DAVID HERNANDO MARTINEZ 4

C.E.I.P. EXPLORADOR ANDRES

 INDEX:

LES ROQUES
3 456-7 10 11 - 12 13 - 14 15 16 17 18 19 - 20 21 22 23 - 24 25 - 26 27

Definici. El cicle geolgic. Classificaci. Roques gnies o volcniques Roques sedimentries. Roques metamrfiques. Mapes. Les roques y el paisatje. Procs industrial. Curiositats. Bibliografia.

LES

ROQUES
DEFINICI

Es diu roca al material natural format d'un o ms minerals com resultat final dels diferents processos geolgics produts al llarg del temps . En la composici d'una roca poden diferenciar-se dos categories de minerals :
Minerals essencials o Minerals formadors de roca: caracteritzen la composici d'una determinada roca, per ser els ms abundants en ella. Per exemple, el granit sempre cont quars, feldspat y mica . Minerals accesorios: Sn minerals que apareixen en xicoteta proporci (menys del 5% del volum total) i que en alguns casos poden estar absents sense que canvien les caracterstiques de la roca de qu formen part. Per exemple, el granit pot tindre zircn y apatito.

LES

ROQUES
FORMACI

Pel transcurs del temps les roques patixen transformacions degut a distints processos iniciats pels agents geolgics i els fenmens meteorolgics. Els agents geolgics externs produxen la meteorizacin i erosin, transport i sedimentacin de les roques de la superfcie de la terra. Meteoritzaci es l'acci de los agentes atmosfricos, fsicoqumicos y agentes biolgicos., que produxen una desintegracin, descomposicin i oxidaci de les roques. Erosi es la degradacin de les roques o del sustrato del sl, por medio de un agente dinmico, como es el agua, el viento, el hielo o la temperatura. Sedimentaci: es el deposito de sedimentos en una lugar determinado, como un rio, lago, mar u oceano. Se da por gravedad. Els materials resultants (sediments) son transportats per el vent i laigua. Quan cessa el transport, els sediments es depositen, uns sobre altres, formant capes horitzontals anomenades estrats. A ocorre en les conques sedimentaries, principalment fons marins. Per solidificacin: refredament del magma volcanic, formant roques ignes.

LES

PROCS DE FORMACI

ROQUES

La diagnesis s el procs de formaci d'una roca a partir de sediments solts. Inclou tots els processos fsics (pressi i temperatura) i qumics que afecten el sediment desprs de la sedimentaci. Es produx a pressions i temperatures baixes(menys de 200 C.). La compactaci s el procs d'eliminaci de buits en un sediment, a causa del pes dels sediments que cauen damunt (pressi). La cimentaci s conseqncia produda per la compactaci i consistix en la formaci per processos quimiques d'un ciment que unix entre si als sediments. La litificaci: Process, generalment de cementaci y/o compactaci, de conversi dels sediments en roques sedimentries

LES

ROQUES

Metamorfisme: Process de transformaci d'una roca en una altra per l'acci de pressions i temperatures molt altes o l'acci de fluids i compostos qumics. Les classes de metamorfisme mes importants sn: Metamorfisme de contacte: Degut a les altes temperatures a qu es veuen sotmeses les roques. Es dna en circumstncies com ara la intrusi de magma en roques ja existents, com plutones, diques o dics concordants. Exemple: el marbre. Metamorfisme regional: Ocorre quan la pressi i la temperatura son altes i es donen al mateix temps. Es donen en major grau en grans profunditats i en regions de formaci de grans muntanyes. Exemple: El gneis i la pissarra. Metamorfisme dinmic: determinat per la pressi a qu sn sotmeses les roques pel moviment de plaques terrestre. Metamorfismo hidrotermal, degut a la penetraci de fluids calents i qumicament actius.

PROCS DE FORMACI

LES

ROQUES

METAMORFISMO - ESQUEMAS

Esquema Dinamic.

Esquema Terrestre.

LES

EL CICLE GEOLGIC - INTERACCI

ROQUES

LES

EL CICLE GEOLGIC - ESQUEMA

ROQUES

LES

ROQUES
CLASSIFICACI

Les roques es poden classificar atenent a les seues propietats, com la composici qumica, la textura i la permeabilitat, entre altres. El criteri ms usat per al seu classificaci s l'origen, s a dir, el mecanisme de la seua formaci. Segons este criteri es classifiquen en:
Ignes o magmtiques.
Plutniques Volcniques. Filonianas.

Sedimentries.
Detrtiques. No detrtiques

Metamrfiques.
Foliada. No foliada.

LES

Formades a partir del refredament i solidificaci del magma volcnic. Sn les mas nombroses en la capa terrestre . Classificaci: Segons la velocitat de refredat: Roques plutniques o intrusives, quan el procs s lent, per ocrrer en les profunditats de la terra. Es formen amb pressions i temperatures altes. Presenten vidres ms gran. Formen roques denses i sense buits. Roques volcniques o extrusives, quan el procs s rpid, per ocrrer prop o en la mateixa superfcie terrestre. Es formen a temperatures i pressions baixes. Els vidres sn de dimensi reduda. Roques filonianas, quan es formen en l'interior de clavills o fractures terrestres en qu les pressions i temperatures sn mitges. Segons la seua riquesa en slice: Ultramficas (o ultrabsicas). (les mes pobres en slice). Mficas. Intermdies. Silicas o cides. (les mes riques en slice).

ROQUES IGNES o VOLCANIQUES

ROQUES

LES
PLUTONIQUES: GRANITS. GRANODIORITA. DIORITA. SIENITA. GABRO. PERIDOTITA. VOLCANIQUES: PIROCLASTOS. RIOLITA. DACITA. ANDESITA. TRAQUITA. BASALT. FILONIANAS: PORFIDOS. PEGMATITAS. APLITAS. LAMPORFIDOS.

ROQUES

ROQUES IGNIES O VOLCNIQUES

LES

ROQUES

Formades per acumulaci de sediments organics i inorgnics, que sotmesos a processos fsics i qumics (diagnesis) , donen lloc a roques ms o menys consolidats d'una certa consistncia. Es formen en les conques de sedimentaci o concavitats del terreny, on els materials arrossegats per la erosin, produda pels fenmens meteorolgics, sn conduts per la gravetat. Les estructures originals de les roques sedimentries es diuen estrats, que sn les capes formades per depsit. Segons el seu origen es classifiquen en: Clstiques o detrtiques: procedixen de sediments d'altres roques. Qumiques: procedixen de vidres minerals. Orgniques: procedixen de restes de essers vius, tant animals com vegetals. Margues: mescla de roques detrtiques i orgniques. Segons la grandria dels fragments es classifiquen en: Sefiticas: que tenen una grandria major a dos millmetres, Samiticas: que es troben entre els 2 i els 0.2 millmetres. Peliticas: que sn menors a 0.2 millmetres.

ROQUES SEDIMENTARIES

LES

Clasticas o detriticas: Conglomerats. Arenoses. Argila. Arenitas. Ruditas. Lutitas. Orgniques: Carbons. Petrli. Calcries. Quimiques: Sals minerals. Aluminoses. Ferruginoses. Algeps.

ROQUES SEDIMENTARIES

ROQUES

LES

ROQUES

ROQUES METAMORFIQUES
Formades a partir d'altres roques, sotmeses al procs anomenat metamorfisme, que patixen canvis en els seus minerals i es transformen en un nou tipus de roca. El procs metamrfic es realitza en estat slid y es pot donar en qualsevol tipus de roques. Segons la composici de la roca inicial, es clasifiquen: Rocas ultramficas: la roca inicial era una roca gnea ultramfica. Rocas mficas: la roca inicial era una roca gnea mfica. Rocas peltico-grauvquicas: la roca inicial era una roca sedimentaria rica en silicio y aluminio. Rocas calcosilicatadas: la roca inicial era una roca sedimentaria carbonatada. Segons la seua textura, es classifiquen en: Foliada. Exemple: Pissarra, esquist i gneis. No foliada. Exemple: Marbre, quarsita, serpentineta.

LES

ROQUES

ROQUES METAMORFQUES

Foliada.
Pissarra. Esquist. Gneis.

No foliada.
Mrbre. Quarsita. Serpentinita.

LES MAPA LITOLGIC COMUNITAT VALENCIANA

ROQUES

LES

ROQUES
MAPA LITOLGIC

ESPANYA

LES

ROQUES
PAISATJES

La cincia dedicada a l'estudi de les formes del relleu terrestre es anomena Geomorfologa. Part de la configuraci actual del paisatge procedix de la interacci entre el clima (del qual depenen els agents de l'erosi com els glaceres, la plutja o el vent) i les roques. Tant els agents de l'erosi com els diferents tipus de roques imprimixen en el paisatge empremtes que sn fcils de reconixer.

LES

Paisatje de roques ignes plutonics. Paisatje de roques ignes volcniques. Paisatje de roques metamrfiques. Paisatje de roques sedimentries. Paisatje de roques bioqumiques.

TIPUS DE PAISATJES

ROQUES

LES

ROQUES

Les roques en general, es troben tant en linterior com a la superficie de la terra. Cuan es troba a la superficie de la terra, sextrauen de les pedreres, que son explotacions a laire lliure. Cuan es troba a linterior de la terra sextrauen de les mines, que poden estar a cel obert o a poca profunditat o a molta profunditat. Per a extraure el petroli de l'interior de la terra, es perforen pous amb una profunditat de fins a 7.000 u 8.000 metres.

PROCS INDUSTRIAL - EXTRACCI

LES
Mina subtarranea.

ROQUES
TIPUS DEXTRACCI
- Mina a cel obert.

Pedrera.

- Pou petrolfer.

LES

ROQUES

Les roques en brut, tenen una utilitat limitada. Activitats que utilitzen roques en brut son la escultura artistica y la construcci de vivendes y obres publiques. Per aix les roques sn tractades per mitj de processos industrials y quimiques, que les transformen en materials tils, principalment minerals, per a qualsevol tipus d'activitat.

PROCS INDUSTRIAL

LES

ROQUES

Son tils per les seues propietats fisiques i qumiques, pel seu potencial energtic o pels elements qumicos i minerals que contenen. Es poden classificar en: Roques industrials: s'aprofiten per les seues propietats fisiques i qumiques. S'usen majoritriament en la construcci de viviendas i en obras publicas. Ex: graves, arenes, calcria, alchep, ciments, basalt, pissarra i el granit. El cuarz es la base de la fabricaci del vidre. L'argila per a fabricar products cermics. Roques energtiques. Sn tils per l'energia que contenen, que pot extraure's amb facilitat per combusti. Sn el carb i el petroli. Del petroli se obt el plastic, gasolina, naftas, etc. Minerals industrials. Los minerales que contenen les roques sn ben sovint ms interessants que les prpies roques ja que inclouen elements qumics bsics per a l'home. Ex: Ferro, coure, plom, estany, alumini, etc.

PROCS INDUSTRIAL - UTILITAT

LES

ROQUES
CURIOSITATS

Quan es forme el nostre planeta, no hi havia terra solta. En l'interior de la terra i baix del oceans, la majoria de les roques sn de tipus igni, principalment basalt. Aproximadament el 75 % del sl de les superfcies continentals de la terra s roca sedimentria. La major part de la resta s roca gnia i noms un escs tant per cent s roca metamrfica. L'existncia de roques sedimentries en les cimes de la muntanyes s una prova de la tectnica de plaques. Igni significa format pel foc. Els minerals sn els constituents bsics de les roques.

LES

ROQUES
CURIOSITATS

Els grans dels minerals estan formats per toms, i estos grans , s'unixen per a formar roques. La sal de cuina procedeix duna roca. La pedra tosca flota en l'aigua, per que s menys densa. El cicle litolgic, va ser descrit fa mes de 200 anys pel geleg britnic James Hutton (1726 - 1797). Chuquicamata, ubicada en Xile es la mina a tall obert ms gran del mn, t una dimensi aproximada de 4,5 km del llarg, 3,5 km. d'ample i 1 km de profunditat. Produix coure i or. La mina baix terra mes gran del mon esta a Xile i te mes de 6.000 quilmetres de tnels subterranis dels quals ms de 3.000 quilmetres encara estan en funcionament. Produix coure.

LES

ROQUES
BIBLIOGRAFIA

ENCICLOPEDIA SALVAT EDITORES EDICION 2003. Varios tomos. BILL BRYSON. Una breve historia de casi todo. Circulo de Lectores. 2003. JAMES TREFILL. 1001 cosas que todo el mundo debera saber sobre ciencia. RBA Editores 1993. WIKIPEDIA http://es.wikipedia.org/wiki/Roca. http://www.ucm.es/info/diciex/programas/las-rocas/. http://www.monografias.com/trabajos/geologia/geologia.shtml. http://www.portalciencia.net/geoloroc.html. http://www.windows2universe.org/earth/geology/rocks_intro.ht ml&lang=sp. http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1059. http://www.tareasfacil.info/geografia/Ciclo-de-las-rocas.html. http://www.astromia.com/tierraluna/rocas.htm. IMATGES i GRAFICS: Google Imgenes.