Introduccio A La Historia de L'art

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART
En aquest tema introductori estudiarem tres aspectes fonamentals: el concepte dart
la funci de lart la interpretaci de lart

El concepte dart
Cal tenir present que per estudiar lart sn tan importants els elements, procediments i tcniques, com les circumstncies histrico-socials en les que una obra es realitza. Lart, doncs, no s noms expressi de la individualitat de lartista, sin tamb daspectes de lpoca i la societat en qu sinscriu. Per aix, lart canviar el seu concepte amb la mateixa transformaci de la societat lart, doncs, s una manifestaci sociocultural, i per tant, s art tot all que en cada moment es
reconeix com a tal

El concepte dart
La font
Venus de Wilendorf
Venus de Milo

El concepte dart
Per, podem donar una definici ms completa de qu s lart?
s un llenguatge
visual, de naturalesa humana, i que t com a finalitat la contemplaci esttica

llenguatge visual: lart s una creaci per a ser contemplada de naturalesa humana: necessriament fet per lhome, amb crrega democions i sentiments contemplaci esttica: vol dir que ens fa desitjar o rebutjar lobjecte artstic, atenent a les seves qualitats plstiques (visuals)

El concepte dart
La classificaci de les arts. En funci del mitj utilitzat, una primera divisi seria:
arts auditives: el seu mitj dexpressi s el so (ex. la msica)

arts visuals: el mitj dexpressi a travs del qual es percep s la vista (escultura, pintura, arquitectura, arts industrials, mitjans de masses) arts simbliques: aquelles que fan servir signes gramaticals per expressar-se, i cal saber interpretar els signes (literatura) arts mixtes: mesclen qualsevol de les anteriors (pera)

El concepte dart
Ens centrarem en les arts visuals, que alhora tamb es poden classificar. La primera classificaci de les arts visuals es va fer al segle XIX: arts majors: lescultura, la pintura i larquitectura
arts menors: les anomenades arts decoratives
(orfebreria, joieria, ebenisteria, tapisseria, etc.)

El concepte dart
Per la massificaci de lobra dart fa inservible aquesta classificaci. Cal, finalment, centrar-se en les tcniques i materials utilitzats:
objectes bidimensionals objectes tridimensionals objectes constructius objectes calcogrfics objectes fotomecnics

La funci de lart
Lobra dart tamb la podrem definir com una representaci material (sens presenta en un pla sensorial forma-) dun conjunt didees, conceptes i valors (pla conceptual significat-), virtual o potencialment comunicables. Per tant, sempre hem de xerrar de lobra dart com una estructura de forma i contingut. Noms aix podrem deduir les funcions bsiques de les obres dart.

La funci de lart
Aix, les funcions bsiques de les obres dart serien: funci comunicativa funci interpretativa
funci esttica
funci utilitria Tamb podem arribar ms enfora i deduir levoluci de les finalitats de lart: Prehistria: es lliga all artstic amb all mgic Al Neoltic: es passa de la finalitat mgica a la religiosa
A les cultures urbanes: finalitat poltica (lart com a instrument de poder)

A Grcia: sarriba a la funci purament esttica

La funci de lart
Columnes trajanes

La funci de lart
Crist jaient. Salzillo

La funci de lart
Pintura rupestre

La funci de lart
xtasi de Santa Teresa

La funci de lart
Pintures rupestres

La funci de lart
Parten

La funci de lart
La Casa Batll

La funci de lart
Coloseu

La funci de lart
David

La funci de lart
Djeneur sur lherbe. Manet

La funci de lart
Guernika. Picasso

La funci de lart
Torre Eiffel
INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART La interpretaci de lobra dart
El que ens interessa en aquest apartat s lanlisi de lobra dart, per la qual cosa s imprescindible conixer mnimament els llenguatges artstics,
larquitectura, lescultura i la pintura

Arquitectura
Larquitectura s una activitat artstica que crea espais tridimensionals que inclouen l'home d'una manera directa.
La pintura treballa sobre dues dimensions, l'escultura sobre tres, per l'home es mant fora, dins lespai exterior. A larquitectura, en canvi, lhome pot penetrar i caminar pel seu interior. Ledifici s alhora un creador d'espais interiors i exteriors, s un espai constructiu.

La interpretaci de lobra dart
Arquitectura
Larquitectura estableix una relaci de forces i crea un conjunt de volums.
En aquest sentit, interessa conixer els diferents sistemes de suports i els diferents elements sustentats o cobertes utilitzats.

Arquitectura
Sistemes de suports Sn els elements que suporten o aguanten de ledifici. Distingim:
daparell regular
a) els murs
daparell irregular

Arquitectura
murs
daparell regular
Sistemes de suports

Arquitectura
Sistemes de suports
murs
daparell regular encoixinat

Arquitectura
Sistemes de suports
murs
daparell irregular

Arquitectura
murs
daparell irregular
Sistemes de suports

Arquitectura
Sistemes de suports Sn els elements que suporten o aguanten de ledifici. Distingim:
pilars: elements de suport de secci poligonal i de molta grandria
b) Els pilars i les columnes

columnes: elements de suport de secci circular i de menor grandria

Arquitectura
Sistemes de suports
b) Els pilars i les columnes

Arquitectura
Elements sostinguts Distingim: Llinda o sistema arquitravat: sn els elements sostinguts horitzontalment i construts duna sola pea. Solen acabar en teulades de dos vessants

Arquitectura
Elements sostinguts
Distingim:
Arcs: element sostingut de forma corba; est format per dovelles en forma de falca. Parts de larc:

Arquitectura
Elements sostinguts
Tipus darcs:
De mig punt

Arquitectura
Elements sostinguts
Tipus darcs:
Apuntat

Arquitectura
Elements sostinguts
Tipus darcs:
De ferradura

Arquitectura
Elements sostinguts
Tipus darcs:
Peraltat

Arquitectura
Elements sostinguts
Tipus darcs:
Rebaixat

Arquitectura
Elements sostinguts
Tipus darcs:
Conopial

Arquitectura
Elements sostinguts
Tipus darcs:
Lobulat

Arquitectura
Elements sostinguts
Tipus darcs:
Mixtilini

Arquitectura
Elements sostinguts
Dels arcs soriginen dues cobertes ms:

la volta: que neix de la continuaci o projecci dun arc Distingim:
De can

Arquitectura
Elements sostinguts

De can apuntat

Arquitectura
Elements sostinguts

Daresta

Arquitectura
Elements sostinguts

De creueria

Arquitectura
Elements sostinguts

Anular

Arquitectura
Elements sostinguts

De quart desfera

Arquitectura
Elements sostinguts

la cpula: s una volta semiesfrica que cobreix una planta quadrada, poligonal, circular o ellptica. El pas de la planta quadrada al cercle es fa mitjanant petxines o trompes que serveixen de suport al tambor, en el qual es fan les finestres per a la illuminaci. De vegades damunt el vrtex de la cpula apareix un segon cos cilndric, anomenat llanterna o llantern, que permet ms illuminaci.
Parts duna cpula

ESCULTURA
Sacostuma a considerar escultura tot all que s tridimensional o bidimensional, amb volum o espai propi, i que t diversos punts de vista.
Les escultures poden ser fetes afegint o traient material.

ESCULTURA
Els materials ms treballats en escultura sn:
La pedra. Sha treballat en totes les seves variants, que sovint han deps del moment histric. La fusta. Ms frgil al pas del temps, per tamb ms fcil de treballar. El bronze, utilitzat especialment a lescultura clssica i en el Renaixement. Materials orgnics com el marfil, els ossos i la cornamenta danimals. El guix, el fang, la cera, lor, la plata, el ferro, lalumini, lacer, el vidre, els materials plstics, etc.

ESCULTURA
Diferenciam lescultura exempta i el relleu.
Existeix el relleu quan la imatge est adherida al plnol, sobresortint ms o menys, segons sigui un alt relleu o un baix relleu.

ESCULTURA

Pintura
La pintura consisteix en la creaci d'imatges o motius mitjanant laplicaci de color sobre una superfcie plana, es a dir, de dues dimensions.
Per representar la tercera dimensi s'utilitza la perspectiva i el clarobscur.

Pintura
Les obres pictriques es poden crear amb diferents tcniques:
El fresc

Pintura
Laquarella

Pintura
Laiguada

Pintura
El tremp

Pintura
Acrlics

Pintura
El mosaic

Pintura
El vitrall

Pintura
De les obres pictriques tamb cal distingir els elements que les composen i que ens permetran analitzar-la la lnia o dibuix
el color la llum la profunditat la composici el tema

Pintura
La lnia

Pintura
El color

Pintura
La llum

Pintura
La profunditat
Perspectiva lineal

Pintura
La profunditat
Perspectiva aria

Pintura
Segons el tipus de suport sobre el que es fa lobra pictrica, distingim entre:
pintura monumental (p.ex. el fresc) pintura exempta, sobre fusta, tela o paper (aquarella, oli, etc.)

Introduccio A La Historia de L'art

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Introduccio A La Historia de L'art

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

En aquest tema introductori estudiarem tres aspectes fonamentals: el concepte dart

la funci de lart la interpretaci de lart

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

reconeix com a tal

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

visual, de naturalesa humana, i que t com a finalitat la contemplaci esttica

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

arts auditives: el seu mitj dexpressi s el so (ex. la msica)

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

(orfebreria, joieria, ebenisteria, tapisseria, etc.)

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

A les cultures urbanes: finalitat poltica (lart com a instrument de poder)

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

Crist jaient. Salzillo

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

xtasi de Santa Teresa

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

Djeneur sur lherbe. Manet

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART La interpretaci de lobra dart

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART La interpretaci de lobra dart

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

daparell regular encoixinat

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

pilars: elements de suport de secci poligonal i de molta grandria

b) Els pilars i les columnes

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

b) Els pilars i les columnes

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

Dels arcs soriginen dues cobertes ms:

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

Dels arcs soriginen dues cobertes ms:

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

Dels arcs soriginen dues cobertes ms:

INTRODUCCI A LA HISTRIA DE LART

Dels arcs soriginen dues cobertes ms: