045-100 llegendes-final 17/12/07 17:32 Página 1

Les millors cent una llegendes urbanes

www.labutxaca.cat
correu@grup62.com
045-100 llegendes-final 17/12/07 17:32 Página 2
045-100 llegendes-final 17/12/07 17:32 Página 3

Lucas Crow

Les millors cent una

llegendes urbanes
Inclou Com explicar una història de por

labutxaca
Barcelona
045-100 llegendes-final 17/12/07 17:32 Página 4

© Lucas Crow, 2007

Primera edició: novembre del 2007

© d’aquesta edició: Edicions 62, s. a.,
labutxaca

Fotocomposició: Víctor Igual

Impressió: Liberdúplex
dipòsit legal: b. 49.551-2007
isbn: 978-84-96863-33-0

Reservats tots els drets.

Prohibida qualsevol mena de còpia.
045-100 llegendes-final 17/12/07 17:32 Página 5

El plaer d’espantar-se

Explicar històries de por és un passatemps tan antic

com apreciat, especialment quan hi ha la possibilitat
que siguin històries reals.
Aquesta afició està magníficament reflectida en el
pròleg d’Una altra volta de rosca de Henry James, que
descriu com un grup de persones es tanca alguns dies
en una casa de camp per veure qui explica l’episodi
més paorós.
Jo mateix he assistit a moltes reunions, a la llum
de les espelmes, en què els participants miraven d’es-
pantar-se els uns als altres amb relats que —assegura-
ven— eren verídics, tot i que no en coneguessin els
protagonistes. Estem parlant d’un gènere propi que
ha cobrat molta popularitat les darreres dècades.
Les llegendes urbanes són el fast food de les velles
històries de por, molt presents en la cultura anglo-
saxona o en la xinesa —els clàssics contes de fan-
tasmes—, per posar-ne només dos exemples. Són
breus, fàcils de recordar i captiven de seguida l’au-
diència, que es manté expectant fins al desenllaç fi-
nal i inesperat.

5
045-100 llegendes-final 17/12/07 17:32 Página 6

Dins dels temes propis de les llegendes urbanes,

en aquesta antologia he seleccionat només aquelles
que es presten millor per a una nit de terror. Per tant,
he descartat totes aquelles històries referents a dents de
rata dins d’hamburgueses o estranys components tro-
bats en refrescs, que constitueixen un subgènere dins
d’aquest.
També he prescindit dels episodis més refregits
—en benefici dels que apunten a l’actualitat—, tot i
que n’he conservat algun clàssic com ara «L’autoes-
topista del revolt» per la seva presència en l’inconscient
col.lectiu.
El criteri que he seguit per confeccionar aquest
«top 101» de les llegendes urbanes, amb algunes cu-
riositats relacionades, ha estat el valor i l’originalitat
de cada història. He donat una especial rellevància a
aquells episodis amb un desenvolupament més elabo-
rat, que permetin una narració prou llarga per crear
una atmosfera i un clímax final.
Atès que aquesta antologia ha estat concebuda
tant per ser llegida en privat com en públic, inclou
l’annex pràctic Com explicar una història de por. S’hi
explica la preparació de l’ambient, trucs per impres-
sionar l’audiència, el ritme del relat, pauses i silencis, i
com potenciar el clímax.
Que us espanteu ben a gust!

6
045-100 llegendes-final 17/12/07 17:32 Página 7

1. L’autoestopista del revolt

La llegenda urbana més clàssica

Una nit plujosa de dissabte, un metge novaiorquès

conduïa per l’autopista que connecta Baltimore amb
la seva ciutat després de participar en un torneig de
golf. Coneixedor que en un tram del camí hi havia un
revolt molt perillós, va començar a reduir la velocitat
una mica abans.
De sobte, va veure una bonica noia vestida amb
roba de festa que feia autoestop a la vorera d’emer-
gència i es va aturar per recollir-la. Com que al seient
del davant duia els pals de golf i alguns paquets, ella li
va dir que no es molestés a canviar-ho de lloc i va as-
seure’s al darrere.
—Com és que una noia tan jove com tu fa autoes-
top en plena nit? —va preguntar el metge un cop ja
havia engegat.
—És una història molt llarga per explicar-la ara
—va dir ella amb veu molt dolça—. Porti’m a casa, si
és vostè tan amable. Li ho explicaré en arribar.
Tot seguit la jove li va donar l’adreça exacta de
casa seva, que no era gaire lluny d’on l’havia recollit.
Una mica molest per haver de fer de taxista d’una

7
045-100 llegendes-final 17/12/07 17:32 Página 8

desconeguda, el metge va acceptar amb cara de pomes

agres desviar-se del seu camí. En apropar-se al revolt,
va sentir la noia que li deia:
—Si us plau, vagi amb molt de compte.
—Ja ho sé —va contestar el metge, malhumo-
rat—. He passat per aquí moltes vegades.
Al cap d’uns instants, el conductor es va sobtar en
descobrir pel retrovisor que l’autoestopista ja no era
al cotxe. Es va aturar en sec per comprovar que la noia
no s’hagués estirat al seient. Però havia desaparegut.
Era impossible que hagués caigut del cotxe, i tam-
poc podia haver-se esfumat en un no res. Cada vega-
da més espantat, el metge va decidir anar igualment a
l’adreça que li havia indicat la xicota per esbrinar qui
hi vivia. En arribar, va veure que era una casa unifa-
miliar amb les contrafinestres tancades. Sense esperar,
va baixar del cotxe tot confós i va trucar al timbre di-
verses vegades.
Després d’esperar una bona estona sota la pluja, la
porta es va obrir i va aparèixer un home de cabells
blancs d’aspecte abatut, que el va mirar en silenci i
amb resignació.
—Acaba de passar-me una cosa inexplicable —va
dir el metge—. Una noia m’ha donat aquesta adreça
fa un moment i quan arribàvem a un revolt...
—Sí, ja ho sé —va dir l’home tot fatigat—, no
continuï. Acostuma a passar el primer dissabte de
cada mes a la nit. Aquella noia era la meva filla, i va

8
045-100 llegendes-final 17/12/07 17:32 Página 9

morir fa dos anys en un accident de cotxe en aquell re-

volt on ha desaparegut.

* * *
Aquesta és una de les versions més difoses de la lle-
genda urbana, que existeix pràcticament a tots els paï-
sos, amb variacions locals. Hi apareix fins i tot a una
de les aventures de la sèrie Pepe Carvalho, de Manuel
Vázquez Montalbán, que va ser duta a la televisió per
Adolfo Aristaráin el 1986 amb el títol El revolt de la mort.

9
045-100 llegendes-final 17/12/07 17:32 Página 10

2. El gos que llepa a la foscor

Malson després de l’apagada de llum

Dues germanes, l’una de divuit anys i l’altra d’onze,

passaven soles el cap de setmana a la seva casa de
camp mentre els pares eren de viatge. Acompanyades
pel seu fidel pastor alemany, van sopar al pis de dalt una
pizza precuinada i van veure una pel.lícula que feien a la
televisió.
En el moment més interessant, el canal va inter-
rompre l’emissió per fer un avanç informatiu: un boig
amb alguns assassinats en el seu historial s’havia esca-
pat del manicomi i rondava per la zona.
La germana petita es va espantar molt, però la més
gran la va tranquil.litzar en dir que ningú podia en-
trar a casa seva sense que el gos se n’adonés i co-
mencés a bordar, moment que aprofitarien per tru-
car a la policia. Mentre en parlaven, de sobte se’n va
anar la llum.
Com que sabia que la seva germana tenia molta por
de la foscor, la gran li va dir que no es mogués, que ella
aniria amb el gos a la planta baixa a comprovar què ha-
via passat amb els ploms. Molt angoixada, la petita es
va amagar en un racó de la sala a esperar que tornés la

10
045-100 llegendes-final 17/12/07 17:32 Página 11

llum. Però passaven els minuts i la seva germana no pu-

java. A la casa hi regnava un silenci sepulcral.
Presa del terror, la nena va començar a cridar al
gos perquè li fes companyia. Fidel a la seva mestressa,
al cap d’uns segons el tenia al seu costat i va començar
a llepar-li la cara per tranquil.litzar-la.
Mentre la nena era llepada i esperava el retorn
de la seva germana, li va cridar l’atenció el so d’un de-
goteig persistent molt proper. No fent cas del pànic,
va abandonar el seu racó i va anar a buscar una lot
que —ho acabava de recordar— guardava a la seva
habitació.
Abans de mirar d’on venia la fuita, la nena va bai-
xar les escales mentre xiuxiuejava el nom de la seva
germana. Però no responia.
En il.luminar la planta baixa, va trobar la seva ger-
mana morta a terra. Estava despullada i al coll tenia
marques d’haver estat estrangulada. Esfereïda, la nena
va córrer escales amunt per trucar a la policia, però en
veure el que hi havia es va desmaiar.
Els pares van arribar de matinada. Amb horror i des-
esperació van trobar la filla gran morta. En pujar al pri-
mer pis, van trobar la filla petita desmaiada a terra. Del
sostre hi penjava d’una corda el pastor alemany sobre un
toll de sang. La mateixa sang amb què l’assassí havia escrit
a la paret: «no solament llepen els gossos».

11
045-100 llegendes-final 17/12/07 17:32 Página 12

* * *
En els epílegs d’aquesta història s’acostuma a explicar
que, després del xoc, la nena va perdre la veu i no la va
recuperar mai més. També hi ha variants d’aquesta
llegenda urbana en què la persona «llepada» és una
dona que viu tota sola la qual troben amb els cabells
totalment blancs a causa de l’ensurt.

12
045-100 llegendes-final 17/12/07 17:32 Página 13

3. El garfi
Un pirata del nostre segle

Temps enrere, un noi que encara vivia amb els seus

pares va anar a una festa i va conèixer una noia força
guapa. Ell va fer servir totes les seves arts per seduir-la
i li va sortir bé: la noia responia i semblava liberal.
Com que ell encara vivia amb els pares, no podia
convidar la noia a fer la darrera copa a casa seva. Per
això li va proposar agafar una ampolla de cava i anar
amb cotxe a un lloc que ell coneixia, al costat d’un
penya-segat, a veure sortir el sol al mar.
Tots dos joves van sortir de la festa plens d’emoció
i desig. El noi ja tenia preparada una música adient per
a l’ocasió, la va posar i va engegar el cotxe.
El camí de muntanya es va anar fent cada vegada
més feréstec i la parella es va allunyar de les llums del
poble. El bosc tenia un aspecte sinistre enmig de les
tenebres de la nit.
En arribar al peu del penya-segat, tots dos van co-
mençar a petonejar-se i abraçar-se, fins que ella el va
frenar perquè no volia anar tan de pressa. En fer el
gest d’apartar-se, el noi sense voler va desconnectar la
cinta de música i es va posar en marxa la ràdio, que en

13
045-100 llegendes-final 17/12/07 17:32 Página 14

aquell moment donava una alarma als veïns del poble

i la rodalia:
«Un maníac sexual molt perillós acaba de fugir del
manicomi... Se’l reconeix fàcilment perquè en lloc de la mà
dreta hi duu un garfi de metall... Recomanem a tothom
que romangui a casa atesa la perillositat del fugitiu...».
La noia es va començar a posar neguitosa i ja no ac-
ceptava cap carícia del noi. Ell volia treure importància
al fet, així que va tancar les finestres i va tancar els panys
del vehicle per mirar de donar una mica de seguretat a
la noia. Però ella ja no estava tranquil.la. S’havia cordat
els botons de la brusa i volia tornar a casa. El xicot va in-
sistir però aleshores ella es va posar a plorar.
Quan li va semblar veure una ombra fugissera a
prop del cotxe, els plors van esdevenir xiscles que van
acabar per espantar també el noi. Ell va posar en mar-
xa el vehicle i va arrencar esperonat per la por que ja
començava a dominar-lo també.
El trajecte fins a casa de la noia fou en silenci, un
incòmode silenci. En arribar, ella no es va voler aco-
miadar de l’amant i ell va tornar a engegar cap a casa
seva sense sortir del cotxe.
Després d’aparcar, va sortir de l’automòbil. En el
moment de tancar-lo es va adonar que a la maneta de
la porta hi penjava un garfi de metall del qual encara
regalimava sang.

14
045-100 llegendes-final 17/12/07 17:32 Página 15

* * *
Hi ha una altra versió en què una parella d’enamorats
són molestats per un grup de brètols. En un moment
determinat, el noi posa el cotxe en marxa i surten a
tota velocitat. Un cop a casa, es troba a la maneta del
cotxe una mà sencera.

15
045-100 llegendes-final 17/12/07 17:32 Página 16

4. Treu-te aquesta brusa groga

Ell és més a prop del que esperem

Una noia guanyava uns diners extra tot fent de cangur

els caps de setmana. En una ocasió li va tocar anar a
una urbanització una mica allunyada de la capital. No
era el primer cop que hi anava i ja coneixia els dos
nens, que no acostumaven a donar cap mena de pro-
blema.
Quan els pares la van rebre, els petits ja dor-
mien. La noia es va quedar tota sola i es va posar una
pel.lícula de vídeo per passar l’estona. Quan ja ha-
vien passat tres quarts d’hora, va rebre una trucada
de telèfon. En acostar-se l’auricular a l’orella, va sen-
tir una esgarrifança.
—Ets molt guapa, per què no et treus la brusa
groga?
—Qui és vostè?
—Treu-te la brusa groga.
Certament, ella duia posada una brusa groga,
però va pensar que era casualitat i que era víctima
d’algun graciós. Va penjar el telèfon.
Però al cap de cinc minuts el telèfon va tornar a
sonar.

16
045-100 llegendes-final 17/12/07 17:32 Página 17

—Treu-te la brusa groga.

Aquesta segona vegada ja es va angoixar i va tru-
car a la policia explicant el que passava. L’agent va
treure importància al fet, ja que cada dia es fan cente-
nars de trucades pretesament gracioses com aquella.
Va tornar a penjar el telèfon.
La cangur no es va quedar tranquil.la. Com que
era una casa vella, sentia sorolls sospitosos pertot ar-
reu i no gosava bellugar ni un múscul per esbrinar l’o-
rigen d’aquells sorolls.
El telèfon va tornar a sonar. Quan ella va despen-
jar va demanar, ja sanglotant, que la deixessin en pau.
—T’estic veient, treu-te la brusa groga.
Aquesta vegada va penjar el telèfon amb una trom-
pada i va trucar a la policia, prou espantada perquè
l’agent es prengués una mica més seriosament l’alar-
ma. L’agent va mirar de calmar la noia tot dient-li que
mirarien de localitzar la següent trucada i anirien a
detenir aquell poca-solta. Per poder-ho fer, va dema-
nar a la noia que mirés d’entretenir aquell pertorbat
quan truqués per mirar de localitzar-lo.
Mentre la noia tancava les finestres i les persianes
del menjador, el telèfon va tornar a deixar-se sentir.
Ella tenia por d’agafar-lo, però al cap d’uns segons
ho va fer.
—No t’has tret la brusa groga, els nens i jo estem
molt decebuts.
La cangur no va tenir prou esma d’entretenir

17
045-100 llegendes-final 17/12/07 17:32 Página 18

aquell pertorbat i va tornar a penjar el telèfon xisclant

de terror.
Uns segons després, va tornar a sonar el timbre de
l’aparell. Ella no volia agafar-lo, histèrica i presa del
pànic, però va pensar que potser era la policia.
I sí que ho era...
—Surti corrents al carrer ara mateix, no miri en-
rere, les trucades són fetes des d’un altre telèfon de la
mateixa casa, corri!!!
La noia va mirar el pis superior i va veure sang que
regalimava al davant de l’habitació dels dos nens. No-
més va poder cridar i cridar. Els seus músculs es van
paralitzar de l’horror.
No va tenir temps d’escapar-se.

* * *
Aquesta és una de les llegendes urbanes més esgar-
rifoses que s’expliquen. De fet, l’han fet servir en més
d’una pel.lícula de terror. Hi ha versions en què la noia
té temps de ser rescatada per la policia.

18
045-100 llegendes-final 17/12/07 17:32 Página 19

5. El cadàver enganxat al radiador

Si beus, no condueixis!

Aquesta història va passar a principis dels anys

cinquanta a l’estat nord-americà d’Ohio. Un home
d’uns quaranta anys es va reunir amb uns amics, an-
tics veterans de la guerra al Pacífic, i es van passar amb
el vi blanc, la cervesa, el whisky escocès i el bourbon
de Kentucky.
Tot i anar gats, els seus amics van tenir una mica
de seny i van recomanar-li que no agafés el cotxe en
aquell estat. Però ell insistia que anava només una
mica begut i podia conduir perfectament els vint
quilòmetres de carretera que el separaven de casa
seva. Els veterans van insistir que dormís una mica
abans d’engegar el cotxe, però l’home es va empre-
nyar i va posar la clau al contacte.
Ell n’estava fart que tothom li digués sempre el
que havia de fer. Primer els seus pares, després el seu
germà gran; més endavant, durant la guerra, el ser-
gent del seu cos. També la seva esposa li donava ordres
un dia sí l’altre també.
Conduïa massa ràpid per una carretera de revolts
i, en passar per la petita població que hi havia abans

19
045-100 llegendes-final 17/12/07 17:32 Página 20

d’arribar a casa seva, no va respectar cap semàfor. En

aquells moments, al seu volant se sentia l’amo.
No es va matar de miracle.
A punt d’arribar al coma etílic, va aparcar de qual-
sevol manera davant de casa seva i, sense ni tan sols
desvestir-se, es va deixar caure sobre el llit. La seva dona
estava tan acostumada a aquesta mena d’arribades del
seu marit, que no es va despertar. Tampoc la van des-
pertar els poderosos roncs.
L’endemà el conductor es va despertar amb molt
mal de cap. Es va prometre que mai més tornaria a beu-
re, i si ho tornava a fer no agafaria el cotxe. A poc a poc
va prendre consciència del que hauria pogut passar si
algú s’hagués creuat davant del seu Ford. Gairebé no
recordava res, però tenia la sensació que havia tingut
un ensurt en passar pel poblet abans que el seu.
Mentre mirava de recordar com havia pogut arri-
bar a casa, va sentir els xiscles d’horror de la seva se-
nyora. Es va llevar i, sense posar-se les sabatilles, va
sortir a veure què passava.
Un cop al carrer, va veure la seva muller ajupida
sobre la gespa que plorava desesperadament. L’home
va mirar llavors el seu cotxe i va descobrir el cadàver
d’una nena entaforat al radiador.
Va entrar a casa seva i es va disparar un tret d’es-
copeta al cap.

20
045-100 llegendes-final 17/12/07 17:32 Página 21

* * *
D’aquesta llegenda es diu que va ser un rumor escam-
pat pel mateix govern dels Estats Units per fer que la
gent s’adonés que la barreja de l’alcohol i la conducció
molt sovint pot acabar en tragèdia.

21