00-MECR I PEL

Marc Europeu Com de Referncia per a les Llenges: aprendre, ensenyar, avaluar (MECR)
Conselleria de Cultura, Educaci i Esport Direcci General dEnsenyament Ensenyaments en Valenci (SEDEV)
Marc Europeu Com de Referncia per a les Llenges
1. El Marc Europeu Com de Referncia per a les Llenges (MECR) 2. Els nivells de referncia:descriptors i habilitats 3. Implicacions metodolgiques del MECR 4. El Portfolio Europeu de les Llenges (PEL)
MECR | Descriptors i habilitats | Metodologia | PEL
2
Marc Europeu Com de Referncia per a les Llenges
1. El Marc Europeu Com de Referncia per a les Llenges (MECR)

1.1. Definici 1.2. Estructura 1.3. Caracterstiques i objectius
MECR |
Descriptors i habilitats | Metodologia | PEL
Marc Europeu Com de Referncia per a les Llenges Definici
El Marc europeu com de referncia per a les llenges proporciona unes bases comunes a tot Europa per a lelaboraci de materials i documentaci per a lensenyament i laprenentatge de llenges (programes de llengua,
orientacions curriculars, exmens, llibres de text, etc.)
MECR |
Descriu duna manera exhaustiva el que han daprendre a fer els aprenents de llengua per utilitzar una llengua per a la comunicaci, i els coneixements i habilitats que han de desenvolupar per ser capaos dactuar de manera efectiva Ens trobem davant dun aprenentatge que t com objectiu principal la comunicaci i que per tant ha destar enfocat a ls
MECR |
La descripci tamb inclou el context cultural en qu sutilitza o saprn la llengua Defineix els nivells de domini de la llengua que permeten mesurar el progrs dels aprenents en cada estadi de laprenentatge i durant tota la vida
MECR |
Marc Europeu Com de Referncia per a les Llenges Estructura
Captol 1 Finalitats, objectius i funcions del Marc Captol 2 Enfocament adoptat. Estratgies dels aprenents per activar les competncies generals i comunicatives Captol 3 Nivells comuns de referncia Captol 4 Categories per a la descripci de l's de la llengua i de l'usuari Captol 5 Categoritzaci de les competncies generals i comunicatives Captol 6 Processos d'ensenyament/aprenentatge de llenges
Marc Europeu Com de Referncia per a les Llenges Estructura
Captol 7 El treball per tasques Captol 8 Implicaci de la diversificaci lingstica en el disseny curricular Captol 9 Propsits de l'avaluaci. Tipus d'avaluacions. Bibliografia general Annexos Anlisi de descriptors Un projecte concret, el projecte sus El projecte DIALANG Capacitats associades als nivells de l'Associaci Europea d'Examinadors de Llenges (ALTE)
MECR |
Marc Europeu Com de Referncia per a les Llenges Caracterstiques i objectius
El MCER oferix instruments per a reflexionar sobre : qu s el llenguatge com saprenen les llenges quines capacitats shan de desenvolupar els plans daprenentatge i lautoavaluaci...
MECR |
Marc Europeu Com de Referncia per a les Llenges Caracterstiques i objectius
El MCER t la finalitat de: promoure i facilitar la cooperaci entre les institucions de diferents pasos, assentar el reconeixement recproc de les qualificacions de llenges i unificar els nivells de competncies: nivells comuns de referncia ajudar els aprenents, els ensenyants, els dissenyadors de cursos, les administracions..., contribuir al plurilingisme en un entorn pluricultural, facilitar la mobilitat dels ciutadans europeus...
MECR |
10
Marc Europeu Com de Referncia per a les Llenges Representaci en diagrama
Nivells de competncia
Situacions, temes, propsits, tipus de text, condicions i limitacions
Competncies, coneixements declaratius, estratgies, tasques, etc.
Sol (2006)
MECR |
11
Els Nivells comuns de referncia
2. Els nivells de referncia:descriptors i habilitats

2.1. Els nivells de referncia 2.2. Les habilitats i els descriptors 2.3. Les escales illustratives
MECR |
12
A Usuari Bsic
Usuari Independent
Usuari Competent
A1
Inicial
A2
Accs
B1
Llindar
B2
Avanat
C1
Domini funcional efectiu
C2
Domini Expert
MECR |
13
Els Nivells comuns de referncia ajuden a descriure el domini de la llengua que t laprenent Es presenten mitjanant escales de descriptors illustratius referits a les habilitats lingstiques Sn un conjunt despecificacions que faciliten: el coneixement del nivell de coneixements de llengua en cadascuna de les habilitats la comparaci i lestabliment dobjectius daprenentatge el coneixement del nivell dels materials i de les proves davaluaci es poden assolir en diferents sistemes i situacions
14
Els Nivells comuns de referncia Potencial lingstic
Representaci de lesfor necessari per canviar de nivell
Quantitat
Qualitat
Jhon de Jong (2004), apud Sol (2006)
MECR |
15
A ms, el MECR presenta les escales illustratives estan descontextualitzades i sn adaptables a les diverses situacions daprenentatge recullen els descriptors de les metacategories del sistema descriptiu de la llengua: Activitats comunicatives Estratgies Competncies lingstiques comunicatives
MECR |
16
Els Nivells comuns de referncia les habilitats lingstiques
Comprensi auditiva....: Escoltar
Comprensi de lectura.: Llegir

Interacci oral.............: Conversar Producci oral.............: Parlar Producci escrita.........: Escriure
17
Els Nivells comuns de referncia els descriptors: escala global
Usuari bsic A1
Pot comprendre i utilitzar expressions quotidianes i familiars i frases molt senzilles encaminades a satisfer les primeres necessitats. Pot presentar-se i presentar una tercera persona i pot formular i respondre preguntes sobre detalls personals com ara on viu, la gent que coneix i les coses que t. Pot interactuar duna manera senzilla a condici que laltra persona parli a poc apoc i amb claredat i que estigui disposada a ajudar.
MECR |
Usuari experimentat C2
Pot comprendre sense esfor prcticament tot el que llegeix o escolta. Pot resumir informaci procedent de diferents fonts orals o escrites, reconstruir fets i arguments,i presentar-los duna manera coherent. Pot expressarse espontniament, amb fludesa i precisi, distingint matisos subtils de significat fins i tot en les situacions ms complexes.
MECR, Cap. 3
18
Els Nivells comuns de referncia els descriptors de les habilitats
Interacci oral: Conversar

A1
Puc participar en una conversaci de forma senzilla sempre que l'altra persona estiga disposada a repetir el que ha dit o a dir-ho amb altres paraules i a una velocitat ms lenta i m'ajude a formular el que intente dir. Plantege i conteste preguntes senzilles sobre temes de necessitat immediata o assumptes molt habituals.
A2
Puc comunicar-me en tasques senzilles i habituals que requerixen un intercanvi simple i directe d'informaci sobre activitats i assumptes quotidians. Sc capa de realitzar intercanvis socials molt breus, encara que, generalment, no puc comprendre prou com per a mantindre la conversaci per mi mateix.
B1
S reeixir-me'n en quasi totes les situacions que se'm presenten quan viatge on es parla eixa llengua. Puc participar espontniament en una conversaci que tracte temes quotidians d'inters personal o que siguen pertinents per a la vida diria (per exemple, famlia, aficions, treball, viatges i esdeveniments actuals).
B2
Puc participar en una conversaci amb certa fludesa i espontanetat, la qual cosa possibilita la comunicaci normal amb parlants nadius. Puc prendre part activa en debats desenrotllats en situacions quotidianes explicant i defenent els meus punts de vista.
C1
Mexprese amb fludesa i espontanetat sense haver de buscar de forma molt evident les expressions adequades. Utilitze el llenguatge amb flexibilitat i eficcia per a fins socials i professionals. Formule idees i opinions amb precisi i relacione les meues intervencions hbilment amb les d'altres parlants.
C2
Prenc part sense esfor en qualsevol conversaci o debat i conec b modismes, frases fetes i expressions colloquials. Me expresse amb fludesa i transmet matisos subtils de sentit amb precisi. Si tinc un problema, sortege la dificultat amb tanta discreci que els altres a penes s'adonen.
MECR |
MECR, Cap. 3
19
Els Nivells comuns de referncia les escales illustratives
Les activitats comunicatives Presenten descriptors de capacitats de lusuari de la llengua pel que fa a la recepci, la interacci i la producci.
Pot ser que no hi haja descriptors per a totes les subcategories de cada nivell, ja que algunes activitats no es poden portar a terme fins que no sha assolit un determinat nivell de competncia, i altres poden deixar de ser un objectiu en els nivells ms alts.
MECR, Cap. 3
MECR |
20
Les estratgies Presenten descriptors de capacitats de lusuari de la llengua en relaci amb algunes de les estratgies utilitzades en la realitzaci dactivitats comunicatives.
Actuen com una frontissa que unix els recursos dels aprenents (competncies) i el que cada aprenent pot fer amb aquests recursos (activitats comunicatives).
MECR, Cap. 3
MECR |
21
Les competncies lingstiques comunicatives Presenten descriptors esglaonats per a diferents aspectes de la competncia lingstica, de la competncia pragmtica i de la competncia sociolingstica.
Alguns aspectes de la competncia sn difcils de definir a tots els nivells i shan fet les distincions en els casos en qu sha demostrat
que sn significatives.
MECR, Cap. 3
MECR |
22
Els Nivells comuns de referncia les escales illustratives: activitats i estratgies de producci
Activitats de producci oral Expressi oral en general Monleg sostingut: descripci dexperincies Monleg sostingut: argumentaci Activitats de producci escrita Declaracions pbliques Producci escrita en general Parlar en pblic Escriptura creativa Altres... Informes i redaccions Prendre apunts (conferncies, seminaris, etc.) Estratgies de producci Tractament de textos Planificaci Altres... Compensaci Control i correcci
MECR, Cap. 4
MECR |
23
Els Nivells comuns de referncia les escales illustratives: activitats i estratgies de recepci
Activitats de recepci oral Comprensi auditiva. Comprendre converses entre parlants nadius. Comprensi de conferncies i presentacions com a membre duna audincia. Comprensi auditiva danuncis i instruccions. Comprensi audiovisual de retransmissions i material enregistrat. Altres...
Activitats de recepci visual Comprensi de lectura en general. Llegir correspondncia. Llegir per a orientar-se. Llegir per a la recerca dinformaci. Llegir instruccions. Altres... Activitats de recepci audiovisual Mirar televisi i pellcules. Altres...
MECR, Cap. 4
Estratgies de recepci Reconixer els indicis i inferir (oral i escrit). MECR |
24
Els Nivells comuns de referncia les escales illustratives: activitats i estratgies dinteracci
Interacci oral Interacci oral en general. Comprendre un interlocutor nadiu. Conversaci. Discussi informal (amb amics). Discussi formal i reunions de treball. Collaborar per a aconseguir un objectiu. Transaccions per a obtenir bns i servicis. Intercanviar informaci. Entrevistar i ser entrevistat. Altres...
Interacci escrita Interacci escrita en general. Correspondncia. Notes missatges i formularis. Altres... Estratgies dinteracci Prendre la paraula Cooperar Demanar aclariments
MECR, Cap. 4
MECR |
25
Els Nivells comuns de referncia les escales illustratives: competncia lingstica comunicativa
Competncies lingstiques Repertori lingstic general Gamma de vocabulari Domini de vocabulari Correcci gramatical Domini del sistema fonolgic Domini de lortografia
Competncia sociolingstica Adequaci sociolingstica
Competncies pragmtiques
Competncia discursiva Flexibilitat Torns de paraula Desenvolupament temtic Coherncia Competncia funcional Fludesa funcional Precisi proposicional
MECR, Cap. 5
MECR |
26
Els Nivells comuns de referncia els descriptors i laprenentatge de la llengua
Els descriptors es poden utilitzar per a revisar el progrs i formular objectius personals daprenentatge. Les escales illustratives poden servir per a formular objectius daprenentatge o daula
formular criteris davaluaci

relacionar o aplicar al llibre de text etc.
27
El MECR i laprenentatge i lensenyament de la llengua
les opcions metodolgiques
EL MECR no prescriu una metodologia concreta, sin que proposa la reflexi al voltant daspectes com:
lenfocament el rol dels docents, dels aprenents i dels recursos didctics multimdia la funci dels textos; ls de les tasques les estratgies comunicatives les competncies generals i les competncies lingstiques comunicatives (lingstiques, sociolingstiques i
pragmtiques)
Aix no obstant...
28
objectiu de laprenentatge
comunicaci enfocament comunicatiu

29
sistema educatiu amb 3 o 4 llenges
tractament integrat de les llenges al centre
8/9 hores de llengua rees de contingut

MECR |
vehiculaci de continguts en la classe de llengua (tractament integrat de llenges i continguts)

30
sistema educatiu amb 3 o 4 llenges
tractament integrat de les llenges al centre
8/9 hores de llengua rees de contingut

MECR |
vehiculaci de continguts en la classe de llengua (tractament integrat de llenges i continguts)

31
estratgies autoaprenentatge
establir plans daprenentatge

autoavaluaci
autoregulaci
MECR |
32
El Portfolio Europeu de les Llenges (PEL)
4. El Portfolio Europeu de les Llenges (PEL) 4.1. Definici 4.2. Objectiu i utilitats 4.3. Components: Biografia, Dossier i Passaport 4.4. Funcions 4.5. El PEL i lEuropass 4.6. Versi espanyola del PEL. 4.7. Integraci en les classes de llengua 4.8. El PEL i leducaci plurilinge 4.9. Experimentaci del PEL a la Comunitat Valenciana
33
El Portfolio Europeu de les Llenges (PEL) Definici El PEL s : document personal per a enregistrar, arxivar, autoavaluar..., produccions, competncies o habilitats lingstiques
MECR |
34
El Portfolio Europeu de les Llenges (PEL) Objectiu i utilitats
Participa dels objectius del Consell dEuropa : Preservar la diversitat lingstica. Promoure la tolerncia lingstica i cultural. Fomentar el plurilingisme. Assegurar leducaci democrtica de la ciutadania.
MECR |
35
El Portfolio Europeu de les Llenges (PEL) Objectiu i utilitats Servix per a: anotar avanos en laprenentatge de llenges, marcar-se noves fites, reflexionar sobre les experincies personals de contacte amb altres llenges i cultures, valorar els progressos en els seus aprenentatges, augmentar lautoestima, potenciar el desenvolupament destratgies daprenentatge, ...
MECR |
36
El Portfolio Europeu de les Llenges (PEL) Components
Passaport de llenges.
Resum de les competncies adquirides en les diferents llenges, registre de qualificacions formals, inclou informaci sobre competncies parcials i especfiques, permet lautoavaluaci...
Biografia lingstica.
Inclou la informaci sobre les experincies lingstiques i culturals obtingudes dins i fora del context educatiu formal. Facilita lavaluaci dels seu procs daprenentatge...
Dossier.
Permet seleccionar materials per a illustrar les experincies i progressos enregistrats en la Biografia o el Passaport.
37
El Portfolio Europeu de les Llenges (PEL) Funcions

Pedaggica : Ajuda a la reflexi i lautoavaluaci, potencia lassumpci de responsabilitat del propi aprenentatge, desenvolupa lautonomia personal, promou leducaci per a tota la vida.... Revulsiu per a la coordinaci del professorat de llenges
MECR |
38
Informativa o de registre: El PEL illustra les capacitats lingstiques de qui el possex No substitux certificacions i diplomes Completa les certificacions Facilita la mobilitat individual Unifica les qualificacions regionals i les internacionalitza...
39
Per a laprenent: Adquirir actituds i valors positius respecte laprenentatge de llenges i la diversitat lingstica i cultural Afavorir una visi integradora del plurilingisme Desenvolupar la responsabilitat i lautonomia
MECR |
40
Per al docent: Afavorir una visi integrada de lensenyament de llenges Potenciar lenfocament comunicatiu Incrementar la coordinaci entre docents Fomentar experincies daplicaci del PEL
MECR |
41
El Portfolio Europeu de les Llenges (PEL) El PEL i lEuropass
Components
de lEuropass: Dades civils del propietari Currculum Vitae Europass Passaport de Llenges Mobilpass: document de mobilitat Suplement Europass al Ttol/Certificat FP Suplement Europass al Ttol Superior
MECR |
42
El Portfolio Europeu de les Llenges (PEL) Versi espanyola del PEL

Educaci Infantil i 1r cicle de Primria (3-8 anys)
MECR |
43
Educaci Primria (8-12 anys)
MECR |
44
Educaci Secundria (12-18 anys)
MECR |
45
Adults (16-...)
MECR |
46
Es caracteritzen per:
Incloure totes les llenges (cooficials, curriculars, aportades per lalumnat immigrant...) Posar ms mfasi en la funci pedaggica que en la informativa Facilitar la connexi del PEL amb projectes ja existents en les diverses Comunitats autnomes
MECR |
47
El Portfolio Europeu de les Llenges (PEL) Integraci en les classes de llengua
El PEL permet:
suport als programes densenyament de llenges la utilitzaci del llibre de text linici dun procs de dileg i negociaci la comparaci dels objectius comunicatius proposats amb els del MCER
MECR |
48
tamb contribux a:
el foment del treball en grup la creaci duna base dactivitats didctiques la iniciaci a lautoavaluaci i a la responsabilitzaci de laprenentatge (aprendre a aprendre) etc.
MECR |
49

Motivaci, reflexi i aprendre a aprendre
El treball del PEL contribux a: la reflexi a la presa de conscincia de com es produx laprenentatge ja que permet: fer reflexionar sobre com es veu lusuari com a aprenent de llenges. estimular la reflexi sobre estratgies de comprensi lectora.
50

Motivaci, reflexi i aprendre a aprendre
i tamb: que lalumnat especifique els propis objectius didctics lelecci de les activitats a realitzar la recollida de materials que illustren els seus progressos debatre sobre la dificultat de les tasques daprenentatge avaluar el propi treball etc.
51

Autoavaluaci a laula
Lautoavaluaci atn: El procs daprenentatge en ell mateix El domini comunicatiu en relaci als descriptors El domini lingstic
MECR |
52

Autoavaluaci a laula
Es pot introduir paulatinament: avaluant-se per parelles amb els criteris del professorat negociant els criteris per a la realitzaci satisfactria duna tasca permetent lavaluaci per part de lalumnat sense tenir en compte els criteris del professorat amb lautoavaluaci per part de lalumnat amb comentaris afegits per part del professorat etc.
53
El Portfolio Europeu de les Llenges (PEL) El PEL i leducaci plurilinge
La utilitzaci del PEL ha denllaar en els plantejaments dels Programes dEducaci Plurilinge
El PEL implica tot el centre, com leducaci plurilinge, perqu saborde de manera conjunta i coordinada lensenyament/aprenentatge de les llenges del currculum Les metodologies comunicatives que es proposen contribuxen a millorar ladquisici/aprenentatge de les llenges, especialment de la llengua minoritzada El PEL no ho s tot en leducaci plurilinge
54

Experimentaci del PEL a la Comunitat Valenciana
Cursos 03-04 i 04-05 Centres dEducaci Infantil i Primria dEducaci Secundria Escoles Oficials dIdiomes En collaboraci amb el MEC i altres comunitats autnomes Dissenyada per una comissi dexperts Amb formaci per al professorat participant, suport i seguiment
55

Experimentaci del PEL a la Comunitat Valenciana Objectius de lexperimentaci(1)
- Donar a conixer el Marc Europeu Com de Referncia.

- Comprovar si l'aplicaci del PEL fomenta, en l'alumnat i en el professorat, lensenyament/aprenentatge de les llenges i el respecte per la diversitat lingstica i cultural. - Valorar la guia didctica proposada per a laplicaci del PEL - Determinar el temps necessari per a laplicaci del PEL moments idonis persones que l'han d'aplicar
56
El Portfolio Europeu de les Llenges (PEL) Experimentaci del PEL a la Comunitat Valenciana Objectius de lexperimentaci(2)
Comprovar lefectivitat de l'aplicaci del PEL en totes les llenges presents en el currculum escolar i les que aporta lalumnat immigrant Comprovar fins a quin punt l'aplicaci del PEL promou el consens i la coordinaci del professorat del centre, especialment del professorat de llenges
MECR |
57
El Portfolio Europeu de les Llenges (PEL) Experimentaci del PEL a la Comunitat Valenciana Objectius de lexperimentaci(3)
Determinar els aspectes de laplicaci del PEL que puguen millorar la dinmica de la classe enfocament comunicatiu integraci de llenges integraci de llengua i continguts estratgies daprenentatge autoavaluaci
MECR |
58
El Portfolio Europeu de les Llenges (PEL) Experimentaci del PEL a la Comunitat Valenciana Guia didctica PEL CV
Sha dissenyat una guia didctica per a cadascun dels PEL Format com per a totes les guies: 1. Qu s el Portfolio? 2. Descriptors 3. Decisions relatives a laplicaci 4. Activitats daplicaci del PEL a laula
MECR |
59
El Portfolio Europeu de les Llenges (PEL) Experimentaci del PEL a la Comunitat Valenciana Valoraci
Professorat: - dificultat de relacionar els descriptors del MECR amb la programaci daula - necessitat daprofundiment en el treball de la guia didctica i les activitats - des dels centres sha pensat ms en laplicaci que en lexperimentaci - el PEL sha considerat com un treball afegit, no sha integrat en la dinmica de laula
MECR |
60
Professorat (i 2):
- aconseguix implicar els alumnes en el procs daprenentatge. - ajuda a avaluar les competncies parcials de lalumnat i a definir amb claredat els objectius daprenentatge. - contribux a sensibilitzar lalumnat sobre la pluralitat lingstica.
MECR |
61
Alumnat: la utilitzaci del PEL : - fomenta: experincies interculturals i el treball de lautoavaluaci. - refora la necessitat daprendre ms de dos llenges, el respecte per la diversitat lingstica . - afavorix laprofitament de la riquesa lingstica de les famlies. - s considerat per lalumnat com una eina motivadora.
62
A ms, la utilitzaci del PEL afavorix: la coordinaci del professorat lenfocament comunicatiu el tractament integrat de llenges la integraci de l lengua i continguts aprendre a aprendre autoavaluaci
63
El Portfolio Europeu de les Llenges (PEL) Condicions per a lxit

Centre:Respondre a un projecte de centre a) El professorat del centre ha dunificar criteris en relaci a: - Consideraci de la llengua objecte daprenentatge - Tractament unificat del metallenguatge - Enfocament didctic b) Tractament diferent de les llenges atenen la presncia a lentorn c) Organitzaci lingstico-curricular del centre
64
El Portfolio Europeu de les Llenges (PEL) Condicions per a lxit

Aula: Les llenges saprenen amb ls. Desenvolupament de totes les destreses. Focalitzaci en la forma. Lavaluaci del PEL. Didctica integrada de llenges.
MECR |
65
El Portfolio Europeu de les Llenges (PEL) El PEL a lEstat espanyol - Ministerio de Educacin y Ciencia: www.mec.es/programas-europeos/jsp/plantilla.jsp?id=343 - Andaluca: www.juntadeandalucia.es/averroes/plurilinguismo - Asturias: www.educastur.princast.es - Cantabria: www.ciefp-laredo.org www.ciefp-santander.org www.ciefp-torrelavega.org - Catalunya: www.xtec.cat/crle/02/portfolio/index.html - Comunitat Valenciana: www.cult.gva.es/sedev - Navarra: www.pnte.cfnavarra.es/eibz/portfolio
66
Moltes grcies
www.cult.gva.es/sedev
67
Marc Europeu Com de Referncia per a les Llenges El Portfolio Europeu de les Llenges (PEL)
Si voleu saber-ne ms
- AADD (2006): Els portafolis, monografia dArticles de didctica de la Llengua i de la Literatura, nm. 39 (abrilmaig-juny 2006), ed. Gra, pgs. 5-75. - Christ I., Debyser F., Dobson A., Shrer R., Schneider G., / North B. et al. and Trim J. (1997): European Language Portfolio-Proposals for Development. Strasbourg: Council of Europe. (Documet CC-LANG(97)1) -Consejo de Europa (2002): Marco comn europeo para las lenguas: aprendizaje, enseanza, evaluacin. Madrid. Anaya, Instituto Cervantes, Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte. <http://cvc.cervantes.es/obref/marco/> - Consell dEuropa (2003): Marc europeu com de
referncia per a les llenges: aprendre, ensenyar, avaluar.
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura : Govern d'Andorra. Ministeri d'Educaci, Joventut i Esports : Govern de les Illes Balears. Conselleria d'Educaci i Cultura 68
<http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/marc/index.htm>
- Council of Europe (2000): European Language Portfolio (ELP): Principles and Guidelines. Strasbourg: Council of Europe. - Garca Santa-Cecilia, lvaro (2002) "Bases comunes para una Europa plurilinge. Marco comn europeo de referencia para las lenguas: aprendizaje, enseanza, evaluacin", pgs. 13-34. El Espaol en el Mundo. Anuario del Instituto Cervantes, 2002. Madrid: Plaza y Jans y Crculo de Lectores. - Little, D. (2003) The European Language Portfolio in use: nine examples. Strasbourg: Council of Europe, Language Policy Division. - Little, D. Perclov, R. (2001): European Language Portfolio: Guide for Teachers and Teacher Trainers. Strasbourg: Council of Europe. Trad. cast.: El Portfolio europeo de las lenguas: gus para profesores y formadores de profesores.
<http://wwwn.mec.es/programas-europeos/docs/guiaprof.pdf> 69
en un model deducaci plurilinge per al sistema educatiu valenci, Valncia, Conselleria de cultura, Educacio i
Esport. - Sol, D. (2006): El Marc europeu com de referncia per
- Pascual Granell, V. (2006): El tractament de les llenges
a les llenges: aprendre, ensenyar, avaluar i les seves implicacions per a la docncia, [Sessi de formaci
assessories, Valncia 27-11-06] - Schneider, G., Lenz, P. (2001). European Language Portfolio: Guide for Developers. Strasbourg: Council of Europe. <http://eelp.gap.it/about.asp> - Verda, E. (2002) "Comentarios al Marco comn europeo de referencia para las lenguas". En Mosaico, p. 4-7. Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte Consejera de Educacin en Blgica, Pases Bajos y Luxemburgo. 70
Pgines Web dinters Consell d'Europa (CoE) - Pgina principal: http://www.coe.int - Pgina de la Divisi de Poltica Lingstica: http://culture.coe.int/lang - Pgina dinformaci sobre el Portfolio Europeu de les Llenges: http://culture2.coe.int/portfolio - Centre de Llenges Modernes de Graz: http://www.ecml.at/ Marc Europeu Com de Referncia per a les llenges: - Vore pgina principal del CoE o accedir a la pgina sobre el PEL i fer click en "documentation". - Versin en castellano: http://cvc.cervantes.es/obref/marco/indice.htm - Versi en catal: http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/marc/index.htm Portfolio Europeu de les Llenges: Hi ha un enlla als documents a la pgina del SEDEV: http://www.cult.gva.es/sedev/europa/portfolio_index.html Europass: - Pgina del MEC: http://www.mec.es/europass/index.html
71
Enfocament comunicatiu
Competncia lingstica
(coneixement de la llengua)
Competncia comunicativa
(s de la llengua)
MECR |
72
Actitud metodolgica que t com a objectiu general que l'alumne/a no sols domine una llengua en termes d'estructura i vocabulari (competncia lingstica), sin que, fonamentalment, obtinga una competncia comunicativa, s a dir, que aprenga quan, com, per qu i per a qu s'empren les formes lingstiques.
MECR |
73
OBJECTIU PRINCIPAL:
que lalumne/a puga comunicar-se millor amb la llengua.
Alumne/a = Centre del procs dE/A

Redefinici del paper del professor/a
Desenvolupament de la competncia comunicativa
MECR |
74
Competncia comunicativa
(Hymes)
Competncia lingstica
Competncia pragmtica
Competncia sociolingstica
Activitats comunicatives
75
Exemple: Caracterstiques de les activitats orals comunicatives Provocar un desig de comunicar-se, creant situacions que s'assemblen a la vida, experincia i interessos de l'alumne. Tota tasca ha de tindre una finalitat comunicativa Destacar el contingut sobre la forma El paper del professor no ha de ser el fil conductor de l'activitat en l'aula Agrupament flexible de lalumnat Atendre la diversitat de nivells graduant les tasques d'una mateixa activitat.
76
Caracterstiques pedaggiques
Desplaament del centre d'inters en l'aula cap a:
la tasca i la seua execuci l'alumne/a
Atenci a la diversitat Major consideraci dels interessos de lalumnat augmentant la seua motivaci Autonomia de laprenentatge
77
Caracterstiques pedaggiques
Redefinici del paper del professor/a
Exercicis que recreen situacions reals o versemblants de comunicaci i desenvolupen les 5 habilitats lingstiques Materials lingstics autntics i variats
Avaluaci com part integrant del procs de E/ A
MECR |
78
CARACTERSTIQUES DE LES ACTIVITATS COMUNICATIVES

CARACTERSTIQUES
Hi ha desig comunicatiu Hi ha propsit comunicatiu Centrades en la forma Centrades en el contingut S'estudia un aspecte de la llengua S'estudien diversos aspectes de la llengua Interv el/la professor/a S'utilitzen materials reals
Font: Elaboraci CIDE a partir de Harmer, J. (1991): The practice of English language teaching. London, Longman
ACTIVITATS NO COMUNICATIVES
ACTIVITATS COMUNICATIVES
MECR |
79
CARACTERSTIQUES DE LES ACTIVITATS COMUNICATIVES

CARACTERSTIQUES
Hi ha desig comunicatiu Hi ha propsit comunicatiu Centrades en la forma Centrades en el contingut S'estudia un aspecte de la llengua S'estudien diversos aspectes de la llengua Interv el/la professor/a S'utilitzen materials reals
ACTIVITATS NO COMUNICATIVES
ACTIVITATS COMUNICATIVES
X X X X X X X X
Font: Elaboraci CIDE a partir de Harmer, J. (1991): The practice of English language teaching. London, Longman
MECR |
80
Tractament integrat de llenges Educaci plurilinge i pluricultural Aquella que es proposa, independentment de la procedncia lingstica, cultural i socioeconmica de lalumnat, - el domini de les dues llenges cooficials, i duna o dues destrangeres, - lexperincia integradora de diverses cultures, i - un rendiment elevat en les diferents rees del currculum adquirit mitjanant ls vehicular de ms de dues llenges
MECR |
81
Tractament integrat de les llenges Educaci plurilinge i pluricultural
Fonaments
1. Tractament de les llenges basat en les capacitats de la persona plurilinge.
MECR |
82
Domina diferents varietats dialectes i registres, de dues o ms llenges adquirides a partir de la seua experincia lingstica
s capa dutilitzar aquestes varietats de manera funcional en les seues activitats comunicatives segons la situaci, linterlocutor i el tema de la interacci
Interlingstiques (interpretar, Traduir), intralingstiques(escoltar, parlar, llegir, escriure, conversar) i Polilingstiques (processar informaci procedent de diferents llenges I reelaborar-la en una daquestes.
3 s capa dutilitzar destreses
s capa dutilitzar estratgies de Comunicaci bilinge, com ara tria de La llengua segons linterlocutor, el Tema o la situaci, i canvi i barreja De codis, amb propsits Comunicatius.
La persona multilinge s un usuari lingstic especial
s capa daquirir i interpretar Coneixements, i de fer-los explcits, mitjanant qualsevol de les llenges que coneix.
6 Posseix estratgies daprenentatge

lingstic adquirides en la seua experincia amb ms duna llengua.
Sol presentar actituds favorables envers una nova llengua i una nova cultura, i una certa facilitat per a integrar-shi en major o menor grau.
Pot experimentar interferncies en El seu s lingstic, en qualsevol de les llenges que coneix.
MECR |
83
Fonaments
2. Organitzaci des del plurilingisme additiu
MECR |
84
La hiptesi del nivell llindar
Pis superior
Bilinges equilibrats
En aquest nivell els xiquets tenen una competncia adequada a la seua edat en les dues llenges i hi ha avantatges cognitius.
Pis mitj
Bilinges menys equilibrats
En aquest nivell els xiquets tenen una competncia adequada a la seua edat en una llengua, no en les dues. Improbables conseqncies cognitives, positives o negatives.
Pis de baix
Bilinges limitats
Primera llengua
En aquest nivell els xiquets tenen baixos nivells de competncia en totes dues llenges. Efectes cognitius probablement negatius.
Segona llengua
MECR |
85
Fonaments
3. Planificaci de la intervenci didctica des de la concepci plurilinge de la competncia.
MECR |
86
Tractament integrat de llenges Competncia Subjacent Comuna
MECR |
87
Tractament integrat de llenges
Una visi de la competncia lingstica
L1
Influncies sobre els codis
L2
Trets superficials Fonologia Morfologia Sintaxi Lxic
Habilitats i estratgies de lectura i escriptura
Trets superficials Fonologia Morfologia Sintaxi Lxic
Coneixements sobre textos Habilitats cognitivolingstiques Descriure, definir, resumir, explicar, justificar, argumentar, demostrar Narratiu, descriptiu, explicatiu, instructiu, argumentatiu, literari Coneixements metalingstiques Conscincia metalingstica . Metallenguatg e i models gramaticals i textuals. Coneixements sobre el codi grfic. Coneixements sobre el registre.
Coneixements sobre la situaci social de les llenges, i sobre les exigncies de les situacions de comunicaci
Coneixements sobre el mn
Coneixements adquirits mitjanant lexperincia. Coneixements cientfics.
Competncia subjacent comuna
MECR |
88
Fonaments
4. Incorporaci estratgica duna llengua estrangera
MECR |
89
Objectius
Rendiments elevats en les llenges del currculum. Rendiments elevats en les rees no lingstiques.
MECR |
90
Necessitat de plantejaments especfics pel que fa a lensenyament i s vehicular de les llenges.
MECR |
91
Tractament integrat de les llenges Plantejament global

Fonaments de leducaci multilinge
Organitzaci de leducaci multilinge Ensenyament de les llenges: Tractament integrat de les llenges mitjanant: Unificaci de criteris. Diversificaci de tractaments. Organitzaci.
Al Sistema educatiu
Els programes El currculum
s vehicular de les llenges: Tractament integrat de de llenges i continguts mitjanant: Unificaci de criteris. Diversificaci de tractaments. Organitzaci.
Al centre educatiu El projecte Educatiu El Projecte curricular Al cicle i a laula La programaci de cicle La gesti de la classe.
MECR |
92
rea de llenges (L1, L2 i L3)
Continguts de les llenges relacionats amb les rees no lingstiques
rees no lingstiques
Tractament integrat de les llenges
Tractament integrat de llengua i continguts
Tractament integrat de les diferents rees no lingstiques
MECR |
93
Tractament integrat
Unificaci de criteris Consideraci de la llengua com a objecte daprenentatge Concepci de ladquisici-aprenentatge i ensenyament de les llenges Tractament unificat del metallenguatge Enfocaments metodolgics
MECR |
94
Tractament integrat de les llenges Progressi en el tractament integrat Educaci Infantil
s separat
s alternat s conjunt
Educaci Secundria
95
Tractament integrat de les llenges La integraci com a procs -Pot haver-hi diversos graus dintegraci. No s qesti de s o no -s el punt darribada i no de partida. Ha de ser un procs dinnovaci -Cada centre s nic i ha davanar al seu ritme en laprofundiment de la integraci de llenges
96
Tractament integrat de les llenges Graus dintegraci
Integraci de perspectives. TIL en mbits curriculars limitats. TIL longitudinal TIL complet
MECR |
Unitats que integren llenges Propostes de treball
completes
Disseny curricular de llengua Disseny curricular complet
97
Integraci de llengua i continguts - s vehicular Definici
s un instrument bsic de leducaci multilinge

consistix en
Tractament conjunt de les llenges del currculum, tant en lensenyamentaprenentatge com a rees, com en ls vehicular, amb la finalitat devitar repeticions innecessries, promoure la interferncia de competncies i reduir les interferncies.
98
Integraci de llengua i continguts - s vehicular Suport teric
Hiptesis i teories de leducaci multilinge Teoria del triple magatzem Model de competncia del doble iceberg Competncia social i acadmica Bilingisme additiu Etc.
MECR |
99
Integraci de llengua i continguts - s vehicular Unificaci de criteris
Pertinena o no de tractar determinats continguts de l'rea de llengua en les rees no lingstiques. Concreci dels continguts: - Habilitats cognitivo-lingstiques - Gneres textuals - Llenguatge - Habilitats de processament de la informaci - Tcniques de treball i estudi
100
Integraci de llengua i continguts - s vehicular Diferenciaci i organitzaci del tractament
Diferenciaci de Tractaments
Organitzaci del tractament
Instrucci en la llengua a travs de les rees de contingut (L1) Instrucci en la llengua basada en continguts (L2) Instrucci en la llengua relacionada amb els continguts de les rees (L3)
MECR |
Distribuci dels continguts de les rees no lingstiques entre les diferents llenges. Separaci de llenges per continguts
101
Integraci de llengua i continguts - s vehicular Diferenciaci i organitzaci del tractament

L1
s vehicular estricte
L1
Instrucci en la llengua a travs de las rees de contingut
Sensenyen determinats continguts de la L1 simultniament a ladquisici de continguts
L1/L2
Instrucci protegida duna rea de continguts
Es protegix la llengua amb qu sensenyen els continguts de las rees no lingstiques Valenci L1/L2
L2
Instrucci en la llengua basada en continguts
Sensenya la L2 simultniament a la adquisici de continguts
L3
Instrucci en la llengua relacionada amb els continguts
Sensenya la L3 mentre es reforcen continguts ja treballats en L1 o L2 Angls L3 (AICLE) CLIL
No es presta atenci a la llengua amb qu simpartixen continguts. Valenci L1 Castell L1
Valenci L1 Castell L1
Valenci L2 (Immersi, IT) Angls L3 (amb bona competncia)
(Language across the curriculum)
(Sheltered subject-matter instruction)
(Content-based language instruction)
(Content-related language instruction)
MECR |
102
Integraci de llengua i continguts - s vehicular Orientacions
Les exigncies lingstiques -que no cognitives- de la tasca no han dultrapassar les competncies lingstiques dels alumnes i les alumnes Cal explicitar perfectament les instruccions pel que fa als objectius, l'estructura i la realitzaci de la tasca i als criteris d'avaluaci amb el control necessari perqu tot l'alumnat entenga les exigncies de la tasca i participe apropiadament Cal prestar atenci especial al treball de llengua s molt important lambient de classe
103
Aprendre a aprendre
Estratgies daprenentatge
Engloba una amplia varietat dactivitats dissenyades per a desenvolupar la conscincia metacognitiva i les estratgies per aprendre
MECR |
104
Autoregulaci Definici
Fa referncia als processos daprenentatge Pretn que els alumnes focalitzen latenci en com estan aprenent i qu estan aprenent
Transferncia gradual del control i la conscincia de cada activitat a lalumnat
MECR |
105
Autoregulaci El paper del professorat

Cal guiar els aprenents perqu arriben a ser ms efectius i independents mitjaant el desenvolupament conscient de les seues estratgies daprenentatge i de la conscincia de com aprenen Podem crear situacions i dissenyar activitats que duguen els nostres alumnes a intentar incorporar estratgies noves al seu procs daprenentatge, tant dins com fora de laula
106
El professorat com a guia de lalumnat Diferents alumnes poden tindre diferents formes daprendre i diferents preferncies a lhora de realitzar activitats i usar materials per a aprendre Metodologia centrada en laprenent que afecta la docncia Conv comenar la unitat negociant amb lalumnat els objectius daprenentatge (descriptors a treballar)
encara que el professorat ja tinga previst cap a on conduir les respostes de lalumnat
Autoregulaci
Lalumne ha de conixer lobjectiu de cada activitat daprenentatge
MECR |
107
El professorat com a guia de lalumnat
Autoregulaci
La negociaci ajuda a conixer el nivell de competncia en cadascuna de les habilitats. Cal dissenyar activitats que permeten que lalumne avalue el seu aprenentatge.
seran ms o menys dirigides segons el nivell educatiu
Es pot plantejar fer un recull de les produccions personals

selecci de documents personals daprenentatge ser til per reflexionar sobre com aprn i qu ha aprs
108
Autoregulaci La comunitat daprenents
Laula com a context social que contribux a lautoregulaci La interacci com a eina per fomentar el procs autoregulador interacci amb els altres i interacci amb un mateix
interacci constructiva-formativa
MECR |
109

00-MECR I PEL

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

00-MECR I PEL

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Marc Europeu Com de Referncia per a les Llenges: aprendre, ensenyar, avaluar (MECR)

Marc Europeu Com de Referncia per a les Llenges

Marc Europeu Com de Referncia per a les Llenges

1. El Marc Europeu Com de Referncia per a les Llenges (MECR)

Descriptors i habilitats | Metodologia | PEL

Marc Europeu Com de Referncia per a les Llenges Definici

Descriptors i habilitats | Metodologia | PEL

Marc Europeu Com de Referncia per a les Llenges Definici

Descriptors i habilitats | Metodologia | PEL

Marc Europeu Com de Referncia per a les Llenges Definici

Descriptors i habilitats | Metodologia | PEL

Marc Europeu Com de Referncia per a les Llenges Estructura

Marc Europeu Com de Referncia per a les Llenges Estructura

Descriptors i habilitats | Metodologia | PEL

Marc Europeu Com de Referncia per a les Llenges Caracterstiques i objectius

Descriptors i habilitats | Metodologia | PEL

Marc Europeu Com de Referncia per a les Llenges Caracterstiques i objectius

Descriptors i habilitats | Metodologia | PEL

Marc Europeu Com de Referncia per a les Llenges Representaci en diagrama

Situacions, temes, propsits, tipus de text, condicions i limitacions

Competncies, coneixements declaratius, estratgies, tasques, etc.

Descriptors i habilitats | Metodologia | PEL

Els Nivells comuns de referncia

2. Els nivells de referncia:descriptors i habilitats

Descriptors i habilitats | Metodologia | PEL

Els Nivells comuns de referncia

Descriptors i habilitats | Metodologia | PEL

Els Nivells comuns de referncia

Els Nivells comuns de referncia Potencial lingstic

Representaci de lesfor necessari per canviar de nivell

Jhon de Jong (2004), apud Sol (2006)

Descriptors i habilitats | Metodologia | PEL

Els Nivells comuns de referncia

Descriptors i habilitats | Metodologia | PEL

Els Nivells comuns de referncia les habilitats lingstiques

Comprensi auditiva....: Escoltar

Comprensi de lectura.: Llegir

Els Nivells comuns de referncia els descriptors: escala global

Descriptors i habilitats | Metodologia | PEL

Els Nivells comuns de referncia els descriptors de les habilitats

Interacci oral: Conversar

Descriptors i habilitats | Metodologia | PEL

Els Nivells comuns de referncia les escales illustratives

Descriptors i habilitats | Metodologia | PEL

Els Nivells comuns de referncia les escales illustratives

Descriptors i habilitats | Metodologia | PEL

Els Nivells comuns de referncia les escales illustratives

Descriptors i habilitats | Metodologia | PEL

Descriptors i habilitats | Metodologia | PEL

Estratgies de recepci Reconixer els indicis i inferir (oral i escrit). MECR |

Descriptors i habilitats | Metodologia | PEL

Descriptors i habilitats | Metodologia | PEL

Competncia sociolingstica Adequaci sociolingstica

Descriptors i habilitats | Metodologia | PEL

Els Nivells comuns de referncia els descriptors i laprenentatge de la llengua

formular criteris davaluaci

El MECR i laprenentatge i lensenyament de la llengua

les opcions metodolgiques

El MECR i laprenentatge i lensenyament de la llengua

les opcions metodolgiques

comunicaci enfocament comunicatiu

El MECR i laprenentatge i lensenyament de la llengua

les opcions metodolgiques