la xarxa de clavegueram impedeix que un recurs valus com s laigua pluvial pugui ser aprofitada i no acabi directament a la planta de sanejament abans de transportar-la al riu o directament al mar (encara que desprs del costs procs de depuraci pugui ser dedicada a alguns usos delimitats). Les ciutats shan convertit, en laspecte poltic, en un pol de fora per a dissenyar suports fsics i sha cregut que aquests suports tot sols ja posen en marxa els mecanismes de mercat. Per les ciutats sn espais vivencials i daqu ve la importncia que la part fsica no pugui ser dissenyada sense la part social. Els creixents conflictes venals, ms enll de les excepcions de tipus numant, tenen molt a veure amb aquesta manca de conscincia dels governs del fet que les ciutats sn suports fsics que cal alimentar, fer crixer i evolucionar, perqu la vida humana ja shi adaptar. I, certament, els humans sadapten a tot, per tamb evolucionen. Una ciutat projectada amb una visi ecosistmica i, per tant, amb un metabolisme que requereix interactuar amb el seu entorn de forma harmnica, lanomenat metabolisme circular, en qu es reutilitzen els residus o saprofita laigua de la pluja per a crear jardins i natura urbana, soposa al metabolisme lineal que es limita a convertir els recursos en residus i laigua en una dissoluci pestilent. La infraHouston (EUA), un altre exemple durbanisme dispers que estructura posada al servei del consumeix gran quantitat de territori i denergia per mantenir metabolisme circular pot contribuir els seus habitants cohesionats. El sistema de mobilitat el determinen les grans artries viries per als autombils que a un disseny de ciutat menys agressiu reticulen tota la ciutat. (2001). amb lentorn. Podem trobar exemples durbanisme amb un metabolisme circular en el nou barri ecolgic Hammarby Sjstad a tocar dEstocolm (Sucia), on hi ha ms de mil pisos equipats amb cuines que funcionen amb biogs procedent de les aiges residuals: la fracci del rebuig es crema i es torna en forma denergia elctrica i aigua calenta; les aiges pluvials no es barregen amb les residuals i sempren per al reg de la vegetaci que hi
Bahia Blanca, el reticle urb contrasta amb la riquesa de formes paisatgstiques dels aiguamolls que fan el delta del ri Colorado (2004).
ha a les teulades; disposen dun tren lleuger que connecta amb el centre dEstocolm i una xarxa de cotxes multiusuari distributs per la zona. En una visi ms ambiciosa, podem citar lexemple de la nova ciutat de Dongtan que sest construint al costat del Iang-Ts, prop de Xanghai, on els molins de vent aportaran energia, les teulades estaran cobertes de vegetaci i plaques solars, es reciclar prop del 80% dels residus slids urbans i es compostaran o cremaran les fraccions orgniques per a generar calor i electricitat. Noms es permetr la circulaci de vehicles alimentats amb electricitat o cllules de combustible. Els seus projectistes afirmen que Dongtan ser autosuficient en energia, aliments i aigua, i les seves emissions de carboni procedents del transport seran prcticament igual a zero. Per ms enll de la planificaci tcnica hi ha la necessitat de connectar la poblaci amb la natura. En aquest sentit, una ecociutat aposta pel fet que els seus habitants puguin experimentar amb lentorn natural a travs despais verds, dhorts urbans, de jardins amb silenci, de camins i infraestructura de transport pblic per a sortir a passejar pels afores no urbanitzats i duna mobilitat no agressiva com la bicicleta. I en aquest marc, potenciar la vida comunitria a partir del foment del dinamisme cvic (ateneus laics i progressistes) i duns servies socials i assistencials propers a les persones, de centres deducaci assequibles des de camins pacificats al trnsit, perqu la canalla pugui anar a lescola a peu o amb bicicleta. No sn postals ideals dun futur. Lecologia aplicada a les ciutats aporta una visi fresca en un moment en qu la humanitat necessita nous models de desenvolupament urb.
Lurbanisme ecolgic
s evident que el creixement de les ciutats desprs de la Segona Guerra Mundial ha estat marcat per un sol criteri: edificar amb energia barata i el mxim benefici econmic. s aix com sha aconseguit aquesta important alienaci entre el camp i la ciutat, el malversament de recursos naturals i una progressiva ocupaci dels espais naturals de forma intensiva. Lurbanisme sha convertit en lart de planificar el nombre ms alt
dhabitatges per unitat de superfcie. Els municipis han obtingut els beneficis necessaris per a oferir els serveis bsics a cop de llicncies urbanstiques i les constructores shan convertit en un motor econmic tot i no ser un sector productiu en termes deconomia clssica. Lurbanisme daquest darrer mig segle s el principal causant de la prdua de qualitat de vida humana. Les ciutats shan convertit en trampes de contaminaci, en caos circulatori, en espais incmodes dels quals ens volem alliberar fugint-ne cada cap de setmana. Alhora les segones residncies edificades per a oferir una aparentment proximitat a la natura sn peces que destrueixen el mateix recurs paisatgstic que pretenen vendre. Els principis de lecologia urbana han daplicar-se per reduir la intensitat energtica de les ciutats, facilitar les interdependncies de la vida humana, garantir la biodiversitat del medi natural i connectar lsser hum amb els processos naturals en un nivell essencial. Mentre les ciutats ens apartin de coses tan bsiques com els aliments saludables, gaudir de la natura i comunicar-nos fcilment amb els nostres congneres s evident que no podrem superar lactual crisi urbana amb qu ens enfrontem. El

Edificis habitables i energticament eficients

Un dels principals reptes del sector de la construcci s assumir que consumeix el 60 % de lenergia del planeta. Per aix com ms va ms necessitat hi ha que els edificis es construeixin amb materials de baix impacte ambiental i fcilment reciclables. Per tamb cal que els mateixos edificis estiguin dotats de tota mena de tecnologies energtiques que els converteixin en el mxim deficients. Per exemple, ls de canonades de refrigeraci per sota terra (puits canadencs), bombes de calor geotrmiques, panells fotovoltaics i trmics per a laigua calenta sanitria i la climatitzaci (fred solar incls), fins i tot turbines eliques en el cas dels gratacels sn algunes de les aplicacions tecnolgiques que poden fer disminuir la despesa energtica. En aquests moments ja hi ha gratacels que en el seu conjunt permeten estalvis de ms del 30% respecte a un arquitectura convencional.
Solar Tower CIS a Manchester (UK) dotada de 7.244 panells fotovoltaiques incorporats a la faana que produeixen 180 MWh delectricitat lequivalent al consum duns 50 habitatges.
problema no rau noms en el progressiu augment de la poblaci urbana mundial, sin en el fet que aquest augment es faci com si les ciutats fossin lequivalent de granges danimals dengreix rpid. Una vida humana digna exigeix repensar lurbanisme o, ms ben dit, que aquest urbanisme samari dels principis de lecologia sense els quals s impossible crear ciutats i barris que permetin la vida social dels seus residents, en un paisatge connectat amb la natura, amb una despesa energtica quant a combustibles fssils mnima, un consum de recursos materials global (aigua, aliments, matries primeres, etc.) que assumeix la necessitat de la recirculaci, reutilitzaci i reciclatge daquests recursos, i una ordenaci espacial que integri els usos residencials, laborals, formatius, social o doci.
Arquitectura ecolgica
Primera central fotovoltaica urbana de participaci popular: lOna Solar del Mercat del Carmel de Barcelona amb alguns dels compte partceps (12 maig de 2007)
Al sector de la construcci, li correspon ms duna tercera part de les emissions de dixid de carboni (CO 2) mundials i produeix gaireb el 40% dels residus generats per lhome. Per aix la construcci ecolgica esdev lnica soluci per a reduir les emissions amb efecte hivernacle. La integraci dun disseny intelligent als edificis, acompanyat duna srie de mesures deficincia, pot reduir el consum denergia dun edifici a la meitat o menys en comparaci amb una construcci convencional. Un edifici amb certificaci ecolgica pot consumir un 70% menys denergia que un destndard. Les raons econmiques per a leficincia sn tamb poderoses. Als Estats Units, els guanys mitjans dun edifici ecolgic se situen en un 2-5%, si b els estudis demostren que els guanys econmics en un perode de vint anys superen deu vegades la inversi inicial. Daltra banda, els costos dels edificis tamb es veuen disminuts perqu els seus habitants tenen ms salut i viuen amb ms comoditat, cosa que tamb els fa ms productius en el treball.
Les energies renovables a les ciutats
Les ciutats necessiten energia per a crear infraestructura, per a illuminar, escalfar i refredar edificis, per a cuinar, per a fabricar bns de consum i per a transportar les persones. Per aix sn grans devoradores denergia que transformen el seu entorn i en canvien fins i tot les condicions ambientals. Un estudi fet a la ciutat americana de Houston demostra que les emissions de calor, especialment la dels aparells de climatitzaci, causen lapujada de mig grau durant el dia i de 2,5 graus de nit. Per aix, amb una quantitat suficient de teulades verdes urbanes es poden aconseguir importants reduccions de lefecte illa de calor i sobt, a ms, el benefici afegit de la disminuci de la boira contaminant. El consum directe denergia per persona a les ciutats dels pasos industrialitzats sovint s ms baix que el de les zones rurals, a causa de la densitat ms alta de poblaci i dels desplaaments. Tanmateix, aquesta situaci sinverteix en els pasos en vies de desenvolupament, on una gran part de la poblaci de les zones rurals no accedeix als serveis denergia moderns, fet que provoca que els habitants de les ciutats consumeixin en general molta ms energia que els de les zones rurals. Per exemple, la tercera part de la poblaci de lndia que viu a les zones urbanes consumeix un 87% de lelectricitat del pas. Prop duna cinquena part dels 1.600 milions dhumans que es calcula que avui no disposen daccs a lelectricitat i a altres serveis que proporciona lenergia viuen en zones urbanes del mn. Un altre aspecte important respecte al subministrament denergia a les ciutats s lenorme volum denergia que necessita travessar llargues distncies amb unes poques lnies dalta tensi. La proporci delectricitat perduda pel cam va dun 4% a un 7% en els pasos industrialitzats i supera el 50% en determinades parts del mn en vies de desenvolupament, sobretot per les connexions illegals a les lnies per part de la poblaci. Per aix el futur energtic de les ciutats passa per lanomenada generaci distribuda, s a dir, per la generaci delectricitat en els mateixos
Microaerogenerador elic de lempresa holandesa Turby Engine que amb 2 kWp sdev una mquina energtica til per a implantar les renovables en lentorn urb. Aprecieu la sensacional esttica daquest mol de vent tipus Savonius (Foto cedida per Turby Engine).
Huerta Solar de Milagro (Navarra), el parc fotovoltaic dinversi privada ms gran del mn promogut per Acciona Solar (abril 2007).
espais de consum. En aquest sentit, les energies renovables i, especialment, lenergia solar fotovoltaica, la microelica i les microturbines de cogeneraci sn una soluci que cada cop pren ms fora en les ciutats ms avanades. Pensem que fins a mitjan dcada de 1930, la major part de les ciutats dels pasos industrialitzats eren abastides per petites companyies denergia que produen lelectricitat in situ i naprofitaven la calor residual. La generaci distribuda a petita escala s modular, es pot installar en poc temps i es pot ampliar en funci del ritme de la demanda a mesura que va creixent una ciutat. Alhora es redueix la necessitat dinfraestructura de transmissi i distribuci costosa i al mateix temps disminueix les prdues de la xarxa. Tot plegat s un sistema ms fiable i menys vulnerable als accidents i sabotatges. Les energies renovables poden satisfer les necessitats de milions de persones. La tecnologia fotovoltaica ha evolucionat fins al punt en qu podria subministrar una cinquena part de la demanda delectricitat. Les centrals termosolars als afores duna ciutat poden abastir barris sencers densament poblats. Les centrals de gas obtingut per la metanitzaci dels residus orgnics tamb poden contribuir a lestalvi denergia fssil. I en ciutats situades en regions ventoses, les microturbines eliques installades a les cobertes dels edificis hi poden ser tamb una font important i estalviar fins a un 5% de lenergia total consumida per ledifici. Finalment, laprofitament del calor acumulat pel sl, lanomenada geotrmica solar, pot subministrar a travs de pous dintercanvi (mercs a lestabilitat trmica que hi ha a uns 15 o 20 m de fondria) i de bombes de calor geotrmiques la meitat de lenergia que es necessita per a climatizar un edifici. I tot plegat sense oblidar el potencial trmic de lescalfor del sol per a lobtenci de laigua calenta sanitria o climatitzar amb lanomenat fred solar a base de mquines dabsorci. El parc elic dans de Middelgrunden, a la costa de Copenhaguen, satisf un 4% de les necessitats delectricitat de la ciutat i s el projecte denergia elica de propietat cooperativa ms gran del mn. Daltres ciutats exploten els seus recursos daigua per a la
refrigeraci. Toronto extreu aigua profunda i glida del llac Ontario per a la refrigeraci de ms de cent blocs doficines. Per aquests aprofitaments de les energies renovables locals no es poden deslligar de millores en leficincia denergia en el disseny de la construcci o als edificis ja existents. Els esforos dels governs locals per a fomentar les energies renovables no sn estrils. Lordenana solar de Barcelona promoguda pel priHort urb al bell mig mer regidor de Sostenibilitat el 1996 i que va entrar en vigor lany 2000 de Nova York ha demostrat ser molt efectiva per a estendre lenergia solar trmica per promogut pel moviment venal a lescalfament de laigua sanitria i a hores dara ja ha originat un estalvi Green Guerilla que equivalent a 20 MWh denergia lany i ha redut aix les emissions de ha plantat centenars CO2 en 3,5 tones anuals. Malauradament, moltes de les installacions no daquests horts urbans aprofitant disposen de contractes de manteniment que nasseguri el bon espais marginals. funcionament. Lobligatorietat de laprofitament geotrmic solar en els edificis de nova construcci tamb permetria reduir els costos daquest sistema, ja que es poden aprofitar els fonaments per a situar-hi els pous dintercanvi. La participaci de la poblaci en les energies renovables s una de les millors estratgies per a fomentar lincrement daquestes fonts denergia no contaminants. La Fundaci Terra va inaugurar el maig de 2007 la primera central solar fotovoltaica de participaci popular, situada al Mercat del Carmel, mercs a un conveni amb lInstitut de Mercats de Barcelona. Aquesta central fotovoltaica, amb una potncia nominal de 40 kW, produir uns 52.000 kWh/ any i la inversi de prop de tres-cents mil euros sha cobert amb participacions dentre mil i tres mil euros aportades per unes 150 persones. A ms, amb aquest projecte, conegut per Ona Solar, els seus participants es beneficien dels incentius econmics de les energies renovables. El Grup de Cientfics i Tcnics per a un Futur no Nuclear ha calculat que per a produir tota lenergia elctrica que lany 2003 van generar les centrals trmiques de combustibles fssils i nuclears de Catalunya
(31.489,3 GWh) caldria installar una potncia solar fotovoltaica de 18.401 MWp que ocuparia una superfcie de 184 km 2 , o b un quadrat de 13,6 km de costat, s a dir, tan sols un 0,57 % del territori catal. Tenim loportunitat davanar cap a lanomenada ciutat-solar, on les energies renovables i leficincia converteixin les zones urbanitzades amb menys devoradores denergia.
La ciutat verda i comestible
Un exemple emblemtic de terrassa comestible, la del ve de Barcelona Joan Carulla, a la qual dedica la seva gran passi horticultora.
El Programa de les Naciones Unides per al Desenvolupament calcula que uns 800 milions de persones participen en lagricultura urbana a tot el mn. Daquestes, 200 milions produeixen aliments principalment per al mercat, per la gran majoria conrea aliments per a la seva famlia. Les ciutats de tot el mn ja produeixen de mitjana al voltant dun ter dels aliments consumits pels seus habitants, un percentatge que segurament creixer en les properes dcades, perqu lagricultura urbana podria ser ms necessria que mai. Un 44 %dels habitants de Vancouver (Canad) conreen hortalisses, fruita, baies, fruits secs o herbes als seus jardins, balcons o en un dels disset horts comunitaris situats en terrenys de propietat municipal. Beijing compta amb desenes de milers dexplotacions domstiques i ms de 1.900 horts urbans. Lagricultura urbana pot ser un dels factors ms importants a lhora de millorar la nutrici de la infncia, ja que incrementa laccs als aliments de qualitat nutricional. Malgrat tot el que lagricultura pot fer pel paisatge de les ciutats i lnima urbana, els poltics, les empreses i els urbanistes continuen considerant els aliments com una qesti rural que no requereix la mateixa atenci que lhabitatge, la delinqncia o el transport. En aquest sentit, els poltics farien b dadonar-se dels beneficis nutricionals, socials, ecolgics i econmics provinents de la inversi daquesta actitud i instaurar programes per encoratjar les ciutats a produir els seus propis aliments. Cal que els urbanistes vegin ms enll en laplicaci de lagricultura, ja que pot ser un element de transformaci del mateix disseny de les ciutats. Els terrats i balcons comestibles poden contribuir, amb les actuals
tcniques arquitectniques, que les ciutats recuperin espais per a una necessitat vital. A Tquio, una nova ordenana obliga que tots els nous edificis de ms de mil metres quadrats de planta cobreixen el 20% de la seva coberta amb vegetaci per a reduir els costos de climatitzaci. Larquitectura tamb pot ser un element clau de revegetaci de la ciutat amb les anomenades faanes verdes que permeten reduir la despesa energtica dels edificis, millorar-ne lesttica i fins i tot ser un referent emocional per als habitants duna poblaci. La ciutat densa i amb gratacels es caracteritza pel fet que el cel i lentorn geogrfic ens queda fora de labast visual. En aquest sentit, les faanes verdes permeten reconfortar-nos i asserenar-nos. Les tcniques de jardineria amb poca aigua o que la conserven constitueixen el millor aliat per a impulsar una nova esttica en larquitectura urbana i la millor qualitat de vida. Malauradament, en lactual disseny arquitectnic prevalen el vidre, lacer i el ciment. Crear espais verds urbans que no noms siguin oasis per a les plantes i animals silvestres i que puguin ser conreats s lembri duna nova manera dentendre la ciutat ecolgica. Lacci comunitria ha fet que fins i tot en ciutats dalta densitat com Nova York hi hagi

Aliments biolgics i proximitat de les mercaderies

Consumir aliments biolgics s una garantia no noms per a la nostra salut, sin tamb per a les qualitat de vida de les generacions futures. Les ciutats com a grans consumidores sn claus per al desenvolupament de lagricultura sense verins. Com ms va ms els aliments ecolgics deixen de ser un producte minoritari. En alguns pasos, com passa a Alemanya, ja hi ha grans superfcies comercials noms de productes ecolgics i manufacturats amb criteris de respecte ambiental. Al nostre pas s encara un fenomen minoritari, tot i que cada vegada hi ha ms establiments a la ciutat que permeten canviar cap a un estil de vida amb una menor petjada ecolgica. Les cooperatives de consumidors de productes ecolgics van cap amunt. Una altra realitat per a impulsar lagricultura ecolgica sn els mercats de pagesos biolgics. Una vegada la setmana o fins i tot ms dies, la ciutat sostenible organitza mercats de venda directa per part dels pagesos locals. A Nova York, per exemple, ja hi ha ms de quinze mercats de pagesos amb productes frescos i biolgics cultivats a menys de 150 km de la ciutat. Aquesta realitat es complementa amb granges urbanes per a lautoconsum de verdures i fruites a labast de barris sencers. La nostra administraci encara no preveu que els horts urbans puguin vendre els seus productes i els limita a lautoconsum. Potenciar terrats i balcons comestibles com espais que eduquen la ciutadania respecte a la qualitat i seguretat alimentara s un dels reptes ms sorprenents que poden canviar la fisonomia de les ciutats en el futur.
jardins i horts urbans. Aquest s el cas del moviment Green Guerilla, que en aquesta ciutat ha aconseguit ja recuperar ms de 200 espais marginals per a ls venal. En alguns municipis, els tradicionals espais verds enjardinats amb plantes ornamentals han estat reconvertits en espais per al conreu de plantes hortcoles. La combinaci de tcniques estticament valuoses com s lanomenada parada en crestall del mallorqu Gaspar Caballero, ha perms dissenyar espais verds comestibles duna bellesa esttica comparable a un espai ornamental al bell mig de les poblacions i gestionats pels vens. En altres ciutats trobem els anomenats parcs pblics comestibles (public edible parks), que sn plantacions darbres fruiters (pomeres, pereres, cirerers, presseguers, etc.) en espais verds pblics destinats a fer que la ciutadania pugui collir fruita local. En alguns casos shan emprat les tcniques de la permacultura per crear els boscos comestibles (forest garden).
Transports i mobilitat
El tramvia s un mitj de transport ms rpid que lautobs i permet una integraci urbana de gran qualitat.
El transport s una de les causes que pot fer possible o impossible la sostenibilitat duna ciutat. Quan la ciutat sagrupa al voltant dels eixos de transport pblic i ho fa amb comunitats compactes ds mixt, permet un bon s de la bicicleta o danar a peu com a sistema complementari i ofereix una bona qualitat en els desplaaments. Les noves tecnologies dabast global i, en general, de gesti de la informaci permet endinsarse en laven cap a la ciutat sostenible. El creixement en extensi de les ciutats ha obligat a la implantaci de sistemes per desplaar-shi. Malauradament, el cotxe ha estat fins ara el gran guanyador. I amb el cotxe el consum de combustibles fssils i, per tant, la contaminaci de laire han anat de bracet. A les ciutats europees, shi consumeixen al voltant de 450 litres de gasolina per persona i any. El transport pblic no representa ms del 25% dels desplaaments, tot i que sn majoritriament ciutats denses i que tamb faciliten els desplaament a peu i amb bicicleta.
La forma de mobilitat est relacionada amb lextensi de la ciutat. Extensions de menys de 5 km propicien el transport a peu. Extensions dentre 5 i 20 km obliguen al transport pblic i lautombil es converteix en lelement definidor en superfcies urbanes de fins a 50 i 80 km, com passa en algunes ciutats americanes i grans metrpolis. Lurbanisme, doncs, no es pot deslligar de la mobilitat i de la importncia de facilitar els desplaaments de la manera menys perjudicial per a lentorn. Els poltics no sadonen que quan augmenta la capacitat de les carreteres tamb ho fa la utilitzaci del cotxe per omplir lespai creat. Com ms sinverteix en vialitat ms congesti hi ha a les ciutats. La limitaci de ls dels cotxes per a reduir la congesti s una soluci ms sostenible que no pas construir autopistes o anelles vials de circumvallaci. Lexperincia del peatge per a accedir al centre de Londres ha redut en un 15% el trnsit viari i ha perms millorar la qualitat del servei dautobusos i reduir la contaminaci. Altres metrpolis, com ara Nova York, es plantegen mesures semblants. La planificaci orientada cap al transport pblic ha tingut ja alguns exemples reeixits, com s el cas de Bogot, on el bus rpid Transmilenio, inspirat en lexperincia de la ciutat de Curitiba, presta servei a 35.000 viatgers per direcci a lhora punta a una velocitat superior als 28 km per hora. s evident que el metro subterrani permet capacitats superiors per direcci en hora punta i velocitats mitjanes dels 30 km/hora, per s molt ms car. Tot i aix s rellevant que mentre el trnsit duna autopista permet el trasllat de 2.500 persones lhora, un carril bus en trasllada de 5.000-8.000, un tren lleuger o bus rpid pot traslladar-ne 10.000-20.000 i un sistema de trens de rodalies en transporta 50.000 a lhora, s a dir, vint vegades ms que una autopista. El tramvia ha demostrat ser tamb una soluci dun cost raonable, una elevada capacitat de transport de viatgers i que permet una elegant integraci en el paisatge urb. La poltica de mobilitat t un elevat grau dincoherncia. Mentre un quilmetre dautopista costa de 4 a 7 milions deuros, el del tren (comunicacions i electrificaci inclosa) en costa noms de 5,2 a 6,5
Els trens de rodalies entre ciutats constitueixen una pea essencial en qualsevol poltica de mobilitat sostenible.
milions deuros. s a dir, que de mitjana sn xifres semblants i en canvi el tren t una capacitat de transport vint vegades ms gran, un impacte ambiental quant a contaminaci tres vegades ms baixa i un ndex de seguretat 44 vegades ms gran respecte al cotxe. Resulta, doncs, irnic que les inversions pbliques sorientin cap al transport privat en vies rpides. Una planificaci del territori en criteris de sostenibilitat sorientaria a una intermodalitat tren-cami en la qual el primer seria la xarxa bsica. En la distribuci de mercaderies a les ciutats sapostaria per centrals de distribuci per barris i des de les quals el repartiment es fes amb vehicles no contaminants i silenciosos com ara bicicletes de transport i vehicles elctrics.
La promoci del transport no motoritzat
Per a promoure el transport collectiu, cal donar la mateixa importncia al transport no motoritzat: bicicletes i trajectes a peu. El gran nombre de persones que va a peu o amb bicicleta o que hi aniria si disposs de vies Un prking de segures justifica que les ciutats reservin per a aquests desplaaments bicicletes exemplar per la seva integraci carrers sencers o vies prpies protegides del trnsit motoritzat. Les ciutats arquitectnica que volen reduir la seva contaminaci, millorar la seva qualitat de vida i dissenyat per augmentar la velocitat en els desplaaments i, per tant, estalviar temps a lempresa vallesana Modular, que permet la seva ciutadania ha de manllevar espai i inversions al cotxe per destiaparcar bicicletes nar-les al transport collectiu i al no motoritzat. amb un mnim espai. A Barcelona, els desplaaments interns en un dia laborable (dades del 2003) eren un 35,3% a peu o amb bicicleta, un 40,6% amb transport collectiu i un 24,1% amb vehicle privat (daquests vehicles, un 30% recorren distncies inferiors a 3 km i la seva ocupaci mitjana s d1,2 persones per vehicle). En comparaci a Copenhaguen, per exemple, el 36% dels habitants anava a la feina amb bicicleta, un 27 % amb cotxe, un 33% amb transport pblic i un 5 % a peu. A Barcelona, el cotxe circula a una velocitat mitjana de 21,6 km/h, velocitat que una bicicleta assoleix fcilment i
sense massa esfor en un recorregut planer. Curiosament, dels prop de 100 km2 que ocupa Barcelona, cada ciutad disposa duns 4 m2 de vorera, mentre que a cada vehicle li correspon un espai viari duns 12 m2. Anar amb bicicleta consumeix unes 25 vegades menys denergia que fer-ho amb cotxe i una quarta part que anar a peu. Amb un consum de 0,15 calories per gram i per quilmetre, s el sistema ms eficient. Si els 30.000 ciclistes que actualment fan un recorregut diari duns 10 km es passessin al cotxe, les emissions de CO2 sincrementarien en 50 tones diries. Per lincrement de ls de la Macro prking per a bicicletes a lestaci bicicleta i el transport collectiu requereix arraconar el cotxe perqu ho de trens dAmsterdam. Les tingui difcil. Mentre sadoptin poltiques poc intensives per al transport collectiu i no motoritzat, el cotxe continuar essent el rei i les ciutats no combinacions de tren i bicicleta sn ideals podran guanyar en habitabilitat. Lactual tecnologia de la bicicleta aporper a reduir ta solucions per combinar aquest vehicle amb el transport collectius limpacte de la contaminaci a les (bicicletes plegables), bicicletes de transport, bicicletes elctriques, ciutats. Les bicicletes bicicletes taxis (trixis), bicicletes per a portar la mainada a lescola. Noms urbanes de lloguer cal obrir vies preferents i reduir el trnsit motoritzat. tamb sn una bona alternativa. Tota poltica de mobilitat sostenible no pot oblidar el disseny urb. Les ciutats poden organitzar-se perqu els espais de treball, oci, habitatge, siguin en mosaic, de forma compacta i propera entre ells. Lgicament, si installem grans superfcies comercials allunyades dels centres urbans fomentarem ls del transport privat. Per tamb fins i tot amb els actuals dissenys hi ha possibilitats per a impulsar el transport no motoritzat sempre i quan es doni prioritat a la seguretat de lusuari i hi hagi infraestructura per a laparcament, sobligui que els edificis disposin despais per a guardar bicicletes i hi hagi una activa vigilncia per a evitar-ne els robatoris. Un altre element clau per a incrementar la sostenibilitat urbana s la de la intermodalitat del transport. Les estacions combinades dels diferents sistemes de transport collectiu en punts estratgics atorga confiana a lusuari per poder escollir el mitj ms idoni per a les seves necessitats del moment. Entre aquests sistemes intermodals hi ha el del carsharing o el bicisharing, que es converteixen en extensions del transport collectiu
Per promoure la bicicleta a les ciutats cal pacificar el trnsit motoritzat i facilitar vies especfiques per a les bicicletes.
i permeten a lusuari de tenir la sensaci que no li cal el vehicle privat per a moures. El carsharing s una alternativa molt millor que el transport collectiu, quan es tracta dun territori no metropolit. Malauradament, la pressi de les empreses de transport interurb comarcals concessionries dun servei de transport pblic i la feblesa administrativa impedeix que les rees territorials menys denses puguin gaudir duna mobilitat ecolgica i de qualitat. Finalment, acceptant la inevitabilitat reduda del transport privat, caldria que aquest sistema fos el menys contaminant possible localment. Molts dels usuaris de cotxe a la ciutat recorren diriament distncies per sota dels 30 km al nostre pas. Si hi hagus infraestructura de recrrega elctrica i previsions normatives, els vehicles elctrics silenciosos i no contaminants podrien substituir un bon nombre de vehicles de lactual parc automobilstic i de motocicletes sorolloses i contaminants.
Els residus, mina a la ciutat
El Worldwatch Institute afirma que la circulaci de materials residuals aprofitables en una ciutat pot ser proprocionalment ms gran que les matries primeres que sextreuen duna mina. El creixement imparable en la generaci de residus sha convertit en un dels principals problemes de les ciutats. La taxa mitjana se situa al nostre pas en uns 1,6 kg/habitant/ dia. Els ajuntaments, responsables del servei de recollida i tractament dels residus domstics, hi han cercat solucions. Una en sn els contenidors de recollida selectiva que recullen diferents fraccions valoritzables com ara el paper, el vidre i els plstics i metalls dels embalatges. Aquestes illes de contenidors, ja siguin a la superfcie o soterratsa la via pblica no sn la millor soluci, perqu per a determinades fraccions, com passa amb els envasos, acumulen molt volum i poc pes. Per a altres materials residuals (olis usats, roba, trastos, mobles vells, ferralla electrnica, etc.) que es troben en menor proporci, shan organitzat els anomenats punts verds o deixalleries, que no sn altra
cosa que rees daportaci i emmagatzematge temporal per a ser enviats posteriorment a les plantes de tractament. Les deixalleries de barri haurien de ser un equipament bsic a la ciutat sostenible. Malauradament, tot i ser punts de recollida de materials inerts i que no fan pudor ni causen altres molsties, encara hi ha molta gent que soposa a aquestes installacions de proximitat. Alguns municipis disposen tamb de deixalleries mbils que recorren diferents punts de la ciutat en parades programades perqu, especialment la gent gran, pugui apropar-shi. A la ciutat sostenible, els residus haurien de tractar-se amb implicaci de la ciutadania com a persona individual, de la mateixa manera que es fa amb la sanitat o leducaci, encara que aquesta persona visqui amb un grup familiar o damistat. El fet de pagar els residus per habitatge fa que les persones no es prenguin seriosament la importncia de participar en la recollida selectiva i minimitzar els residus. Amb lactual metodologia dilles de reciclatge, la recollida selectiva no assoleix nivells de ms del 60% en els pasos ms avanats. Aix demostra que el ciutad no percep el problema dels residus com un problema fonamental. Tamb es veu el fet paradoxal que els pasos que ms reciclen sn els que ms han incrementat la quantitat de residus slids urbans. Vivim en una societat del malbaratament o del consum desenfrenat, on la major part dels estris que substitum t noms entre dos i cinc anys. No hi pot haver ciutats sostenibles sense poltiques contra el consum desenfrenat. Una de les qestions no ben resolta tampoc s la gesti dels residus Les illes de domstics orgnics. Existeixen algunes tecnologies que permeten el contenidors per al compostatge en el mateix edifici o fins i tot a dins lhabitatge. Sens reciclatge faciliten la dubte, convertir el 45% dels nostres residus en fertilitzants tils per a la recollida selectiva de la brossa domstica. jardineria urbana o lagricultura periurbana seria la millor opci. Malauradament, laplicaci daquestes tecnologies de compostatge domstic en el mateix edifici o habitatge s encara anecdtic. Alguns municipis han optat per lanomenat compostatge comunitari i han installat compostadors en parcs i jardins. La reparaci dtils
casolans i la recuperaci de bns per a la seva venda com a productes de segona m s una altra de les possibilitats per a reduir els residus, allargar la vida til dels estris abans no es converteixin en valoritzables i alhora mantenir llocs de treball. Tot i aix, en aquesta qesti tamb s Compostador fonamental que la indstria assumeixi lecodisseny i fabriqui productes comunitari de que permetin una fcil separaci dels seus components al final del seu lempresa sueca Joraform que permet cicle i que siguin reparables o actualitzables. Un telfon mbil, per convertir la deixalla exemple, que es converteix en ferralla electrnica en menys de dos anys domstica en a causa dels avenos tecnolgics del sector s insensat. La ciutat sostehabitatges plurifamiliars en nible s tamb aquella que no permet el malbaratament dels productes adob orgnic. que circulen pel seu interior, a banda de garantir que els residus sn Aquesta tecnologia s fonamental per al tractats adequadament amb la potenciaci del seu reciclatge i reutilitzaci.
futur de la ciutat sostenible. (Foto cedida per Joraform).
Aigua potable i sanejament
Ms dun 25% dels residents de les zones urbanes del mn en vies de desenvolupament (ms de 500 milions de persones) no disposa daigua potable ni de serveis de sanejament i, com a conseqncia, cada any hi moren 1,6 milions de persones. Proporcionar aigua contnua a partir duna xarxa que arribi a tots els habitatges amb connexions interiors daigua corrent s, sens dubte, una de les millors maneres daconseguir una vida de qualitat. El problema del subministrament daigua potable i la xarxa de sanejament o clavegueres s una realitat ben present en moltes ciutats dels pasos en desenvolupament. Una correcta gesti de laigua potable s tamb clau per a la salut de les persones. Una xarxa de subministrament que no garanteixi lestanquitat o sigui feta amb materials no adequats pot donar lloc a epidmies. Avui, al nostre pas podem veure aquests problemes com a inversemblants, per no fa pas gaires dcades que hem solucionat la gesti de laigua en lmbit local. Recordem que a Barcelona, sense anar ms lluny, entre loctubre de 1914 i el gener de 1915 es va produir una epidmia de febre tifoide que va matar 2.267 persones perqu hi havia filtracions a les canonades de transport, que eren de ciment. I en-
cara fa menys anys que hem deixat dabocar les aiges residuals urbanes directament a la llera dels rius i convertir-los en veritables clavegueres a cel obert. Avui, sortosament, disposem duna important xarxa de sanejament i de depuradores, que tot i ser insuficients, han perms que els nostres rius recuperessin moderadament la vida aqutica que els s prpia. Un altre aspecte en la gesti del cicle de laigua a les ciutats s levacuaci de laigua de pluja, ats que la impermeabilitzaci de grans quantitats de superfcie per la urbanitzaci impedeix la infiltraci natural i aix, quan hi ha pluges torrencials, causa inundacions. Les ciutats modernes han resolt aquest problema construint grans dipsits subterranis de regulaci que disposen de prou capacitat demmagatzematge per a regular laigua de pluja i evitar inundacions. Els anomenats dipsits pluvials, per exemple, a Barcelona tenen una capacitat demmagatzematge de 688.700 m3. Els primers es van inaugurar lany 2000. Malauradament, aquestes obres recullen les aiges que sescolen pels embornals, per no es pot emmagatzemar ni aprofitar, perqu no es disposa duna xarxa separada que permeti recollir les aiges pluvials segregades de les del clavegueram. Les aiges pluvials separades podrien ser emprades per a usos generals com pot ser netejar carrers o el reg dels jardins. Tot i aix, aquest dipsits pluvials eviten que ms de 500 tones de residus vagin al mar. Laigua s un element clau en la gesti de les ciutats, especialment per laugment de lanomenada crisi hdrica que afecta tot el planeta i les previsions dun clima ms eixut i calors. La millora en leficincia de la gesti de laigua a la ciutat passa per la captaci de laigua de pluja i separar-la de les aiges grises o negres devacuaci dels habitatges. Organitzar els baixants dels habitatges respecte a laigua del vter dels altres usos permetria fer un tractament daquestes aiges grises provinents del rentat de roba, la dutxa o la pica per a la seva posterior reutilitzaci,
La depuraci de les aiges residuals per mitj de procediments energtics eficients s imprescindible. Aquest s el cas de les anomenades depuradores verdes (Foto de lempresa Ek-plant).
amb un tractament previ senzill, altra vegada per al vter, el reg general, etc. Lorganitzaci de la xarxa de clavegueres perqu els embornals dels carrers que essencialment recullen laigua de pluja es pugui emmagatzemar s tamb una obra bsica en les remodelacions viries que shagin de fer o en els barris de nova construcci. Laigua pluvial amb una depuraci mnima pot servir per a usos de neteja diversos fins i tot a la llar (rentar la roba, les necessitats daigua higinica, etc.). A la ciutat s imprescindible una gesti de laigua que en redueixi la demanda, que millori leficincia en ls i que eviti el deteriorament dels usos hdrics. Incentivar ls de sistemes destalvi daigua en les installacions domstiques com ara perlitzadors, reductors de cabal o limitadors en la descrrega del vter permeten reduir fins a un 40% del consum daigua domstica. El reciclatge daiges grises pot estalviar en Un sistema domstic un habitatge fins a un 24% del consum total. de millora de qualitat Les aiges negres residuals domstiques poden contenir una mitjana de laigua de beure duns 35 mg/l de nitrogen aportat per lorina i els excrements. Un amb osmsi inversa, per que recull tractament secundari convencional pot reduir entre un 10 i un 30% del laigua de rebuig per nitrogen i aplicades al reg converteixen aquesta aigua en un nutrient que a ser aprofitada. pot permetre reduir en un 70% els fertilitzants convencionals en els Caldria prohibir la terrenys agrcoles. venda daquests aparells si no Una altra possibilitat sn els vters compostadors (earth closed), els incorporen sistemes quals tot i que fa ms dun segle varen perdre la batalla davant dels vter per no llenar laigua amb aigua (water closed), han assolit un nivell tecnolgic prou alt perqu del rebuig. poguessin ser una alternativa en urbanitzacions menys denses o en ciutats que potenciessin lhorticultura urbana de proximitat o el conreu dels terrats. Tamb existeixen vters sense barreja en els quals lorina se separa per a la seva utilitzaci com a fertilitzant i els excrements es guarden en una cambra de compostatge. Caldria dedicar ms esforos a la recerca per a lestalvi daigua que no pas per a un subministrament illimitat. El consum daigua per habitant a casa nostra se situa, en poblacions dalta densitat, en uns 118 litres/dia, per aquesta xifra creix fins
a 180 litres/dia en zones durbanitzaci ms laxa on piscines i jardins causen un dany ambiental que no ens podem permetre a lrea mediterrnia. Finalment, cal dir que la garantia sanitria de laigua potable pot no anar acompanyada duna bona qualitat gustativa. Aquest fet genera un consum daiges minerals o envasades que contribueix a un problema de residus i de sobreexplotaci daqfers de gran qualitat. Una alternativa en aquells indrets on les fonts de subministrament daiges potables van molt carregades de minerals s la implantaci de sistemes dsmosi inversa comunitaris amb recuperaci de laigua de rebuig (un equip domstic pot rebutjar entre 50 i 70 litres diaris) per a obtenir laigua de beure dels residents.
La ciutat sostenible com a paradigma
La planificaci urbana sostenible s un principi fonamental democrtic que implica els ciutadans en la presa de decisions a tots nivells. s una aproximaci holstica, que combina qestions socials i ambientals arquitectura que potencia el domini pblic, transport pblic que protegeix la vida al carrer, sistemes denergia que redueixen la nostra dependncia de recursos naturals limitats i que ofereix lnica oportunitat real que tenim de crear ciutats dinmiques ideals que respectin tant les persones com el seu entorn. Lurbanisme ja no pot ser reduccionista i sha de convertir en interdisciplinari. No es pot limitar als lmits metropolitans, perqu ha de valorar cada cop ms les relacions de venatge. Per aix, lautonomia territorial del municipi s ms que discutible en un mn cada cop ms global. La crisi de la civilitzaci moderna i la insostenibilitat del nostre estil de vida sn proves evidents de la necessitat de governs que planifiquin ciutats sostenibles. La ciutadania informada i participativa s el millor equilibri per a tractar la diversitat i especificitat dels problemes urbans. Les poltiques dimplicaci de la ciutadania permeten incrementar el respecte per lentorn i el desenvolupament harmnic de les ciutats. Lexistncia de xarxes de ciutats sostenibles i que aquestes xarxes no siguin purament de galeria s tamb una gran oportunitat
Exemple de coberta verda al mig duna megpolis com les que promou lentitat americana Earth Pleadge.
per al comproms. Daltra banda, els governs de les ciutats sn els que en teoria estan ms a prop de la poblaci i, per tant, daportar solucions prctiques i tils per a les poltiques de sostenibilitat per a aturar la crisi ambiental mundial. La importncia de lluitar contra la pobresa a la ciutat rau en el fet que aquesta pobresa esdev una onada perillosa que guanya terreny (marginalitat) i inseguretat a compte de lorgull collectiu. La sostenibilitat tracta de trobar formes socials ms cohesives, econmicament ms eficients i ecolgicament ms assenyades de produir i distribuir els recursos existents. Tracta dassegurar la qualitat de vida establint el valor dels bns que es tenen en com lentorn i la comunitat i de reconixer la nostra dependncia mtua de tots dos. El planeta s perfectament capa de mantenir la humanitat si respectem la capacitat de regeneraci de la natura.
Depuradores biolgiques verdes

Imitar la natura s el que fan les anomenades depuradores verdes, que sn installacions que empren plantes per a eliminar la crrega orgnica de les aiges residuals o fins i tot els llots de les mateixes depuradores. Una depuradora biolgica vegetal no s ms que una bassa impermeabilitzada en la qual es planta un canyissar i es deixa fluir laigua residual pel subsl de la plantaci de manera que la matria orgnica es converteix en laliment per a les arrels del canys i el fa crixer. El canys t la propietat de generar una teranyina darrels que actuen com una xarxa impenetrable a tall de filtre. Aix, doncs, la depuradora biolgica vegetal noms requereix que laigua residual continui fluint per les seves arrels. Fins i tot a lhivern, quan la planta no t cicle vegetatiu, les arrels continuen absorbint nutrients i, per tant, depurant laigua residual. Aquesta tecnologia tamb sempra en la humidificaci de fangs en feixes plantades amb canyissars que permeten deshidratar els fangs i convertir-los en un substrat fertilitzant dalta qualitat. Aquesta tecnologia est ben imCanys Dipsit regulador plantada en alguns pasos com Alemanya o ustria, i s una raresa, Substracte malauradament, al nostre pas. Filtre Hi ha altres sistemes de depuArrels raci biolgica vegetal com els que fan Dipsit servir plantes aqutiques surants com els Impermeable jacints daigua o els nenfars, per no sn tan higinics com les feixes de canyissars, on laigua Aigua neta no est en contacte amb laire.
Centres deducaci ambiental
La ciutat sostenible s tamb la ciutat educadora, la ciutat que facilita a la seva poblaci la possibilitat de resoldre els dubtes ambientals que se li plantegen. En aquest sentit, no nhi ha prou que les escoles disposin de programes de formaci en els quals leix curricular sigui el medi ambient. Cal que existeixin equipaments especfics per a divulgar les tecnologies i les possibilitats per a un estil de vida ms ecolgic (estalviar aigua, utilitzar les energies renovables, etc.). De la mateixa manera que la ciutat moderna no es pot entendre sense els centres dassistncia sanitria, els centres deducaci ambiental han de formar part de la xarxa dequipaments socials. Lorganitzaci de les comunitats en associacions, en consells de sostenibilitat sn la millor garantia per poder participar en la millora de la qualitat en lentorn urb. Disposar dels anomenats mapes verds com hi ha en algunes ciutats constitueix un recurs informatiu imprescindible per a conixer els diferents serveis, botigues i equipaments que permeten assolir hbits vitals ms sostenibles.
Governana i sostenibilitat urbana
Les poltiques de fiscalitat governamentals solen afavorir la mecanitzaci com a mitj per a incrementar la producci. Es deincentiven els processos de feina humana tot i que aquests processos comporten sempre guanys socials o mediambientals que ultrapassen de lluny laparent eficincia de la mquina. Els autobusos abans anaven amb cobrador. La gent entrava ms rpida cap dins del bus i per tant no frenava ni el trnsit i feia el recorregut ms de pressa. Daquesta manera no noms saconsegueix, en realitat, ms eficincia en contra del que se suposa, sin que a ms permet oferir altres beneficis complementaris com ara atenci a la gent, minusvlids, informaci als turistes o no habituals, oferir seguretat, etc. El conductor sol no pot assumir totes aquestes tasques.
Fira per la Terra, per celebrar el Dia de la Terra, un esdeveniment anual que a Barcelona sha consolidat com el ms divers aparador de la sostenibilitat impulsada des de la societat civil.
Les mquines validadores dins el autobs eviten la lentitud de la devoluci del canvi al conductor, per no poden evitar la cua dentrada al bus quan hi ha massa gent a la parada. Els economistes expliquen que hi ha ms beneficis per a la companyia amb aquesta reducci de personal i automatitzaci, per no hi compten el temps perdut de milers de passatgers cada dia, el combustible malbaratat per les aturades ms llargues, la contaminaci i la congesti (a altres autobusos) tot i tenir carrils propis i latur. En definitiva, els estalvis guanyats per la societat amb aquest plantejament sn una illusi. Els nous combois de metro preparats per a funcionar sense conductor sn lequivalent de lautobs sense cobrador, per els ingressos que sobtenen sn noms pretesament superiors perqu emmascaren o no paguen els costos socials i ambientals. A la ciutat sostenible, els costos per a la societat haurien de ser en beneficis per als programes socials i educatius i no noms per generar supervits favorables als accionistes de les empreses pbliques que tenen participacions privades importants o majoritries. La crrega fis
La ciutat sostenible (1)

Una ciutat on la justcia, laliment, lacolliment, leducaci, la salut i lesperana estan distributs equitativament i on tothom participa en el govern. Una ciutat bella on lart, larquitectura i el paisatge encenen la imaginaci i emocionen lesperit. Una ciutat creativa on lobertura de mires i lexperimentaci mobilitzen tot el potencial de recursos humans de la comunitat i permeten una resposta rpida al canvi. Una ciutat ecolgica que minimitza el seu impacte ecolgic, on el paisatge i la forma construda estan equilibrats i on els edificis i les infraestructures sn segurs i eficients amb els recursos. Una ciutat de contacte i mobilitat senzills, on la informaci sintercanvia tant cara a cara com electrnicament. Una ciutat compacta i policntrica que protegeix el camp, centra i integra comunitats dins venatges i maximitza la proximitat. Una ciutat diversa, on una mplia gamma dactivitats encavalcades creen animaci i estmuls i nodreixen una vida pblica vital.
(1) segons Richard Rogers
cal hauria danar encaminada a fomentar el treball hum, que estimuli la interacci eficient, ambiental i socialment sostenible de societat, natura i mquina. Avui continuem necessitant arbres i zones humides que ens protegeixin contra les inundacions i les tempestes, o insectes que pollinitzin les flors dels nostres arbres fruiters i dels conreus que proporcionen aliments i confiem en la natura per aconseguir les primeres matries de la nostra vida quotidiana. Els serveis dels ecosistemes sn bsics per a la vida i el benestar. La salvaguarda dels imprescindibles serveis dels ecosistemes ha estat una preocupaci histrica de les societats agricultores i ramaderes. I tanmateix, la ciutat no s pas lalliberament daquesta relaci depenent de la Els parcs urbans natura, sin la constataci de la necessitat mateixa. Potser t la mateixa constitueixen importncia la magnitud de la dependncia dels ssers humans respecelements bsics per a te de la natura que la manera com les persones tenen cura dels la salut de la ecosistemes que proporcionen els serveis. ciutadania. Aquests parcs podrien Les ciutats han de ser espais de cultura ecolgica en el sentit de incorporar fomentar en els seus habitants la incorporaci de les lleis i els cicles de tecnologies la natura com una eina de responsabilitat socioecolgica. Cal potensostenibles com la ciar les relacions de solidaritat entre la poblaci urbana a fi que els illuminaci solar o el compostatge interessos individuals no senfrontin al b com. La tasca bsica per a comunitari. la sostenibilitat urbana s la gesti efica dels problemes comuns i la conservaci dels ecosistemes que mantenen les ciutats.
Barcelona en una imatge del desembre del 2006 que permet apreciar molt b els diferents urbanismes de la ciutat, des de Ciutat Vella al Poble Sec, lEixample, Grcia, etc. La ciutat ecolgica comena amb lurbanisme.
AMBIENTAL
La ciutat sostenible, no la podem assolir si no la fem possible des de la voluntat de les persones que lhabiten. Els governs locals necessiten de la collaboraci cvica per impulsar mesures que permetin implantar la recollida selectiva, que fomentin el transport collectiu i les vies per als vehicles no motoritzats, que permetin laplicaci de les energies renovables o que estenguin lhorticultura urbana. Totes les possibilitats per a un futur sostenible requereixen del coneixement i la voluntat popular.
Explorem la ciutat verda
Tenim propostes ben properes i tils per a impulsar un canvi destil de vida basat en la sostenibilitat. Assumir un canvi vital requereix nous hbits de consum. Per aix conixer els comeros daliments i productes ecolgics, les botigues especialitzades en energies renovables i eficincia energtica, els parcs urbans o els espais on descobrir la natura, les entitats ecologistes, les cooperatives de consum, etc., s essencial. Probablement, la primera cosa que cal plantejar-se per avanar cap a les ecociutats s la descoberta absoluta de les possibilitats que el nostre entorn urb ens ofereix per fer aquest canvi. Per ens cal plasmar aquesta descoberta perqu sigui accessible per al mxim nombre de persones. En aquest sentit, una de les propostes s la delaborar el
mapa verd del barri o la ciutat, s a dir, un mapa que reculli els llocs precisos on trobar els brots de sostenibilitat que hi ha al nostre entorn. Per a fer el mapa verd del nostre barri o ciutat no estarem sols. Lorganitzaci internacional Green Map System (en trobareu ms informaci en el web que hi ha a les referncies de la darrera pgina) ens proporciona ajudes per facilitar el nostre treball. Green Map System tamb s un projecte social de participaci ambiental. Com a idea fomenta el dileg entre els participants, i al mateix barri, i posa les bases perqu el coneixement pugui esdevenir una acci responsable a favor dun entorn ms saludable. En el decurs de lactivitat ens permetr desenvolupar habilitats, fomentar la creativitat i la iniciativa, alhora que estimular la capacitat dorganitzaci.
Promoure el transport no contaminant per anar a lescola
Laglomeraci de vehicles de motor particulars davant de les escoles a lhora dentrada o de sortida constitueix una imatge gens favorable per a educar en la sostenibilitat. La lluita per un mn amb menys contaminaci i responsable davant lamenaa del canvi climtic exigeix que des de lescola es faci un esfor per fomentar que la mainada que va acompanyada pels seus pares ho sigui amb transports no contaminants. Anar-hi a peu o amb bicicleta, encara que tamb pot ser amb un vehicle elctric, sn les principals opcions. Per a acompanyar els infants ms petits, la bicicleta s un bon vehicle, si lequipem amb cadiretes o adquirim una bicicleta per a transport de nens. Al mercat nhi ha diversos models. Potser un dels ms interessants s el del triobike, una bicicleta especial que permet acoblar-hi un carret que podem deixar a lescola i aix continuar fent servir la bicicleta de manera convencional fins que novament fem el viatge de tornada a casa amb la canalla. Una altra opci interessant s lanomenat cam amic, un projecte iniciat per lescola Joan Mir de Barcelona i compartit per diverses escoles de lEixample daquesta ciutat. En aquest projecte es mostra la importncia del carrer, de la participaci de les diferents entitats i persones del barri que creen una dinmica compartida per facilitar el cam danada i tornada de lescola a peu dels nens i nenes. (Aquest projecte es va publicar en la revista
Reminiscncies del concepte de ciutatjard al barri dHorta de Barcelona. Un carrer que sobreviu i fa de testimoni dun estil de vida urb per al futur.
Perspectiva Escolar, nmero 267, del lany 2004). A aquesta idea del cam amic, entitats del lleure educatiu com s Acci Escolta de Catalunya tamb shi ha apuntat per desenvolupar itineraris que facilitin laccs a peu, amb bus o amb bicicleta de casa al cau.
Vermicompostatge casol
Imatge de la campanya de la Fundaci Terra per promoure com a transport escolar familiar la bicicleta.
Diguem-ho clar i de bon comenament. La descomposici de la matria orgnica s un procs que ens resulta incmode perqu ens apropa al fenomen biolgic de la mort. A tothom molesten les olors de la descomposici dun cos orgnic, per cal ser valents. La vida i la mort en els ssers vius sn processos indissociables. La legislaci actual impulsa la recollida selectiva municipal de la matria orgnica. s molt important que perdem el fstic majoritari a la descomposici orgnica, si volem avanar en la recollida selectiva de la matria orgnica. Per a aconseguir-ho, s imprescindible apropar-se a aquesta realitat. Entre totes les eines, la idnia s treballar amb els cucs de terra que es mengen les restes orgniques vegetals, com sn els cucs vermells o de Califrnia, en lanomenat procs del vermicompostatge. Actualment es disposa de diferents receptacles escaients per a poder criar cucs de Califrnia a casa i convertir-nos en tractadors de les nostres restes vegetals del menjar. La tcnica del vermicompostatge va ser comentada a bastament en el Perspectiva Ambiental, nmero 29, dedicat al compostatge. Tot i aix, aprofitem lavinentesa per recordar-ne alguns aspectes fonamentals. La Fundaci Terra ofereix un model elaborat amb plstic reciclat postconsum que s molt prctic i interessant per al treball escolar. Els cucs, els subministren directament alguns criadors professionals. Amb lactivitat del vermicompostatge podem tancar el cicle del nostre hort escolar en la mesura que les restes de la preparaci de les hortalisses per a menjar es transformen en adob per a fertilitzar novament el nostre espai de cultiu.
Vergers comestibles
Ja hem comentat en altres ocasions els beneficis indiscutibles que t la promoci dels horts urbans. Tamb hem comentat que hi ha tcniques esttiques i eficaces com el mtode de les parades en crestall. Hem de reiterar que la ciutat sostenible s la que
apropa la ciutadania a la terra frtil. Conrear hortalisses i fruiters a lescola s una activitat amb un elevat valor pedaggic. Hi ha prou manuals i estris, com ara les safates de cultiu, que permeten aquest conreu quan no es disposa despais de cultiu directament sobre el sl. Per tant, hem de reiterar que conrear plantes comestibles a lescola s una activitat rellevant des de molts punts de vista. Per a ms podem fer que aquesta no sigui estrictament una opci de lescola, sin que tamb es traslladi a les llars dels alumnes, perqu un simple terrat pot ser un espai idoni per a conrear uns enciams, unes tomaqueres o unes plantes aromtiques. La sostenibilitat no s ms que un valor educatiu que requereix una prctica quotidiana. Tenir cura dun hort escolar i que sigui lexcusa perqu lactivitat es prolongui a les llars dels alumnes s una eina que converteix la prctica en un valor tic.
Ones solars a les escoles
Lenergia fotovoltaica t una component educativa important. Cada quilowatt que es genera amb la radiaci solar s un quilowatt que estalvia emissions txiques. La Fundaci Terra va posar en marxa el maig del 2007 la primera central fotovoltaica amb participaci popular a la coberta del mercat del Carmel grcies a un acord amb lInstitut de Mercats de Barcelona. Lobjectiu duna central daquesta mena s participar amb La cultiu petites quantitats aportades per un collectiu. Amb una inversi de 1.000 ambtcnica del de les el mtode euros, que equival a la destinaci de tan sols 11 cntims deuro al dia, es parades en cretall de generen 175 kWh/any, s a dir, un 10 % de lelectricitat que consumim a Gaspar Caballero s un dels millors casa per persona. Per aix us proposem que us animeu a promoure una sistemes per a fer un installaci solar a la vostra escola amb aportacions populars i que es hort escolar si es disposa de terreny. visualitzi aquesta contribuci escolar contra el canvi climtic des de la corresponsabilitat de pares i mares dels alumnes i tamb del mateix professorat. Per cada quilowatt elctric generat amb el sol estalviem uns 0,4 kg de CO 2. Tenim, doncs, a les nostres mans una eina educadora de gran potncia assumint el comproms de generar energia elctrica verda des de lescola. s una qesti dorganitzar-se i de ser actius per a visualitzar un comproms amb les futures generacions que impliqui pares, mares, alumnes i professorat.
Bibliografa
Chiras, Dan i Wann, Dave. Superbia! 31 ways to create sustainable neighborhoods, Gabriola island: Newsociety, 2003. Chueca Goitia, Fernando. Breve historia del urbanismo. Madrid: El libro de Bolsillo, 136 - Alianza Editorial, 1989. Droege, Peter. Renewable City. A comprenhensive Guide to an Urban Revolution. London: Wiley Academy, 2006. Hough, Michael. Naturaleza y ciudad. Planificacin urbana y procesos ecolgicos. Barcelona: Gustavo Gili, 1998. OMeara Sheehan, Molly. Lestat del mn 2007. El nostre futur urb. Barcelona: Unescocat-Angle Editorial, 2007. Pars, Margarida. Guia de natura de Barcelona. Aproximaci a la histria de la natura a la ciutat. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Editorial Lynx, 2006. Paris, Antoni. Mobilitat ms sostenible. Guies deducaci ambiental, 22. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2004. Rogers, R. i Gumuchdjian, P. Ciutats per a un planeta petit. Barcelona, Espai Pblic Urb, 0. Barcelona, Diputaci de Barcelona, 2000. Valls, Josep Maria. Lhort urb. Manual de cultiu en balcons i terrats. Barcelona: Editorial El Serval, 2007.
Recursos a internet
http://www.worldchanging.com/; web que recull experincies darreu del mn per a un mn ms sostenible. Tamb tenen un llibre recopilatori amb el mateix ttol. http://www.iclei.org/ web de lassociaci de municipis per la sostenibilitat. http://www.eukn.org/eukn/; portal de la xarxa europea per a fomentar el coneixement de les ciutats. http://www.greenmap.org; web de suport per a lelaboraci del mapa verd duna ciutat http://www.mityc.es/desarrollo/seccion/eficienciaenergetica/certificacionenergetica; pgina del Ministeri dIndstria sobre la certificaci dedificis. http://www.dep.org.uk/scities/background/sustainablecity.php; projecte educatiu angls per a promoure la idea de la ciutat sostenible. http://www.terra.org/articulos/art01333.html; srie de tres articles que recull diferents experincies per a fer les ciutats ms sostenibles. http://www.terra.org/data/parades.pdf; publicaci digital sobre el mtode de les parades en crestall. http://www.turby.nl; pgina web duna empresa de microaerogeneradors urbans. http://www.joraform.se/; empresa que comercialitza compostadors comunitaris. http://www.espaibici.com; empresa especialitzada en bicicleta urbana. http://www.ecoterra.org/articulos74cat.html; segell per a la certificaci dedificis creat per la Fundaci Terra. http://www.ecoterra.org/articulos65cat.html; article que recull lexperincia de lOna Solar del Mercat del Carmel. http://www.crana.org/; shi pot trobar la guia de lenergia per als centres escolars editada per aquest organisme de Navarra. http://www.greenguerillas.org; pgina del moviment de promoci de lagricultura urbana a Nova York. http://www.bcn.cat/agenda21/; pgina de lAjuntament de Barcelona elaborada pel Centre de Recursos Barcelona Sostenible.
Hi collaboren

Libro de Ecociudades

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Libro de Ecociudades

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

SUPLEMENT DE

FUNDACI TERRA 2007 1

La gnesi de les ciutats

FUNDACI TERRA 2007 3

dades del 2002 aportades per Barcelona Regional.

FUNDACI TERRA 2007 5

FUNDACI TERRA 2007 7

Riscos i oportunitats per a les ciutats

FUNDACI TERRA 2007 9

FUNDACI TERRA 2007 11

Edificis habitables i energticament eficients

FUNDACI TERRA 2007 13

Les energies renovables a les ciutats

FUNDACI TERRA 2007 15

FUNDACI TERRA 2007 17

Aliments biolgics i proximitat de les mercaderies

FUNDACI TERRA 2007 19

FUNDACI TERRA 2007 21

FUNDACI TERRA 2007 23

Aigua potable i sanejament

FUNDACI TERRA 2007 25

FUNDACI TERRA 2007 27

Depuradores biolgiques verdes

FUNDACI TERRA 2007 29

Centres deducaci ambiental

La ciutat sostenible (1)

FUNDACI TERRA 2007 31

Explorem la ciutat verda

FUNDACI TERRA 2007 33

FUNDACI TERRA 2007 35

You might also like