Els presocrtics

Autor: Tales de Milet Arkh: Aigua. Substncia material, crea la humitat que s el principi de la vida. Cosmogonia: Tot prov de laigua, que crea humitat, i aquesta, produeix la vida. La humitat produeix calor, i humitat i calor sn iguals a la vida. Com que laigua s l'origen de la humitat, aquesta suposa aigua, que s el principi de les coses. Pecurialitats: Es diu que Tales de Milet va ser el primer filsof

Autor: Anaximandre Arkh: peiron. Larkh no pot ser cap element material ni cap combinaci entre aquests. Lpeiron no t lmits, s indefinit i indeterminat. Cosmogonia: El mn s una escletxa a lpeiron, la primera injustcia, el fred i el calor. La Terra s un disc envoltat pel Sol, la dessecada s la part on hi ha afectat el Sol i la humida s on no ha sorgit efecte. La Terra es mant suposada grcies a un equilibri de forces. Els animals sn elements lquids que evolucionen cada cop ms complexos, i els fenmens atmosfrics els causa el vent. Peculiaritats: Va crear el mot arkh i era deixeble de Tales.

 Autor: Anaxmenes Arkh: Aire. S'entn de dues manes, com a aer, all que hi ha entre La Terra i Ur, i laire atmosfric s invisible. I com pneuma, all que hi ha dintre dels ssers, lnima.

Diu que laer s incorpori, infinit i indefinit i est en moviment constant. Aquest aire mitjanant la rarefacci i la condensaci canvia i es converteix en altres elements. Amb la rarefacci laire es converteix en foc, i amb la condensaci en vent. Si es densifica es converteix en nvol, si ho fa encara ms, es converteix en aigua, si encara ho fa ms en terra, i si ho fa molt ms, en pedra. Tot el que existeix s aire en diferents estats.

El pneuma comena a la respiraci, laire ens dona la vida perqu lexpirem. Laire expirat s lanima, un principi div. Anaxmenes deia que laire havia creat fins i tot als dus. Igual que la nostra nima s aire i ens governa, laire s lanima del mn i el governa. Cosmogonia: La Terra s aire condensat. De La Terra naixen els cosos celestes, d'humitat sevapora de la Terra, es rarifica, es converteix en foc i els astres sn foc. La Terra s plana i es mant sobre laire. El Sol no passa per sota de La Terra, sin al seu voltant. La resta de fenmens atmosfrics tamb provenen de laire.

 Autor: Herclit dfesi Arkh: Foc. La lluita, el canvi i el moviment. Lesdevenir de les coses. Al mateix temps el foc s la unitat. El foc es pot interpretar com arkh fsic, i com arkh metafsic.

Com a arkh fsic... Tot prov del foc, i mitjanant dos camins, un ascendent i un descendent, es converteix la resta de substncies. El foc es condensa i es converteix en humitat comprimida que passa a ser aigua, laigua quan es congela es fa terra. Aquesta terra es fa aigua al liquarse, que sevapora i es fa humitat i es fa foc per rarefacci. Totes les coses sn foc i flueixen contnuament. La lluita de contraris i lequilibri, junts, sn loculta harmonia del cosmos. El B i el Mal sn la mateixa cosa.

Com a arkh metafsic... Lnima ha de romandre seca i calenta. A les nimes els hi agrada mullar-se per aix ve la seva mort. Lnima seca i calenta seleva per sobre del mn canviant i arriba al logos. Logos: Herclit entn el logos com la ra universal que ho ordena tot, unifica i determina el constant canvi de lunivers. El logos dHerclit era el mn. Peculiaritats: Era conegut com Herclit lobscur. Enlloc de publicar la seva obra la va portar al santuari dArtems perqu estigus custodiada ja que deia que el mn no estava preparat per llegir-la. Phanta Rei Tot flueix. Si tot flueix s perqu tot est en moviment i canvi permanent, per tant no hi ha unitat, i si no hi ha unitat, no hi coneixement, i per tant el mn s incognoscible.

 Autor: Parmnides dElea Arkh: Lsser Lsser de Parmnides... No s engendrat, s present No pot ser ni passat ni futur s immutable, no canvia, perqu si canvis no seria sser, tamb s immbil. s complet perqu est determinat s perqu s tot s u (1) perqu no est dividit s esfric perqu no t ni principi ni fi perqu s perfecte.

Parmnides presenta aquest sser com a fsic i espiritual. Sense unitat no hi ha coneixement. Teoria: La pluralitat, el canvi, el moviment, lesdevenir son mera illusi. Si quelcom comena a sser es procedeix de lsser o del no res. Si ve del primer ja s, i del segon segon no pot venir perqu no pot venir res del no res.

La seva obra era un poema que parla dun poeta conduit per un carro de cavalls conduit per les filles del Sol i que el porten avant de la porta de la deessa. Custodiant la porta est Dik. Una vegada dins la casa, la deessa explica al poeta els tres tipus de coneixement que existeixen.

La veritat absoluta, lerror i la falsedad (doxa fala), i laparena (doxa plausible).

La veritat absoluta diu que lsser s i s impossible que no sigui, el no sser no s i es necessari que no sigui. Tot all que hom pensa i diu existeix perqu no es pensar ni dir si no s pensar dient all que s. Pensar el no res significa no pensar, i dir el no res significa no dir res. Per aix el no res s impensable i no es pot dir.

La doxa fala s el cam dels sentits i contrari a la ra. El cam daquell que afirma que el no ser s, o aquell que considera que es pot admetre lsser i el no ser al mateix temps.

La doxa plausible s el cam que intenta explicar els fenmens a travs de la oposici de contraris. Peculiaritats: Pertanyia a lescola Eletia i en va ser el membre ms important. Va redactar les lleis dElea.

 Autor: Zen dElea Arkh: ---------- Teoria/Intencions: Zen volia demostrar que el moviment i la pluralitat tenen les mateixes configuracions lgiques que tenia lsser de Parmnides. Zen tenia 4 apories (plantejament falsos per que semblen certs).

1a aporia Estadi Un corredor mai arribaria a la meta perqu si ha de recrrer infinits punts tamb ha de crrer durant infinit temps. El temps es determinat i lespai no pot ser ampli perqu sin ho seria tamb el temps.

2a aporia Aquiles i la tortuga Si cada perode duna cursa, cada corredor recorre la meitat despai que lanterior mai arribaria a la meta perqu el temps no es pot dividir infinites vegades, perqu si el temps fos infinit no hi podria haver moviment.

3a aporia Fletxa Si aturem una fletxa al primer segon no estar en moviment. El moviment es basa en fraccions de segons. Els nostres sentits aporten el que ens marxa i el moviment s discontinu.

4a aporia Pretn demostrar la relativitat del moviment, aix porta que depn del punt de vista el moviment s diferent. Peculiaritats: Va intentar donar un cop destat que va fracassar.

 Autor: Empdocles Arkh: Els quatre elements No va voler crear cap teoria nova, noms consolidar i conciliar el pensament dels seus antecessors. Coincideix amb Parmnides en que lsser no neix i no pot morir. No pot nixer ni destruir-se, i explica que la vida i la mort com dos estats fsics produts per combinacions de substncies. Diu que tots els objectes estan fets de partcules materials que sn en si mateixos indestructibles. No hi ha un element que es pugui convertir en la resta de les substncies, ja que aix seria una manera del no-sser. Quan una cosa canvia, passa de ser una cosa al no res i aix es vol evitar. Hi ha quatre partcules materials, laire, laigua, el foc i la terra. Sn les arrels de tot el que existeix. Les partcules indestructibles suneixen i formen aquests quatre elements.

Els quatre elements es combinen segons el neikos o la philia.

El neikos s lodi i la discrdia, la philia lamor i lamistat. El neikos separa les coses i la philia les ajunta.

Tot comena amb el govern de lamor, una esfera tancada. Per el neikos la comena a separar-la fins a la separaci absoluta quan entra en acci, llavors apareix la Philia i comena a unir-ho de nou fins tornar a tenir lesfera. Teoria del coneixement: Segons Empdocles les coses alliberen efluvis que incideixen en els rgans dels sentits, i grcies a aix poden conixer les coses. Al seu poema de la purificaci, Empdocles fa seva i desenvolupa la teoria rfica. La nostra nima ha estat expulsada de lOlimp i ha caigut en aquest mn i hem dexpiar el mal. El poema tamb fa referncia a les regles de vida que permeten purificar-se i alliberar-se daquest cicle de reencarnaci.

 Autor: Anaxgores Arkh: lsser de Parmnides Teoria: La seva teoria sanomena, Teoria de les Homeomeries. Diu que no nhi ha prou amb els quatre elements, i que nhi ha ms. Existeixen unes partcules materials indestructibles que barrejades formen totes les coses. A ms a ms tot est en tot (ex: lherba que mengen les vaques cont sang, carn, llet... perqu desprs tot aix ho t la vaca) Les partcules que predominen fan que tot sigui el que s. Segons Anaxgores els canvis es produeixen perqu en tot hi ha una porci de tot.

Anaxgores tamb parla del Nos, una mena dintelligncia universal ordenadora infinita, pura possedora de tot el saber. Al principi tot estava barrejat de manera catica per el Nos va ordenar aquesta barreja catica formant totes les coses. El nos s infinit, autnom, increat, etern i no est barrejat amb res. El nos s intelligncia, i nosaltres som intelligent perqu tenim nos. Est present a tots els ssers vius i s el mateix a tots.

 Autor: Els atomistes (Leucip i Demcrit) Arkh: toms El punt de partida s el No ser s impossible. Expliquen la vida com la segregaci i la mort com la disgregaci. Postulen lexistncia dtoms, partcules indivisibles, no engendrades, indestructibles i immutables, que sn massa petites com per ser percebudes pels sentits, per tenen forma i mida. Sn slids i impenetrables. Segons els atomistes, els toms suren per laire i es mouen, collisionen, senganxen, sassocien i formen els elements, per creen les coses per atzar. Teoria del coneixement: Aquests toms emanen efluvis que reben els sentits. All que s semblant, coneix a all que s semblant Per semblana els toms dels nostres sentits detecten els efluvis dels toms que sn igual a ells. Daquesta manera sorigina el coneixement. Segons la seva forma i mida, cada tom t una srie de qualitats diferents.