Roca, M. Et Principal, J. (Ed) .Les Imitacions de Vaixella Fina Importada A La Hispania Citerior (Ss. I Ac - I DC)

LES IMITACIONS DE VAIXELLA FINA IMPORTADA A LA HISPANIA CITERIOR (segles i aC i dC)
LES IMITACIONS DE VAIXELLA FINA IMPORTADA A LA HISPANIA CITERIOR (segles i aC - i dC)
Merc Roca Roumens i Jordi Principal (ed.)
SRIE DOCUMENTA 6 Institut Catal dArqueologia Clssica Tarragona, 2007
DADES CIP
Aquesta obra s el resultat de les aportacions de la taula rodona Imitatio Vasaria. Les imitacions de vaixella fina a la Hispnia Citerior en poca tardorepublicana i altimperial: producci i comercialitzaci, que va tenir lloc a lICAC els dies 6 i 7 de novembre de 2003, fruit de la Xarxa Temtica sobre la vaixella fina dimportaci i les imitacions a la Hispania Citerior en poca tardorepublicana i altimperial: producci i comercialitzaci.
de ledici: Institut Catal dArqueologia Clssica (ICAC). dels textos: M Carmen Berrocal Caparrs, Josep Burch, Moiss Daz Garca, Joaquim Garcia Rossell, A. Gilabert Mas, Josep Guitart i Duran, Maria del Carme Jimnez Fernndez, Jordi Lpez Vilar, Marisol Madrid Fernndez, Albert Martn Menndez, Imma Mesas Torronteras, Jos Antonio Mnguez Morales, J. Molt Poveda, Marta Morn lvarez, Josep Maria Nolla, M. Olcina Domnech, Pedro Otia Hermoso, Michel Passelac, Xavier Pay Merc, Joaquim Pera Isern, Jos Prez Ballester, Jordi Principal, Carlos Senz Preciado, Jordi Sagrera, F. Sala Sells, Corinne Sanchez, Joan Sanmart i M. Dolors Zamora Moreno. dels dibuixos: lex Ros Mateos i Unitat de Documentaci Grfica de lICAC. de la imatge de la coberta: M. Kumurdjian. Coordinaci: Publicacions de lICAC Assessorament lingstic: Roser Calvet Riera Correcci: Mireia Companys (catal), Servei lingstic URV (castell) i Mariam Chab (francs) Traducci a langls: Paul Turner Disseny de la coberta: Didric Fotocomposici: Vctor Igual, S.L. Impressi: Grafos, S.A. Dipsit legal: T-404-2007 ISBN: 978-84-934698-5-6
Sn rigorosament prohibides, sense lautoritzaci escrita dels titulars del copyright, la reproducci total o parcial daquesta obra per qualsevol procediment i suport, incloent-hi la reprografia i el tractament informtic, la distribuci dexemplars mitjanant lloguer o prstec comercial, la inclusi total o parcial en bases de dades i la consulta a travs de xarxa telemtica o dInternet. Les infraccions daquests drets estan sotmeses a les sancions establertes per les lleis.
Prleg
Josep Guitart i Duran Investigador de lICAC
vi
SUMARI
Introducci. Merc Roca i Jordi Principal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 5 17 47 69 85 89 99 119 133 151 173 187 235 259
I. Les cramiques dimitations au 1er sicle av. n. . en Languedoc: lexemple des sites de consommation. Corinne Sanchez . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . II. Imitations et fabrications de cramiques fines de type italique en Languedoc occidental et Roussillon pendant la priode tardo-rpublicaine et au dbut de lEmpire. Michel Passelac . . . . . . . III. Les cermiques emporitanes tardanes. Una producci terrissaire dabast regional a cavall del canvi dera. Estat de la qesti. Josep Maria Nolla, Jordi Sagrera i Josep Burch . . . . . . . . . . . IV. Les cermiques grises dpoca tardorepublicana i augustal que imiten la vaixella dimportaci: la costa laietana. Joaquim Garcia Rosell, Albert Martn Menndez i M. Dolors Zamora Moreno . . . . V. Produccions dimitaci de verns negre: Baetulo. Maria del Carme Jimnez Fernndez . . . . .
VI. Identificaci arqueolgica i arqueomtrica de la Producci A de la badia de Npols dins les sigillades indeterminades de Baetulo. Marisol Madrid Fernndez . . . . . . . . . . . . . . VII. Importaciones e imitaciones de vajilla de barniz negro en Tarragona en los siglos II-I a.C. Moiss Daz Garca i Pedro Otia Hermoso . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . VIII. Notes sobre la presncia dalgunes produccions locals i importades de verns roig en la Trraco juliocludia. Jordi Lpez Vilar, Imma Mesas Torronteras i Pedro Otia Hermoso . . . . . . . . . IX. Las imitaciones de vajilla de mesa de los siglos I a.C. y I d.C. del sector BC de Lucentum. F. Sala Sells, J. Molt Poveda, M. Olcina Domnech i A. Gilabert Mas . . . . . . . . . . . . . X. Campaniense C, cermicas grises y engobadas de imitacin en Cartagena, Mazarrn i Eivissa. Jos Prez Ballester i M Carmen Berrocal Caparrs . . . . . . . . . . . . . . . . . . XI. La cermica dimitaci en el segle i aC a la ciutat romana de Iesso (Guissona). Estudi preliminar. Joaquim Pera Isern i Josep Guitart i Duran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XII. La vaixella de taula engalbada de la ciutat romana dIlerda i el fenomen de les imitacions durant el perode tardorepublic i altimperial. Marta Morn lvarez i Xavier Pay Merc . . . . . . . . XIII. Imitaciones de cermicas de barniz negro campanienses y de terra sigillata en producciones autctonas del valle medio del Ebro. Jos Antonio Mnguez Morales i Carlos Senz Preciado . . . . . . XIV. Les imitacions en pasta grisa de vaixella fina de verns negre a Pollentia en poca tardorepublicana. Jordi Principal i Joan Sanmart . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
INTRODUCCI
Universitat de Barcelona
Merc Roca Roumens Jordi Principal
Institut Catal dArqueologia Clssica
La publicaci, el 1952, de la Classificazione Preliminare per part de N. Lambolgia va significar el punt de partena duna nova manera de tractar el material cermic, i ms concretament la vaixella fina de taula. De fet, la valoraci dels contextos estratigrfics dAlbintimilium va fer veure les possibilitats que aportava aquesta categoria cermica com a instrument de dataci. Igualment, la consideraci de les rees nuclears de producci, aix com llurs mbits de distribuci, permetien el plantejament de problemes en termes dhistria econmica i social que transcendien els lmits estrictes de la recerca ceramolgica. Aquests plantejaments endegats per Lamboglia han constitut la base de tota una lnia dinvestigaci en progressi que ha anat avanant a mesura que les necessitats de la recerca indicaven o apuntaven nous camins i possibilitats en el marc dun procs lgic de maduraci. Des daquesta perspectiva, la ceramologia, sense deixar de ser instrumental, aporta la possibilitat dintroduir una reflexi histrica sobre aspectes de lantiguitat que lestricte treball arqueolgic no permet plantejar. No obstant aix, per assolir el grau de coneixement necessari que una reflexi daquest tipus exigeix, cal una dinmica i una disciplina en la recerca de treball constant i sistemtic amb els materials que, al cap i a la fi, s la que permet passar de la dada estricta a la font histrica i a la seva interpretaci final. s aquest tipus de treball, que, de fet, serigeix com la base dels estudis ceramolgics, el que ha perms, i ha de continuar permetent, la identificaci de noves classes cermiques com la que ara ens ocupa. Amb tot, cal tenir present que en els darrers anys aquest treball fonamental ha tendit a obviar-se, i en certs casos a sser menystingut, a favor daltres enfocaments daparena ms suposadament actual o de caire ms cientfic, per mancats del ms mnim rigor metodolgic de base. La tendncia a minimitzar i trivialitzar els estudis ceramolgics a partir de la creena dun fals exhauriment de les seves possibilitats com a indicadors vlids, no deixa de ser una posici simplista, resultat del desconeixement del seu potencial dinformaci des del punt de vista histric i dels criteris metodolgics adients, no sempre de resultat immediat i espectacular, per recuperar-lo, tractar-lo i gestionar-lo. Tanmateix, aquesta diversitat de possibles aproximacions a lestudi i la interpretaci del material cermic posa de manifest la importncia i alhora la necessitat duna profunda interconnexi entre investigadors i equips de recerca implicats en els estudis sobre cermica per tal de donar resposta als cada vegada ms complexos reptes de la nostra disciplina. Aix doncs, simposa la creaci de vincles de col.laboraci adients a fi doptimitzar esforos, de promoure lintercanvi dexperincies i dinformaci, i dafavorir la interacci entre els diferents plantejaments i enfocaments, per tal de canalitzar la recerca cap a visions i lnies dactuaci ms dinmiques, unitries i coherents. La taula rodona Imitatio Vasaria vol respondre a aquests plantejaments com a plataforma i frum de trobada i debat, en aquest cas, en relaci amb una determinada classe cermica que fins ara noms havia estat tractada espordicament i de forma puntual. Tot i que aquestes cermiques no eren desconegudes per alguns investigadors, i en certs casos havien estat objecte de publicaci, mai se nhavia formulat lestudi des duna perspectiva ms global i unitria, i com a reflex de fenmens dinteracci dins el procs de romanitzaci a la pennsula Ibrica. Aix mateix, la perspectiva fragmentada daquesta realitat shavia tradut en la manca de criteris homogenis quant a la formulaci de tipologies i determinaci de cronologies.
3
Amb tot, la presncia daquestes cermiques no havia deixat indiferent un sector ms ampli de la investigaci, el qual cops dimmediat que la problemtica plantejada per aquesta classe cermica noms podia resoldres per la via duna recerca coordinada que permets lintercanvi fluid dels coneixements fins ara adquirits en cadascun dels mbits geogrfics considerats. Dacord amb aquests criteris, la constituci duna xarxa temtica semblava el millor instrument per arrencar una recerca daquestes caracterstiques mitjanant la creaci duns vincles estables entre els diferents grups sensibles a aquest tema i dacord amb uns parmetres homogenis dactuaci. Aix doncs, els grups finalment implicats i que van integrar aquesta xarxa van ser: Grup de recerca en ceramologia, Institut Catal dArqueologia Clssica. Investigadors responsables: Prof. M. Roca i Dr. J. Principal. Grup de recerca darqueologia clssica, protohistrica i egpcia, Universitat de Barcelona. Investigador responsable: Prof. J. Sanmart. Equip de recerca arqueomtrica, Universitat de Barcelona. Investigador responsable: Prof. Josep Maria Gurt. Grup de recerca arqueolgica, Universitat Autnoma de Barcelona. Investigador responsable: Prof. J. Pera. Grup de recerca en arqueologia, Universitat de Girona. Investigador responsable: Prof. J.M. Nolla. Grup de recerca Empries, Museu dArqueologia de Catalunya-Empries. Investigador responsable: Dr. X. Aquilu. Grup per a la recerca de la romanitzaci a la Laietnia, Museu de Matar. Investigador responsable: Sr. J. Garcia Rosell. Grup de recerca Baetulo, ciutat romana, Museu de Badalona. Investigadora responsable: Sra. P. Padrs. Grupo de investigacin sobre produccin y comercio de cermicas helensticas: pnicas y romanas, Universitat de Valncia. Investigador responsable: Prof. J. Prez Ballester. Grup de recerca de lrea dArqueologia - Museu Arqueolgic Provincial dAlacant (MARQ), Universitat dAlacant - Museu Arqueolgic Provincial dAlacant. Investigadora responsable: Prof. F. Sala. Grupo de investigacin sobre la cermica antigua en el valle medio del Ebro, Universidad de Valladolid. Investigador responsable: Prof. J.A. Mnguez. Grup de recerca del projecte arqueolgic de lAlmoina, Ajuntament de Valncia-Secci dInvestigaci Arqueolgica Municipal. Investigador responsable: Dr. A. Ribera. Groupe de recherche sur la cramique de type italique en Languedoc, CNRS-UMR 154 Archologie des socits mditerranennes: milieux, territories, civilisations. Investigadors responsables: Dr. M. Passelac, Dra. C. Sanchez. Cosa Pottery Research Group, American Academy in Rome. Investigador responsable: Dr. A. Martin. Dins del seu mbit geogrfic dactuaci, cadascun dels grups treball en lelaboraci dun estat de la qesti daquesta problemtica per tal doferir una primera aproximaci quant a la presncia i al comportament daquests materials. El resultat daquesta tasca havia de concloure necessriament en la celebraci de lesmentada taula rodona per posar en com les sntesis elaborades i crear aix els vincles entre els diferents grups de cara a una futura actuaci conjunta. Aquesta publicaci recull, doncs, les aportacions de lesmentada taula rodona, i pretn ser tamb una primera presa de contacte amb aquesta classe cermica com a conjunt. La realitzaci ha estat possible grcies a lInstitut Catal dArqueologia Clssica, aix com a la consecuci de la Xarxa Temtica 2003/XT/99 Xarxa Temtica sobre la vaixella fina dimportaci i les seves imitacions a la Hispnia Citerior en poca tardorepublicana i altimperial: producci i comercialitzaci (DURSI, Generalitat de Catalunya), i del projecte de R+D BHA2000-0723 Comercio, distribucin y adquisicin de la vajilla de mesa romana en el Mediterrneo Occidental en poca tardorrepublicana y altoimperial (MCYT).
I. LES CERAMIQUES DIMITATIONS AU Ier SICLE AV. N. . EN LANGUEDOC : LEXEMPLE DES SITES DE CONSOMMATION
Corinne Sanchez
CNRS-UMR 5140, Lattes
Resum En Languedoc, plusieurs sites du sud de la Gaule, Lattara (Lattes), ville portuaire indigne, et Narbo Martius (Narbonne), colonie romaine, ainsi que des fouilles comme Bram dans lAude, Alba en Ardche ou Nmes dans le Gard permettent de cerner lvolution des cramiques dimitations sur les sites de consommation au Ier s. av. n. . Les sites pris en compte permettent de prsenter sur la cte gauloise mditerranenne le clivage entre une zone persistante dans la tradition commerciale massalite et une zone proche du monde ibrique et prcocement romanise. En effet, en Languedoc oriental, ces cramiques sont peu nombreuses et drivent uniquement des modles campaniens alors quen Languedoc occidental elles vont aussi sinspirer des TSI. Pour Narbonne, les prsigilles sont dautant plus importantes quelles montrent que, dans une ville de redistribution des vernis noirs italiques, les cramiques dimitation correspondent un moment prcis et naboutiront pas aux vraies TS. Mots cls Languedoc. Lattes. Narbonne. Prsigilles. Drives de campanienne Abstract The evolution of ceramic imitations in the consumer sites during the 1st century BC can be determined from many sites in southern Gaul: Lattara (Lattes), an indigenous harbour, and Narbo Martius (Narbonne), a Roman colony, as well as the excavations at Bram (Aude), Alba (Ardche) and Nmes (Gard). The sites taken into consideration allow us to show on the Mediterranean coast of Gaul the rift between an area that continued with the commercial tradition of Marseilles and a precociously Romanised area near the Iberian territories. Thus, in eastern Languedoc, the little of this type of pottery we find comes exclusively from Campanian models, while in western Languedoc it is also inspired by TSI. In Narbonne, the presigillatas are very important because they show Italic black-glaze in a redistributing city. The imitation pottery was produced at a precise moment in time and would never become real TS. Key words Languedoc. Lattes. Narbonne. Presigillata. Campanian ware imitations
les imitacions de vaixella fina importada a la HISPANIA CITERIOR (segles i ac-i dc)
1. INTRODUCTION Le dveloppement des imitations des cramiques de table italique est un phnomne fort, centr sur la seconde moiti du Ier s. av. n. re, dont les mcanismes ont t resitus essentiellement des chelles microrgionales. Pourtant, partir du milieu du Ier s. av. n. ., les changements observs dans lapprovisionnement en vaisselle italique et la progression des imitations sont replacer dans une dynamique commerciale mditerranenne en profonde transformation. Le point effectu en 1998 par P. Arcelin, 20 ans aprs les rencontres de Nmes en 1977 (Arcelin 2000) a permis un bilan sur les cramiques vernis noir et leurs imitations en Gaule mditerranenne. Labsence dtude sur la capitale de la Province, Narbonne ainsi que le manque de donnes prcises avaient t souligns. Depuis, les recherches rcentes sur Lattes (Py 2004 ; Sanchez et Adroher 2004) et Narbonne (Sanchez 2003) ont livr des donnes nouvelles. Elles ont pour intrt, lchelle du commerce mditerranen, de prsenter encore la priode romaine le clivage entre une zone hritire du rseau commercial massalite, plus persistante dans la tradition campanienne, et une zone proche du monde ibrique et prcocement romanise. Les contextes permettant de cerner lvolution des cramiques dimitation sur les sites de consommation au Ier s. av. n. re en Languedoc sont rares (fig. 1). Lattara (Lattes), cit portuaire indigne, et Narbo Martius (Narbonne), colonie romaine, bnficient de squences stratigraphiques essentielles dautant plus que les fouilles rcentes (Lattes, zones 30/35, Narbonne, La Mdiathque) prsentent un matriel quantitativement trs important et bien dat qui peut tre complt par des rfrences dautres sites tudis (fig. 1) comme Bram dans lAude (Passelac 1996), Alba en Ardche (Matal 1999 et 2003) ou Nmes, dans le Gard (Guillet et al. 1992 ; Barberan 1999). Sur les sites languedociens, les drives de campaniennes existent prcocement. Elles apparaissent vritablement vers -70 et lexplosion de ces drives se situe vers -50. ce moment-l, elles se trouvent surtout sur des sites comme Nmes (7,55 % du NMI/vaissellle) ou Narbonne (8 %) et finalement ne reprsentent que peu Lattes (4,75 %) ou Alba (3,4 %). On peut considrer que Bram reste part puisque la consommation y atteint, dans des proportions exceptionnelles, 26 %. 2. DUNE ZONE DHRITAGE PROTOHISTORIQUE, LE LANGUEDOC ORIENTAL Dans les contextes de la rgion nmoise, une proportion importante de cramiques pte grise, assez sa6
vonneuse et engobe noir peu rsistant imitant des formes campaniennes, avait pouss M. Py mettre lhypothse dune production proche de Nmes peut-tre dirige par des potiers siciliens (Py 1990, 576 - 579). Depuis, la dcouverte du four de Brignon, au nord de Nmes (Souq 1994), permet de localiser une partie de cette production. Les fouilles rcentes des zones 30/35 de Lattes (Py 2004 ; Sanchez et Adroher 2004), quartier des IIe/Ier s. av. n. . permettent de resituer lapparition et le dveloppement de ces imitations pour le Languedoc oriental dans une cit indigne, proche de Nmes et important site portuaire dans la mouvance commerciale massalite. Les drives sont en ralit peu nombreuses Lattes : leur taux maximum se situe vers 50/-40 (3,7 % du NMI/vaisselle) et leur proportion chute ds Auguste. Les cramiques campaniennes A restent en proportion crasante (fig. 2), ce qui laisse supposer quelles ont t importes quasiment jusqu Auguste (21,47 %, Fiches et al. 1994) ou que le mobilier rsiduel est particulirement important. Cette faible reprsentativit des drives est sans doute lie lloignement vis--vis des centres de production mais aussi parce que Lattes, par sa situation portuaire, peut se fournir plus facilement en cramique importe. Nmes vers -50/-30, les drives de C reprsentent 8,32 % de la vaisselle (les campaniennes A 4,19 %) et entre -40/-20, 6,95 %. Ce taux est coupl avec une proportion importante dautres cramiques importes comme les parois fines et les communes italiques (Guillet et al. 1992). Plusieurs tombes de Nmes postrieures -50 ne contiennent que des drives de C (Py 1981, 179 - 187). La diffusion de latelier de Brignon vers Lattes reste, nous lavons vu, minime. Sur un autre site en priphrie de la zone de production, comme Alba (Matal 1999), ces drives reprsentent seulement 1,08 % des fragments entre -50/-20 et 3,37 % NMI durant la phase III (-20/10). Ces drives de C semblent rares en Provence puisque, pour ne citer que loppidum de la Cloche, seuls 2 fragments sur 26 572 sont rpertoris (Arcelin et Chabot 1980 ; Marty 1999). Les formes les plus courantes sont, Lattes, les DERC5 qui constituent 10 % de la catgorie, les DERC16, DER-C2 (7 %) et DER-C1 (11 %), tout comme pour les autres sites du Languedoc oriental. Seules les formes DER-C5/7 et 19 pourraient tre rapproches dimitations de TSI mais aucune imitation du service 1 na t constate. La totale absence dimitations des formes de cramiques campaniennes CAMP-B2, 3, 6, 8B pourrait valider lhypothse dimitations drives essentiellement de campaniennes C. Il faut cependant constater que ces formes pour-
les cramiques dimitations au 1er sicle av. n. . en languedoc : lexemple des sites de consommation
raient aussi tre drives des campaniennes B dont les proportions augmentent en Languedoc vers -75/-50. Ainsi, les DER-C1 tout comme les 5/7 peuvent sans problmes tre rapproches du rpertoire des campaniennes B, ce qui serait plus logique puisque ces cramiques sont assez bien reprsentes dans nos rgions, ce qui nest pas le cas des campaniennes C (fig. 2). Cependant, il faut constater labsence dune des formes les plus courantes du rpertoire de la campanienne B, le bol anses en boucle Pasq. 127. Le facis catalan (Aquilu, Garcia Rosell et Guitart 2000) a montr la prsence dimitation de campanienne B. Les formes, imites essentiellement en cramique grise (Garcia Rosell, Martn et Cela 2000, 63 - 64), correspondent aux Lamb. 5-7, 1, 2, 3, 6, 8B, 19. Dans la rgion nmoise, ct des drives de C , il existe des vases pte beige ou jauntre avec un engobe rouge ou marron attests Nages avant -70 (Py 1976, 592). Il sagit dans ce cas certainement de drives de A qui cderont la place, partir de -20, des cramiques rgionales vernis rouge qui pourraient, par leur rpertoire, tre qualifies de prsigilles. Cette cramique rgionale vernis rouge a t trouve Aramon, Beaume, les ncropoles du Sizen et des Marronniers Beaucaire (Genty 1981, 106). Lapparition de cette cramique sur la cit de Nmes serait situe vers -20/-15 (Genty et Feugre 1995). De mme, Alba, durant la phase 3 date -20/10 (Matal 1999), les drives de C sont concurrences par des imitations vernis rouge, dont les modles sont plus proches des TS. Aix, des coupes vernis rouge de type campanien sont galement signales vers -30 (Nin 1997, 381) et Lyon vers -50 (Desbat et Genin 1996). Les productions vernis rouge paraissent plus diversifies et elles seraient fabriques par des petits ateliers diffusion restreinte. Ltude de la ncropole dAramon dans le Gard (Genty et Feugre 1995, 175) mentionne, en Languedoc oriental, larrt des importations campaniennes et le dveloppement des cramiques dimitation grise et rouge : tout dmontre donc lexistence, entre la fin des vritables campaniennes et larrive des premires TS dune phase dune vingtaine dannes au cours de laquelle le march rgional de la classe de cramique qui nous intresse ici a t entirement dvolu aux imitations rductrices du Languedoc oriental, juste avant quelle ne sadapte, vers la fin, au nouveau got par un passage la couleur rouge . Ces tombes dAramon constituent autant densembles clos qui montrent des associations ou des non-associations significatives : larrt des importations de campaniennes semble se situer vers -50/-40, les campaniennes A tardives sont associes aux drives pte grise, ces drives grises peuvent ensuite se trouver uniquement avec des productions locales engobe rouge, et ces dernires se retrouvent ensuite avec les TS.
3. UNE ZONE PRCOCEMENT ROMANISE, LE LANGUEDOC OCCIDENTAL Les cramiques dimitation, attestes ds le IIe s. av. n. . (voir latelier de Magalas dans lHrault : Maun et Sanchez 1999), se dveloppent vritablement vers le milieu du Ier s. av. n. . et lambigut entre les termes de drives de campaniennes ou prsigilles tmoigne dun mobilier de transition. On pourrait penser que, dans une rgion o linfluence italique est prcoce, les cramiques dimitation apparaissent plus tt ou, au contraire, quil sagit dun phnomne plus tardif puisque lapprovisionnement est maintenu du fait de liens privilgis avec leurs concitoyens. Comme lavait signal M. Passelac, la mconnaissance des niveaux anciens de lagglomration narbonnaise nous prive sans doute de donnes essentielles dans le domaine des origines gallo-romaines. Lanalyse densembles de la fin du IIe et la premire moiti du Ier s. av. n. . permettrait certainement de mesurer limpact des tablissements coloniaux sur le vaisselier local dont la rfrence pourra tre prise Montlaurs (Passelac et Sabri 1986, 365). Or, les fouilles rcentes Montlaurs (Narbonne, Aude) nont pas livr densembles homognes de cette priode. Les sites des IIe/Ier av. n. . qui navaient pas encore t exploits sont la Gendarmerie Narbonne, Sainte-Croix Montredon-desCorbires et llllette Peyriac-de-mer (Sanchez 2003). Sur les trois sites, on remarque une forte proportion de cramiques importes, alors que les imitations de cramiques fines sont anecdotiques voire inexistantes. Ce nest quaprs les annes -50 que les imitations de vases imports vont vritablement se dvelopper comme le montre ltude stratigraphique de la Mdiathque Narbonne (Rascalou et Sanchez 2002, 169 188). Narbonne, la production locale dimitations de formes de cramiques de table italiques a t mise en vidence dans des niveaux augustens et a donc abouti la dfinition dune production de prsigilles (Passelac et Sabrie 1986) caractrise Narbonne par une pte fine trs micace, grise engobe noir ou beige engobe rouge. Les formes taient, pour la plupart, des imitations de TSI, mais essentiellement des formes anciennes avec les formes 1 ou 6 dfinies par C. Goudineau. Depuis, les fouilles rcentes prouvent lexistence de niveaux qui nont pas livr de TSI, mais des cramiques fines engobes grise ou rouge proches de ce que lon classe en prsigilles. Dans le sens o il sagit dune catgorie qui prcde les importations de TSSG, le terme de prsigilles nest pas faux. Il faut considrer quun atelier narbonnais produit, au moins ds le milieu du Ier s. av. n. ., des imitations de campanienne, puis va ensuite inclure dans son rpertoire des imitations de TSI. Bram, latelier de prsigilles apparat vers -30. Pour Narbonne, les imitations de
7
cramiques campaniennes antrieures -50 sont extrmement rares. Aprs un monopole des campaniennes A au IIe s. av. n. ., les campaniennes B vont constituer une part notable du rpertoire au cours du Ier s. av. n. . puis les imitations vont se dvelopper dans la seconde moiti du Ier s. av. n. . (fig. 4). La production des prsigilles est dautant plus importante quelle montre que, dans une ville de redistribution des vernis noirs italiques, les cramiques dimitations sont nombreuses mais naboutiront pas aux vraies TS. Le rpertoire des formes reste limit, la charnire des dernires campaniennes et des premires TS. Elles stendent peu dans le Ier s. de n. . et, dans ce cas, conservent un rpertoire ancien, ce qui est constat par ailleurs dans des villes comme Frjus (Rivet 2002). Les formes imites se retrouvent aussi bien dans le rpertoire des campaniennes que dans celui des TSI, ce qui rend souvent impossible la distinction entre drive de campanienne et prsigilles. La complexit de cette production repose sur lexistence de types mixtes, cest--dire qui se retrouvent dans le rpertoire des cramiques campaniennes et des TS : forme PRESIGGA10 : CAMP-B5/7, CAMP-C1, DER-C5, SIGIT1.1 : forme PRESIGGA 20 : SIG-IT7, DER-C16 (rappelle les formes CAMP-A33 ?) ; forme PRESIGGA 30 : SIG-IT8, DER-C16 (rappelle les formes CAMP-A33 ?) ; forme PRESIGGA 80 : DER-C18, SIG-IT13.1 ; forme PRESIGGA 170 : CAMP-A27ab ou 113, (CAMP-C20 ?), SIG-IT36.1, DER-C20 ; forme PRESIGGA 180 : DER-C20, SIG-IT36.2 ; forme PRESIGGA 190 : CAMP-A33 ?, DER-C20, SIG-IT8.1. Les absences significatives dimitations des formes de cramiques campaniennes, Lamb. 6 et 36, Pasq. 127 montrent quil sagit dun phnomne qui a lieu dans un Ier s. av. n. . dj avanc. Les imitations de formes de TSI uniquement sont les PRESIGGA 70, 90, 100, 110, 120 mais ne sont pas attestes Narbonne les PRESIGGA 160, 240, 250, 280, 290, 300, 320, tandis que les PRESIGGA 210 et 220 sont exceptionnelles. Dans les mmes catgories, les imitations de formes locales sont les PRESIGGA 230 quivalent CELT 9. Cette production narbonnaise inclut surtout les formes de campaniennes (B ou C) et de la premire gnration de TSI. partir des donnes narbonnaises, la chute de la production des cramiques campaniennes semble se situer vers -50/-40, amorce sans doute peut avant -50 qui aurait provoqu un phnomne gnral de productions de cramiques de substitution (ou inversement, le dveloppement de productions locales et de nouveaux secteurs dapprovisionnement provoque la diminution des productions italiques). Cela expliquerait que la plupart de ces imitations correspondent des formes de transition entre drives et TS que ce
8
soit Frjus (Rivet 2002), Lyon (Desbat et Genin, 1996), en Espagne (Sanmarti et al. 1996) ou Narbonne (Sanchez 2001 et 2003). Le commerce des TS ntant pas aussi massif que celui des campaniennes, ces prsigilles continuent tre produites jusquau dveloppement des TSI et surtout des TSG. La disparition rapide des prsigilles en Narbonnais est alors normale puisque Narbonne va tre le premier point de consommation et de redistribution pour ces productions millavoises. Narbonne, la frquence des formes proches des dernires cramiques campaniennes, labsence de formes caractristiques comme les Lamb.6 ou 36 ainsi que la raret des formes des services 1B et surtout 2 de TSI valident lhypothse dun phnomne prcis, centr sur la seconde moiti du Ier s. av. n. . avec une pointe autour des annes -50/-40. Les comptages confirment limportance de cette srie autour des annes 40. Pour le Tassigny (Sanchez 2003), date entre -40/-20, elle reprsente en NMI 11 % pour 89 % de TSI. la Mdiathque, par rapport la vaisselle, les drives/prsigilles reprsentent en NMI durant la phase 1 (-70/-50) 2,8 %, pour la phase 2 (-60/-50) 7 %, pour la phase 3 (-50/-40) 7,7 %, phase 4 (-40/-20) 10,7 %, et pour la phase 5 (augustenne) 6 %. Cest en Espagne quil faut chercher des comparaisons avec Narbonne. En effet, deux exemplaires dont la description correspond aux prsigilles ont t trouvs sur les fouilles de Llvia, dont un fragment de la forme 12 de Goudineau (voir aussi forme 10 de Goudineau) (Campillo 2000, fig. 91 - 93) et un fond dcor par dpais pointills, trois cercles concentriques, avec une marque rectangulaire aux angles arrondis P. KANE (Campillo 2000, fig. 90, n 8). Cette marque peut correspondre au personnage de P. KANE (ius) TERIVS, potier de probable origine hispanique. Pour M. Roca (1991 - 1992, 396) les potiers probablement hispaniques sont TERTIVS (O.C. 1943), P. KANE (IVS) ou CANE (IVS) (OC398). Cette production vernis noir est proche des productions narbonnaises. Cette table ronde nous a permis de constater la prsence Empries des prsigilles de Narbonne. 4. DES TRANSFORMATIONS RESITUER DANS UN CADRE GOGRAPHIQUE LARGI On remarque que cette vaisselle dimitation est loin dtre un cas isol et se retrouve Pollentia, Lleida, Empries et, en moindre proportion, sur la plupart des sites de la fin du Ier s. av. n. re. Dans chaque rgion, des ateliers produisent au mme moment des cramiques fines inspires de modles
italiques, mais ils ne piochent pas exactement dans le mme rpertoire de forme. Bien quils sinspirent des cramiques importes, les formes traditionnelles sont intgres. Ce phnomne peut alors tre considr comme une production locale venant pallier la chute des importations italiques ou tmoigner dune volont dautonomie conomique. La comparaison avec Pollentia, colonie romaine fonde en -123, montre lexistence de vaisselle dimitation pte grise au Ier s. av. n. . qui a t divise en trois groupes identifiables (Sanmart et al. 1996) : Groupe 1, vases de type D dHipona ; Groupe 2, type Madrague de Giens (Tchernia, Pomey et Hesnard 1978, 57 - 59) et Groupe 3 : imitations des vases artins. Beaucoup dautres imitations grises ne sont pas rattachables lun de ces groupes. Les imitations de Lleida assimilent beaucoup les formes importes en imitant les cramiques campaniennes B et les premires artines du service 1A mais aussi des formes plus anciennes du rpertoire campanien (Pay 2000). Les sites languedociens illustrent et tmoignent de lexistence dun phnomne parallle dimitation de cramiques fines qui va reproduire un clivage des zones dinfluences diffrentes hrites de la protohistoire. Il existe un rpertoire de formes commun reposant essentiellement sur des types de transition. Or, en Languedoc oriental, ces cramiques dimitation ont t rapproches du rpertoire des campaniennes alors que pour Narbonne on la assimil celui des prsigilles, le premier ne reproduisant pas de formes des TSI. En fait, il sagit dun mme phnomne, peuttre effectivement plus prcoce dans les zones o la chute des importations se fait rapidement sentir. En effet, dans loptique dune diminution des importations, on peut penser que les sites de larrire-pays sont touchs en premier alors que les sites portuaires bnficient encore des derniers arrivages. De mme, les traditions commerciales peuvent rentrer en compte et, en Languedoc oriental, les cramiques campaniennes continuent tre importes ou utilises (site indigne) alors que pour une ville comme Narbonne (cit romaine), le choix de produire elle-mme rpond un besoin massif de vaisselle de table renouvele. Cest sans doute le cas pour Nmes, qui accde peut-tre au statut de colonie romaine en 45 ou 44 av. n. . (Christol et Goudineau 1987 - 1988), o ces cramiques dimitation sont bien reprsentes. Finalement, dun point du vu cramologique, la situation entre Narbonne et Nmes nest pas trop loigne. On assiste une continuit dans la distinction Languedoc oriental - Provence et Languedoc occidental Catalogne. Face un mme phnomne, des ractions communes se produisent mais avec des orientations diffrentes.
Effectivement, le Languedoc oriental et la Provence restent dans une mouvance commerciale o les cramiques campaniennes A sont largement consommes jusquau troisime quart du Ier s. av. n. . La rgion nmoise est aussi marque par les productions de Brignon (Souq 1994). Narbonne, au cours du Ier s. av. n. ., probablement peu avant -50, les drives de campaniennes apparaissent. Il est difficile de dterminer leur lieu de production. Vers -40/-30, on assiste un dveloppement massif des imitations de cramiques fines italiques. Il sagit de la catgorie prsigille qui englobe des drives de campaniennes tout comme des imitations de TSI. Le rpertoire des formes nest cependant pas diversifi et ce sont essentiellement des plats simples ou des grandes coupes locales. Les productions de cramiques culinaires locales se dveloppent aussi partir de cette priode. Ces imitations prennent donc des appellations diffrentes selon le secteur gographique o elles ont t dfinies. Ainsi, Empries, elle est nomme pseudocampanienne C ampuritaine par N. Lamboglia (1955). Elles sont aussi considres comme des productions vernis noir et pte grise produites dans le golfe de Roses (Campillo 2000, 52 - 53). La gnralisation de cette production est dmontre par certaines marques qui se trouvent sur plusieurs sites. De mme, les cramiques grises de la Madrague de Giens (Tchernia, Pomey et Hesnard 1978) mettent en exergue la complexit de ces cramiques grises fines qui doivent tre tudies dans le contexte largi de la Mditerrane nord-occidentale. On peut effectivement parler de possibilits de diffrences rgionales avec, pour certaines rgions, un phnomne dimitations plus prcoce, peut-tre li aux premires manifestations de la chute des importations qui aurait touch en premier les lieux loigns des grands circuits de distribution. 5. CONCLUSION Ltude dtaille de ces sites languedociens et tout particulirement de Narbonne a permis de replacer ces imitations de cramiques, drives de campaniennes ou prsigilles dans un contexte historique et conomique en transition. Les cramiques dimitation et leur lien avec la chute des importations italiques ne pourront tre compris quen considrant cette catgorie avant tout globalement, et pas seulement lchelle mditerranenne, sur tous les sites du Ier s. av. n. . dans une fourchette chronologie lche, entre -75 et 15. En dcrivant les ractions rgionales, les chronologies des volutions commerciales mais aussi des aires conomiques et culturelles pourront tre cernes.
BIBLIOGRAPHIE
Aquilu X. , Garcia Rosell, J. , Guitart, J. (ed.) 2000 : La cermica de vernis negre dels s. II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialitzaci a la Peninsula Ibrica, Matar, 289-292. Arcelin, P. 2000 : Les importations de vaisselle italique vernis noir au ier s. av. J.-C. sur la faade mditerranenne de la Gaule , dans Aquilu, X. , Garca Rosell, J. , Guitart, J. (ed.) , La cermica de vernis negre dels s. II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialitzaci a la Peninsula Ibrica, Matar, 293-332. Arcelin, P. , Chabot, L. 1980 : Les cramiques vernis noir du village prromain de la Cloche, commune des Pennes Mirabeau, B.-du-Rh., France, fouilles 19671979, MEFRA 92, 109-197. Barberan, S. 1999 : Inventaire et analyse des mobiliers archologiques, dans Bermond, I. (ed.), Nmes, les jardins de lOratoire II (Gard), Contribution ltude dun quartier de la ville gallo-romaine, DFS de la fouille de sauvetage, 1999, AFAN Mditerrane, Montpellier, SRA Languedoc-Roussillon, 3-19. Campillo, J. 2000: Estudi de la cermica de la fcies romana de Llivia, Excavacions arqueolgiques a Julia Libica (Llivia, la Cerdanya), Serie Monogrfica 20, Girona, 51-95. Christol, M. , Goudineau, Chr. 1987-1988 : Nmes et les Volques Arcomiques au ier s. av. J.-C., Gallia 45, 87-103. Desbat, A. , Genin, M. 1996 : Les ateliers prcoces et leurs productions, dans Desbat, A. , Genin, M. , Lasfargues, J. (ed.), Les productions des ateliers de potiers antiques de Lyon, 1re partie : les ateliers prcoces, Gallia 53, Paris, 219-241. Desbat, A. , Genin, M. , Lasfargues J. ed. 1996 : Les productions des ateliers de potiers antiques de Lyon, 1re partie: les ateliers prcoces, Gallia 53, Paris, 1-249. Fiches et al. 1994 : Fiches, J.-L. , Adroher, A.M. , Py, M. , Sanchez C. , Roux, J.-C : Les cramiques dpoque romaine (ie s. av. n..- iie s. de n..), Lattara 7, 333-373. Garcia Rosell, J., Martn A., Cela, X. 2000 : Nuevas aportaciones sobre la romanizacin en el territorio de Iluro (Hispania tarraconensis), Empuries 52, 29-54. Genty, P.-Y. 1981 : Une fosse augustenne comblement homogne rue Saint-Laurent Nmes. Analyse et apports dans le contexte rgional, Bulletin de lcole Antique de Nmes 16, 101-115. Genty, P.-Y., Feugre, M. 1995: Aramon (Gard). La ncropole du Ier s. av. n. ., DAM 18, 143-195. Guillet et al. 1992 : Guillet, E. , Lelivre, V. , Paillet, J.L. , Piskorz, M. , Recolin, A. , Souq, F : Un monument portique tardo-hellnistique prs de la source de la Fontaine Nmes (Gard), DAM 15, 57-89. Lamboglia, N. 1955: Bolli ampuritani su campana C, RSLig XXI, 1, 51-56. Marty, F. 1999 : Vaisselle et organisation sociale du village de la Cloche (Les Pennes-Mirabeau, B.-du-Rh.) au Ier sicle avant notre re, DAM 22, 139-220. Matal, M. 2002 : Etude du mobilier cramique du Ier s. av. n. . dAlba (Ardche): Chronologies et facis culturels, RAN 35, 371-400. 2003 : Premires observations sur les cramiques rgionales tournes de loppidum de Jastres-Nord (Ardche)
aux iie et ier s. avant notre re, SFECAG, Congrs de Saint-Romain- en-Gal, Marseille, 305-318. Maun, S. , Sanchez, C. 1999 : Une production vernis noir au nord de Bziers et la question des premires installations italiennes en Gaule Transalpine (iie/ier s. av. n..), RAN 32, 97-117. Nin, N. 1996 : Le vaisselier du site de ltablissement thermal Aix-en-Provence (50 av. n. ., fin du Ier s. de n. .): bauche dun facis culturel, dans M. Bats (ed.), Les cramiques communes de Campanie et de Narbonnaise (Ier s. av. J.-C./ IIe s. ap. J.-C.). La vaisselle de cuisine et de table (Coll. CJB 14), Naples, 257-287. Passelac, M. 1993 : Cramique prsigille sud-gauloise, Lattara 6, 532-535. 1996 : Cramiques communes gallo-romaines en Languedoc occidental : exemples de production et de consommation (fin du ier s. la fin du iime s. de n. .), dans Bats, M. (ed.) : Les cramiques communes de Campanie et de Narbonnaise (Ier s. av. J.-C./ IIe s. ap. J.-C.). La vaisselle de cuisine et de table (Coll. CJB 14), Naples, 361-387. Passelac, M. , Sabri, R. 1986 : Centre de production de Narbonne, dans Bmont, C., Jacob, J.-P. (ed.), La terre sigille gallo-romaine. Lieux de production du HautEmpire: implantations, produits, relations, DAF 6, Paris, 52-55. Pay, X. 2000 : Les cermiques de vernis negre de les ciutats romanes dAeso (Isona) i dIlerda (Lleida), dans Aquilu, X., Garca Rosell, J., Guitart, J. (ed.) , La cermica de vernis negre dels s. II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialitzaci a la Peninsula Ibrica, Matar, 231-247. Py, M. 1976 : Note sur lvolution des cramiques vernis noir des oppida languedociens de Roque de Viou et de Nages, Gard, MEFRA 88, 545-606. 1981 : Sondages au pied de la Tour-Magne, Nmes, Gard, Bulletin de lEcole Antique de Nmes 16, 91-100. 1990 : Culture, conomie et socit dans la rgion nmoise, CEFR 131, Rome. (ed.) 2004 : Le quartier 30/35 de la ville de Lattara (fin IIIe/Ier s. av. n. .), regards sur la vie urbaine la fin de la Protohistoire, Lattara 17, Lattes. Py, M. , Adroher, A.M. , Sanchez, C. 2001 : Corpus des cramiques de lge du fer de Lattara, Lattara 14, Lattes. Rascalou P. , Sanchez, C. 1999 : Les cramiques antiques: Gestion du mobilier, chronologie du site (Ier s. av./IV e s. ap.) et lments de synthse sur le facis cramique de Narbonne au Ier s. av. n. ., dans Mellinand, Ph., Lal, E. (ed.), La Mdiathque, Une occupation suburbaine antique et mdivale Narbonne (Aude), DFS de fouilles de sauvetage, 2002, INRAP, 169-1 Rivet, L. 2002 : Cramiques communes engobes et imitations de campaniennes et de sigilles italiques de Frjus (Var), de la fin du Ier s. av. n. . et du Ier s. de n. . dans Rivet, L., Scillano, M. (ed.), Vivre, produire et changer, reflets mditerranens, Mlanges offerts B. Liou, Montagnac, 249-266. Roca, M. 1991-1992: A propsito de ciertas formas en T.S.H. fabricadas en el centro de produccion de los Villares de Andjar (Jan), CPAUG 16-17, 389-400. Sanchez, C. 2001 : Les productions prcoces de type italiques, les prsigilles de Narbonne, RCRFActa 37, Abingdon, 203-209.
10
2003: Le mobilier cramique de Narbonne et sa rgion (fin IIe av. n. ./ Ier s. de n..), pour une analyse du processus romanisation, thse nouveau rgime, Universit Lyon 2. Sanchez, C. , Adroher, A.M. 2004 : La cramique du quartier 30/35: volutions, implications historiques et conomiques, Lattara 17, 319-344. Sanmart, J. , Principal, J., Trias, M.G. , Orfila, M.
1996 : Les cermiques de vernis negre de Pollentia, Barcelona. Souq, F. 1994 : Brignon, Serre de Brienne, Bilan Scientifique Rgional, D.R.A.C. Languedoc-Roussillon, n12, 88. Tchernia, A. , Pomey, P. , Hesnard, A. 1978 : Lpave romaine de la Madrague de Giens (Var), Gallia suppl. XXXIV, Paris.
11
Fig. 1: Carte du Languedoc et des principaux sites tudis.
12
Fig. 2: Comptages des cramiques campaniennes, drives et sigilles italiques Lattara, Lattes.
13
Fig. 3: Drives de campaniennes Lattes.
14
Fig. 4: Proportions de cramiques campaniennes, dimitations (drives et prsigilles) et de sigilles italiques Narbonne.
15
Fig. 5: Principales formes de prsigilles trouves Narbonne.
16
II. IMITATIONS ET FABRICATIONS DE CERAMIQUES FINES DE TYPE ITALIQUE EN LANGUEDOC OCCIDENTAL ET ROUSSILLON A LA PERIODE TARDO-REPUBLICAINE ET AU DEBUT DE LEMPIRE1
Michel Passelac
CNRS-UMR 5140, Lattes
Resum En Languedoc occidental, les imitations de cramique fine italique sont trs nombreuses et prsentent une grande diversit. Ds la premire moiti du IIe sicle, les ateliers indignes copient les formes importes en conservant leur technique traditionnelle jusqu la priode augustenne. Ces imitations, dont les modles sont surtout issus de la campanienne A, puis de la TSI tmoignent de lintgration prcoce des formes puis des modes de vie exognes tout en affirmant une certaine personnalit culturelle. Cette rgion connat aussi limplantation dateliers o sont matrises les techniques mditerranennes. Ce sont surtout les principales formes de la campanienne A qui, dans un premier temps, sont fabriques par des potiers immigrs, puis, aprs une priode de transition, les formes reproduisent assez fidlement les modles de la TSI. Les cuissons rductrices connaissent un grand succs, mais contrairement aux rgions voisines de la Gaule, o elle a sans doute t exagre, linfluence de la campanienne C est peu perceptible. La prsigille de Bram est diffuse une chelle jusque-l inhabituelle, de la Mditerrane lAtlantique, signe dune romanisation non seulement de la production, mais aussi de la commercialisation. Mots cls Production cramique. Imitation. Histoire des techniques. Acculturation. Colonisation. Gaule. Languedoc occidental. Roussillon Summary In the west of the Languedoc many imitations of fine Italian pottery are found. These imitations are very varied. From the first half of the 2nd century BC the local potters copied imported forms and kept their traditional techniques up to the Augustan period. The models for these imitations were at first almost all Campanian A ware and later became TSI. They show the early adoption of the forms and gradually the Italian way of life, while the potters still maintained their cultural personality to a certain extent. There were already potters using Mediterranean techniques established in this region. They copied most of the principal forms of Campanian A; then, after a period of transition, the forms became almost perfect copies of TSI. Reduction firings were a great success. The influence of Campanian C is nevertheless extremely rare, unlike in the neighbouring regions of Gaul, where it seems to have been rather exaggerated. The diffusion of the Bram presigillata on an unusually large scale from the Mediterranean to the Atlantic shows not only the Romanisation of pottery production, but also of its commercialisation. Key words Pottery production. Imitation. Technical history. Acculturation. Colonisation. Gaul. Languedoc-occidental. Roussillon
1. Nous remercions A. Gorgues et M. Vidal pour les informations quils nous ont obligeamment communiques sur Vieille-Toulouse et Saint Roch. R. Marichal nous a permis de voir le matriel conserv dans les rserves du muse de Ruscino et signal la dcouverte dun four sur ce site. Quil en soit galement remerci.
17
Les imitations de vaisselle fine de type italique offrent en Languedoc occidental et Roussillon de multiples aspects morphologiques et techniques. Il peut sagir, en ce qui concerne les imitations de cramiques vernis noir, aussi bien de rcipients pte peu pure - o lon reconnat parfois avec peine une forme mditerranenne - que de tessons en tous points semblables ceux qui sont issus dune fabrique italienne ; de vases aux formes scrupuleusement respectes, mais faonnes et cuites avec des techniques indignes ou de sries aux formes hybrides mettant en uvre des techniques importes. Les imitations de productions vernis rouge italiques offrent galement une assez grande variabilit daspect des formes, des ptes et des vernis jusqu perdre parfois la caractristique principale de leurs modles : la couleur rouge ! Aussi nest-il pas toujours facile de dterminer avec assurance quelle catgorie de cramique italique se rfrent ces imitations, notamment lorsque les classes dorigine supposes possdent un rpertoire partiellement commun, ou lorsquon se place dans une priode de transition entre deux grands types de fabrication. De nombreux facteurs peuvent sans doute expliquer la diversit qui caractrise ce matriel. Il reste en prciser la nature et valuer le poids des traditions cramiques locales, de lorigine des potiers, des ressources en matire premire, des conditions conomiques de la production, de lorigine de la demande Du littoral mditerranen jusqu Toulouse, des Pyrnes la valle du Tarn, ces imitations se rencontrent dans la plupart des ensembles du Ier sicle avant notre re. Leur nombre et leur diversit supposent des ateliers multiples qui peu peu viennent au jour. Nous nous proposons dans cet article de prsenter les diffrentes classes dimitations observes en Languedoc et Roussillon en nous appuyant principalement sur les sites de production, en dgager les caractristiques, tenter dvaluer, lorsque cest possible, leur diffusion et leur place dans le vaisselier. Les questions de vocabulaire se posent, dans ce domaine, avec une certaine acuit : le terme imitations convient-il parfaitement lorsquon souponne le travail de potiers italiens sur le sol de la Transalpine ? Nattribue-t-on pas trop systmatiquement lappellation drives de campaniennes C ou imitations de campanienne C aux produits pte grise en privilgiant le critre technique ? Peut-on continuer nommer de faons trs diverses des groupes dobjets possdant les mmes caractristiques ?
1. LES PRODUCTIONS DES ATELIERS CELTIQUES Les potiers de la partie interne du Languedoc occidental, de Carcassonne Toulouse et des Pyrnes au sud du Massif central, produisent au IIe et au Ier sicle de notre re une cramique tourne pte contenant de fins lments non plastiques, cuite en atmosphre rductrice, dont le rpertoire prsente une relle unit rgionale autour de quelques formes principales. On retrouve celles-ci dans lAquitaine et le Massif central et dans une vaste aire celtise (Rancoule 1995, 201). Ces productions sont qualifies tantt dindignes (Rancoule 1970 ; Vidal 2001) tantt de celtiques (Py 1993, 163). Ces appellations recouvrent une mme ralit puisque lon peut considrer que les Celtes, arrivs trs tt et en plusieurs temps, sont devenus des indignes en Languedoc (Py 2003, 305). Elles constituent la majeure partie du vaisselier ct de cramiques non tournes locales et des importations dItalie et de Catalogne. Les ateliers sont nombreux, groups en quartiers artisanaux dans des agglomrations comme Vieille-Toulouse, Toulouse (Haute-Garonne), Montans (Tarn), Castelnaudary, Carcassonne, la Lagaste, Bourige (Aude) (fig. 1) ou bien isols dans la campagne, comme Issel, Mas-Saintes-Puelles (Aude) Certains de ces ateliers, qui produisent la plus grande partie de la vaisselle utilise dans les agglomrations et les campagnes, ont fabriqu des imitations de cramique campanienne puis, dans certains cas, de cramique TSI. 1.1. Les antcdents du iie sicle Les premires imitations de cramiques campaniennes apparaissent dans le courant du IIe sicle, sans doute ds la premire moiti du sicle. Ainsi le puits du point 25 de loppidum du Pech Castelnaudary (lantique Sostomagus) a livr trois exemplaires de bols jusque-l inconnus dans le rpertoire des ateliers gaulois (Cazes et Passelac 2003). Une premire forme (fig. 2, n1) prsente une vasque paroi convexe, assez tendue, puis concave dans sa partie suprieure, et termine par une lvre arrondie assez saillante. La rupture de profil est marque lintrieur. Le pied annulaire est nettement vas. La vasque du deuxime exemplaire (fig. 2, n2) a un profil continu lintrieur. La forme de campanienne A Lamb. 28ab semble constituer le modle de ces bols. Une autre forme ouverte a pour modle une cramique importe (fig. 2, n3) : il sagit dun bol de taille plus grande, aux parois plus rectilignes, termines par un rebord paissi soulign par un sillon. Ici le profil sinspire plutt des formes A Lamb. 31 ou 33. Le puits contient une srie de cramiques campaniennes A : plats de forme Lamb. 36, bols de forme Lamb.
18
imitations et fabrications de ceramiques fines de type italique en languedoc occidental et roussillon ...
28 et Lamb. 27Bb dcores de palmettes et de feuilles inscrites dans des cercles de stries, de forme Lamb. 28 et Lamb. 33, des amphores de type greco-italiques tardif Lyding-Will e et de transition avec le type italique Dr. Ia. Il peut tre dat du troisime quart du IIe sicle. Les imitations reprsentent, avec 4 individus sur 145, 2,75 % du NMI de la vaisselle des units stratigraphiques 10 et 11. La prsence de ces imitations au IIe s. est assez rgulire : de la fosse du point 14, dcouverte fortuitement sur le mme site, on conserve peu de mobilier. Celuici contient cependant un bol vasque hmisphrique sinspirant dune forme importe (fig. 2 n4). Ici la vasque est profonde et le rebord nettement dtach. Des formes similaires sont prsentes Bram dans le puits du point 1, identifi dans un premier temps comme un silo (Passelac 1970, 81 - 89). Une srie de 6 grands bols parois convexes prsentent une pte fine, noire, un engobe noir poli. lextrieur, ces bols sont dcors de bandes laisses brutes alternant avec des bandes polies. lintrieur, des traits polis, par groupes de trois, marquent la vasque en position rayonnante. Deux variantes peuvent tre reconnues. Lune (fig. 2, n5) prsente une paroi au profil assez tendu, termine par un rebord peu marqu. La forme gnrale sinspire de la forme Lamb. 27 de la campanienne A. Lautre (fig. 2, n6) possde une paroi plus convexe et un rebord paissi plus dvelopp. Toulouse, ces imitations sont prsentes dans des puits dats des annes 180 - 120 av. n. re. Ainsi le puits 2 de la Caserne Niel contient une srie de six coupes parois convexes avec ou sans rebord (Fouet 1969, 87, fig. 15). Avec ces coupes, on a recueilli deux fragments dimitations de plats de forme A 36, dont un, que nous reproduisons ici fig. 1, n 7, possde une dcoration interne de style et de technique indigne. Une forme exceptionnelle provient du puits de Saint Roch publi en 1964 (Fouet 1964, 45, fig. 21). Ce vase est une imitation, en pte sableuse portant un engobe gris, dun cratre anses plaques imitant la srie F 4753 dont le rebord ne reproduit pas le dcor habituel doves. La pose de lanse est renforce par son ancrage dans une rainure amnage dans la paroi. Son aspect gnral est proche des fabrications locales, ainsi que lavait remarqu G. Fouet, mais son dgraissant, trs dense, contient de nombreuses particules blanches et savre particulier. Sil ne sagissait pas dune fabrication toulousaine, ce vase pourrait provenir dune autre partie du Languedoc, voire du Roussillon ou de Catalogne o la forme F 4753 en campanienne B est importe. Ces premires imitations, uvres de potiers indignes, sont des interprtations souvent trs libres des formes importes, tant par leur morphologie gnrale que par
ladjonction ou lexagration de certains dtails, notamment en ce qui concerne les rebords. Les potiers indignes rceptifs aux formes trangres ont ainsi conserv leurs habitudes de faonnage qui se traduisent galement par lvasement des pieds annulaires. Le traitement des surfaces o alternent les zones polies et les zones rserves est celui des formes gauloises traditionnelles. Quant aux dcors internes radiaux, nous pouvons les considrer comme des interprtations trs personnalises des palmettes radiales imprimes sur les cramiques campaniennes. Cette premire intgration de formes campaniennes dans le rpertoire des ateliers indignes est mettre en relation avec le fort dveloppement des apports commerciaux constat dans le couloir Aude-Garonne jusqu Toulouse au IIe s. av. notre re. Celui-ci transporte en effet dans nos rgions, avec de trs fortes quantits de vins dItalie du sud, de nombreuses sries de cramiques campaniennes A et de rcipients mditerranens (Bats 1986 ; Seguier et Vidal 1999, 442). ce jour, on na pas identifi formellement en Languedoc occidental les ateliers ayant fabriqu ces premires imitations. Cependant, la similitude des ptes, des techniques de fabrication de traitement des surfaces et de dcoration dsignent les ateliers qui approvisionnaient les agglomrations gauloises et taient installs au sein mme de ces centres ou leur proximit immdiate. Lun deux a t rcemment identifi Carcassonne lors dun diagnostic au pied de loppidum, mais il na pas t fouill. Ainsi ne connat-on quune trs faible partie de sa production qui ne semble pas compter, pour le moment, dimitations de campanienne (Bergeret et Passelac 2003). Comme Carcassonne, Vieille-Toulouse, St Roch et Le Pech Castelnaudary sont des centres producteurs dimitations trs probables cette priode. 1.2. Les productions de la premire moiti et du milieu du ier sicle av. n. . Cette priode voit la multiplication des imitations de cramiques campaniennes par les ateliers indignes et ce mobilier nous est connu la fois par les sites de production et par de nombreux ensembles issus des sites de consommation. Ils sont situs pour la plupart sur laxe Aude-Garonne, mais peuvent aussi appartenir, dans la mouvance des Volques Tectosages au sud du Massif central ou aux Prpyrnes (Morand 1972). Latelier de La Lagaste, fouill dans les annes soixante (Rancoule 1970), a fait lobjet dune mise au point rcente qui intresse surtout les structures de cuisson (Rancoule 2001). Cinq fours ont t fouills et sept autres emplacements ont livr des rejets de production correspondant des dpotoirs ou dautres structures de cuisson non dgages. Lensemble se rpartit sur
19
une superficie denviron 4 ha, mais les activits stant dplaces au cours du Ier sicle, les fours et dpotoirs contemporains se regroupent en noyaux de quelques milliers de mtres carrs souvent assez distants des installations antrieures et postrieures. Il reste que lactivit cramique occupe un quartier particulier de cette vaste agglomration. Lexistence dun regroupement spatial de lactivit potire est connue, la mme priode, sur les principales agglomrations de la rgion. Bourige, les observations de G. Rancoule sur trois fours ont t compltes par la fouille de P. Sjalon qui a rvl huit nouveaux fours et des structures datelier sur une superficie de 230 m2 (Sjalon 1998, 3). Au Pech de Castelnaudary, o deux fours ont t localiss dans les annes soixante, diffrentes structures fouilles par J.-P. Cazes dans le mme quartier ouest ont livr des restes de fours et des rats de cuisson. Vieille-Toulouse, M. Vidal a fouill des fours au lieudit La Planho, et un quartier artisanal qui sest dvelopp sous Auguste a t mis en vidence Borde-Basse (Boudartchouk 2001). Un autre ensemble de fours a t fouill au sud de lagglomration Toulousaine Ancely (Baccrabere 1997). Le mme fait sobserve la priphrie sud de loppidum de Montans o les potiers gaulois se regroupent au Ier s. (Martin 1996, 11 13). Ainsi lexistence de secteurs spcialiss dans la production cramique est-elle gnralise sur les habitats groups au Ier sicle avant notre re. Les productions de La Lagaste, dans lAude, restent les mieux connues ce jour. Elles prsentent cette priode un rpertoire morphologique assez restreint, mais trs libre. Ce matriel nayant pas t prsent par ensemble, four ou dpotoir, mais sous forme de synthse typologique (Rancoule 1970) il est difficile de lorganiser de faon prcise en sries par priode. Nous avons retenu (fig. 3 n 1 4) les formes attribuables la premire moiti du Ier s. en raison de leur typologie et de leur prsence dans les niveaux dhabitat dats du site. Une partie de ces formes peut tre facilement rapproche de leurs modles italiques quelles copient assez fidlement. Ainsi la forme 20 est une imitation de la campanienne A Lamb. 31 ou Lamb. 31b, la 22 une copie la campanienne A Lamb. 36, la 25 de la campanienne A ou B Lamb. 5. Les autres formes sont des imitations plus interprtes si bien quil est plus difficile de dire exactement quel modle elles se rfrent. Peut-tre mme sinspirent-elles de plusieurs modles en mme temps. Ainsi la forme 20D de G. Ranule possde les proportions de la campanienne A Lamb. 31 et un rebord bien marqu qui la rapprocherait de la A Lamb. 28. Certaines formes 22 prsentent parfois un bord plus aplati. Est-ce une hybridation des formes Lamb. 36 et 6 que les potiers rgionaux semblent avoir souvent confondues, ou une reproduction maladroite de la forme Lamb. 36 ? La forme 21 a t rap20
proche de la forme Lamb. 27 de campanienne A ou de la Lamb. 8 de campanienne B. Ne pourrait-il sagir plutt dun type plus rcent, que lon retrouve frquemment la priode augustenne ? La forme 23 imitation grossire de la forme Lamb. 5 pourrait aussi bien imiter une forme Lamb. 27Ba. La forme 24 pose le mme type de problme, notamment par ses proportions. Nettement plus basse que la campanienne A Lamb. 27Bb, elle voque plutt des modles de plats creux plus rcents, formes de transition entre la campanienne et la TSI, qui se retrouvent dans les ateliers de prsigille. Vieille-Toulouse, le rpertoire est trs voisin. Selon M. Vidal, qui lon doit une prsentation par phases chronologiques du matriel indigne (Vidal 2001), les cramiques dimitation sont domines par les formes A Lamb. 36, considres comme des copies conformes , les formes Lamb. B1, B2 et A ou B6 sont beaucoup plus rares (fig. 4). Il convient sans doute de nuancer notre jugement quant la prcision de ces imitations. Sil est vrai que les caractristiques principales de la forme se retrouvent dans ces copies, les rapports diamtre/hauteur, la forme des rebords et celle des pieds trahissent une relle libert dans le faonnage. Il en est de mme pour ce qui concerne les bols, avec le bel exemple dune imitation de forme Lamb. 31a de campanienne A (fig. 4, n5), dot dun dcor ond sous le bord lextrieur. Que ce dcor rappelle le rinceau courant sous le bord, lintrieur, des bols campaniens, ou quil rsulte de la transposition dun dcor habituel sur les urnes gauloises, il constitue un tmoignage vident de ladaptation locale des modles italiques. Le dcor peign sur le fond interne du grand plat de forme A Lamb. 36 issu du puits 28 de VieilleToulouse (Vidal 1988, 27) est un exemple remarquable de cette personnalisation dune forme importe par un dcor de style indigne. On signalera les coupes rebord bien marqu, probables drives de bols campaniens A de forme Lamb. 28ab, qui se retrouvent dans la rgion de Castelnaudary. Elles sont certainement issues dun atelier local (fig. 5, n1 et 2). Le bol n 1 est issu dun silo dat de la fin du IIe s. ou du dbut du Ier s. fouill sur le site de la ferme indigne de Saint Jacques Castelnaudary. Le n 2 provient dun foss de la ferme indigne de Villeroux, toujours sur la commune de Castelnaudary, dat de la premire moiti du Ier s. Dautres formes, moins caractristiques, nont pas dantcdents dans le vaisselier gaulois et empruntent manifestement aux cramiques importes (fig. 5 n3 et 4). Deux ensembles de Vieille-Toulouse et un ensemble de Castelnaudary permettent de mesurer la place de ces imitations indignes dans lquipement cramique du Ier sicle av. n. . principalement vers le milieu du sicle. Nous devons A. Gorgues linventaire concer-
nant lhabitat V et le puits VI de Vieille-Toulouse. Dans lhabitat V, le mobilier couvre le Ier sicle jusqu la priode augustenne. La cramique celtique reprsente moins de la moiti de la vaisselle (43,08 %), les imitations 8,9 % de la vaisselle et un cinquime de la celtique (20,08 %). Dans le puits XVI, combl la priode augustenne avec des terres contenant des mobiliers antrieurs, de la premire moiti du sicle, la cramique celtique constitue presque la moiti de la vaisselle (47,22 %), les imitations 5,96 % de la vaisselle, soit 12,6 % de la celtique. Des chiffres assez voisins nous sont donns par la fosse 2 de la ferme indigne de Saint Jacques Castelnaudary, vers 50 - 30 av. n. . (fig. 6) : la celtique reprsente ici galement 47,55 % de la vaisselle, mais les imitations y sont plus nombreuses puisquelles slvent 12,06 % de la vaisselle et 25,92 % de la celtique.
Vieille-Toulouse, habitat V (compt. Alexis Gorgues) % / vaisselle Total vaisselle Celtique Imitations Formes : 253 109 22 A ou B5 : 1 A27ab : 1 43,08 8,9 A ou B6 :1 A33 : 4 % / celtique
tations pte grise ou noire, finement sableuse, surface polie avec ou sans engobe, continuent tre produites comme prcdemment. Seul le rpertoire des formes volue, en faisant place des modles nouveaux inspirs des formes les plus rcentes des campaniennes, ou des formes prcoces de la cramique vernis rouge italique. Des fours les plus rcents de La Lagaste sort une srie de vases dont la morphologie diffre de celle de la priode prcdente (fig. 3, n 5 11). G. Rancoule a remarqu le caractre gnralement tardif des formes campaniennes sensiblement modifies (Rancoule 1970, 53). Ainsi, la coupe 21 de G. Rancoule ne nous parat pas se rfrer de faon trs prcise un modle campanien, notamment la forme A Lamb. 27. Trs frquente la priode augustenne, elle a ses quivalents Narbonne en pte grise et noire, polie, et Bram, en prsigille. cette priode, La Lagaste, nous semble devoir tre rattach le plat creux de forme 24, qui ne parat pas tre imit des formes 55, 27 et 28 (Rancoule 70, 53) mais rapprocher des productions augustennes rgionales. Une des formes les plus typiques de cette priode est le grand plat bord redress 26, dcor de cercles concentriques lisss ou pointills, qui drive des campaniennes B Lamb. 7 ou des premiers plats vernis rouge. La production de La Lagaste inclut, vers le changement dre ou au dbut du 1er s. de notre re, quelques formes du service II de Haltern : le bol Consp. 22, trs simplifi, et un plat driv des formes Consp. 18 ou 19 (Ettlinguer et al. 1990, 82, 84 et 90). Vieille-Toulouse, M. Vidal (Vidal 2001, fig. 52) signale pour la priode augustenne une coupe drive de la campanienne A Lamb. 31 et un plat driv de la campanienne A Lamb. 36, qui peut paratre ici rsiduel. Dans ces contextes, en effet, cest le grand plat bord redress, portant parfois un dcor estamp, qui est le plus frquent (Vidal 2001, 180). Le vicus de Bram, la cit de Carcassonne et la colonie de Narbonne reoivent ces productions (fig. 6). La fosse du point 36 du vicus de Bram, par exemple, a livr deux bols et trois assiettes imits de modles italiques (Passelac 1996a, 376, fig. 8). Narbonne, les fouilles du quartier Razimbaud et de lavenue de Lattre de Tassigny ont par ailleurs livr R. Sabri quelques exemplaires de bols hmisphriques, de bols parois obliques imitant la forme Consp. 7 et un bord dassiette driv de la forme Consp. 2.2. Dans le Narbonnais, les imitations de technique celtique peuvent provenir dateliers de la partie occidentale du bassin de lAude et dateliers plus locaux, comme celui qui aurait produit les exemplaires pte brune (Sanchez 2003, 756). Une partie des plus anciennes fabrications de La Graufesenque semble relever de cette technique et cer21
20,08 A27B : 1 A36 : 14
Vieille-Toulouse, P XVI (compt. Alexis Gorgues) NMI Total vaisselle Celtique Imitations Formes : 252 119 15 % / vaisselle 47,22 5,95 % / celtique
12,6
A27Bb : 5 ; A31b : 1 ; A33b : 1 ; A36 : 8
Castelnaudary, St Jacques 2 NMI Total vaisselle Celtique Imitations Formes : 58 27 7 % / vaisselle 47,55 12,06 % / celtique
25,92
A ou B 5 : 1 ; A ou B6 : 1 ; A27B : 1 ; A28ab : 1 ; A36 : 2 ; B1 ou 1/8 : 1 ; autres indtermines : 2
1.3. Les imitations de technique celtique la priode augustenne Les mmes ateliers poursuivent leur activit la priode augustenne dans les principales agglomrations, comme Vieille-Toulouse et La Lagaste, sans modifier leurs techniques de faonnage et de cuisson. Des imi-
taines formes de lensemble 1, rcemment publi (Genin, Hoffmann, Vernhet 2002, fig. 23. 4, 5, 6) trs loignes des modles italiques, trahissent la main de potiers gaulois. 2. LES PRODUCTIONS EN CRAMIQUE GRISE DU ROUSSILLON Autour du site de Ruscino, le Roussillon connat au deuxime ge du fer et au dbut de la priode romaine une abondante production de cramique pte grise et surface lisse. Cette production spcifique, qui a des antcdents la priode archaque (Nickels 1980, 159 - 161), traduit un got particulier des habitants de cette rgion pour la cramique cuisson rductrice et la distingue des zones voisines du Languedoc et de lAmpurdan. Une production aussi longue et nombreuse offre un rpertoire assez large, puisant dans diverses sources dinspiration. Au Ier sicle av. notre re, ces ateliers locaux dont un four a t repr prs du muse de Ruscino fabriquent, entre autres, des imitations de cramique campanienne. Ainsi, les fragments pte grise et vernis noir dcrits par Y. Solier en 1980, comme campanienne C incertaine, appartiennent-ils probablement des imitations rgionales. Sont reprsentes les formes B Lamb. 1 et A Lamb. 31b essentiellement (fig. 7, n1, 2, 6 - 12) ainsi quun bol imitant la TSI (n4). Les ateliers locaux de cramique grise semblent avoir imit surtout des bols de forme A Lamb. 31b daprs ce que nous avons pu voir dans les rserves du muse de Ruscino. En revanche, les vases dcrits comme de possibles imitations de campanienne A (Solier 1980, fig. 7, 155 159 ; repris par Maun et Sanchez 1998) portant des timbres typiques de ces productions, ne peuvent tre retenus comme des fabrications locales. Aprs les avoir examins, nous pensons quil sagit de vritables campaniennes A ayant subi accidentellement laction dun feu violent. 3. LES PRODUCTIONS DE TECHNIQUES NON INDIGNES 3.1. Les imitations vernis rouge de RUSCINO ? Le site de Ruscino a livr une intressante srie de cramiques drives de campaniennes vernis non grs rouge. Y. Solier en a dcrit la pte qui contient de fins micas blancs et des impurets calcaires (Solier 1980, 239). On peut ajouter que les parois de ces rcipients sont souvent paisses et prsentent une finition sommaire. Le vernis est peu adhrent, souvent mat. Cette catgorie fait appel aux mmes modles que la cramique grise imitant localement les campaniennes : formes B Lamb. 1 et A Lamb. 31b essentiellement.
22
Les formes Lamb. 31b portent comme les originaux campaniens des filets blancs. Deux fonds sont orns de palmettes schmatiques imprimes entre deux zones de guillochis (fig. 7, n13, 14). Ces bols vernis rouge de forme Lamb. 31b sont rcurrents sur le site et leur frquence, comme leur originalit, permet de souponner une origine locale, mme si elle nest pas encore clairement dmontre. La chronologie de ces fabrications est elle-mme prciser. En dpit de leur vernis rouge, il ne semble pas quil faille les assimiler la catgorie des prsigilles. Leur typologie relve exclusivement des modles campaniens et le dcor de palmettes, bien quil sloigne des motifs originaux, ne permet pas denvisager une datation dans la priode augustenne. Il reste expliquer le choix de la couleur rouge une priode o celle-ci nest pas encore la mode, et dans un milieu traditionnellement tourn vers le gris. Pour Y. Solier, qui cette contradiction na pas chapp, il pourrait sagir de fabrications de la sphre punique importes peut-tre dIbiza (Solier 1980, 240). Mais pour les fouilleurs du site, on serait plutt en prsence de fabrications locales. On pourrait alors voquer la mise en uvre de techniques de cuisson similaires celles des drives de campaniennes A du Languedoc oriental et de Provence (Py 1990, 576 577 ; Arcelin 2000, 304). 3.2. Latelier de Saint-Jean-du-Causse Magalas (Hrault) Rcemment dcouvert dans la rgion de Bziers, cet atelier indiscutable constitue le cas le plus ancien de production cramique de technique italique sur le sol de la Gaule. Lexcellente publication de S. Maun et C. Sanchez dcrit prcisment le matriel rcolt par prospection de surface sur lemplacement dun four (Maun et Sanchez 1998). Celui-ci a fonctionn sur un tablissement rural de la priode tardo-rpublicaine que les auteurs mettent en relation avec la premire centuriation de Bziers. La cramique vernis noir locale prsente une pte jaune ple trs pure, un vernis pais, noir mat, lorsquil est bien conserv, qui lui donne laspect de la campanienne B. Mais le rapprochement ne peut tre pouss plus loin. Le rpertoire morphologique est en effet celui de la campanienne A autant que la libert dinterprtation des formes le laisse voir. Ainsi les coupes de forme A Lamb. 31 et Lamb. 27 constituent les deux tiers de la production. Lautre forme trs reprsente est une assiette dont les caractristiques principales sont celles de lA Lamb. 36, au bord souvent aplati et parfois inflchi son extrmit, comme celui des formes A ou B Lamb. 6. Ce dernier caractre a conduit les auteurs nommer cette forme Lamb. 6/36. On na retrouv quune seule forme A Lamb. 28 et une autre reste indtermine (fig. 9).
Aux cramiques vernis noir sont associs des mortiers et des cruches pte claire. Les mortiers prsentent un bord listel et lun deux tait dot dun dversoir. Un fragment de la mme forme porte un dcor schmatique imprim sur le listel. Avec beaucoup de prudence, S. Maun et C. Sanchez ont tent de prciser lidentit des auteurs de ces fabrications. Si lorigine italienne des potiers est hautement probable, cause dune part de la qualit technique des cramiques et, dautre part, du statut du site, il est plus difficile den situer la zone dorigine malgr la ressemblance de la pte avec celle de la campanienne B (les auteurs parlent de technologie de la B ). Nous pensons quil ne faut pas, dans ce cas, donner trop dimportance de la couleur de la pte. Elle tient certainement plus la nature des argiles disponibles sur place, apparemment calcaires, qu une volont dimiter la campanienne B. Celle-ci serait clairement dmentie par la typologie qui relve quasi exclusivement de la campanienne A. De plus, le rapprochement des coupes listel avec la forme F 1151 ou Pedroni 831, dorigine calnienne, propos par P. Arcelin (2000, 305, fig. 26) mrite dtre discut. Dune part les deux exemplaires F 1151a et 1151b trouvs sur lAgora dAthnes seraient attiques selon J.-P. Morel ; dautre part, le profil des bords 1 5 diffre sensiblement du bord Pedroni 831 et le motif imprim, dont on ne sait sil est rpt sur la totalit du listel, cause de la taille du tesson, na quune trs vague ressemblance avec les oves ornant la cramique de Cals. Latelier de Saint-Jean-du-Causse apparat donc bien, dans le dernier quart du second sicle et le premier quart du Ier sicle, comme le premier tmoignage de fabrication sur le sol gaulois de cramique de type campanien A par des potiers matrisant les techniques italiques, trs certainement immigrs. 3.3. Latelier de lOustalet Fleury dAude Lexistence dun atelier a t rvle prs de la villa de la Boede, au domaine de lOustalet par la prospection dun dfonage viticole en 1984 par D. Orliac. Nous avons identifi la production de cramique vernis noir sur le site de production loccasion de nouvelles prospections (Passelac 1992, 212 - 213). Les dchets de cramique fine sont associs des briques de torchis provenant des fours, des rats de cuisson de cramique commune, de parois fines, des sparateurs en forme de trpied, des matriaux de construction tegulae, imbrices, tomettes et canalisations tubulaires (Passelac 1992 ; Dellong 2002, 538 - 539). La vaisselle fine cuite en majorit en mode B prsente une pte trs pure, dure, bien cuite, gris clair gris moyen, et un vernis pais, satin, noir gris fonc avec
souvent des nuances olivtres. Il sagit dune cramique de trs bonne qualit tant dans le domaine du faonnage que dans celui de la cuisson. Les formes font appel ici un rpertoire plus rcent, inscrit dans la tradition campanienne avec des plats bord redress oblique, des bols et coupelles paroi oblique, des bols paroi convexe (drives des formes Lamb. 7, 27ab, F 2943) (fig. 10). Ces formes trouvent aussi des parallles dans les toutes premires fabrications de cramiques vernis rouge italique (Consp. 1, 7, 36). Deux autres formes, lassiette large rebord et lvre pendante et le bol lvre pendante appartiennent une nouvelle gnration qui peut tre rapproche des premires TSI (Consp. 10, 13). Une grande coupe parois oblique et bord paissi repli vers lintrieur issue de la tradition indigne rgionale, mais modernise, complte ce vaisselier. Si la pte grise et les vernis noirs et gris dominent trs largement, ct de quelques cuissons vernis rouge non grs, il ne nous parat pas possible de relier cette production au modle siciliote de la campanienne C. Il convient ici de sparer nouveau les techniques de cuisson des modles formels qui ne relvent pas de la campanienne C. La chronologie de cet atelier est impossible approcher autrement que par la typologie. Sur latelier, on na ralis que des prospections de surface et les fouilles de la villa, anciennes, ne fournissent gure densembles trs fiables. Il reste tudier la chronologie de ces productions sur les sites de diffusion. Les sites de Narbonne, Ensrune et Bziers semblent en effet avoir reu ces produits. 3.4. Les premires fabrications de Bram (Aude) Laspect des premires productions des ateliers du vicus de Bram (ateliers du point 9, lieu dit Cap de Porc, foss de la zone 1) est trs proche de celui des cramiques de lOustalet. Comme ces dernires, elles prsentent une pte grise trs fine, sans aucun dgraissant apparent, dure, trs bien cuite, et un vernis noir gris trs fonc, pais et adhrent, satin. Cet ensemble recueilli Bram offre une srie de formes sensiblement diffrentes, domines par les plats bord redress oblique. Il se compose aussi de grandes coupes paroi oblique termines par un rebord, de coupelles parois concaves et de coupes paroi convexe. Le plat lvre pendante est reprsent par un seul exemplaire (fig. 11). Ici encore, les modles sont rechercher dans le rpertoire campanien tardif et celui du tout dbut des productions de TSI. Les dcors sont conformes, dans leur inspiration et dans leur excution, ceux des modles italiens. Zo23
nes stries au vibreur, sillons concentriques et timbres anpigraphes carrs en position radiale et centrale. Malgr une technique de cuisson rductrice, il est difficile dvoquer une production drive de la campanienne C. Dune part, on nobserve pas de parallle morphologique prcis avec cette cramique, dautre part les produits de Bram prsentent une qualit nettement suprieure celle de la campanienne siciliote. Peu diffuses, ces productions de Bram pte grise ne peuvent tre dates que par la typologie, et leur contemporanit avec les premires productions vernis rouge nous fait envisager une fourchette entre 40 et 20 av. n. re. En effet, un autre ensemble de cette zone, dpos dans le comblement du mme foss, donc de chronologie trs voisine, peut-tre un peu plus rcent, renferme essentiellement de la cramique vernis rouge et vernis noir et brun, sur pte claire, trs pure, brun trs ple rose, contenant parfois de rares et trs fines particules de mica blanc. Nous avons ainsi la preuve que le mme atelier pratiquait les modes de cuisson A et B ses dbuts. Les productions de ce deuxime ensemble de la premire phase sont de trs grande qualit et prsentent parfois laspect des cramiques campaniennes B de Cals. Elles possdent alors un vernis noir grs, mais sont surtout caractrises par la variabilit des couleurs imputable la cuisson dans un four flammes nues (en dernier lieu, Picon 2003, 145 148). Le vernis, daspect gnralement satin, peut aller du jaune orang au noir, en passant par de nombreuses nuances de rouge et de brun, avec parfois des variations sensibles sur un mme rcipient, en fonction du caractre irrgulier du flux des gaz de cuisson atteignant ses parois. Il ne sagit donc pas de diffrences de couleur correspondant des tapes successives, une volution de la fabrication : les produits les plus rcents prsentent aussi ces caractristiques chromatiques car ils sont fabriqus dans le mme type de four. Un troisime dpt de cette premire phase contient un plat portant un timbre radial carr pigraphique sous forme de monogramme : TAP (Passelac 1986b, fig. 2.9). 3.5. La deuxime phase de production de Bram Une deuxime phase de production est illustre sur les ateliers de Bram 9 par un dpotoir comblant une fosse creuse pour lextraction de limons en vue de la construction de fours et peut-tre de btiments (zone 4). Les caractristiques techniques des cramiques vernis rouge non grs et vernis noir ou brun grs sont identiques celles de la phase prcdente. On note dans certains cas la prsence de particules trs brillan24
tes dans les vernis rouges, lorsquils ne sont pas cuits trs haute temprature. Lexamen au microscope binoculaire montre quil ne sagit pas de micas, mais de paillettes doxyde de fer broy du type hmatite. Ces lments, qui ne se retrouvent pas dans les ptes, sont lvidence utiliss dans la prparation des enduits o ils jouent sans doute en mme temps le rle de colorant et de fondant. Le catalogue des formes fait toujours appel des types de transition entre la campanienne et la TS, mais il se rapproche plus sensiblement des formes de la TSI archaque. Il est ici beaucoup plus complet, avec de nombreuses variantes, et correspond sans doute une priode de fabrication plus longue que le prcdent (les principales formes sont donnes fig. 12). Le plat bord redress reste majoritaire, mais le plat lvre tombante est mieux reprsent quauparavant. Ces deux formes principales sont accompagnes de bols et de coupelles avec lesquels ils sorganisent en services. Aux timbres anpigraphes succdent des timbres pigraphiques radiaux et centraux sur une ou deux lignes. Cette phase correspond une priode de forte production et lextension maximale de la diffusion. Lofficine la plus active imprime les timbres ARG/FEC. Elle connat une diffusion qui dpasse largement le cadre rgional puisquon la retrouve dEnsrune Bordeaux, et particulirement le long de la voie dAquitaine sur laquelle sont implants les ateliers. Les prsigilles du bassin de lAude se retrouvent galement, dans le sens nord-sud, de lAlbigeois St Bertrand de Comminges (Passelac 1992 et 1996 ; Martin 2002). Par rapport la diffusion des productions gauloises on assiste un changement dchelle majeur qui
TSI NMI Agen fosse 2 fosse 3 fosse 7 fosse 8 fosse 9 fosse 10 6010 11100 9100 HS/M3 Vieille-Toulouse Puits XVI Puits XXXVII Puits XXXIX 4 3 3 8 5 7 1 0 0 1 1 2 2
Prsigille sud Gaule NMI 5 1 1 3 4 1 1 1 1 1 2 5 12
dnote linsertion des productions cramiques rgionales dans une nouvelle organisation commerciale. Cette large diffusion est contemporaine de larrive des premires gnrations de cramiques artines avec lesquelles elles se partagent le march. Les agglomrations voisines de Carcassonne et de Vieille-Toulouse reoivent trs rgulirement ces produits. Dans trois puits de Vieille-Toulouse rcemment rtudis, au comblement malheureusement htrogne, les prsigilles sont plus nombreuses que les TSI (Passelac 2001, 146). Agen, dans les fosses qui ont livr de la prsigille, le rapport est favorable la TSI (32 individus pour 19) (Martin 2002, 230). 3.6. La troisime phase de production de Bram Cette phase constitue une nouvelle tape dans lactivit des ateliers de Bram, clairement marque par la cration de deux nouveaux ateliers aux abords immdiats du vicus Bram 93, (Rouzilles) et Bram 144 (le Village) et par lapparition de nouvelles formes. Les caractristiques techniques, concernant les ptes et les vernis restent constantes. La cuisson est toujours effectue dans des fours deux volumes et flammes nues. Deux de ces fours ont t fouills sur latelier de Bram 144. De plan circulaire, ils prsentaient une sole lments rayonnants : grandes briques de torchis rfractaire trapzodales dans un cas, tegulae dans lautre, de diamtre plus modeste (Passelac 2001). Le dpotoir de la zone 3 de latelier de Bram 9 et les deux nouveaux ateliers livrent dsormais des assiettes et des plats dont la lvre se rapproche du rebord ou se plaque sur celui-ci et sont rapprocher des formes Consp. 11 et surtout Consp. 12.1 (fig. 13). Dans le dtail, ces formes prsentent de nombreuses variations : prsence ou absence du ressaut entre le bord et le fond, prsence ou absence de ressaut vers le milieu du bord, diffrences de profondeur des plats. Un nouveau type de bol qui correspond la forme Consp. 14.1 se gnralise dans cette phase. Il peut prsenter ou non un ressaut interne sous le rebord. Les formes anciennes de plats et dassiettes nont pour autant pas disparu. Le plat bord redress est devenu rare, tandis que le plat large rebord et lvre tombante occupe une place prpondrante. Le maintien de cette forme ancienne saccompagne cependant dune volution morphologique qui permet de la distinguer des exemplaires des phases prcdentes. Ainsi, la largeur du rebord a tendance, globalement, diminuer et la lvre tombante autrefois dorientation divergente est maintenant verticale ou convergente. Lvolution ainsi observe montre linfluence de la forme Consp. 11 sans que celle-ci soit prcisment reproduite. Lorganisation de la production en services, avec notamment trois modules de bols, se maintient.
Les timbres retrouvs sont maintenant en grande majorit des timbres pigraphiques en position centrale. Comme dans les phases antrieures, la fabrication de cramique vernis rouge nest pas une spcialit de latelier, mais elle saccompagne de production majoritaire de cramique parois fines, de cramique commune pte fine claire et de cramique culinaire pte sableuse claire et pte sableuse sombre. Les tegulae, les imbrices et les pesons se retrouvent galement dans le dpotoir. Cette phase nintgre aucune des formes du service II de Haltern pourtant importes en quantit et prsentes dans dautres ateliers de prsigilles. Aussi peut-on avancer que lactivit des potiers de Bram ne dpasse pas, pour lessentiel, la dernire dcennie du Ier sicle avant notre re. Les productions de cette phase connaissent une diffusion en augmentation au niveau local, o elles reprsentent un trs fort pourcentage des cramiques fines dans la dernire dcennie du Ier sicle. Ainsi, au point 36 du vicus, dans une riche fosse-dpotoir, les prsigilles, originaires de Bram pour la plupart, constituent en NMI 48,7 % de la vaisselle fine o la TSI nentre que pour 7,5 % (Passelac 1996a, 375). En revanche, les timbres des potiers les plus rcents de Bram restent localiss, dans ltat actuel de nos connaissances, entre la rgion Toulousaine et Narbonne, le couloir du Lauragais et le Castrais, marquant une nette contraction de la rpartition. 3.7. Les ateliers de Narbonne Nous ne consacrerons quun bref paragraphe ce lieu de production sur lequel nos connaissances nont gure progress, faute dobservations prcises ou de fouille datelier. Son identification repose sur sa prsence rcurrente Narbonne dans les milieux augustens de productions dont les caractristiques diffrent des cramiques importes et sont marques destampilles dont la rpartition reste, de rares exceptions prs, locale ou micro-rgionale (Passelac et Sabri 1986). Leurs ptes sont souvent riches en trs fines particules de micas blancs, elles ont parfois un aspect feuillet. Elles peuvent contenir des foraminifres sub-actuels (Passelac 1992, 211) qui voquent lutilisation dargiles issues dun milieu proche de la mer. Les cuissons pratiques sont de mode A et B, quelles que soient les typologies. On note une plus forte proportion des productions cuisson rductrice qu Bram. Globalement, la qualit des prsigilles de Narbonne, qui se rapproche de celles de Bram, lui est infrieure, avec des ptes moins pures, des vernis moins adhrents, des cuissons qui semblent moins pousses. La diversit daspect des produits attribus Narbonne invite penser quil y avait dassez nombreux ate25
liers dans la cit et dans ses environs, voire dans la rgion voisine des Corbires. Les ateliers de cette zone, comme celui de Villerouge-la-Crmade, ou ceux de la valle de lOrbieu, qui restent trs mal connus, ont pu approvisionner la mtropole. Dans la cit elle-mme, lactivit des potiers est perceptible dans le quartier Razimbaud o les dcharges urbaines contenaient de multiples tmoignages : moutons, rats de cuisson, briques de fours, ainsi que des sparateurs pour la cuisson, en particulier un sparateur tripode, caractristique de la fabrication des prsigilles (Passelac 1992). Ce sparateur constitue, en labsence de fours ou de dpotoirs contenant cette catgorie de cramiques, lindice le plus rvlateur de cette production. Dautres sparateurs, annulaires ceux-l, ont t retrouvs la nautique et dans le chantier de la mdiathque (Sanchez 2003, 886). Les progrs de la connaissance des prsigilles narbonnaises sont essentiellement dus ltude densembles issus des lieux de consommation Narbonne mme par C. Sanchez, dans le cadre de sa rcente thse. Le rpertoire a pu ainsi tre complt, quantifi, et la place de la prsigille mieux dfinie lintrieur du vaisselier narbonnais de la seconde moiti du Ier sicle av. n. re o elle varie de 11 % 50 % par rapport la TSI selon les ensembles (Sanchez 2003, 746 749). Quant la diffusion, elle serait trs peu soutenue au-del de Narbonne et de sa priphrie immdiate (Sanchez 2003, 745). La question de lidentification comme Narbonnaise de cramiques prsigilles pte micace, trouves Toulouse, Albi, Montans ou en Catalogne (Sanmarti Grego 1975) reste ce jour non rsolue. 4. LES ATELIERS DE TECHNIQUE INDIGNE : INFLUENCES ET IMITATIONS Limpact des importations de cramiques campaniennes jusqu Toulouse ds la premire moiti du IIe sicle av. notre re se rvle dans deux attitudes des potiers gaulois du Languedoc intrieur : dune part, la modification dune forme majeure de leur rpertoire sous linfluence dune forme majeure du rpertoire campanien et, dautre part, la volont de reproduire, avec leur savoir-faire traditionnel, les formes importes. 4.1. Lexemple de la coupe parois convexes et bord paissi ourl vers lintrieur (celtique 9 du Dicocer 1, Rancoule 30) est la plus rvlatrice des modifications dune forme indigne sous linfluence des modles campaniens (fig. 14). Cette forme, trs largement rpandue dans la Gaule celtique, prsente lorigine un fond plat et un bord nettement arrondi et saillant vers lintrieur. Sous linfluence des grands bols campaniens, notamment la forme A Lamb. 27Bb qui pou26
vait prendre en Gaule la mme fonction, cette forme a t dote dans un premier temps dun pied annulaire. Elle conserve alors son bord arrondi vers lintrieur (fin IIe s., dbut Ier s.). Lvolution ultrieure, voire lamincissement du bord qui tend sallonger, est toujours sous linfluence de la forme A Lamb. 27Bb. Aprs le milieu du Ier sicle, le bord extrieur prsente souvent une ou deux gorges bien marques, que nous attribuons volontiers linfluence du dcor externe de la forme Lamb. 1 de campanienne B. la priode augustenne, cette forme indigne ainsi modernise connat une grande vogue et porte les enduits au got du jour : vernis noir, vernis rouge non grs des prsigilles et, le plus souvent, vernis orang pass au pinceau lintrieur et sur la moiti suprieure, lextrieur. Trs logiquement, les potiers gaulois sont successivement influencs ici par la forme la plus diffuse de la campanienne A puis de la campanienne B. 4.2. Les imitations relvent dune volont de reproduire des formes importes de technique plus volue, sans pour autant rechercher la contrefaon. Ainsi, les imitations les plus anciennes reproduisent-elles souvent de faon trs approximative les modles italiens. De plus, la mise en uvre de dcors de technique et de style indigne souligne une relative indpendance des potiers vis--vis de leurs modles, alors que copier les palmettes par surmoulage est techniquement trs simple. Cette libert sexprime aussi dans la prennit des coups de main du faonnage de certains pieds et de certains bords. la priode o ces imitations sont devenues plus frquentes, dans la premire moiti du Ier s. av. n. ., on observe aussi bien des imitations prcises des formes de campaniennes que des copies assez libres. Ici encore, limitation est limite aux formes, la technique restant traditionnelle. Ces formes correspondent encore aux vases imports les plus frquemment reprsents : les bols A Lamb. 31 et Lamb. 31b pour les vases boire et les plats A Lamb. 36 en ce qui concerne les rcipients utiliss pour manger. cette priode, limitation de cramique campanienne semble avoir deux causes principales. Dune part, ladoption progressive des modes de vie mditerranens dans le domaine alimentaire accrot la demande de formes nouvelles. Dautre part, le dbut de la rarfaction des importations de cramiques campaniennes suscite laugmentation de la production de produits de substitution. Ces deux causes atteignent leur paroxysme peu avant le dbut de la priode augustenne o malgr lapparition rapide et assez gnrale des prsigilles, qui en dcoule, les ateliers indignes poursuivent et dveloppent limitation de formes italiques sans modifier leurs techniques de prparation des terres, de faonnage et de cuisson.
5. LES ATELIERS DE TECHNIQUE NON INDIGNE : TRANSFERTS DE TECHNIQUES ET DE PERSONNEL Ces ateliers diffusent des cramiques dont les aspects sont en profonde rupture avec les productions des ateliers indignes. Ptes fines, vritables vernis noirs grss, vernis rouges non grss, plus grande fidlit aux formes dorigine. Mme si lon ne connat pas prcisment le statut des ateliers, lapparition doutils jusquel inconnus et celle destampilles pigraphiques, la priode augustenne, suggrent lutilisation dune main-duvre trangre. 5.1. La prparation des terres et les cuissons La pte fine, trs pure, des cramiques campaniennes de Saint-Jean-du-Causse, des productions vernis noir de lOustalet et des premires prsigilles de Bram trahissent des techniques de prparation des terres quignorent les ateliers indignes. On ne connat pas les installations de ces ateliers qui ont seulement fait lobjet de prospections de surface. En revanche, Bram, nous avons pu fouiller un rseau de fosss, en liaison avec des fosses o taient traites les argiles. Ces installations trs simples, creuses dans le sol, sans doute amnages avec des planches, permettaient, par pourrissement, dcantation et probablement lvigation, dliminer les fractions non plastiques juges trop volumineuses, ainsi quune partie du calcaire contenu dans les terres de carrire (Passelac 1996b et 2001). Certaines de ces installations taient ddies la prparation des enduits dont laspect est galement nouveau. Sur ces ateliers apparaissent des supports utiliss pour le schage et la cuisson des vases. Saint-Jean-duCausse, ce sont des supports annulaires bas (Maun et Sanchez 1999, fig. 5) qui prsentent la forme et la hauteur dun pied annulaire de plat. lOustalet, Bram et sur tout un groupe dateliers de prsigilles, les supports annulaires sont galement prsents, mais en forme de bobine. Il est plus intressant encore de noter lutilisation de supports trois pieds dont lempreinte se retrouve sur les plats. Ce type de support est totalement nouveau en Languedoc et correspond la mise en uvre dun savoir-faire import (Passelac 1992 et 1996b). Laspect des vases signale galement des conduites de cuisson nouvelles, mme si les fours ne sont pas fondamentalement diffrents des fours antrieurs (Passelac 2001, 157 - 158). On obtient maintenant des vernis noirs grss sur pte claire (cuisson de mode A), des vernis noirs grss sur pte grise (mode B) et des vernis rouges non grss sur pte claire (mode A). Dans les deux premiers cas, laspect est totalement identique
celui des vritables campaniennes, dans le second cas on reste loign de laspect des TS dArezzo, cuites en mode C. Cela ne gnait pas les producteurs car le but ntait pas de se livrer une contrefaon et de tromper le chaland, mais de satisfaire une demande trs forte essentiellement en milieu indigne, et moindres cots. Cest dans ce sens quil faut interprter la diffusion des cramiques de Bram, qui se fait principalement vers louest et leur raret Narbonne, fortement peuple dItaliens, o les importations arrivent en quantit suffisante. M. Picon a rcemment expliqu de faon trs argumente comment les productions de prsigilles ne constituait pas un stade dvolution vers les TS vritables, mais faisait appel une technique conomique et adapte au march du moment (Picon 2002, 157 - 160). Comme lui, nous pensons depuis longtemps quArezzo nest pas un modle unique en Italie, mais que dans diverses rgions, commencer par ltrurie, on fabriquait des cramiques vernis non grs tout fait identiques nos prsigilles. On peut voquer bien videmment certaines fabrications padanes. Nous avons galement vu ce type de matriel Fiesole, Cumes 5.2. Rpertoires de formes et de techniques de cuisson Sans tre toujours strictement identiques aux modles italiques, o on remarque dailleurs un certain nombre de variantes, les productions de ces ateliers en sont beaucoup plus proches. La part dinterprtation observe dans les ateliers gaulois est ici trs faible. Ainsi latelier de Saint-Jean-du-Causse reproduitil assez fidlement les coupes de forme A Lamb. 27 et A Lamb. 31. Les variations observes sur les coupes A Lamb. 36 (ou 6/36 de S. Maun et C. Sanchez) ne sont peut-tre pas mettre sur le compte dune imitation imparfaite car cette forme de bord avec paississement terminal existe en Italie, surtout en campanienne A (F 1431a1, F 1431b1, F 1443e1). Lexemple de cet atelier nous montre quen matire dateliers provinciaux, il est ncessaire dattacher plus dimportance aux formes qu laspect des ptes lorsquon cherche identifier les archtypes. En lespce, on observe ici des ptes de type B, avec des formes issues principalement de lA. Le phnomne nous parat simplement tre d lutilisation dargiles locales, qui sont trs certainement calcaires. Le mme dcalage existe entre technique et rpertoire de formes pour latelier de lOustalet et pour celui de Bram dans sa premire phase. Malgr la cuisson rductrice (mode B de M. Picon), on ne peut rapprocher ces productions des campaniennes C comme nous y entranerait un vieux rflexe issu de la Classificazione preliminare de Lamboglia. Le rpertoire des formes ne le permet pas, de mme que la chronologie.
27
On peut encore voquer les productions pte claire et vernis noir ou brun de Bram, techniquement trs proches de la campanienne B de Cals, mais offrant un rpertoire proche des premires TSI. Ainsi, lexception peut-tre de certaines sries du Languedoc oriental, on a exagrment tendance faire driver des campaniennes C de nombreuses productions sur le seul critre de la pte grise. Lorsque les formes ne sont pas strictement spcifiques de la campanienne C, mais communes plusieurs origines il est plus probable que les modles sont rechercher plutt du ct de la campanienne A ou, dans une moindre mesure, de la B, car ils ont t beaucoup plus largement diffuss en Languedoc. Dans dautres cas, ces cramiques grises drivent des modles de TSI ancienne. La cuisson rductrice est en effet la cuisson traditionnelle dans la plupart de nos rgions, elle est en outre la plus aise conduire. Il nest donc pas surprenant que pour des raisons relatives aux gots de la clientle et la facilit de mise en uvre, ce type de cuisson ait t poursuivi en pleine priode de romanisations en dpit des standards exognes. 5.3. Le recours la main-duvre extrieure invalide le terme imitations Lors dune premire mise en vidence du groupe dateliers du bassin audois, nous avions propos de voir dans cette soudaine closion dateliers, aussi bien dans les agglomrations que dans les campagnes, un phnomne li la colonisation (Passelac 1992, 216). En effet, l o les premiers ateliers de Bram simplantent, on nobserve pas dinstallation de type indigne prexistante. De mme, aucun autre atelier de prsigille du bassin audois ne succde une officine indigne. Leur cration prs dtablissements prcoces probablement dorigine coloniale, comme lOustalet, ou le Jouncas Luc-sur-Orbieu accrdite cette hypothse. La mme interprtation a t retenue dans le cas de latelier de Saint-Jean-du-Causse la priode tardo-rpublicaine. Elle est fonde la fois sur la qualit des produits et sur le statut prsum de ltablissement rural qui abrite latelier. Lidentification de potiers trangers est corrobore par les modestes donnes pigraphiques issues des ateliers de Bram. Sans doute les marques recueillies (graffiti et timbres) sont-elles trop laconiques pour que nous y trouvions toutes les informations que nous souhaiterions. Les noms sont le plus souvent trs abrgs de sorte que, dans bien des cas, il nest pas possible dassurer lorigine du cognomen. Ainsi ARG( ) peut aussi bien reprsenter un cognomen dorigine grecque, latine, ibrique ou celtique. Cependant, dautres sont plus univoques : ainsi HERA( ), C(h)RE(stus), VERNA, PHILOD(amus) voquent la fabrication des vases par une main-duvre servile dont une partie au
28
moins a ramen dItalie un savoir-faire technique trs prcis. Lutilisation des sparateurs tripodes, qui est atteste Arezzo, et le marquage de ces trpieds dans leur partie centrale comme Arezzo nous confirment clairement lorigine italique de ces transferts. Mme si le statut des ateliers reste obscur (origine militaire, proprit dune famille gauloise, de colons italiens), lutilisation de main-duvre servile voque un modle dorganisation italien et explique le transfert des formes et des techniques. Il est donc difficile, dans ce cas, de parler dimitations dans la mesure o des potiers venus dItalie fabriquent ce quils savaient faire dans leur rgion dorigine. Ce terme dimitation trouverait encore ses limites dans le fait que lvolution des productions, globalement parallle celle quon observe en Italie, prsente un certain nombre de dcalages : ainsi la persistance de certaines formes anciennes et, sans doute, lacquisition dcale dautres formes comme celles des services les plus rcents. Tout se passe comme si, aprs leur installation, les potiers voluent avec une relle indpendance par rapport aux standards des centres de production dorigine. 5.4. propos du terme prsigille sud gauloise Nous ne voudrions pas terminer sans revenir sur le terme de prsigille sud gauloise propos il y a maintenant prs de vingt ans (Passelac 1986a, 36) et depuis assez largement utilis. Dans un travail rcent dont nous partageons la plupart des points de vue et que nous estimons beaucoup pour sa rigueur et sa clart, Maurice Picon a propos de remplacer dsormais le terme de prsigille par celui de sigille de mode A ou sigille de Bram lorsque celle-ci est clairement identifie. Il sappuie sur un argument dont la dmonstration nest maintenant plus faire : les prsigilles ne constituent pas une tape technique vers les TS cuites en mode C (Picon 2002). Nous sommes tout fait daccord avec ce point de vue : les prsigilles et sigilles appartiennent deux systmes diffrents de fabrication et de commercialisation et les secondes ne constituent pas un aboutissement technique des premires. Cependant, il ne nous parat pas pour autant dune grande utilit de revenir sur la dnomination de prsigille sud gauloise . Dans cette formule, en effet, le terme de prsigille avait une connotation exclusivement chronologique, signalant lantriorit de cette cramique ressemblant aux TS par rapport aux vraies TS de La Graufesenque et de Montans. Qualifies de sud gauloises, elles sont dtermines sur le plan gographique, de faon peu prcise, nous en convenons, mais cela permet dviter toute confusion avec le terme de prsigille attribu autrefois des produits recueillis en Italie, en Sicile et aux Balares (Lamboglia 1951). Lappellation prsigille sud gauloise est donc celle dune classe de cra-
miques, au sens donn par J.-P. Morel ce terme, cest--dire un ensemble de vases produits par un atelier ou un groupe dateliers (Morel 1981, 22). Elle est riche de sens car elle dsigne un produit issu dune zone particulire auquel sapplique une connotation la fois technique, chronologique et culturelle. Remplacer ce terme par sigille de mode A conduirait diluer cette cramique dans un norme ensemble aux caractristiques techniques certes dfinies, mais frquent dans de trs nombreuses rgions de lempire et insr dans une plage chronologique couvrant toute la priode romaine. Il ne sagit plus alors dune classe de cramiques, mais dune large catgorie technique dnue dorigine gographique et culturelle. Lappellation sigille de Bram est galement dangereuse. On sait que les vases de Bram ne portent que trs rarement des estampilles et quil nest pas possible didentifier ce matriel par des analyses dont le nombre et le cot seraient exorbitants. Utiliser ce terme reviendrait courir le risque dattribuer dans bien des cas Bram des productions issues dautres ateliers. Cette tendance de rapporter un centre connu des productions insuffisamment caractrises est trs naturelle et peut gnrer un certain nombre derreurs dattribution. Ainsi, par exemple, nous ne reconnaissons pas comme provenant de Bram une partie des prsigilles recueillies Auch et publies par D. Ferry (Ferry 1988) et lon ne peut affirmer sans rserves que lintgralit des prsigilles dAgen (Martin 2002, 226 - 229) ou dautres sites dAquitaine soit issue de ce seul centre de production. 6. CONCLUSION Lanalyse des productions dimitations de cramiques italiques pendant la priode tardo-rpublicaine et au dbut de lEmpire en Languedoc occidental et Roussillon confirme bien la particularit de cette zone en regard du Languedoc oriental, de la Provence et du reste de la Gaule. Cette particularit a t maintes fois souligne dans le domaine des importations de cramiques fines (Arcelin 2000, 302 304 ; Passelac 2001, 143 - 151). La production dimitations en dcoule directement. Ainsi le flux trs dense dun commerce prcoce, bien antrieur la fondation de Narbonne, suscite dans la premire moiti du IIe s. les premires fabrications de formes italiques par des potiers indignes. Le modle est alors la campanienne A, la seule diffuse dans un premier temps. Elle restera trs longtemps la source dinspiration quasi exclusive des potiers indignes, les imitations de la campanienne B clairement identifies demeurant assez rares. Ce fait est sans doute d au dveloppement tardif des importations de campanienne B dans cette rgion. Pendant la priode tardo-rpublicaine, lattitude des potiers gaulois rvle aussi bien lacceptation des modles formels italiens que laffirmation de leur per-
sonnalit, de leur celticit . Cest ainsi qu notre sens, il faut interprter le maintien de leur technique, la libert de leurs tours de main et lapposition de dcors de style uniquement indigne. La fabrication dimitations par les potiers gaulois se cantonne aux ateliers dagglomrations, plus sensibles aux phnomnes dacculturation. Les imitations portent dabord sur les vases boire, au IIe sicle, la popularit des plats se dveloppant dans la premire moiti du Ier sicle (A Lamb. 36, A et B Lamb. 6) et surtout aprs 50 (A et B Lamb. 5, Lamb. 5-7 et Lamb. 7). Cela traduit, plus fortement que lutilisation de la vaisselle dimportation, ladoption, jusque dans les milieux modestes, de nouvelles pratiques de table. Le phnomne est ici plus prcoce et plus soutenu que dans les autres rgions de la Gaule (Barral 1992 et 1996 ; Luginbhl 2001, 56 - 58). Il peut tre surprenant que Narbonne ne fabrique la fin du IIe ou au dbut du Ier sicle ni des imitations ni des vernis noirs de technique italique, car cest ici que lon attendrait en toute logique linstallation des premiers potiers immigrs. Il semble que cette contradiction sexplique par labondance des importations qui rpond aux besoins sans doute trs importants de la population de la colonie, et au niveau de vie suffisamment lev de celle-ci. Un autre fait saillant est la quasi-inexistence des productions relier de faon prcise la campanienne C, malgr lengouement dont bnficient les cramiques cuites en mode B dans la rgion. Cela nous distingue une fois de plus du Languedoc oriental o la production de drives de C est attribue linstallation de potiers siciliotes (Py 1990, 227 et 577 - 579). Dune manire gnrale, lexemple du Languedoc occidental nous invite ne pas rechercher trop systmatiquement dans la campanienne C les modles des imitations pte grise, et analyser indpendamment la morphologie et la technique de cuisson, en donnant la priorit la premire. Le Languedoc occidental et le Roussillon se distinguent encore, dans ltat des recherches, des autres rgions par linstallation prcoce dateliers mettant en uvre des techniques italiques. Ici, la colonisation parat tre le phnomne dterminant de ces fabrications, autant des plus anciennes, comme celle de Saint-Jeandu-Causse, que de la vague plus rcente, de peu antrieure au dbut de lEmpire. Cest ici que, pour la premire fois, on met en vidence de faon indiscutable le transfert de personnels et de techniques et la production selon un modle italique, par lemploi de mainduvre servile. Le modle italique apparat encore avec force dans le brusque changement dchelle de la diffusion, signe dune nouvelle organisation commerciale, qui porte les prsigilles du bassin audois des rives de la Mditerrane celles de lAtlantique, des Py29
rnes au sud du Massif central. En cela, la fabrication des prsigilles constitue une tape intermdiaire entre lorganisation au niveau du chef-lieu et de son territoire qui prside la diffusion des imitations de technique indigne et la diffusion lchelle de lempire que connatront les TS cuites en mode C. Lune des caractristiques principales de cette production est son clatement en de nombreux ateliers, ce qui nous oblige conserver une dnomination assez gnrale. Aux centres de production de Bram et de Narbonne, et de leurs priphries, sajoutent en effet ceux de La Graufesenque, de Montans, de la rgion de Castres (Cambon 1994) et dAlbi. Il serait tout naturel que Toulouse ait connu galement ce genre de fabrication, introduit par larrive de potiers immigrs, par le dplacement de potiers de Narbonne ou de Bram, ou bien accompli sous leffet de la romanisation de certaines structures locales de production. BIBLIOGRAPHIE
Arcelin, P. 2000: Les importations de vaisselle italique vernis noir au ier sicle avant J.-C. sur la faade mditerranenne de la Gaule. Nouveaux regards conomiques et culturels, dans Aquilu, X. , Garcia Rosell, J., Guitart, J. (ed.) : La cermica de verns negre dels segles II i I a.C.: centres productors mediterranis i comercialitzaci a la Pennsula Ibrica, Matar, 293-332. Baccrabre, G. 1997: Les fours de potiers du Ier sicle av. J.-C. Ancely (Commune de Toulouse), Mmoires de la Socit Archologique du Midi de la France LVI, 11-30. Bats, M. 1986: Le vin italien en Gaule aux iime-ier s. av. J.C. Problmes de chronologie et de distribution, DHA 12, 391-430. Bergeret, A., Passelac, M. 2003: Activit artisanale au IIe sicle avant J.-C. Des potiers au pied de la cit, 18 rue Camille St-Saens, document final de synthse, Montpellier. Boudartchouk, J.-L. (ed.) 2001: Vieille-Toulouse (HauteGaronne), Evaluation archologique des parcelles Borde basse, document final de synthse, Toulouse. Cambon, C. 1994: Note sur un petit ensemble de prsigilles dcouvert sur le site de Saint-Jean Castres (Tarn), SFECAG, Actes du Congrs de Millau, Marseille, 11-16. Cazes, J.-P., Passelac, M. 1996: Castelnaudary (Aude), oppidum de Sostomagus, dit du Pech. Rapport de fouille prventive, Service Rgional de lArchologie, Montpellier. Desbat, A.; Genin, M. 1996: Les ateliers prcoces et leur production, dans Desbat, A., Genin, M., Lasfargues, J. (ed.), Les productions des ateliers de potiers antiques de Lyon, Gallia 53, 219-241. Ettlinger et al. 1990: Ettlinger, E., Hedinger, B., Hoffmann, B., Kenrick, P.M., Pucci, G., Roth-Rubi, K., Schneider, G., Schnurbein, S., Wells, C.M., ZabehlickyScheffenegger S.: Conspectus formarum terrae sigillatae, italico modo confectae, Bonn. Ferry, D. 1988: Cramique de Bram (Aude) dcouverte Auch, Socit Archologique et Historique du Gers, 4e trim., 385-389.
Fouet, G. 1964: Un nouveau puits funraire gaulois rue Saint-Roch Toulouse, Mmoires de la Socit Archologique du Midi de la France XXX, 10-50. 1969: Les nouvelles fouilles de la caserne Niel Toulouse, puits funraires 1 et 2, RAN II, 1969, 65-94. Genin, M., Hoffmann, B., Vernhet, A. 2002: Les productions anciennes de la Graufesenque, dans Genin, M.; Vernhet, A. (ed.), Cramiques de la Graufesenque et autres productions dpoque romaine, nouvelles recherches, Montagnac, 45-104. Genin, M., Vernhet, A. 2002: Une fosse-cendrier augustenne la Graufesenque, dans Genin, M., Vernhet, A. (ed.), Cramiques de la Graufesenque et autres productions dpoque romaine, nouvelles recherches, Montagnac, 105-132. Lamboglia, N. 1951: Ceramica presigillata a Ventimiglia, a Minorca e in Sicilia, AEA 29, 35-41. 1952: Per une classificazzione preliminare della ceramica Campana, Atti del I Congresso Internazionle di Studi Liguri (Bordighera 1950), Bordighera, 139-206. Luginbhl, T. 2001: Imitations de sigille et potiers du haut-empire en Suisse occidentale, Cahiers dArchologie Romande 83, Lausanne. Morel, J.-P. 1981: Cramique campanienne: les formes, BEFAR 244, Rome. Martin, T. 1996: Cramiques sigilles et potiers gallo-romains de Montans, Montans. 2002: Le rayonnement aquitain des prsigilles augustennes du bassin de lAude: bref tat de la question, Rivet, L. , Scillano, M. (ed.), Vivre, produire et changer, reflets mditerranens, Mlanges offerts B. Liou, Montagnac, 223-234. Maun, S., Sanchez, C. 1999: Une production de cramique vernis noir dans la rgion de Bziers (Hrault) entre la fin du iie s. et le milieu du ier s. av. J.-C.: emprunt indigne ou prsence italienne prcoce, RAN 32, 125-145. Morand, D. 1972: Le puits funraire de Pamiers et son importance dans lhistoire et larchologie de la rgion, Bulletin de la Socit arigeoise des sciences, lettres et arts XXVII, 23-70. Passelac, M. 1986a: Les premiers ateliers du sud de la France, dans Bmont, C., Jacob, J.-P. (ed.), La terre sigille gallo-romaine, lieux de production du Haut-Empire: implantations, produits, relations, DAF 6, 35-38. 1986b: Bram, dans Bmont, C., Jacob, J.-P. (ed.), La terre sigille gallo-romaine, lieux de production du HautEmpire: implantations, produits, relations, DAF 6, 4851. 1992: Formes et techniques italiques dans les productions cramiques augustennes du bassin de lAude: mise en vidence dun groupe dateliers, RCRFActa XXXI/XXXII, 207-229. 1996a: Cramiques communes gallo-romaines en Languedoc occidental : exemples de production et de consommation, dans Bats, M. (ed.), Les cramiques communes de Campanie et de Narbonnaise (Ier s. av. J.-C.II e s. ap. J.-C.). La vaisselle de cuisine et de table (Coll. CJB 14), 361-387. 1996b: Premires cramiques gallo-romaines en Languedoc occidental, Les potiers gaulois et la vaisselle gallo-romaine, Les dossiers dArchologie 215, Dijon, 1017.
30
2001: Deux fours de potiers augustens du Vicus Eburomagus (Bram, Aude), 20 ans de recherches Sallles dAude (PUFC srie Amphores), Besanon, 143-162. Passelac, M., Sabri R. et M. 1986: Le centre de production de Narbonne, dans Bmont, C., Jacob, J.-P. (ed.), La terre sigille gallo-romaine, lieux de production du Haut-Empire: implantations, produits, relations, DAF 6, 52-55. Picon, M. 2002: Les modes de cuisson, les ptes et les vernis de la Graufesenque: une mise au point, dans Genin, M., Vernhet, A. (ed.), Cramiques de la Graufesenque et autres productions dpoque romaine, nouvelles recherches, Montagnac, 139-163. Py, M. 1990: Culture, conomie et socit protohistoriques dans la rgion nimoise, CEFR 131, Rome. (ed.) 1993: Dicocer 1, Dictionnaire des cramiques antiques (VIIe s. avant n. .-VIIe s. de n. .) en Mditerrane nord occidentale, Lattara 6, Lattes. 2003: Les Celtes du Midi, Peuples et territoires en Gaule mditerranenne. Hommage Guy Barruol, RAN supl. 35, Montpellier, 303-321. Rancoule, G. 1970: Ateliers de potiers et cramique indignes au ier sicle avant J.-C, RAN III, 33-70. 1985: Observations sur la diffusion des importations italiques dans lAude aux IIe et Ier sicles avant J.-C., RAN 18, 1985, 236-275.
2001: Productions de cramique gauloise cuisson rductrice. Les ateliers de La Lagaste (Pomas et Rouffiac dAude), 20 ans de Recherches Sallles dAude, Sallles, 135-142. Sanchez, C. 2001: Lapport des fouilles rcentes la connaissance des prsigilles de Narbonne, RCRFActa 37, Abingdon, 203-210. 2003: Le mobilier cramique de Narbonne et sa rgion (fin IIe s. av. n../ Ier s. de n. .) Pour une approche du processus de romanisation, thse de doctorat, Universit LumireLyon II. Sanmarti Grego, E. 1975: Nota acerca una imitacin de la sigillata aretina detectada en Emporion, Ampurias 36-37, 251-261. Sjalon, P. 1998: Un atelier de potiers gaulois des annes 150/50av. n. . Bourige (Aude), RAN 31, 1-11. Solier, Y. 1980: La cramique campanienne de Ruscino, Ruscino, Chteau-Roussillon, Perpignan (P-O) Etudes archologiques I, RAN suppl. 7, Paris, 217-243. Vidal, M. 1988: La cramique indigne. Continuit et volution, Palladia Tolosa, Toulouse romaine, Toulouse, 24-28 2001: Les cramiques indignes, continuit et volution, Tolosa, Nouvelles recherches sur Toulouse et son territoire dans lAntiquit (CEFR 281), Toulouse, 179186.
31
Fig. 1: Ateliers indignes ayant fabriqu des imitations de cramique fine italique. Cramique celtique , ateliers avrs. 1 : Vieille-Toulouse. 2 : La Lagaste. 3 : Bourige. 4 : Montans. Ateliers trs probables. 5 : Castelnaudary. 6 : Narbonne ou ses environs. 8 : La Graufesenque. Cramique grise du Roussillon. 9 : Ruscino.
32
Fig. 2: Imitations du IIe sicle. 1 3 : Castelnaudary, le Pech 25. 4 : Castelnaudary, le Pech 14. 5, 6 : Vicus de Bram 1. 7 : Toulouse, Puits 2 de la Caserne Niel. 8 : Toulouse, Saint Roch, puits fouill en 1961.
33
Fig. 3: Imitations des ateliers de La Lagaste, daprs Rancoule 1970, fig. 18, remanie.
34
Fig. 4: Imitations du Ier s. recueillies Vieille-Toulouse (daprs Vidal 1988, 28 ; Vidal 2001, fig. 51 et 52).
35
Fig. 5: Imitations du Ier s. de la rgion de Castelnaudary. 1 : Saint Jacques 1, Castelnaudary. 2 : Villeroux, Castelnaudary. 3 6 : Saint Jacques 2, Castelnaudary.
36
Fig. 6: Imitations augustennes de technique celtique . 1 3 : Bram 36. 4 6 : Narbonne.
37
Fig. 7: Cramiques de Ruscino (daprs Solier 1980, fig. 6 et fig. 7, remanies). 1-12 : imitations en cramique grise du Roussillon ; n 13 et 14 imitations vernis rouge, de Ruscino ?
38
Fig. 8: Ateliers mettant en uvre des techniques non indignes. 1 : Saint-Jean-du-Causse, Magalas, 2 : Ruscino, 3 : LOustalet, Fleury-dAude, 4 : Montfau, Magalas, 5 : Narbonne et sa priphrie, 6 : La Graufesenque, 7 : Le Jonquas, Luc-sur-Orbieu, 8 : Bram et sa priphrie, 9 : Le Cammazou, Villeneuve-laComptal, 10 : Montans, 11 : Vieille-Toulouse.
39
Fig. 9: Atelier de Saint-Jean-du-Causse, Magalas. 1-16 : cramiques vernis noir, pte claire. 17-19 : cramiques pte claire (daprs Maune, Sanchez 1999. Les ns en petit corps renvoient aux figures originales).
40
Fig. 10: Atelier de lOustalet, Fleury dAude. 1-10 : cramiques pte grise et vernis noir. 11 : cramique vernis rouge.
41
Fig. 11: Ateliers de Bram. Cramiques pte grise, vernis noir de la phase 1 (zone 1, nord). Principales formes.
42
Fig. 12: Ateliers de Bram. Cramiques pte claire, vernis rouge de la phase 2 (zone 4). Principales formes.
43
Fig. 13: Ateliers de Bram. Cramiques pte claire, vernis rouge de la phase 3 (zone 3). Principales formes.
44
Fig. 14: Influences progressives des campaniennes A 27 et B1 sur la forme Celtique 9.
45
III. LES CERMIQUES EMPORITANES TARDANES. UNA PRODUCCI TERRISSAIRE DABAST REGIONAL A CAVALL DEL CANVI DERA. ESTAT DE LA QESTI
Josep Maria Nolla Jordi Sagrera Josep Burch
Institut del Patrimoni Cultural. Universitat de Girona
Resum A partir del darrer ter del segle i aC, els tallers cermics dels territoris dEmpries i Girona, que havien produt a bastament cermiques emporitanes, dengalba blanca i clats pintats, van veure redut el volum de producci que se centr, preferentment, en cermiques grises de taula a partir del repertori clssic de les emporitanes i la incorporaci de noves formes prpies del repertori mediterrani. Sn cermiques de taula, plats plans i fondos, gots, copes, gerres de diverses mides i algun gibrell. Lrea de penetraci daquests productes no ultrapassa labast regional i aviat sobserva una atomitzaci de tallers de categoria desigual. A mitjan segle i desapareixen. Paraules clau Cermica grisa. Produccions regionals. Baixa repblica i inicis de limperi Abstract From the first third of the 1st century BC, the pottery workshops in the territories of Empries and Girona, which had produced Emporitana ware, white slip and painted kalathoi, reduced the amount of their production and specialised mainly in grey tableware, reproducing the classical Emporitan shapes and also incorporating new typical ones from the Mediterranean repertory. This tableware consists of flat, deep dishes, glasses, cups, pitchers of several sizes, and basins. Such productions reach no further than the regional area and we soon observe a fragmentation of the activity in workshops of unequal category. They disappear by the middle of the 1st century AD. Keywords Grey pottery. Regional productions. Late Republic and early Empire
47
1. GENERALITATS I DEFINICI La cermica emporitana s una producci artesanal denorme personalitat, perfectament definida i definible, amb un repertori ampli de formes. Hi coincideixen atuells de tradici prpia i altres vinguts de fora, amb una cronologia molt precisa, entre el 200 aC i el tercer quart del segle i aC, amb uns tallers situats a Empries o en la seva zona dinfluncia immediata que abasteixen abundantment la ciutat i tot el seu territori i altres rees prximes a travs duna xarxa comercial efectiva i molt antiga, i que, aprofitant el paper privilegiat del port emporit com a punt primer de redistribuci del comer itlic, arriben arreu acompanyant les mfores i les cermiques envernissades de negre dorigen tirrnic. Aquests mateixos tallers obraven altres cermiques de qualitat ms especialitzades, clats de diverses mides, amb decoraci pintada molt convencional, alguns cuits a foc reductor, o les urnes, gerres i grans recipients dengalba blanca, per servir lquids i per guardar (Nolla 1982, 133-135; Aquilu et al. 1984, 370-377; Casas et al. 1990, 41-42). Dins del tercer quart del segle i aC, en un moment que caldr precisar convenientment, aquestes terrisseries, progressivament i, cal suposar, duna manera pausada, sanaren adaptant als nous temps modificant la seva oferta, reconduint-la i adequant-la a la llei de la demanda. En efecte, les grans rutes generals del comer martim a la Mediterrnia occidental havien evolucionat, la dependncia dItlia era cada cop menor, el paper del port dEmpries comenava a davallar i la intensa romanitzaci de la ciutat, com a conseqncia de lestabliment de veterans que hi va fer Juli Csar desprs de Munda (45 aC) (Liv. 34 9), va conduir, en aquells anys, a la creaci del municipium dEmpries (des dara, Emporiae, en plural) que, com recorda amb justesa el gran historiador de Patauium (Pdua), fou un procs esglaonat en el temps que incorpor, primer, els estadants de la ciutat regular, antics itlics i indigets, i, finalment, els grecs de lantiga i prestigiosa Emporion, amics i aliats del poble rom. Daltra banda, caldria ressenyar el canvi de modes en les cermiques envernissades de ms qualitat, amb labandonament de les engalbes negres substitudes per les de color vermell, que sacompanyaren dun nou repertori de formes que nanaren arraconant algunes i modificant-ne daltres fins a crear repertoris substancialment nous que servien noves modes i nous costums. Caldria considerar, tamb, que s precisament durant aquesta segona meitat del segle i aC que Empries comen a sentir amb fora la minva de lactivitat porturia, el fet dhaver passat de ser un punt darribada i redistribuci de gran abast a un port de categoria regional com a conseqncia de les grans modificacions de caire econmic i productiu ocorregudes al mn mediterrani occidental, concretament a la Itlia tirr48
nica i, sobretot, als territoris costaners de llevant i de migdia de les provncies hispniques. Aquestes circumstncies indubtablement arrossegaren lactivitat dels tallers de les cermiques fines de tradici indgena, que veieren reduda la seva activitat i lrea dinfluncia, per que de cap manera significaren la fi duna producci. Com tantes altres vegades, calgu adaptar-se a circumstncies noves de tota mena per poder sobreviure: les produccions ms especialitzades, clats i cermiques dengalba blanca, van rebre ms aviat; es van deixar dobrar rpidament, fins al punt que, a partir de les dades que possem, les podem considerar desaparegudes a partir del darrer quart del segle i aC, en tot cas sempre abans del canvi dera. Les terrisseries apostaren, preferentment, per obrar cermiques grises de taula que, com sanir veient, tingueren una gran acceptaci fins que entraren en una marcada decadncia al llarg del segon quart del segle i dC, fins a desaparixer. Aquesta desaparici podria significar (no ho sabem amb seguretat) un abandonament duna tradici, que va substituir el producte per un altre de ms adequat. Tanmateix, ens s impossible, ara com ara, copsar si exist aquesta possibilitat. Com veurem, de cop i volta, la producci desapareix sense, aparentment, deixar rastres. 2. IDENTIFICACI Va ser en estudiar els materials cermics recuperats en diverses excavacions efectuades a Girona que fou possible definir aquesta fcies de la cermica emporitana, clarament ms tardana i amb una marcada personalitat (Nolla 1977, 830-906). De fet, lnic que fiem era comprovar i sistematitzar uns indicis evidents per massa dispersos que M. Almagro havia detectat entre les ofrenes dipositades en algunes tombes emporitanes que es dataven a lentorn del canvi dera i, en ocasions, en contextos clars de la primera meitat del segle i dC (Almagro 1955). Daleshores en, ha estat possible rastrejar-ne la presncia en diversos jaciments del nord-est de Catalunya, cosa que ha perms fixar-ne les peculiaritats, la cronologia, les principals caracterstiques tipolgiques i anar definint un catleg de formes. Val la pena tenir ben present que aquest tipus cermic, a part de trobar-se als jaciments que sesmenten directament al llarg de treball, es documenta en contextos a cavall del canvi dera en tots els jaciments dels territoris nord-orientals del Principat, com poden ser Santa Maria de Panissars (el Perts/la Jonquera), la Ciutadella i les Arenes (Roses) (Nolla, Casas 1994, 90), Mas Gus (Albons/Bellcaire), Llafranc (Palafrugell), el Collet de Sant Antoni (Calonge), Pla de Palol (Platja dAro) (Nolla 2002, 88), Puig Rodon (Cor), Pla de lHorta (Sarri de Ter), la Quintana (Cervi), el Bosquet del Rajoler (Palol de Revardit), Mas Castell (Porqueres), Can Ring (Besal), els Pedets (Blanes) (Vil
les cermiques emporitanes tardanes. una producci terrissaire dabast regional a cavall del canvi dera. estat de la qesti
et al. 1977-1978, 218, fig. 12 i 19, i 223, fig. 51-53, 230, com a exemple), entre els ms significatius. En coneixem, tamb, a Ruscino (Castell-Rossell), a laltra banda de les Alberes, al Maresme (Jrrega 1990, 4351; Bans 1992, 35-42), amb material de notable inters per que no tindrem en compte perqu no lhem pogut estudiar directament, al Valls (Nolla 1994, 2829) i a Menorca (Museu de Ciutadella). Una recerca ms aprofundida podr determinar la importncia quantitativa de cada una daquestes zones i ampliar-la considerablement. 3. CARACTERSTIQUES La cermica emporitana tardana es defineix per un aparent empobriment de les terrisseries, que van deixar enrere la diversitat i la riquesa detapes anteriors, i tamb per la prdua dun cert esperit industrial que detectem en la uniformitat dels atuells obrats entre el 200 i el 50 aC. Pel que fa a les caracterstiques dargiles i acabats, considervem que rem davant dun producte ben definit, amb poques variacions. Largila s preferentment de color gris clar, gris perla o amb uns tons subtilment verdosos, i, majoritriament, sense diferncies entre el nucli i les parets exteriors, molt ben depurada i dura, amb presncia, de vegades, de minsculs puntets brillants o blancs, el mateix desgreixant de la producci clssica. Sovint tenen un tacte sabons i les parets sn ms gruixudes que en els productes ms antics. Altres vegades les tonalitats de les pastes sn ms fosques i els acabats de menor qualitat, fet que podria assenyalar lexistncia de diversos tallers, territorialment dispersos, alguns dels quals obraven productes de qualitat menor. Darrerament, i cada cop ms, anem identificant lexistncia del que podrien semblar petits tallers dabast molt local i de menys qualitat artesanal que devien coexistir a lombra duns tallers principals ms actius i amb capacitat i vocaci de fer arribar els seus productes dins duna zona ms extensa. 4. RELACIONS AMB ALTRES PRODUCCIONS CERMIQUES Val la pena tenir ben present que el mateix que passa amb la cermica que estem estudiant succeeix amb moltes altres produccions dabast regional o comarcal, que modifiquen i adapten el repertori de formes a noves modes i necessitats, i que reben fortes influncies dels obradors ms actius i puixants, preferentment itlics. Inicialment observem lassimilaci de les formes ms caracterstiques de la cermica del Cercle de la Campaniana B, tal com passa tamb amb les produccions arcaiques de la TSI, a les quals desprs shi van incorporar les noves, desenvolupades a Arezzo, Pisa i a
altres grans centres productors de la Itlia tirrnica, i tamb les de Lugdunum, a la Gl.lia, o les anomenades cermiques de parets fines que, com es veur, inspiren algunes copes i alguns gots, en una tradici que remunta, com a mnim, a la darreria del segle ii aC. El cas ms extraordinari s el de les anomenades cermiques de pasta miccia amb engalba, primerament negra, a imitaci de les antigues cermiques de verns negre, i ben aviat de color roig corall, que cal suposar que foren el resultat de lestmul de les produccions de la TS, les quals van fer desaparixer rpidament les velles Campanianes de tan llarga tradici. Identificades per E. Sanmart Grego (1974-1975, 251-261), probablement provenen dels obradors de la zona de Narbona o del seu entorn (Casas et al. 1990, 40-41; Passelac 1993, 533-535). Recordem que sovintegen en contextos augustals dels jaciments costaners de les comarques gironines. Com veurem en referir-nos al repertori de formes, aquestes produccions i les nostres mostraven un catleg majoritriament coincident, amb els mateixos plats, gots, tasses i recipients. No deixen de ser respostes idntiques als mateixos estmuls. Recordem, finalment, que totes dues produccions desapareixen en el curs del segle primer. 5. REPERTORI DE FORMES Lestat actual del coneixement daquestes cermiques exigeix el disseny duna tipologia exhaustiva, lintent de situar cada una de les formes dins duna lnia evolutiva determinada i la fixaci de la cronologia amb la mxima precisi, a partir de dades fiables i tan fermes com sigui possible. Per fer-la til ens ha semblat convenient definir els diversos atuells segons la seva utilitat, i hem donat a cada una de les formes un nmero correlatiu i, dins de cada nmero, un altre que serveix per definir, a linterior dun grup, peces amb caracterstiques suficients per ser distingides. Si cal, una lletra afegida als dos nmeros, sempre separats per un punt, indica recipients que mereixen una subdivisi tipolgica. Forma 1 Plats (catillus, patera). Recipient baix i obert, molt ms ample que alt i amb peu ben definit. Variant 1.1 Plat de llavi molt ben diferenciat i penjat cap enfora. Aquesta forma s coneguda entre les cermiques emporitanes clssiques (Aquilu et al. 1984, 373, fig. 130,9 i 10; Nolla, 1999, 187, fig. 10, 1 i 2) i sinspira en la forma Lamb. 36 de la cermica Campaniana A, un plat de gran xit que trobem a bastament en contextos avanats del segle ii aC o de la primera meitat del segle i aC (Burch et al. 2001, 84-93). Fins ara no
49
havem pogut provar que aquest plat fos obrat en cermica emporitana tardana. Tanmateix, en coneixem alguns fragments ben clars que procedeixen de la sitja explorada el 1989 a la vil.la romana de Montfull (Bescan), clarament augustal (Nolla et al. 2003, 29-32, fig. 17,2). El dimetre mxim s de 34 cm. s interessant constatar que aquesta forma tingu un xit extraordinari, tal com ho prova la seva presncia entre el repertori de formes de la TSSG (forma Drag. 36) o entre les cermiques TSAA (forma Hayes 3), amb perllongacions ben testimoniades fins al segle tercer, cosa que posa de manifest un atuell reeixit que cal continuar produint sense modificacions substancials. Convindria, per, considerar, a partir de les dades que tenim, que devia ser un recipient usat noms puntualment i ms aviat rar. Variant 1.2 Plat de llavi alt i obert, lorigen del qual s marcat per una forta carena. Aquesta forma no s coneguda entre el repertori de les emporitanes clssiques. De fet, devia substituir el plat de la forma C (Barber, Nolla, Mata 1993, 30-31, lm. 9), a bastament documentat en contextos de finals del segle ii i primera meitat del segle i aC. Recorda la forma Goud. 1 de TSA (Goudineau 1968, 325-326) que, no cal dir-ho, t com a precedent els plats de la cermica envernissada de negre la forma Lamb. 7. Val la pena recordar que, en cermica itlica envernissada de vermell, es tracta dun atuell antic, arcaic. s interessant fer constar, tamb, que s un dels plats de la cermica de pasta miccia i engalbada en roig corall forma Pre-sigga 10 (Passelac 1993, 533), que aquest autor data entre el 30 aC i el 10 dC. De cermica emporitana tardana en coneixem un de sencer que fou dipositat com a ofrena a linterior duna tomba emporitana de la necrpoli Ballesta, a la incineraci nm. 46 (Almagro 1955, 36-37 i 76, fig. 45,3 i figura de la pg. 407; Casas et al. 1990, 104105, nm. 202), amb el fons intern decorat amb dos cercles concntrics impresos. No s possible datar lenterrament amb precisi perqu manquen altres evidncies. Sembla, tanmateix, que pel context general i a partir del nostre plat, podrem acceptar una dataci del darrer ter del segle i aC. En coneixem un altre, procedent de la incineraci nm. III de la necrpoli Granada, dEmpries (Almagro 1955, 262-263 i 283-284, fig. 260,2 i fig. de la pg. 407; Casas et al. 1990, 104-105, nm. 203), amb decoraci de dos cercles concntrics impresos i la corona circular creada, decorada amb estries fines. Tampoc no era possible datar amb seguretat i precisi el moment de deposici de lenterrament. s acceptable, per, proposar una cronologia del darrer ter del segle i aC.
50
Assenyalarem tamb la presncia de plats daquesta forma a lestrat II A de lexcavaci de la muralla Rubert amb noms TSI i llnties Dr. 2 i 4, que podria datar-se en poca augustal o molt poc desprs (Sanmart Grego 1974-1975, 257-261; 1978, 236 i 307-310), a la Font del Vilar (Avinyonet de Puigvents), fora de context (Casas et al. 1995, 38, fig. 32,5) o a la sitja 2416, en les UE 2417 i 2418 (Casas, Soler, Turon 1996, 81 i 83, fig. 12,4), en un estrat clarament augustal, anterior al canvi dera. Amb una dataci proposada a la segona meitat del segle i aC, sempre anterior al canvi dera, citem la presncia daquest plat a Sant Juli de Ramis, en el sector nord-occidental de loppidum, a tocar la muralla, amb decoraci de cercles concntrics impresos en el fons intern (Burch et al., en premsa). Aquest seguit devidncies fan pensar que ens trobem davant dun plat caracterstic de la segona meitat / darrer ter del segle i aC, que deix de ser usat vers el canvi dera. Les peces conegudes ens permeten aproximar-nos a les mides estandarditzades del plat: un dimetre de vora (dimetre mxim) entre 18,7 cm i 20 cm, un dimetre de base entre 6,6 cm i 10,2 cm, i una alada total entre 3,7 cm i 4,7 cm. Variant 1.3 Plat de llavi ben marcat i penjat. Sembla directament inspirat en la forma Goud. 6b i 12 de la TSA, de les quals la primera devia aparixer vers el 30 aC, i la segona, cap al 20 aC. En coneixem exemplars en cermica miccia engalbada en negre (Casas et al. 1990, 96-97, nm. 181 a 183) i en roig corall (Passelac 1993, 533, forma Pre-Sigga 70 i, potser, 50). Aquest autor els data entre el 30 aC i el 10 dC. En coneixem un de sencer procedent dEmpries, dun lloc indeterminat, i conservat al Museu dArqueologia de Catalunya-Girona (Casas et al. 1990, 104-105, nm. 204), amb cercles impresos concntrics que ornamenten el fons intern; un altre, tamb sencer, trobat a linterior de la tomba dincineraci emporitana Ballesta nm. 35, on feia de tapadora de lurna (Almagro 1955, 36 i 68, fig. 34,4 i fig. de la pg. 407) datada, sense evidncies fermes, a lpoca dAugust. A la sitja de Montfull, dels primers anys del canvi dera (Nolla et al., 2003, 29-32, fig. 17,1), sen recuper un de quasi sencer, amb cercles concntrics impresos al fons intern i tres altres fragments de vora. Un altre fragment, amb un dimetre de 20 cm, fou recuperat a la UE 8040 de les excavacions del Puig de Sant Grau (Caldes de Malavella) (Merino, Nolla, Santos 1994, 186, nm. 23). Amb el que tenim, caldria considerar aquest plat com a propi del darrer quart del segle i aC. Ara com ara no
sabem si el seu s es perllong en els primers anys del segle primer. Les mides conegudes se situen a lentorn dels 19,5 cm de dimetre de vora (20,4 cm de dimetre mxim), 7,2 cm de dimetre de base i 3,3 cm dalada. Variant 1.4 Plat similar a lanterior, per amb un perfil de llavi diferent. Recorda la forma Goud. 12b de vers el 20 aC. Tamb s obrada en cermica de pasta miccia (Casas et al. 1990, 98-99, nm. 190; Passelac 1993, 533, forma Pre-Sigga 90). Lautor francs proposa una cronologia entre el 15 aC i el 30 dC. Podria tractar-se perfectament duna variaci de la forma 1.3, ja que tant luna com laltra coincideixen en el farciment de la sitja augustal de Sant Pere de Montfull. En efecte, en aquest lloc shan recuperat dues vores de plat daquesta forma que ens obliga a considerar que va coexistir amb la forma 1.3 a lentorn del canvi dera o poc desprs (Nolla et al. 2003, 29-32, fig. 17,3 i 23,1 i 3). En coneixem daltres procedents de Girona, del farciment de la torre romana de Casa Pastors, estrat III (Nolla 1977, 173; Casas et al. 1990, 114115, nm. 249), clarament residual, o de labocador fora murs (excavacions de 1974-1975, de la sala romnica de la catedral), tamb sense context (Nolla 1980, 85-86, fig. 1,10 i 20; Casas et al. 1990, 114-115, nm. 247 i 248). El dimetre daquest plat se situa entre els 18 i 24 cm i t una alada a lentorn dels 4 cm. Variant 1.5 Plat alt i de llavi ben marcat i obert. En coneixem pocs exemplars: un de prou sencer, trobat entre el material que omplia la sitja augustal o poc posterior de Montfull (Nolla et al. 2003, 29-32, fig. 17,5 i 24), i un altre de la UE 8041, de les excavacions del Puig de Sant Grau, indit. Aquestes circumstncies fan que proposem, inicialment, una cronologia entre el 25 aC i el 20 dC. El plat tipus tindria un dimetre mxim duns 20 cm, el de la base de 8,2 cm i lalada a lentorn de 5,1 cm. Variant 1.6 Plat alt i de llavi arrodonit. Considerem una subdivisi, amb la forma 1.6.a, menys alta i amb carena visible, i la forma 1.6.b, de perfil ms arrodonit i de ms alada, que recorda la forma Goud. 5, de vers el 35 aC. Formes idntiques en la producci de cermica de pasta miccia i engalba roig corall (Passelac 1993, 533, forma Pres-Sigga 40), amb dataci proposada entre el 30 aC i el 10 dC. Del primer, en coneixem un exemplar procedent de labocador fora muralla de Gerunda, sense context clar
(Nolla 1980, 89-90, fig. 5,97; Casas et al. 1990, 114115, nm. 246) i un altre, de 28 cm de dimetre, procedent de la vil.la del Camp de la Gruta (Torroella de Montgr), indit. Del segon en coneixem un altre, tamb de Girona (Nolla 1980, 89-90, fig. 5,99; Casas et al. 1990, 114-115, nm. 246). La variant 1.6.a mostra un dimetre mxim de 23 cm i una alada de 3 o 4 cm; la 1.6.b, entre 22 i 27,8 cm de dimetre mxim i 4 o 5 cm dalada. Variant 1.7 Escassament documentat. Es tracta dun plat de llavi engruixit i amb solcs paral.lels decorant la vora interna. Tamb existeix en cermica de pasta miccia i engalba de color roig corall (Passelac 1993, 533, Pre-Sigga 110), amb una cronologia proposada entre el 10 aC i el 10 dC. s un exemplar conegut en labocador fora murs de Gerunda, sense dataci precisa (Nolla 1980, 85-86, fig. 1,9; Casas et al. 1990, 114-115, nm. 250). Darrerament, (campanya del 2001) en noves excavacions en extensi efectuades en aquell mateix lloc (Garcia et al. 2002), hi hem reconegut uns quants exemplars de la mateixa forma, fora de context. No t mides precises; el dimetre mxim conegut se situa entre 20 i 30 cm. Forma 2 Escudelles (acetabulum, acitabulus). Recipient de dimensions regulars, amb dimetre inferior a 20 cm, alt i amb peu ben definit. s una mena de plat fondo. Variant 2.1 Escudella de parets obertes, gran dimetre i alada moderada, amb peu ben definit. Es tracta duna imitaci fora mimtica de la forma Lamb. 1 de la cermica del Cercle de la Campaniana B, amb decoraci de cercles impresos en el fons intern per sense els solcs paral.lels que, en la forma original, defineixen latuell. En coneixem un exemplar sencer trobat en el reompliment de la cisterna circular de la Casa Romana nm. 1 dEmpries, en el nivell superior, que cal datar en poca augustal, immediatament abans del canvi dera (Sanmart Grego, Santos 1986-1989, 303, fig. 7,27; Casas et al. 1990, 104-105, nm. 206). s rara i, com veurem, s una variant puntual i atpica de la forma 2.2 (a, b, c i d). El dimetre mxim s de 15,3 cm, el de la base d11 cm i lalada de 4,5 cm. Variant 2.2 Molt semblant a lanterior, per de forma hemisfrica i amb solcs (o solc) que defineixen la vora externa del recipient.
51
La variant 2.2.a es caracteritza per dos o ms solcs paral.lels que decoren externament el llavi i que, en canvi, no sn evidents internament. Se nhan trobat alguns exemplars procedents de la fase docupaci de la segona meitat del segle i aC de lantic oppidum de Sant Juli de Ramis (Burch et al., en premsa), entre el material ms tard del jaciment indiget de Castell de la Fosca (Palams) (Nolla, Palah, Burch 1998, 66, fig. 2,14), a la vil.la de Tolegassos (Viladamat) a la UE 1013 (Casas 1989, 60, fig. 36,14) o a la UE 2019 (Casas 1989, 86, fig. 52,15), a Vilauba (Cams), en nivells baixrepublicans (Castanyer, Tremoleda 1999, 176, lm. 9,12, nm. Inv. 16-v-716-21), tot i que en aquest cas podria ser de la variant grisa clssica; a Empries, en lestrat I de lexcavaci de la muralla Robert, amb una dataci genrica del 30 aC al 30 dC (Barber, Nolla, Mata 1993, 79, lm. 6,5), o al reompliment duna sitja de la baslica foral (UE 1105), amb dataci final anterior al canvi dera (Aquilu et al. 1984, 180181, fig. 92,13); en el farciment duna altra sitja, a Montfull (Nolla et al. 2003, 29-32, fig. 18,4), UE 1003 i 1004, amb una dataci de principis del segle i dC, o a la UE 8035 de les excavacions de ledifici termal del Puig de Sant Grau dAquae Calidae (Merino, Nolla, Santos 1994, 179, lmina de la dreta, nm. 19). El dimetre mxim se situa entre 13 i 16,2 cm, el de la base a lentorn de 7,8 cm i lalada s de 6 cm. La 2.2.b es diferencia de lanterior per un engruiximent intern de la vora. Lexemplar paradigmtic s lescudella que acompanyava les cendres del difunt de la incineraci nm. 1 de la petita necrpoli de lAmfiteatre (Almagro 1955, 222-223 i 255, fig. 230,13 i fig. de la pg. 407; Casas et al. 1990, 104-105, nm. 205), en un context difcil de datar amb exactitud, per que sha situat vers els primers decennis del segle i dC. Tamb a Empries la trobem en lestat I (30 aC-30 dC) de lexcavaci de la muralla Rubert (Barber, Nolla, Mata 1993, 79, lm. 6,4). Semblantment, i sense cronologia ferma, a Girona (Nolla 1980, 85, fig. 1,19 i 89-87, fig. 4,58; Casas et al. 1990, 112-113, nm. 243 i 240), al Puig de Sant Grau, a la UE 8040 (Merino, Nolla, Santos 1994, 186, nm. 22), a la sitja augustal o poc posterior de Sant Pere de Montfull (Nolla et al. 2003, 2932, fig. 18,1), a la UE 1002 (dos individus) i a la UE 1004 (un individu), en un nivell que es podria datar entre els darrers anys del segle i aC i els primers de la nova era, a la vil.la dels Ametllers (Tossa de Mar) (Lpez et al. 2001, 70 i 198, lm. XXV,5) o en un context de la darreria del segle primer, a Vilauba (Castanyer, Tremoleda 1999, 204, lm. 17,4). El dimetre de boca se situa entre 14 cm i 22,4 cm, el de la base en 9,8 cm i lalada en 6,2 cm. La 2.2.c es defineix pel fet de no presentar cap solc exterior ornamental, per la lleugera carena i per una ala52
da considerable en relaci amb el dimetre de boca. En coneixem, solament, dos fragments, un procedent de la UE 1002 i laltre de la UE 1003, nivells de farciments augustals o poc posteriors de la sitja de la vil.la de Montfull (Nolla et al. 2003, 29-32, fig. 18,2) o a la UE 2411 (Casas, Nolla 1993, 22, nm. 120) i UE 2409 (Casas, Nolla 1993, 42, nm. 188) de Tolegassos. El dimetre de boca s duns 15 cm i lalada duns 7 cm. La 2.2.d es caracteritza per un llavi evident i triangular. En coneixem formes idntiques en cermica de pasta miccia i engalba negra (Casas et al. 1990, 100101, nm. 180a) i roig corall (Passelac 1993, 534, Pre-Sigga 190), amb una cronologia proposada entre el 30 i el 20 aC. Se nhan recuperat alguns exemplars sencers a Tolegassos, amb solcs decoratius que marquen el llavi externament, i amb cercles concntrics impresos en el fons intern (Merino, Rocas 1989, 117119, fig. 80,1; Casas et al. 1990, 106-107, nm. 209) o noms marcant, per fora, el llavi (Merino, Rocas 1989, 117-119, fig. 80,2; Casas et al., 1990, 106107, nm. 210). Altres exemplars que cal considerar procedeixen del material ms modern del poblat ibric de Castell de la Fosca (Nolla, Palah, Burch 1998, 66, fig. 2,13) i de la UE 1002 de la sitja augustal o poc posterior de Montfull (Nolla et al. 2003, 29-32, fig. 28,6), o de la UE 2068 de Tolegassos (Casas 1989, 123, fig. 80,1 i 2). El dimetre mxim s de 16,5 cm, el de la base de 10,4 cm i lalada entre 5,5 cm i 6,2 cm. Variant 2.3 Concentra novament la personalitat diferenciadora en el llavi, triangular, engruixit i doblegat sobre ell mateix. Citarem com a paradigma lescudella sencera localitzada a la UE 1115 de la sitja del frum emporit, excavada el 1982 (Aquilu et al. 1984, 156, fig. 93,4; Casas et al. 1990, 106-107, nm. 212). Altres exemplars ben conservats es troben entre el material de la segona meitat del segle i aC del sector de la muralla nord-occidental de loppidum de St. Juli de Ramis (Burch et al., en premsa) o, fora de context, entre els objectes recuperats del jaciment de lHort den Bach (Maanet de la Selva) (Nolla, Ramrez 1995, 67, fig. 2,14 a 16). Tamb es troben a lestrat I (30 aC-30 dC) de lexcavaci de la muralla Rubert (Barber, Nolla, Mata 1993, 78, lm. 6,3). El dimetre de boca se situa entre 12 cm (?) i 17,2 cm (el ms freqent s de 16 cm), el de la base entre 8,6 i 9,8 cm, i lalada entre 5,9 i 6,5 cm. Variant 2.4 Es defineix per un llavi triangular molt ben diferenciat. Produda, tamb, en cermica de pasta miccia i
engalba negra i roig corall (Casas et al. 1990, 96-97, nm. 184 i 98-99, nm. 193, respectivament). Un exemplar prou sencer que podria servir de model procedeix de Castell de la Fosca, sense context (Nolla, Palah, Burch 1998, 66, fig. 2,12). Altres troballes a Tolegassos, a la UE 1013 (Casas 1989, 60, fig. 36,15), 2063 (Merino, Rocas 1989, 120, fig. 77,8; Casas et al. 1990, 106-107, nm. 211), 2114, dins de la sitja 2113 (Casas, Soler, Turon 1996, 89, fig. 18,4 i 5), 2411 (Casas, Nolla 1993, 22, nm. 121); a lestaci de lOlivet den Pujol (Viladamat) (Casas 1989, 29, fig. 11,11 i 12), la UE 1002 (4 exemplars), 1003 de la sitja augustal de Montfull (2 individus) (Nolla et al., en premsa) i 1004 (2 peces), o al Puig de Sant Grau, a la UE 8040, tamb amb quatre individus (Merino, Nolla, Santos 1994, 186, nm. 24 a 27); entre el material de la vil.la del Camp de la Gruta, indit, o a Vilauba, en un nivell de darreria del segle i dC (Castanyer, Tremoleda 1999, 203, lm. 15,10), en un altre de finals daquesta centria (Castanyer, Tremoleda 1999, 204, lm. 17,6) i en un tercer, de segona meitat del segle i dC (Castanyer, Tremoleda 1999, 205, lm. 18,6). A Empries es documenta en lestrat I (30 aC30 dC) de lexcavaci de la muralla Rubert (Barber, Nolla, Mata 1993, 80, lm. 7,6 i 7). El dimetre de vora se situa entre 16 i 18,2 cm (dimetre mxim entre 17 i 19,4 cm), el de base a lentorn de 8 cm i lalada de 6,4 cm. Variant 2.5 Dins daquest grup descudelles (forma 2), hi tenim ara tot un seguit datuells hemisfrics sense llavi perceptible exteriorment. Tamb obrades en cermica de pasta miccia i engalba de color roig corall (Casas et al. 1990, 98-99, nm. 191; Passelac 1993, 534, Pre-Sigga 170 i 180), aquest autor proposa per a elles, respectivament, una dataci entre els anys 30 aC-30 dC i el primer ter del segle i dC. La forma 2.5 la reservem a un recipient amb un solc que decora el llavi, imperceptible, i cercles concntrics impresos en el fons intern. Ns el paradigma lexemplar que acompanyava com a ofrena la incineraci Ballesta nm. 40 dEmpries (Almagro 1955, 36 i 72, fig. 39,2 i fig. de la pg. 407; Casas et al. 1990, 104-105, nm. 205), que no pot ser datada amb precisi. El dimetre de la vora s de 19,4 cm, el de la base de 7,5 cm i lalada de 6,8 cm. Variant 2.6 Com es veur, s un recipient ben representat que es caracteritza per un engruiximent significatiu de la part interior de la vora. s una atuell ben representat entre el material de la segona meitat del segle i aC del sector de lentorn de la muralla de loppidum de Sant Juli de Ramis (Burch et al., en premsa), amb peces prou sen-
ceres. Altres exemples els trobem a la UE 1006 (Casas 1989, 55, fig. 31,7) i 1012 (Casas 1989, 59, fig. 35,4) de la vil.la de Tolegassos, o entre el material baixrepublic de Vilauba (Castanyer, Tremoleda 1999, 176, lm. 9,13), a les UE 1002 (2 exemplars diferents), 1003 i 1004 (7 individus) de la sitja amb reompliment augustal o poc ms tard de Montfull (Nolla et al. 2003, 29-32), o a Empries, entre el material procedent de la sitja de la baslica foral explorada el 1982 (Aquilu et al. 1984, 156, fig. 92,12; Casas et al. 1990, 104-105, nm. 207). El dimetre de vora se situa entre els 15,6 i els 20,6 cm, el de la base s de 12,8 cm, i lalada, duns 7 cm. Variant 2.7 Ms prxima a la 2.5, queda definida per un perfil de parets ms rectes i lleugerament obertes i per un solc a la paret externa que marca el pas simblic de la panxa al llavi. En exemplars ben conservats no s rara la presncia de cercles concntrics impresos en el fons intern, com podem observar en una daquestes escudelles localitzada a linterior de lestrat VI B de lexcavaci Cuina de Casa Pastors (Girona) (Nolla 1982, 146, fig. 12; Casas et al. 1990, 114-115, nm. 244). De la mateixa excavaci, de lestrat V B, en tenim un exemplar idntic (Nolla 1977, 879-880) i un altre de la UE 1004 de la sitja augustal o poc ms tardana de Montfull (Nolla et al. 2003, 29-32). El dimetre de vora es podria situar a lentorn dels 16 cm, el de base s de 8,4 cm i lalada es troba a lentorn de 6,5 cm. Variant 2.8 s una escudella de parets obertes, carena marcada i llavi curt, evident, recte i llis (2.8.a) o decorat amb solcs paral.lels (2.8.b). Una forma similar en cermica de pasta miccia i engalba de color roig corall (Passelac 1993, 534, Pre-Sigga 200) t una dataci proposada entre el 10 aC i el 30 dC. Un exemplar ben conservat (forma 2.8.b) procedeix del farciment duna cisterna de la nepolis emporitana excavada el 1985 (UE 1048) (Casas et al. 1990, 112113, nm. 238). De la variant 2.8.a, en coneixem uns fragments de lestrat II (30 aC-30 dC) de lexcavaci de la muralla Rubert dEmpries (Barber, Nolla, Mata 1993, 74, lm. 4,2 i 3) i un altre trobat entre el material que colgava una cisterna a Serra de Dar (Nolla, Casas 1984, 148, lm. XLVII, 11). El dimetre de vora t entre 16,2 i 18 cm. Variant 2.9 Correspon a una altra escudella de perfil arrodonit amb llavi evident, diferenciat i perfectament recte, amb un cercle imprs a la cara superior. s similar a la
53
forma Goud. 7, per en aquest cas es tracta duna copa, que apareix vers el 30 aC. Lexemplar ms ben conegut procedeix de lestrat II A, augustal, de lexcavaci emporitana de la muralla Rubert (Casas et al. 1990, 106-107, nm. 214). El dimetre de vora fa entre 16 i 18 cm, i lalada, a lentorn dels 6 cm. Forma 3 Escudelles petites o gots ms amples que alts. La forma 3, amb les variants que passarem a definir tot seguit, la reservem a petits atuells en forma descudella, ms amples, de funci polivalent i complementria. Variant 3.1 s un recipient ben conegut entre les cermiques emporitanes clssiques i de llarga tradici. Entre el material tard aquesta s una forma rara, escassament representada. Tanmateix, la seva presncia entre el material exclusivament augustal del farciment de la cisterna de Serra de Dar (Casas 1982, 333-334, lm. IV, 5 a 7; Nolla, Casas 1984, 149, lm. XLVIII, 8 a 10) s una prova ferma del fet que continu obrant-se ms enll del tercer quart del segle i aC. A Empries s present entre el material de lestrat I (30 aC-30 dC) de lexcavaci de la Muralla Rubert (Barber, Nolla, Mata 1993, 82, lm. 8,5 i 83, lm. 8,7). Les mides conegudes ens mostren un atuell dentre 7,4 i 8,5 cm de dimetre de vora, uns 3,6 cm de dimetre de base i entre 2,8 i 3,8 cm dalada. Variant 3.2 Correspondria a un atuell hemisfric, amb peu ben definit i sense llavi. s similar a la forma Ritt. 8, que apareix vers el 30 aC. En coneixem dobrades en cermica de pasta miccia i engalba negra (Casas et al. 1990, 96-97, nm. 187 i 100-101, nm. 187 a). Sen va recuperar un exemplar sencer a la UE 1004 de la sitja augustal o poc posterior de Sant Pere de Montfull (Nolla et al. 2003, 29-32, fig. 19,4 i 40,1) i uns fragments a la UE 8040 de lexcavaci del Puig de Sant Grau (Merino, Nolla, Santos 1994, 186, nm. 28 i 29). El dimetre de vora se situa entre 8,4 i 10 cm, el de base s de 4,8 cm, i lalada, de 4 cm. Variant 3.3 La reservem a una versi en miniatura de la forma 2.9. Recorda la forma Goud. 7, arcaica, de vers el 30 aC. Tamb obrada en cermica de pasta miccia, amb engalba negra (Casas et al. 1990, 96-97, nm. 186 i 100101, nm. 185 a) i roig corall (Passelac 1993, 533, Pre-Sigga 60), s datada, en aquest cas, entre el 30 i el 10 aC.
54
Sen va localitzar un exemplar sencer a Montfull a la UE 1004 duna sitja obliterada a la darreria del principat dOctavi August o molt poc desprs (Nolla et al. 2003, 29-32, fig. 19,3 i 41,1), conjuntament amb un fragment dun altre individu. En tenim un altre dAquae Calidae, de lexcavaci del Puig de Sant Grau, UE 8040 (Merino, Nolla, Santos 1994, 186, nm. 31), i a Tolegassos, de la UE 2405, nivell de farciment de la sitja 2404 (Casas, Soler, Turon 1996, 77, fig. 8,6). El dimetre de boca se situa entre 9 i 11 cm, el de base s de 5,6 cm, i lalada, de 3,6 cm. Variant 3.4 s similar a lanterior, per amb la vora ms complexa. Podria estar inspirada en la forma Goud. 18, que apareix vers el 12 aC. Lnica pea que coneixem procedeix de Tolegassos, de la UE 2408 (Casas i Nolla, 1993, 65, nm. 403). Els dimetres de boca coneguts tenen entre 8 i 14 cm. Variant 3.5 s un petit atuell de parets molt obertes i un llavi definit per una forta rebava. Dues peces senceres acompanyaven com a ofrena la incineraci Torres nm. 59, dEmpries (Almagro 1955, 137 i 189-191, fig. 162,24 i 25), que sha datat dins de la primera meitat del segle i dC. Es coneixen altres fragments trobats al Puig de Sant Grau, a la UE 8040 (Merino, Nolla, Santos 1994, 182, nm. 1), conjuntament amb altres fragments indits. Variant 3.6 Copa de parets obertes i arrodonides i llavi engruixit. s obrada, tamb, en cermica de pasta miccia i engalba de color roig corall (Passelac 1993, 533, Pre-Sigga 120 i 140). Aquest autor la data entre el 30 aC i el 20 dC. Un exemplar conegut es troba entre el material de la UE 1004 de la sitja colgada en poca augustal o poc ms tardana, a Montfull (Nolla et al. 2003, 2932, fig. 18,5 i 44,1), i altres fragments, indits, provenen de lexcavaci del 2001 al subsl de la catedral de Girona (Garcia et al. 2002, 287-292). Els dimetres de boca coneguts se situen entre els 15,2 i els 8 cm, i lalada aproximada, a lentorn dels 3,5 cm. Forma 4 Gots (cupa, cupella, urnula). Recipient de petites dimensions, ms alt que ample, amb o sense peu, de forma ms o menys globular i llavi diferenciat. Serveix per beure. Variant 4.1 Amb peu, no s altra cosa que una adaptaci de la for-
ma Marab. IV de la cermica de parets fines dorigen itlic (My. III), caracterstica del segle i aC. Una pea sencera ha estat localitzada a la UE 1002 de la sitja augustal (o poc posterior) de Sant Pere de Montfull, i dos fragments ms a la UE 1004 del mateix dipsit (Nolla et al. 2003, 29-32, fig. 19,6 i 45,1). La mateixa forma, ms globular, la trobem a Empries, de procedncia desconeguda (Casas et al. 1990, 110-111, nm. 221). La variant 4.1.b s idntica, per poda. Ns un excel.lent exemple el got procedent de les excavacions del prquing davant la porta de la nepolis emporitana, dins del qual es conservaven 89 denaris dargent (Sanmart Grego, Nolla, Aquilu 1983-1984, 149-150, fig. 40; Casas et al. 1990, 110-111, nm. 220). Els dimetres de boca se situen entre 5,6 i 6,6 cm, el dimetre mxim, entre 7,2 i 8,2 cm, el de base, entre 3,2 i 4 cm, i lalada, entre 8,5 i 10 cm. Variant 4.2 s el got bicnic sense nansa. Cal anar amb compte, ja que un fragment dun daquests recipients no quedar mai clar si correspon a aquesta forma o a la 5.1, ansada (cf. infra). La subvariant 4.2.a mostra una decoraci de filets paral.lels en relleu a la cara externa del recipient. En coneixem exemplars procedents dEmpries, de lexcavaci de lrea del prquing (Sanmart Grego, Nolla, Aquilu 1983-1984, 149150, fig. 38,24; Casas et al. 1990, 110-111, nm. 222), de Tolegassos, de la UE 1013 (Casas 1989, 60, fig. 36,13), 2063 (Casas 1989, 120, fig. 77,9), 2116 i 2117, nivells de farciment de la sitja 2113 (Casas, Soler, Turon 1996, 91, fig. 20,4 i 95, fig. 22,8, respectivament), 2124 (Merino, Rocas 1989, 118, 77,9; Casas et al. 1990, 110-111, nm. 223) o 2405, i farciment de la sitja 2404 (Casas, Soler, Turon 1996, 79, fig. 10,14). Sempre hem de tenir en consideraci que en alguns casos hi ha la possibilitat que correspongui realment a la forma 5.3, idntica per amb una nansa, de lOlivet den Pujol (Casas 1989, 34, fig. 15,11), de Serra de Dar (Casas 1982, 333.334, lm. IV,3; Nolla, Casas 1984, 140, lm. XLVIII,11) o del Camp del Bosquet (Camallera) (Casas 1980, 79, lm II,1; Nolla, Casas 1984, 98, lm. XXIX,8). El dimetre se situa entre 5,7 i 8 cm, el de base, entorn de 3,4 cm, i lalada, cap als 7,2 cm. La subvariant 4.2.b, sense filets ornamentals, s present entre les ofrenes de la incineraci Torres nm. 40 (Almagro 1955, 137 i 172-173, fig. 134,3) i nm. 47, dEmpries (Almagro 1955, 137 i 177, fig. 151,11), amb cronologia proposada, per al primer enterrament, de mitjan segle i dC. Entre el material del farciment de la sitja augustal o poc posterior de Montfull (UE
1003 i 1004) hi ha fragments de la forma 4.2, sense ms precisions (Nolla et al. 2003, 46). El dimetre de boca s de 9 cm (10 cm el mxim), el de base, de 5 cm, i lalada, de 10 cm. Variant 4.3 Divisible en dues subvariants: la 4.3.a i la 4.3.b. La primera s un got globular, sense coll i llavi evident i obert, sense peu. Sinspira o copia la forma augustal My. XXI. En coneixem un exemplar sencer, de la nepolis emporitana, de procedncia indeterminada (Casas et al. 1990, 110-111, nm. 224) i un altre de molt semblant de la incineraci nm. 8 de la necrpoli Sabad (Almagro 1955, 252-253). La variant 4.3.b queda definida per la presncia dun peu evident. Ns el paradigma una pea sencera trobada a Empries, fora de context (Casas et al. 1990, 110-111, nm. 225), decorada bellament. De Serra de Dar en coneixem un fragment, tamb decorat que, mancat de peu, noms podem assimilar a la forma 4.3 (Casas 1982, 333-334, lm. IV,4). El dimetre de boca s de 8 cm, el dimetre mxim, entre 10,2 i 11 cm, el de base, entre 4,4 cm i 5 cm, i lalada, entre 9 i 10,2 cm. Variant 4.4 s una variant de la 4.3.b, per definida per un dimetre molt ms gran de boca. En sn un excel.lent exemple dues peces procedents de Tolegassos, UE 2006, tant luna com laltra decorades (Merino, Rocas 1989, 159-160, fig. 105,15 i 105,9; Casas et al. 1990, 112113, nm. 236 i 237). A Tolegassos shan recuperat altres fragments (UE 2062, Casas 1989, 114, fig. 72,5; UE 2006, Casas 1989, 154, fig. 105; UE 2408, Casas, Nolla 1993, 65, nm. 402). Tamb se nhan identificat a lexcavaci del Puig de Sant Grau, a la UE 8030 i 8040 (material indit) o a Vilauba, en un context de primera meitat del segle i dC (Castanyer, Tremoleda 1999, 202, lm. 12, 13). El dimetre de vora se situa entre 11 i 13,2 cm, el dimetre mxim, entre 11,8 i 13,5 cm, el de base, entre 5,3 i 6,5 cm, i lalada, entre 8,5 i 8,8 cm. Variant 4.5 s un got petit sense coll i amb un llavi exteriorment arrodonit, pode. Lnic exemplar conegut procedeix de la tomba dincineraci Torres nm. 53, dEmpries (Almagro 1955, 137 i 182-183, fig. 156,6). El dimetre de boca s de 5,5 cm, el dimetre mxim, de 7 cm, el de base, de 5,5 cm, i lalada, de 5,8 cm. Forma 5 Ansat o tupinet de petites dimensions (fidelia, urceus,
55
urceolus). Dins de la tradici del got bicnic, amb nansa, s la pea ms caracterstica de la cermica grisa de la costa catalana i de la cermica emporitana clssica. Variant 5.1 Recipient bicnic convencional, amb peu evident. Cal anar amb compte amb aquesta forma, ja que si no es documenta amb claredat, la nansa o larrencament es pot confondre fcilment amb la forma 4.2. Certament, en altres ocasions havem plantejat la desaparici quasi total del bicnic a partir del darrer ter - darrer quart del segle i aC. Ara, amb dades noves, cal que matisem aquella opini. La variant 5.1 s fora ms present del que podem sospitar, tot i que deix de ser una de les formes amb ms acceptaci, tal com havia estat des del segle IV aC. Nassenyalem la presncia en els nivells dabandonament de lestabliment agrcola de lOlivet den Pujol (Casas 1989, 34, fig. 15,12), a Tolegassos, a la UE 1006 (Casas 1989, 55, fig. 31,9), a la UE 2415 (Casas, Nolla 1993, 15, fig. nm. 27 de la pgina 16) i a la UE 2113 (Casas, Soler, Turn 1996, 90, fig. 19,8), i a la gran sitja de Montfull, en el context dels primers anys del segle i dC (Nolla et al. 2003, 29-32, fig. 19,1 i 2). No podem deixar de considerar que deu haver aparegut en altres llocs per, tractant-se de fragments, no s possible saber si era dotat, o no, de nansa; per aix deu haver estat classificat com un got de la variant 4.2. a. El dimetre de vora fa a lentorn de 8 cm, el de base, entre 3,5 i 4,5 cm, i lalada, a lentorn dels 10 cm. Variant 5.2 Rar. Sembla inspirar-se en les formes My. VI i VII, del segon i tercer quart del segle i aC. En coneixem un sol exemplar, sencer, procedent de la nepolis dEmpries, fora de context (Casas et al. 1990, 108-109, nm. 216), amb una curiosa decoraci que consist, abans de la cuita, en uns enfonsaments de la paret cap endins, tots iguals i a la mateixa alada. Aquest tup, amb una nica nansa, s pode. Hi ha, daquesta forma, uns precedents en poca baixrepublicana, com la forma 4 de la sitja Gall 1 (Aquilu et al. 1984, 371-372, fig. 129,5). Recorda, pel perfil i per la decoraci, recipients de cermica de parets fines augustals o poc posteriors (Vegas 1973, 76-77, fig. 25,3 a 6). El dimetre de vora s de 6,8 cm, el dimetre mxim, de 9 cm, el de base, de 3,5 cm, i lalada, de 8,7 cm. Variant 5.3 Poc coneguda, noms a partir dun fragment procedent duna cisterna de la nepolis excavada el 1985, amb un farciment produt durant el principat de Claudi, a la UE 1048 (Casas et al. 1990, 112-113, nm. 234). Li suposem, pel dimetre i la forma, lexis56
tncia duna nansa. Dos exemplars a Tolegassos, a la sitja 2404, UE 2405 (Casas, Soler, Turon 1996, 79, fig. 10,13 i 14). El dimetre de vora s de 12 cm. Variant 5.4 Tamb insuficientment coneguda. Recorda una ampolla, amb el coll ben diferenciat, curt i cilndric. Lexemplar que coneixem fou trobat a les excavacions de 1974 a la Sala Romnica del subsl del claustre de la catedral de Girona (Nolla 1980, 87, fig. 4,55; Casas et al. 1990, 112-113, nm. 232). Forma 6 Copa (calix). Got amb dues nanses contraposades. Com veurem, en coneixem dues variants dorigen i de forma ben diferents. Variant 6.1 Aquesta copa, daspecte globular, poc esvelta i poc documentada, no s sin, segons pensem, el darrer estadi evolutiu de les copes de la forma F-I (Barbera, Nolla, Mata 1993, 40-41, lm. 13), sovint amb decoraci pintada, lorigen, evoluci i peculiaritats de les quals hem intentat descriure recentment (Nolla 1999, 187188). Tamb obrada en cermica de pasta miccia i engalba de color roig corall (Passelac 1993, 535, PreSigga 300), est datada entre el 30 i el 20 aC. En coneixem un exemplar sencer, procedent de la sitja 1007 de la vil.la de Sant Pere de Montfull (Nolla et al. 2003, 29-32, fig. 19,5 i 54,1), i un fragment notable, sense peu, de la UE 2086 de Tolegassos (Casas 1989, 96, fig. 61,9). Per cal tenir present que els fragments massa petits podrien confondres amb les formes 4 i 5. El dimetre de vora s duns 8 cm, el dimetre mxim, duns 9 cm, el de base, de 4,8 cm, i lalada, de 7,3 cm. Variant 6.2 Copa dimitaci, en primera instncia, de les cermiques de parets fines (per exemple, la forma My. VIII, per amb nanses) i de prototipus metl.lics, que se sol datar dins de la segona meitat del segle i aC. Lexemplar ms ben conservat que coneixem s una pea notable, amb el peu ben marcat, encara amb el perfil caracterstic de les cermiques emporitanes clssiques, de panxa globular, baixa, carena molt marcada i llavi molt alt i obert, i a bastament decorat a rodeta amb tres motius diferents. Trobat a la sitja 2113, a la UE 2114 de Tolegassos (Casas et al. 1990, 108-109, nm. 219; Casas, Soler, Turon 1996, 90, fig. 19,1 a 3). El dimetre de vora s de 15,3 cm, el de base, de 6,5 cm, i lalada, de 12,2 cm.
Variant 6.3 Semblant a lanterior, de forma ms globular, amb un llavi molt ms curt i nanses elegants, amb aplics. s una imitaci directa de la forma My. X, de la segona meitat del segle i aC i dinicis del segent. La decoraci, de fines estries triangulars, ocupa la paret exterior de la panxa. Hi ha un exemplar localitzat al mateix lloc que la variant 6.2 (Casas et al. 1990, 108-109, nm. 218; Casas, Soler, Turon 1996, 90, fig. 19,1 a 3) i un altre, a la mateixa vil.la, a la UE 2062, tamb decorat (Casas 1989, 118, fig. 75,12). El dimetre de vora s de 14,5 cm, duns 15 cm el dimetre mxim i lalada podria ser duns 9 o 10 cm. Forma 7 Gerra (urceus, oenophorum). Recipient de dimensions mitjanes, amb una nansa, que sus per servir (i desar) lquids, probablement per beure a taula. En tractar-se duna forma poc documentada i, per tant, suposadament rara, no s fcil la subdivisi en variants. En coneixem dues vores diferents, una variant 7.1 amb la nansa que shi adossa per sota del llavi i la cara exterior suaument costellada, amb un bon fragment procedent de la UE 1048, un reompliment que colgava una cisterna de la nepolis excavada el 1985, amb un context del segon quart avanat del segle primer (Nolla 1992, 83-89; Casas et al. 1990, 112-113, nm. 231); laltra, variant 7.2 de la sitja augustal o poc posterior de Montfull (Nolla et al. 2003, 29-32, fig. 17,4 i 58,1), amb un perfil ms propi de les cermiques emporitanes clssiques i amb la nansa enganxada al llavi. Tamb coneixem un fons globular, fora esvelt, amb un peu marcat i un fons cncau i umbilicat que no podem atribuir a cap de les dues variants, de la UE 2124 de Tolegassos (Casas et al. 1990, 108-109, nm. 217). Se nhan trobat altres exemples al Camp del Bosquet (Casas 1980, 78-79, lm. II,2; Nolla, Casas 1984, 98), o novament a Tolegassos, a la sitja 2404, UE 2405 (Casas, Soler, Turon 1996, 77, fig. 8,2 i 8) o a la sitja 2113, UE 2114 (Casas, Soler, Turon 1996, 89, fig. 18,6). La variant 7.1 mostra un dimetre de boca de 8 cm, amb un dimetre mxim de 15,6 cm i una alada aproximada duns 20 cm. La 7.2 t un dimetre de vora a lentorn de 15,6 cm. Forma 8 Urna (urna). Recipient alt, de boca ampla i amb peu molt simple o inexistent que determinarien les dues variants principals. Variant 8.1 Recipient bitroncocnic, de petit peu anular, amb ca-
rena molt marcada i amb un filet ornamental al coll i al llavi, senzill per evident. T el seu origen en el repertori de lemporitana clssica, forma G-II (Barber, Nolla, Mata 1993, 42, lm.13). En coneixem dos exemplar sencers. Un procedeix de la incineraci nm. 40 de la necrpoli Ballesta, dEmpries, que no est gaire ben datada (Almagro 1955, 36 i 72, fig. 39,1; Casas et al. 1990, 108-109, nm. 215). Laltre, idntic per ms cilndric, es va trobar entre el reompliment de la sitja augustal o poc posterior de Sant Pere de Montfull (Nolla et al. 2003, 29-32, fig. 17,6 i 59,2). El dimetre de boca se situa entre 13 i 15 cm, el dimetre mxim, entre 16,4 i 17 cm, el de base, entre 7 i 7,4 cm, i lalada, entre 10,3 i 12 cm. Variant 8.2 Urna caracterstica, poda, amb coll molt curt o sense, i llavi evident, ms o menys marcat. En coneixem un exemplar sencer aparegut a Tolegassos, a la UE 2124 (Casas et al. 1990, 110-111, nm. 230); un altre, fragmentat, de la UE 2096 (Casas et al. 1990, 110-111, nm. 228); un tercer, de la UE 2019 (Casas 1989, 86, fig. 52,16), i un altre de la UE 2415 (Casas, Nolla 1993, 15, fig. nm. 26), tots del mateix jaciment i, finalment, un trobat a la sitja de la baslica del frum emporit explorada el 1982, amb una dataci augustal anterior al canvi dera (Aquilu et al. 1984, 156, fig. 93,1; Casas et al. 1990, 110-111, nm. 229). El dimetre de vora fa entre 11,5 i 12 cm, el dimetre mxim, entre 12,5 i 13,4 cm, el de base, entorn de 6 cm, i lalada, de 13,4 cm. Variant 8.3 Semblant a lanterior, per sense coll i amb un llavi evident obert cap enfora. En coneixem una de trobada a Empries, en una sitja de la baslica foral explorada el 1982 (Aquilu et al. 1984, 156, fig. 92,18; Casas et al. 1990, 110-111, nm. 226), i uns altres de la vil.la de Tolegassos, de la UE 2114 (Casas et al. 1990, 110111, nm. 227), de la UE 2412 (Casas, Nolla 1993, 11, fig. nm. 21) i de la UE 2405, farciment de la sitja 2404 (Casas, Soler, Turon 1996, 77, fig. 8,7). El dimetre de vora fa entre 13,5 i 15,8 cm. Variant 8.4 Es diferencia de les anteriors per lexistncia dun coll decorat amb motllures, entre la vora i la panxa, i un llavi triangular. En tenim un exemple a Mas de Dalt (Canapost, Forallac), fora de context (Nolla 1987, 7677, fig. 9,6; Casas et al. 1990, 114-115, nm. 251). Coneixem algunes altres peces ben datades, amb cronologies augustals fermes, procedents de Tolegassos, UE 2411 (Casas, Nolla 1993, 22, fig. nm. 118 i 119), UE 2404 (Casas, Nolla 1993, 42, nm. 190;
57
Casas, Soler, Turon 1996, 77, fig. 8,5) i UE 2113 (Casas, Soler, Turon 1996, 90, fig. 19,9). El dimetre de vora s a lentorn de 12,5 cm. Forma 9 Gibrell (labrum, labellum). Recipient de parets obertes, de boca de gran dimetre i llavi engruixit, ben marcat. Noms en coneixem un exemplar parcialment conservat, trobat a la UE 2405, reompliment de la sitja 2404, en un context augustal anterior al canvi dera (Casas, Soler, Turon 1996, 77, fig. 8,3). Dimetre de vora de 24,5 cm i alada aproximada duns 8 o 9 cm. 6. DECORACIONS Dins la tradici de les cermiques emporitanes tenim algunes decoracions senzilles (Nolla 1982, 133-155), com poden ser els solcs, petits, paral.lels, disposats sobre la paret externa de gots i escudelles (formes 2.2.a, 2.2.b, 2.2.d, 2.3, 2.5, 2.7, 2.8, 4.2.a i 8.4, per exemple), cercles concntrics (de vegades pot ser un cercle) impresos sobre el fons intern (formes 1.2, 1.3, 2.1, 2.2.d, 2.5 i 2.7); de vegades la combinaci duns i altres (formes 2.2.d, 2.5 i 2.7), o els filets en relleu (formes 4.4 i 8.1); daltres, tamb de curta volada, sn influncia directa de noves modes incorporades per les cermiques fines de taula dimportaci. De la TSI, seguint la tradici ornamental de les cermiques del Cercle de la Campaniana B, es decoren els fons interns de plats i escudelles amb cercles concntrics i la corona circular resultant s ornamentada amb estries ms o menys fines (formes 1.2, 1.3, 2, indeterminat). De les cermiques de parets fines, la decoraci exterior s a rodeta, molt fina i repartida diverses vegades formant faixes ms o menys amples, amb motius triangulars, rombodals o lanceolats (formes 4.4, 6.2 i 6.3). Una decoraci de les ms freqents, que considerem prpia daquestes cermiques, amb evidncies entre les produccions clssiques, sn les ones finssimes dibuixades amb pinta sobre la paret externa abans de la cuita, que omplen bandes de mides diverses i, de vegades, se superposen unes damunt de les altres (formes 4.3 i 4.4). Hi ha, finalment, casos nics que per la seva excepcionalitat sn difcils de calibrar, com la forma 5.2, amb enfonsaments simtrics de la paret externa del got que donen al recipient un aspecte peculiar. No s possible, de moment, donar valor cronolgic als diferents motius ornamentals.
7. LES EVIDNCIES CRONOLGIQUES Donarem, a tall de resum, un llistat de jaciments i, quan correspongui, unitats estratigrfiques amb datacions fermes que hem utilitzat en el text, per que potser no shan justificat adequadament: 1) Muralla Rubert (Empries): Estrats I i II, amb les formes 2.2.a, 2.2.b, 2.2.c, 2.3, 2.4 i 3.1, amb dataci proposada entre els anys 30-25 aC i 20-30 dC (Sanmart Grego 1978, 307-310); cisterna de la nepolis excavada el 1985, amb un colgament de lpoca de Claudi (Nolla 1992, 85-89), amb les formes 2.8, 3.1, 4.2 o 5.1, 5.3, 6.1 i 7.1; cisterna circular de la casa romana nm. 1, nivell superior, de la darreria del segle i aC (Sanmart Grego, Santos 1986-1989, 292-309), amb plats de la forma 1 i forma 2.1; excavacions de la zona del prquing, a migdia de la nepolis, amb la forma 4.1, que contenia un tresoret de denaris, el ms modern dels quals era del 12 aC (Sanmart Grego, Nolla, Aquilu 1983-1984, 149-150; Casas et al., 1990, 110) i materials de la fase IV, amb la forma 4.2.a, entre la darreria del segle i aC i el segle ii dC (Sanmart Grego, Nolla, Aquilu 1983-1984, 149150); UE 1115 de la sitja explorada el 1982 a la baslica del frum, del darrer quart del segle i aC, clarament abans del canvi dera (Aquilu et al. 1984, 156), amb les formes 2 (indeterminada), 2.3, 2.6 i 8.2. 2) LOlivet den Pujol (Viladamat, Alt Empord): Estrat II, nivell dabandonament el moment final del qual shauria de datar vers mitjan segle i dC (Casas, 1989, 25-39), amb les formes 4.2, 4.4 i 5.1. 3) Tolegassos (Viladamat, Alt Empord): UE 1006, poc fiable (Casas 1989, 54), amb les formes 2.6, 4.2 i 5.1; UE 1012, amb la forma 2.6, amb cronologia incerta (Casas 1989, 61); UE 1013, amb les formes 2.2, 2.4 i 4.2, tamb mal datat (Casas 1989, 57-61); UE 2006, amb dataci proposada entre els anys 20-25 i 70-75 dC (Merino, Rocas 1989, 156-160), amb la forma 4.4; UE 2019, del segle i dC (Casas 1989, 75-77), amb les formes 2.2 i 8.2; UE 2062, augustal, a lentorn del canvi dera (Merino, Rocas 1989, 105-166), amb les formes 2.5, 3.3, 4.4 i 6.3; UE 2063, idntic a lanterior (Merino, Rocas 1989, 105-166), amb les formes 2.4 i 4.2; UE 2068, idntica cronologia de 2063 i 2065, amb la forma 2.2.d (Merino, Rocas 1989, 105166); UE 2086, que es dataria entre els anys 20-25 i 70-75 dC (Casas 1989, 81), amb la forma 6.1; UE 2113, 2114 i 2116, dels primers quinze anys del segle i dC (Casas, Soler, Turon 1996, 94), amb les formes 2.4, 5, 6.2, 6.3, 7 i 8.4; UE 2124, augustal (Casas et al. 1990, 110), amb la forma 4.2.a; UE 2404 i 2405, del segle i dC (Casas, Soler, Turon 1996, 76-81), amb les formes 3.3, 4.2, 5.3, 7, 8.3, 8.4 i 9; UE 2406, de mitjan segle i aC, amb la forma 4.2 o 5.3; UE 2408, del tercer quart del segle ii dC (Casas, Nolla 1993, 68),
58
amb les formes 3.4 i 4.4; UE 2409, de la primera meitat del segle ii dC (Casas, Nolla 1993, 48), amb les formes 2.2.c i 8.4; UE 2411, del segon ter del segle i dC (Casas, Nolla 1993, 34-35), amb les formes 2.2.c, 2.4 i 8.4 (variant); UE 2412, del segon quart del segle i dC (Casas, Nolla 1993, 13-14), amb les formes 2 (indeterminat) i 8.3; UE 2415, del segon quart del segle i dC (Casas, Nolla 1993, 17), amb les formes 5.1 i 8.2; UE 2416, de mitjan segle i aC (Casas, Soler, Turon 1996, 83-84), amb la forma 1.2. 4) Camp del Bosquet (Camallera, Alt Empord): Reompliment de laljub amb una cronologia augustal posterior al canvi dera (Casas 1980, 77-81; Nolla, Casas 1984, 94-101), amb les formes 4.2 i 7. 5) Serra de Dar (Alt Empord): En reompliment de la cisterna, amb dataci del primer ter del segle i dC (Casas 1982, 333; Nolla, Casas 1984, 146), amb les formes 3.1, 4.2. 4.3, 4.4 i 6.3. 6) Sant Juli de Ramis (Girons): En el sector de la muralla nord-occidental de loppidum. Material de la fase de freqentacions posterior a labandonament que cal datar entre els anys 50-40 i 20-10 aC (Burch et al., en premsa), amb les formes 1.2, 2.2.a, 2.3, 2.6 i 5.1. 7) Sant Pere de Montfull (Bescan, Girons): En una sitja augustal o un xic ms tardana, amb dataci final vers el 15-25 dC (Nolla et al. 2003, 29-32). A la UE 1002 hi trobem les formes 1.5, 2.2.b, 2.4, 2.6, 4.1, 8.1, 8.2.b i 8.4 ; a la UE 1003, les formes 1.3, 2.2.a, 2.2.c, 2.4, 2.6, 4.2 i 8.1, i a la UE 1004, les formes 1.1, 1.3, 1.4, 1.5, 2.2.a, 2.2.b, 2.2.c, 2.2.d, 2.4, 2.6, 2.7, 3.2, 3.3, 3.5, 4.1, 4.2 (i potser 5.1), 4.4, 6.1, 7.2, 8.1, 8.2.b i 8.4, un conjunt extraordinriament dens que serveix per certificar la presncia de la major part del repertori de formes i dels tipus de decoraci ms convencionals, en el primer quart del segle i dC. 8) Castell de la Fosca (Palams, Baix Empord): Amb un abandonament definitiu dpoca augustal anterior al canvi dera (Nolla, Palah, Burch 1998, 76-78). 9) Puig de Sant Grau (Caldes de Malavella, la Selva): A la UE 8027, de mitjan segle i dC (Merino, Nolla, Santos 1994, 159-160), amb la forma 5.1; UE 8030, de mitjan segle I a mitjan segle ii dC (Merino, Nolla, Santos 1994, 161-162), amb la forma 4 o 5 (o ambdues); UE 8037, vers el 200 dC (Merino, Nolla, Santos 1994, 164-165), amb la forma 8.4; UE 8040, de mitjan segle I a mitjan segle ii dC (Merino, Nolla, Santos 1994, 161), amb les formes 2.4, 3.2, 3.3, 3.5 i 4.4. 10) Els Ametllers (Tossa, la Selva): En contextos del canvi dera (Lpez et al. 2001, 90), amb la forma 2.2.b.
BIBLIOGRAFIA
Aquilu et al. 1984: Aquilu, X., Mar, R., Nolla, J.M., Ruiz de Arbulo, J., Sanmart Grego, E.: El frum rom dEmpries (Excavacions de lany 1982).Una aproximaci arqueolgica al procs histric de la romanitzaci al nordest de la Pennsula Ibrica, Monografies Emporitanes VI, Barcelona. Almagro, M. 1955: Las necrpolis de Ampurias. Vol. II. Necrpolis romanas y necrpolis indgenas, Monografas Ampuritanas III, Barcelona. Bans, J. 1992: 2.1. La cermica grisa de tradici ibrica, Laietania 7, 35-42. Barber, J., Nolla, J.M., Mata, E. 1993: La cermica grisa emporitana, Barcelona. Burch et al. (e/p): Burch, J., Garcia, G., Nolla, J.M., Palah, L., Sagrera, J., Sureda, M., Viv, D.: Excavacions arqueolgiques a la muntanya de Sant Juli de Ramis. II. El castellum, Sant Juli de Ramis. Casas, J. 1980: Lestaci romana de Camp del Bosquet, Camellera (Alt Empord). I. Laljub, Revista de Girona 91, 77-81. 1982: Lestaci romana del Serra de Dar (Baix Empord), Revista de Girona 101, 329-336. (ed.) 1989: LOlivet den Pujol i els Tolegassos. Dos establiments agrcoles dpoca romana a Viladamat (Campanyes de 1982 a 1988), Srie Monogrfica 10, Girona. Casas et al. 1990: Casas, J., Castanyer, P., Nolla, J.M., Tremoleda, J.: Cermiques comunes i de producci local dpoca romana. I. Materials augustals i alto-imperials a les comarques orientals de Girona, Srie Monogrfica 12, Girona. 1995: La vil.la romana de la Font del Vilar (Avinyonet de Puigvents, Alt Empord), Estudis Arqueolgics 2, Girona. Casas, J., Nolla, J.M. 1993: Labocador oriental de la vil.la de Tolegassos (Viladamat, Alt Empord), Estudis Arqueolgics 1, Girona. Casas, J., Soler, V., Turon, J. 1996: Les sitges de Tolegassos. Aspectes de la fase republicana del jaciment, Cypsela XI, 67-97. Castanyer, P., Tremoleda, J. 1999: La vil.la romana de Vilauba. Un exemple de locupaci i explotaci romana del territori a la comarca del Pla de lEstany, Girona. Garcia et al. 2002: Garcia, G., Nolla, J.M., Palah, L., Sureda, M.: Excavacions als soterranis de la catedral de Girona, a Sisenes Jornades dArqueologia de les Comarques de Girona, Sant Joan de les Abadesses, 287-292. Goudineau, C. 1968: La cramique artine lisse. Foullies de lEcole Franaise de Rome a Bolsena (Poggio Moscini) 1962-1967, IV, Mlanges dArchologie et dHistoire Supl. 6, Pars. Jrrega, R. 1990: Les cermiques de tipus emporit, Laietania 5, 43-48. Lpez et al. 2001: Lpez, A., Baldom, M., Clua, M., Estany, I., Gum, M., Martn, A., Nio, V., Sol, X., Vias, J., Zucchitello, M.: Les excavacions de 1985-1989 i 1992 a la vil.la romana dels Ametllers, Tossa (Selva), Tossa de Mar. Merino, J., Nolla, J.M., Santos, M. 1994: Aquae Calidae. Presncia romana a la Selva, Estudis i textos 3, Santa Coloma de Farners. Merino, J., Rocas, M. 1989: Estudi de tres mbits sig-
59
nificatius, a Casas, J. (ed.), LOlivet den Pujol i els Tolegassos. Dos establiments agrcoles dpoca romana a Viladamat (Campanyes de 1982 a 1988), Srie Monogrfica 10, Girona, 105-142. Nolla, J.M. 1977: La ciudad romana de Gerunda, tesi doctoral de la Universitat Autnoma de Barcelona, Bellaterra. 1980: Excavacions i sondeigs a Girona: el sector de la Seu, Revista de Girona 91, 83-91. 1982: Les decoracions de les cermiques emporitanes, Cypsela IV, 133-155. 1987: La vil.la romana de Mas de Dalt (Canapost), Estudis sobre temes del Baix Empord 6, 43-101. 1992: Labandonament de la Nepolis emporitana. Estat de la qesti i noves dades, a Miscel.lnia arqueolgica a Josep M. Recasens, Tarragona, 83-89. 1994: Quaderns dhistria de Viladecavalls. I. Protohistria i mn antic, Viladecavalls. 1999: El material cermic dels nivells fundacionals de Gerunda. Els estrats inferiors de Casa Pastors, RAP 9, 181-214. (ed.) 2002: Pla de Palol. Un establiment rom de primer ordre a Platja dAro, Castell-Platja dAro. Nolla, J.M., Casas, J. 1984: Carta arqueolgica de les comarques de Girona. El poblament dpoca romana al nord-est de Catalunya, Girona. Nolla, J.M., Palah L., Burch, J. 1998: Labandonament de loppidum de Castell, Estudis del Baix Empord 17, 59-78.
Nolla et al. 2003: Nolla, J.M., Patio, C., Sagrera, J., Viv, D: La vil.la romana i el jaciment altmedieval de Sant Pere de Montfull (Bescan, el Girons), Estudis Arqueolgics 5, Girona. Nolla, J.M., Ramrez, A. 1995: LHort den Bach, un establiment rom a Maanet de la Selva a Campeny, J. (ed.), La nostra vila Maanet de la Selva, Maanet de la Selva. Passelac, M. 1993: Cramiques prsigilles sud-gauloise, Lattara 6, 532-535. Sanmart Grego, E. 1974-1975: Nota acerca de una imitacin de la sigillata aretina detectada en Emporion, Ampurias 36-37, 251-261. 1978: La cermica campaniense de Emporion y Rhode, Monografies Emporitanes IV, Barcelona. Sanmart Grego, E., Nolla, J.M., Aquilu, X. 19831984: Les excavacions a lrea del Prking, al sud de la Nepolis dEmpries (Informe preliminar), Empries 45-46, 110-153. Sanmart Grego, E., Santos, M. 1986-1987: Algunes observacions entorn dels nivells tardo-republicans dEmpries, Empries 48-50, II, 292-309. Vegas, M. 1973: Cermica comn romana del Mediterrneo Occidental, Publicaciones Eventuales 22, Barcelona. Vil et al. 1977-1978: Vil, M. del V., Genera, M., Huntingford, E., Molas, M.D.: Aportaciones al conocimiento de la antigua Blandae. Estudio de una habitacin romana, Pyrenae 13-14, 215-251.
60
61
62
63
64
65
66
67
IV. LES CERMIQUES GRISES DPOCA TARDOREPUBLICANA I AUGUSTAL QUE IMITEN LA VAIXELLA DIMPORTACI: LA COSTA LAIETANA
Joaquim Garcia Rosell
Ajuntament de Matar
Albert Martn Menndez

Ajuntament de Cabrera de Mar
M. Dolors Zamora Moreno

Museu de Matar
Resum En contextos del segle i aC dels jaciments de la costa central i septentrional de la Laietnia s freqent trobar-hi uns tipus cermics minoritaris que habitualment sapleguen sota la denominaci de cermiques grises dimitaci. Del material estudiat, bsicament provinent dels antics nuclis urbans de la vall de Cabrera de Mar Burriac i ca lArnau-can Mateu i dIluro, aix com dalguns jaciments dels seus territoris dinfluncia, nhem identificat set possibles produccions, les quals, tret de dues, semblen de fabricaci local. Aquesta vaixella grisa, quan comen a produir-se inicis del segon quart del segle i aC, copi les formes ms usuals de les cermiques de verns negre i, amb el temps, les de la TSI, juntament amb un nou repertori original. Aquestes produccions no sobrepassaren el perode dAugust. Paraules clau Laietnia, producci cermica, vaixella grisa, imitacions, segle i aC Abstract In the first century BC contexts of the archaeological sites on the northern and central Layetanian coast it is frequent to find a minority type of pottery, usually called imitation grey pottery. We have identified seven possible productions that came from the ancient population centres of the valley of Cabrera de MarBurriac and Ca lArnau-Can Mateu- and Iluro, as well as other archaeological sites located in their areas of influence. Five of these seven productions seem to be of local manufacture. When manufacture of this grey pottery began at the beginning of the second quarter of the 1st century BC- it reproduced the most common forms of black-glaze ware and, with time, the shapes of Italic TS, together with a new original repertory. These productions are not seen after the Augustan period. Key words Layetania, pottery production, grey ware, imitations, 1st century BC
69
1. PRESENTACI Amb la nostra col.laboraci en aquesta taula rodona pretenem aportar un recull exhaustiu dun tipus cermic relativament freqent de trobar en jaciments laietans de la costa catalana que posseeixen contextos del segle i aC. Sn els anomenats vasos dimitacions en cermica de tcnica de cuita reduda o grisa de la vaixella dimportaci, que presenten el repertori formal de la cermica del Cercle de la Campaniana B o de la TSI. Aparentment semblen produccions molt heterognies, de caracterstiques tcniques fora diferents, per que tenen com a tret com una pretesa voluntat dimitar la vaixella importada, la qual cosa sembla aconseguir-se no noms imitant les formes, sin tamb les decoracions i en alguns casos els acabats i els petits detalls que nidentifiquen els prototipus. Tanmateix, en cap cas estan envernissades, sin que estan recobertes per una engalba, de diferent qualitat, textura i gruix, la qual cosa els proporciona el color gris que les caracteritza. Numricament, sempre sn minoritries en relaci amb la vaixella que copien, i des del punt de vista tipolgic imiten formes molt concretes, en el cas de la vaixella de verns negre, les ms usuals. Cronolgicament, sn ms abundants a mesura que savana en el segle i aC i arriben al moment lgid en el perode dAugust. De forma sinttica i preliminar ja foren exposades i comentades breument en la taula rodona celebrada lany 1998 a Empries per tractar les cermiques de verns negre dels segles II i i aC (Aquilu, Garcia Rosell, Guitart 2000). Esperem que serveixin dintroducci aquests pargrafs en els quals centrem la nostra recerca i acotem i definim el material destudi, ats que no hi incloem una altra srie de materials ms abundants, de tcnica reductora inconfusiblement ibrica, que sovint es qualifiquen dimitacions: els bols o les escudelles de diferents mides que sassocien a les formes Lamb. 26, 27 i 25, i que nosaltres interpretem com a tipus formals universals que per la seva funcionalitat sn produdes en moltes cultures, sense que forosament hagin de ser qualificades dimitacions. 2. ELS PRECEDENTS En cermica ibrica es coneixen imitacions de vaixella fina dimportaci amb tcnica reductora en contextos dinici del segle ii aC. Al jaciment del tur dels Dos Pins, a Cabrera de Mar, en lestrat damortitzaci hi ha documentats plats que copien les formes Lamb. 23 i Lamb. 36. A Burriac, tamb a Cabrera de Mar, en contextos ms avanats del segle ii aC hi ha documen70
tades imitacions fora fidedignes de les formes Lamb. 55 i M. 68bc. Del darrer ter del segle ii aC hi ha alguns exemplars procedents del jaciment de ca lArnaucan Mateu Cabrera de Mar. Sn plats de les formes Lamb. 36 majorment, per tamb hi ha plats de les formes Lamb. 6 i Lamb. 55 i vasos de les formes Lamb. 33b i Lamb. 1. Dins del repertori de les cermiques grises ibriques, aquestes imitacions sn numricament molt minoritries, sovint difcils de trobar, si b solen ser duna qualitat notable, aix com fora fidels, quant a la forma i a les decoracions, al prototipus que copien. 3. ELS MATERIALS: CONTEXTOS I DESCRIPCI Els conjunts ms nombrosos daquests tipus de materials provenen dels jaciments de loppidum ibric de Burriac i de ca lArnau-can Mateu, a Cabrera de Mar; de la ciutat romana dIluro, a Matar, i daltres jaciments del seu territorium, entre els quals destaquem el de Mad, a Argentona, on es trob un important conjunt associat a les restes dun forn, ls del qual, per, no s clar. El jaciment ms septentrional estudiat s el del Roser, a Calella, on es trobaren les restes dun important centre terrisser (fig. 1). De loppidum de Burriac en procedeixen diverses peces trobades en excavacions antigues que no tenen context arqueolgic clar i fiable. Lnic conjunt de qu es disposa daquest jaciment amb un context ben excavat i, per tant, ben datat, prov del dipsit que sexcav lany 1983 (Mir, Pujol, Garcia Rosell 1988), concretament del nivell I, el qual es data entre els anys 70-40 aC. Cal destacar que del nivell ms antic documentat al dipsit 90-70 aC no es trob cap pea associable a aquestes produccions, tot i la gran quantitat de material que proporcion. En el nivell I sexhumaren sis peces un 2,44% en relaci amb el total del material trobat en el nivell i un 10,2% en relaci amb la vaixella de verns negre que poden assimilar-se a les formes Lamb. 1 (fig. 2.13) i Lamb. 5 (fig. 2.4-9). A nivell macroscpic sembla que hi ha dues produccions diferents. La primera, la ms abundant, t una pasta ben depurada, compacta per no gaire dura, dun color gris lleugerament fosc i amb algun petit gra de color blanc. A les superfcies hi ha una engalba consistent, ben adherida, fina al tacte, que li proporciona un color gris un xic ms fosc que el de la pasta. Lengalba cobreix tota la pea, tret duna pea (fig. 2.1) que t la zona externa propera a la vora en reserva, potser per un problema de col.locaci durant la cuita. Laltra producci, tamb de bona qualitat, t una pasta molt ms rugosa, dun color gris clar, en la qual no saprecien partcules de desgreixant.
les cermiques grises dpoca tardorepublicana i augustal que imiten la vaixella dimportaci: la costa laietana
Lengalba que cobreix la superfcie s molt fina, per tamb molt ms prima, ra per la qual prcticament ha desaparegut en algunes zones de la pea. Com a decoracions noms tenen unes canaletes concntriques poc marcades en el fons intern. El jaciment de ca lArnau-can Mateu sn, en realitat, dos establiments que se superposen fsicament. El ms antic correspon a un centre administratiu i poltic rom republic amb una mplia zona dhbitat, el qual abasta una cronologia des de mitjan segle ii aC fins als anys 90-80 aC. El jaciment ms modern segon quart del segle i aC fins als primers decennis del segle i dC s un centre productor dmfores de vi que abasta una superfcie fora ms petita que lanterior (Martn 2000; 2002). Pel fet que lassentament rom republic no perdur durant lpoca de funcionament de la terrisseria, s fora rar trobar intrusions procedents de lactivitat daquesta instal.laci en els nivells daband de les construccions ms antigues, tot i que de vegades sen troben en els nivells superficials. Analitzarem, doncs, per separat les peces procedents dels estrats associables a un i altre perode docupaci. A lassentament dpoca republicana noms shi han trobat dues peces que podien associar-se a aquest tipus de produccions dimitaci. Sn un fragment informe procedent dun abocador exterior a les construccions, el qual funciona fins al final del jaciment, i un altre fragment dun vas decorat amb un rostre femen (fig. 2.10) procedent de lestrat superficial i que clarament associem a una producci importada. Les dues niques peces trobades, provinents dels estrats ms tardans del jaciment, representen un percentatge nfim del total del material de verns negre trobat. Lexcavaci del forn dmfores noms proporcion tres fragments, la forma de dos dels quals no s possible didentificar. Es trobaren en els estrats daband de lestructura, datat a linici del segle i dC. Laltre fragment, que procedeix dun estrat datat cap a mitjan segle i aC, s un plat de la forma Lamb. 5 decorat amb cercles concntrics i bandes destries (fig. 3.1). Quantitativament representa el 5,88% de la vaixella fina dimportaci i, sens dubte, es tracta duna pea importada. Largila s ms aviat dura i de color gris fosc uniforme, amb petites impureses provocades per la presncia o per la desaparici del desgreixant, el qual s abunds i molt fi, amb alguns punts blancs. Lengalba s de bona qualitat, ben adherida, de color gris molt fosc. El jaciment de la ciutat romana dIluro ha proporcionat tamb material contextualitzat daquest tipus. Cal advertir, dentrada, que en els nivells damortitzaci duna srie de sitges que shan localitzat al jaciment, si-
tuats cronolgicament en el primer quart del segle i aC, no shan trobat aquesta mena de materials. Aquestes sitges sinterpreten com a magatzems relacionats amb un petit assentament rural situat en lindret on poc ms tard es fund la ciutat romana dIluro. Del perode de la fundaci de la ciutat 80-70 aC no shi ha trobat cap pea. De letapa immediatament posterior, s a dir, del segon quart del segle i aC, s don prov lexemplar ms antic trobat al jaciment. Es tracta dun vas 9,8% del total de la vaixella de verns negre de la forma Lamb. 1 (fig. 2.11), exhumat a lexcavaci del nm. 10 del carrer de sant Cristfor UE 2037. s una pea de bona qualitat, de caracterstiques tcniques molt similars a les descrites per a la producci ms abundant de les trobades al dipsit de Burriac. Lengalba cobreix tota la pea tret del fons intern, la qual cosa segurament es degu a la manera com estaven apilonades en el moment de la cocci. Del perode entre mitjan segle i aC i el tercer quart del segle i aC ja es compta amb alguns exemplars ms. Procedents de lexcavaci del nm. 12 del carrer de sant Cristfor UE 2140 hi ha un vas de la forma Lamb. 1 (fig. 2.15) i un fons de forma indeterminada (fig. 2.16), la qual cosa representa un 15,3% del total de vaixella de verns negre (Cerd et al. 1997). Les pastes daquestes peces sn similars a les que hem descrit abans, tanmateix lacabat s diferent, ja que les peces estan totalment cobertes per una engalba espessa, de color negre o gris molt fosc, mat, fora adherent. Tamb del tercer quart del segle i aC s la UE 3018 de lexcavaci del carrer de Barcelona, 55-57, on hi ha dos vasos de la forma Lamb. 1 (fig. 2.12-13) i una copa de la forma Lamb. 2 (fig. 2.14) (Cerd et al. 1997). Les pastes i superfcies sn idntiques a les que hem descrit. En contextos del darrer quart del segle i aC, el material daquests tipus ja s ms abundant. Laugment del nombre de peces sembla correspondre a una diversificaci dels tipus de pastes i dacabats, i per tant possiblement dels llocs de producci. Algunes daquestes produccions que semblen iniciar-se en aquest perode es caracteritzen per una notable davallada quant a qualitat i per ladopci dun nou repertori formal que tan sols recorda els prototipus originals o evoluciona a partir dells. A lextrem sud del jaciment sexcav un farciment de terrapl que es localitz a la plaa de la Peixateria UE 2005 (Cerd et al. 1997) i a limmoble nm. 55-57 del carrer de Barcelona UE 1003 (Cerd et al. 1997). Ats que es tractava del mateix farciment, aquests dos estrats shan unificat per estudiar-los. En total sidentificaren quinze peces diferents, un 18,2% en relaci amb la vaixella de verns negre. Daquestes
71
sidentifiquen clarament cinc vasos de la forma Lamb. 1 (fig. 3.2-3, 7-9) i tres ms que podrien ser una interpretaci daquesta mateixa forma o b de la forma Lamb. 8 (fig. 3.4, 10-12). La resta sn plats de la forma Lamb. 5-7 de verns negre o, per qu no, de la forma Consp. 1.1 de la vaixella itlica de verns roig (fig. 3.5-6 i fig. 4.1-8). La majoria de les peces trobades sn clarament associables, quant a pasta i acabat, a les que hem descrit en els contextos un xic ms antics, trobats en els immobles del carrer de sant Cristfor, 12 i Barcelona, 55-57, tret dalguna pasta molt ms dura i dun color gris fosc, quasi negre, que de ben segur respon a un excs de cuita. Nhi ha daltres, per, que es caracteritzen per una factura grollera i un acabat poc acurat, tot i que sovint encara mantenen algun detall, com pot ser les estries decoratives per sota de la vora o al fons intern, que denota certa elaboraci i voluntat de recordar els prototipus. s en aquestes produccions tardanes on trobem les pastes tipus sandvitx, amb lnima de color marr, poc depurades i molt toves. Tamb daquest perode, en el sector nord de la ciutat romana sha detectat i excavat parcialment un enorme dipsit, possiblement una cisterna pblica amortitzada en els darrers decennis del segle i aC. Part daquest dipsit sexcav als immobles nm. 15 UE 104 i nm. 16 nivell II (Cerd 1982-83) del carrer de Sant Francesc dAsss, aix com al mateix carrer. A diferncia del conjunt anterior del mateix perode, les cermiques trobades en lestrat damortitzaci daquesta cisterna, a excepci dunes quantes, prcticament no guarden cap relaci amb els tipus cermics que hem descrit abans. Hi ha algunes peces, molt poques, que encara es podrien assimilar al grup sant Cristfor, 12 - Barcelona, 55-57, tot i que les pastes sn un xic menys depurades i lengalba s de pitjor qualitat i es perd amb facilitat. La resta de peces es poden englobar en un grup nou caracteritzat per posseir pastes dures o semitoves, molt poc depurades, amb abundants partcules de desgreixant, algunes de gra gruixut, essencialment de tipus sandvitx. Lacabat s groller, no estan engalbades i, moltes delles, ni tan sols polides. Tipolgicament noms hi ha plats que mantenen la forma Lamb. 5-7 o Consp1.1 (fig. 4.9, fig. 5.13-14 i fig. 6.1-4) i bols, els quals tenen poques similituds amb la forma Lamb. 1 (fig. 4.10 i fig. 5.3-12), tret dalgun que s ms fidel a loriginal (fig. 5.1-2). Formant part daquest conjunt hi ha un parell de peces de caracterstiques similars entre elles, per que presenten una factura diferent. Sn peces de qualitat tant pel que fa a les pastes com als acabats. Les pastes sn ben depurades i dures, de color gris clar, i estan cobertes per una engalba espessa, de color negre, ben adherida. Una de les peces s un plat de la forma Consp. 10.1 (fig. 4.12) i laltra s el fons dun plat de forma indeterminada (fig. 4.11), que a linterior t una decoraci des72
tries a rodeta emmarcades per canaletes, de molt bona factura. No sembla una producci daquesta rea. Dels jaciments del territori destaquem el de Mad a Argentona, on es descobr un forn de redudes dimensions. A linterior es trob un farciment de terres que contenia nombrosos fragments cermics, entre els quals destacava un lot de cermiques grises. Latribuci de la fabricaci de la cermica grisa trobada en aquest petit forn, sembla, al nostre entendre, fora agosarada, ja que per la seva mida i caracterstiques no sembla un forn per coure cermica. La cronologia de lestrat damortitzaci del forn se situa cap a mitjan segle i aC, entre els anys 60-40 aC (Pujol, Zamora, Garcia Rosell 1996-1997). El conjunt de cermiques grises trobades en el farciment damortitzaci del forn s suficientment nombrs i homogeni, per la qual cosa ja es va individualitzar i sistematitzar en publicar el jaciment. A manera de resum, cal recordar que hi havia dos tipus de pastes. Un primer grup de peces presentaven una pasta poc depurada, amb desgreixant de mica i algunes partcules de quars (argila i desgreixants caracterstics daquesta zona de la comarca). De consistncia molt tova, s de tipus sandvitx: marr fosc a linterior i grisa a les superfcies. La fragilitat de la pasta denota una cuita suficient per a temperatura baixa. Un segon grup de peces tenen la pasta amb una composici molt similar a la del tipus anterior, si b s ms dura i compacta, de color gris. En alguns casos hi ha algunes peces que tenen alhora les caracterstiques dambds tipus de pasta, la qual cosa demostra que la diferenciaci de pastes s en realitat un problema de cuita, s a dir, que molt possiblement s la mateixa producci diferenciada pel fet dhaver estat ms o menys temps al forn, en un clar procs doxidaci i de reducci. Les superfcies sn allisades, en cap cas engalbades. Quant a les formes, shan trobat quatre tipus de vasos: els que imiten les formes Lamb. 1, 2 i 5 de la cermica de verns negre del grup de la B, i un tipus de bol que no guarda cap relaci tipolgica amb aquesta producci. Un primer grup el constitueixen els vasos de la forma Lamb. 1, dels quals, en total, shan trobat com a mnim tres peces diferents (fig. 7.1-3). Les caracterstiques formals sn les tpiques del tipus que imiten, s a dir, vora ms o menys engruixida, i sovint per sota della diverses canaletes externes decoratives, si b aquesta caracterstica no la tenen tots els exemplars trobats. Una de les peces (fig. 7-2) t una canaleta cap a la meitat de la paret externa de la pea, la qual cosa no s una caracterstica usual del prototipus. Del tipus Lamb. 2 shan identificat dues peces diferents (fig. 7.4-5). Tipolgicament aquestes es diferen-
cien dels models originals perqu sn molt ms exvasades i per la proporci entre el peu i el cos de la copa, car les imitacions presenten un peu petit en relaci amb la resta de la pea. En un dels casos (fig. 7.5) hi ha una motllura decorativa per sota de la vora, la qual cosa s una caracterstica molt poc comuna dels models que imiten. El dimetre mitj de la vora s duns 14 cm, el de lnic peu conservat s de 4,6 cm i lalada s de 5,3 cm. Del conjunt daquesta producci cermica grisa, la forma ms nombrosa s la forma Lamb. 5 (fig. 7.9-12 i fig. 8.1-7). En total shan trobat un centenar de fragments de vores i quatre peus, entre els quals noms sha pogut refer un sol perfil sencer (fig. 7.9). De forma percentual, representen aproximadament un 85% del total de la producci. Tipolgicament corresponen al tipus ms freqent daquesta forma: plats plans, de mida mitjana, vora curta, quasi recta o lleugerament inclinada, carena poc marcada i peu baix i recte, sense motllures. El dimetre de les vores oscil.la entre 25 i 36 cm, el dimetre mitj dels fons s de 8,4 cm i lnic plat del qual sha pogut refer el perfil t una alada de 5,4 cm. Cal destacar, per, un parell de caracterstiques que podrien considerar-se prpies daquesta producci, perqu es repeteixen en molts dels exemplars trobats. En primer lloc, sobserva que a la part interna de la pea, just en el punt on sacaba la vora i comena el fons, hi ha una diferenciaci ben marcada, amb una petita canaleta o amb un estret bord, que delimita clarament ambdues parts (fig. 7.9-12 i fig. 8.1-3). Aquest tipus de decoraci simple no s freqent ni tan sols en els prototipus que imiten. Un segon element caracterstic s una mena de bombament a la part externa de la pea, a la zona just per sota de la vora (fig. 7.10-12 i fig. 8.2, 4-5). Aquesta caracterstica s ja ms freqent de trobar en produccions del Cercle de la Campaniana B i dels tallers de Cales. Pertanyents tamb a aquesta producci grisa es recuperaren alguns fragments de bols. En total shan trobat un vas del qual sha pogut dibuixar el perfil sencer (fig. 7.6) i dos fragments de vores de peces diferents (fig. 7.7-8). Tipolgicament, sn bols profunds, fora oberts, amb el peu baix, poc marcat i arrodonit. Les parets sn inclinades i la vora presenta un engruiximent que pot ser ms o menys marcat. En una de les peces hi ha dues canaletes poc profundes a prop del fons intern. Els dimetres de les vores varien entre 13 i 16 cm. Lnica pea sencera t un peu de 4 cm de dimetre i una alada de 5 cm. En resum, es tracta dun conjunt de cermica fora homogeni quant a caracterstiques tcniques i formals, la qual cosa fa que calgui atribuir-lo a un sol taller, que gaireb amb tota seguretat cal situar en aquesta zona, fins i tot potser en el mateix establiment de Mad.
El darrer conjunt de materials que presentem procedeix de lexcavaci del jaciment del Roser, sector el Mujal, a Calella de Mar. Aquest jaciment, excavat lany 1988, correspon a un important centre productor dmfores de vi, que estigu en s des de mitjan segle i aC fins al tercer quart del segle i dC, i que, per descomptat, cal relacionar amb el proper assentament del Roser, excavat parcialment en successives campanyes entre els anys 1978 i 1985 i donat a conixer en diferents publicacions (Lpez Mullor 1982; 1985; 1993; Batista, Lpez Mullor, Zucchitello 1987). Aquest conjunt cermic s especialment interessant perqu procedeix dun centre terrissaire. Tot i que en un primer moment fou considerat dimportaci, per la presncia en molts exemplars de desgreixant fi micaci, un cop estudiat en detall shan identificat tres grups, que podrien ser variants duna mateixa producci, molt possiblement dorigen local. En tots els casos sn cpies de la vaixella de la TSI. El primer grup Mujal 1 presenta una pasta de color gris fosc, sovint amb tonalitats amarronades, daspecte terrs, tova i de tall irregular. El desgreixant s abunds per fi, amb punts blancs i brillants. Lengalba s gruixuda, en general de qualitat deficient, i es perd amb facilitat. La pasta del segon grup Mujal 2 s de color gris clar, tova, deixa rastre a les mans, i s de tall irregular a causa de la poca consistncia. El desgreixant s ms aviat gruixut i daspecte sorrenc, amb quars i mica. Lengalba s inexistent o ha desaparegut. Les peces del grup Mujal 3 tenen una pasta de color gris clar, molt tova, amb la superfcie normalment alterada. El desgreixant s abunds i molt fi, amb punts brillants. Lengalba, que es perd fcilment, s dun color gris fosc. Lestrat ms antic que cont aquest tipus de material s un abocador dmfores format entre els anys 40 i 20 aC, en el qual es trob un fragment de copa de la forma Consp. 13.2 (pasta grup 1) (fig. 6.10). Procedent dun altre estrat, datable entre el 15 aC i el canvi dera, hi ha un altre fragment que podem relacionar amb la forma Consp 14.1 o 12.2, segons si s una copa o un plat (pasta grup 1). Tanmateix, la majoria del material, com una copa de la forma Consp. 7.2 (pasta grup 3) (fig. 6.7), es trob en els nivells ms tardans daquest centre productor. Procedents de lestrat daband de la instal.laci, hi ha un conjunt de peces que corresponen al 41,66% del total de vaixella fina de taula. Shan identificat cinc peces associables a les formes Consp. 1.1 (fig. 6.5), Consp. 12.1 (fig. 6.12) i Consp. 36.4 (fig. 6.6), fabricades amb la pasta del grup 1; a la forma Consp. 7.1
73
(fig. 6.9), fabricada amb pasta del grup 3, i a la forma Consp. 12.1 (fig. 6.11), feta amb pasta del grup 2. Finalment, en lestrat superficial es trob un fragment duna copa de la forma Consp. 14.4 (fig. 6.8), fabricat amb pasta del grup 1. La vaixella corresponent a aquesta producci s molt minoritria en relaci amb altres materials que es fabricaren en el centre terrissaire, no tan sols pel que fa a les mfores, les quals constitueixen la majoria aclaparadora del material, sin tamb pel que fa a les cermiques comunes oxidades, que tamb es produren en gran quantitat. Entenem que aquestes produccions que copien la vaixella importada devien constituir una producci minoritria dins del ventall de materials que es manufacturaven en aquest centre productor, entre els quals, sens dubte, les mfores eren la principal producci. 4. CONSIDERACIONS FINALS Tal com es comentava a linici daquest treball, entenem que calia centrar i definir quins tipus cermics sn els que han motivat, pel seu inters i per fer-ne una sistematitzaci aprofundida, les jornades de treball que ens aplegaren a Tarragona per debatre, sota el ttol Imitatio Vasaria, una srie de produccions que havien estat poc estudiades fins en aquell moment. En aquest sentit, en la presentaci del treball acotvem aquelles produccions que nosaltres entenem que shavien danalitzar. No hem considerat material destudi una srie de formes cermiques, dites universals escudelles, bols, plats, olles, etc. que per la seva funcionalitat presenten una tipologia invariable en les diverses cultures que les adoptaren al llarg del temps, i que sn prpies de moltes produccions. Aquest criteri de treball ens porta a plantejar una de les primeres consideracions que cal debatre per centrar el tema destudi: el concepte en si del terme imitaci. Al nostre entendre aquest s un terme que pot ser relatiu, ambigu i, en ocasions, incorrecte, a lhora daplicar-lo a una producci cermica, ats que cal reconixer molt b dentrada quan una producci que es pot singularitzar i sistematitzar deixa de ser una imitaci. Per posar un exemple, les variants mitjana i tardana de les produccions calenes de verns negre no poden ser estudiades simplement com a imitacions de la Campaniana B etrusca, sin que cal aprofundir en el seu coneixement i considerar-les com a produccions prpies i singulars de la zona de Cales, si b pel que fa al repertori formal van adoptar el dels prototipus etruscs. En aquest sentit, entenem que una vegada ha estat possible individualitzar una producci, cal sistematitzar-la, no noms caracteritzant-la tecnolgicament, sin tamb des del punt de vista de la seva nomencla74
tura. Per no sempre el terme imitaci ha de ser menyspreat, ja que pot ser til per anomenar i identificar una srie de produccions, lestudi de les quals no sha desenvolupat o, senzillament, no ha estat possible de caracteritzar-les. A manca duna analtica que permeti disposar de dades objectives i fiables, les conclusions del nostre estudi es basen en un mtode de treball en qu lobservaci macroscpica de les pastes i dels acabats de cada un dels individus cermics, ha perms identificar possibles tipus o grups, els quals, sens dubte, no deixen de ser hipottics i terics. Fins ara noms shavien identificat tres grups, el de Burriac, el de Mad (Garcia Rosell, Pujol, Zamora 2000) i el del Roser (Defaus, Martn, Rigo 1988), atenent bsicament criteris del lloc de la troballa. A diferncia del grup de Mad i del Roser, el de Burriac no sintent caracteritzar quan es public lestudi del dipsit on es localitzaren, tan sols es fu una descripci del material. Lobservaci macroscpica ens ha perms agrupar una srie dindividus cermics en el que podrien ser set produccions diferents, cinc de les quals devien ser dorigen local de la Laietnia i les altres dues importacions, a hores dara dorigen indeterminat. Pel que fa a les dorigen local, les dues primeres produccions les diferenciem a partir dels materials trobats al dipsit de Burriac i als contextos antics del jaciment dIluro. El tercer grup el conformarien els materials trobats a Mad, el quart, els materials ms tardans trobats a Iluro, i el cinqu, el conjunt del Roser. Lrea de distribuci daquestes produccions no sembla sobrepassar lmbit regional, per la qual cosa caldria situar els seus centres de producci a prop dels grans nuclis de poblament daquesta rea de la Laietnia o en grans centres terrissers, on majoritriament es fabricaven les mfores. Dels dos darrers grups, quantitativament minoritaris, en desconeixem lorigen. Quant a les formes sobserva que la vaixella trobada en els contextos ms antics s la que copia amb ms fidelitat els vasos originals. Sembla que hi ha una voluntat i un inters a reproduir exactament els originals. A mesura que avana el segle es produeixen algunes variacions tipolgiques, petits detalls que introdueixen certa originalitat en els vasos. La producci ms moderna opta per crear una vaixella que, inspirada en els prototipus, tan sols els recorda. Aquestes formes, juntament amb altres de nova creaci, donaran pas a les produccions comunes de tcnica reduda, caracterstiques de la cermica romana de finals del perode dAugust i de letapa juliocludia. En totes aquestes produccions dmbit regional predominen dues formes, els vasos del tipus Lamb. 1 i els plats del tipus Lamb. 5-7, els quals no es diferencien gaire proporcionalment. Ambds recipients semblen
constituir un servei de taula. Amb molta menys quantitat shi troben els gots del tipus Lamb. 2, i ja molt excepcionalment els dels tipus Lamb. 3. De fet, aquest equilibri numric entre els tipus Lamb. 1 i Lamb. 5 s el que sobserva en la vaixella de verns negre. La cronologia daquestes produccions sembla que t el lmit ms antic a finals del primer quart del segle i aC. En aquest perode inicial i al segon quart del segle i aC no superen el 9% del total de la vaixella de taula. Aquesta proporci sembla mantenir-se al llarg del segent quart de segle i prcticament es dobla en el darrer quart del segle i aC, quan passen a ser la tercera producci en relaci amb les cermiques de verns negre. En contextos del canvi dera i del primer quart del segle i dC, les produccions grises, les quals llavors copien les formes de la TSI, experimenten una notable davallada des del punt de vista quantitatiu, potser perqu comparteixen mercat amb unes altres produccions, de tcnica oxidada, que sembla que tingueren una major acceptaci. Tot i aix, sn produccions que numricament no assoliren les proporcions a qu arribaren les de tcnica reduda. Aquestes produccions apareixen en un perode de ben entrat el segle i aC, en el qual hi ha un punt lgid quant a la fabricaci, circulaci, distribuci i consum generalitzat de la vaixella de verns negre. La vaixella de verns negre sha democratitzat o socialitzat en el sentit que sha convertit en un objecte ds quotidi i assequible per a la majoria de la poblaci (Principal, en premsa). A quins motius, doncs, pot respondre laparici daquestes produccions que no semblen elaborades per competir o per substituir la vaixella que copien? La seva escassa distribuci pot indicar que no es tractava dunes produccions pensades per al comer sin per al consum propi, en un mbit territorial restringit proper als centres de producci. En el nostre cas, aquests productes els trobem en una zona de costa, associats a grans nuclis de poblament que organitzen el territori i que, en el cas de Burriac, des dantic havia esdevingut un important port comercial i de distribuci de manufactures, per la qual cosa s receptor de productes, de qualitat i en quantitat, darreu de la Mediterrnia (Garcia Rosell et al. 2000). Per tant la valoraci i la discussi cal fer-la tenint en compte aquest element de reflexi, perqu molt possiblement el comportament comercial i les necessitats dabastament i ds dels productes sn diferents en altres tipus de nuclis i destabliments humans de lpoca, ja sigui perqu no exerceixen de centres comercials i de redistribuci, perqu no formen part dels principals circuits de les rutes comercials o estan separats delles, etc. De les estadstiques es desprn que la producci grisa mai no substitu les produccions de verns negre, les
quals arribaven en grans proporcions, fins que van esdevenir lnica vaixella de taula i van substituir fins i tot la de fbrica ibrica. Tampoc no sembla correspondre a la vaixella barata, destinada a uns segments de poblaci que no podien adquirir els productes de verns negre. Laparici, s i declivi daquestes produccions grises, al nostre entendre, pot explicar-se simplement com una de tantes iniciatives puntuals que semmarcaren en una conjuntura econmica prspera que permet experimentar, produir i diversificar una srie de productes que podien tenir ms o menys fortuna en els mercats. Aquestes iniciatives artesanals noms sentenen en un perode, el del final de la romanitzaci, en el qual sexperimentaren i es concretaren grans canvis en molts aspectes, alguns dels quals tingueren xit i van perdurar molt de temps, mentre que altres van tenir una discreta acceptaci i una existncia ms limitada. BIBLIOGRAFIA
Aquilu, X., Garcia Rosell, J., Guitart J. (ed.) 2000: La cermica de verns negre dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialitzaci a la Pennsula Ibrica, Matar. Batista, R., Lpez Mullor, A., Zucchitello, M. 1987: La produccin vitivincola de la Tarraconense. Algunos ejemplos sintomticos, a El vi a lantiguitat, economia, producci i comer al mediterrani occidental, Badalona, 319-325. Cerd, J.A. 1985: Troballes a can Genissants, al carrer de sant Francesc dAsss, nm. 16 (Matar), Laietania 23, 286. Cerd et al. 1997: Cerd, J.A., Garcia Rosell, J., Mart, C., Pera, J., Pujol, J., Revilla, V: El Cardo Maximus de la ciutat romana dIluro (Hispania Tarraconensis), Laietania 10, Matar. Defaus, J.M., Martn, A., Rigo, A. 1988: Memria preliminar de lexcavaci durgncia al Roser (Mujal Toyca). Setembreoctubre 1988, treball indit del Servei dArqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona. Garcia Rosell, J., Pujol, J., Zamora, M.D. 2000: Las cermicas de barniz negro de los siglos ii-i aC. En la zona central de la costa layetana: los ejemplos de Burriac, Iluro y sus territorios, a Aquilu, X., Garcia Rosell, J., Guitart, J. (ed.), La cermica de verns negre dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialitzaci a la Pennsula Ibrica, Matar, 59-69. Garcia Rosell et al. 2000: Garcia Rosell, J., Pujol, J., Cela, X., Zamora, M.D.: Burriac. Un centre dintercanvi i de comer a la Laietnia ibrica, a III reuni sobre economia en el mn ibric, Saguntum. Extra-3, Valncia, 357-367. Lpez Mullor, A. 1982: El Roser o el Mujal, Calella, a Les excavacions arqueolgiques a Catalunya en els darrers anys, Barcelona, 305307. 1985: Excavaciones en la villa romana del Roser de Calella (El Maresme, Barcelona). Campaas de 1981 y 1982, Empries 47, 162-208.
75
1993: El Roser o el Mujal, Calella, a Anuari dintervencions arqueolgiques 1982-1989. poca romana, Antiguitat tardana, Barcelona, 157. Martn, A. 2000: Las termas republicanas de Cabrera de Mar (Maresme, Barcelona), a Coloquio Internacional: Termas Romanas en el Occidente del Imperio (Gijn 1999), Gijn, 157-162. 2002: El conjunt arqueolgic de Ca lArnau (Cabrera de Mar, Maresme): un assentament romano-republic, Tribuna dArqueologia 1998-99, 211-228. Mir, J., Pujol, J., Garcia Rosell, J. 1988: El dipsit
del sector occidental del poblat ibric de Burriac (Cabrera de Mar, El Maresme), Laietania 4, Matar. Principal, J. (e/p): La vajilla de barniz negro itlica de poca helenstica en Catalua: tradiciones productivas y prcticas sociales, a La vajilla ibrica en poca helenstica (siglos IV-III al cambio de Era), Madrid 2001, Madrid. Pujol, J., Zamora, M.D., Garcia Rosell, J. 1996-1997: El jaciment bero-rom de Mad (Argentona, el Maresme), un possible nou exemple de continutat dassentament al territorium dIluro, a Annals de lInstitut dEstudis Gironins XXXVI, 347-376.
76
Fig. 1: Mapa de la Laietnia costera i septentrional. Situaci dels jaciments arqueolgics estudiats.
77
Fig. 2: Procedncia dels materials: nm. 1 a 9, dipsit del sector occidental de Burriac; nm. 10, ca lArnau-can Mateu; nm. 11, Iluro, carrer de Sant Cristfor, 10; nm. 12 a 14, Iluro, carrer de Barcelona, 55-57; nm. 15 i 16, Iluro, carrer de Sant Cristfor, 12.
78
Fig. 3: Procedncia dels materials: nm. 1, ca lArnau-can Mateu; nm. 2 a 6, Iluro, plaa de la Peixateria; nm. 7 a 12, Iluro, carrer de Barcelona, 55-57.
79
Fig. 4: Procedncia dels materials: nm. 1 a 8, Iluro, carrer de Barcelona, 55-57; nm. 9 i 10, Iluro, Sant Francesc dAsss, 16; nm. 11 i 12, Iluro, Sant Francesc dAsss, 15.
80
Fig. 5: Procedncia dels materials: nm. 1 a 14, Iluro, Sant Francesc dAsss, 15.
81
Fig. 6: Procedncia dels materials: nm. 1 a 4, Iluro, Sant Francesc dAsss, 15; nm. 5 a 12, el Mujal-el Roser.
82
Fig. 7: Procedncia dels materials: nm. 1 a 12, Mad.
83
Fig. 8: Procedncia dels materials: nm. 1 a 7, Mad.
84
V. PRODUCCIONS DIMITACI DE VERNS NEGRE: BAETULO

Maria del Carme Jimnez Fernndez
Museu de Badalona
Resum Lanlisi dels diferents materials dimitaci de verns negre en pasta grisa trobats al jaciment de Baetulo ens ha perms diferenciar tres grups, veure les formes de la vaixella ms reprodudes i saber que el major nombre dexemplars es troba en els contextos situats cronolgicament entre els anys 50-30 aC. Paraules clau Baetulo. Cermica de verns negre. Imitacions en pasta grisa. Perode republic Abstract An analysis of the black-glaze imitations in grey clay found at the Baetulo site has allowed us to distinguish three different groups, to see the most reproduced vessel shapes, and to ascertain that the vast majority of the pieces are found in the 50-30 BC contexts. Key Words Baetulo. Black-glaze pottery. Imitations in grey clay. Republican period
85
1. DESCRIPCI MACROSCPICA DEL MATERIAL Les imitacions de verns negre en pasta grisa trobades al jaciment de Baetulo es caracteritzen per ser un grup heterogeni de materials, tot i que tenen un tret com: la cocci reductora. En podrem diferenciar, grosso modo, tres grups: a) Grup que presenta la pasta de color gris clar i el verns de color negre griss, negre blavs, mat i mal conservat. En el cas daquests materials, les pastes sn toves i presenten alguns desgreixants micacis. b) Grup de pasta de color gris clar. El verns s negre, tot i que tamb tendeix cap a tonalitats grises o blavoses, s lluent i es troba ms ben conservat que en el cas de les produccions anteriors. Les pastes sn ms dures i tamb presenten desgreixants micacis. c) Grup format per materials variats. Hi ha casos que presenten una pasta de color gris fosc, daltres presenten la pasta de tipus sandvitx, i molts dels materials que hem col.locat dins aquest grup no presenten verns. 2. CARACTERSTIQUES TIPOLGIQUES Aquestes produccions reprodueixen formes del Cercle de la Campaniana B, tot i que algunes tamb sn habituals dins el conjunt tipolgic de la Campaniana C. Els tipus de recipients ms comuns sn les formes Lamb. 1/F 2310, Lamb. 7/F 2286 i Lamb. 5/F 2255. Per tant, simiten principalment els bols i els plats del conjunt de la vaixella de verns negre. Cal tenir en compte que noms shan trobat cinc fragments de cermica de verns negre que poden ser classificats com a Campaniana C. Quant a les decoracions, tamb es repeteixen les caracterstiques de les formes que hem esmentat abans. En el cas de la Lamb. 1 apareixen els solcs sota la vora i en el cas de les formes Lamb. 5 i Lamb. 7 observem cercles concntrics i/o estries a rodeta en el fons intern del recipient. En pocs casos trobem decoracions ms complexes, tot i que tamb nhem trobat algunes. 3. CRONOLOGIA En relaci amb el jaciment de Baetulo, fins ara shan estudiat dos conjunts de materials en qu apareix cermica dimitaci de verns negre. Aquests materials es troben recollits dins lestudi Baetulo: La cermica de verns negre. Una contribuci a lestudi de la romanitza86
ci a la Laietnia (Jimnez 2002). En aquest treball es fa un estudi parcial dels materials de verns negre trobats a Badalona. Lestudi es divideix en dos blocs: un de dedicat als materials denominats de Fons Museu, i dels quals no es coneix el context estratigrfic, i un altre sobre materials de diferents excavacions, la caracterstica de les quals era que presentaven estrats on el material ms antic era la vaixella de verns negre, i que per tant devien estar relacionats amb els primers moments de la ciutat romana. Aix com en el cas del primer conjunt ja es va estudiar tot el material, en el cas dels materials amb context estratigrfic encara queden un conjunt dexcavacions que tenen les mateixes caracterstiques i que sestudien en aquests moments. En el cas dels materials de Fons Museu, tot i la manca destratigrafia, es va donar una cronologia de conjunt sobre la base de la tipologia i dels percentatges en qu apareixien els diferents grups de verns negre. La cronologia per a aquest grup es va situar cap a mitjan segle i aC. Dins aquest conjunt de materials, les imitacions de verns negre representaven un 3,5% (33 fragments amb forma i 13 sense forma, un total de 20 individus) del total de la cermica del Cercle de la Campaniana B trobada. En el cas dels materials amb context estratigrfic, comencem a trobar imitacions de verns negre en la forquilla cronolgica entre els anys 80-70 aC; sn tamb presents entre els anys 70-50 aC, per quan sn ms abundants s entre el 50 i el 30 aC. 4. CONTEXTUALITZACI EN EL JACIMENT Trobem imitacions de verns negre en dues de les excavacions analitzades en lestudi que hem esmentat abans: Hisenda 85 i Bapark 85 (en realitat lestudi de lestratigrafia fa evident el fet que podria tractar-se duna mateixa estratigrafia). 4.1. Contextualitzaci estratigrfica a) Hisenda 85 Excavaci realitzada a la zona del carrer de J. Borrs amb la cantonada de la Via Augusta. Lexcavaci no es va realitzar en extensi, sin que es va obrir una rasa que travessava el solar de nord a sud, i posteriorment vint-i-un quadres d1 x 1,50. Per estudiar-los es va dividir el solar en dues zones: la zona 1, que corresponia al sector nord-est del solar i a la part nord de la rasa, i la zona 2, que incloa tota la part oest del solar i la part sud de la rasa. Es va fer aquesta subdivisi per veure millor la relaci entre les estructures trobades i tamb la seva cronologia. La interrelaci de les dues zones permet fer-ne un estudi global.
produccions dimitaci de verns negre: BAETULO
Estratigrficament es van establir diferents fases cronolgiques: Fase 1 (80-70 aC): materials escassos no associats a estructures. Fase 2 (70-50 aC): comencen a aparixer les primeres estructures, uns paviments en alguns casos de cal, i en daltres, de pedres rodades. Fase 3 (50-30 aC): comencen a trobar-se ms estructures a tot el solar, ja no noms paviments sin tamb murs i clavegueres. Els materials dimitaci de verns negre apareixen majoritriament en estrats situats dins la fase 3, tot i que tamb en trobem algun fragment en un estrat situat a
la fase 2 i en un estrat de reompliment del terra verge en la fase I. Aquest nivell de la fase 3 s descrit com un estrat de tonalitat verdosa o grisa verdosa. s una fase que a la zona 1 presenta una estratigrafia amb materials abundants. Possiblement es tracta dun abocador de materials situat en aquesta zona de la ciutat. b) Bapark 85 Aquesta excavaci es troba a la part sud-est de la ciutat, a la part ms propera al lloc on arribava el mar en poca romana. Lestrat 3 s el que ens interessa en aquest cas. Sembla que podria tractar-se duna continuaci destrats de la zona 1 de la Fase 3 de lexcavaci anterior, ja que presenta unes caracterstiques molt semblants quant a estratigrafia i materials.
4.2. Quantificaci (seguint el sistema de NMI) a) Hisenda 85

Fases Fase 1 Fase 2 Fase 3 Zona Zona 1 Zona 1 Zona 1 Zona 2 Quadre Quadre 2 Rasa nord Quadre 2 Rasa nord Quadre 8 Quadre 20 Quadre 17 Quadre 9 Estrat Estr-7 Estr-2 Estr-6 Estr-1 Estr-4 Estr-3 Estr-2 Estr-5 NMI 1 individu 1 individu 1 individu 2 individus 1 individu 3 individus 1 individu 1 individu Forma 1 frag. Lamb.1 s/f s/f Ind. Lamb.7 2 frag. Lamb.1 1 frag. Lamb.2 indet. 1 frag. Lamb.1
b) Bapark 85
Estrat Estr-3 NMI 2 individus Formes 1 frag. Lamb. 1 1 frag. Lamb. 5
4.3. Definici de les fcies cermiques en qu apareixen les produccions

La fcies dels anys 80-70 aC presenta els materials segents (Jimnez 2002, 64-65): CA mitjana Lamb. 36 Lamb. 25 Lamb. 55 CA tardana M. 113 Lamb. 5-7 CB etrusca Lamb. 3 Lamb. 4 Cercle B Lamb. 1 Imit. de B en pasta grisa Lamb. 1 Altres Dr. 1 Dr. 18
Fcies 1
87
La fcies dels anys 70-50 aC presenta els materials segents: CA mitjana Lamb. 36 Lamb. 31b CA tardana Lamb. 5 Lamb. 27Bb F 2974 CB etrusca Lamb. 5 Lamb. 8a Lamb. 7 Lamb. 11 F 2614 Cercle B Lamb. 1 Lamb. 5 Lamb. 3 Lamb. 4 Lamb. 7 Pasq. 127 Fcies 2 La fcies dels anys 50-30 aC presenta els materials segents: CA mitjana Lamb. 36 Lamb. 25 Lamb. 33b CA tardana F 2974 M. 113 Lamb. 5-7 Lamb. 31b F 2943 Lamb. 27B CB etrusca Lamb. 5 Lamb. 1 Lamb. 7 Lamb. 3 Lamb. 6 Cercle B Lamb. 1 Lamb. 5 Lamb. 2 Lamb. 3 Lamb. 7 Lamb. 1/8 Lamb. 10 Pasq. 127 Lamb. 8b Imit. de B en pasta grisa Lamb. 1 Lamb. 2 Lamb. 5 Aret. V.N. Lamb. 7 Altres Laiet. 1 A-Gr Cos Dr. 1A Dr. 1B Dr. 1C Hal. 70 Dr. 1 (local) Lamb. 2 PE 17 i 18 Dr. 20 antiga Dr. 2-4 Imit. de B en pasta grisa Lamb. 5 Altres Dr. 1A Dr. 1B Dr. 1C
Fcies 3
BIBLIOGRAFIA
Jimnez, M.C. 2002: Baetulo. La cermica de verns negre. Una contribuci a lestudi de la romanitzaci a la Laietnia, Monografies Badalonines 17, Badalona.
88
VI. IDENTIFICACI ARQUEOLGICA I ARQUEOMTRICA DE LA PRODUCCI A DE LA BADIA DE NPOLS DINS LES SIGILLADES INDETERMINADES DE BAETULO
Marisol Madrid Fernndez
ERAUB. Universitat de Barcelona
Resum Lobjectiu daquest article s la presentaci dels resultats preliminars sobre les produccions que des dinicis del principat dAugust es troben associades a la TSI a la ciutat de Baetulo. Es tracta de produccions que presenten unes caracterstiques tipolgiques similars a la TSI, per amb caracterstiques macroscpiques que les diferencien clarament daquella. El conjunt daquestes produccions s molt heterogeni i actualment es troba en procs de caracteritzaci arqueomtrica. Malgrat tot, hem pogut diferenciar un grup de peces de caracterstiques molt homognies que es pot identificar amb el que es coneix com a Producci A de la badia de Npols, antiga TS tripolitana. Els contextos ms antics on apareix a Baetulo es daten en poca dAugust, abans del canvi dera, tot i que la recuperaci en aquests contextos de peces amb tipologies ms antigues en suggereix larribada a principis dAugust, conjuntament amb la TSI. Paraules clau Baetulo. TS indeterminades. Caracteritzaci arqueomtrica. Producci A Abstract The aim of this article is to present our preliminary results on the different productions associated with the TSI documented at the Roman town of Baetulo and dated back to the Augustan period. From the typological point of view, their shapes are the same as those exhibited by the early TSI products. However, they clearly differ from TSI on the grounds of their visual appearance. To date, within this group of heterogeneous productions, archaeometric characterization has enabled us to distinguish a homogenous group identified as A Production from the Bay of Naples, which has also been traditionally known as Tripolitanian TS. Although the older archaeological contexts where this production has been documented in Baetulo date back to the last 15 years BC, the identified types correspond to the first TSI products. Therefore, it could be suggested that this production arrived at Baetulo during the first years of the Augustan period, together with TSI. Keywords Baetulo. Indeterminate TS. Archaeometric characterization. A Production
89
1. INTRODUCCI A Baetulo, com a molts altres jaciments de la pennsula Ibrica i tamb del mn rom en general, shan anat documentant produccions de color i/o tipologia igual o similar a la TSI, TSSG o TSH, per clarament diferenciables daquelles per laspecte extern. Aix, amb el nom de prearetines, presigil.lades, presigil.lades sudgl.liques, TS local, imitacions de TS i daltres, sha anat classificant tota una srie de produccions de qualitats heterognies que presenten diferents textures i colors pel que fa a les pastes (blanquinoses, groguenques, ataronjades, marronoses, etc.) i als vernissos; a ms, aquests, en alguns casos, es mostren poc adherents, poc consistents, amb diferncies de tons fins i tot en una mateixa pea i, en qualsevol cas, sense arribar mai al vermell caracterstic de les produccions clssiques (corall, ataronjat, vermells, granat, marr, etc.). Aix, aquests noms i caracterstiques shan relacionat, duna banda, amb fases dassaig de tallers o zones determinades on posteriorment es fabricaran veritables TS i, duna altra, amb la fabricaci de TS per part de ceramistes locals, influenciats per les tendncies dels ceramistes itlics, que no reproduiran amb exactitud laspecte de les veritables TS. Per el fet s que no sabem realment de quantes produccions estem parlant, ni tampoc si quan les classifiquem amb un nom determinat parlem de la mateixa producci. Aix, es pot donar el cas que amb un daquests noms shagin classificat produccions diferents i tamb tot al contrari, que una mateixa producci shagi classificat amb noms diferents. Aix doncs, en la nostra opini, abans de decidir quina terminologia apliquem a tot un grup que en realitat pot ser una barreja de produccions, cal identificar quantes produccions diferents tenim i estudiar-les individualment per establir-ne les caracterstiques prpies, que les diferenciaran de la resta i, si s possible, relacionar-les amb determinats tallers o zones de producci. Aquests aspectes no sn assolibles aplicant noms criteris arqueolgics. Per aix, a lhora de plantejar-nos abordar el problema daquestes produccions, vam pensar que, amb tant o ms motiu que amb les produccions de TS clssica, calia emprar tcniques arqueomtriques conjuntament amb les arqueolgiques. En el cas concret de Badalona, tradicionalment es distingien dos grups per anomenar produccions similars per diferenciables de les TS clssiques: presigil.lada i prearetina. Dacord amb Tarrats (1975a; 1975b), dins el primer, que es considerava que corresponia a produccions fabricades en la Mediterrnia oriental, sagrupaven individus caracteritzats per una pasta molt clara, groguenca, i per un verns generalment molt fosc que podia canviar de tonalitat fins i tot en una mateixa pea. El segon englobava cermiques amb pastes ataronjades o marronoses i vernissos ataronjats, que es considerava que corresponien a fases dassaig
90
que tant podien provenir de tallers itlics, i llavors sanomenaven prearetines, com dels descoberts al sud de la Gl.lia, i en aquest cas sanomenaven pseudosigil.lades. En una primera fase del nostre treball, basada estrictament en criteris arqueolgics, vrem comprovar que a Baetulo aquestes produccions noms circulen durant el principat dAugust. Aix doncs, vrem mantenir aquesta divisi, canviant nicament el mot pseudosigil.lades per aquell de presigil.lades sud-gl.liques (Madrid 1997; 1999a). En incorporar, per, laplicaci de tcniques arqueomtriques, aquest panorama va canviar sensiblement i, dels dos grups inicials, vrem passar a sis que es troben actualment en fase destudi dins dun ampli projecte que inclou, a ms, lanlisi arqueolgica i la caracteritzaci arqueomtrica de la TSI, TSSG i hispnica procedent del jaciment de Baetulo. Tot i que els resultats que tenim sn encara preliminars, ja hem pogut comprovar que sota un mateix nom sagrupaven produccions diferents que no tenen res a veure entre elles, malgrat compartir unes caracterstiques fsiques i tipolgiques similars. En aquest treball, centrarem el nostre estudi en la Producci A de la badia de Npols, una de les produccions que a Badalona, conjuntament amb daltres individus de produccions diferents que encara es troben en fase destudi i que esperem poder relacionar amb determinats tallers o zones de producci en breu, shavia classificat tradicionalment amb el nom de prearetina. Malgrat aquesta classificaci tradicional, recentment Beltrn (1998) esmenta la presncia a Badalona de materials corresponents a la Producci A quan reinterpreta, dins la seva visi del que anomena imitacions de TSI i sense cap nou estudi, ladscripci que va fer Sanmart Grego al golf de Lle duns materials de Badalona. Tarrats lhavia informat de lexistncia daquests en una comunicaci personal, ja que podien ser similars als que Sanmart estudiava a Empries (Sanmart Grego 1974-1975, 21). 2. CONTEXT ARQUEOLGIC Per al nostre estudi, tal i com hem explicat anteriorment, ats que en realitat encara no sabem ni quantes ni quines produccions realment componen aquest mn, el primer pas ha estat unificar-les sota lepgraf de TS indeterminades. Nosaltres utilitzem aquest terme entenent que, en general, TS ha esdevingut el nom de famlia per a un conjunt de diferents produccions que es donen des de mitjan segle ii aC fins al segle vii dC, dest a oest i de nord a sud de la Mediterrnia (Madrid, Buxeda 2002). Aquestes TS sn indeterminades en els nostres jaciments, perqu, o b fins al present no shan trobat centres de producci, o b perqu sn produccions fora de la nostra zona destudi i ens
identificaci arqueolgica i arqueomtrica de la producci a de la badia de npols dins les sigillades indeterminades...
sn encara desconegudes. Aix doncs, lestudi parteix de la revisi arqueolgica de diversos contextos on es documenten aquestes TS indeterminades. Amb posterioritat a aquesta revisi i a lestudi arqueolgic, sha realitzat un mostreig aleatori duna srie dindividus per fer-ne la caracteritzaci arqueomtrica. Els contextos escollits pertanyen a tres excavacions, de les quals es van tenir en compte els nivells ms antics on apareix la cermica TS. Considerats globalment, aquests contextos estratigrfics abracen el perode que va des de linici del principat dAugust fins a la segona meitat del segle ii dC. Durant tot aquest perode sidentifica la presncia daquestes produccions, que s en alguns casos contempornia a la formaci de lestrat i, en daltres, clarament residual. Si b per a lestudi arqueolgic i arqueomtric es tenen en compte totes aquestes produccions, per a la discussi cronolgica noms es consideren aquells nivells contemporanis a la circulaci daquesta cermica. Les excavacions sn breument descrites a continuaci (Taula 1), amb especial mfasi pel que fa als contextos contemporanis, encara que algunes delles, en part, shan descrit de forma extensa anteriorment (Madrid 1997; 1999a): a) Carrer de Llad. Les diverses intervencions arqueolgiques portades a terme al solar situat al carrer de Llad van permetre documentar les restes duna domus, descoberta en gran part lany 1927 (Serra Rfols 1927, 100-111), un pati situat al NE de la part central de la casa i els vestigis dun cardo, que devia limitar el pati per lest i devia portar una direcci NO/SE. La seqncia estratigrfica proporcionada per aquestes intervencions va permetre establir les diferents fases cronolgiques que es van succeir a la zona del pati i del cardo des dels primers moments docupaci fins a lamortitzaci de la zona, documentada en poca flvia (Guitart, Padrs, Puerta 1991, 36-40). En la seva segona fase, que se situa en poca dAugust, es constata el condicionament de la zona que ocupar el pati i el cardo (Anivellament cardo Estrat 1103 i Anivellament pati/cardo Estrat 113) i la construcci del mur de faana de la domus que dna al cardo (Trinxera casa 1 Estrat 1198). Lhomogenetat cronolgica de totes les peces de TSI recuperades en els nivells que corresponen a aquesta acci, ens proporciona un horitz per al condicionament i la construcci de la zona que podem situar en els ltims anys del segle i aC. Les formes ms abundants es corresponen amb les del servei I de Haltern, entre les quals destaca la copa Consp. 14. Tamb cal assenyalar que sn prcticament absents les formes clssiques; noms es documenten dos fragments de copa forma Consp. 22, malgrat que t una cronologia inicial que se situa a lentorn de lany 15 aC. Tamb sha tingut en compte lestrat damortitzaci dun forn, que se situa en els primers anys de la nostra era per la documentaci de
la forma Consp. 33 de TSI (Amortitzaci forn metal.lrgic Estrat 1245). b) Plaa de Font i Cuss. Les excavacions efectuades sota lactual plaa de Font i Cuss van posar al descobert un decumanus de vuit metres damplada i dos cardines que determinen cinc insulae, en les quals sha pogut documentar la construcci de quatre edificis (Comas et al. 1994, 110-112). Nosaltres centrarem latenci en un dels edificis, possiblement ds comercial, i en el decumanus. La seqncia estratigrfica proporcionada per diverses intervencions en aquesta zona va permetre establir les diferents fases des del moment de condicionament del terreny abans de la construcci, fins a labandonament de ledifici comercial, i el posterior rebliment de tota la zona, incls el carrer, mitjanant un gran reompliment que es va datar en la primera meitat del segle ii dC. Per a la nostra discussi, ens hem centrat en cinc contextos que sinsereixen en lpoca que ens ocupa. Pel que fa a ledifici, possiblement comercial, ens hem centrat, duna banda, en el material procedent del farciment de la seva trinxera de fonamentaci, que es data en els ltims quinze anys del segle i aC per la presncia de la forma de TSI Consp. 14 (Trinxeres edifici tabernae Estrats 28, 30, 33, 89, 93, 94, 95, 289, 290 i 297), i, duna altra, en el material procedent dels nivells de regularitzaci i de la primera pavimentaci de linterior duna de les seves tabernae, (Anivellament interior taberna C Estrats 20, 21, 22 i 27 1a pavimentaci taberna C Estrats 10 i 16), que noms van proporcionar TS indeterminada. Pel que fa al decumanus, ens hem centrat en els nivells de preparaci del paviment en dos sectors diferents; en un dells el material recuperat data aquesta acci durant els ltims quinze anys del segle i aC per la presncia de les formes de TSI Consp. 12, Consp. 14 i Consp. 22 (Anivellament decumanus Estrats 179, 180, 181 i 249). En laltre sector, el material procedent dels nivells de regularitzaci i preparaci del paviment es data en els primers anys de la nostra era per la presncia de les formes Consp. 18.2, Consp. 22 i Consp. 33 (Anivellament decumanus Estrats 299, 300 i 302). Per acabar, tamb hem tingut en compte el material procedent dels nivells duna reparaci puntual del paviment daquest decumanus, datat a inicis de Tiberi per la presncia minoritria dalguns fragments de TSSG (Repavimentaci decumanus Estrat 269). c) Carrer de Fluvi. Les excavacions portades a terme en aquest sector van posar al descobert les restes de quatre habitacions pavimentades amb signinum i signinum tesellatum i un pati, que formaven part duna domus abandonada parcialment en poca flvia (Padrs 1985, 53-55). La seqncia estratigrfica establerta a partir de lexcavaci va permetre definir les fases cronolgiques corresponents a les diverses remodelacions que van patir la domus i el pati fins al
91
Estrats August abans de lera Trinxeres edifici tab. (Font i Cuss) FC/89 (es-89, 93, 94 i 95) A FC/88 (es-290) A FC/88 (es-289) B FC/88 (es-297) D FC/98 (es-28, 30 i 33) C Anivell. int. tab. C (Font i Cuss) FC/98 (es- 20, 21, 22 i 27) 1r paviment tab. C (Font i Cuss) FC/98 (el-16 i 10) Anivellament cardo (Llad) LL/99 (es-1103) Trinxera casa 1 (Llad) LL/99 (es-1198) Anivellament pati/cardo (Llad) LL/85 (es-113) Anivell. decumanus (Font i Cuss) TV/84 (es-249) TV/84- (es-179, 180 i 181) August desprs canvi dera Amort. forn metal. Casa 1 (Llad) LL/99 (es-1245) Anivell. decumanus (Font i Cuss) FC/88 (es-299) FC/88 (es-302) FC/88 (es-300) Tiberi Amortitzaci pou (Fluvi) FL54 Repaviment. decumanus (Font i Cuss) TV269
Fragments TS indet. TSI Total TS indet.
NMxI TSI Total TS indet.
NMxII TSI Total
2 1 1 8 1
1 5
2 1 2 13 1
2 1 1 4 1
1 5
2 1 2 9 1
0 0 0 1 0
0 1
0 0 0 2 0
13
15
13
15
16
40
56
39
48
16
22
5 30
5 35
5 30
5 35
2 9
2 12
3 2
36 3 11
39 5 11
3 2
32 3 11
35 5 11
0 1
10 2 1
10 3 1
26
194
220
17
131
148
52
54
61
62
51
52
23
23
Taula 1: Contextos arqueolgics on apareix documentada la TS indeterminada conjuntament amb la TSI (NMxI= Nombre Mxim dIndividus; NMxII= Nombre Mxim dIndividus Identificats Tipolgicament).
primer quart del segle ii dC. Per sobre de lltim nivell ds, sassentaven ja nivells moderns de linici del segle xx (Guitart, Padrs, Puerta 1991, 40-42). Centrarem la nostra atenci en el material procedent del farciment que inutilitza un pou situat al pati, datat a
92
inicis de Tiberi per les formes de TSI Consp. 18.2 i Consp. 20.3.2 i per alguns fragments de TSSG, possible Drag. 29, possible Ritt. 9 i un fragment decorat de tipologia indeterminada (Amortitzaci pou Estrat 54).
Com es pot observar a la Taula 1, la TS indeterminada es documenta sempre en fases on tamb s present la TSI. Si b s cert que no sidentifica en algun dels estrats daquestes fases, aquests no es poden interpretar de manera individual, ja que pertanyen a accions concretes que sempre inclouen altres estrats en els quals la TSI s que s present. Per tant, en el cas de Badalona, larribada daquestes TS indeterminades no es pot considerar anterior a la de la TSI. 3. ESTUDI ARQUEOMTRIC A partir de lanlisi arqueolgica del total de contextos analitzats en el projecte general, es va realitzar un mostreig aleatori de 225 individus de tots els tipus de TS documentada a Badalona, per a la seva caracteritzaci arqueomtrica.1 Daquests, 37 corresponen al grup de TS indeterminades que hem discutit abans i provenen, en part, dels estrats i contextos comentats; en part, s material residual procedent daltres contextos ms tardans inclosos en el projecte general, que no comentarem en aquest treball; i finalment tamb hi ha una petita part de materials corresponents al fons de Museu. Aix, procedents dels contextos que hem exposat ms amunt, hi ha catorze individus. La composici qumica del material sha determinat per fluorescncia de raigs X (FRX), mentre que la composici mineralgica dels individus ha estat estudiada mitjanant la difracci de raigs X (DRX).2 Com a resum del treball de les dades qumiques, presentem el dendrograma de la figura 1, que ha estat realitzat amb el programa S-Plus (MathSoft 1999) utilitzant la distncia euclidiana al quadrat i el procs aglomeratiu del centroide per a la subcomposici Fe2O3 (com a Fe total), Al2O3, MnO, TiO2, MgO, CaO, Na2O, K2O, Ba, Rb, Th, Nb, Zr, Y, Sr, Sn, Ce, Co, Ga, V, Zn, Cu i Ni transformats en logaritmes de raons emprant el SiO2 com a divisor (Aitchison 1986, 1992; Buxeda 1999). En aquest dendrograma, a partir dels 225 individus inicials que es troben a la base del dendrograma, sestableix, en un procs jerrquic daglomeraci, la uni, en cada etapa, dun individu amb un altre o amb un altre grup, o b dun grup amb un altre fins a lobtenci, en lestat final, dun grup nic format per tots els individus analitzats. Com ms lluny de la base es produeix laglomeraci, ms dissimilars en composici qumica sn els individus que suneixen. Aix, en el dendrograma de la figura 1 es pot veure clarament com la Producci A forma un
grup compacte que no suneix a la resta de materials analitzats fins a un punt molt elevat del grfic, cosa que significa que la seva composici qumica s molt distintiva respecte a la resta de produccions de TS representada en aquest estudi. La identificaci daquest grup, clarament diferenciat, amb la Producci A de la badia de Npols no ofereix cap mena de dubte. Els resultats de lanlisi qumica que vam dur a terme varen ser contrastats amb els grups de referncia de tots els tallers de TS que es troben en la base de dades del Laboratoire de Cramologie de Lyon,3 amb el resultat dabsoluta compatibilitat amb la Producci A. A ms, la simple comparaci directa dels nostres resultats amb aquells presentats per Soricelli et al. (1994) (taula 2) mostra una molt bona concordana, tot i que la inexistncia dun estudi de
Barcelona Mitjana Fe2O3 Al2O3 MnO P2O5 TiO2 MgO CaO Na2O K2O SiO2 Ba Rb Th Nb Pb Zr Y Sr Ce Ga V Zn Cu Ni Cr 5,79 18,20 0,13 0,43 0,72 1,95 7,92 1,87 4,35 58,43 673 178 25 35 66 273 28 370 106 19 92 92 38 31 73 DesvEst 0,16 0,47 0,01 0,09 0,04 0,11 1,65 0,19 0,16 1,08 63 13 2 3 24 21 3 23 11 2 5 6 7 2 5 Soricelli et al. 1994 Mitjana 5,93 18,7 0,13 0,31 0,7 2,04 7,81 1,95 4,33 58,2 685 223 30,1 23,8 222 268 28,4 398 101 106 101 52,3 37,3 63,6 DesvEst 0,16 0,5 0,01 0,05 0,02 0,07 1,11 0,21 0,32 0,7 73 16 4,2 2,3 186 19 3,5 28 19 10 9 17,3 3 5,6
Taula 2: Taula de mitjanes i desviacions estndard dels resultats de lanlisi qumica corresponents al grup de la Producci A de la badia de Npols. Els resultats de Barcelona es presenten normalitzats, mentre que els publicats per Soricelli et al. (1994) no estan normalitzats i presenten una prdua al foc de 3,22% 2,10.
1. El mostreig comprn tots els individus de cermica sigil.lada de ms de 10 g, que no estan restaurats i lanlisi dels quals no provocava problemes de conservaci pel que fa a la decoraci o a les marques. 2. Les anlisis de fluorescncia de raigs X (XRF) han estat realitzades als Serveis Cientificotcnics de la Universitat de Barcelona. Condicions i rutina analtica a Madrid 1999b. 3. Volem expressar el nostre reconeixement a M. Picon per lajuda dispensada i per la seva col.laboraci, ja que ens va permetre laccs a les seves dades i va discutir els nostres resultats. Volem expressar tamb el nostre agrament als membres del Laboratoire de Cramologie de Lyon per la seva acollida i col.laboraci.
93
comparaci entre laboratoris no ens permet corregir les possibles diferncies en les rutines i condicions analtiques dels nostres laboratoris. A ms, cal pensar que els nostres resultats estan normalitzats sense tenir en compte la prdua al foc, mentre que els de Soricelli et al. (1994) no ho estan. 4. PRODUCCI A I LA SEVA PRESNCIA A BAETULO La primera identificaci i sistematitzaci daquesta producci va ser portada a terme per Kenrick (1985) a partir de les abundants troballes realitzades al jaciment de Sidi Khrebish Bengazi (Berenice). En aquells moments, en qu aquesta producci encara no havia estat individualitzada, la nombrosa documentaci en aquest jaciment i en general en tota la zona de lactual Lbia fins a Tunsia, va portar lautor a proposar el nom de TS tripolitana. Kenrick va establir una tipologia prpia deixant clar que hi havia una estreta relaci amb la TSI (sobretot amb les formes arcaiques i serveis I i II de Haltern) i va proposar una dataci entre August i la meitat del segle i dC. Com a caracterstiques fsiques principals lautor destaca que the body clay is finely granular, of an orange or pale orange-buff colour; it contains a small quantity of fine mica, and sometimes a few dark particles. The slip is evenly applied but varies between orange and red on different vessels, between the colour of Eastern Sigillata B and the Italian Sigillata (but a deep red-brown is not common) (Kenrick 1985, 283). Posteriorment, Soricelli (1987), en documentar aquesta producci a diversos jaciments de lrea napolitana, va proposar una nova provinena, la zona de la badia de Npols, i una nova nomenclatura, Producci A. Soricelli va posar de manifest que lexistncia dalgunes marques de ceramista amb carcters i noms grecs denotaria la provinena duna rea culturalment bilinge, com s la zona de la Campnia; tamb ho reforava amb el fet que les marques amb els noms dels ceramistes ms comuns, com Pompeius, Marius i Pullius, es troben mpliament documentades a la Campnia i de manera escassa a daltres indrets. Igualment, dna suport a aquesta hiptesi la troballa a la ciutat de Npols de dues peces sobrecuites, una delles deformada, que podrien correspondre a rebuigs de forn. A ms, la caracteritzaci arqueomtrica de cinc mostres va posar de manifest la presncia a la matriu dinclusions de roques volcniques que no podrien correspondre al nord de lfrica. Finalment, dacord amb les estratigrafies estudiades, Soricelli va proposar linici de la producci cap a la meitat del tercer quart del segle i aC, estretament connectada amb la TSI per les for-
mes i les marques radials, i amb les produccions de verns negre per la decoraci tipus losange que es troba en diverses peces de la Producci A. Les formes ms freqents corresponen al repertori de la TSI augustal i tiberiana, tot i que la documentaci, encara amb freqncies relativament importants en contextos claudis, porten lautor a proposar lentorn de mitjan segle i dC per a la fi de la producci. La hiptesi de Soricelli duna nica provinena per als materials napolitans i tripolitans es confirmar en un nou estudi arqueomtric sobre materials dambdues rees que en posa de relleu la coincidncia geoqumica (Soricelli et al. 1994). Finalment, Kenrick, en un ltim treball, acceptar lrea napolitana com a probable zona de provinena, tot i que proposa com a nom ms adient el terme de Campanian Orange Sigillata, nom que fa referncia al lloc de provinena i al color caracterstic de la producci (Kenrick 1996, 43). A Baetulo, el material del grup compatible amb la Producci A de la badia de Npols est format per setze individus, dels quals sis shan pogut identificar tipolgicament. Aquests presenten formes amb paral.lels en les primeres produccions de TSI Consp. 1, Consp. 7.1, Consp. 36.1, Consp. 13.1 (figura 2). Es tracta de tipologies antigues que iniciarien la seva producci a principis dAugust (30/20 a.e.) i que, a excepci de la forma Consp. 7.1, que perdura fins a finals dAugust, no sobrepassen el canvi dera. Fins ara, no hem documentat cap pea assimilable a formes de TSI de cronologia posterior. Aquest fet sembla suggerir que larribada daquesta producci a la ciutat es va produir ja durant els primers anys del principat dAugust conjuntament amb la TSI. Malgrat tot, els contextos ms antics de Baetulo on shan documentat fragments corresponents a aquesta producci, entre ells els individus BDT040 i BDT044, de lestrat 113 del carrer de Llad, el BDT197, de lestrat 1198 tamb del carrer de Llad, i lindividu BDT095, de lestrat 297 de Font i Cuss, es daten en els ltims quinze anys del segle i aC. A partir del canvi dera,4 la seva presncia comena a minvar i en poca de Tiberi considerem que es troba ja de manera residual en els nostres contextos. Tot i que en el pou del carrer de Fluvi (FL54) apareix encara de manera abundant (entre els diversos individus hi ha els analitzats BDT001 i BDT002), les formes documentades corresponen a les formes antigues esmentades, per la qual cosa pensem que, en aquest context, la Producci A de la badia de Npols shi troba ja de manera residual. Tamb sha pogut adscriure a aquesta producci un individu amb marca, BDT070, que prov dun con-
4. Estrats de regularitzaci i preparaci del paviment del decumanus de Font i Cuss.
94
text datat ja a linici de lpoca flvia, el qual presenta una marca il.legible, impossible didentificar arqueolgicament. Grcies a la caracteritzaci arqueomtrica, aquest individu va ser identificat finalment com a pertanyent a la Producci A de la badia de Npols. Comptem a ms amb un individu que no sha pogut caracteritzar arqueomtricament per que presenta una marca que podria correspondre a DEMETRIVS (Madrid 1999b), que Soricelli identifica com a ceramista de la Producci A (Soricelli et al. 1994). 5. CONCLUSIONS Lestudi arqueolgic de la cermica TS procedent de les excavacions modernes del jaciment de Baetulo ens ha perms identificar la presncia de diverses produccions de caracterstiques similars per diferenciables de la TS. Aquestes produccions, que englobem sota lepgraf de TS indeterminades, apareixen sempre documentades conjuntament amb la TSI. La presncia daquestes produccions en els contextos analitzats s constant en relaci amb la TSI fins al canvi dera, moment en qu sobserva un descens significatiu daquestes produccions a la ciutat. La caracteritzaci arqueomtrica, per la seva banda, ens ha perms identificar un total de sis produccions diferenciades, dins del conjunt de TS indeterminades. Fins en aquest moment, sha pogut establir la provinena dun daquests sis grups, que correspon a la Producci A de la badia de Npols. Tamb ens ha perms atribuir a aquesta producci una marca de ceramista il.legible. La combinaci daquestes metodologies de treball, arqueolgica i arqueomtrica, ens ha perms constatar que el context ms antic on es documenta la Producci A de la badia de Npols correspon als ltims anys del segle i aC. La presncia noms de formes assimilables a tipologies arcaiques de la TSI suggereix, per, que aquests productes van comenar a circular a Baetulo al mateix temps que la TSI, tot i que probablement van deixar de circular abans que aquesta, sense sobrepassar el principat dAugust.
BIBLIOGRAFIA
Aitchison, J. 1986: The Statistical Analysis of Compositional Data, Londres. 1992: On Criteria for Measures of Compositional Difference, Mathematical Geology 24, 365-379. Buxeda, J. 1999: Alteration and Contamination of Archaeological Ceramics: The Perturbation Problem, Journal of Archaeological Sciences 26, 295-313. Comas et al. 1994: Comas, M., Llobet, C., Padrs, P., Puerta, C., Rodrguez, R: Un espai ds pblic a lrea central de Baetulo (Hispania Tarraconensis). Evoluci histrica i transformacions urbanstiques, a XIV Congrs Internacional dArqueologia Clssica. La ciutat en el mn rom (Tarragona 1993), Tarragona, 110-112. Guitart, J., Padrs, P., Puerta, C. 1991. La casa urbana en Baetulo, a La casa urbana hispanorromana, Saragossa, 35-47. Kenrick, P.M. 1985: Excavations at Sidi Khrebish Benghazi (Berenice), Vol. III, 1: The Fine Pottery, Libya Antiqua sup. V, Trpoli. 1996: The importation of Italian Sigillata to Algeria, Antiquits Africaines 32, 37-44. Madrid, M. 1997: Terra sigillata a Baetulo. Contextos estratigrfics altoimperials (dAugust als Flavis), tesi de llicenciatura indita, Universitat de Barcelona, Barcelona. 1999a: Primers resultats de lestudi de la cermica terra sigillata de Baetulo: circulaci cermica i aportacions cronolgiques a la ciutat, Pyrenae 30, 147-172. 1999b: Les marques de potier sur la terra sigillata de la ville romaine de Baetulo (Badalone, Barcelone), a SFECAG, Actes du Congrs de Fribourg, Marsella, 179-189. Madrid, M., Buxeda, J. 2002: A Review of the archaeometric studies of western mediterranean terra sigillata from the first century BC to the second century AD: state of art, limitations and potential, a Kilikoglou, V., Hein, A., Maniatis, Y. (ed.), Modern Trends in Scientific Studies on Ancient Ceramics, BAR S1011, Oxford, 287298. MathSoft 1999, S-PLUS 2000: Users Guide, Data Analysis Products Division, MathSoft, Seatle. Padrs, P. 1985: Baetulo. Arqueologia urbana 1975-1985, Monografies Badalonines 7, Badalona. Serra Rfols, J. de C. 1927: Excavacions a Badalona, a Anuari de lInstitut dEstudis Catalans 1927-1931, 100111. Soricelli, G. 1987: Tripolitanian Sigillata: North African or Campanian?, Lybian Studies 18, 73-87. Soricelli, G., Schneider, G., Hedinger, B. 1994: Lorigine della Tripolitanian Sigillata/Produzione A della Baia di Napoli, a Olcese, G. (ed.), Ceramica romana e archeometria: lo stato degli studi, Florncia, 67-88. Tarrats, F. 1975: Cermica presigillata, prearetina i pseudosigillata depositada en el Museu Municipal, Amistad 68, 4-5.
95
96
Fig. 1: Dendrograma realitzat utilitzant la distncia euclidiana al quadrat i el procs aglomeratiu del centroide per a la subcomposici Fe2O3, Al2O3, MnO, TiO2, MgO, CaO, Na2O, K2O, Ba, Rb, Th, Nb, Zr, Y, Sr, Sn, Ce, Co, Ga, V, Zn, Cu i Ni transformats en logaritmes de raons emprant el SiO2 com a divisor.
Fig. 2: Tipologies documentades per a la Producci A de la badia de Npols: Consp. 1 (BDT040), Consp. 7.1 (BDT002 i BDT149), Consp. 13.1 (BDT200 i BDT204), Consp. 36.1 (BDT081).
97
VII. IMPORTACIONES E IMITACIONES DE VAJILLA DE BARNIZ NEGRO EN TARRAGONA EN LOS SIGLOS II-I a.C.
Moiss Daz Garca
CODEX-Arqueologia i Patrimoni
Pedro Otia Hermoso

Arqueleg
Resumen En este trabajo presentamos los datos que se derivan de las diferentes excavaciones llevadas a cabo en la ciudad de Tarragona, donde se han recuperado contextos cermicos de los siglos II y I a.C. Concretamente, hacemos hincapi en las importaciones de vajilla fina de barniz negro y el fenmeno de las imitaciones locales, que en Tarraco son ms bien raras, dado que fue uno de los grandes centros peninsulares receptores de mercancas procedentes de la metrpoli, Roma, lo que hizo que el mercado quedara cubierto con la vajilla itlica. Palabras clave Tarraco republicana. Comercio. Vajilla barniz negro. Romanizacin Abstract In this study we present the data derived from different excavations in the city of Tarragona, in which pottery contexts from the 2nd and 1st centuries BC have been recovered. We place special emphasis on the imports of fine black-glaze tableware and the phenomenon of local imitations that, in Tarraco, are relatively rare, given that it was one of the major reception centres on the Iberian Peninsula for merchandise imported from the metropolis of Rome, meaning that the market was well supplied with Italic pottery. Key words Republican Tarraco. Trade. Black-glaze pottery. Romanisation
99
El elevado nmero de intervenciones arqueolgicas de diversa ndole realizadas en la ciudad de Tarragona1 conocidas como excavaciones de urgencia (ahora denominadas preventivas) ha permitido ampliar extraordinariamente los datos sobre la ciudad antigua. Este hecho ha contribuido, sin duda, a acercarnos a uno de los periodos menos conocidos hasta hace poco tiempo: la poca tardorrepublicana. Pocos datos se tenan de esta etapa, aparte de la instalacin de la base militar de Escipin en la parte alta de la ciudad, dominando el oppidum de Cese, con motivo de la Segunda Guerra Pnica; asimismo, hasta fecha reciente no se ha podido determinar la fisonoma de la ciudad romana de Tarraco ni el momento de su fundacin, a finales del siglo ii a.C.2 Hoy, las edificaciones y los contextos cermicos asociados a estos procesos permiten que nos acerquemos un poco ms a la realidad de la Tarraco republicana. Nuestro trabajo se basa en el material cermico recuperado en diferentes excavaciones, seleccionadas por su representatividad, desde el punto de vista topogrfico y diacrnico.3 No obstante, la muestra se enriquecer en un futuro con los datos procedentes de excavaciones que, en estos momentos, se encuentran en una fase de estudio primaria. 1. CONTEXTOS CERMICOS DE INICIOS DEL SIGLO II a.C. Como ya hemos referido en algn trabajo anterior (Daz 2000, 201-260), hasta el momento el nico contexto fechable en este periodo corresponde a los escasos fragmentos recogidos en la intervencin de la Torre del Cabiscol,4 perteneciente a la primera fase de la muralla de Tarraco, y estudiados por M. Vegas (1984-1985, 44-54). Entre el material recuperado encontramos vajilla fina de barniz negro Campaniense A antigua, formas Lamb. 23, 27, 31 y 33, y una crtera de la serie F 3500, junto a nforas greco-itlicas y de produccin pnica. Completan el contexto la cermica ibrica, entre la que se hallamos vajilla comn y vajilla fina del tipo gris de la costa catalana, sin que se tenga noticia de imitaciones de barniz negro en esta produccin.
2. EL SEGUNDO CUARTO DEL SIGLO II A.C. A mediados de la centuria, probablemente a los ltimos aos de su segundo cuarto, pertenece el material recuperado en la UE 141 del solar del nm. 23 de la calle Caputxins. La excavacin fue realizada por P. Otia en 1999, y las piezas proceden del nivel de preparacin de una calle. Entre ellas destaca el elevado nmero de importaciones de vajilla fina pertenecientes a la Campaniense A media, con un dominio casi absoluto de la forma Lamb. 27, seguida de las formas Lamb. 5, 28, 36, 33a y un ejemplar de Lamb. 23; completan la vajilla fina dos platos Lamb. 5 de barniz negro indeterminado. El contexto muestra tambin importaciones de nforas greco-itlicas5 y, en menor cantidad, pnicas centromediterrneas e ibicencas (PE 16/T-8.1.3.1 y Ma D). Finalmente, se ha recuperado cermica comn local y de importacin itlica,6 junto con algunos ejemplares pnicos ibicencos y centromediterrneos.7 En este caso tampoco se ha hallado ningn ejemplo de cermica local que imite la vajilla de barniz negro, mayoritaria.
Clase cermica Campaniense A media Lamb. 28- 4 Lamb. 33a- 4 Lamb. 36- 4 Lamb. 5- 6 Campaniense B indet. NMI 31 Forma-N.I. Identificados Lamb. 23- 1 Lamb. 27- 13
Campaniense A antigua 1
Lamb. 5- 2
Tipologa por clases cermicas de la vajilla fina de la c/ Caputxins, 23
1. Son intervenciones llevadas a cabo principalmente en el marco de promociones inmobiliarias, que se hacen cargo de la financiacin, pues todos los proyectos edificativos que afecten al subsuelo deben ir acompaados del correspondiente estudio arqueolgico. 2. Para ms datos, remitimos a Macias (2000: 107-110) y Daz y Puche (2001-2002, 291-319). 3. En este punto es preciso destacar las limitaciones que supone el hecho de que los contextos que encontramos en la ciudad de Tarragona, debido a su dinmica histrica y urbanstica, sean depsitos pertenecientes, mayoritariamente, a la segunda mitad del siglo ii a.C.; los contextos de los restantes periodos son bastante menores, tanto en yacimientos como en nmero de fragmentos. 4. Esta excavacin fue realizada por T. Hauschild en 1983 (Hauschild 1984-1985). 5. Las que se han recuperado en esta intervencin pertenecen a las variantes tpicas de la primera mitad del siglo ii a.C. 6. Imitacin de lpades pnicos y platos tapadera. 7. En ambos casos se trata de morteros.
100
importaciones e imitaciones de vajilla de barniz negro en tarragona en los siglos ii-i a.c.
3. EL TERCER CUARTO DEL SIGLO II a.C. Para este periodo, al que pertenece la mayora de los contextos cermicos tardorrepublicanos de Tarragona8 (Daz 2000, 201-260), hemos seleccionado dos excavaciones bastante representativas. La primera de ellas fue realizada por el Servei Arqueolgic de la Universidad Rovira i Virgili en 1993 en la Rambla Vella (Daz 1996, 155-190), en niveles relacionados con la regularizacin del terreno incluido dentro del nuevo recinto amurallado (UUEE 211, 212 y 214), y de ella se recuper un notable conjunto de materiales. Destaca sobre todo la gran cantidad de vajilla fina de barniz negro del tipo A media, formas Lamb. 27, 27b, 27c, 28, 31, 31b, 33b, 36 y 55. Casi anecdtica es la presencia de una copa de Campaniense B indeterminada F 2181 y una copa F 2150 de produccin calena con decoracin en relieve (un cangrejo atacando a una rana). En este momento, las paredes finas aparecen ya de forma numerosa, bsicamente cubilotes de forma My. II y III, junto a vajilla fina local del tipo gris ampuritana, principalmente jarritas bicnicas y boles carenados. Dos ejemplares de esta produccin imitan la vajilla fina itlica; se trata, en concreto, de un plato de aleta Lamb. 36 y de una ptera Lamb. 5. Completan el contexto la cermica comn, tanto indgena como de importacin itlica, y los escasos fragmentos anfricos, entre los que cabe mencionar un CCNN/T-9.1.1.1 de produccin gaditana.
Clase cermica Campaniense A media NMI 34 Forma-N.I. Identificados Lamb. 28- 3 Lamb. 31- 4 Lamb. 31b- 1 Lamb. 33- 1 Lamb. 27- 3 Lamb. 27b- 2 Lamb. 27c- 1 Lamb. 36- 2 Lamb. 55- 4 F 2181- 1 F 2157- 1 My. 2- 43 2 Lamb. 36-1 Lamb. 5- 1 Bicnico- 12 Bol-11 (1 de la F12) Jarra- 1 B.N. etrusco anses en oreille Paredes finas Gris ampuritana 4 13 Campaniense B de Cales 6
Tipologa por clases cermicas de la vajilla fina de la rambla Vella
El segundo contexto de este periodo se localiza en la periferia de la ciudad de Tarraco, cerca del antiguo ro Tulcis (Francol). Se trata de una zona de importante desarrollo urbanstico imperial relacionada con la actividad del sector occidental del puerto tarraconense y, ms tarde, con una importante zona religiosa de poca bajoimperial. No obstante, existen evidencias de uso asociadas a niveles del periodo tardorrepublicano (UUEE 2022 y 2041). El conjunto de materiales recuperado destaca por la presencia de vajilla fina Campaniense A (formas Lamb. 31, 31a y 33a), Campaniense B (Lamb. 5, 7 y 5-7), un ejemplar de barniz negro etrusco del taller de anses en oreille y cubiletes de paredes finas My. II, vajilla que se completa con produccin gris ampuritana, bsicamente boles, jarritas bicnicas y una enocoe. Las importaciones anfricas presentes proceden principalmente de la Campania (Dr. 1A y un ejemplar de tipo greco-itlico); junto a ellas aparecieron algunos recipientes pnicos (un ejemplar ibicenco y otro centromediterrneo) y un contenedor de salazones del rea gaditana del tipo CCNN/T-9.1.1.1. En este contexto no se hallaron imitaciones locales de vajilla fina de barniz negro.
Clase cermica Campaniense A media NMI 6 Forma-N.I. Identificados Lamb. 31a- 2 Lamb. 33- 1 Lamb. 5- 2 Lamb. 7- 1 1 F 2150?- 1 My. 2- 9 Bicnico- 7 Bol- 5 Oinocoe- 1
Campaniense B indet. B.N. Cales arcaico Paredes finas
1 1 21
Imitacin reducida de B.N. Gris ampuritana 24
8. En relacin con el periodo tardorrepublicano, existen dos momentos histricos clave a los que se asocian los principales contextos cermicos recuperados. El primero es la ampliacin de la muralla, que inicialmente protega el campamento militar de la parte alta, hasta la parte baja; este hecho coincidi con el desarrollo de las guerras numantinas (153-133 a.C.), durante las cuales Tarraco se convirti en base militar. El segundo momento histrico al que se asocian importantes conjuntos de materiales excavados en fecha reciente corresponde a la construccin de la nueva ciudad romana, dentro de la nueva muralla, en los ltimos aos del siglo ii a.C. En este sentido, cabe destacar las excavaciones llevadas a cabo en la calle Apodaca (nms. 7 y 9, y bajo la misma calle), donde se document el colector principal de la ciudad, la cloaca mxima de Tarraco, fechada en este momento.
101
Clase cermica Campaniense A media
NMI 18
Forma-N.I. Identificados Lamb. 5- 1 Lamb. 6- 1 Lamb. 7-1 Lamb. 27- 1 Lamb. 33- 2 Lamb. 36- 11 Lamb. 36- 1 Lamb. 1- 1 Lamb. 6- 1 Lamb. 31- 5 Lamb. 55- 1 Lamb. 1/- 1 Lamb. 5 - 2 Lamb. 6- 1 F 3421b- 1 F 2987c/PV 65- 1 PV 41-1 Lamb. 1- 1 Lamb. 1- 1 My. 1- 1 My. 2- 1 Marab. 3- 2 Marab. 4- 4 Bicnico- 3 Bol- 2 Plato- 1 Urna- 1
Campaniense A tarda Tipologa por clases cermicas de la vajilla fina del PERI 6-Zona 2 Campaniense B etrusca
4. EL LTIMO CUARTO DEL SIGLO II a.C. Para esta etapa contamos con el material de los niveles constructivos del colector principal de la ciudad, procedente del solar nm. 7 de la calle Apodaca. Se trata de una excavacin de gran relevancia, pues ha permitido fechar el momento en que la antigua dpolis Tarraco-Cese se transform en una ciudad de nueva planta puramente romana. La intervencin en el solar de la calle Apodaca 7 fue realizada por la empresa CODEX-Arqueologia i Patrimoni en 1994. El contexto cermico, perteneciente a los niveles constructivos de la gran cloaca (UUEE 3002, 3005, 3006), pudo datarse en los ltimos aos del siglo ii a.C. (Daz, Puche 20012002, 291-319). Estaba compuesto por un importante conjunto de vajilla fina, principalmente barniz negro Campaniense A, de las variantes media (formas Lamb. 5, 6, 7, 27 y 33 y, sobre todo, platos Lamb. 36) y tarda (formas Lamb. 1, 5, 31 y 55), y del tipo B etrusco (formas Lamb. 1, 5, 6 y F 3421b) y B de Cales (Lamb. 1), adems de piezas de barniz negro caleno clsico9 y una copa indeterminada de forma Lamb. 1. Completaban la vajilla fina de importacin itlica los cubilotes de paredes finas.10 Por lo que respecta a la vajilla fina local, destaca la presencia de boles y jarras bicnicas ampuritanas de color gris; en cambio, no se constata la presencia de formas que imiten el barniz negro. Respecto a las importaciones anfricas, predominan las itlicas Dr. 111 y las procedentes de Ibiza, entre las que se ha identificado la forma PE 24; adems, se encontr un ejemplar pnico centro-mediterrneo T-7.4.2.1. Estos recipientes venan acompaados de cermica comn, entre la que destaca, por su elevado nmero, la itlica de Campaniense, principalmente platos y platos tapadera, morteros y cazuelas, as como morteros ibicencos.
Barniz negro de Cales 6
Campaniense B de Cales 1 Barniz negro indet. Paredes finas 1 8
Gris ampuritana
Tipologa por clases cermicas de la vajilla fina de la c/ Apodaca, 7
5. EL TRNSITO DEL SIGLO II AL SIGLO I a.C. A este periodo, y probablemente relacionado con la nueva organizacin urbana de Tarraco, iniciada a lo largo de los ltimos decenios del siglo ii a.C., pertenece el contexto recuperado del nivel de colmatacin del silo (UE 400) del nm. 14 de la calle Unin (Daz,
9. Entre las que se han podido reconocer figuran un ejemplar F 2987c/PV 365 y otro San. 166/PV 41. 10. Formas My. I, II y Marab. III y IV. 11. Bsicamente, se trata de ejemplares del tipo Dr. 1A. Adems, figuran uno del tipo Dr. 1C y dos recipientes residuales del tipo greco-itlico de transicin a Dr. 1.
102
Otia 2003, 289-313), excavacin que llev a cabo CODEX-Arqueologia i Patrimoni en 1999. Pese a ser un nivel incompleto (UE 95), pues se encontraba cortado por la estratigrafa de poca altoimperial, proporcion un interesante conjunto de materiales entre los que destacan la gran cantidad de vajilla fina de barniz negro, principalmente del tipo A media (formas Lamb. 5, 5-7, 27ab, 27c, 31a, 31b, 33b, 34b y 36),12 seguida en nmero por el tipo B de Cales (formas Lamb. 1, 3, 4, 5 y 8),13 el barniz negro caleno antiguo (Pasq. 127 y P. Tav. 12.50) y el barniz negro del tipo B indeterminado14 y del tipo C;15 completan la vajilla fina de importacin los cubilotes de paredes finas (presentes con las formas My. 1/Marab. 1, My. 2, My. 2a y My. 2d). Entre los productos locales destacan los boles y las jarras bicnicas de cermica gris ampuritana; en este caso s se hallaron imitaciones de pteras de barniz negro del tipo Lamb. 5.16 Completan el conjunto las nforas de origen itlico, nicamente del tipo Dr. 1B; los contenedores pnicos centromediterrneos,17 ibicencos y rodios, y un ejemplar tarraconense que imita la forma Dr. 1A. En realidad, se trata de una pequea parte del contexto, si tenemos en cuenta el elevado nmero de vajilla fina y de vajilla comn, entre la que destaca la gran cantidad de cermica itlica de cocina, principalmente platos, tapaderas y morteros, y los recipientes de fabricacin local, bsicamente ollas en cermica reducida.18
Clase cermica Campaniense A tarda NMI 51 Forma-N.I. Identificados Lamb. 5 - 23 Lamb. 5-7 - 6 Lamb. 27ab- 11 Lamb. 27c- 1 Lamb. 31a- 1 Lamb. 31b - 3 Lamb. 33b - 3 Lamb. 34b - 1 Lamb. 36- 1 Copita- 1 P.Tav. 12.50- 1 Pasq. 127- 2 Lamb. 5 - 15 Lamb. 1 - 8 Lamb. 3 - 3 Lamb. 4 (F 1413e, P.Tav. 139-715)- 3 Lamb. 8 (P. Tav. 64328)- 2
Clase cermica Campaniense B indet. Campaniense C Paredes finas
NMI 2 2 12
Forma-N.I. Identificados Lamb. 1- 1 Lamb. 5 - 1 Lamb. 7- 1 Copa?- 1 My. 1/Marab.1- 1 My. 2- 8 My. 2a- 1 My. 2d- 1 Lamb. 5- 6 Bicnico- 3 Bol- 2
Imitacin reducida de B.N. Gris ampuritana
6 5
Tipologa por clases cermicas de la vajilla fina de la c/ Uni, 14
6. EL SEGUNDO CUARTO DEL SIGLO I A.C. A este periodo pertenece el material recuperado en la excavacin del nm. 32 de la calle Gasmetre, realizada en 1995 por CODEX-Arqueologia i Patrimoni. El material procede de los niveles de relleno intencionado de una cloaca excavada en la roca, que fue obliterada durante una reforma urbanstica llevada a cabo en esta rea (UUEE 138, 139 y 142). El material, a excepcin del depositado directamente sobre el fondo de la cloaca (UE 146),19 no presentaba desgastes provocados por la erosin y el arrastre; es ms, se hallaron diversas piezas completas rotas en varios fragmentos, lo que denota el uso como basurero durante un breve periodo para colmatar esta infraestructura hidrulica de la ciudad tardorrepublicana. Se trata de un contexto bastante numeroso, en el que encontramos vajilla fina de barniz negro del tipo A
B.N. de Cales antiguo
Campaniense B de Cales 31
12. Es muy notable el nmero de pteras de la forma Lamb. 5 y 5-7 recuperadas (un total de 29 recipientes), junto a los boles Lamb. 27 ab (11). 13. Tambin es significativo el nmero de pteras del tipo Lamb. 5 (un total de 15 ejemplares). 14. Un ejemplar Lamb. 5 y otro Lamb. 1. 15. Una ptera Lamb. 7 y una copa de tipologa indeterminada. 16. Se trata de seis ejemplares, que completan la suma de 51 pteras de la forma Lamb. 5 o 5-7. 17. Un ejemplar Ma C2c/T-7.5.2.2 y una tripolitana antigua. 18. Hasta un total de 18 piezas diferentes. 19. Este nivel, que tena una potencia de alrededor de 20 cm, era fruto de la deposicin progresiva que se produjo en el interior de la cloaca durante su uso, a diferencia del paquete que lo cubra (UUEE 138, 139 y 142), cuya potencia era de 2,7 m.
103
media (formas Lamb. 27, 28 y 34) y, sobre todo, del tipo A tarda (formas Lamb. 1, 5 y M. 113) y del tipo B de Cales; predominan las pteras Lamb. 5 y la copa Lamb. 1, mientras que la presencia de barniz negro etrusco (F 2170) es casi anecdtica. Completan la vajilla los cubilotes de paredes finas (My. 3, 2.2 y Marab. 4) y los productos locales, principalmente jarras bicnicas y boles en cermica gris ampuritana. No se hall ningn ejemplar que imitase las formas de barniz negro. Junto a esta vajilla aparecieron nforas itlicas del rea tirrnica (Dr. 1 en sus tres variantes) y del Adritico (Lamb. 2, de Apulia-Calabria, Brindisi), contenedores orientales (Dr. 2-4 de Cos y nforas rodias), de la antigua zona pnica centromediterrnea (tripolitana antigua), e incluso un ejemplar de nfora tarraconense del tipo Layetana 1. Por ltimo, cabe citar las importaciones itlicas del rea campana de vajilla de cocina (platos tapadera, cazuelas, morteros), a la que se suman las cazuelas bajas con engobe interno de tipo pompeyano y lpades del rea pnica centromediterrnea.
Clase cermica Campaniense A media NMI 8 Forma-N.I. Identificados Lamb. 27ab- 3 Lamb. 27c-1 Lamb. 28- 1 Lamb. 33a-1 Lamb. 55-2 Lamb. 1- 2 Lamb. 5- 8 Lamb. 34- 1 M. 113- 2 Lamb. 31- 1 Lamb. 55- 1 Lamb. 1- 2 Lamb. 3- 2 Lamb. 4- 1 Lamb. 5- 5 Lamb. 8b- 1 F 2170- 1 Marab. 4- 1 My. 3- 6 My. 2.2- 2 Bicnico- 3 Bol- 1 Tipologa por clases cermicas de la vajilla fina de la c/ Gasmetre, 32
7. EL TERCER CUARTO DEL SIGLO I a.C. Cerrando ya el periodo tardorrepublicano, contamos con un contexto bien documentado procedente de la excavacin realizada por el Servei Arqueolgic de la URV en 1996 en la Plaa de la Font. Bajo la arena del circo, en la denominada fase II, se excavaron los niveles de relleno de unas arcilleras agotadas (UUUEE 2136 y 2445) que permitieron recuperar un notable conjunto de materiales. Entre la vajilla fina destacan el barniz negro del tipo A tardo (formas Lamb. 2, 3, 57, 8, 27, 31 y 36), B posiblemente de Cales (formas Lamb. 1, 3, 4, 5-7, 5/55, 8, 33B y F 2276), las pteras del tipo C (Lamb. 5-7 y 7) y los primeros ejemplares de barniz rojo, como presigillata y TS Itlica (plato Goud. 1). Completan la vajilla fina los cubiletes de paredes finas (My. 2, My. 2.1, My. 1c, My. 3B/Marab. 6, My. 21/Marab. 31 y Marab. 12) y las producciones locales que imitan el barniz negro, tanto en cermica gris ampuritana (Lamb. 1) como en ampuritana oxidada (Lamb. 1). Junto a las importaciones de vajilla fina figuran contenedores anfricos itlicos Dr. 1A, 1C y Lamb. 2, y las cada vez ms frecuentes nforas bticas (Dr. 1C, Dr. 7/11, Halt. 70, Lomba do C. 67), adems de las producciones locales (Pascual 1, Layetana 1 y Oberaden 74), que aparecen acompaadas de algn ejemplar oriental (Dr. 2-4 de Cos) y del rea pnica (T7.4.3.3.). Por ltimo, cabe citar la presencia de vajilla de cocina bsicamente itlica (platos, tapaderas, ollas) algunas de las piezas tienen engobe rojo de tipo pompeyano y algn ejemplar de lopas pnico.
Campaniense A tarda
12
Barniz Negro de Cales Campaniense B de Cales (?)
2 11
B.N. etrusco Paredes finas
1 9
Gris ampuritana
104
Clase cermica Campaniense A tarda
NMI 33
Forma-N.I. Identificados Lamb. 2- 1 Lamb. 3- 1 Lamb. 5- 1 Lamb. 5-7- 14 Lamb. 8- 1 Lamb. 23- 1 Lamb. 27- 3 Lamb. 31- 4 Lamb. 36- 1 Lamb. 1- 3 Lamb. 3- 2 Lamb. 4- 1 Lamb. 5-7- 11 Lamb. 5/55- 2 Lamb. 8- 3 F 2276- 1 Lamb. 33b- 1 Lamb. 5-7 Lamb. 7- 1 Goud. 1 My. 2.3- 3 My. 2.1- 9 My. 1c- 1 My. 14- 1 My. 3B/Marab. 6- 2 My. 21/Marab. 31- 4 Marab. 12- 2 Lamb .1-5 Lamb. 1-1 Bicnico- 4 Otros- 18
8. CONCLUSIONES Como hemos apuntado al principio de este artculo, las conclusiones no pueden ser definitivas, debido, fundamentalmente, a la falta de contextos con que contrastar los datos, en particular los relativos al primer medio siglo de Tarraco. A pesar de ello, lo que se dibuja en nuestra ciudad, en lneas generales, es un caso anlogo al que otros investigadores han presentado en esta reunin a propsito de otros puntos clave del levante peninsular en poca republicana, como Emporion y Carthago Nova. El carcter estratgico de la ciudad durante la ocupacin de la Pennsula Ibrica, principalmente a partir de la Segunda Guerra Pnica, y su utilizacin como centro de invernada y punto de penetracin hacia la meseta durante las Guerras Celtibricas, convierten Tarragona en un destacado centro importador. A ella llegaron de forma masiva importaciones no solo de la Pennsula Itlica, sino del resto del Mediterrneo, como consecuencia de un comercio a gran escala que, originalmente, pretenda cubrir las necesidades del importante contingente militar desplazado en campaa. El primer contexto destacable,20 fechado pocos antes del ao 150 a.C., muestra cmo las importaciones de vino itlico vinieron acompaadas de su correspondiente vajilla para el consumo; en ambos casos se trata de productos campanos, procedentes seguramente de los grandes latifundios dedicados a la explotacin agrcola con mano de obra esclava, conocidos como villa catoniana y, en la segunda mitad del siglo ii a.C., como villa varroniana. La importancia de esas importaciones en Tarraco, un emporio al que llegaban los grandes cargamentos procedentes de ultramar, hizo innecesarias las imitaciones de vajilla fina adecuada a los gustos de la poblacin itlica desplazada en esta regin. De hecho, a lo largo del siglo ii a.C. la gran mayora de la cermica fina es de procedencia campana, bsicamente del tipo A medio, como se deduce de los contextos que hemos podido estudiar. As pues, la Campania se erigi en el gran centro abastecedor de vino y vajilla fina para Tarraco durante esta etapa; mientras tanto, la presencia de barniz negro etrusco21 del tipo B, o del siciliota del tipo C, aunque constante, fue muy reducida.22 El repertorio de vajilla fina y el de uso comn y de cocina se resolvieron como se detalla seguidamente. Durante los dos ltimos tercios del siglo ii a.C. el servicio parece estar bsicamente compuesto por platos
Campaniense B de Cales (?)
15
Campaniense C Presigillata TS itlica Paredes finas
2 1 1 27
Imitacin reducida de B.N. Imitacin oxidada de B.N. Gris ampuritana
3 1 22
Tipologa por clases cermicas de la vajilla fina de la plaza de la Font
20. El material recuperado del solar nm. 23 de la calle Caputxins. 21. A lo largo de la segunda mitad del siglo las villae productoras se fueron extendiendo por la pennsula Itlica, circunstancia que se refleja en nuestros yacimientos en forma de importaciones de vino del rea etrusca, del Lacio y del Adritico, y en la vajilla del Crculo de la Campaniense B, que en Tarragona es siempre testimonial y muy escasa. En este contexto el ejrcito de Roma se convirti en uno de los motores de la produccin y la exportacin agraria itlica, a partir de las villae de produccin esclavista. 22. Este hecho pone de manifiesto la variedad de productos que llegaban al puerto de Tarraco procedentes de todas las zonas del Mediterrneo: rea itlica tirrnica, etrusca y adritica; antigua zona pnica centromediterrnea, ibicenca e hispnica meridional; islas del Egeo, etc. No obstante, esta variedad qued ensombrecida por la abrumadora presencia de importaciones campanas.
105
del tipo Lamb. 5, que empiezan a llegar a Tarraco poco antes de mediados de la centuria y estarn presentes hasta la poca augustal, cuando sern sustituidos por la forma Goud. 1 en TSI. Junto a estos platos-fuentes figuran los platos de aleta, bsicamente del tipo Lamb. 36, que encontramos desde principios de siglo hasta finales de la poca tardorrepublicana.23 La vajilla fina se completa con una serie de copas, entre las que destacan en nuestros contextos la forma Lamb. 33 del tipo A y la forma Lamb. 1 del tipo B,24 y boles, principalmente del tipo Lamb. 27ab y 31, a los que se suman los carenados de produccin local en cermica gris ampuritana. Asimismo, cabe mencionar la presencia de vasos: por un lado, los provistos de asa, principalmente de produccin local (vasitos bicnicos en cermica gris ampuritana) los de barniz negro (Lamb. 10) son escasos; por otro, los cubiletes, cuya demanda cubra la produccin de paredes finas y que, a partir de mediados del siglo ii a.C., aparecen en buena parte de nuestros contextos. Las jarras para servir, por ltimo, se encuadran tambin dentro de la vajilla de cermica gris ampuritana; se trata, bsicamente, de jarritas de perfil bicnico con una sola asa. El panorama descrito se mantiene tambin durante el siglo i a.C., si bien el repertorio formal del Crculo de la Campaniense B, casi totalmente de produccin calena, se va imponiendo paulatinamente al de la Campaniense A. Con todo, los platos de aleta Lamb. 36, los boles Lamb. 27 y 31 y las copas Lamb. 33 continan apareciendo junto a las mayoritarias pteras Lamb. 5 y 5-7, las copas Lamb. 1, 3 y 4, y los cubiletes de paredes finas. Se dibuja as un repertorio formal dominado por las importaciones de barniz negro, dado el carcter de gran puerto importador de Tarraco. Mientras tanto, la produccin local se destina a completar el servicio de boles, vasos ansados y jarras, siempre en las variantes gris ampuritana o ampuritana oxidada. En este contexto, las imitaciones de formas bien definidas de barniz negro son puntuales, y se hacen siempre a partir de
tipos de gran xito y que perduran en el tiempo, como es el caso de los platos Lamb. 36 y las pteras Lamb. 5 en los contextos del siglo ii a.C.,25 y, posteriormente, de las pteras Lamb. 5 y las copas Lamb. 1, al igual que ocurre con los productos importados, desde los inicios del siglo i a.C.26 Este panorama coincide con la situacin que se ha advertido en otros grandes centros importadores-redistribuidores de la poca tardorrepublicana, como Emporion y Carthago Nova, pero se aparta visiblemente del de yacimientos menores. Parece obvio que all donde no llegaban con tanta facilidad estos productos y donde, por tanto, exista un mercado que era preciso cubrir con gentes itlicas o fuertemente romanizadas, las producciones locales adaptadas al repertorio formal de la cermica de barniz negro debieron de desarrollarse con mayor fuerza. BIBLIOGRAFA
Daz, M. 1996: Excavacions en la Rambla Vella: Noves aportacions al coneixement de la Trraco republicana, Butllet Arqueolgic 18, 155-190. 2000: Tipocronologa de los contextos cermicos tardo-republicanos en Tarraco, Empries 52, 201-260. Daz, M., Puche, J.M. 2000-2001: El proceso de urbanizacin de la Tarraco republicana: Los niveles constructivos del colector principal de la ciudad, RAP 11-12, 291-319. Daz, M., Otia, P. 2003: Nuevas evidencias tardo-republicanas en Tarraco, el silo de la calle de la Unin nm. 14, RAP 13, 289-313. Hauschild, T. 1984-1985: Excavaciones en la muralla romana de Tarragona, Butllet Arqueolgic 6-7, 11-38. Macias, J.M. 2000: Lurbanisme de Trraco a partir de les excavacions de lentorn del Frum de la ciutat, a Trraco 99. Arqueologia duna capital provincial romana, Documents dArqueologia Clssica 3, Tarragona, 83106. Vegas, M. 1984-1985: Estudio de algunos de hallazgos cermicos de la muralla de Tarragona, Torre del Cabiscol, Butllet Arqueolgic.
23. Tambin figuran algunos ejemplares del tipo Lamb. 6, que, no obstante, son minoritarios respecto a este plato, que tuvo una larga pervivencia, como evidencia la produccin de TSA-A del tipo 4/36. 24. En menor medida, aunque tambin con una presencia destacable, cabe mencionar las copas Lamb. 28, en Campaniense A, y Lamb. 3 y 8, en Crculo de la Campaniense B. 25. Remitimos en este sentido al conjunto cermico de la rambla Vella anteriormente descrito. 26. As lo hemos sealado al hacer referencia a las intervenciones llevadas a cabo en el nm. 14 de la calle Uni y en la de la plaza de la Font.
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
VIII. NOTES SOBRE LA PRESNCIA DALGUNES PRODUCCIONS LOCALS I IMPORTADES DE VERNS ROIG EN LA TRRACO JULIOCLUDIA
Jordi Lpez Vilar
Imma Mesas Torronteras

CODEX-Arqueologia i Patrimoni
Pedro Otia Hermoso

Arqueleg
Resum Amb aquest treball volem contribuir al coneixement de la dinmica comercial de la Trraco del segle i dC. Es presenta una possible producci local documentada duna manera abundant en el jaciment de la plaa de la Font de Tarragona. Tamb presentem com a novetat un petit conjunt de cermiques procedents de la zona de Npols i Narbona. Per ltim, destacar algunes imitacions de TSI dorigen indeterminat. Paraules clau Trraco. Cermica. Imitacions. Comer Abstract The aim of this study is to contribute to the knowledge of the commercial dynamics of Tarraco in the 1st century BC. We present a possible local production that is well documented in a deposit located in the Plaa de la Font (Tarragona), as well as a small collection of pottery from the areas of Neapolis and Narbo found in the same deposit. To finish, we point out some imitations of Italic TS from an undetermined origin. Key words Tarraco. Pottery. Imitations. Trade
119
Lestudi de les imitacions cermiques a la ciutat de Tarragona es troba en un estat incipient. Sens dubte, limportant volum de restes cermiques que tots els anys es recuperen en les diferents intervencions que es realitzen provoca un desbordament de dades que difcilment sn processades. En aquest sentit, amb aquesta contribuci volem oferir les primeres novetats respecte a una producci local de cermiques envernissades, aix com una srie dimitacions de procedncia indeterminada. Tamb presentem unes classes cermiques dimportaci noves a la ciutat i altament significatives que completen la visi de la dinmica comercial entre Trraco i la pennsula Itlica. 1. INTRODUCCI: LEXCAVACI DE LA PLAA DE LA FONT Entre el novembre de 1995 i el juny de 1996 el Servei Arqueolgic de la URV efectu una de les grans intervencions arqueolgiques extensives a la ciutat de Tarragona. La construcci dun aparcament soterrani al bell mig de la plaa de la Font (fig. 1 i 2) fou el motiu de la descoberta dunes interessantssimes restes que abastaven una mplia cronologia que arrancava dpoca tardorepublicana i arribava fins als nostres dies (Gebell 1997-1998; Tubilla 2000). La primera activitat documentada s de caire industrial: dos grans clots de diversos metres de fondria causats per lextracci de largila. La presncia daquesta argilera de proporcions ms que considerables ha estat relacionada i creiem que amb ra amb la necessitat de fabricar els milers de tovots que serviren de reompliment a la muralla de la ciutat (Gebell 19971998, 163). La seva cronologia, doncs, hauria datribuir-se al segle ii aC, malgrat que lexcavaci en si mateixa no va proporcionar elements objectius que confirmessin aquesta dataci. Lexistncia dargiles al subsl s sens dubte una de les causes que van determinar lestabliment dun complex terrisser en el segle i dC. A la mateixa plaa es va excavar tamb un altre gran clot en poca medieval, reomplert desprs en el segle xv i que ha estat relacionat amb el forn cermic de lAntiga Audincia (Gebell 1997-1998, 168-169; Curulla et al. 2000). El segle i dC es mostr en aquest sector com un moment de plena activitat industrial. En aquest sentit, fou especialment significativa la troballa de dues basses de decantaci dargila, que constitueixen les niques estructures documentades in situ duna o ms terrisseries que sinstal.laren en aquesta rea en el segon decenni del segle i dC. A una certa distncia daquestes basses saixecava tamb una gran construcci, que fou excavada i interpretada desprs com una zona de magatzems relacionats amb aquesta activitat.
120
No hi ha cap indici, per, que els materials que presentem en aquesta reuni procedissin daquells forns. El nostre conjunt de produccions locals, i daltres foranes que descriurem desprs, es va recuperar en lestrat que amortitzava tots els edificis relacionats amb la fabricaci de cermica, el qual tenia una cronologia ms tardana, cap a lany 60 dC. Aquests reompliments foren necessaris de cara a regularitzar el terreny i poder edificar, uns anys ms tard, un gran edifici despectacles: el circ. 2. LESTRAT DAMORTITZACI DE LES TERRISSERIES TIBERIANES Aquest estrat, duna extensi i potncia considerables, va ser referenciat amb els nmeros dunitat estratigrfica 2108 i 2208 durant el procs dexcavaci, per per estudiar-los podem unificar-los tots dos, ats que aquesta divisi corresponia noms a motius prctics quant a organitzaci de les tasques dexcavaci. Lestrat, doncs, es caracteritza per una terra obscura i amb una gran quantitat de carbons. En realitat es tracta dun gran nivell dabocament de terres de coloracions diverses i milers de fragments cermics, aix com restes de les dovelles recremades dun o diversos forns cermics i rebuigs de cocci. La potncia, variable, oscil.lava entre els 80 i els 120 cm. Tot aquest nivell cobria les instal.lacions industrials tiberianes identificades en el decurs de lexcavaci. El nombre de fragments cermics recollits s superior als 50.000 i per ara noms les llnties han gaudit dun estudi particular (Tubilla 2001), de manera que manca investigar a fons la resta del conjunt que s, evidentment, dun gran inters (fig. 3). Dins del potent nivell de rebliment ha estat possible identificar una srie de materials que hem de considerar residuals, ats que cronolgicament sallunyen dels materials ms moderns. En aquest sentit podem parlar de les produccions de verns negre itlic, de les quals la Campaniana A s la producci majoritria. Entre les mfores cal destacar labundant quantitat ditliques de les formes Dr. 1A i 1B. En menor mesura es documenten mfores pniques de la forma Ma C-2, contenidors numantins i mfores ibriques. Pel que fa a les produccions altimperials podem indicar que la TSI s percentualment ms abundant que la TSSG, un 85,32% de TSI enfront dun 3,05% de TSSG (fig. 8). Les formes principals documentades en TSI han estat les Consp. 20.4, 20.5, 21.1, 21.2, 21.3, 21.4, 23.2, 26.1, 27.1, 33.4, 36.4, 37.1 i Ritt. 8.1.1, i la forma majoritria s el plat Consp. 18.2. En TSSG shan identificat les formes Ritt. 1, 5, i 8; i Drag. 1517, 15a1, 17b, 18a, 18b, 24/25 i 27. De lestudi de formes es desprn que linici de labocament se situaria en poca augustal, grcies a la presncia de deter-
notes sobre la presncia dalgunes produccions locals i importades de verns roig en la trraco juliocludia
minades formes de TSI. El tant per cent ms elevat de cermica de vaixella de taula se situa en els anys del principat de Tiberi. El final de labocament caldria datar-lo en el canvi de lpoca cludia a la de Ner, sobretot per labsncia del repertori decorat de TSSG i de TS Marmorata. Cal destacar la presncia duna manera testimonial de la TSO-A amb un parell de fragments sense forma corresponents, per, a fons de grans plats. Entre les formes de cermica de parets fines destaca la forma My. 33-35, de la qual han aparegut ms de 350 fragments de vora, una forma que t una dataci entre finals del segle i aC i lpoca de lemperador Claudi. A ms, tamb shan trobat fragments de les formes My. 3, 11, 18, 19, 24, 28, 37, 38 i 42. Daltra banda, va constatar-se la presncia dun gran nombre de fragments de cermica dorigen suposadament local, majoritriament realitzada amb pasta reduda, com s el cas de la forma 54 de Lpez Mullor, de la qual shan recollit uns 300 fragments de vora. A ms van classificar-se dues noves formes de parets fines molt abundants i de producci probablement local, ja que no sen van trobar paral.lels. Les llnties estan representades per les republicanes de tipus cilndric de lEsquil, Dr. 2 i 4, les llnties de volutes de les formes Dr. 9A, 9B, 9C, 11, 12, 14, les llnties plstiques Amar VIII, i una llntia del tipus Loeschcke IV. La cermica comuna s el grup ms abundant (amb uns 40.000 fragments) i est composta majoritriament per produccions de cocci oxidant dorigen local. Entre les formes principals, aparegudes tamb formant part de rebutjos de forn, destaquen les gerres, les ampolles i les cassoles, i sn tamb molt freqents els ferrets. Les importacions de cermica comuna tenen principalment un origen itlic (cuina itlica, roig intern pompei i morters). Es troben tamb les primeres produccions de cuina africana, com la cassola stia II, fig. 303. El volum ms important de material amfric correspon a les produccions dels centres hispans, fonamentalment tarraconenses i btics. Entre les primeres destaca un nombre important de les formes Pascual 1 i Dr. 2/4, aix com la presncia de fragments de les formes Oberaden 74 i Tarraconense 1. Entre les segones abunden les formes Dr. 7/11, Dr. 20 i Haltern 70, i tamb en quantitat ms reduda fragments de les formes Pelichet 46 i Lomba do Canho 67. Ja en menor volum es constata la presncia dmfores gal.les, rdies, de Cos i orientals altimperials Dr. 2/4. Pel que fa a la cronologia, lexcepcional troballa duna gran quantitat de vaixella de taula en aquest estrat (TSI, TSSG i Parets Fines) ens ofereix una dataci ge-
nrica prou acurada pels voltants de lany 60 dC. Considerem un element clau per a la dataci daquest nivell la presncia de TSSG de la forma Drag. 18b, que comena a ser comercialitzada en aquesta poca. 2.1. Les cermiques fines de producci local Fins ara no tenem constncia de lexistncia de terrisseries ubicades a la ciutat de Trraco. Amb tot, coneixem a lager Tarraconensis diversos centres on es fabricaven diferents materials cermics. Un dels pocs jaciments on ha estat possible identificar, juntament amb recipients amfrics, evidncies de producci de cermiques comunes o de vaixella fina, s el jaciment de les Planes del Roqus (Adiego, Vilaseca 1999; Vilaseca, Adiego 2002), on es van recuperar sis fragments de motlles de la forma Drag. 37 de terra sigil.lada hispnica. Tamb al Veldrom de Mont-roig es trob un motlle per a la fabricaci de TSH decorada de la mateixa forma Drag. 37 (Vilaseca 1994). Com sindica a la introducci, a lrea afectada per lexcavaci de la plaa de la Font van ser localitzades dues basses de decantaci que ens indiquen lexistncia de forns a lrea que poc temps desprs va quedar afectada per la construcci del circ de Trraco. Dentre la cermica recuperada del potent nivell que hem descrit abans va ser possible individualitzar una srie de fragments que es caracteritzen per presentar una pasta de color beix fora depurada, amb un desgreixant de punts blancs visible a simple vista, de tall recte i net, i amb dues variants: amb verns i sense. 2.1.1. Cermiques amb verns Sobserva un verns de color marr o vermell, poc esps, aplicat duna manera irregular sobre tota la superfcie del recipient. Aquestes tonalitats arriben a fusionar-se i generen colors derivats de la barreja dels anteriors. El verns es perd amb certa facilitat i s freqent que no hi sigui regular, sobretot a linterior. Daquesta producci ha estat possible identificar una sola forma que presenta fins a quatre variants diferents. La primera delles, amb un mnim de cinquanta recipients, correspon a un bol carenat. Aquest bol presenta un llavi exvasat indiferenciat i arrodonit. Els dimetres se situen entre els 18 cm dels recipients ms petits i els 22 cm dels recipients ms grans. A la part baixa es marca una carena que acostuma a ubicar-se a 1,75 cm del fons en els recipients ms petits i a 2,5 cm del fons en els de majors dimensions. Totes les bases susceptibles de ser estudiades ens han proporcionat un dimetre de 8 cm. Cal ressaltar que ha estat possible identificar dues modalitats diferents de peus en les bases que hem estudiat. El primer dells s oblic, amb una paret interna lleugerament corba, mentre que
121
lexterna s de secci generalment rodona (fig. 4.111). La segona es caracteritza per presentar dues petites motllures en la part interior del peu (fig. 4.5-6). La segona variant identificada s un bol que presenta un llavi inclinat vers lexterior, indiferenciat de la resta del cos i de secci rodona. Per sota del llavi sobserva un aprimament de la paret exterior. El dimetre dels dos nics exemplars s de 19 cm. Sembla que es tracta dun bol no carenat (fig. 5.1-2). La tercera es correspon amb un bol de vora simple indiferenciada respecte al cos i de secci rodona, amb un dimetre de 21 cm. Presenta un cos corbat (fig. 5.3). Noms ha estat possible identificar-ne un exemplar que no conserva la base. La darrera variant s un bol carenat que presenta un llavi vertical lleugerament motllurat. El seu dimetre s de 16 cm. Noms ha estat possible identificar-ne un sol exemplar (fig. 5.4). 2.1.2. Cermiques sense verns Les caracterstiques morfolgiques daquesta classe cermica sn iguals que les del grup de cermiques envernissades. Les caracterstiques tcniques daquesta classe cermica sallunyen de les tradicionals cermiques comunes que acostumen a documentar-se a Trraco i al seu ager.1 Crida latenci que proporcionalment s un grup clarament minoritari respecte a lanterior, ja que representa el 21,1% del total de fragments identificats daquesta producci. La superfcie exterior dels recipients acostuma a estar ben polida, i s molt llisa i regular. Igualment els talls sn rectes i nets. Les formes identificades queden redudes en aquest cas a dues. La primera delles s la mateixa variant 1 de la producci amb verns (fig. 5.5 i 5.6). La segona forma s un bol carenat (fig. 5.7-9) semblant a la forma Vegas 21.5 (Vegas 1973). 2.2. Producci A de la badia de Npols La presncia de cermiques atribubles a la Producci A de la badia de Npols ha estat descrita per primera vegada a la ciutat de Tarragona en la intervenci duta a terme a la plaa de la Font que aqu presentem.2 P. Kenrick va proposar el terme de TS Tripolitana per a
aquesta producci a partir de les troballes de Berenice, Sabratha i altres localitats de lactual Lbia3 (Kenrick 1985, 283-302). Posteriorment, Soricelli va posar en dubte ladscripci daquesta producci al nord de lfrica dacord amb les evidncies de la regi italiana de la Campnia i de Siclia (Soricelli 1987, 73-87). Les anlisis qumiques realitzades en diferents recipients a mitjan anys noranta van demostrar-ne lorigen itlic duna manera definitiva (Soricelli, Schneider, Hedinger 1994, 67-88). Les pastes es caracteritzen per presentar una argila fina i lleugerament granulada, de color ataronjat. Com a desgreixant cal destacar la presncia de mica molt fina que es detecta a simple vista. El verns es troba aplicat duna manera regular i la seva coloraci varia entre tonalitats ataronjades i vermelles. Les formes identificades fins ara corresponen a grans plats, bols i copes de formats diversos, del repertori de la TSI. Cronolgicament s una producci que hem de situar en poca dAugust i Tiberi, ja que gaireb totes les formes es poden datar dins dels seus respectius principats. En el nostre cas ha estat possible identificar un total de set formes diferents. La forma 409 (= Consp. 18) s la majoritria, amb un total de dos exemplars (fig. 6.1). Es tracta dun gran plat amb la base plana i el llavi vertical. De vegades el llavi mostra una ranura a la part superior.4 Amb un nic exemplar es documenten les formes 425 = Consp. 8 (fig. 6.4), 427 = Consp. 22 (fig. 6.5) i 419 = Consp. 36 (fig. 6.6). Entre les bases cal destacar la presncia de dos individus que podem vincular als grans plats de la forma 415, un dells amb grafit a la part exterior del recipient (fig. 6.2) i un fragment de base corresponent a la forma 421 (fig. 6.3) (Kenrick 1985, 283-302). 2.3. Les produccions narboneses La presncia de produccions narboneses en aquest estrat s pobra, tant pel nombre de fragments (una quinzena) com per la seva tipologia, ats que, amb la sola excepci duna ansa, la resta sn informes. Presenten totes elles les caracterstiques tcniques prpies daquesta producci: pasta tova de color beix amb presncia de mica, verns de color roig corall, brillant i poc adherent. Produdes a Narbona a partir de lltim quart del segle i aC, imitaven tant formes de vernissos negres tardans com formes aretines arcaiques (Passelac, Sabri 1986). Pel que fa a la seva difusi al sud dels
1. Aquestes cermiques comunes es caracteritzen per presentar argiles de tonalitats diverses, de fractura irregular, granulada i desgreixant abundant de punts blancs de certa grandria. 2. Voldrem agrair especialment la col.laboraci de M. Madrid en la correcta identificaci daquesta producci. 3. La classificaci realitzada per Kenrick ser la que utilitzarem en aquest treball per identificar les diferents formes localitzades (Kenrick 1985). 4. El segon exemplar no ha estat possible de dibuixar a causa de lelevat grau derosi que presenta. Es pot classificar com una variant 2 de la forma 409 de Sidi Khrebish.
122
Pirineus, es troben a Empries (Sanmart Grego 1974-1975), Badalona, Saragossa, Celsa, Osca, Baelo, etc. (Beltrn 1990, 67). 2.4. Les imitacions de la forma Consp. 51
janament depurada, amb desgreixant visible a simple vista de punts blancs, tall irregular. Verns similar al que hem descrit per a la producci local comentada abans. 2.5. Altres imitacions
Entre les restes cermiques recuperades en la intervenci de la plaa de la Font cal destacar la relativa abundncia de vasos amb la forma Consp. 51 de TSI. Ha estat possible identificar vint-i-cinc fragments (disset vores, cinc bases i tres fragments informes) i setze individus diferents. Tres daquests individus presenten la vora cilndrica o arrodonida. Cal ressaltar que no hi ha dues peces iguals, de tal manera que les diferents peces poden procedir de centres diversos si ens atenim a les caracterstiques tcniques de fabricaci. Destaquem la presncia dun fragment de fons (fig. 6.13) que presenta una certa similitud amb la producci local anteriorment tractada, si b en aquesta ocasi largila es troba menys depurada i t un tall molt irregular. Igualment destaquem la presncia de dos recipients amb pasta reductora i sense verns, aix com un parell de fragments de vora que mostren una pasta fora semblant a la tpica comuna ibrica oxidada. 2.4.1. Inventari Fig. 6.8. Imitaci de la forma Consp. 51. Dimetre de la vora: 22 cm. Pasta bicroma de color marr clar a linterior i beix a lexterior. Superfcie interior i exterior amb verns ben aplicat de color marr. Fig. 6.9. Imitaci de la forma Consp 51. Pasta de color gris clar, dura, tall recte. No shi observa desgreixant a simple vista. Superfcie interior i exterior sense verns. Fig. 4.10. Imitaci de la forma Consp. 51. Pasta de color vermell, fractura neta i recta. Shi observa desgreixant de punts blancs. Superfcie exterior i interior amb verns de color ataronjat. Fig. 6.11. Imitaci de la forma Consp. 51. Pasta de color griss, fractura neta i recta. No shi observa desgreixant a simple vista. Superfcie interior i exterior sense verns. Fig. 6.12. Imitaci de la forma Consp. 51. Dimetre de la vora: 18,4 cm. Pasta de color vermell, fractura neta i recta. Shi observa desgreixant de punts blancs. Superfcie exterior i interior amb verns de color ataronjat. Fig. 6.13. Imitaci de la forma Consp. 51. Fragment de fons, dimetre de 18 cm. Pasta de color beix, mit5. Un primer intent a Daz, Otia 2002.
La presncia dimitacions de TSI en el context de la plaa de la Font que presentem en aquest treball, al marge de la forma Consp. 51, queden redudes a quatre formes clarament identificades i a un petit conjunt de fragments sense forma que descriurem tot seguit i que presumptament poden pertnyer als mateixos recipients, tot i que no ha estat possible dunir-los fsicament. Podem considerar que els quatre fragments corresponen a imitacions de TSI de procedncia indeterminada. Les quatre formes corresponen a daltres fora caracterstiques del perode comprs entre August i Ner. 2.5.1. Inventari Fig. 7.1. Imitaci de la forma Consp. 27. Dimetre interminable. Argila de color marr fosc, gaireb negre, sense desgreixant visible a simple vista. Verns de color vermell fosc, poc homogeni i de fractura recta. Fig. 7.2. Imitaci de la forma Consp. 13. Dimetre interminable. Argila de color gris clar sense desgreixant visible a simple vista. Verns de color negre, erosionat en la part superior de la vora. Fragment fora rodat. Fig. 7.3. Imitaci de la forma Consp. 23. Dimetre interminable. Argila de color beix amb desgreixant micaci i punts de color gris. Fractura irregular. Verns de color ataronjat, mal adherit tant a linterior com a lexterior. Fig. 7.4. Imitaci similar a la forma Consp. 50.1. Dimetre interminable. Argila de color beix amb desgreixant micaci i punts de color gris. Fractura irregular. Verns de color ataronjat, mal adherit tant a linterior com a lexterior. 3. CONSIDERACIONS FINALS Lestudi dels materials cermics dpoca altimperial a Trraco est mancat, encara avui dia, dun treball de sistematitzaci mitjanant el qual ens puguem aproximar a la seva dinmica productiva i comercial respecte a la resta de les grans ciutats de lImperi Rom5. Aquesta situaci contrasta amb un major
123
coneixement dels perodes tant anterior6 com posterior7. Les cermiques envernissades de producci local shan documentat duna manera relativament abundant a lexcavaci de la plaa de la Font de Tarragona. La seva presncia a la resta de la ciutat s en aquests moments fora escassa, segurament com a conseqncia del desconeixement que en tenim. Amb tot, ha estat possible identificar-les en alguns jaciments, com al teatre rom de Trraco8. Puntualment tamb shan documentat evidncies daquesta producci a la parcel.la 9 del PERI 2 de Tarragona, dins dun context datat cap a lany 100 dC. Les formes identificades en aquest cas sn la variant 1 sense verns i la variant 3 envernissada, amb un sol exemplar representat. Aquesta producci identificada aqu per primera vegada sembla molt limitada i dabast estrictament local; era completament desconeguda per a la resta dels assistents a la reuni. La presncia de la Producci A de la badia de Npols constitueix una important troballa dins la ciutat de Tarragona a causa de la seva absncia total a la nostra ciutat fins ara, encara que aquest estrany buit es deu molt probablement a la recent identificaci daquesta classe cermica. Pel que fa a Catalunya noms estem en condicions dafirmar lexistncia daquesta Producci A de la badia de Npols a Badalona (Madrid 1999, 279). La seva presncia evoca, en certa manera, els intensos contactes comercials del perode precedent, amb importacions de vernissos negres i vi (mfores itliques), procedents precisament daquesta rea. La troballa de les produccions narboneses tamb era desperar a Trraco, per malauradament no se nha pogut recuperar cap fragment amb forma definida. Podem qualificar danecdtica la troballa de dos fragments de TS Oriental A (Atlante 1985, 9-48). Les cermiques que presenten la forma Consp. 51 constitueixen un grup heterogeni amb pastes i vernissos molt diversos i semblen procedir realment de centres productors variats. Finalment, es constata tamb lexistncia dun petit grup de fragments dorigen indeterminat, per que imiten clarament formes de la TSI. Fa noms deu anys es public un treball sobre un conjunt cermic procedent de Trraco, datat poc desprs del 60 dC, en el qual sestudiaven una srie de materials (Agraz et al. 1993). Epgrafs com presigillatas, cermicas de imitacin aretina de engobe negro o cermicas de imitacin aretina de engobe rojo coral hi eren comuns. Per les minucioses descripcions del text ja es veu que algunes tenen un origen narbons i
6 7
altres probablement es poden adscriure a les produccions napolitanes o a les peces de producci local que shan identificat aqu per primer cop. Simposa, doncs, una revisi dels materials de les velles excavacions per tal de valorar-ne la incidncia. El jaciment de la plaa de la Font podria ser significatiu en aquest sentit. En lestrat estudiat, un 85,32% dels vernissos rojos est constitut per TSI. Gaireb un 15%, doncs, correspon a altres produccions, i daquestes, la meitat (un 7,13%), als bols de fabricaci local (fig. 8). Finalment, cal destacar la poca fora que van agafar aquestes produccions locals envernissades, probablement perqu la ciutat, molt ben comunicada, estava ben proveda de vaixella fina itlica, duna qualitat molt superior. BIBLIOGRAFIA
Adiego, P., Vilaseca, A. 2000: El centre de producci cermica de les Planes del Roqus, Reus (Baix Camp), a Tarraco 99. Arqueologia duna capital provincial romana, Documents dArqueologia Clssica 3, Tarragona, 275284. Agraz et al. 1993: Agraz, J., Carret, J.M., Macias, J.M.: Las cermicas de los niveles alto-imperiales, a Dupr, X., Carret, J.M., La Antiga Audiencia. Un acceso al foro provincial de Trraco, EAE 165, Madrid, 87-116. Aquilu, X. 1992: Relaciones econmicas, sociales e ideolgicas entre el Norte de frica y la Tarraconense en poca romana. Las cermicas de produccin africana procedentes de la Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco, tesis microfitxades 1275, Universitat de Barcelona. Atlante 1985: Atlante delle forme ceramiche II. Ceramica fine romana nel bacino mediterraneo (tardoelenismo e primo impero), Roma. Beltrn, M. 1990: Gua de la cermica romana, Saragossa. Curulla et al. 2000: Curulla, O., Mir, H., Piol, L. El forn de cermica medieval de lantiga Audincia de Tarragona, a I Congrs dArqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (Igualada 1998), Barcelona, 156-166. Daz, M. 2000: Tipocronologa de los contextos cermicos tardo-republicanos en Tarraco, Empries 52, 201260. Daz, M., Otia, P. 2002: El comercio de la Tarragona antigua: importaciones cermicas entre los siglos iii aC y la dinasta Julio-Claudia, a Rivet, L., Scillano, M. (ed.), Vivre, produire et changer: reflets mditerranes. Mlages offers Bernard Liou, Montagnac, 171-193. Gebell, P. 1997-1998: Noves aportacions al coneixement histric de la part alta de Tarragona: la intervenci arqueolgica de la Plaa de Font de Tarragona, Butllet Arqueolgic 19-20, 153-196. Kenrick, P. 1985: Excavations at Sidi Khrebish, Benghazi (Berenice), III,1: The Fine Pottery, Libya Antiqua sup. 3, Trpoli. Madrid, M. 1999: Les marques de potiers sur la Terra Si-
Especialment els treballs de Daz 2000 i Principal 2002 per a la cermica republicana. Amb una bibliografia ms rica per a la tardoromana. Esmentem principalment: Teda 1989, Aquilu 1992, Macias 1999 i Remol 2000. 8 Agram aquesta informaci a J. Ruiz de Arbulo.
124
gillata de la ville romaine de Baetulo (Badalone, Barcelona), a SFECAG, Actes du Congrs de Fribourg, Marsella, 279-289. Macias, J.M. 1999: La cermica comuna tardoantiga a Trraco. Anlisi tipolgica i histrica (segles V-VII), Tulcis. Monografies tarraconenses 1, Tarragona. Passelac, M., Sabri, R. i M. 1986: Centre de production de Narbonne, a Bmont, C., Jacob, J.P. (ed.), La terre sigille gallo-romaine, DAF 6, Pars, 52-55. Principal, J. 2002: El comer de cermiques de verns negre a la Cessetnia durant els segles iii-i aC, Citerior 3, 129-172. Remol, J.A. 2000: Las nforas tardo-antiguas en Trraco (Hispania Tarraconensis). Siglos IV-VII dC, Instrumenta 7, Barcelona. Rivet, L. 2002: Cramiques communes engobes et imitations de campaniennes et de sigilles italiques de Frjus (Var), de la fin du Ier sicle avant notre re et du Ier sicle de notre re, Archologie et histoire romaine 8, 249-266. Sanmart Grego, E. 1974-1975: Nota acerca de una imitacin de la sigillata aretina detectada en Emporion, Ampurias 36-37, 251-261.
Soricelli, G. 1987: Tripolitanian Sigillata: North African or Campanian?, Libyan Studies 18, 73-87. Soricelli, G., Schneider, G., Hedinger, B. 1994: Lorigen della Tripolitana Sigillata/ Produzione A della Baia di Napoli, a Olcense, G. (ed.), Ceramica romana e archeometria: lo stato degli studi, Florncia, 67-88. Vegas, M. 1973: Cermica comn romana del Mediterrneo Occidental, Publicaciones Eventuales 22, Barcelona. Vilaseca, L. 1994: Excavacions al veldrom. Un centre terrisser dpoca romana (Mont-roig del Camp, Baix Camp), Memries dIntervencions Arqueolgiques a Catalunya 12, Barcelona. Vilaseca, A., Adiego, P. 2002: El centre de producci cermica de Les Planes del Roqus, Reus (Baix Camp), Citerior 3, 209-230. Teda 1989: Un abocador del segle V dC en el Frum provincial de Trraco, Memries dExcavaci 2, Tarragona. Tubilla, M. 2000: Plaa de la Font, a Corts, R. (ed.), Intervencions arqueolgiques a Tarragona i entorn (19931999), Tarragona, 45-58. 2001: Lucernas romanas halladas en la Plaa de la Font de Tarragona (estratos 2108 y 2208), Butllet Arqueolgic 23, 141-186.
125
Fig. 1: Mapa del Mediterrani amb la situaci dels centres esmentats en el text.
126
Fig. 2: Plnol de Tarragona amb els solars on shan documentat les cermiques de producci local.
127
Fig. 3: Comparaci del conjunt cermic (UE 2108/2208).
128
Fig. 4: 1 a 10: cermica amb verns roig de producci local de Tarragona. 11: Cermica amb verns roig de producci local de Tarragona. Prototipus.
129
Fig. 5: 1 a 4: cermica amb verns roig de producci local de Tarragona. 5 a 12: cermica sense verns de producci local de Tarragona.
130
Fig. 6: 1 a 7: cermica de la Producci A de la badia de Npols. 8 a 13: imitacions de la forma Consp. 51.
131
Fig. 7: Imitacions indeterminades de TSI.
Fig. 8: Distribuci de la cermica de verns roig (UE 2108/2208).
132
IX. LAS IMITACIONES DE VAJILLA DE MESA DE LOS SIGLOS I a.C. Y I d.C. DEL SECTOR BC DE LUCENTUM
F. Sala Sells
Universitat dAlacant
J. Molt Poveda M. Olcina Domnech A. Gilabert Mas

Museu Arqueolgic Provincial dAlacant MARQ
Resumen En este trabajo se presenta un conjunto de imitaciones de vajilla fina aparecidas en los niveles tardorrepublicanos y altoimperiales del municipio de Lucentum (Alicante). La muestra es parcial, ya que procede de un solo sector de la ciudad, concretamente del sector BC, excavado entre 2001 y 2003. Pese a ello, los resultados se pueden considerar representativos y pueden elevarse a la categora de norma para esta zona del sureste peninsular por la fiabilidad de la secuencia estratigrfica y por corresponder al registro de un rea importante para la vida del municipio como era la zona del foro y sus construcciones anejas. Una parte destacable del conjunto est constituida por imitaciones de cermica ibrica de las formas campanienses y de paredes finas, junto a las que aparecen productos tardos de barniz negro y pasta gris. Palabras clave Imitaciones. Cermica fina. Romano. Lucentum. Provincia Tarraconensis Abstract In this study we present a group of fine service ware imitations found in the late-Republican and early imperial levels of the municipium of Lucentum (Alicante). The sample is partial as it comes from a single area of the city, specifically sector BC, excavated between 2001 and 2003. Despite this, the results can be considered representative and the norm for this southeastern area of the Iberian Peninsula, given the reliability of the stratigraphic sequence, on the one hand, and the fact that it is the record of an important area in the life of the municipium (the forum and some adjoining buildings), on the other. In this group, Iberian imitations of Campanian forms and thin-walled pottery make up an important part, together with the late products of black-glaze and grey clay wares. Key words Imitations. Fine pottery. Service. Roman. Lucentum. Provincia Tarraconensis
133
1. LA CIUDAD ROMANA Lucentum, someramente citada por las fuentes (Plin. Nat. 3.3; Mela 2.93; Ptol. Geog. 6.14), estuvo ubicada en un cerro de escasa altura, el Tossal de Manises, junto a la costa y frente a un estrecho entrante marino, una albufera, desecada en la dcada 1920. Este paraje, localizado a 3 km al norte del centro urbano de Alicante, constitua en la antigedad un excelente punto de atraque para la navegacin y el comercio (fig. 1). Tradicionalmente, este emplazamiento se haba considerado un poblado ibrico destacado durante el s. iv a.C. que, sin solucin de continuidad, haba sido transformado en municipio romano hasta su abandono definitivo en el siglo iii d.C. (Llobregat 1972, 6378; Abad 1984). Sin embargo, las investigaciones llevadas a cabo en el yacimiento durante la dcada de 1990 han cambiado sustancialmente la visin de su secuencia histrica: ya no se presenta como un recorrido continuo, sino como un proceso marcado por momentos de vigor y desarrollo y otros de atona, reflejo de las distintas pocas y del contexto regional donde se hallaba inmerso. La primera gran intervencin romana en el yacimiento corresponde a una gran fortificacin de planteamiento simple erigida a finales del siglo ii a.C. o principios del i a.C., a juzgar por los materiales que aparecen en su construccin: fragmentos de la Campaniense A, del Crculo de la B e itlica de cocina, con formas de la segunda mitad del siglo ii a.C. y de la primera mitad del i a.C. (Olcina, Prez 1998, 5861). Se prescindi de muros avanzados y se cre una nica muralla que se ados a la construccin prerromana siguiendo su mismo circuito. Adems, la fortificacin qued protegida por una serie de torres de zcalo de sillera dispuesta a la manera griega, de las cuales subsisten seis. No obstante, la forma urbana imperial definitiva, reflejada en la distribucin del viario y de las insulae (fig. 2.a), no nace con la muralla tardorrepublicana, sino que parece crearse en una fase posterior. En las zonas del interior del yacimiento excavadas por nosotros constatamos la ausencia de grandes programas edilicios de carcter civil contemporneos a la muralla. nicamente, como resultado de las intervenciones ms recientes, llevadas a cabo en 2002, se documenta una gran construccin en el rea central de la ciudad que determina un espacio abierto interior, emplazado en el lugar que ms tarde ocupara el foro augustal y que, claramente, lo determina, lo que sugiere con las debidas reservas, dado el estado de la investigacin un primer centro monumental previo a la municipalizacin. Su cronologa no es del todo precisa, aunque sabemos que se inscribe en el siglo i a.C. en un momento anterior a la llegada de las TS, probablemente el tercer cuarto de esa centuria.
134
En cualquier caso, las construcciones que con claridad siguen a la muralla son, de nuevo, de carcter militar. Se trata de la puerta oriental y de dos extraordinarias edificaciones para su defensa: un bastin de 17 m de longitud y 5 m de anchura y, frente a l, flanqueando la puerta, una torre rectangular de base maciza de 9 m por 5,70 m. Su levantamiento en el lado oriental insiste en la necesidad de acumular elementos de proteccin en esta vertiente, por la que discurre el camino de acceso. La datacin de estas obras debe remontarse a la primera mitad del siglo i a.C.; si tenemos en cuenta la separacin cronolgica respecto a los niveles que corta, optamos por su segundo cuarto. Si por los datos que hoy se tienen del yacimiento no estamos en condiciones de asegurar el tipo de asentamiento ni su estatuto jurdico durante la etapa tardorrepublicana, esto es, entre finales del siglo ii a.C. y la primera mitad del siglo i a.C., sin embargo, s queda claro que los modelos urbansticos y arquitectnicos romanos que la definen como ciudad corresponden a las ltimas dcadas de ese siglo. El sector BC, de cuya excavacin desarrollada entre 2001 y 2003 procede el conjunto de imitaciones tardas de vajilla de mesa que se estudian en este trabajo, es precisamente el que se ubica a espaldas del foro, tras su lmite oriental (fig. 2.b). Este sector est constituido por una serie de sencillas construcciones que dan a la calle de los Umbrales, paralela al foro, y a la llamada calle de la Necrpolis. Entre las edificaciones se distinguen algunas tabernae, espacios alargados que parecen almacenes y espacios domsticos muy modestos. El conjunto de imitaciones que se estudia es parcial, pues procede de este nico sector de la ciudad. Pese a ello, los resultados se pueden considerar representativos de la tendencia general del yacimiento por la fiabilidad de la secuencia estratigrfica y por corresponder al registro de un rea importante para la vida del municipio, por su proximidad al foro. Por otra parte, la similitud del registro de Lucentum con el de LAlcdia de Elx (Ilici) la nica diferencia destacable entre ambos es que en esta ltima ciudad el recuento de imitaciones es muy superior nos lleva a considerarlo una norma aplicable a esta zona del sureste peninsular. 2. LAS IMITACIONES Hemos identificado un total de 61 ejemplares que imitan formas de la vajilla de mesa importada de los siglos i a.C. y i d.C., los cuales se reparten en cuatro grandes grupos. El grupo 1 corresponde a las imitaciones de cermica ibrica y est representado por 21 piezas, que suponen un 36 % del total de imitaciones identificadas. En el grupo 2 se incluyen las imitaciones en pasta oxidante de procedencia desconocida; se han identificado 6 ejemplares (10 % del total). El grupo 3 corresponde a las imitaciones ampuritanas tardas, de
las imitaciones de vajilla de mesa de los siglos i a.c. y i d.c. del sector bc de LUCENTUM
las que hemos individualizado 5 piezas (9 % de las imitaciones del sector BC). Por ltimo, se incluyen en el grupo 4 las imitaciones de barniz negro y pasta gris, que, con 26 ejemplares, representan el 45 % del total identificado (grfico 1). 2.1. Grupo 1: imitaciones de cermica ibrica En este grupo se incluyen una serie de productos que se caracterizan por imitar en cermica ibrica la vajilla de mesa de importacin. Las pastas presentan una gran homogeneidad, con arcillas bastante duras, de fractura recta, color beige anaranjado y con pequeas inclusiones calizas y de color negro estas ltimas muy escasas. Sus superficies se encuentran alisadas, sobre todo las externas. Las imitaciones de vajilla fina importada en el periodo que nos ocupa son el resultado de una tradicin alfarera ibrica que cabe remontar, al menos, al siglo iv a.C., etapa a la que corresponden las imitaciones de vajilla tica fina (Page 1984). Como aquellas, estas producciones parecen surgir para abastecer la demanda del mercado local o regional, si bien en algn caso se documentan exportaciones a mercados ms lejanos. Las imitaciones de este grupo identificadas en el sector BC de Lucentum suponen un total de veintin ejemplares, que se reparten entre imitaciones de las formas de Campaniense A, del Crculo de la B o Campaniense C y de paredes finas (grfico 2). Las imitaciones de Campaniense A son las mejor documentadas, con un total de quince piezas identificadas, que se distribuyen entre las formas Lamb. 31b y Lamb. 36. La forma Lamb. 31b/F 2950 de Campaniense A aparece con la produccin media y perdura hasta finales del siglo i a.C. (Lamboglia 1952a, 180-181; Py 1993a, 146) es el vaso ms frecuente desde inicios hasta mediados del siglo i a.C. en la Galia mediterrnea (Arcelin 2000, 295), as como en el depsito 4777 del ala oriental del criptoprtico del foro de Ampurias, tambin en contextos de mediados del siglo i a.C. (Aquilu et al. 2000, 37). De las dos imitaciones identificadas en Lucentum (fig. 3.4), una aparece en la fase III (fechada entre el 100 y el 40-30 a.C.), lo que concuerda con las cronologas de los contextos antes mencionados; la otra, ya residual, se documenta en la fase IV.3c, en un contexto de poca de Claudio. Ambas se muestran pintadas en sus superficies externas con las tpicas bandas y filetes ibricos. Respecto a la decoracin, cabe recordar, por su rareza entre los yacimientos del Pas Valenciano, una imitacin de este mismo tipo de copa, pero con decoracin figurada de estilo Elche-Archena, de LAlcdia dElx (Ramos 1990, 148, lm. 52.2). La forma Lamb. 36/F 1310 de Campaniense A presenta una larga vida, desde finales del siglo iii a.C.
incluso ya en la fase arcaica de la produccin campana (Bats 1988, 110) hasta el segundo o el tercer cuarto del siglo i a.C. (Lamboglia 1952a, 183-184; Morel 1981, 102-104; Py 1993a, 146); sin embargo, las imitaciones corresponden al momento ms tardo de su produccin. Este conjunto se halla representado por trece piezas, todas sin decoracin la presencia de estos platos, con decoracin pintada, se constata en otros sectores de la ciudad. Tres de los ejemplares del sector BC aparecen en la fase III, fechada entre el 100 y el 40-30 a.C., y dos en la fase IV.1, entre el 4030 a.C. y el cambio de era. El resto de las piezas pertenece a contextos ms modernos, como material amortizado o en los estratos superficiales. Platos que imitan la forma Lamb. 36 se localizan en distintos poblados ibricos valencianos y alicantinos de poca plena y, preferentemente, en contextos del s. iii a.C., tanto con decoracin pintada es el caso del Puntal dels Llops (Olocau, Valencia), La Serreta (Alcoi, Alicante) y el Tossal de la Cala (Benidorm, Alicante) como sin decorar por ejemplo, en La Serreta y LAlcdia dElx (Alicante), el Pico de los Ajos (Ytova, Valencia) y Sagunto (Valencia) (Bonet, Mata 1988, 12). Las imitaciones de Campaniense B o C se hallan representadas por un solo ejemplar, que podra relacionarse con la forma Lamb. 2 por la morfologa del borde o con algunas series de la especie F 1250 por sus dimensiones (fig. 3.5). Se constata en la fase IV.1 del sector BC de Lucentum, datada entre el 40-30 a.C. y el cambio de era. Presenta restos de decoracin pintada que, pese a haberse perdido casi por completo, parece ser de bandas y lneas horizontales tanto en el exterior como en el interior. La forma Lamb. 2/F 1220-1230, definida por Lamboglia (1952a, 144-145 y 157; Morel 1981, 92-96), se fabrica en Campaniense B desde el tercer cuarto del siglo ii hasta el tercer cuarto del i a.C., mientras que en Campaniense C la fabricacin abarca todo el siglo i a.C. (Py 1993b, 151; 1993c, 153); por su parte, Morel fecha las series de la especie F 1250 en el siglo ii o I a.C. (Morel 1981, 97-98). Hasta ahora, las imitaciones de la forma Lamb. 2, aunque sin decoracin pintada, se han documentado en los niveles tardos de yacimientos ibricos de Valencia y Castelln, como Cerro Lucena (Enguera, Valencia), Los Villares (Caudete de las Fuentes, Valencia) (Bonet, Mata 1988, 8) y el Cormull dels Moros (Albocsser, Castelln) (Arasa 2001, 154-157 y 233). Por ltimo, las imitaciones de paredes finas se hallan representadas por un total de cinco piezas, que se reparten entre las formas My. IX y My. X (Marabini 1973, 81-85 y 87; Mayet 1975, 42-47). De la forma IX de Mayet hemos identificado un nico ejemplar (fig. 3.1), procedente de la fase IV.3d, fechada entre el 55 y el 70 d.C. y, por tanto, de carcter residual. Se trata de un fragmento de borde y asa con decoracin pintada de trazos horizontales en la parte exterior del
135
asa y sobre la lengeta superior. Los ejemplares de esta forma de LAlcdia dElx presentan el mismo tipo de asa1. De la forma X hemos contabilizado un total de cuatro piezas (fig. 3.2): dos se documentan en la fase IV.3a, fechada entre el cambio de era y el 30 d.C.; otro en la fase IV.3b, hacia el 30-40 d.C., y el ltimo en la fase IV.3d, entre el 40 y el 70 d.C. Los prototipos de paredes finas de estas formas se sitan cronolgicamente entre el segundo cuarto del siglo i a.C. y finales de la poca augustal, aunque la forma X puede perdurar hasta poca de Tiberio e, incluso, de Claudio (Lpez Mullor 1989, 123-126). La documentacin de todas las imitaciones del sector BC de Lucentum en momentos algo posteriores permite sospechar que, en este contexto local, la imitacin sustituye a la forma original cuando esta ha dejado de fabricarse. Otro rasgo particular de estas imitaciones de mbito local o regional es la presencia de decoracin de dientes de lobo en los bordes internos; en los exteriores, junto a los dientes de lobo, se muestran tallos con hojas estilizadas. Esta decoracin parece ser particular de esta forma, a juzgar por los ejemplares de LAlcdia dElx (Ramos 1990, fig. 125) y de Cartagena (Ros Sala 1989, 108, fig. 41), que reproducen esa misma composicin. Adems de los ejemplares anteriores, claramente identificados, en la fase IV.3b se documenta un fragmento de pared y fondo (fig. 3.3) que se podra asimilar a la forma My. X por el motivo decorativo empleado: una roseta en el fondo interno, que vemos tambin en las imitaciones de esta forma conservadas con perfil completo en LAlcdia dElx. Adems, la factura de esta roseta central de ocho ptalos con nervaduras centrales pertenecera al segundo o tercer estilo de la decoracin Elche-Archena, fechado entre mediados y finales del siglo i a.C., datacin que remite de nuevo a una imitacin de la forma X de Mayet. El problema es que, tanto en los ejemplares de Cartagena como en los de LAlcdia dElx, los fondos asimilables a esta forma son todos anulares (Ros Sala 1989, 108, fig. 41) y, por tanto, distintos de este. As pues, por el tipo de pie, no descartamos que pueda tratarse de una imitacin de la forma Lamb. 33a de Campaniense A, original cuya decoracin es, adems, bastante similar: una gran roseta inserta en bandas, bien pintadas y estampadas. Finalmente, aunque las imitaciones de cubiletes My. II en cermica ibrica se hallan documentados en la ciudad de Lucentum, no lo estn en su sector BC. 2.2. Grupo 2: producciones de pasta oxidante de procedencia indeterminada Las imitaciones en este grupo suponen un total de siete individuos, que se reparten entre las imitaciones de
1. Estos ejemplares se hallan expuestos en el museo monogrfico de LAlcdia.
paredes finas y de Campaniense A. Tanto unas como otras presentan caractersticas tcnicas propias, por lo que deberamos hablar de dos subgrupos diferenciados dentro de este apartado. Las imitaciones de paredes finas estn representadas por tres individuos, dos de la forma My. II (fig. 4.2) y uno de la forma My. III (fig. 4.1). Sus pastas son duras, de fractura recta, de color beige rosado en el exterior y ms rojizas en el interior y con pequeo desgrasante calcreo, que por lo general muestra cierto parecido con las arcillas de produccin ibrica del grupo 1. Sin embargo, el alisado de las superficies presenta un acabado algo tosco, sobre todo en el interior, muy diferente de los acabados de las producciones cermicas que consideramos locales en el sur de la Contestania. Con todo, no deja de ser una apreciacin visual que, sin los anlisis arqueomtricos, no permite descartar su fabricacin en un entorno ms o menos prximo. El prototipo en paredes finas de la forma My. II (Marabini 1973, 21; Mayet 1975, 26-29), no muy frecuente en Lucentum, se sita entre el primer cuarto del siglo ii a.C. y el principado de Augusto y, sobre todo, entre el ltimo cuarto del siglo ii y mediados del siglo i a.C. Las imitaciones de esta forma parecen llevarse a cabo desde el ltimo cuarto del siglo ii a.C. hasta la poca augustal (Lpez Mullor 1989, 99-103), como confirman los hallazgos en contextos del segundo cuarto del siglo i a.C. en el pozo D-18 de Pollentia (Equipo de Excavacin de Pollentia 1993, 232-233 y 242) o en el depsito del sector occidental de Burriac, donde, por cierto, las imitaciones de My. II suponen el 41,7 % del total de ejemplares de paredes finas en fechas del 90-80 a.C., porcentaje que aumenta hasta el 100 % en la fase 3a, situada entre el 70 y el 40 a.C. (Mir, Pujol, Garcia Rosell 1988, 110 y 114). Los dos ejemplares de nuestro conjunto proceden de la fase III, fechada entre 100 y 40-30 a.C., lo que concuerda con las cronologas de los yacimientos antes citados. La produccin de My. III de paredes finas (Marabini 1973, 59-62; Mayet 1975, 29-34) se sita entre mediados del siglo ii y finales del siglo i a.C., mientras que las imitaciones que hoy conocemos de la costa catalana presentan una cronologa entre finales del siglo ii a.C. y la poca augustal (Lpez Mullor 1989, 104). La imitacin de My. III de Lucentum aparece en la fase IV.3d, en contextos de los aos 55 a 70 d.C., momento en que nuestro ejemplar parece ser claramente residual. Imitaciones de esta forma se localizan en el pozo D-18 de Pollentia, en contextos del segundo cuarto del siglo i a.C. (Equipo de Excavacin de Pollentia 1993, 233 y 242). En Cartagena (Murcia) se
136
encuentran en cermica ibrica pintada y con una cronologa entre la segunda mitad del siglo i a.C. y la primera del siglo i d.C. (Ros Sala 1989, 101-103, fig. 39.1). Entre las imitaciones de Campaniense A hemos identificado cuatro piezas: dos Lamb. 5-7 (fig. 4.3-4) y dos Lamb. 27 B (fig. 4.5). Su pasta es rojiza o castao-rojiza, de fractura recta, dura y compacta, con pequeas vacuolas y un desgrasante no muy abundante compuesto de partculas blancas y brillantes. Todos los ejemplares muestran paredes alisadas. La forma Lamb. 5-7/F 2282-2283 (Lamboglia 1952b, 167; Morel 1981, 161) de Campaniense A, definida por Lamboglia a partir de un ejemplar del pecio de Albenga, se fabric a partir de la segunda mitad del siglo ii y es muy caracterstica del siglo i a.C. (Arcelin 1978, 108; 2000, 296), marco cronolgico bien atestiguado en Lattes, donde constituye una forma caracterstica de la produccin tarda (Py 1993a, 146-147). Esta datacin se confirma con las dos imitaciones de esta forma del sector BC de Lucentum, pues aparecen en las fases III y IV.1, fechadas entre el 100 y el 40-30 a.C. y entre el 40-30 a.C. y el cambio de era, respectivamente. La forma Lamb. 27B/F 2824-2825 (Lamboglia 1964, 245-246; Morel 1981, 228-229), tambin tipificada por Lamboglia a partir de un ejemplar del pecio de Punta Scaletta (Giannutri), se comenz a fabricar a finales del siglo iii a.C.; su produccin prosigui hasta el tercer cuarto del siglo i a.C. (Py 1993a, 146-147). Las dos imitaciones de esta forma identificadas en el conjunto de Lucentum, al igual que las anteriores, aparecen en las fases III y IV.1, esto es, en las fechas finales de la produccin de los originales. 2.3. Grupo 3: imitaciones en cermica ampuritana tarda Identificamos con la cermica ampuritana tarda los vasos que se incluyen en este apartado. Las pastas son de color gris claro en ocasiones algo ms oscuro, muy duras, depuradas y compactas, de fractura recta y con un desgrasante compuesto por pequeas y abundantes partculas micceas. Presentan un buen alisado, sobre todo en las superficies externas, y algunos ejemplares muestran huellas de espatulado. Estas caractersticas permitiran incluirlas dentro de las cermicas ampuritanas tardas,2 cuya produccin se sita entre mediados del siglo i a.C. y mediados del siglo i d.C. (Nolla et al. 2003, 34-35). El repertorio formal de la cermica gris ampuritana es el resultado de una tradi-
cin tanto propia como fornea que se remonta a principios del siglo ii a.C. En el ltimo estadio de su produccin, momento en que se observa un descenso de la actividad y de su rea de influencia comercial, hay una voluntad de imitar las formas ms caractersticas del Crculo de la Campaniense B, de la TSI, de la TSSG y de los vasos de paredes finas, productos que contaban con una gran demanda en los mercados (Nolla et al. 2003, 33-36). Del conjunto de imitaciones estudiadas, los ejemplares del grupo 3 son los que imitan de manera menos fiel a sus prototipos, hasta el punto de que, en algunos casos, parecen hbridos de diversas formas. Dentro de este apartado hemos identificado un total de cinco piezas, que se reparten entre las siguientes formas:3 dos ejemplares de la forma 2.2 (fig. 4.6, 8), un ejemplar de la forma 2.9 (fig. 4.10) y dos de la forma 3.2 (fig. 4.7, 9). La forma 2.2, que se caracteriza por la presencia de una o varias acanaladuras en la parte exterior del borde, un perfil hemisfrico y un pie bien definido, se subdivide en cuatro variantes segn la forma del borde y de las acanaladuras externas. Su cronologa parece situarse entre la segunda mitad del siglo i a.C. y mediados del siglo i d.C., principalmente en la poca augustal (Nolla et al. 2003, 39-41). Lamentablemente, los dos ejemplares del sector BC de Lucentum asimilables a esta forma aparecen en los niveles superficiales. Estos vasos, en concreto, recuerdan formas tradicionales del Crculo de la Campaniense B o de la Campaniense C, aunque forman un hbrido de varias formas, como la Lamb. 1/8 y la Lamb. 1/19. La forma 2.9 presenta un perfil recto y un labio diferenciado, con una acanaladura en la parte superior. Recuerda la forma Goud. 7/Consp. 13.1, producida a partir del ao 30 a.C. (Nolla et al. 2003, 43-44). El ejemplar identificado en Lucentum asimilable a esta forma procede de niveles superficiales, y presenta algunos rasgos formales que permitiran emparentarlo con alguna serie de la especie F 1250 (Morel 1981, 97-98). La forma 3.2, que se caracteriza por su forma hemisfrica, el labio indiferenciado y el pie anular, se halla representada por dos ejemplares. Esta variante se asimila a la forma Ritt. 8 de TSSG, cuya produccin se inicia en torno al ao 30 d.C. (Nolla et al. 2003, 44). Las dos piezas identificadas en Lucentum aparecen en un nivel superficial y en la fase IV.3a, esto es, entre el cambio de era y el 30 d.C., lo que concuerda con la cronologa de los originales. Con todo, no hay que
2. Agradecemos al Dr. J. M. Nolla la identificacin de los ejemplares de este grupo. 3. Los ejemplares de este grupo se han clasificado de acuerdo con la tipologa establecida a partir de los materiales procedentes de Sant Pere de Montfull (Nolla et al. 2003, 33-53).
137
descartar que imite la forma Lamb. 1/F 2360 (Lamboglia 1952b, 143; Morel 1981, 166-167). 2.4. Grupo 4: imitaciones de barniz negro y pasta gris Las producciones de barniz negro y pasta gris, que copian de manera fiel los productos de la Campaniense B y C, son por el momento de origen desconocido, si bien parece claro que se fabricaron a lo largo de todo el siglo i a.C. Su aparicin respondera al xito en los mercados de las producciones universales que imitan, lo que habra provocado el nacimiento de producciones de pasta gris en el Mediterrneo occidental, como el tipo D de Albintimilium (Lamboglia 1950, 68), las derivadas de la Campaniense C de Provenza (Py 1993e, 400), el tipo D romano (Morel 1965, 236237), los tipos E, F, G e I de Cerdea (Morel 1963, 22-24; 1981, 50), el tipo D marroqu (Morel 1968, 65), el tipo D de Hipona (Morel 1962-1965, 119119; 1981, 48) o el tipo E y F de Tipasa (Lancel 1968, 116). Estas producciones parecen haber surgido para abastecer la demanda de los mercados locales o regionales. En conjunto, hemos individualizado veintisis piezas, que representan el 45 % del total de las imitaciones y se pueden dividir en tres subgrupos, en funcin de la calidad del barniz y de las caractersticas tcnicas de las arcillas: barniz de buena calidad (subgrupo 4a), barniz de calidad media (subgrupo 4b) y barniz de calidad mediocre (subgrupo 4c) (grfico 3). Resulta interesante constatar que las imitaciones de barniz negro y pasta gris en el sector BC de Lucentum suponen un porcentaje importante del total de las piezas de barniz negro identificadas. Este porcentaje es muy inferior al de la Campaniense A y B, pero, en cambio, es superior al de la Campaniense C, y aumenta de manera progresiva durante las dos primeras fases altoimperiales, es decir, hasta mediados del s. i a.C. (grficos 4 al 7). 2.4.1. Grupo 4a: barniz de buena calidad Este primer subgrupo se caracteriza por presentar barnices de buena calidad, espesos y adherentes, y tonalidades brillantes que van desde el negro grisceo hasta el negro, con reflejos azulados en algunos casos. Las pastas muestran una arcilla de color gris ligeramente oscuro, dura, fina y compacta, de fractura recta y con pequeas vacuolas. El desgrasante, finalmente, se compone de pequeas y escasas partculas brillantes. Hemos documentado un total de siete individuos, que se reparten entre las formas Lamb. 1, Lamb. 5-7 y Lamb. 10. La forma Lamb.1/F 2320, definida por Lamboglia (1952a, 143-144 y 157; Morel 1981, 164-165), se sita
138
cronolgicamente entre el tercer cuarto del siglo ii a.C. y el tercer cuarto del siglo i a.C. en la Campaniense del Crculo de la B, y durante todo el siglo i a.C. en la Campaniense C (Py 1993b, 151; Py 1993c, 153). En el sector BC de Lucentum, las imitaciones de esta forma estn representadas por cuatro individuos (fig. 5.1-2); el dimetro de sus bordes oscila entre los 13,4 y 16 cm. En los dos casos en que se conserva borde, pared y fondo, las piezas se encuentran totalmente barnizadas; la que aparece completa presenta una decoracin de dos acanaladuras concntricas sobre el fondo interno y una tercera ms pequea en el eje de la pieza. En cuanto a su situacin estratigrfica, dos ejemplares se documentan en la fase IV.1, datada entre el 40-30 a.C. y el cambio de era, y los dos restantes, en la fase IV.3d, fechada entre el 55 y el 70 d.C., lo que indica que se trata de material residual. La datacin de los dos primeros ejemplares se ajusta a la de las imitaciones de Lamb. 1 del nivel V de la Calle Porticada de Sa Portella de Pollentia, fechado entre el 80 a.C. y mediados del siglo i a.C. (Sanmart et al. 1996, 41-43, 48 y 67-68), y del depsito del sector occidental de Burriac aqu en contextos del segundo cuarto del siglo i a.C. (Garcia Rosell, Pujol, Zamora 2000, 63-64 y 66-67), pero concuerdan, sobre todo, con las cronologas de los hallazgos de Iluro, en contextos del segundo, tercer y ltimo cuarto del siglo i a.C., y de Ilerda, donde la forma aparece en contextos del 50 al 30 a.C., y del 30 a.C. al cambio de era; en este ltimo contexto es la forma mayoritaria, seguida de la Lamb. 5 y 5-7 (Pay 2000, 243-245). Esta forma tambin est documentada en el yacimiento del Tossalet (Alcal de Xivert, Castelln) (Arasa 2001, 88-90 y 231). La forma Lamb. 5-7/F 2250-2280 (Lamboglia 1952a, 146-148, 158-159 y 167-168; Lamboglia 1952b, 167; Morel 1981, 153-155 y 160-163) de Campaniense A se documenta entre el 175 y el 25 a.C.; algo ms tarde, en torno al 125 a.C., empieza la produccin en Campaniense B, y ya en el s. i a.C., en Campaniense C (Py 1993a, 147; 1993b, 152; 1993c, 154). Las imitaciones de este plato en nuestro conjunto estn representadas por dos individuos procedentes de la fase IV.1, fechada entre el 40-30 a.C. y el cambio de era, y de niveles residuales. En Pollentia, las imitaciones de esta forma se encuentran en los niveles V al III de la Calle Porticada de Sa Portella, datados entre el 80 a.C. y el 20 a.C. (Sanmart et al. 1996, 41, 43, 47 y 67-69). En Iluro se documentan platos de esta forma en contextos del segundo al ltimo cuarto del siglo i a.C., as como en el depsito del sector occidental de Burriac, en contextos del segundo cuarto del siglo i a.C. (Garcia Rosell, Pujol, Zamora 2000, 63-64 y 66-67). En Ilerda aparece en contextos del 50 a.C. al cambio de era (Pay 2000, 243-245) y en Ampurias se documenta en el silo 2150, en un contexto datado en torno el 40-30 a.C. (Aquilu et al. 2000, 38-39 y 55). Asimismo, esta forma empieza a documentarse en di-
versos yacimientos de las comarcas septentrionales del litoral valenciano, como el Tossalet (Alcal de Xivert), la Torre de la Sal (Cabanes), la Punta (La Vall dUix), la Curolla (Xert), el Tossalet de les Forques (Borriol), el Cormull dels Moros (Albocsser) y Montnegre (Borriol), todos ellos en la provincia de Castelln. Salvo el yacimiento de la Punta, que llega hasta los primeros decenios del siglo i, el resto de los asentamientos no parecen pasar del primer o segundo cuarto del siglo i a.C. (Arasa 2001, 88-90, 92-101, 124-127, 133-134, 152-157, 163-164 y 231-232). Platos de este tipo se asemejan a las series F 2286-2287 en aretina de barniz negro y a la forma Consp. 1 en TSI (Morel 1981, 46 y 162-163; Ettlinger et al. 1990, 52). Finalmente, hemos identificado un posible ejemplar de la forma Lamb. 10/F 3451 (Lamboglia 1952a, 149-150; Morel 1981, 362-363; Py 1993b, 152) (fig. 5.3). Sin embargo, la falta de hallazgos de esta forma en barniz negro de pasta gris, unida a las caractersticas tcnicas que muestra, induce a pensar que nos encontramos ante una pieza de Campaniense B pasada de coccin.4 Con todo, tres imitaciones de esta forma se localizan en Pollentia, una de ellas procedente del nivel V de la Calle Porticada de Sa Portella, datado entre el 80 a.C. y mediados del siglo i a.C. (Sanmart et al. 1996, 50 y 67-68). 2.4.2. Grupo 4b: barniz de calidad media Este subgrupo muestra barnices ms finos y menos adherentes que el anterior, con tonalidades que oscilan entre el negro oscuro mate y el negro oscuro brillante. Las pastas son de color grisceo medio, duras y finas, algo menos compactas que las anteriores, de fractura recta y con pequeas vacuolas. El desgrasante presenta pequeas partculas blancas y brillantes, as como algn pequeo ndulo amarillo anaranjado, grisceo en algunos casos. A esta descripcin se ajustan diez ejemplares, que se reparten entre las formas Lamb. 1, Lamb. 2, Lamb. 5, F 1250 y F 3220, y una jarra indeterminada. De la forma Lamb. 1 hemos identificado dos imitaciones, una de ellas procedente de la fase III, fechada entre el 100 y el 40-30 a.C., y la segunda, de la fase IV.3d, un contexto ya perteneciente a la poca altoimperial. La forma Lamb. 2/F 1220-1230 (Lamboglia 1952a, 144-145 y 157; Morel 1981, 92-96) del Crculo de la Campaniense B se extiende cronolgicamente desde el tercer cuarto del siglo ii hasta el tercer cuarto del i a.C., mientras que en Campaniense C abarca la totali4. De acuerdo con la sugerencia de los Drs. J. Prez Ballester y J. Principal. 5. Referencia oral facilitada por J. Principal.
dad del siglo i a.C. (Py 1993b, 151; 1993c, 153). Las imitaciones de esta forma, la ms abundante de este subgrupo y predominante frente al total de imitaciones de barniz negro y pasta gris, aparecen representadas por cuatro individuos (fig. 5.6-7). Sus dimetros oscilan entre los 9,2 y 12,6 cm, y se aproximan a los prototipos de la Campaniense del Crculo de la B, que oscilan entre los 9 y 11 cm (Bats 1988, 141). En uno de los casos en que se conserva el perfil completo, la pieza aparece totalmente barnizada. Una de ellas aparece en la fase III, fechada entre el 100 y el 40-30 a.C., y otra en la fase IV.1, datada entre el 40-30 a.C. y el cambio de era. Los otros dos ejemplares se encontraron en niveles residuales. Este vaso, junto con las formas Lamb. 1 y Lamb. 5-7, es una de las variedades predilectas en barniz negro de pasta gris, pues se ha hallado en los contextos del siglo i a.C. de no pocos yacimientos. As, se ha encontrado en la ciudad de Iluro, en contextos del segundo al ltimo cuarto del siglo i a.C. (Garcia Rosell, Pujol, Zamora 2000, 6667); en Ilerda, en contextos del 30 a.C. al cambio de era (Pay 2000, 243-245), y en Cartagena, en contextos del 100 al 40-30 a.C. (Prez Ballester 2000, 134). Ms concretamente, se documenta en el silo 2150 de Ampurias, en un contexto del 40-30 a.C. (Aquilu et al. 2000, 38-39 y 54). Esta copa tambin se documenta en el Cormull dels Moros (Albocsser, Castelln) con una fecha mxima de mediados del siglo i a.C. (Arasa 2001, 154-157 y 231), as como en la ciudad de Pollentia (Sanmart et al. 1996, 49). Las imitaciones del plato Lamb. 5-7 se encuentran representadas por un solo ejemplar (fig. 5.9) procedente de la fase IV.3a, fechada entre el cambio de era y el 30 d.C., por lo que parece ser residual. De la copa F 1250, cuya fabricacin en Campaniense C se data en el siglo i a.C. (Py 1993c, 154), hemos individualizado una imitacin (fig. 5.8), que se correspondera con la forma Lamb. 18 19/F 1251-1252 (Lamboglia 1952a, 160-161; Morel 1981, 97-98); sus caractersticas de pasta y barniz coinciden con las del tipo de la Madrague de Giens,5 pecio fechado entre el 75 y el 30 a.C. (Tchernia, Pompey, Hesnard 1978, 48 y 57-59). La sistematizacin de este tipo cermico, asimilable al tipo D de Albintimilium y a las cermicas de pasta gris del pecio de Albenga, fechado en los tres primeros decenios del siglo i a.C. (Lamboglia 1950, 68; 1952b, 168-169), ha permitido su identificacin en Olbia (Bats 1988, 145-146), Glanum (Arcelin 1991, 221-223) y Lattes (Py 1993d, 155), entre otros lugares. En Pollentia, los cinco ejemplares identificados, distribuidos entre las formas Lamb. 1 y Lamb. 5-7, representan el 6,25 % sobre el total de las cermicas de pasta gris (Sanmart et al. 1996, 42-44). Lamentable-
139
mente, el ejemplar de Lucentum procede de la fase IV.3d, nivel de poca altoimperial, y presenta, por tanto, carcter residual. Las imitaciones de la copa con asas F 3220, que este autor data en Campaniense A, hacia el segundo cuarto del siglo ii a.C. (Morel 1981, 256), aparecen representadas en nuestro conjunto por un solo ejemplar (fig. 5.4) de la fase IV.1, fechada entre el 40-30 a.C. y el cambio de era. La forma figura entre las cermicas de barniz negro de pasta gris del cargamento del pecio de la Madrague de Giens (Tchernia, Pompey, Hesnard 1978, 48 y 57-59), si bien nuestro ejemplar no presenta las caractersticas tcnicas de este tipo cermico. Cabe la posibilidad de que se trate de una imitacin de la Consp. 30 en TSI, sucesora de una forma similar en aretina de barniz negro presente en Bolsena y Magdalensberg (Ettlinger et al. 1990, 104-105; Goudineau 1968, 326-327) y que podra emparentarse tambin con la copa con asas F 3350 (Morel 1981, 259; Pucci 1985, 381). La copa Consp. 30 en aretina de barniz negro se documenta en el silo 2150 de Ampurias en un contexto en torno al 40-30 a.C. (Aquilu et al. 2000, 38-39 y 56). Por ltimo, incluimos dentro de este apartado una jarra de tipo indeterminado (fig. 5.5) procedente de un nivel superficial, de la que no hemos encontrado ejemplares paralelos en pasta gris. 2.4.3. Grupo 4c: barniz de calidad mediocre Los ejemplares de este apartado se caracterizan por tener pastas de color castao grisceo, que en algn caso son de tono ms grisceo o, incluso, rojizo oscuro. En general, son bastante duras y compactas, estn relativamente bien depuradas y muestran fracturas rectas pero descuidadas, adems de un desgrasante compuesto por partculas blancas y brillantes. Todas las piezas se caracterizan por el alisado de sus paredes, sobre todo las externas, y por mostrar un barniz con tonos negros, grisceos o marrones. Generalmente, estos barnices son mediocres y finos y se hallan diluidos; en muchos casos han desaparecido o se han descascarillado, junto con la primera capa de la arcilla. A este grupo pertenecen nueve individuos, imitaciones de Campaniense A, B y C, y posiblemente de TS o de sus predecesoras en barniz negro, que se distribuyen entre las formas Lamb. 2, Lamb. 1, Lamb. 5-7, Lamb. 16 y Lamb. 36. De la copa Lamb. 1 hemos identificado un solo ejemplar, procedente de niveles superficiales, que presenta
una acanaladura bajo el labio. Las imitaciones de Lamb. 2 (fig. 5.12) se hallan representadas por tres individuos. Uno de los ejemplares procede de la fase IV.1, fechada entre el 40-30 y el cambio de era, mientras que los otros dos corresponden a niveles de poca altoimperial. Se documentan dos imitaciones de Lamb. 5-7 (fig. 5.13) procedentes de la fase IV.3a, entre el cambio de era y el 30 d.C., y de niveles superficiales. De la copa Lamb. 16/F 2864 (Lamboglia 1952a, 159; Morel 1981, 234), que en Campaniense C se data en el siglo i a.C., hemos individualizado dos ejemplares (fig. 5.11) en la fase IV.3b, datada entre el 30 y el 40 d.C. Imitaciones de esta forma aparecen en Lattes (Py 1993e, 401) y en el sector de la muralla noroeste de Pollentia (Sanmart et al. 1996, 49). Nuestro ejemplar tambin recuerda la Consp. 7 en TSI, fechada desde el 20-15 a.C. hasta finales de poca augustal, y tiene su antecesora en la F 2865 (Ettlinger et al. 1990, 64; Morel 1981, 234). Por ltimo, hemos incluido en este apartado una imitacin del plato Lamb. 36/F 1310 (Lamboglia 1952a, 183-184; Morel 1981, 102-104) de la fase IV.3a, fechada entre el cambio de era y el 30 d.C (fig. 5.10). 3. LOS CONTEXTOS Lo primero que llama la atencin del conjunto de imitaciones razn por la que es preciso subrayarlo es su escaso porcentaje respecto al total de nforas y vasos de la vajilla cotidiana (grficos 4 a 7). Ese porcentaje, por otra parte, no vara sustancialmente entre las fases tardorrepublicana y augustal (con nueve y once individuos, respectivamente), periodos en que las imitaciones se fabrican y estn en uso, y las fases altoimperiales (diez, siete y diez individuos, respectivamente),6 momento en que la presencia de estas imitaciones parece ser residual, lo que abunda en la escasa demanda que este tipo de vasos tuvo entre la poblacin del municipio de Lucentum. No ocurre lo mismo en la colonia de Ilici, pues, a tenor del destacable nmero de imitaciones expuestas en la actualidad en las vitrinas del museo monogrfico de LAlcdia dElx, se puede afirmar que estos vasos gozaron de gran aceptacin. Ahora bien, esta mayor aceptacin tiene que ver solo con las imitaciones de cermica ibrica pintada, especialmente de las formas My. X de paredes finas y Lamb. 36 de Campaniense A, francamente abundantes en el llamado nivel iberorromano. Se trata, pues, de un interesante rasgo diferencial de las dos ciudades romanas ms meridionales de la provincia de Alicante que debera ser examinado con detalle en el futuro. Otra diferencia cualitativa entre ambas es la preferencia en Lucentum por las imitaciones ibricas de formas de barniz negro frente a las de paredes finas, mientras
6. Slo en la fase de Claudio el cmputo desciende hasta un individuo.
140
que en Ilici se prefieren estas ltimas y se constata la predileccin por las imitaciones ibricas pintadas de la forma My. X, cuyos bordes se decoran con dientes de lobo, rasgo caracterstico del estilo Elche-Archena. Con todo, en comparacin con estos ejemplares ibricos claramente locales, la presencia de otras imitaciones es muy reducida, prcticamente testimonial. En este aspecto no hay duda de que las dos ciudades romanas alicantinas ms meridionales van a la par. Este hecho nos lleva a reflexionar sobre el peso del factor indgena ibrico entre los habitantes de ambas ciudades, quiz un contingente de poblacin ibera con predisposicin a adoptar el modo de vida romano; solo as se puede entender que en los poblados ibricos con niveles tardorrepublicanos o augustales no se encuentren por el momento imitaciones, como se ha constatado, por ejemplo, en el poblado de Cap Negret (Altea, Alicante).7 Esta caracterstica de Lucentum e Ilici contrasta an ms con los contextos de la Valentia del s. i a.C., especialmente con hallazgos cerrados, como fosas de fundacin o depsitos votivos, donde no aparecen imitaciones (lvarez et al. 2003; Ribera 1995) o apenas existen, si como tales consideramos la produccin de pasta gris catalana de paredes finas (Albiach et al. 1998, 147). Adems, resulta curioso que, pese a que los vasos del repertorio ibrico (lebetes, fuentes, kalathos, nforas, platos, jarras...), son habituales en la ciudad, solo se conocen hasta el momento dos imitaciones en pasta gris de las formas Lamb. 25 y 36 (lvarez et al. 2003, 378). Los cambios en los contextos de las distintas fases de Lucentum se observan mejor a travs de las variaciones entre los porcentajes de nforas romanas (bticas e itlicas) y pnicas8, entre la cermica ibrica y la comn no ibrica (ampuritana, pnica y romana, entre las procedencias bien determinadas) o en el aumento progresivo de la TS y de las paredes finas desde poca augustal y, sobre todo, a partir del cambio de era, lo que no parece influir, como acabamos de sealar, en el fenmeno de imitacin de la vajilla fina importada (grficos 4 a 7). Respecto a las nforas, resulta cuando menos curioso constatar que, en la fase III tardorrepublicana, las nforas pnicas superan con diferencia a las nforas romanas, especialmente si se tiene en cuenta que se trata de un momento marcado por la construccin militar romana. Otro tanto se puede decir de la cermica ibrica, que destaca frente a la cermica comn no ibrica (grfico 4); en este sentido, se podran establecer comparaciones con los contextos de cualquier poblado ibrico contestano costero de esta misma fase. Por el contrario, en la fase IV.1, es decir, entre el 40-30 a.C. y el cambio de era, el nfora romana se equipara a las importaciones pnicas, la diferen-
cia entre la cermica ibrica y la comn se reduce y, en cuanto a las imitaciones, empieza a destacar sobre el resto la produccin de barniz negro y pasta gris (grfico 5). Finalmente, en la fase IV.3a, entre el cambio de era y el 30 d.C., todas las categoras cermicas muestran porcentajes que anuncian el patrn propiamente romano (grfico 6), contexto que se mantiene sin cambios sustanciales en la fase siguiente (grfico 7). BIBLIOGRAFA
Abad, L. 1984: Los orgenes de la ciudad de Alicante, Alicante. Albiach et al. 1998: Albiach, R., Marn, C., Pascual, G., Pi, J., Ribera, A., Rossell, M., Sanchis, A.: La cermica de poca de Augusto procedente del relleno de un pozo de Valentia (Hispania Tarraconensis), a SFECAG, Actes du Congrs dIstres, Marsella, 139-166. lvarez et al. 2003: lvarez, N., Ballester, C., Sp, I., Mez, J., Marn, C., Pascual, G., Ribera, A., Rossell, M.: Las cermicas de tres nuevos depsitos votivos de fundacin de las excavaciones de lAlmoina (Valencia), a SFECAG, Actes du Congrs de Saint-Romain-en-Gal, Marsella, 369-395. Aquilu et al. 2000: Aquilu, X., Castanyer, P., Santos, M., Tremoleda, J.: Les cermiques de verns negre dels segles II i I aC a Empries, LEscala, Alt Empord, a Aquilu, X., Garcia Rosell, J., Guitart, J. (ed.), La cermica de verns negre dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialitzaci a la Pennsula Ibrica, Matar, 31-58. Arasa, F. 2001: La romanitzaci a les comarques septentrionals del litoral valenci. Poblament ibric i importacions itliques en els segles II-I aC, Trabajos Varios 100, Valncia. Arcelin, P. 1978: Note sur les cramiques vernis noir tardives en Provence Occidentale, Archologie en Languedoc 1, 105-125. 1991: Cramiques campaniennes et drives rgionales tardives de Glanum (Saint-Rmy-de-Provence, B.-du Rh). Questions culturelles et cronologiques, DAM 14, 205-238. 2000: Les importations de vaisselle italique vernis noir au Ier sicle avant J.-C. sur la faade mditerranenne de la Gaule. Noveaux regards conomiques et culturels, a Aquilu, X., Garcia Rosell, J., Guitart, J. (ed.), La cermica de verns negre dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialitzaci a la Pennsula Ibrica, Matar, 293-332. Bats, M. 1998: Vaisselle et alimentation Olbia de Provence (v. 350-v. 50 av. J.-C.). Modles culturels et catgories cramiques, RAN supl. 18, Pars. Bonet, H., Mata, C. 1988: Imitaciones de cermica Campaniense en la Edetania y Contestania, AEA 61, 5-38. Equip dexcavaci de Pollentia, 1993, Un conjunt de materials dpoca tardo-republicana de la ciutat romana de Pollentia (Alcdia, Mallorca), Pyrenae 24, 227-267.
7. Excavaciones de urgencia cuya memoria est depositada en la Direcci General de Patrimoni de la Conselleria dEducaci i Cincia de la Generalitat Valenciana. 8. En este apartado se distingue entre las ebusitanas (PunEb), por un lado, y las centromediterrneas y del Estrecho (Pun), por otro.
141
Ettlinger et al. 1990: Ettlinger, E., Hedinger, B., Hoffmann, B., Kenrick, P.M., Pucci, G., Roth-Rubi, K., Schneider, G., Schnurbein, S., Wells, C.M., Zabehlicky-Scheffenegger S., Conspectus formarum terrae sigillatae, italico modo confectae, Bonn. Garcia Rosell, J., Pujol, J., Zamora, M.D. 2000: Las cermicas de barniz negro de los siglos II-I a.C. en la zona central de la costa Layetana: los ejemplos de Burriac, Iluro y sus territorios, a Aquilu, X., Garcia Rosell, J., Guitart, J. (ed.), La cermica de verns negre dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialitzaci a la Pennsula Ibrica, Matar, 59-69. Goudineau, C. 1968: La cramique artine lisse. Foullies de lEcole Franaise de Rome a Bolsena (Poggio Moscini) 1962-1967, IV, Mlanges dArchologie et dHistoire supl. 6, Pars. Lamboglia, N. 1950: Gli scavi di Albintimilium e la cronologia della ceramica romana. Parte prima, campagne di scavo 1938-1940, Bordighera. 1952a: Per una classificazione preliminare della ceramica campana, a Atti del I Congresso Internazionale di Studi Liguri (Bordighera 1950), Bordighera, 139-206. 1952b: La nave romana di Albenga, RSLig 17, 131236. 1964: La campagna 1963 sul relitto di Punta Scaletta allisola de Giannutri (relazione preliminare), RSLig 30, 229-257. Lancel, S. 1968: Tipasitana III: la ncropole prromaine occidentale de Tipasa; rapport prliminaire (campagnes de 1966 et 1967), BAA 3, 85-166. Lpez Mullor, A. 1989: Las cermicas romanas de paredes finas en Catalua, Quaderns Cientfics i Tcnics 2, Barcelona. Llobregat, E. 1972: Contestania Ibrica, Alicante. Mayet, F. 1975: Les cramiques parois fines dans la Pninsule Ibrique, Publications du Centre Pierre Paris 522, Pars. Marabini Moevs, M.T. 1973: The roman thin walled pottery from Cosa (1948-1954), MAAR XXXII, Roma. Mir, J., Pujol, J., Garcia Rosell, J. 1988: El dipsit del sector occidental del poblat ibric de Burriac (Cabrera de Mar. El Maresme). Una aportaci al coneixement de lpoca ibrica tardana al Maresme (s. I aC), Laietania 4, Matar. Morel, J.-P. 1962-1965: Cramiques dHipona, BAA I, 107-139. 1963: Notes sur la cramique trusco-campanienne. Vases vernis noir de Sardaigne et dArezzo, MEFRA LXXV, 1, 7-58. 1965: Cramiques vernis noir du Forum romain et du Palatin, Mlanges dArqueologie et dHistoire supl. 3, Pars.
1968: Crmiques vernis noir du Maroc, AA 2, 5576. 1978: propos des cramiques campaniennes de France et dEspagne, Archologie en Languedoc 1, 149-168. 1981: La cramique campanienne: les formes, BEFAR 244, Roma. Nolla et al. 2003: Nolla, J.M., Patio, C., Sagrega, J., Viv, D.: La vil.la romana i el jaciment altmedieval de Sant Pere de Montfull (Bescan, el Girons), Estudis Arqueolgics 5, Girona. Olcina, M., Prez, R. 1998: La ciudad ibero-romana de Lucentum (El Tossal de Manises, Alicante). Introduccin a la investigacin del yacimiento y su recuperacin como espacio pblico, Alicante. Page, V. 1984: Imitaciones de influjo griego en la cermica ibrica de Valencia, Alicante y Murcia, Iberia Graeca 1, Madrid. Pay, X. 2000: Les cermiques de verns negre de les ciutats romanes dAeso (Isona) i dIlerda (Lleida), a Aquilu, X., Garcia Rosell, J., Guitart, J. (ed.), La cermica de verns negre dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialitzaci a la Pennsula Ibrica, Matar, 231-247. Prez Ballester, J. 2000: Cermicas de barniz negro de los niveles republicanos del anfiteatro (Cartagena), a Aquilu, X., Garcia Rosell, J., Guitart, J. (ed.), La cermica de verns negre dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialitzaci a la Pennsula Ibrica, Matar, 129-141. Pucci, G. 1985: Terra sigillata italica, Atlante delle forme ceramiche II. Ceramica fine romana nel bacino mediterraneo (tardo ellenismo e primo impero), Roma, 359-406. Py, M. 1993a: Campanienne A, Lattara 6, 146-150. 1993b: Campanienne B, Lattara 6, 151-152. 1993c: Campanienne C, Lattara 6, 153-154. 1993d: Cramique pte grise du type de lpave de Giens, Lattara 6, 155. 1993e: Cramique drive de la campanienne C, Lattara 6, 400-401. Ramos, J. 1990: Cermica ibrica de La Alcudia (Elche-Alicante), Alicante. Ribera, A. 1995: Una peculiar fosa de fundacin en Valentia, Saguntum 29, 187-195. Ros Sala, M.M. 1989: La pervivencia del elemento indgena: la cermica ibrica, Murcia. Sanmart et al. 1996: Sanmart, J., Principal, J., Trias, M.G., Orfila, M.: Les cermiques de verns negre de Pollentia, Barcelona. Tchernia, A., Pompey, P., Hesnard, A. 1978: Lpave romaine de la Madrague de Giens (Var), Gallia supl. XXXIV, Pars.
142
Fig. 1: Mapa de situacin de Lucentum, en el sureste peninsular.
143
Fig. 2: a) Plano de la ciudad, con el sector BC destacado; b) Imagen del sector, delimitado por un trazo a espaldas del foro.
Fig. 3: Imitaciones en cermica ibrica o grupo 1.
144
Fig. 4: Producciones de pasta oxidante de procedencia indeterminada o grupo 2 (1-5) e imitaciones en cermica ampuritana tarda o grupo 3 (6-10).
145
Fig. 5: Imitaciones de barniz negro y pasta gris: de buena calidad o grupo 4a (1-3), de calidad media o grupo 4b (4-9) y de mala calidad o grupo 4c (10-13).
146
Grfico 1: Porcentaje y nmero mnimo de individuos de los grupos de imitaciones del sector BC de Lucentum.
Grfico 2: Nmero mnimo de individuos por formas de imitaciones en cermica ibrica del sector BC de Lucentum.
Grfico 3: Nmero mnimo de individuos de imitaciones de barniz negro y pasta gris del sector BC de Lucentum.
147
Grfico 4: Contexto de la fase III tardorrepublicana de Lucentum (100 al 40-30 a.C.).
Grfico 5: Contexto de la fase IV.1 augustea de Lucentum (40-30 a.C. al cambio de era).
148
Grfico 6: Contexto de la fase IV3.a Augusto-Tiberio de Lucentum (0-30 d.C.).
Grfico 7: Contexto de la fase IV.3b Tiberio de Lucentum (30-40 d.C.).
149
X. CAMPANIENSE C, CERMICAS GRISES Y ENGOBADAS DE IMITACIN EN CARTAGENA, MAZARRN Y EIVISSA

Jos Prez Ballester
Universitat de Valncia*
M. Carmen Berrocal Caparrs

U.N.E.D. Cartagena
Resumen En este artculo se analizan diversas producciones de vajilla romana de poca republicana: Campaniense
C y sus imitaciones, cubiletes tipo Rvllivs de Cartagena (Murcia), cermicas grises y oxidadas engobadas de Ibiza, y oxidadas engobadas de poca altoimperial de Mazarrn (Murcia). Se discuten sus contextos y cronologa, y se presentan anlisis macroscpicos de cada una de las series. Palabras clave Imitaciones. Campaniense C. Rvllivs. Ibiza Abstract This paper deals with several types of Roman Republican wares: the Campanian C ware and its imitations, the Rullius goblets of Carthago Nova and the Ibiza grey wares, as well as the imperial oxidised ware and glazed productions, the latter found in Mazarrn (Murcia). Their contexts and chronology are discussed and a macroscopic analysis of each series is presented. Key words Imitations. Campanian C. Rullius. Ibiza
Este trabajo ha sido realizado en el marco del proyecto Implantacin rural en la Ibiza pnica: paisaje, estructuras y produccin BHA 2002 0343 2, dirigido por el Dr. Carlos Gmez Bellard.
151
1. INTRODUCCIN En este trabajo presentamos diversas producciones de cermicas reducidas (grises) y oxidantes engobadas procedentes de las excavaciones del rea del anfiteatro de Cartagena Campaniense C, algunas producciones grises que la imitan y dos bases de cubiletes tipo Rvllivs, uno gris y otro oxidante, del dragado del puerto de Mazarrn cermicas oxidantes engobadas y del silo de Can Vicent (Santa Eullia, Ibiza) cermicas grises y oxidantes engobadas ibicencas (Prez Ballester, Madaria, en prensa). El marco cronolgico en el que se sitan las producciones se extiende entre la segunda mitad del siglo ii a.C. y el siglo i a.C., con la excepcin de uno de los grupos de las engobadas del puerto de Mazarrn, que pueden fecharse en el siglo i d.C. Cuando es posible, se presenta el contexto arqueolgico donde aparecen. Adems, hemos realizado un examen macroscpico con lupa binocular Olympus S02, observando con 15 y 40 aumentos una seccin transversal del ncleo cermico de veintinueve muestras pertenecientes a vasos o fragmentos de vasos de todas las series presentadas. Asimismo, ofrecemos un comentario de sus caractersticas en cada apartado, y un listado de las muestras al final del trabajo. 2. CAMPANIENSE C Y SUS IMITACIONES EN CARTAGENA El volumen de cermicas de mesa cocidas a fuego reductor es importante en Cartagena durante los siglos II y I a.C. Mayoritariamente, se trata de ejemplares de tradicin local, junto a los que aparece una representacin no desdeable de cermicas grises ampuritanas (Barber, Nolla, Mata 1993) y grises ibicencas (Guerrero 1980; 1984; 1997). En cuanto a las cermicas de barniz negro y pasta gris, las ms frecuentes son las de Campaniense C sicilianas o siracusanas, que constituyen entre el 1 % y el 3 % (sobre un total de ms de 3.000 piezas) de las cermicas de barniz negro del rea del anfiteatro (Prez Ballester 2000, 132), y entre el 1,5 % y el 10 % de las del cerro del Molinete o la plaza de Siglo Gins de la misma ciudad, como ha puesto de manifiesto E. Ruiz Valderas (2000) en su tesis doctoral. Se ha demostrado que el carcter de puerto principal o de primer orden que Carthago Nova tena en la poca que nos ocupa (Prez Ballester 1998) permiti que llegasen regularmente lotes de vajillas de barniz negro destinadas al mercado local y o a su redistribucin, e hizo innecesaria la produccin de cermicas de imitacin locales que pudiesen competir con las campanienses importadas.
152
2.1. La Campaniense C Identificamos la Campaniense C con la vajilla cermica cocida a fuego reductor y baja temperatura, al parecer de tipo calcreo, algo granulosa y con ncleo de color castao rojizo o anaranjado gris hacia la superficie, o bien gris uniforme. La superficie muestra una capa de color gris oscuro sobre la que aparece un fino barniz negro, brillante y jabonoso al tacto, poco adherente, que suele dejar en reserva la parte inferior de la pared externa y el pie. Este ltimo es anular, bajo, ancho y, a menudo, presenta un surco que recorre la superficie de apoyo. El barniz es del tipo no semivitrificado (non gres) y para que no se reoxidara en el transcurso del enfriamiento, la coccin se efectuaba necesariamente segn el modo B (coccin dominante reductora y posterior enfriamiento reductor), en lugar del modo A (coccin dominante reductora y posterior enfriamiento oxidante), el habitual en otras producciones de barniz negro itlico semivitrificado (gres) (Morel, Picon 1994, 4446). La tcnica de fabricacin de la Campaniense C es, evidentemente, ms sencilla y econmica que la de las piezas campanienses oxidadas, ya que, al no efectuarse una segunda coccin (Perrin 1974) o enfriamiento (Morel, Picon 1994, 44) oxidante, la pieza muestra un barniz apagado de tacto jabonoso y una pasta de color grisceo mal cocida, de sonido no metlico. La presencia de un ncleo ms claro debe de ser el resultado de un proceso inverso al que da lugar al llamado corazn negro (Cuomo di Caprio 1994, 153156; Coll 2000, 198) el cual resulta de la rpida coccin oxidante de los vasos a una temperatura baja (entre 600 y 700 C) que no ha permitido la combustin completa de las sustancias orgnicas de la arcilla. En el caso que nos ocupa, la rpida coccin reductora habra dado lugar al ncleo castao rojizo, ya que solo se habra reducido la parte ms superficial del cuerpo cermico. No existen dudas sobre el origen siciliano de la Campaniense C, procedente seguramente de la regin de Siracusa (Morel 1981, 47; Morel, Picon 1994, 46), por los datos que se tienen de la composicin de las arcillas de esa regin. Aun as, no se descarta una pluralidad de talleres emplazados principalmente en la franja litoral, pero tambin en el interior (Cuomo di Caprio 1992, 101-103). Desde los primeros momentos de su caracterizacin han existido dos percepciones de la Campaniense C: Lamboglia (1950, 66) la defini como una cermica de pasta gris, mientras que Morel (1963, 17), sealando como prototipo la misma cermica de Albintimi-
campaniense c, cermicas grises y engobadas de imitacin en cartagena, mazarrn y EIVISSA
lium, deca que, en la mayora de los casos, se trataba de una cermica de ncleo anaranjado o castao. Cronolgicamente, las cermicas de Campaniense C ms antiguas las encontramos en los niveles de destruccin de Carthago (149-146 a.C.), aunque de forma testimonial (Morel 1990, 63). En la Galia, las ms antiguas se fechan en torno al 130-120 a.C. (Arcelin 2000, 300); en Cartagena aparecen en la fase 2b del anfiteatro (t.a.q. 130-120 a.C.) y, a partir del ltimo cuarto del siglo ii a.C., en el cerro del Molinete o la plaza de Siglo Gins (Prez Ballester 2000, 133; Ruiz Valderas 2000). Identificamos las dos variantes en Cartagena. La de pasta gris corresponde a la que hemos denominado en principio C-Ia (figs. 1.3 y 5; figs. 3.1-2 y 4; fig. 4.3; fig. 5.3). En Ampurias aparece una similar, pero de adscripcin dudosa a la Campaniense C (Aquilu et al. 2000, 44). La de ncleo castao o anaranjado la hemos denominado en principio C-Ib. Su identificacin es mucho ms frecuente: testimonial en Roma (Morel 1965, 16), tipo III de pasta blanda de Cosa (Taylor 1957, 71
Producc. Lamb.1 Lamb.3 Lamb.4 Lamb.5 Lamb.6 Lamb.7 Lamb.16 Lamb.17/19 F2640/50 F2620/70 F2753 F2686e F2980 Bases TOTAL 2 (Camp. C) 4 (Camp. C) + 2 1 (Camp. C) 1 (Camp.C) + 2 Fase 2b t.a.q.130/120a.C.
y 164-166), Gnova (Melli, Gambaro 2000, 22) y Cerdea (Morel 1963, 17); en distintos puntos del sur de la Gallia (Arcelin 2000, 299-301), en Ampurias (Aquilu et al. 2000, 43), Burriac e Iluro (Garcia Rosell, Pujol, Zamora 2000, 63) y Pollentia (Sanmart, Principal 2000, 147); testimonial en Andaluca occidental, y presente en el norte de frica: Hippone (Morel 1967, 117-118), Volubilis, Lixus y Thamusida (Morel 1968, 64; 1992, 229). Aparece habitualmente en contextos del siglo i a.C., siendo las formas ms frecuentes, por este orden, Lamb. 7, Lamb. 5, Lamb. 1, Lamb. 17, Lamb. 19, Lamb. 6 (fig. 1.1-2; fig. 2.1-5; figs. 3.3 y 5-6; figs. 4.2 y 4; fig. 5.1-2). En el rea del anfiteatro, el tipo C-Ib se documenta ya desde la fase 2b, con las formas Lamb. 5 y Lamb. 6 y algunas bases de pie anular y surco en la superficie de apoyo; hasta el 80-70 a.C. (fase 3) aparecen Lamb. 5, Lamb. 6, Lamb. 4 y F 2980; y ya hacia el 50 a.C. se suman a las anteriores Lamb. 1, Lamb. 3, Lamb. 7, Lamb. 16, Lamb. 17, Lamb. 19, F 2640/70, etc. (cuadro 1). En el cerro del Molinete y la plaza de Siglo Gins predomina la forma Lamb. 7 (52 %), seguida de Lamb. 1 (20 %), Lamb. 2 (12 %), Lamb. 19 (8 %) y Lamb. 6 (6 %).
Fase 4 t.a.q.40/20a.C. 2 (Camp. C) +2 1 (Camp. C) Fase 5 t.a.q.60/70d.C.
Fase 3 t.a.q.80/70a.C.
1 (Camp. C) 1 (Camp. C) +1 2 (Camp. C) +1 2 (Camp. C) 3 (Camp. C) + 1 2 (Camp. C) +1 1 (Camp. C) 3 (Camp. C) 1 (C-II) 3 (Camp. C) 1 (Camp. C?) 1 (Camp. C) 1 (Camp. C) 1 (Camp. C) +1 6 (Camp. C) + 3 8 (Camp. C) +3 22 (Camp.C) + 7 Indet. 17 (Camp.C) + 8 5 (Camp. C) +3 1 (Camp. C) +1 6 (Camp. C) +1 ( C-II) + 2
Cuadro 1. Producciones y formas por fases cronolgicas en el rea del anfiteatro.
153
2.2. Imitaciones de pasta gris en Cartagena Ya en nuestra tesina de licenciatura (Prez Ballester 1978) sealbamos hasta cinco tipos de cermicas de pasta gris y barniz negro de presencia muy minoritaria. Dos de ellas eran la Campaniense C de pasta gris y la de ncleo castao (C-Ia y C-Ib); otra, la de pasta gris y barniz olivceo (C-II); a otra la denominbamos Campaniense B de pasta gris; por ltimo aludamos a las cermicas grises que, poco despus, identificaramos como ibicencas. C-II Se trata de cermicas de pasta no muy dura, uniforme y finamente granulosa, de color gris claro verdoso; su barniz es gris verdoso olivceo, delgado y jabonoso al tacto, y parece que se aplica sobre un engobe gris oscuro. Se documentan las formas Lamb. 7, F 2640/50 y una base plana (fig. 4.1; fig. 5.4). Hay un tipo semejante en Ampurias y en las regiones del Languedoc y Provenza (Aquilu et al. 2000, 43-44). Campaniense B de pasta gris Se trata de cermicas de pasta dura, depurada y homognea, de color gris oscuro; su barniz es negro, a veces algo azulado o con irisaciones, uniforme y liso al tacto. Las formas corresponden al repertorio de la B y sus caractersticas recuerdan claramente las cermicas calcreas de la Campaniense B de Etruria o Campania, salvo por el color de la pasta. Pensamos que, salvo raras excepciones, se trata de ejemplares de Campaniense B quemados o que han sufrido una coccin reductora secundaria, a alta temperatura. En ltimo instancia, estaramos ante una produccin diferente de otras denominadas de la misma forma, como la definida en el foro y el Palatino romanos (Morel 1965, 16), o el tipo Sardo G (Morel 1963, 23). Tambin conocemos producciones con esta denominacin en Burriac e Iluro, Baetulo y otros lugares de Catalua (Garcia Rosell, Pujol y Zamora 2000, 63; Grau, Guitart y Pera 2000, 77). Jarritas F 5311 Cabe anotar, por ltimo, tres fragmentos pertenecientes a jarritas o tazas de perfil en S muy carenadas, provistas de un asa vertical de seccin en cinta aproximadamente de la serie F 5311 de la clasificacin de Morel (fig. 5.5-6). Su superficie es prcticamente negra, bruida y muy brillante, y muestra en la mitad inferior del vaso una decoracin con grupos de incisiones paralelas que llegan hasta la base, la cual presenta un pie anular bajo. Su pasta es de color gris o gris verdoso, finamente granulosa. Aparecieron en niveles de la fase 5. Estos ejemplares resultan muy interesantes, pues conocemos un vaso idntico procedente del pecio de La
154
Madrague de Giens (Tchernia, Pomey, Hesnard 1978, 58, lm. XX, n. 8-4316). Este ltimo se interpreta como una pieza de la Campaniense de pasta gris, por el brillo de la superficie y el deficiente estado de conservacin propio de su hallazgo; sin embargo, pensamos que se compara errneamente con otros ejemplares de la Campaniense A de Grand Conglou 1 y Punta Scaletta, con los que guarda un ligero parecido. Aunque se desconoce su procedencia, su funcin en el pecio estara vinculada al ajuar de a bordo. As pues, su marco cronolgico sera el siglo i a.C., seguramente en torno al ao 50 a.C. 2.3. Resultados del examen con lupa binocular de muestras de Campaniense C e imitaciones de pasta gris Se realiz un examen macroscpico de diecisis fragmentos correspondientes a las variantes previamente establecidas: C-Ia (muestras n. 1 a 6), C-Ib (muestras n. 7 a 12), C-II (muestras n. 13 y 14) y Campaniense B de pasta gris (muestras n. 15 y 16). Somos conscientes de lo exiguo de la muestra y de nuestra escasa especializacin como observadores. Sin embargo, con este ensayo queremos poner de manifiesto el valor que este tipo de observaciones puede tener para discriminar producciones y, en una segunda fase, para realizar estudios y anlisis mineralgicos ms complejos (tanto desde el punto de vista cuantitativo como cualitativo, en lmina delgada) o, incluso, analizar los principales componentes y elementos de traza con la ayuda de tcnicas de difraccin de rayos X, bombardeo de neutrones, etc. Los resultados obtenidos de nuestra observacin son los siguientes: Grupo 1. Existe un grupo mayoritario y bastante homogneo (11 muestras de un total de 16) con las siguientes caractersticas visuales: cuerpo cermico compacto, a menudo algo hojaldrado; color claramente gris (C-Ia), castao o castao anaranjado en el ncleo, que se torna gris hacia la superficie (C-Ib); superficie con cubierta de color negro, fina, de aspecto que va desde el brillante al mate y siempre jabonosa al tacto (cuando esta pelcula salta, deja ver una superficie gris, de tono ms oscuro que la pasta o el cuerpo cermico). Con la lupa binocular se observan en todas las muestras abundantes ndulos de cuarzo translcidos y redondeados (arenas silceas) de 0,1 a 0,3 mm, partculas de micas plateadas y algunos ndulos negruzcos opacos. A veces, adems, se aprecian partculas cristalinas blancas o lechosas (feldespatos?) (muestras n. 2, 3 y
5) de mayor tamao (0,2 a 0,5 mm) y tambin ndulos castao-rojizos (chamota?) (muestras n. 3, 4, 5, 7, 9, 10 y 12). En dos casos (muestras n. 1 y 5) se observ un ndulo de gran tamao (1,5 mm) posiblemente de ceniza volcnica de color gris blancuzco, con partculas oscuras en su interior. La muestra n. 2, por otra parte, presentaba pequeos ndulos ferruginosos o volcnicos. En ltima instancia, C-Ia y C-Ib se pueden englobar en un mismo gran grupo de Campaniense C, de origen siciliano, por su similitud con las pastas de Morgantina o Siracusa (Cuomo di Caprio 1992, 89-103). Grupo 2. En este grupo se incluye una sola pieza (muestra n. 8), atribuida en principio a C-Ib. Con la lupa binocular se observa que su cuerpo cermico es similar al del grupo 1, si bien presenta vacuolas de 0,2 a 0,4 mm. La gran diferencia estriba en los desgrasantes: ausencia de ndulos de cuarzo y de micas, y presencia mayoritaria de ndulos blancos opacos no cristalinos (calizos?); se aprecian tambin algunos rojizos (chamota?) y negruzcos opacos. Debe de ser una produccin de Campaniense C, procedente de un rea distinta de la siracusana. Grupo 3. Corresponde a las muestras n. 13 y 14, clasificadas a ojo desnudo como C-II. Con la lupa binocular se observa que su cuerpo cermico es compacto y fino, de color gris, y que presenta algunas manchitas de color castao claro. Los desgrasantes son finos, no existen ndulos de cuarzo, hay micas y ndulos de color castao rojizo (chamota?), y los ms abundantes son los ndulos negros opacos. Aparentemente, se perfilan como produccin no siracusana y, quiz, tampoco siciliana. Grupo 4. Corresponde a las muestras n. 15 y 16, clasificadas a ojo desnudo como Campaniense B de pasta gris. Con la lupa binocular se observa que su cuerpo cermico es compacto y muy fino, de color gris oscuro o gris castao. Los desgrasantes son finos (de 0,075 a 0,1 mm); predominan entre ellos los ndulos negros opacos, si bien hay algunas micas y se aprecian otras partculas vtreas de color castao. No tienen nada que ver con el grupo de la Campaniense C. Como ya hemos comentado, se tratara de ejemplares de Campaniense B de Etruria o Campania.
3. CUBILETES O VASOS RVLLIVS Se trata de pequeos vasos para beber cuya superficie es de color gris oscuro o negro o bien anaranjada. En el fondo externo muestran un sello oval o circular con una inscripcin que alude a uno o dos personajes relacionados casi siempre con la gens Rvllia. Esta inscripcin se sita a menudo alrededor de una cabeza femenina galeada en relieve. R. tienne y F. Mayet (1986) fijaron esta produccin, y J.-P. Morel (1983; 1991) la ha estudiado desde el punto de vista de la estructura del taller, sealando que deba de contar con uno o varios patronos y nueve o diez esclavos. Su origen cabra situarlo en la Italia central o centromeridional, y se conocen entre treinta y cuarenta ejemplares distribuidos por el norte de Campania e Italia Central y la costa del golfo de Len. En la Pennsula Ibrica solo se atestiguan una pieza con la inscripcin ALAVCVS RVLI alrededor de un spiculum (tienne, Mayet 1986, 368) y las dos que presentamos del rea del anfiteatro de Cartagena. Aunque no se conoce ninguna forma completa sellada, parece que se trata de la mitad inferior de cubiletes altos, estrechos y profundos. Su pie es moldurado y fino, con el fondo externo convexo, en cuyo centro figura el sello caracterstico. Su dimetro es de 36 a 38 mm. Una pieza sin sello, pero con pie similar, procedente de Ensrune, donde han aparecido fragmentos de varios vasitos de este tipo, recuerda la forma My. I de paredes finas. La imagen ms frecuentemente representada recuerda a una Minerva galeada, semejante a la que aparece en algunos denarios republicanos, como curiosamente los de P. Servilivs Rullvs de finales del siglo ii a.C., aunque se trabaja con muchos punzones distintos. Los contextos de los hallazgos conocidos hasta el momento proporcionan una cronologa hacia la mitad del siglo i a.C. (Etienne, Mayet 1986, 369-374). 3.1. Las piezas de Cartagena* Se trata de dos bases completas: una en pasta gris, que denominaremos Aquinas, y otra de color anaranjado, que denominaremos Dama Ruli. Aquinas. Procede de las excavaciones practicadas en 1998 en el ruedo de la plaza de toros (sobre la arena del anfiteatro), de un relleno con materiales exclusivamente de poca romana, fechables entre los inicios del siglo ii a.C. y la poca altoimperial (fase 5 del yaci-
* Estas dos piezas estn siendo estudiadas, junto con otras halladas recientemente en Aquinum (noroeste de Campania), por L. Pedroni y J. Prez Ballester.
155
miento). En el fondo interno muestra una inscripcin alrededor de una cabeza galeada a la derecha (fig. 6). A ojo desnudo muestra una pasta finamente granulosa, bien cocida, de color gris, con tonalidad de color castao en el ncleo. Su superficie es de color negro, jabonosa al tacto y brillante, aunque mate en el fondo externo. El pie es macizo en su unin con la pared del vaso y presenta una leve moldura junto a la superficie de apoyo (fig. 8, 1), detalles que lo diferencian bastante de la serie de cubiletes Rvllivs (Etienne, Mayet 1986, lm. I). En cuanto a la disposicin de la leyenda, en la serie de Rvllivs esta ocupa solo la mitad derecha del sello, mientras que en el que presentamos la leyenda se dispone alrededor de toda la imagen, incluso por detrs de la cimera del casco. La leyenda es la siguiente: AQUINAS M . CAESI . M . S, en la que M. Caesius sera el patrono y Aquinas el siervo. Se repite as una frmula que encontramos tambin en el taller de Rvllius: LUCRIO . RVLLI . ST . S, LVSIMACVS . RVLLI . ST . S (Etienne, Mayet 1986, 365 y 368). Dama Ruli. Se hall en las excavaciones llevadas a cabo en 1998 en el hospital de Marina, junto a la plaza del mismo nombre en el rea del anfiteatro, en un nivel de compactacin con materiales de poca romana, entre el siglo ii a.C. y la poca altoimperial (fase 5 del yacimiento). A ojo desnudo muestra una pasta fina, bien cocida, de color gris en el ncleo, pero con acabado en la superficie (externa e interna) de color anaranjado, mate y manchado de gris. Este aspecto puede deberse a una rpida coccin oxidante aplicada tras otra reductora, que solo habra afectado a la capa ms superficial del cuerpo cermico (0,025 mm). A simple vista se aprecian desgrasantes micceos y otros blancos. El pie es hueco y presenta la caracterstica moldura alzada junto a la superficie de apoyo que se observa en todos los vasos de la serie Rvllivs (fig. 8, 2). El sello, que carece de imagen, muestra la leyenda dentro de un cartucho oval y en dos lneas: DAMA / RVLI (fig. 7). Esta frmula es habitual en el taller de Rvllivs, tambin sin cabeza galeada, y se documenta en Aedanum (cerca de Pompeya), Codigoro (en la desembocadura del Po), Ensrune (Etienne, Mayet 1986, 366) y, recientemente, tambin en Aquinum. 3.1.1. Resultados de la observacin con la lupa binocular Se observaron dos muestras, la n. 17 y la n. 18, correspondientes a una y otra pieza. Los resultados ofrecieron una importante similitud entre ambas: Cuerpo cermico compacto y algo hojaldrado, de color gris o gris castao en las dos muestras.
156
Mismo grosor de la cubierta o tratamiento de la superficie (0,025 mm). Igual tipo de desgrasantes mayoritarios: cuarzos transparentes redondeados (arenas silceas) y micas. Con todo, es preciso sealar algunas diferencias que podran ser importantes, entre las que destacamos las siguientes: En el n. 17 las micas son mayoritarias. Adems, se observan cuarzos blancos o bien partculas cristalinas blancas (ortosas?) de mayor tamao (0,2 mm). El cuerpo cermico del n. 18 es ms poroso, y en l predominan los cuarzos sobre las micas. A falta de anlisis ms profundos, cabe sealar que estas dos piezas muestran un claro aire de familia. No obstante, el diferente patrono que figura en su sello, su distinto tipo de pie y las caractersticas tcnicas que acabamos de citar las vinculan indudablemente a talleres diferentes. 4. CONTEXTOS DE LAS CERMICAS CAMPANIENSES, IMITACIONES DE PASTA GRIS Y VASITOS RVLLIVS DEL REA DEL ANFITEATRO Fase 2b Niveles de relleno romanos de la vaguada existente bajo la actual plaza del Hospital y en la zona de cimentacin del anfiteatro, encima de los niveles de amortizacin del rea urbana de poca brquida y de la primera mitad del siglo ii a.C. Comprende materiales fechados entre los inicios del siglo ii y los aos 130120 a.C. Materiales ms modernos: Camp. A: primeras Lamb. 6, F 2283 y F 2942. Camp. B etrusca: la forma ms frecuente es Lamb. 6. B. N. Cales: aparecen Lamb. 3, Lamb. 5, Lamb. 6 y F 2942, entre otras; las formas ms frecuentes son Lamb. 3, Lamb. 5 y Lamb. 6. nforas: la forma Dr. 1A es mayoritaria, y Dr.1B y Lamb. 2, testimoniales. Cermicas de cocina itlica: las ms frecuentes son ollas Vegas 1 y Vegas 2, fuentes de borde bfido Vegas 14 y platos tapadera Vegas 16; tambin sartenes Vegas 13 y fuentes de borde almendrado y engobe rojo interno Vegas 15a. Cermica de paredes finas: cubiletes My. I y My. IIa. Lucernas: Ricci E, Ricci G en pasta gris (1 ejemplar). Cermicas de mesa orientales: primeros boles de relieves y primer fragmento de lagynos con engobe blanco.
Fase 3 Niveles de relleno romanos de la vaguada existente bajo la actual plaza del Hospital y en la zona de cimentacin del anfiteatro, encima de los niveles horizontalizados de la poca republicana de la Fase 2b. Comprende materiales fechados entre los inicios del siglo ii y los aos 80-70 a.C. Materiales ms modernos: Camp. B etrusca: aparecen 2653 y 2575; la ms frecuente, Lamb. 6. B. N. Cales: aparecen Lamb. 1, Lamb. 2, Lamb. 4, Lamb. 10, Pasq. 127, F 4753 y otras del repertorio de la Cales media y tarda. nforas: aumenta el nmero de Lamb. 2. Predominio de Dr. 1A. Cermica de cocina itlica: panorama semejante al de la fase anterior. Cermica de paredes finas: cubiletes My. I y My. II. Lucernas: predominan las grises Ricci G; aparece la primera lucerna de barniz rojo Dr. 2. Cermica de mesa oriental: primeros fragmentos de TSOA, entre ellos dos pteras de la forma Hayes 2. Abundantes boles de relieves y algunos lagynos. Fase 4 Algunos niveles de relleno romanos de la vaguada existente bajo la actual plaza del Hospital y en el rea del anfiteatro, encima de los niveles horizontalizados de la poca republicana de la fase 3; capas de nivelacin bajo la arena del anfiteatro; relleno del ancho muro curvo de adobes situado bajo la grada del anfiteatro (Prez Ballester, San Martn y Berrocal 1995, 104105; Prez Ballester 2000, 129). Comprende materiales fechados entre la segunda mitad del siglo iii a.C. y los aos 40-20 a.C. Materiales ms modernos: Camp. B etrusca: aparecen las cermicas aretinas de barniz negro con las formas Lamb. 5 y Lamb. 7, as como bases con estampillas cuadrangulares. nforas: aumento del nmero de nforas itlicas Dr. 1B y Lam. 2; primeras Dr. 1C. Aparecen las Dr. 24 (2 fragmentos). Cermica de paredes finas: aparecen los cubiletes My. III. Lucernas: aumentan la presencia de las formas Dr. 2. Cermica de mesa oriental: TSOA, formas Hayes 2, Hayes 3 4 y Hayes 22. Siguen boles de relieves y lagynos. TSI: aretina lisa precoz: formas Goud. 17 y Goud. 12 o Pucci XI. Fase 5 Materiales procedentes de depsitos horizontalizados de relleno de la poca romana de la plaza del Hospital,
encima de los correspondientes a la fase 4. Son tambin los niveles ms superficiales cortados por las estructuras de cimentacin del propio anfiteatro, por lo que consideramos el monumento actual contemporneo o, mejor, inmediatamente posterior a la datacin ante quem de los depsitos de esta fase. Se diferencia claramente de las fases anteriores por la notable presencia de materiales de poca augustal y tiberio-claudia; prcticamente ninguna pieza sobrepasa la poca neroniana. Contiene, adems, numerosos materiales constructivos procedentes de un rea prxima de hbitat urbano, con fragmentos de rudus de signinum, enlucidos parietales pictricos policromos, cornisas y molduras de yeso procedentes de interiores, etc. Comprende materiales fechados entre la segunda mitad del siglo iii a.C. y los aos 60-70 d.C. Materiales ms modernos: nforas hispnicas: son mayoritarias las nforas Dr. 2-4; algunas tarraconenses Pascual 1; nforas bticas Haltern 70 y Dr. 7/11. Otras del rea del estrecho: nforas tipo sala I. Cermicas de cocina itlica: aparecen morteros centroitlicos Dramont 2; entre las fuentes de engobe rojo interno figuran los nuevos tipos Vegas 15b y 15c. Cermica comn africana de cocina: cazuelas de borde bfido Ostia II-306; cazuelas o lpades, Hayes 194 u Ostia II-303; de fondo estriado Ostia II-312, y tapaderas Ostia II-302. Cermica de paredes finas: aparecen ejemplares de poca augustal y de la primera mitad del siglo i d.C., como My. V, VI y X, XII, XIV o Marab. 8/9. Claramente altoimperiales y ms numerosas son My. XXIV, XXXV y XXXVI, de cscara de huevo My. XXXIV y con decoracin a la barbotina My. XXX, XXXVII, XXXVIII, XL. Lucernas: Dr. 3A (1 fragmento), Dr. 4 (1 fragmento), lucernas de volutas Dr. 9 a 15 (109 fragmentos), Deneauve VG (1 fragmento) y lucernas de disco, quizs de la forma Loeschcke VIII L (2 fragmentos). Cermica de mesa oriental: TSOA. Entre las ms modernas figura la forma 35 de Hayes, con sello en griego XARIC, de la primera mitad o de mediados del siglo i d.C. TSA: las formas ms frecuentes son Drag. 17, Drag. 33, Drag. 24/25, Goud. 20A, Goud. 27, Goud. 43 y Ritt. 5. TSSG: alrededor de 400 fragmentos, con formas pertenecientes a la primera mitad del siglo i d.C.: las ms frecuentes son Drag. 24/25 (31 ejemplares), Drag. 15/17 (32 ejemplares), Drag. 18 (35 ejemplares) y Hermet 1 (27 ejemplares). Tambin se constata la presencia de las formas Drag. 27 (15 ejemplares), Ritt. 5 (10 ejemplares), Ritt. 8 (17 ejemplares), Ritt. 9 (2 ejemplares), Drag. 11 (1 ejemplar), Drag. 29 (6
157
ejemplares), Drag. 30 (3 ejemplares) y Drag. 33 (4 ejemplares). Con posterioridad al 60 d.C. se fechan solo dos fragmentos de la forma Drag. 37 (Castellano 2000). TS napolitana: datable entre la poca de Augusto y mediados del siglo i d.C., cuenta con dos fragmentos de copa aproximadamente Goud.16, otro de la forma Goud. 35 y tres indeterminados. 5. CERMICAS ENGOBADAS DEL PUERTO DE MAZARRN Publicadas ya anteriormente (Prez Ballester 1985, 425-433), forman parte de un lote que ingres en 1980 en el Centro Nacional de Investigaciones Arqueolgicas Submarinas (CNIAS) de Cartagena, procedentes del dragado del puerto de Mazarrn (Murcia), sin un contexto claro. Se trataba de un conjunto de piezas pertenecientes a una vajilla de mesa de coccin oxidante que presentaba la superficie cubierta por un engobe irregular y delgado, mate y de color entre anaranjado y rojo castao oscuro. En aquel momento las relacionamos con imitaciones de TSO, aunque hoy creemos que un grupo de ellas, precisamente aquellas de las que presentamos algunas muestras, ms bien imitan producciones itlicas del siglo i d.C. Pteras (fig. 9, 1 a 6) Nos referimos a las pteras de borde vertical (piezas n. 19, 20 y 21) similares a la Drag. 17b o Goud. 39 (Prez Ballester 1985, 427), forma que encontramos tanto en la TS norditlica (Mazzeo 1985, 201-202) como en la TSI en la forma X (Pucci 1985, 383-385), con cronologas que se extienden desde los aos 10-15 de nuestra era hasta los inicios del siglo ii d.C. Tambin es cierto que aparece en la produccin de TSOA (formas 34 y 35) B (formas 7 y 8), en ambos casos en torno a los aos 40-70 d.C. (Hayes 1985, 29-30 y 55), pero la fidelidad formal aproxima las de Mazarrn a una produccin itlica, ms que a una oriental, contrariamente a lo que supusimos en nuestro primer estudio. Como principal caracterstica formal, las piezas muestran una fuerte carena redondeada en la unin del borde recto con la pared del vaso; esta, por otra parte, presenta una marcada inclinacin, lo que hace a nuestras pteras ms profundas que aquellas itlicas que hemos comentado (rdp entre 2,5 y 3,5). Los dimetros de su borde se sitan entre 18 y 25 cm. A simple vista, la pasta es de color rojo anaranjado claro, finamente granulosa; su consistencia es variable,
158
pues hay piezas con sonido metlico y otras de pasta blanda, que se raya con la ua. Su superficie se halla cubierta por un engobe o barniz delgado, de distribucin irregular, mate, de color variable entre anaranjado y negro castao, aunque predomina el rojo coral. Junto a la forma que presentamos (41 piezas) y con sus mismas caractersticas, se documenta un ejemplar de copa profunda con borde recto y acusada carena, como las pteras anteriores, que hemos relacionado con la Drag. 26. Cuencos (fig. 9, 7 a 10) Las piezas n. 22 y 23, por el contrario, pertenecen a cuencos de borde reentrante, relativamente profundos (rdp entre 2 y 2,5) y con pequeo dimetro ( borde = 10-12 cm). Los ejemplares paralelos no se encuentran en el mundo de las TS, sino entre las cermicas de barniz negro, y recuerdan a las formas Lamb. 27 ab (F 2783-2784 o, incluso, F 2787). Su pasta es depurada, de coccin variable, desde muy bien cocida a dehiscente, de color anaranjado o rosado. La superficie muestra una cubierta o barniz predominantemente anaranjado rojizo, y a veces rojo coral, que cubre el interior y la parte superior de la pared externa, dejando goteos y chorretes en la parte inferior reservada. En su momento relacionamos estas piezas con las cermicas ibicencas barnizadas denominadas por Guerrero (1980, 169 y ss.) pseudocampanienses, dada su similitud de factura y forma con las recin publicadas de Na Guardis. La revisin con lupa binocular de dos de estas piezas (muestras n. 22 y 23) pone de manifiesto, sin embargo, la ausencia de los caractersticos desgrasantes calizos blancos y porcentajes muy bajos de micas, que se pueden observar a simple vista en las piezas ibicencas. De todos modos, el nmero de muestras revisadas es mnimo; en este sentido, seguramente, sera preciso realizar un nuevo estudio del conjunto, aunque debera hacerse con nuevos ejemplares contextualizados, ya que los procedentes del CNIAS de Cartagena, como ya hemos comentado, no tienen referente contextual o cronolgico alguno. En principio, estaramos ante vasos del siglo ii a.C. 5.1. Resultados de la observacin con lupa binocular Dado que el grano del cuerpo cermico es muy fino y homogneo, este mtodo de caracterizacin se ha mostrado poco til a la hora de discriminar la pertenencia o no de nuestras muestras a una misma produccin. En cambio, s que ha permitido observar que casi todas ellas muestran pequeas y profundas vacuolas, y que utilizan desgrasantes de tamao considera-
ble, entre los que destacan cuarzos transparentes rodados (arenas silceas) y algunos ndulos negros opacos, que aparecen tanto en las pteras como en los cuencos; por otra parte, se ha constatado la prctica inexistencia de micas. En cualquier caso, cabe subrayar la similitud general de las cinco muestras, si bien, como ya hemos sealado ms arriba, la tipologa de pteras y cuencos remite a mbitos cronolgicos, en principio, muy alejados en el tiempo. 6. LAS CERMICAS IBICENCAS DE IMITACIN GRISES Y OXIDADAS Se trata de producciones de vajilla de mesa local, de distribucin regional (islas Baleares, costa mediterrnea entre Girona y Murcia) y cuya cronologa se extiende entre los siglos IV y II a.C. (Guerrero 1980; 1984; 1997; Ramon 1998). Sus formas imitan, en muchos casos fielmente, la vajilla de barniz negro Campaniense A o, incluso, prototipos ms antiguos del Mediterrneo oriental (ticos) o centroccidental (pnicos). Las que presentamos corresponden al estudio que estamos llevando a cabo en el silo de Can Vicent den Jaume (Ibiza), en el marco del proyecto Implantacin rural en la Ibiza pnica: paisaje, estructuras y produccin, dirigido por C. Gmez Bellard. Se trata de un conjunto bastante homogneo, rellenado de una sola vez entre los aos 150 y 130 a.C. En nuestro trabajo (Prez Ballester, Madaria en prensa), donde revisamos y estudiamos, entre otras, estas cermicas, hemos confirmado que se trata de una misma vajilla con un repertorio formal semejante y dos tcnicas de coccin distintas: reductora, con cermicas provistas de un ligero engobe grisceo o negruzco, y oxidante, con pasta de color entre amarillento y castao rojizo y superficies engobadas en tonos que van del anaranjado al negro. Por los estudios ya realizados, sabemos que se fabricaron en varios talleres de la ciudad de Ebusus y sus alrededores, que suministraban envases anfricos, contenedores medianos y vajilla de mesa a la ciudad, pero tambin a los asentamientos rurales distribuidos por toda la isla. 6.1. Cermicas reductoras Hemos seleccionado tres piezas de caractersticas visuales diferentes. N. 24. Fragmento de borde de ptera Lamb. 55 (fig. 10.126). La pasta es de color gris claro, algo dehiscen-
te, fina, sin desgrasantes apreciables a simple vista. El engobe, de color gris negro mate, delgado y muy picado, cubre el interior de la pieza y la mitad superior de la parte externa, dejando chorretes hacia el pie que est en reserva. N. 25. Fragmento de borde de ptera Lamb. 36 (fig. 10.700). La pasta es de color gris claro, depurada, y contiene desgrasantes calizos que afloran en la superficie. El engobe es ligero, de color gris oscuro mate, y cubre de manera irregular el interior del vaso y la mitad superior de la parte externa conservada. N. 26. Fragmento de borde de cuenco Lamb. 26 (fig. 10.701). La pasta es de color gris oscuro, dura y depurada, y contiene desgrasantes blancos prximos a la superficie o que afloran en ella. El engobe es de color gris negruzco mate, delgado pero uniforme, y cubre el interior del vaso y una banda ancha del exterior, junto al borde. 6.1.1. Resultados de la observacin con lupa binocular de las cermicas reductoras ibicencas de imitacin Observadas con la lupa binocular, las tres piezas muestran un cuerpo cermico semejante; quiz la n. 26 ofrece un aspecto ms compacto y muestra menos vacuolas. Los desgrasantes mayoritarios en las tres piezas son las micas, con tamaos muy pequeos (inferiores a 0,025 mm). Las n. 24 y 25 presentan tambin ndulos negros, parecidos a carbones, que faltan en la n. 26. En las tres se observan ndulos de color castao amarillento, que podran ser partculas disgregadas de caliza, que luego vemos en superficie a simple vista; en las n. 25 y 26 aparecen tambin algunas partculas de cuarzo blanco o feldespatos. 6.2. Cermicas oxidantes Como en el apartado anterior, hemos seleccionado tres ejemplares de caractersticas visuales diferentes, con el propsito de ilustrar los grupos en que tradicionalmente se ha intentado clasificar este tipo de cermicas. En primer lugar, figuran una serie de piezas que muestran una buena coccin, de pasta rojas o anaranjada y con cubierta engobada de color anaranjado, rojo o rojo castao. Un segundo grupo presenta pastas amarillentas o verdoso amarillentas, dehiscentes, aparentemente mal cocidas, con engobes de mala calidad y color negruzco o gris negruzco. Finalmente, existe un tipo intermedio, el ms frecuente, de pasta beige castao o castao claro, de coccin regular y engobes mayoritariamente de color castao, ms oscuro en el interior.
159
N. 27. Perfil completo de una ptera Lamb. 55 (fig. 10.628). Pasta beige rojiza, dura y depurada, bien cocida y con desgrasantes micceos y otros blancos que afloran en superficie. El engobe es de color rojo o rojo negruzco, uniforme y mate, y cubre el interior y el exterior del vaso, aunque all es de distribucin irregular. N. 28. Fragmento de borde de un cuenco ancho Lamb. 27 (fig. 10.749). Pasta de color rojo rosada, depurada y con desgrasantes visibles micceos y blancos; en la superficie afloran grnulos blancoamarillentos grandes calizos? (de hasta 1,5 mm). El engobe es de color rojo o rojo castao, mate, y cubre el interior y el exterior del recipiente, all solo hasta la carena; el resto de la pared, en reserva. N. 29. Fragmento de base y pared de un cuenco ancho Lamb. 27. Pasta de color amarillento verdoso, porosa y dehiscente, con desgrasantes micceos, ndulos rojo negruzcos; en la superficie rompen grandes vacuolas (de hasta 3 mm). El engobe, muy diluido y de color negro mate, cubre el interior e, irregularmente, el exterior, dejando el pie en reserva. 6.2.1. Resultados de la observacin con lupa binocular de las cermicas oxidantes engobadas ibicencas de imitacin Observadas con la lupa binocular, las tres muestras presentan caractersticas bastante similares: cuerpo cermico compacto, con mayor o menor presencia de vacuolas ms poroso en el n. 29, y desgrasantes micceos abundantes o muy abundantes, con ndulos rojo negruzcos y cuarzos o feldespatos cristalinos en las dos ltimas. Si comparamos estos resultados con los obtenidos en la observacin de las muestras de cermicas reductoras (n. 24, 25 y 26), se constata una coincidencia bastante notable entre ambos grupos: cuerpos cermicos compactos, con frecuentes vacuolas, y desgrasantes micceos (abundantes en algn caso), con algunos ndulos rojos negruzcos y cuarzos o feldespatos. Destaca la ausencia en la observacin con lupa de desgrasantes micceos blancos calizos que, a simple vista, son muy notorios, precisamente porque se concentran en la superficie de las piezas. Se trata de un rasgo interesante, porque la presencia de estos puntos blancos y de las partculas micceas caracterizaba tradicionalmente de visu las cermicas ibicencas.
RELACIN DE MUESTRAS ANALIZADAS

Campaniense C (rea del anfiteatro de Cartagena) C-Ia N. 1 - R-30. Base con pie anular (fase 4) (fig. 3.6). Cuerpo cermico: compacto, de color gris negruzco. Desgrasantes: Cuarzos transparentes: abundantes. Micas: abundantes. Ndulos negruzcos opacos: presentes. Otros: partcula grande gris blancuzca con otras en su interior, como ceniza volcnica (1,5 mm). N. 2 - R-51. Borde de ptera Lamb. 5 (fase 3) (fig. 1.3). Cuerpo cermico: hojaldrado, con vacuolas, de color gris castao. Desgrasantes: Cuarzos transparentes: presentes. Micas: presentes. Ndulos negruzcos opacos: presentes. Ndulos ferruginosos o de lava: presentes. Otros: partcula grande blanca y cristalina (0,5 mm). N. 3 - C-65. Borde de vaso, aprox. F 2650 (fase 5) (fig. 5.3). Cuerpo cermico: compacto, de color castao, negruzco hacia la superficie. Desgrasantes: Cuarzos transparentes: algunos. Cuarzos lechosos: algunos (0,1-0,2 mm). Micas: muy abundantes. Ndulos negros opacos: presentes. Ndulos castaos (chamota?): presentes. N. 4 - C-120. Borde de cuenco, aprox. F 2980 (fase 3). Cuerpo cermico: compacto, algo hojaldrado, de color gris. Desgrasantes: de tamao homogneo (0,2 mm los mayores). Cuarzos transparentes: abundantes. Micas: presentes. Ndulos negros opacos: presentes. Ndulos castaos (chamota?): presentes. Ndulos gris blancuzco, con otras partculas en su interior, como ceniza volcnica. En superficie, capa uniforme y perfecta, negra, de 0,05 mm. N. 5 - C-127. Borde recto de gran cuenco, aprox. F 28402860 (fase 4 ) (fig. 3.1). Cuerpo cermico: compacto, con algunas vacuolas (0,2 mm), de color gris claro. Desgrasantes: Cuarzos transparentes: presentes. Micas: abundantes. Ndulos negros opacos: presentes. Ndulos castaos (chamota?): presentes. Otros: partcula grande cristalina y blancuzca. N. 6 - C-18. Borde de ptera Lamb. 7 (fase 5) (fig. 4.3). Cuerpo cermico: algo hojaldrado, de color gris oscuro. Desgrasantes: Cuarzos transparentes: presentes. Micas: abundantes. Ndulos negros opacos: abundantes (0,1 mm).
160
C-Ib N. 7 - R-38. Fragmentos de pared de gran ptera, posiblemente Lamb. 7 (fase 4). Cuerpo cermico: compacto, algo hojaldrado, de color gris. Desgrasantes: Cuarzos transparentes: algunos (0,1-0,2 mm). Micas: abundantes. Ndulos negros opacos: algunos. Ndulos castaos rojizos (chamota?): algunos. En superficie, capa negra muy uniforme y fina, con micas, de 0,05 mm. N. 8 - R-30. Fragmento de pared de gran ptera, posiblemente Lamb. 7 (fase 4 ). Cuerpo cermico: compacto, con pequeas vacuolas (0,20,4 mm), de color castao, gris hacia la superficie. Desgrasantes: Micas: algunas. Ndulos negruzcos opacos: presentes. Ndulos rojizos (chamota?): presentes. Ndulos blancos calizos: muy abundantes (0,3-0,4 mm). N. 9 - C-106. Borde de ptera Lamb. 6 (fase 4 ) (fig. 2.2). Cuerpo cermico: compacto, de color gris castao. Desgrasantes: Cuarzos transparentes: algunos. Micas: muy abundantes. Ndulos negros opacos: algunos. Ndulos castaos (chamota?): algunos. N. 10 - C-116. Base con pie anular (fase 4) (fig. 3.4). Cuerpo cermico: compacto, algo hojaldrado, de color castao. Desgrasantes: Cuarzos transparentes: muy abundantes (0,1 mm). Cuarzos lechosos: presentes, alguno de ellos de gran tamao (0,5 mm). Micas: abundantes. Ndulos negruzcos opacos: algunos. Ndulos castaos (chamota?): algunos. N. 11 - R-49. Fragmento de pared de una ptera Lamb. 4 (fase 3) (fig. 1.5) Cuerpo cermico: compacto, con pequeas vacuolas, zonas de color gris y otras de color castao (como manchas). Desgrasantes: Cuarzos transparentes: presentes (0,05 mm). Cuarzos lechosos y otras partculas cristalinas blancas: abundantes (las mayores, de 0,25 mm). Micas: presentes. Ndulos negruzcos opacos: algunos. N. 12 - C-21. Borde horizontal, forma aprox. Lamb. 19 (fase 5) (fig. 5.2). Cuerpo cermico: compacto, de color gris castao. Desgrasantes: Cuarzos transparentes: presentes. Cuarzos blancos o partculas cristalinas blancas: abundantes (0,1-0,4 mm). Micas: presentes. Ndulos negruzcos opacos: algunos. Ndulos castaos (chamota?): algunos.
Otros: partcula dorada (mica? oro? pirita?) grande (0,25 mm). C-II N. 13 - C-45. Borde de ptera Lamb. 7 (fase 5) (fig. 4.1). Cuerpo cermico: compacto, algo hojaldrado, con pequeas vacuolas, de color gris con manchitas de color castao claro. Desgrasantes (ms pequeos de lo habitual): Micas: presentes. Ndulos negros opacos: abundantes. Ndulos color castao rojizo (chamota?): presentes. N. 14 - C-47. Borde indeterminado, parecido a Lamb. 28 (fase 5) (fig. 5.4). Cuerpo cermico: compacto, de color gris con alguna manchita de color castao claro. Desgrasantes (de tamao medio y pequeo): Micas: algunas. Ndulos negros opacos: abundantes. Campaniense B de pasta gris (rea del anfiteatro de Cartagena) N. 15 - C-43. Fragmento de pared de ptera Lamb. 6 (fase 5). Cuerpo cermico: muy compacto, de color gris oscuro. Desgrasantes: Micas: algunas. Ndulos negros opacos: abundantes (0,05-0,1 mm). N. 16 - C-21. Fragmento de pared de ptera indeterminada, aprox. Lamb. 5 (fase 5). Cuerpo cermico: muy fino y compacto, de color gris castao. Desgrasantes: Ndulos negros opacos: muy abundantes (media de 0,075 mm). Micas? o partculas cristalinas brillantes: algunas. Otros: partculas vtreas de color gris castao: presentes. Cubiletes del tipo Rvllivs (rea del anfiteatro de Cartagena) N. 17 - 20512-1 / 98. Base de cubilete con sello en relieve en el fondo externo: cabeza galeada a la derecha rodeada por la leyenda AQUINAS . M . CAESI . M. S (fig. 6; fig. 8.1). Cuerpo cermico: compacto, algo hojaldrado, de color castao grisceo. Desgrasantes: Micas: muy abundantes. Cuarzos transparentes: presentes. Cuarzos lechosos o partculas similares (feldespatos?): alguno, de mayor tamao (0,2 mm). Superficie con cubierta negra muy fina (< 0,025 mm). N. 18 - HM-4017-1. Base de cubilete con sello en relieve en fondo externo: DAMA RVLI (fig. 7; fig. 8.2). Cuerpo cermico: hojaldrado, poroso (vacuolas), de color gris. Desgrasantes: Cuarzos transparentes: muy abundantes. Micas: presentes. Superficie con una fina capa uniforme de color anaranjado (0,025 mm).
161
Cermicas engobadas del puerto de Mazarrn N. 19 - M-32706. Fragmento de pared de ptera carenada, forma aprox. Drag. 17b o Goud. 39. Cuerpo cermico: compacto, muy fino, de color castao anaranjado. Desgrasantes: Cuarzos transparentes: algunos (los ms frecuentes, de 0,05 mm; los mayores, de 0,15 mm). Ndulos negros opacos: testimoniales. N. 20 - M-7946. Fragmento de pared de ptera carenada, forma aprox. Drag. 17b o Goud. 39. Cuerpo cermico: compacto, muy fino, con pequeas y profundas vacuolas (0,075 mm), de color castao anaranjado. Desgrasantes: Cuarzos transparentes: presentes (0,1 mm). Ndulos negros opacos: presentes. N. 21 - M-4517. Fragmento de pie anular de ptera, forma aprox. Drag. 17b o Goud. 39. Cuerpo cermico: compacto, muy fino, con pequeas vacuolas, de color castao anaranjado. Desgrasantes: Cuarzos transparentes: presentes. Micas: algunas. Ndulos negros opacos: testimoniales. N. 22 - M-9450/1. Fragmento de pared de cuenco, forma aprox. Lamb. 26/27. Cuerpo cermico: compacto, muy fino, de color castao anaranjado. Desgrasantes: Cuarzos transparentes: testimoniales. Micas: testimoniales. Ndulos negros: presentes. N. 23 - M-9601/1. Fragmento de pared de cuenco, forma aprox. Lamb. 26/27. Cuerpo cermico: compacto, muy fino, con pequeas y profundas vacuolas, de color anaranjado. Desgrasantes: Cuarzos transparentes: algunos (0,05 mm). Micas: algunas. Ndulos negros: testimoniales. Cermicas grises ibicencas (Can Vicent den Jaume, Ibiza) N. 24 - 10333/126. Fragmento de ptera Lamb. 55 (fig. 10.126). Cuerpo cermico algo hojaldrado, depurado y fino, con algunas vacuolas, de color gris. Desgrasantes (tamao medio de 0,05 mm): Micas: presentes. Ndulos negros: presentes. Ndulos de color castao claro: abundantes. Cuarzo: no se aprecia. N. 25 - 10333/700. Fragmento de borde de ptera Lamb. 36 (fig. 10.700). Cuerpo cermico compacto y depurado, de color gris. Desgrasantes: Micas: muy abundantes (< 0,025 mm). Ndulos de color castao claro: presentes (0,25 mm).
Ndulos negros: algunos (0,05-0,1 mm). Cuarzo blanco o feldespatos: algunos (0,12 mm). N. 26 - 10333/701. Fragmento de cuenco Lamb. 26 (fig. 10.701). Cuerpo cermico algo hojaldrado, uniforme, de color gris oscuro. Desgrasantes: Micas: muy abundantes. Ndulos de color castao claro: presentes (0,05-0,3 mm). Cuarzo blanco o feldespatos: algunos (aprox. 0,075 mm). Cermicas oxidantes engobadas ibicencas (Can Vicent den Jaume, Ibiza) N. 27 - 10333/628. Perfil completo de una ptera Lamb. 55 (fig. 10.628). Cuerpo cermico: compacto, depurado y uniforme, de color castao claro. Desgrasantes: Micas: abundantes (< 0,025 mm). N. 28 - 10333/749. Fragmento de borde y galbo de una Lamb. 27 (fig. 10.749). Cuerpo cermico: uniforme, con vacuolas, de color castao rojizo. Desgrasantes: Micas: abundantes. Ndulos rojo-negruzcos: algunos (0,075 mm). Ndulos castao-amarillentos: algunos (hasta 0,25 mm). Ndulos blancos cristalinos: algunos (0,075 mm). N. 29 - 10333/604. Fragmento de galbo y base de una Lamb. 27. Cuerpo cermico: muy poroso, con vacuolas irregulares, de color beige amarillento. Desgrasantes: Micas: muy abundantes. Ndulos rojo-negruzcos: algunos (0,075-0,12 mm). Cuarzos cristalinos: algunos (0,075 mm).
BIBLIOGRAFA
Aquilu et al. 2000: Aquilu, X., Castanyer, P., Santos, M., Tremoleda, J.: Les cermiques de verns negre dels segles II i I a.C. a Empries, a Aquilu, X., Garcia Rosell, J., Guitart, J. (ed.), La cermica de verns negre dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialitzaci a la Pennsula Ibrica, Matar, 31-58. Arcelin, P. 2000: Les importations de vaiselle italique vernis noir au I sicle avant J.-C. sur la faade mditerrane de la Gaule, a Aquilu, X., Garcia Rosell, J., Guitart, J. (ed.), La cermica de verns negre dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialitzaci a la Peninsula Ibrica, Matar, 293-332. Barber, J., Nolla, J.M., Mata, E. 1993: La cermica grisa emporitana, Quaderns dArqueologia 6, Barcelona. Castellano, J.J. 2000: La Terra Sigillata Sudglica del rea del anfiteatro romano de Carthago Nova, Saguntum 32, 151-168.
162
Coll, J. 2000: Aspectos de tecnologa de produccin de la cermica ibrica, a III Reuni sobre Economia en el Mn Ibric, Saguntum Extra 3, Valncia, 191-209. Cuomo di Caprio, N. 1992: Fornaci e Officine da vasaio Tardo-Ellenistiche, Morgantina Studies III, Princeton. 1994: Tecniche di cottura, a Olcese, G. (ed.), Ceramica romana e archeometria: lo stato degli studi, Florencia, 153-156. Etienne, R., Mayet, F. 1986: Les gobelets de lAtelier de Rullius, a Mlanges offerts M. Michel Labrousse (Pallas), Tolosa, 363-383. Garcia Rosell, J., Pujol, J., Zamora, M.D. 2000: Las cermicas de barniz negro de los siglos II-I a.C. en la zona central de la costa Layetana: los ejemplos de Burriac, Iluro y sus territorios, a Aquilu, X., Garcia Rosell, J., Guitart, J. (ed.), La cermica de verns negre dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialitzaci a la Peninsula Ibrica, Matar, 59-69. Grau, M., Guitart, J., Pera, J.: La cermica de verns negre de Baetulo (Badalona), a Aquilu, X., Garcia Rosell, J., Guitart, J. (ed.), La cermica de verns negre dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialitzaci a la Pennsula Ibrica, Matar, 71-84. Guerrero, V.M. 1980: Las cermicas pseudo-campanienses ebusitanas en Mallorca, Archologie en Languedoc 3, 169-194. 1984: El asentamiento pnico de Na Guardis, EAE 133, Madrid. 1997: La colonizacin pnica en Mallorca. La documentacin arqueolgica y el contexto histrico, Palma. Hayes, J.W. 1985: Sigillate Orientale, Atlante della Forme Ceramiche, II, Enciclopedia del Arte Antica, Roma, 3-96. Lamboglia, N. 1950: Gli scavi di Albintimilium e la cronologia della ceramica romana, Bordighera. Mazzeo, L. 1985: Terra Sigillata Norditalica, Atlante delle Forme Ceramiche, II, Enciclopedia del Arte Antica, Roma, 176-230. Melli, P., Gambaro, L. 2000: Considerazioni sulle produzione tardo-repubblicane a vernice nera attestate a Genova, a Aquilu, X., Garcia Rosell, J., Guitart, J. (ed.), La cermica de verns negre dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialitzaci a la Pennsula Ibrica, Matar, 19-29. Morel, J.-P. 1963: Notes sur la cramique etrusco-campanienne. Vases vernis noir de Sardaigne et dArezzo, MEFRA LXXV, 1, 7-58. 1965: Cramiques vernis noir du Forum Romain et du Palatin, Mlanges dArcheologie et dHistoire supl. III, Pars. 1967: Cramiques dHiponne, BAA I, 107-140. 1968: Cramiques vernis noir du Maroc, AA 2, 5576. 1981: Cramique Campanienne. Les Formes, BEFAR 244, Roma. 1983: Les producteurs de biens artisanaux en Italie la fin de la Rpublique, a Les Bourgeoisies municipales italiennes aux II et I sicles av. J.-C., Pars-Pisa, 21-39.
1990: Aperu sur la chronologie des cramiques vernis noir aux II et I sicles avant J.-C, a Gaule Interne et Gaule Meditrranenne au II et I sicles av. J.-C. Confrontations chronologiques, RAN supl. 21, Pars, 55-71. 1991: Artisanat et colonisation dans lItalie romaine aux IV et III sicles av. J.-C., DArch 6, 2, 49-63. 1992: La cramique vernis noir du Maroc: une rvision, Lixus, CEFR 166, Roma, 217-233. Morel, J.-P., Picon, M. 1994: Les cramiques truscocampaniennes: recherches en laboratoire, a Olcese, G. (ed.), Ceramica romana e archeometria: lo stato degli studi, Florencia, 23-46. Prez Ballester, J. 1978: Las cermicas helensticas de barniz negro de Cartagena, memoria de licenciatura indita, Universidad de Murcia, Murcia. 1985: Cermicas de aire orientalizante en Mazarrn (Murcia): Sigillata y pseudo-campaniense, a VI Congreso Internacional Arqueologa Submarina, Madrid, 425433. 1998: El portus de Carthago Nova. Sociedad y comercio tardo-helensticos, a Prez Ballester, J.; Pascual, G. (ed.), III Jornadas de Arqueologa Subacutica, Valencia, 249-262. 2000: Cermicas de barniz negro de los niveles republicanos del anfiteatro (Cartagena), a Aquilu, X., Garcia Rosell, J., Guitart, J. (ed.), La cermica de verns negre dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialitzaci a la Pennsula Ibrica, Matar, 129-141. Prez Ballester, J., San Martn, P.A., Berrocal, M.C. 1995: El Anfiteatro Romano de Cartagena, a El Anfiteatro en la Hispania Romana, Mrida, 91-118. Prez Ballester, J., Madaria, J.L. (e/p): El silo de Can Vicent den Jaume (Sta. Eullia, Eivissa), Ibiza. Perrin, M. 1974: Techniques de fabrication et de dcoration de la cramique antique, Les Dossiers de lArchologie 6, 110-126. Pucci, G. 1985: Terra Sigillata Itlica. Atlante delle Forme Ceramiche, II, Enciclopedia del Arte Antica, Roma, 359406. Ramon, J. 1998: La facies cermica de importacin en Eivissa durante el siglo iii aC, Arqueomediterrnia 4, 157-173. Ruiz Valderas, E. 2000: Las cermicas campanienses de Carthago Nova. El contexto histrico-arqueolgico, tesis doctoral indita, Universidad de Murcia, Murcia. Sanmart, J., Principal, J. 2000: Les cermiques campanianes tardanes. Algunes impressions a partir de la fcies documentada a Pollentia, a Aquilu, X., Garcia Rosell, J., Guitart, J. (ed.), La cermica de verns negre dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialitzaci a la Pennsula Ibrica, Matar, 145-147. Taylor, D.M. 1957: Cosa: Black-Glaze Pottery, MAAR XXV, 65-193. Tchernia, A., Pomey, P., Hesnard, A. 1978: Lpave romain de La Madrague de Giens, Gallia supl. XXXIV, Pars.
163
Fig. 1: rea del anfiteatro (Cartagena). Fases 2b y 3. Campaniense C. n. 1: forma Lamb. 6, C-Ib; n. 2: base indeterminada, C-Ib; n. 3: forma Lamb. 5, C-Ia; n. 4: forma aprox. F 2980, C-Ia; n. 5: forma Lamb. 4, C-Ib.
Fig. 2: rea del anfiteatro (Cartagena). Fase 4. Campaniense C. n. 1: forma Lamb. 7, C-Ib; n. 2: forma Lamb. 6, C-Ib; n. 3: forma aprox. F 2620-2670, C-Ib; n. 4: forma aprox. F 2620/70, C-Ib; n. 5: forma aprox. F 2620/70, C-Ib.
Fig. 3. rea del anfiteatro (Cartagena). Fase 4. Campaniense C. n. 1: forma aprox. F 2840/50, C-Ia; n. 2: forma Lamb. 1, C-Ia; n. 3: forma Lamb. 1, C-Ib; n. 4: base indeterminada, CIa; n. 5: base indeterminada, C-Ib; n. 6: base indeterminada, C-Ib.
Fig. 4: rea del anfiteatro (Cartagena). Fase 5. Campaniense C. n. 1: forma Lamb. 7, C-II; n. 2: forma Lamb. 7, C-Ib; n. 3: forma Lamb. 7, C-Ia; n. 4: forma aprox. F 2686e, C-Ib.
Fig. 5: rea del anfiteatro (Cartagena). Fase 5. Campaniense C e indeterminadas. n. 1: forma Lamb. 17/19, C-Ib; n. 2: Lamb. 17/19, C-Ib; n. 3: forma aprox. F 2640-2650, C-Ia; n. 4: forma aprox. F 2640-2650 o Lamb. 28a, C-II; n. 5 y 6: jarritas o tazas forma aprox. F 5311, produccin indeterminada.
Fig. 6: Fondo externo del cubilete Aquinas. Inscripcin: AQUINAS M . CAESI . M . S.
Fig. 7: Fondo externo del cubilete Dama Rvli. Inscripcin: DAMA / RVLI.
169
Fig. 8: rea del anfiteatro (Cartagena). Fase 5. Cubiletes tipo Rvllivs. n. 1: Aquinas; n. 2: Dama Rvli.
Fig. 9: Dragado del puerto de Mazarrn. Cermicas engobadas. n. 1-6: pteras forma Drag. 27/Goud. 39; n. 7-10: cuencos forma aprox. F 2780.
Fig. 10: Can Vicent den Jaume (Santa Eullia, Ibiza). Cermicas engobadas. Cermicas reductoras: n. 126, Lamb. 55; n. 700, Lamb. 36; n. 701, Lamb. 26. Cermicas oxidantes: n. 749, Lamb. 27; n. 628, Lamb. 55.
XI. LA CERMICA DIMITACI EN EL SEGLE I aC A LA CIUTAT ROMANA DE IESSO (GUISSONA). ESTUDI PRELIMINAR1
Joaquim Pera i Isern
Universitat Autnoma de Barcelona
Josep Guitart i Duran

Resum Aquest treball s una primera aproximaci a la cermica anomenada dimitaci que hem identificat en contextos del segle i aC a la ciutat romana de Iesso (Guissona, Lleida). Les cermiques sn de pasta grisa i la majoria mostren una engalba superficial de color gris-negre; les considerem part de la vaixella de taula per les seves formes inspirades en el repertori clssic de la cermica de verns negre romana del segle i aC. A falta de les anlisis arqueomtriques preceptives atribum un origen local a aquestes produccions. Lobjectiu s veure si estem davant duna producci homognia i per tant individualitzable, i alhora valorar el seu pes dins el conjunt total de la cermica fina de taula daquest perode a la ciutat. Paraules clau Cermica romana. Imitacions cermiques. Segle i aC. Iesso. Ciutat romana
Abstract This paper is a preliminary study of the so-called imitation pottery found in the 1st century BC contexts of the Roman town of Iesso (Guissona, Lleida). They are grey clay vessels, most of which have grey-black slips on the surface. We believe them to be tableware due to their forms, which are inspired by the classical shapes of 1st century BC Roman black-glaze wares. In the absence of archaeometric analysis, a local origin is attributed to these vessels. The aim of this paper is to examine whether they are part of a homogeneous production that can be individualized, as well as to assess their role within the whole group of contemporaneous fine wares found in Iesso. Key words Roman pottery. Imitation. 1st century BC. Iesso. Roman town
1. Treball fet amb el suport de la Direcci General dInvestigaci (projecte R+D BHA2002-03725) i del Patronat dArqueologia de Guissona.
173
Lexistncia dunes cermiques fines, catalogades generalment com a imitacions, i que no mostren estrictament els atributs taxonmics identificatius de les clssiques vaixelles de taula dpoca romana que podem anomenar de difusi universal, s un fet constatat en molts jaciments dpoca romana. La ciutat romana de Iesso no s una excepci a aquest fenomen; s per aix que des de la Universitat Autnoma de Barcelona ens volem sumar a la iniciativa endegada des de lICAC, que sota la forma de taula rodona vol posar en com una visi general daquestes produccions. Cermiques a les quals fins ara no hem prestat latenci que potser es mereixien, si b aix no vol dir que no siguin importants, i potser a mesura que les anem coneixent ens ajudaran a conixer millor les comunitats que les van produir i utilitzar. Tant s aix que la nostra aportaci lhem qualificat modestament de preliminar, ja que ha de ser desprs daquesta reuni quan puguem entrar a plantejar estudis o enfocaments ms amplis i definitius que serveixin per sistematitzar-les. Tamb volem destacar que per nosaltres la temtica daquesta reuni s tamb un encert, ja que enllaa perfectament amb la darrera reuni cientfica dedicada a la cermica de verns negre celebrada a Empries (Aquilu, Garcia Rosell, Guitart 2000), reuni on ens aplegrem gaireb els mateixos investigadors que ens veiem avui aqu, i que ha de servir per reprendre la discussi desprs de cinc anys, just en el punt on lhavem deixada, per abordar el moment final dunes varietats que van ntimament lligades al verns negre rom del segle i aC. 1. INTRODUCCI AL JACIMENT DE IESSO El coneixement de la ciutat romana de Iesso (Guissona, la Segarra) ha experimentat en aquests darrers anys un avan molt important, arran del programa dexcavacions que hi porta a terme la Universitat Autnoma de Barcelona des de lany 1990. El jaciment va comenar a ser explorat arqueolgicament en dates molt recents; de lany 1933 data la primera intervenci arqueolgica, portada a terme per Josep Colominas, del Servei dInvestigacions Arqueolgiques de lInstitut dEstudis Catalans. Va ser una excavaci que ara anomenarem de salvament, motivada per la troballa de restes de construccions i de cermiques antigues a la plaa del Vell Pla durant la construcci duna nova xarxa de clavegueram; arran daquella intervenci es van excavar una srie destructures dhabitaci que sidentificaren com a ibriques i que en realitat pertanyen a un poblat dentre el final de ledat del bronze i la primera edat del ferro, fins ara molt desconegut arqueolgicament. Tamb van documentar-se diverses sitges romanes que retallaven aquests nivells prehistrics (Colominas 1941).
Desprs daquesta primera intervenci es va obrir un llarg parntesi de quaranta anys, fins al 1975; en tot aquest temps no van fer-se excavacions controlades, malgrat que, en obres i remocions de terra fetes en aquells anys a Guissona, es podia observar, amb una certa freqncia, laflorament de vestigis romans. En aquest perode alguns aficionats guissonencs van anar recollint materials diversos, alguns dells de gran valor arqueolgic, objectes que van conformar la primera col.lecci del Museu de Guissona. Lactivitat arqueolgica sistemtica es va reiniciar lany 1975, arran de troballes fortutes en uns camps de conreu situats al nord de Guissona (pati de Can Mercad). Lexcavaci daquesta zona va posar al descobert unes restes constructives que es van interpretar com a part dun edifici termal dpoca romana (Guitart, Prevosti 1982). Les campanyes dexcavaci daquells anys, encara que modestes, van evidenciar amb molta claredat la gran potencialitat arqueolgica del jaciment i, alhora, van constatar que una part de la ciutat romana sestenia vers una zona no urbanitzada de Guissona, encara dedicada al conreu. Aix va incentivar que lany 1983 la Generalitat de Catalunya ports a terme uns treballs de delimitaci de la zona nord del jaciment. Els resultats daquella intervenci van ser molt fructfers, i la documentaci de la muralla i de la porta nord de la ciutat romana va permetre establir el lmit nord del jaciment (Garcs, Molist, Solias 1989). El pla urbanstic de Guissona, elaborat mentre es feia aquesta delimitaci, va tenir lencert de recollir aquesta zona com a rea de reserva de sl destinada a equipaments, amb vista a ser transformada en el futur en el Parc Arqueolgic de Guissona. Lany 1990 la Diputaci de Lleida i lAjuntament de Guissona van comprar la primera parcel.la, que vam anomenar Camp Primer; aix va permetre a la UAB encetar les campanyes dexcavaci destiu, que shan anat succeint fins ara amb una continutat anual. Posteriorment, lany 1999, la Direcci General de Patrimoni Cultural de la Generalitat va adquirir tres noves finques que han consolidat el projecte inicial de convertir el sector en el Parc Arqueolgic de Guissona. La ciutat romana de Iesso va ser una fundaci romana ex novo, entorn del 100 aC (Guitart, Pera, Carreras 1998), que sinscriu dins un ampli programa dorganitzaci territorial daquesta zona de la Citerior; aquesta poltica romana tindr en la fundaci de noves ciutats un dels exponents ms destacables (Pera 1997). En el cas de Iesso intervenen diferents factors que nimpulsen la fundaci: en primer lloc, la situaci geogrfica, que obeeix clarament una ra estratgica, ja que Iesso es troba ubicada a linterior de Catalunya, equidistant de Tarraco, Ilerda i Auso; tamb lexistncia de bones terres de conreu i labundncia daigua devien pesar en aquesta elecci. El permetre urb conegut ens mostra una ciutat de 14 ha urbanitzades; enca-
174
la cermica dimitaci en el segle i ac a la ciutat romana de IESSO (guissona). estudi preliminar
ra que a partir dels indicis que sidentifiquen amb la visualitzaci aria del parcel.lari, no descartem que lextensi de lurbs pogus arribar fins a les 20 ha, aspecte, per, que larqueologia no ha pogut comprovar per ara. La seqncia evolutiva de la ciutat mostra una important ocupaci coincidint amb el moment de la seva fundaci. A la zona del Camp Primer tamb sobserven importants transformacions urbanstiques, coincidint amb el regnat dAugust, com s lamortitzaci dun modest barri de cases republicanes dpoca fundacional per bastir-hi a sobre una extensa domus de quasi 1.000 m2, que coneixem com a Casa Senyorial (Guitart 1996-1997, 815). Tota aquesta zona restar ocupada com a mnim fins al segle V dC, tal com mostren les restes dun complex industrial excavat recentment dedicat a lelaboraci de vi (Uscatescu, en premsa). En altres sectors de la ciutat tamb han aparegut restes daquest moment tard, com ara una necrpoli paleocristiana trobada en el sector de lesglsia parroquial de Sta. Maria (Pera 1996-1997). 2. EL CONCEPTE DE CERMICA DIMITACI I LA SEVA DEFINICI Per definici, el concepte cermica dimitaci pressuposa necessriament lexistncia duna altra cermica que sigui el model a imitar. En aquest treball entenem per cermiques dimitaci aquelles produccions de cermica romana de taula que presenten unes caracterstiques formals que recorden algunes de les formes ms habituals del repertori clssic, que sn les que mostren les produccions universals de la cermica romana. Tot i la semblana, en molts casos no podem considerar que siguin cpies exactes, ni de forma ni dacabat, ni creiem que aquesta fos la pretensi que en va promoure la fabricaci; pensem que seria ms correcte parlar de produccions que sinspiren en els models ms corrents de les cermiques dimportaci. Pel que fa a les formes identificades en aquest recull, sn totes derivades del repertori cermic de la primera meitat del segle i aC, corresponents a les varietats de verns negre (Campaniana A tardana, Campaniana tipus B de Cales, Campaniana C) i, en menor mesura, a les produccions de TSI, sobretot aretines, produdes des de mitjan segle i aC. Gaireb la totalitat de les cermiques presentades en aquest recull sn cermiques de pasta grisa, indicatives duna cuita en una atmosfera reductora; analitzant visualment aquesta pasta grisa podem constatar que hi ha una gran homogenetat entre totes les mostres, tal vegada caldria dir que noms en un parell de casos ens trobem davant una cuita diferent que, sense ser-ho, recorda la cuita dita de sandvitx, caracterstica dalgunes produccions cermiques ibriques. Respecte als acabats superficials (engalbes i vernissos), aquests sn presents en molts exemplars,
tot i aparixer habitualment molt degradats; el precari estat de conservaci no permet valorar laspecte que devien tenir aquests acabats en origen, per lobservaci de lestat de conservaci actual suggereix una qualitat baixa, amb problemes de fixaci dels acabats sobre la superfcie dels vasos fabricats. Lacabat i la pasta oxidant que mostren alguns exemplars els hem considerat accidents de cuita. Un segon parmetre per identificar i analitzar aquestes varietats s el que fa referncia al modelat, tant pel que fa a les formes sens dubte laspecte ms important, i que tractarem ms endavant com a la qualitat final del producte acabat. En general mostren un nivell de qualitat fora alt, malgrat els problemes de conservaci de vernissos i engalbes amb deficincies evidents, tal com hem comentat. Tot i aix, pensem que aquestes cermiques devien tenir un nivell acceptable de qualitat, sobretot acabades de sortir del taller, tal com ho proven la comercialitzaci i el consum. El concepte de qualitat sempre s molt relatiu i no es troba exempt de discussi entre els arquelegs, en qualsevol cas sha de valorar sempre en funci del patr original de qualitat que sadopti, que en el nostre cas s la cermica de verns negre del segle i aC. Finalment hi ha la qesti referida a lorigen i la difusi daquestes cermiques dimitaci. Com a hiptesi inicial i amb les reserves bvies, per falta de les anlisis preceptives, considerem que aquesta cermica t un origen local; conseqentment tindr, potser amb alguna excepci, una difusi restringida a lentorn territorial ms immediat al centre on es va fabricar. El fet que se nhagin trobat exemplars semblants en jaciments allunyats centenars de quilmetres de Iesso, creiem que obeeix al fet que sagafen com a referents formals els mateixos models cermics; alhora, des dun punt de vista econmic, tampoc no creiem que sigui rendible la comercialitzaci daquests materials a llargues distncies, sobretot si el mercat ja est cobert per les cermiques dimportaci, com mostren clarament els registres arqueolgics. 3. LES CERMIQUES: PRODUCCIONS I TIPOLOGIA El conjunt de peces que presentem sn procedents del sector nord de la ciutat romana de Iesso, zona integrada dins lactual Parc Arqueolgic de Guissona, sector en curs dexcavaci des de lany 1990 per la Universitat Autnoma de Barcelona sota la direcci dels doctors Josep Guitart i Joaquim Pera. Hem centrat lanlisi daquestes cermiques en exemplars procedents majoritriament de contextos arqueolgics de segona meitat del segle i aC, moment en qu sembla que aquestes produccions cermiques tenen el seu punt ms lgid de difusi a Iesso.
175
Cal prevenir que no sha procedit a una revisi total i exhaustiva de tots els fons arqueolgics procedents de les excavacions fetes a Guissona, ja que, per la seva magnitud i pel poc de temps de qu disposvem, aix resultava inabastable per a aquesta reuni. Tot i aix, creiem que el fet dhaver-nos centrat en un sector del jaciment, gaireb a mode de sondeig, resultar orientatiu de la tendncia general del jaciment, malgrat que les dades absolutes de quantificaci i establiment de percentatges encara no shagin dut a terme. Podem veure que les cermiques dimitaci documentades, tot i limitar-se a unes quantes formes que es van repetint, abasten la totalitat de la tipologia bsica duna vaixella de taula dpoca romana tardorepublicana; en el repertori formal trobem representats plats, bols i grans copes, tots en diferents formats. A lhora de definir les formes que inspiren aquesta producci, atesa la seva semblana formal amb les produccions de verns negre, hem optat per utilitzar com a referncia orientativa la clssica tipologia de Lamboglia (1952), a efectes de comprensi general; per aquest motiu hem cregut ms adient parlar de formes inspirades en la forma de Lamboglia. Tanmateix, el grau de fragmentaci que mostren molts dels exemplars no permet tampoc entrar en detalls formals gaire precisos. 3.1. Cermiques grises inspirades en la vaixella de verns negre Formes inspirades en la Lamb. 1 Resulta una de les formes ms abundants de tot el conjunt dimitacions; val a dir que aquesta forma de plat fondo s una de les formes ms corrents entre les cermiques del Cercle de la Campaniana B documentades en el jaciment. En total shan recollit quinze fragments significatius, pertanyents a un mnim de dotze individus diferents. En sis dels vasos shan conservat restes dun verns o engalba que recobreix la part interior i exterior del vas, per que deixa en reserva la zona exterior del peu, caracterstica fora habitual a la Campaniana de tipus B. Lacabat presenta un color gris fosc que contrasta amb el color gris ms clar de la pasta, s esps, no s brillant i mostra problemes dadherncia a la superfcie; visualment dna un aspecte descuidat de la superfcie, que si sobserva amb una lent daugment permet veure-hi crostes i forats provocats per la prdua daquesta capa (no pensem que sigui un problema estrictament de desgast). Per altra banda, els fragments que no porten aquest acabat mostren directament la superfcie modelada, i hi sn visibles les marques del torn i la utilitzaci desptules en lacabat final. La part interior dels fons documentats mostra la simple decoraci destries circulars habitual, mentre que la part exterior dels llavis mostra la
176
clssica decoraci motllurada a partir duns petits solcs incisos; ambdues decoracions sn molt corrents en aquesta forma. Finalment analitzem la forma dels peus: aquest s un dels aspectes formals que difereixen ms de la forma Lamb. 1, que mostra habitualment un peu oblic orientat a lexterior, mentre que en aquestes imitacions la forma que presenten els peus s diferent, ja que sn lleugerament ms baixos i engruixits que no pas el prototipus itlic. La referncia nm. G00-Sup-2 s un fons que mostra un aspecte molt diferent de la resta de referncies. En aquest cas a les superfcies visibles del vas hi ha una espcie de brunyit superficial, que li dna un destacat acabat de color negre brillant i un tacte sabons; la pasta mostra una coloraci ms fosca que la resta dexemplars (fig. 1). La referncia nm. G00-504-1 s un fons que porta un grafit ibric a la part exterior del peu, els signes ibrics KA-I (Caius?). Aquesta prctica de gravar marques nominals en els fons exteriors dels vasos no s estranya a la Iesso del segle i aC; ms duna trentena de vasos de cermica de verns negre daquest perode duen grafits amb smbols ibrics, que interpretem com a marques nominals de propietat (Pera 2003) (fig. 1). La referncia nm. G90-29 correspon a un vas daquesta mateixa forma que s de pasta oxidada i t un verns de color marr rogenc (cf. infra) (fig.4). La resta de referncies, G95-907-2, G00-833-6, G99549-44, CS90-58-75, G01-956-40, G95-875-4, G00-806, G98-391-33, G00-842-4, G00-Sup-2, G00-504-1, G90-29, sn molt homognies i reuneixen les caracterstiques generals del tipus que hem descrit abans (fig. 1). Forma inspirada en la Lamb. 2 En noms un cas clar trobem una imitaci aproximada daquesta forma: s la referncia G01-975-10, tot i que hem menyspreat alguns petits fragments de llavis que ens mereixen alguns dubtes. El fragment conservat daquesta tassa carenada mostra el perfil sencer des de la vora fins a larrencament del peu. La forma presenta algunes diferncies respecte als cnons ms habituals de la Lamb. 2 la qual cosa no ens estranya gens, ats el plantejament que no hi ha voluntat de cpia estricta del model en verns negre: per exemple, el nostre exemplar s molt exvasat, amb un dimetre d11 cm; igualment el fet de presentar un llavi de perfil triangular lleugerament penjant, juntament amb un petit solc per remarcar la carena per la banda interior, lallunya bastant del prototipus de la forma Lamb. 2. En realitat sassembla ms a la srie F 2654, considerada una producci local-regional del segle i aC (Morel 1981) (fig. 1).
Aquest exemplar mostra una engalba de color gris fosc que destaca respecte a la pasta, que s duna tonalitat grisa lleugerament ms clara; aquest acabat s molt prim, es conserva en bon estat i recobreix tota la superfcie conservada de la pea. Forma inspirada en la Lamb. 3 Coneixem un exemplar de vas que imita clarament el clssic tinter de verns negre, referncia G93-351-3. s un perfil sencer dun exemplar de pasta de color gris clar, recobert per una engalba grisa ms fosca conservada en molt pocs punts. El seu estat de conservaci s dolent, ja que a la part interior mostra esquerdes i ha perdut algunes porcions de pasta, problemes que atribum a una cuita defectuosa. Tot i mostrar una pasta homognia, ben depurada i sense desgreixant visible, el modelat s poc acurat; mostra un aspecte descuidat, les marques del torn apareixen molt marcades en tota la superfcie, imperfeccions que lengalba superficial no aconsegueix regularitzar ni amagar (fig. 1). Formes inspirades en la Lamb. 7 Entre les formes representades en aquesta varietat cermica dimitaci no hi podia faltar el plat pla, una de les formes ms clssiques i populars entre les produccions de verns negre. La forma Lamb. 7 representa el prototipus bsic que inspira aquestes produccions. Hem identificat quatre vores i tres fons que donen com a cmput final entre un mnim de quatre i un mxim de set individus. Respecte a aquesta forma hem dadvertir que al disposar tan sols de fragments i, pel context de la segona meitat del segle i aC en qu apareixen, no tenim la certesa absoluta de quin s el seu model de referncia; tant pot ser el plat de verns negre com els plats de les produccions de TSI ms antigues, per exemple la forma Consp. 1, de la qual no difereix gaire formalment i amb la qual comparteix cronologia en els contextos estratigrfics de Iesso. Passem a analitzar les vores. La referncia G92-285-1 s un plat de gran dimetre (34 cm); mostra una pasta de color gris-marr, sense gaires evidncies dun engalbat exterior. Les referncies G94-505-8 (28 cm de dimetre), G94-505-10 (23 cm de dimetre), G94505-9 (20 cm de dimetre) sn vores de plats de pasta grisa i tenen una engalba exterior de color ms fosc que la pasta. Respecte als tres fons documentats, mostren una decoraci de franges circulars incises sobre la superfcie interior dels plats. Les referncies G94-5119 i G94-514-8 mostren la part plana del fons lleugerament bombada vers el centre, com a conseqncia del modelat del peu. La pasta s de color gris clar i porten un acabat exterior fet a base duna engalba de color gris ms fosc. El fons referenciat amb G01-701 mostra unes caracterstiques diferents: el peu s ms gruixut i la pasta, de color gris, com les anteriors, per difereix
en el color de lacabat, ja que en aquest cas s un verns gris-negre esps que recobreix la superfcie interior i exterior duna manera homognia; la part central del fons mostra un modelat poc acurat i una decoraci de quatre franges circulars incises. Formes inspirades en la Lamb. 16 (?) Shan documentat tres peces que podrem assimilar al bol o plat fondo de verns negre de parets bastant rectes i lleugerament exvasades que agrupem, genricament i per entendrens, sota la forma Lamb. 16, tot i presentar tamb algunes semblances amb la forma Lamb. 8. Les tres referncies documentades mostren sota el llavi exterior estries decoratives. No disposem de cap perfil sencer, fet que dificulta conixer-ne exactament el fons. Respecte al modelat, podem descriure la referncia G93-351-2 (14 cm de dimetre) com un producte fora ben aconseguit, malgrat que la pasta de color gris no est ben depurada, fet que ha provocat alguns vacols superficials. No mostra acabats superficials visibles. La referncia G01-456-39 s un perfil de vas de parets exvasades de 18 cm de dimetre; la pasta s de color gris i mostra una engalba superficial de color ms fosc molt degradada. El tercer fragment, G94505-6, s un vas de 15 cm de dimetre, de pasta de color gris clar, amb problemes de conservaci que afecten la seva superfcie; en algun punt s visible lexistncia duna engalba ms fosca molt degradada (fig. 2). Formes inspirades en el crater F 4753 La srie de vasos crateroides realitzats en cermica Campaniana B de Cales s fora coneguda en el nostre pas (Sanmart Grego 1981; Prez Ballester 1992), i la trobem ben representada a Iesso; per tant, no ens nhauria destranyar la presncia entre les cermiques dimitaci del segle i aC, si no fos pel fet que es tracta duna producci duna dificultat tcnica ms gran que no pas la resta de vasos dimitaci documentats, i amb una utilitat a la taula encara no definida. Els peus motllurats, la vora penjant i les decoracions impreses daquestes grans copes degueren constituir un repte per als terrissers locals; els resultats daquest experiment van ser els vasos que seguidament passem a avaluar i descriure. Tanmateix, el fet de trobar aquest vas entre les imitacions del segle i aC suposa una prova ms a favor de la modernitat daquesta producci; la dataci daquest vas crateroide havia estat motiu de polmica, qesti que amb els exemplars de Iesso queda finalment resolta pel que fa a la data dacabament. En total disposem de cinc referncies que atribum a aquesta forma cermica, i que suposen un total estimat dun mnim de tres vasos i un mxim de cinc vasos diferents documentats. Procedirem a descriure les caracterstiques formals de cada referncia i les presen177
tarem agrupades en tres blocs diferenciats a partir de lanlisi visual de les seves caracterstiques fsiques: modelat, cuita, pasta i color. Grup 1 La referncia G99-463-14 s el fragment de vas conservat ms gran de tot el conjunt, mostra la boca amb el seu llavi caracterstic i una part del cos. La boca presenta un dimetre dobertura de 30 cm. La part exterior del llavi presenta una decoraci estampada a base duna lnia doves que ocupen tota la superfcie plana disponible; aquest motiu decoratiu vol seguir els cnons clssics de la decoraci daquests vasos, amb dues particularitats destacables que sadiuen a la seva categoria dimitaci: en primer lloc, la simplicitat de les oves estampades (dos solcs en forma darcs sobreposats que es van repetint), ja que les oves itliques sn molt ms elaborades i mostren relleu; i en segon lloc, que estan orientades de manera inversa a la que mostren els models calens, ja que en el nostre cas larc de lova el trobem a la part superior, mentre que en totes les vores dexemplars de verns negre que hem pogut revisar les oves miren avall. La referncia G00-Sup-1 va ser trobada a la superfcie, i per tant no disposa dun context estratigrfic clar, encara que per les seves caracterstiques fsiques i dexecuci la podem incloure sense cap reserva dins aquest estudi. Es tracta dun gran peu motllurat, lleugerament ms alt que els peus que acostumen a mostrar aquests vasos, que apareix trencat en el punt duni amb la paret del vas, de manera que sen conserva tot just larrencament. Li comptem una circumferncia daproximadament 9 cm de dimetre exterior. Mostra un total de sis franges motllurades amb una alada total de 3,6 cm: la paret del peu es va engruixint a mesura que agafa alada i est lleugerament inclinada vers lexterior per tal daugmentar lestabilitat del vas. Sobre la superfcie exterior saprecia una ditada del terrisser. s clar que aquest peu no permet una atribuci sense reserves al model de gran copa proposat; en qualsevol cas, si aquest peu no pertany a una copa inspirada en la F 4753, es podria relacionar amb una forma semblant. Les dues referncies daquest grup 1 mostren unes caracterstiques fsiques comunes que ens suggereixen que poden pertnyer a una mateixa producci, a una mateixa cuita o, fins i tot, al mateix vas. El tret ms distintiu el trobem a la cuita: ambdues referncies mostren una cuita oxidant i reductora en determinats moments del procs; els resultats sn de caracterstiques molt semblants a les tpiques pastes ibriques de sandvitx, ja que laspecte resultant de la coloraci s el dunes pastes amb una capa superficial de color gris, seguides duna franja rogenca que emmarca el centre de la paret, tamb gris: <gris-roig-gris-roig-gris>. No descartem que aquesta successi de colors obeeixi a la manipulaci del procs de cuita justament per aconse178
guir el verns negre desitjat per no assolit. Tamb el modelat t trets comuns: la paret de copa mostra les superfcies polides, gaireb brunyides, on sn molt visibles les marques dallisada amb esptula fetes posteriorment al treball en el torn. Aquestes peces mostren trets dun modelat poc acurat (o maldestre), observable en els angles, escaires, motllures i en laspecte general, molt diferent del vasos calens que poden haver servit de model. Els dos fragments no mostren indicis dhaver anat engalbats en origen (fig. 3). Grup 2 La referncia G03-Sup-1 s un petit fragment corresponent a la vora dun vas. No s possible determinarne el dimetre. La part exterior del llavi porta una decoraci estampada (o incisa) a base doves seguint els models daquesta forma anteriorment descrits; tamb coincideix amb la vora del grup anterior en el fet que les oves dun sol arc que presenta sn impreses a linrevs i amb una simple incisi (fig. 3). La referncia G93-324-1 correspon a diversos fragments dun peu motllurat que assimilem al tipus de peu que presenten aquestes grans copes de verns negres. s un peu lleugerament orientat vers lexterior, fora lleuger, amb una motllura de tres franges i poca alada (2 cm) i un dimetre exterior de 8 cm (fig. 3). Hem agrupat aquestes dues referncies en el mateix grup pel fet de presentar unes caracterstiques dexecuci molt semblants, sense descartar que puguin pertnyer a la mateixa pea. La pasta s de color gris fosc, ben depurada, molt dura i ben cuita. No saprecia cap mena dacabat o engalba sobre la superfcie. El modelat mostra lempremta dun acabat fet amb esptules a la part de la vora, i en general mostra una factura ms acurada que les del grup 1. Grup 3 La referncia G00-844-5 correspon a una vora daquestes copes que, de la mateixa manera que les vores anteriors, mostra la caracterstica franja doves impreses dun sol arc incs, estampades tamb de manera inversa als models de verns negre (fig. 3). Laspecte que mostra aquest fragment s molt semblant al que, salvant les distncies, presenten algunes produccions de cermica tardana grisa DSP; la pasta s de color gris clar, sense engalba, i les marques dallisada amb esptula sn molt visibles. La forma, la decoraci i el context estratigrfic on va exhumar-se no ofereixen dubtes pel que fa a la seva adscripci al mn de les imitacions que estem tractant. Fons de bols indeterminables Sota aquesta denominaci presentem quatre fons pertanyents a bols dels quals no podem determinar la forma. Tots els exemplars sn de pasta grisa ben depura-
da; tres de les referncies, G00-856-9, G00-Sup-5 i G92-Sup-10, presenten restes duna engalba exterior, dun color gris ms fosc que la pasta, que encara recobreix les superfcies interior i exterior; a la referncia G92-285-2 no sha conservat lacabat per se nintueix lexistncia a linterior de les estries decoratives del fons, que sn presents en tres exemplars (fig. 3). La referncia G92-Sup-10, tot i ser una pea molt degradada, s un dels exemplars ms singulars de tot el conjunt pel fet de mostrar una decoraci de quatre palmetes impreses radialment sobre el fons; en aquest cas podria tractar-se duna imitaci dalgun vas de Campaniana A, que s la varietat que acostuma a mostrar aquesta decoraci. La seva exhumaci en un nivell superficial no ajuda gaire a la seva adscripci cronolgica i estratigrfica ms enll de considerar-la una cermica dimitaci (fig. 3). 3.2. Cermiques oxidades inspirades en la vaixella de verns negre Agrupem en aquest captol unes produccions que mostren un acabat de verns vermell i una cuita oxidant, per que tipolgicament pertanyen al repertori clssic del verns negre rom. El fet de trobar-ne pocs exemplars ens va portar inicialment a suggerir que pogus tractar-se daccidents de cuita, ja que el color del verns ve determinat per les condicions de la cuita, i coneixem molts exemplars que mostren coloracions diferents de les que els haurien de ser prpies, sobretot les que afecten parcialment els fons i peus com a conseqncia de lapilonament en el forn durant el procs de cuita. En el marc daquest taula rodona shan presentat exemplars molt semblants procedents dIlerda, que ens fan replantejar la primera hiptesi i pensar que pot ser una producci vermella no accidental. Els tres vasos que estudiem aqu, a ms de presentar aquest problema de coloraci, tenen altres trets que ens fan pensar en una possible producci no oficial i, per tant, els considerarem dins lapartat de les produccions locals. La referncia G90-29 correspon clarament a un plat inspirat en la forma Lamb. 1; mostra una decoraci destries circulars a la part plana del fons, una caracterstica decorativa molt habitual en aquesta forma. Daquest vas, lelement ms destacat s lacabat que presenta, totalment en verns vermell ben adherit i opac. Tamb el modelat del peu, amb marques desptula, pot ser significatiu per atribuir-lo a una producci local (fig. 4). La referncia G97-180-3 s un fons de vas indeterminable (probablement un plat) que mostra diferents problemes, la pasta mostra parts grises i parts verme-
lles, prova duna cuita defectuosa; tamb la superfcie del vas mostra un acabat a base dun verns gens homogeni i clapejat, amb parts vermelles i parts grises; el peu exterior apareix en reserva i mostra un grafit ibric (sube). Aquest exemplar podria arribar a ser una pea del Cercle de la B indeterminada, per tant el recollim amb reserves (fig. 4). La referncia G01-975-30 s un perfil de vas que mostra moltes similituds amb la forma Lamb. 27. Apareix en un context de mitjans del segle i aC. En aquest cas ens decantem clarament per una producci local; la factura tosca del seu modelat, amb deformacions i gruixos desiguals a les parets, juntament amb un acabat exterior a base duna engalba de color vermell marr de molt mala qualitat i amb problemes de conservaci, sn suficients per sustentar aquesta proposta. Si volgus representar realment la forma Lamb. 27, intenci que mai podrem saber amb seguretat, seria el segon cas en qu trobem una imitaci del repertori de la Campaniana A, desprs del vas gris decorat amb palmetes que hem comentat abans. 3.3. Cermiques grises inspirades en la vaixella de verns vermell En aquest bloc passarem a descriure les cermiques que considerem que sinspiren en les produccions primerenques de TSI, trobades en contextos de final del segle i aC, nivells on conviuen encara uns percentatges importants de verns negre junt amb les primeres produccions de verns vermell. La referncia G99-512-4 s una vora de plat de 22 cm de dimetre; mostra un llavi molt treballat que resulta difcil datribuir a una forma oficial, en principi lassimilarem a la forma Consp. 2.2/Goud. 12a (Goudineau 1968), tot i que difereix daquesta forma en lalada de la paret, molt ms curta (o b carenada) en el nostre exemplar. La cronologia que es considera per a la Consp. 2.2 s de final del segle i aC (Ettlinger et al. 1990), dataci que sajusta perfectament al nostre context. La pasta s de color gris clar i mostra una engalba superficial de color gris duna tonalitat ms fosca que recobreix totalment el llavi i la cara interior. La referncia G98-197-27 s una vora de plat de 16 cm de dimetre que assimilem a la forma Consp. 1.2.1/Pucci X,12, forma que trobem entre les produccions del darrer quart del segle i aC. El modelat daquest exemplar mostra clarament laspecte de ser una imitaci; en destaquem lintent de marcar la incisi de sota el llavi i les angulositats que mostra la part interior de la paret en el model original, que sn molt caracterstiques de les vores motllurades de la TSI. La pasta s de color gris clar i va recoberta duna fina capa dengalba duna tonalitat grisa ms fosca.
179
Finalment tenim el fons de plat G98-292-5; en aquest cas lhem considerat dins el grup de les imitacions de verns vermell, ms que no pas dins les de verns negre, per diferents factors: un peu baix i ample que ens recorda els plats aretins, un fons totalment pla i sobretot una franja a rodeta decorant la superfcie interior del fons. s de pasta grisa, dargila poc depurada, i mostra un modelat no gaire acurat; la superfcie presenta una engalba molt diluda de color gris, ms fosca, respecte a la pasta, a la part interior visible del vas, mentre que a lexterior sembla estar en reserva. 4. CONCLUSIONS PRELIMINARS Aquesta taula rodona ens ha servit per avanar en el coneixement que fins ara tenem daquesta cermica anomenada dimitaci. Si b un dels objectius inicials podia haver estat el de fer els primers passos vers la seva sistematitzaci com a tipus cermic, creiem que a la vista dels resultats aquest objectiu queda molt ms dilut i ja no s prioritari, o com a mnim aquesta sistematitzaci caldr matisar-la en cada cas, ja que no estem tractant una varietat cermica homognia des dun punt de vista de centre o regi productora, altrament que amb la majoria de produccions dites universals. Desprs de la reuni, i sobretot desprs dhaver pogut veure i tocar directament els materials aportats pels diferents equips, ens hem quedat amb el convenciment que cada regi presenta uns trets diferents pel que fa a aquests materials; diferncies provocades, pensem, per la mateixa ubicaci geogrfica de cada ciutat i per tant per laccs ms o menys directe als subministres que proporcionen els mercats regulars mediterranis, aix com tamb per la tradici terrissaire prpia de cada zona. Aquests dies hem pogut copsar que una bona part dels materials aportats pels diferents equips, que han estat presentats i catalogats com a imitacions, mostren una gran diversitat entre ells. A tall dexemple, no tenen res a veure els materials dEmpries amb els exhumats a Lleida, ms enll de copsar que tots ells guarden unes certes semblances formals, com s lgic per altra banda, ats que tots sinspiren, com a models a imitar, en els mateixos prototipus formals. En el cas de Guissona, hem quedat convenuts que les cermiques que trobem a la ciutat romana de Iesso, i que podem integrar dins aquesta categoria dimitacions, tenen un origen local; som conscients que aquesta presumpci romandr en el terreny de les hiptesis possibles fins que les anlisis de pasta preceptives ens ho corroborin o ens ho facin desestimar. Per sostenir la nostra hiptesi ens basem en dos elements objectius. En primer lloc, laspecte fsic daquests materials, ja que molts anys de recerca en el jaciment ens han proporcionat una certa familiaritat amb les cermiques comunes locals pel que fa a modelats, acabats
180
i pastes que ens suggereix aquesta relaci (una qesti de nas, si voleu). En segon lloc, s una qesti ms global, relacionada amb els fluxos comercials, la que ens porta a plantejar-nos per qu apareixen. En el cas de Iesso hem dit que la fcies cronolgica en qu observem la presncia daquestes imitacions, mai duna forma majoritria, per, s la segona meitat del segle i aC; estem convenuts, pel que hem pogut documentar abans daquest moment i el que passar desprs a partir del canvi dera, que el mercat local de vaixelles de taula a Iesso s cobert habitualment amb importacions mediterrnies. s a dir, existeix un flux regular en les arribades i una relaci qualitat/preu prou ajustada que fa que no resulti rendible encetar una producci local que tindria problemes per competir amb les vaixelles foranes, sobretot pel que fa a qualitat. Per tant, ha de ser un altre factor, tamb de tipus comercial, el que promogui aquesta nova aventura empresarial. Buscant un perqu, no hem trobat cap altra argumentaci ms convincent que la de pensar en un desprovement del mercat de cermiques de taula en aquest moment: una arribada irregular de les produccions itliques a Hispnia podria haver estat el detonant extern que hauria emps els terrissers de Iesso (i daltres centres romans) a cobrir els dficits del mercat amb una ampliaci del repertori habitual; aqu conv recordar que la ciutat de Iesso comptava, ja en aquests moments, amb algun artes dedicat a la fabricaci dalguns tipus de cermica, com la varietat comuna amb engalba roja (gerres, tasses i plats fondos de vora reentrant), destinats al subministrament del mercat local duns productes que pel fet de ser poc comercials (formes tancades) no arribaven de fora, tot i ser necessaris (Pera 1993, 287). Labast daquesta producci local no transcendeix lentorn local i la zona dinfluncia propera, fet que explicaria les diferncies territorials que mostren aquestes cermiques. Tamb creiem que la mateixa naturalesa dels centres urbans pot influir en la presncia o absncia dalguns daquests materials: per exemple els centres urbans portuaris de la costa (Emporiae, Barcino, Tarraco, etc.), com sha pogut veure aquests dies, poden seguir dinmiques de subministrament diferenciades i personalitzades en cada cas, diferents del que passa per exemple a Iesso, que pel seu carcter de centre urb de linterior (dista 80 quilmetres de la costa) pot ser ms sensible als problemes de subministrament en moments de crisi, fet que hauria dafavorir una tendncia a lautarquia en moments puntuals de la seva histria. Especialment revelador per al cas de Iesso ha estat poder conixer de primera m les produccions de cermiques dimitaci procedents dIlerda; lexistncia duns tallers locals, ben documentats per larqueologia de Lleida en els darrers anys, junt amb lmplia i diversa tipologia fabricada, sn un referent molt directe per a la producci de Iesso.
Els acabats que presenten aquestes produccions i la lliure interpretaci de la forma que mostren alguns exemplars, que difereixen lleugerament dels models oficials en qu sinspiren, sn un altre factor que incideix en la mateixa idea de la producci local. Com hem comentat abans en lapartat descriptiu, no podem valorar la qualitat dels productes acabats de sortir del taller, per hem de suposar que devia ser baixa si agafem com a referents comparatius les vaixelles dimportaci; per tant, hem de descartar que el seu origen estigus marcat per una voluntat de confondre (o enganyar) el client, fet que refora la idea duna manca de cermica fina dimportaci, sens dubte de ms qualitat, durant el tercer quart del segle i aC; un dficit que quedar resolt, com tamb mostra larqueologia de Iesso, amb la irrupci en el mercat de les produccions aretines de verns vermell a final del segle i aC (Pera, en premsa). Concloent, hem de pensar, doncs, que aquesta cermica dimitaci s lexponent material dun curt perode de transici entre els dos grans tipus de vaixella romana, el pas del verns negre al verns vermell itlic; una soluci local, de tipus totalment provisional, que ser superada aviat, fet que tamb explica la seva escassa presncia en el percentatge total de vaixelles de taula que, sense haver-ne fet el cmput afinat, podem constatar que no arribar mai a ser de ms dun 10% del volum total pel que fa a la segona meitat del segle i aC, i que prcticament desapareixer a partir del canvi dera. Un fenomen semblant al que es tornar a produir, entrat ja lAlt Imperi, tenint com a protagonista la TSH de producci local, per aquesta ja s una altra taula rodona. BIBLIOGRAFIA
Aquilu, X., Garcia Rosell, J., Guitart J. (ed.) 2000: La cermica de verns negre dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialitzaci a la Pennsula Ibrica, Matar. Colominas, J. 1941: El poblado ibrico de Guissona, Ampurias III, 35-38. Ettlinger et al. 1990: Ettlinger, E., Hedinger, B., Hoffmann, B., Kenrick, P.M., Pucci, G., Roth-Rubi, K., Schneider, G., Schnurbein, S., Wells, C.M., Zabehlicky-Scheffenegger, S.: Conspectus formarum terrae sigillatae, italico modo confectae, Bonn.
Garcs, I., Molist, N., Solias, J.M. 1989: Les excavacions durgncia a Iesso (Guissona, La Segarra), a Excavacions Arqueolgiques durgncia a les comarques de Lleida, Excavacions Arqueolgiques a Catalunya 9, Barcelona, 108-124. Goudineau, C. 1968: La cramique artine lisse. Foullies de lEcole Franaise de Rome a Bolsena (Poggio Moscini) 1962-1967, IV, Mlanges dArchologie et dHistoire supl. 6, Pars. Guitart, J., Prevosti, M. 1982: Guissona, Excavacions arqueolgiques a Catalunya en els darrers anys 1, Barcelona, 365. Guitart, J. 1996-1997: Lantiga Iesso: seqncia evolutiva constatada a lexcavaci del Camp Primer, a Annals de lInstitut dEstudis Gironins XXXVII, 815-824. Guitart, J., Pera, J., Carreras C. 1998: La presncia de vi itlic a les fundacions urbanes del principi del segle i aC a linterior de Catalunya: Lexemple de Iesso, a El vi a lAntiguitat. Economia, producci i comer al Mediterrani Occidental, Monografies Badalonines 14, Badalona, 39-65. Lamboglia, N. 1952: Per una classificazione preliminare della ceramica campana, a Atti 1 Congresso Internazionale di Studi Liguri (Bordighera 1950), Bordighera, 139-206. Morel, J.-P. 1981: Cramique campanienne: les formes, BEFAR 244, Roma. Pera, J. 1993: Classificaci preliminar de la cermica comuna amb engalba roja documentada a la ciutat romana de Iesso (Guissona, La Segarra), RAP 3, 287-310. 1996-1997: La necrpolis paleocristiana de Iesso (Guissona, la Segarra), a Annals de lInstitut dEstudis Gironins XXXVII, 1117-1129. 1997: Iesso i Sigarra en el marc de la romanitzaci de la Citerior, RAP 7, 229-233. 2003: Epigrafia ibrica a la ciutat romana de Iesso (Guissona, La Segarra), RAP 13, 237-245. (e/p): La terra sigillata itlica de Iesso (Guissona, La Segarra), Empries 53. Prez Ballester, J. 1992: El vaso crateroide de barniz negro decorado con ovas F-4753, una probable produccin calena, Saguntum 25, 119-131. Sanmart Grego, E. 1981: Observacions sobre la presncia i distribuci de lespcie Morel 4750 a Catalunya, Ampurias 43, 189-199. Uscatescu, A. (e/p): La ciutat de Iesso (Guissona, Lleida) durant lAntiguitat Tardana: Les novetats de la campanya dexcavacions de 1999, Iesso I.
181
182
183
184
185
Fig. 5: Situaci de la ciutat de Iesso en relaci amb els principals centres romans del nord-est.
186
XII. LA VAIXELLA DE TAULA ENGALBADA DE LA CIUTAT ROMANA DILERDA I EL FENOMEN DE LES IMITACIONS DURANT EL PERODE TARDOREPUBLIC I ALTIMPERIAL
Marta Morn Alvrez Xavier Pay i Merc Secci dArqueologia. Ajuntament de Lleida
Resum Aquest estudi vol ser una primera aproximaci al repertori tipolgic i les caracterstiques tcniques de tres produccions locals de cermica romana engalbada identificades a la ciutat dIlerda. Les tres estan ben diferenciades tcnicament i comparteixen el fet que cadascuna fabrica peces utilitzades en el parament de la taula. Un aspecte interessant daquestes produccions locals s la incidncia que van tenir en un fenomen molt generalitzat, com s el de la imitaci de formes clssiques daltres centres itlics o peninsulars. Veurem que cada producci mostra una certa especialitzaci percentual envers la fabricaci dun determinat tipus de formes i que el fenomen de les imitacions s especialment rellevant durant lpoca augustal. El material estudiat prov dels contextos arqueolgics recuperats a les excavacions realitzades al centre histric de la ciutat de Lleida i a dues villae suburbanes de lager ilerdense. Lorigen daquestes produccions, tot i les possibles relacions amb la tradici cermica anterior, est molt lligada a la creaci de lurbs romana en poca tardorepublicana (inici del segle i aC). A ms, diversos indicis apunten cap a la localitzaci i existncia de tallers a linterior de la mateixa ciutat romana dIlerda. Paraules clau Ilerda. Engalba. Producci. Taller. Cermica. Imitaci. Tipologia Abstract This study aims to be a first approach to the typological repertory and technical features of three local Roman slip ware productions identified in the city of Ilerda. The three samples are technically well differentiated and share the fact that each of them manufactures items used as tableware. An interesting aspect of these local productions is the effect they had on a very generalised phenomenon the imitation of classical forms from other Italic or Iberian Peninsula centres. We will see how each production shows a certain degree of specialisation towards the manufacture of a particular kind of shape and how the imitation phenomenon is particularly relevant during the Augustan period. The material studied comes from the archaeological contexts recovered in the excavations undertaken in the historical centre of Lleida and in two suburban villae of the ager of Ilerda. The origin of these productions, despite their possible relationship with the earlier pottery tradition, is strongly linked to the creation of the Roman urbs in the late-Republican period (beginning of the 1st century BC). Moreover, several indications point to the location and existence of workshops inside the Roman city of Ilerda. Key words Ilerda. Slip. Production. Workshop. Pottery. Imitation. Typology
187
1. INTRODUCCI Des del segle i aC fins al segle iii dC la cermica coberta amb engalba devia tenir una gran difusi a la ciutat dIlerda, segons es desprn del registre material de les nombroses intervencions que aquests darrers anys han assolit nivells de lpoca romana. Tot i que aquestes produccions tenen relacions esttiques i tcniques evidents amb la tradici cermica anterior, linici daquesta vaixella engalbada est estretament relacionada amb la creaci de lurbs dIlerda i els nous usos i hbits alimentaris introduts pels romans. Caldr veure en un futur si labsncia o presncia daquestes produccions en poblats ibrics de lrea ilergeta en fases cronolgiques de la segona meitat del segle ii aC corrobora aquesta filiaci. Es tracta, per tant, dun material fabricat a la ciutat romana per proveir bsicament els seus habitants, que devia tenir certa difusi a lexterior, com ho certifiquen les villae suburbanes (Ramat i Torre Andreu) i alguns jaciments propers com Gebut a Soses, Tossal de lliga a les Borges Blanques, els Vilans a Aitona, la Fonteta de Greal a Lleida i Monter 1 a Camarasa1. Hi ha tres produccions clarament diferenciades pel que fa a la cocci i als acabats (la cermica comuna oxidada recoberta dengalba blanca, loxidada recoberta dengalba vermella o marr i la cermica reduda recoberta dengalba negra). Amb relaci al repertori de formes, veurem que les tres produccions comparteixen molts tipus, per que cadascun presenta una clara especialitzaci i, alhora, una evoluci cronolgica ben diferenciada. En un primer estadi, que sha de completar en un futur amb la caracteritzaci arqueomtrica de les pastes, shan intentat definir les caracterstiques tcniques i la composici de les argiles que utilitzen les tres produccions. El segon pas ha estat establir una tipologia que fos vlida per als tres tipus cermics i ordenar-la com un nic llistat de formes i variants. En canvi, en la representaci grfica dels fragments sha mantingut la separaci per produccions (lm. 1-19), per tal que sigui ms fcil reconixer la relaci que hi ha entre el repertori tipolgic i la producci. Finalment hem incls una taula tipolgica que no s altra cosa que un resum de tots els tipus i una simplificaci de les lmines anteriors (lm. 20). Tamb veurem quina incidncia van tenir aquestes produccions locals en la imitaci dels productes itlics que arribaven a la ciutat a travs de lintens comer que a partir de lpoca tardorepublicana es va establir entre la costa i linterior. Una daquestes produccions, la cermica reduda amb engalba negra, es va conver-
tir en un producte que, en un principi, devia competir amb les importacions de verns negre, i que desprs es va convertir, fins i tot, en un producte substitutiu daquelles fins a la generalitzaci de les cermiques de verns roig (TSA). Part daquestes produccions locals redudes shan publicat i es coneixen com a imitacions de verns negre en pasta grisa (Pay 2000, 231-248) o fins i tot verns negre de pasta grisa, apuntant el seu ms que probable origen local (Junyent, Prez Almoguera 1982, 76; 1995, 220-222). Terminologia que no considerem apropiada, ja que a mesura que augmenta el nombre dindividus coneguts sha vist que en realitat aquesta producci reduda no estava coberta de verns sin duna engalba de major o menor qualitat. A ms, aquesta producci abraa un repertori ms ampli que el del verns negre itlic, copiant formes de la TSA llisa i fabricant, encara que en menor quantitat, bols de llavi reentrant i gerres de llavi triangular de tradici local. Per tant, hem cregut que el terme ms adient i menys restrictiu per classificar aquesta producci i reconixer-la en futurs contextos arqueolgics s el de cermica romana reduda dengalba negra, al marge de la forma o de la imitaci que puguin fer dels models clssics. Pel que fa a la cermica oxidada dengalba blanca, hem detectat que es tracta duna producci estretament lligada a lantiga tradici de la cermica ibrica pintada que cap a lltim ter del segle i aC ja ser molt minoritria. A ms, t un repertori formal molt redut a les gerres per servir lquids, que sn peces complementries dun servei de taula ms ampli, format bsicament per la vaixella ibrica pintada i les importacions itliques de verns negre. En relaci amb la producci oxidada coberta dengalba vermella, la caracterstica que defineix millor el seu repertori s la gran especialitzaci que tingu en la fabricaci de gerres, ampolles i bols de llavi reentrant prcticament fins al segle iii dC. La major part de formes del repertori tipolgic de les tres produccions sinscriuen en el grup funcional del parament de la taula, tot i que en alguns casos podrem estar davant de peces utilitzades per a lemmagatzematge de lquids o slids. Durant el segle i aC la major part de la vaixella de taula est formada per les produccions ibriques pintades, les que estan cobertes amb engalba i les importacions itliques o de la costa peninsular. Tamb shauria de considerar vaixella de taula un significatiu nombre dindividus de pasta oxidada que no porten pintura ni engalba i que corresponen als mateixos tipus i formes del repertori engalbat. De resultes de lestat de fragmentaci, es fa difcil esta-
1. Informaci facilitada pel director de les excavacions, Dr. J. Principal.
188
la vaixella de taula engalbada de la ciutat romana dILERDA i el fenomen de les imitacions...
blir si aquests individus havien perdut la coberta o no lhavien portat mai. Per tant, no es pot descartar que algunes peces del nostre repertori tipolgic es comercialitzessin tamb sense engalba, com sembla que va passar en altres tallers de la vall de lEbre (Aguarod 1995, 145-147). La resta dindividus daquest tipus cermic correspon a grans gerres i tenalles utilitzades per emmagatzemar lquids o aliments, i estan exclosos dels quadres de quantificaci que presentem al final. s ms que probable que aquestes peces sortissin dels mateixos tallers on es fabricava la rica i variada cermica pintada ibrica tardana (Garcs 2000, 57-59), ben present des dels nivells ms antics de la ciutat romana (inici del segle i aC) fins als dpoca flvia. Cal recordar que aquesta vaixella de tradici local utilitza i aplica engalbes vermelles i blanques de fons per obtenir decoracions bicromes o tricromes que sn idntiques a les que porten les peces que estudiem ara. Sobre el lloc de producci daquesta vaixella oxidada coberta dengalba hi incidirem en un captol a part, tot i que el seu origen local sembla fora de dubtes i ja havia estat assenyalat per diversos autors (Prez Almoguera 1988, 119; Prez Almoguera, Rafel 1993, 79; Loriente, Oliver 1992, 52). 1.1. Procedncia dels materials Fora de la ciutat, les vil.les de Ramat (Jaciment 07, INT-1) (Prez Almoguera, 1988) i Torre Andreu (Jaciment 029, INT-1) (Prez Almoguera, Rafel 1993) aporten noves peces al repertori tipolgic que incorporem a lestudi, malgrat que en alguns casos, com Ramat, la informaci cronolgica s de poca vlua, ja que es tracta de materials recollits durant la destrucci de la vil.la als anys seixanta. Aquests serien els dos jaciments a partir dels quals podem fer-nos una idea de la difusi daquesta producci, molt relacionada amb lurbs dIlerda, i de com es mant fins al segle iii dC. Segurament, la seva rea de difusi girava a lentorn ms immediat de la ciutat, ja que altres municipia propers com Iesso tenien tallers propis que fabricaven peces recobertes amb engalba vermella (Pera 1993, 287-310). Sabem que a Monter 1 (Camarasa), en nivells de la primera meitat del segle i aC apareixen cermiques engalbades molt semblants a les de la ciutat de Lleida i nhi ha tamb en grans quantitats en els fons del poblat de Gebut de lIEI que poden pertnyer a la vil.la romana que hi havia als seus peus, als Vilans dAitona (Prez Almoguera 1986), al Tossal de lliga de les Borges Blanques (Prez Almoguera 1991b) i a la Fonteta de
Greal a Lleida (Junyent, Prez Almoguera 1982, 6393). Per tant, disposem dindicis que mostren que la seva comercialitzaci no estava restringida a lmbit urb de la ciutat, sin que shavia ests per una part del territori immediat. Esperem que la descripci de les caracterstiques i formes ajudi en un futur a identificar aquestes produccions en altres jaciments. Al jaciment urb dIlerda els contextos don provenen els materials sn de significaci molt diversa. Fins al moment, sn 22 les intervencions arqueolgiques realitzades on shan documentat nivells dpoca romana (Gil et al. 2001), per lexplotaci que es pot fer del registre material s fora desigual segons els casos. La major part dels materials que ara presentem provenen de la intervenci realitzada al vessant sud-est del tur de la Seu Vella (INT-48, 1995-1997). Aquesta rica seqncia estratigrfica del segle i aC siniciava amb unes construccions recolzades sobre la roca que es van amortitzar entre els anys 80-50 aC (fase I). Sobre aquests estrats de rebliment es van aixecar nous murs (fase II) que finalment es van tornar a enderrocar, fins que la zona es va convertir en un gran abocador utilitzat entre el 50-30 aC (fase IIIa). Finalment, una darrera fase va servir per anivellar la terrassa i aixecar altres construccions durant lpoca augustal, entre els anys 30 aC0 (fase IIIb). Altres excavacions realitzades al tur de la Seu Vella en fases ben definides dpoca tardorepublicana en qu hi ha presncia de materials recoberts amb engalba sn la del castell de la Suda INT-30 (19921993) i la de la Casa dExercicis INT-94 (2003). A la part baixa de la ciutat, les intervencions on sha consultat el registre material per a aquest estudi sn la INT-3/4/103 (carrer Aiguardent), INT-46 (carrer Bafart), INT-47 (costa Magdalena), INT-85 (carrer Magdalena), INT-98 (la Parra), INT-90 (carrer Democrcia) i INT-123 (baixada Trinitat). Altres excavacions amb fases niques daband de mitjan segle iii dC ens han servit per saber quina evoluci van tenir aquests materials, com s el cas de la INT-6 (Francesc Maci) i la INT-86 (Anselm Clav). Pel que fa a algunes excavacions urbanes, com la de la plaa Sant Joan INT-8, els materials han estat publicats i sn tractats amb les seves corresponents referncies bibliogrfiques (Junyent, Prez Almoguera 1995, 211246). Dels materials trobats a les excavacions dels anys vuitanta, realitzades al soterrani de la Paeria (INT-12), on sabem que hi havia abundants produccions engalbades en la sedimentaci tardorepublicana afectada per la construcci dun edifici en poca augustal,2 en pu-
2. Onze dels dotze individus de la Paeria dibuixats a les lmines sn de lestudi que P. Camps va fer de les produccions dengalba roja, i un altre correspon a una pea restaurada que havia estat exposada a les vitrines del museu. Agram als directors de lexcavaci dE. Junyent i A. Prez i P. Camps lexplotaci cientfica daquests materials. A ms, tamb hem consultat els materials del sondatge fet lany 1997 a la Sala dels Escuts del soterrani de la Paeria (Pay 1997, indit), intervenci que es va numerar amb la mateixa sigla INT-12.
189
bliquem els corresponents a la producci oxidada amb lengalba vermella. En el cas daltres excavacions urbanes, linventari dels materials sest realitzant en aquests moments, ra per la qual no han estat inclosos en aquest estudi preliminar. De ben segur que excavacions tan grans i amb tantes fases cronolgiques de la ciutat dIlerda aportaran en un futur nous tipus al repertori tipolgic i informaci sobre levoluci cronolgica daquests materials. Aquest s el cas de la INT-83 del carrer Remolins, on van aparixer les termes pbliques de la ciutat, i la INT-101 al carrer Democrcia, on hi ha testimonis de lurbanisme de la ciutat dIlerda des de lpoca augustal. De la intervenci arqueolgica de lantic portal de Magdalena INT-2 se nhauria de revisar lestratigrafia dpoca romana per tal de separar els estrats que sn anteriors a la gran domus, construda cap a final del segle i dC, daquells que li sn contemporanis o posteriors. La gran quantitat de materials daquesta excavaci noms ens ha perms fer una recerca daquelles formes que ja estaven publicades (Loriente, Oliver 1992) i buscar-ne de noves en les unitats estratigrfiques que tenien restes relacionades amb un taller de cermica, noves formes que no eren conegudes i que finalment hem pogut incorporar a la tipologia. Aquestes unitats revisades estan localitzades a ponent de la gran domus i, segurament es tracta, pel que hem pogut veure, duna fase dpoca altimperial semblant a la fase I (0-50 dC) de la propera excavaci de la costa de Magdalena INT-47. s indubtable que una revisi ms exhaustiva de tots els materials de lexcavaci aportaria noves formes al repertori, alhora que shaurien dintentar definir la fase i les possibles restes constructives que anessin associades a aquest primer moment ocupacional. Les peces defectuoses, lescria, els suports dapilament, els plats de torn, els motlles (vegeu lm. 21,4) i les marques amb segell recuperats en aquests nivells ens ajudarien a establir definitivament si el lloc fou ocupat, abans de construir la gran domus imperial, per un o ms tallers dedicats a la producci de cermica engalbada. Hi ha, doncs, intervencions amb bones seqncies estratigrfiques a la ciutat que aporten materials i informaci cronolgica en aquest estudi, per queden altres excavacions que tenen un volum considerable de material encara pendent destudi i que en un futur shaur dincorporar en aquest primer intent de sistematitzaci. 1.2. Un possible taller urb Un indici arqueolgic indiscutible del qual parteix la
190
identificaci dun centre productiu o taller s la troballa del forn, els abocadors o les estructures auxiliars. Malgrat que a Lleida no disposem daquesta evidncia arqueolgica, els materials recuperats a lexcavaci de lantic portal de Magdalena INT-2, la costa Magdalena INT-47 i el carrer La Parra INT-98, sn prou significatius per mantenir que a lextrem nord-est de la ciutat romana hi havia almenys un centre productor de cermica engalbada. Com a indicis ms clars de processos industrials relacionats amb la fabricaci de produccions engalbades cal destacar, a lexcavaci de lantic portal INT-2, la documentaci, a la zona ms meridional del solar, de diverses unitats estratigrfiques (bsicament la UE 1284) que corresponen a una bossa on hi ha una gran quantitat de peces fragmentades, escries de cermica i trossos de terra intensament cuita pertanyent, amb tota seguretat, a les parets o al graellat dun forn. Tamb es recullen estris utilitzats en la fabricaci de la cermica. Tot sembla indicar que aquests nivells han de correspondre a un forat dabocament de residus procedents dun taller cermic (Loriente, Oliver 1992, 48-49). Entre el repertori de formes recuperades a labocador cal destacar labundncia de peces cobertes amb engalba vermella. Hi ha un bol de llavi reentrant del tipus 3100 de la nostra tipologia (Loriente, Oliver 1992, 71 TF-I, 73), les gerres de llavi triangular del tipus 1100 (Loriente, Oliver 1992, 71 TF-I,75 i 82) i les gerres amb el perfil exterior de la vora recta del tipus 1300 (Loriente, Oliver 1992, 71 TF-I ,74 i 76). Tamb hi havia una gerreta del tipus 2300 (Loriente, Oliver 1992, 71 TF-I, 77) i ampolles del tipus 9100 i 9200 (Loriente, Oliver 1992, 71 TF-I, 82). Destris de terrisser cal destacar un atuell troncocnic amb una ampla revora a la base i un agafador central de forma circular semblant a un gibrell capgirat, i uns rodets amb una estria central ampla que semblen suports per apilar les peces al forn (Loriente, Oliver 1992, 72 TF-I, 83 i TF-I, 84). Tamb de lantic portal de Magdalena, en aquest cas duna unitat fora de context, prov un motlle dargila (cf. fig. 2) utilitzat en la fabricaci de les decoracions que anaven aplicades a la base de les nanses de gerres recobertes amb engalba vermella, tal com ho demostren el positiu trobat al vessant del Tur INT-48 i daltres de pitjor qualitat, com el que es va trobar en nivells de finals del segle i aC al carrer Bafart INT-46 o a la baixada de la Trinitat (INT-123). Altres indicis materials sn els fragments descria, molt interessants per a una futura anlisi de pastes, i peces defectuoses, bsicament bols de llavi reentrant, que tamb apareixen a les properes excavacions de la
costa Magdalena (Gil 1999) i al carrer La Parra (Morn 2000). Per ltim, cal destacar el que podria ser el testimoni epigrfic daquest taller o centre productiu. Es tracta de dos fons de bol amb engalba vermella i marr que porten imprs a linterior un segell quadrat amb la inscripci PR, recuperats a les unitats estratigrfiques relacionades amb labocador i que curiosament tamb trobem a la vena intervenci de la costa Magdalena (lm. 11.6). En aquests moments s impossible ubicar correctament el forn, tot i que els indicis arqueolgics apunten que estaria situat al solar que hi ha entre les intervencions INT-47 i INT-2. Tampoc resulta gens fcil establir si lestratigrafia excavada a la zona occidental de lantic portal de Magdalena, on apareixen els materials del forn, correspon a una fase contempornia o anterior a la construcci de la gran domus (finals del segle i dC). Malgrat aquests dubtes, una revisi dels materials que formen aquell conjunt indica que estem davant duna fcies cultural de comenament de segle i dC, idntica a la que configuren les unitats de la fase I de la costa Magdalena. Si realment fos aix, podria tenir un cert sentit labsncia de restes constructives o urbanstiques sota el gran edifici rom, ja que aquesta zona, situada a lextrem nord-est de la ciutat, vora el riu Noguerola, havia estat ocupada per un centre industrial, la superfcie del qual no es va incorporar a lurbanisme de la ciutat fins a finals del segle i dC. Tal situaci hauria facilitat a finals del segle i dC la construcci dun edifici de ms de 1.200 m2 a linterior de lurbs. Segurament hauria estat ms difcil assolir tal superfcie en una zona consolidada urbansticament i plena de parcel.lacions anteriors. Cal recordar que aquestes particulars dimensions i altres factors van portar a considerar ledifici rom de lantic portal de Magdalena com les restes duna vil.la suburbana (Prez Almoguera 1991a, 42 i 81; Loriente, Oliver 1992, 79; Junyent 1994, 83 i 88). Aquesta reflexi esdev per a nosaltres una simple hiptesi, si ms no, suggerent, de cara a la identificaci duna zona de la ciutat, que durant el segle i dC va estar ocupada per un o ms tallers dedicats a la producci de cermica engalbada. A ms, cal recordar que al segle ii dC (Fase IV INT-48) tenim indicis clars de lexistncia dun taller de TSH (Buxeda, Madrid 2000) localitzat al vessant sud-est del tur de la Seu Vella, on potser shavien traslladat els centres productors de cermica, un cop el creixement urb de la ciutat havia ocupat tota lrea edificable disponible a la part baixa de la ciutat.
2. DESCRIPCI DE LES PRODUCCIONS 2.1. La pasta Tot sembla indicar que estem davant duna producci ilerdense de cermica engalbada estretament relacionada, tal com ho corrobora la presncia de formes cermiques coincidents amb els tres tipus dacabat, s a dir, gerres de vora triangular motllurada (tipus 1100), bols de llavi reentrant (tipus 3100) i bols de perfil continu o carenat (tipus 3300 i 3400), juntament amb la ms que probable identificaci dun taller cermic a linterior de la nostra ciutat. La primera observaci que vam realitzar de les pastes a ull nu ens va portar a considerar que les tres produccions utilitzaven una argila molt semblant i empraven una tcnica de cocci molt similar, fenomen que immediatament ens va fer pensar que totes aquestes peces engalbades que apareixien a la ciutat de Lleida shavien fabricat en tallers estretament relacionats. El fet de comparar produccions amb acabat i cocci diferents no ha estat un impediment per observar la composici de les pastes que, en general, sembla la mateixa, noms amb lleugeres variants. Aquestes primeres descripcions apareixen referides en cadascuna de les peces que acompanyen la caracteritzaci dels tipus de la vaixella engalbada ilerdense. Aquesta hiptesi de treball ens va plantejar la necessitat dassolir un segon estadi en la caracteritzaci morfolgica dels materials que componen aquestes peces. Les observacions que referim aqu shan fet amb una lupa binocular Leica M2-6, amb la lent de 40 augments, en vint individus i partint de fractures fresques. El nostre objectiu ha estat el de comparar les pastes utilitzades en diferents produccions aparegudes en els contextos arqueolgics de la ciutat. Per una banda, hem triat un fragment de pasta oxidada coberta dengalba blanca, sis fragments de pasta oxidada coberta amb engalba vermella i cinc de pasta reduda amb engalba negra que pertanyen al repertori representat en aquest estudi. A ms, hem considerat altres peces, com dos fragments de cermica ibrica pintada, dos fragments oxidats amb engalba vermella publicats com a imitacions de TSH (Prez Almogera 1993a, 767-777, fig. 18-19) i un suport de torn procedent dels forns de lantic portal de Magdalena. Finalment vam fer una darrera comprovaci amb quatre individus que presentaven unes caracterstiques ben diferents: una vora de Campaniana C siciliana, un peu amb solc a la superfcie de reps de cocci reduda i superfcie coberta dengalba,3 un peu de bol de cermica grisa de la costa i una producci reduda envernissada pertanyent a un plat amb segell in planta pedis, considerat tamb
3. Un individu molt semblant identificat entre els materials dEmpries portats per J. Tremoleda a la taula rodona Imitatio Vasaria celebrada a lInstitut Catal dArqueologia Clssica, els dies 6 i 7 de novembre de 2003 a Tarragona.
191
com una imitaci de TSA (Prez Almoguera 1993a, 767-777, fig. 26). Efectivament, la composici de les pastes daquests fragments era tan diferent de la que presentaven les setze mostres restants que no hi havia dubte que es tractava de peces de procedncia diversa. Som conscients que la caracteritzaci definitiva de les pastes i engalbes passa necessriament per un estudi arqueomtric, el resultat del qual podria canviar substancialment les conclusions a qu hem arribat. Tot seguit fem la descripci de les mostres ms significatives de les pastes utilitzades en cada producci. Pasta oxidada i engalba blanca Mostra 1 (Int. 48-1151): fragment informe de gerra. Pasta de color ataronjat. Aspecte compacte sense vacols i presncia de possibles cristalls de quars probablement afegits de forma intencionada, dentre 0,24 i 0,42 mm, i petits punts de color vermell de 0,084 mm aproximadament. Pasta oxidada i engalba vermella Mostra 2 (lm. 15,8): vas contenidor. Pasta de color beix rosat. Aspecte de la matriu pors, amb abundants vacols de 0,36 mm de mida i inclusions de color blanc groguenc gaireb dissoltes de 0,24 mm, que sn majoritries; presenta tamb punts molt petits de color negre que podrien correspondre a feldespats entre 0,036 i 0,048 mm i cristalls brillants duna mida semblant que no hem identificat. Finalment, tamb hi sn presents punts vermells de 0,18 mm. Pasta oxidada i engalba vermella Mostra 3 (Prez Almoguera 1993a, 773, fig. 19): bol dimitaci de TSH de la forma Mezquiriz 44, amb engalba exterior i interior. Pasta de color ataronjat. Laspecte general s pors i homogeni en la distribuci dels components. Com en exemples anteriors, hi sn presents els vacols, per de mida petita i en forma desquerda. Les taques blanquinoses tornen a ser la presncia ms abundant i duna mida regular, aproximadament 0,12 mm. Tamb hi apareixen punts vermells escassos i petits, de 0,06 mm. Pasta reduda i engalba negra Mostra 4 (lm. 16.11): bol de perfil trencat inspirat en la forma Goud. 40. Pasta de color gris clar. La matriu presenta un aspecte molt fi i homogeni amb pocs vacols i amb presncia majoritria de taques blanquinoses i groguenques de 0,24 mm. Tamb hi sn presents cossos de color negre arrodonits duna mida aproximada de 0,24 mm i, molt minoritriament, fragments de cristalls de quars de 0,36 mm. Pasta oxidada i decoraci pintada Mostra 5 (Int. 48-1123): peu de copa de cermica ibrica pintada. Pasta de cocci oxidant daspecte homo192
geni on gaireb no saprecien inclusions. Hi ha abundants vacols de 0,048 mm distributs per tot el tall, i taques molt dissoltes de color blanquins. Comptem a ms a ms amb la caracteritzaci arqueomtrica (Buxeda, Madrid 2000, 11) duna producci de TSH de Lleida en curs de publicaci. La descripci escrita daquells resultats coincideix en general amb les observacions que hem pogut fer de les produccions oxidades engalbades objecte destudi (mostra 1-2-4 i 5), tot i que sempre des del punt de vista macroscpic, que caldr comprovar amb futures anlisis. A manera de resum, podem dir que les cermiques de cuita oxidada cobertes dengalba vermella sn daspecte depurat, amb molt poques inclusions minerals. La pasta deixa sovint un rastre de polsim que indica una temperatura de cocci no gaire alta. Una altra caracterstica molt important, i que es repeteix en quasi totes les mostres observades a 40 augments, s la porositat de la matriu, fruit dels minsculs per ben repartits vacols. El color oscil.la entre el beix rosat i el marr. Amb una observaci ms atenta shi aprecien petites taques blanques i groguenques, punts de color vermell i, ms escassos, de color negre. Tamb es poden veure fragments brillants microscpics. Quant a la caracteritzaci daquestes inclusions, que segurament deuen formar part de la matriu argilosa, shaur desperar a poder fer-ne un autntic estudi arqueomtric. Les pastes de cocci reductora sn generalment de color gris clar, daspecte homogeni i menys pors que loxidada; per aquesta causa els vacols semblen ms aviat esquerdes distribudes de forma irregular. Un altre aspecte a ressaltar s la incorporaci de cristalls, possiblement de quars, que en aquest cas deuen ser aliens a la matriu. Continua, per, la presncia de punts blanquinosos groguencs i punts negres molt ms petits. Malgrat totes les coincidncies que hem descrit al llarg daquests pargrafs, sobserven petites diferncies entre la producci coberta dengalba blanca i les peces oxidades dengalba vermella i redudes dengalba negra. Aquests trets distintius se centren bsicament en laspecte ms compacte de les primeres, dotades, a ms a ms, de coloracions ms ataronjades i vermelloses, probablement producte duna cocci a major temperatura. Aquesta caracterstica les emparenta amb la tradici ibrica, que va adquirir un gran domini tcnic en la fabricaci de les peces, i els dna el caracterstic so metl.lic. Una fabricaci ms artesana enfront duna altra de ms industrial o estandarditzada, que permet proveir un mercat potencial com s una ciutat romana: aix s el que sembla que podem deduir de lobservaci de la cermica oxidada dengalba vermella i de la de pasta reduda amb engalba negra amb relaci a la primera. s probable que lautntic significat da-
questa producci engalbada blanca sigui lenlla entre les produccions ibriques tardanes i el desenvolupament de la producci autctona de la vaixella de taula romana engalbada. En general hem pogut veure unes grans semblances entre la composici de les pastes utilitzades en les peces redudes amb engalba negra i les oxidades cobertes dengalba vermella, blanca o pintades amb motius de tradici ibrica, mentre que la introducci dinclusions alienes a largila varia una mica entre les produccions. Tanmateix, per, aquesta anlisi ens ha ajudat a reafirmar-nos en la idea dunes produccions que utilitzen pastes procedents dun mateix lloc, la qual cosa podria indicar-nos lexistncia de centres o tallers localitzats en un mbit geogrfic proper que podria ser la mateixa ciutat dIlerda o el seu territori ms immediat. A ms, si les caracterstiques qumiques i la composici fossin equiparables a les de les pastes utilitzades en una producci de TSH a Lleida, tindrem potser la constataci que existeix una llarga tradici cermica que, des de comenaments del segle i aC fins al final de lAlt Imperi, explota les mateixes argiles i les treballa de forma semblant. De fet, sobta veure que la pasta i cocci de peces dengalba vermella aparegudes en nivells de la primera meitat de segle i aC, que imiten formes del verns negre, sn extremadament semblants a les de determinades imitacions engalbades de TSH recuperades en els nivells damortitzaci de comenament del segle iii dC de la gran domus de lantic portal de Magdalena. 2.2. Lengalba Lengalba s lacabat de la superfcie que caracteritza les produccions que aqu presentem, i ha estat leix fonamental per fer la primera agrupaci dindividus. El Diccionari darqueologia (Garcia et al. 2002, 97) la defineix com una argila lquida, aplicada com a pintura sobre una cermica. Aquest acabat s molt heterogeni, tot i que fonamentalment en podem distingir dos tipus, lengalba blanca i lengalba vermella i negra. La primera sobt a partir duna barbotina a la qual safegeix intencionadament sal perqu les reaccions qumiques que es produeixen en la cocci la transformin en una coberta blanca, mentre que la segona i la tercera noms utilitzen largila diluda sense cap component, i s el tipus de cocci oxidada o reduda la que imprimeix el color final. Per aquesta ra, la mateixa pea pot tenir variacions de color que poden anar progressivament del vermell al negre depenent de la seva exposici a les condicions del forn en la cuita de les pastes. Tanmateix, depenent de la consistncia daquesta barbotina i de la temperatura del forn, aquestes engalbes
poden passar a ser vernissos si la temperatura del forn arriba a fondre totalment els components de la coberta i es vitrifiquen. Les peces que aqu presentem tenen una variabilitat de colors i textures molt mplia, per, tal com hem comentat en lapartat anterior, es poden diferenciar fonamentalment dos tipus de pasta: Engalba blanca, present bsicament en peces tancades com gerres i gerretes, tot i que tamb hi ha exemples minoritaris de formes obertes, com els bols ptera. Cobreix la superfcie exterior de les primeres i la interior de les segones, duna forma molt homognia i acurada. Aqu generalment lengalba s densa, mentre que a les zones que no sn directament visibles, com linterior de les peces tancades i lexterior de les obertes, en el cas que hi sigui, s transparent i diluda. Engalba vermella o negra que, com hem dit abans, no t una diferncia en la composici sin en el procs de cocci. Aquestes sn utilitzades en les produccions de la vaixella de taula oxidada i reduda. Evidentment, en el primer grup la variabilitat de tonalitats s ms mplia, i oscil.la entre el vermell, el marr i el negre, mentre que a les peces realitzades amb cuita reductora lengalba sempre sha transformat en una coberta grisa o negra. A part del color, la textura tamb s important, sobretot pel fet de veures en algunes peces la intencionalitat de destacar, per exemple, la part interna amb una engalba espessa i densa (peces que imiten el repertori clssic del verns negre com les formes Lamb. 1 i 5-7), fruit potser de laplicaci de diverses capes, mentre que la superfcie exterior pot quedar sense engalbar o amb una engalba diluda grisa que sescampa en forma de regalims. De vegades aquesta intencionalitat pot arribar fins i tot a crear superfcies envernissades a causa de la vitrificaci de lengalba (com s el cas de lindividu representat a la lm. 12.9). Identificar les tcniques emprades per aplicar aquest acabat a simple vista no s tasca fcil. Per una banda, s bastant probable que hi hagus una aplicaci a pinzell en les peces on noms es cobreix una de les superfcies. Tanmateix hi ha peces que presenten ditades al voltant del peu, la qual cosa ens indica que la immersi tamb fou utilitzada en laplicaci de les engalbes. De lobservaci del tipus dacabat de diverses peces duna mateixa producci va sorgir la idea de fer grups que finalment indiquessin orgens diversos o produccions individualitzades. De seguida ens adonrem, per, que la variaci dacabats era molt gran i que aquesta es combinava sobre la superfcie duna mateixa pea. Com a exemple ms significatiu podem parlar de peces redudes que imiten formes del verns negre i que tenen una engalba negra espessa a linterior i
193
grisa i diluda a lexterior, idntica a la que saprecia en la superfcie exterior de les gerres (lm. 16.1-4). Per tant, tot i les grans diferncies que poden observar-se entre les peces, creiem que no estem davant de produccions diverses, i que si aquestes es poden identificar sempre shaur de fer a partir de lanlisi de les pastes. 2.3. Repertori tipolgic En aquest apartat farem una descripci de cadascun dels tipus identificats de la vaixella de taula engalbada sense tenir en compte el color de lengalba ni el tipus de cocci a qu ha estat sotmesa largila. La realitzaci duna tipologia que no discrimina les produccions va sorgir com a conseqncia de la coincidncia de formes que hi ha entre elles. Com ja es pot suposar, determinades formes tenen ms sortida amb un o altre acabat per, tot i aix, sn comuns en les tres produccions la major part dels tipus que hem identificat. Aquest repertori ha estat organitzat a partir duna numeraci correlativa que sinicia sobretot amb el grup ms nombrs. Aix, cadascuna de les formes porta una numeraci amb 4 dgits. El nmero corresponent a la forma s el primer, i els tres segents indiquen cadascuna de les caracterstiques prpies que ens han perms agrupar els individus en tipus diferenciats. Tal com tamb es veur, la definici del tipus va acompanyada duna descripci de part de les peces representades a les lmines, per a diferncia del que sacostuma a fer en aquests casos, no totes han estat descrites. No obstant aix, al final daquest captol adjuntem un quadre en el qual sesmenten tots els fragments representats a les lmines amb la sigla i el context estratigrfic corresponents. Amb aix hem intentat alleugerir una mica la lectura daquesta tipologia, evitant reiterar una srie de descripcions que resulten molt semblants. Amb la classificaci per tipus hem intentat tamb apropar-nos a la funci de cadascuna delles i trobar-ne la denominaci llatina. Per a aquest punt hem seguit els treballs fets per Escriv (1995) i Beltrn et al.(1998). El nivell de fragmentaci de les peces s molt alt i, gaireb sempre, la vora s el principal element utilitzat en la configuraci de la major part dels tipus, la qual cosa s una greu limitaci, ja que no disposem dinformaci sobre la resta del perfil de la pea, el nombre de nanses, la forma del peu, la capacitat de la pea, etc. Tot i aquestes limitacions, la forma del llavi, subjecte a ms variacions, ens pot donar un altre tipus dinformaci, com per exemple la forma de tornejar cada pea. s per aix que volem deixar clar que estem davant duna tipologia oberta, amb moltes possibilitats de
194
veures incrementada o modificar-se a mesura que augmenti el registre material daquestes cermiques a la ciutat. 1000 Gerra (Urceus) Aquest contenidor de mida mitjana, destinat a contenir lquids i semilquids, es caracteritza per tenir una boca que oscil.la entre els 10 i 15 cm de dimetre, amb un coll curt que continua amb un cos, generalment globular, culminat per un fons umbilicat, pla o marcat amb un petit peu anular. Acostuma a portar una o ms nanses per a la suspensi, de secci generalment ovalada i amb solcs acanalats externs. Aix, segons la morfologia, hem distingit quatre tipus de llavi: 1100 Gerra amb el perfil exterior de la vora triangular. Sn els llavis ms usuals i numricament ms nombrosos. La seva caracterstica ms notable s la de tenir una vora amb un perfil exterior que tendeix a ser triangular. s evident que dins aquest tipus podrien establir-se moltes variants a partir del perfil interior, de la forma del llavi, etc., per hem cregut que lestat de fragmentaci dels individus i el volum de material estudiat feia bastant intil assolir en aquests moments un segon estadi de classificaci tipolgica. Variaci que fins i tot pot resultat infructuosa destablir en un futur si, com sembla, respon ms a un aspecte de producci, com seria la forma de tornejar la vora, que a un factor de diferenciaci tipolgica i productiva daquests tallers. Nhi ha de fetes amb pasta oxidada i engalba blanca (cf. lm. 2.3 i 4.1-5), amb engalba vermella (lm. 7) i amb pasta reduda amb engalba negra (lm. 16.1-4), per s a les dues primeres produccions on les gerres de llavi triangular van tenir una major incidncia.
Int. 48-1043-2. Fragment de vora amb presncia de dues nanses. Cermica engalbada en blanc amb pasta de color rosat i desengreixant minscul de color blanc. Lengalba s espessa i cobreix tota la part externa de la pea, mentre que a linterior noms hi apareix en una petita franja per sota del llavi. El dimetre intern de la vora s de 12,5 cm i les nanses neixen directament de la vora en una secci arrodonida i acanalada a lexterior (lm. 2.1). Int. 48-1125-4. Perfil sencer de gerra amb engalba vermella. Pasta de color rosa ataronjada, dura i sense desengreixant visible. Lengalba s lleugera i cobreix tota la superfcie exterior. La vora porta motllura i la nansa neix del llavi i arriba a linici de lespatlla amb una secci ovalada i amb tres acanalats externs i un altre a la part interna. El dimetre de la vora s de 14 cm (lm. 7.2). Int. 48-1108-112. Fragment de vora de gerra sense nanses conservades. Pasta de color ataronjada molt
compacta que porta una engalba externa de color blanc molt densa que cobreix perfectament aquesta superfcie, mentre que a linterior noms ocupa la part del llavi. La vora s molt exvasada i el coll vertical i recte devia facilitar la col.locaci duna tapadora. Amb un dimetre d11,6 cm (lm. 2.9). Int. 48-1048-26. Quatre fragments de vora amb dues nanses de gerra, pasta ataronjada i compacta amb engalba exterior de color blanc no gaire densa. Aquesta pea t la particularitat de tenir les nanses situades a 45 graus, s a dir, en una posici no gaire cmoda per abocar lquid ni tampoc per al transport. Potser aix la relaciona amb les peces pensades per romandre penjades. Les nanses sn molt acanalades i el dimetre de la vora se situa entorn als 16,6 cm (lm. 3.6). Int. 48-1150-70. Vora de gerra de perfil quadrat amb engalba blanca poc densa i gaireb perduda. La pasta s de color groc, no gaire corrent entre les peces daquest moment, i per tant amb una cuita a temperatura no gaire alta i sense desengreixant perceptible. El dimetre de la vora s de 12 cm (lm. 4.4). Int. 02 - figures (Loriente, Oliver 1992, 53, TF I-40). Les autores consideraren aquesta pea com una ampolla, tot i que nosaltres lhem incls en el grup de les gerres. El cos cilndric s molt caracterstic i el coll s curt. La transici entre aquest i el cos es fa a travs duna forta carena. La nansa s curta i va del coll a la carena. Porta dos acanalats a lexterior i el fons umbilicat. El llavi triangular s exvasat i fortament acanalat. Lengalba externa s de color vermell molt dens a la banda exterior, mentre que a linterior noms queden restes de regalims. El dimetre mxim de la vora s de 12 cm (lm. 7.1).
1300 Gerres amb el perfil exterior de la vora recte. Aquest tipus de gerra es caracteritza per tenir el llavi recte en relaci amb la inflexi que hi ha entre el coll i la vora. La majoria pertanyen a la producci oxidada dengalba vermella (lm. 8.4-11), per tamb nhi ha amb engalba blanca (lm. 5.1-3) i de pasta reduda i engalba negra (lm. 16.1-3).
Int. 12-03. Fragment de vora de gerra sense nanses conservades. La pasta s de color beix pl.lid i porta una engalba externa de color vermell. A lexterior la vora s molt acanalada, mentre que linterior s suaument exvasat. El dimetre de la vora s de 15,3 cm (lm. 8.7). Int. 48-1043-4. Fragment de vora de gerra sense nanses conservades. Pasta oxidada de color beix rosat sense desengreixant perceptible i cuita a temperatura baixa, segons es desprn de la tonalitat pl.lida de la pasta i de la seva textura, que deixa polsim als dits. Lengalba s de color marr fosc a lexterior i ms vermella a linterior, on la trobem en forma de regalims. El dimetre de la vora s de 16 cm (lm. 8.8). Int. 48-1123-28. Dos fragments de vora duna gerra que no conserva les nanses. Pasta de cocci reductora, de color gris i engalba exterior de color negre. Aquesta engalba s molt lleugera i est repartida de forma poc homognia. El dimetre de la vora s de 17,20 cm (lm. 16.1).
1200 Gerra amb el perfil exterior de la vora exvasat. Sn formes que es caracteritzen per tenir el llavi desplaat a lexterior respecte a la lnia vertical que es pot traar entre el coll i la vora de la pea. El volum ms important lhem trobat entre les peces amb acabat engalbat en blanc (lm. 4.6-11), tot i que tamb nhi ha en menor mesura amb engalba vermella (lm. 8-1-3).
Int. 48-1150-73. Vora de gerra amb el llavi exvasat i pla, arrodonit a lexterior i cncau a linterior. La uni entre la vora i el coll es fa a travs duna forta inflexi. Aquesta pea porta una engalba diluda blanca que cobreix la part externa, mentre que a linterior noms recobreix el llavi. El desengreixant no s visible i la pasta s de color vermell. El dimetre exterior de la vora s de 15,6 cm (lm. 4.10). Vegeu paral.lel procedent del carrer de Llad de Badalona (Puertas 2000, 51, nm. 1146). Int. 48-1143-37. Vora de gerra amb engalba vermella molt fosca i espessa que cobreix lexterior de la pea, mentre que linterior noms arriba a la vora. La pasta s de color beix fosc, molt compacta i sense desengreixant visible. A lexterior, aix com tamb a la part superior de la vora, s acanalada, la qual cosa li dna un aspecte bfid. A linterior la vora s esglaonada. El dimetre exterior de la vora s de 16,5 cm (lm. 8.3).
1400 Gerra amb el perfil exterior de la vora penjant. Aquest darrer grup es diferencia dels anteriors pel fet de tenir un perfil extern inclinat des del llavi fins a la inflexi del coll. Aquesta transici es fa a travs duna concavitat per sota del llavi. Aquestes peces no sn gaire abundants, per les detectem en les tres produccions (lm. 5.4-5, 9.1 i 16.4).
Int. 48-1108-114. Fragment de vora de gerra amb pasta de color rosat fosc, daspecte pors i engalba exterior de color crema de textura densa. No shi aprecia desengreixant i el dimetre de la vora s de 10,6 cm (lm. 5.4). Int. 48-1133-21. Fragment de vora de gerra de llavi triangular amb el coll curt i engalba vermella externa. Hi ha un petit esgla entre coll i cos. La pasta s de color rosat i el desengreixant no shi aprecia (lm. 9.1).
Finalment, presentem una srie de fons que corresponen a gerres de diferent mida i dels quals no podem establir la correspondncia amb les vores per manca de perfils sencers. Segons hem pogut veure, hi ha peus anulars (lm. 9.2 i 4), fons umbilicats de clara tradici ibrica, (lm. 5.9) i fons plans (lm. 5.8 i 10). Tant les caracterstiques de la pasta com lengalba que les cobreix sassemblen molt a les que hem descrit abans, i sn molt corrents labsncia de cobertura sobre la superfcie de reps i la presncia de regalims a la part interna.
195
Com que la cermica denominada comuna local no acostumava a omplir el panorama bibliogrfic, ja que era tractada amb menys inters que les importacions, resulta de vegades complicat trobar-ne paral.lels en jaciments propers. Tot i amb aix, hem trobat produccions de gerres amb el perfil molt semblant a Badalona, Celsa, Tivissa i Guissona. El cas de la costa laietana s diferent, ja que lestudi de les produccions comunes realitzat per C. Puertas (2000) abraa un perode molt ampli des del punt de vista cronolgic i, per tant, enllaa perfectament amb elements presents al nostre treball. Per altra banda, les publicacions dintervencions antigues tamb ens aporten una srie de paral.lels que de vegades poden procedir de contextos poc fiables. Aix, a les intervencions realitzades al palau de la Paeria als anys 60, es van recuperar materials que aparegueren publicats molt posteriorment i grcies als quals podem apreciar lexistncia de peces que, tot i la seva denominaci, es poden considerar gerres dengalba vermella. Tant el de la fig. 67e com el de la fig. 68f corresponen al nostre tipus 1300 (Tarrag, Dez-Coronel 1981, lm. XLIV-XLV). Aquesta tendncia tamb sembla confirmar-se a la plaa de Sant Joan (INT-8), amb percentatges alts de gerres del tipus 1300 (Junyent, Prez Almoguera 1995, 236, fig.11.10, 11, 13-14 i 16-17; fig. 12.20), tot i que tamb nhi ha del tipus 1100, amb el perfil exterior de la vora triangular (fig. 11.12 i 15). Cronolgicament aquesta intervenci se situa grosso modo en el segle i aC. Tamb resulta important el volum material recuperat a la destruda vil.la romana de Ramat. Tot i que lestudi no va comptar amb les indicacions del context don van ser recuperats, els materials sn referncia obligada sobretot com a exemple de la seva presncia en una zona no gaire llunyana de la ciutat. Les gerres 9, 11, 14 i 17 sapropen al nostre tipus 1100, amb el perfil del llavi extern de tendncia triangular. Les formes 10 i 16 sn de perfil exvasat del tipus 1200 i, finalment, les formes 12 i 13 pertanyen al grup 1300 (Prez Almoguera 1988, 124-126). En els materials recuperats al Tossal de lliga sn abundants els fragments de gerra amb vores atribubles al nostre tipus 1100 (Prez Almoguera 1991b, 29-64). Tornant als paral.lels daltres zones, la gerra 1200, amb el vorell pla de coll exvasat, engruixit i acanalat a la part superior de la vora (lm. 4.10), s un exemplar gaireb idntic a la pea 2139, procedent del pou del carrer de Fluvi de Badalona (Puertas 2000, 51). En el cas de Celsa i Tivissa, es tracta de produccions que poden tenir o no la superfcie coberta dengalba. Al taller de lAumedina (Tivissa) trobem molts paral.lels formals, i gaireb tots els tipus recollits per lautor es podrien incloure en els nostres grups. Aix, bona part de les denominades gerres motllurades podrien correspondre al nostre tipus 1200, amb el perfil exterior de la vora exvasat. Hi ha fragments que poden relacionarse directament, com per exemple la fig. 36.7 amb la
196
nostra lm. 3.7. (Revilla 1993, 95-104). Per aquesta producci, a diferncia de la lleidatana, no porta cap engalba exterior. A Guissona, lestudi realitzat sobre els materials dengalba roja (Pera 1993, 287-310) individualitza una srie de formes i variants que tamb es poden relacionar amb els nostres tipus. Per exemple, la forma Guissona 3 podria correspondre al nostre tipus 1300, tot i que altres variants poden correspondre simultniament a dos dels nostres tipus, com per exemple la forma Guissona 2B, que t trets semblants al nostre tipus 1200, i altres al 1300 o fins i tot al 1400. Tot aix revela la dificultat i els problemes que existeixen a lhora de definir tipus a partir noms de les vores. A Celsa (Aguarod, Mnguez 1998, 474-475) trobem paral.lels amb les formes de perfil exterior del llavi recte del tipus 1300 a la fig. 242.1-6 i del tipus 1200 a la fig. 242.7, recuperades en els nivells de rebliment i aband de la casa de los delfines, datats entre els anys 41-45 i 54-60 dC. 2000 Gerreta (Urceolus) Les gerretes sn recipients de petita capacitat per servir lquids a la taula. En certa manera sn hereves de les produccions redudes que es van fabricar en els tallers del voltant dEmpries. En la cermica ibrica tamb nhi ha de cobertes amb engalbes o directament pintades. Un fet remarcable s que no detectem la presncia daquest tipus cermic en pasta de cocci reduda i engalba negra. Formalment es caracteritzen per tenir un cos amb tendncia ovoide i un suau perfil en S, la vora pot ser simple i exvasada o amb una petita motllura i tendncia recta, o fins i tot amb el perfil exterior exvasat. Les nanses, generalment una, sn de perfil ovoide i el fons est dotat dun peu anular. Quant a les possibles decoracions, s freqent la presncia de solcs acanalats i bordons al cos. Tal com passa amb les gerres que hem descrit abans, les hem agrupat en tres tipus. 2100 Gerreta amb el perfil exterior de la vora triangular. Aquestes peces estan molt relacionades tipolgicament amb les gerres. Tenen una petita vora de secci bicnica que els dna laspecte triangular (lm. 6.1-2 i 9.6).
Int. 48-1043-8. Vora de gerreta amb dues nanses enfrontades recoberta per una engalba blanca espessa que cobreix lexterior de la pea. A linterior lengalba noms cobreix la vora. La pasta s de cocci oxidant, de textura dura i color ataronjat. El dimetre de la vora s de 5,8 cm (lm. 6.1).
2200 Gerreta amb el perfil exterior de la vora recte. Sn exemplars amb un llavi que tendeix a la verticalitat. Poden estar decorats amb solcs acanalats exteriors.
Int. 48-1143-39. Vora de gerreta amb engalba vermella espessa que salta amb facilitat i que cobreix tota la part externa i gran part de la interna de la pea. La pasta de cocci oxidant s compacta i de color beix rosat. El desengreixant no shi aprecia (lm. 9.7).
Lengalba s densa i de color blanc groguenc. La forma recorda molt les produccions de grisa de la costa. Per lorientaci que porta el perfil, s molt probable que tingui molta profunditat. La pasta s ataronjada i compacta i no shi aprecia el desengreixant (lm. 6.6). Int. 48-1095-1. Dues vores i un fragment informe de bol de vora reentrant. Pasta oxidada de color vermell ataronjat amb desengreixant de punts blancs, ben cuita i compacta. Lengalba externa s de color vermell i cobreix tant linterior com lexterior. El dimetre de la vora s de 15 cm (lm. 10.1).
2300 Gerreta amb el perfil exterior de la vora exvasat. Aquestes peces, que recorden sobretot les bicniques de tradici emporitana, es caracteritzen per tenir el llavi simple i exvasat. Hi ha peces molt semblants a la vil.la de Ramat (Prez Almoguera 1988, 128, fig. 24).
Int. 48-1125-3. Perfil sencer de gerreta amb dues nanses, recoberta per una engalba vermella molt lleugera a lexterior que no acaba de cobrir completament la superfcie. La pasta es de color beix rosat i el desengreixant no saprecia a simple vista. La textura s dura. El dimetre de la vora s de 9,4 cm. El perfil recorda les gerres de tradici emporitana amb els dos bordons, un entre el coll i lespatlla, i laltre, abans de linici de la carena, per sobre del punt de contacte amb la nansa. La vora s simple i exvasada i el peu anular porta una srie de solcs acanalats interns molt caracterstics (lm. 9.1).
3200 Bol de perfil exterior continu exvasat. En aquest grup identifiquem formes que estan clarament inspirades o copien la forma Lamb. 1 del Cercle de la Campaniana B. Es tracta de bols que tenen un perfil del cos recte amb una vora lleugerament exvasada i una carena fortament marcada en el trnsit entre el cos i el fons. Aquestes peces poden estar decorades interiorment amb els atributs de les produccions originals, com els cercles concntrics (lm. 10.2-6 i 16.5-9).
Int. 48-1133-18. Perfil sencer de cermica oxidada dengalba vermella, amb pasta de color beix ataronjat de consistncia dura i desengreixant minscul de cal. Lengalba s bastant lleugera i porta un acabat brunyit. El fons intern de la pea est decorat amb un acanalat concntric. El dimetre intern de la vora s de 15 cm. Imitaci de la forma Lamb. 1 (lm. 10.2). Vegeu tamb perfil sencer amb pasta reduda a lm. 16.5. Int. 12-384. Perfil sencer de bol amb solcs acanalats exteriors. La pasta s de color beix groguenc sense desengreixant visible. Lengalba s molt lleugera i cobreix irregularment tota la superfcie interior, mentre que la superfcie exterior noms en t a la vora i amb restes de regalims. El fons intern est decorat amb dos solcs acanalats i la vora t un dimetre de 18 cm, mentre que lalada total de la pea s de 5,8 cm. Imitaci de la forma Lamb. 1 (lm. 10.3). Vegeu tamb amb pasta reduda lm. 16.9. Int. 48-1152-31. Vora de bol cobert per una engalba vermella poc consistent que cobreix tant la superfcie interior com lexterior. La pasta de cocci oxidant s de color vermell fosc amb abundants punts de desengreixant de color blanc. El dimetre de la vora s de 14 cm (lm. 10.4). Exemplar idntic al perfil sencer de pasta reduda i engalba negra del jaciment de la Fonteta de Greal (Junyent, Prez Almoguera 1982, 70-71). Int. 48-1126-5. Vora de cermica oxidada de pasta de color beix rosat i sense desengreixant visible que porta una engalba de color vermell. El dimetre de la vora s de 17 cm (lm. 10.5). Int. 47-1267-1. Perfil sencer de bol amb pasta de cocci reductora i engalba negra densa i homognia a linterior i ms lleugera a lexterior. No saprecia desengreixant al tall. El dimetre de la vora s de 15,4 cm. Assimilable a una forma de la TSA Consp. 7, o b al
3000 Bol (Catillus) Dins de la vaixella de taula, ens ocupem del que ara entenem com a plats fondos, els quals contenen lquids o semilquids. Formalment estem davant de peces dun dimetre que oscil.la entre els 14 i els 22 cm. El cos pot desenvolupar carenes i generalment lalada de la pea no passa dels 10 cm, tot i que arriba als 12 cm en casos molt especfics. El peu tamb pot variar en dimetre i alada, per generalment es tracta de peus anulars que poden tenir o no decoracions. Les agrupacions que hem fet han estat a partir del perfil i la forma del llavi. Tanmateix, no podem eludir els evidents paral.lelismes entre alguns tipus i les produccions que el comer porta daltres mercats. Per exemple, els bols de verns negre itlic de la forma Lamb. 1 serveixen de model a peces que es fabriquen a Ilerda. Altres influncies mediterrnies i costeres, encara que menys evidents, sobserven en els bols de llavi recte, que recorden les formes de verns negre de la Campaniana A (Lamb. 27ab) o els bols ptera de llavi reentrant, tan caracterstics de les produccions grises emporitanes. 3100 Bol de perfil exterior de la vora reentrant. Es tracta de plats que tenen la vora clarament girada vers linterior de la pea. Aquesta forma est inspirada en les formes de la Campaniana A antiga i en els bols ptera de pasta grisa fabricats a la costa, i fou un tipus formal que la cermica ibrica ja havia incorporat al seu repertori molt abans de laparici de les produccions engalbades dpoca romana. Nhi ha amb engalba blanca (lm. 6.6) i vermella (lm. 10.1).
Int. 48-1150-76. Vora de bol de llavi reentrant cobert amb engalba blanca tant a linterior com a lexterior.
197
duna Lamb. 16/F 2864a1 de Campaniana C (lm. 16.6).
3300 Bol de perfil exterior continu cncau. Bols que semblen formats per un ter de cercle, acabats amb una vora simple (lm. 10.7-9) que de vegades pot estar engruixida cap a linterior (lm. 10.9-10 i 12). Sovint tenen acanalats exteriors (lm.10.11) i, fins i tot, probables encaixos per a tapadores (lm. 10.13-14). Tot i que alguns podrien tenir certes semblances amb els prototips de verns negre, sembla ms evident la seva filiaci ibrica tardana amb els plats de la cermica pintada. Al forn de lAumedina hi ha una pea molt semblant al tipus que descrivim (Revilla 1993, 106, fig. 44-1). Sn formes molt comunes i que trobem en tots els contextos ilerdenses des del segle i aC fins al segle ii dC, com per exemple al Tossal de lliga (Prez Almoguera 1991b, fig. 99).
Int. 48-1151-50. Dues vores dun bol de cermica oxidada cobert per una engalba lleugera per homognia que cobreix linterior i lexterior de color vermell. La pasta, molt rosada, presenta petits punts brillants, probablement de mica, utilitzats com a desengreixant. El dimetre interior de la vora es de 15,5 cm (lm. 10.8). Int. 1143-13. Vora de llavi engruixit i exterior acanalat cobert per una fina capa dengalba marr ben conservada a linterior que sestn per lexterior fins a la vora. La pasta s compacta, de cocci oxidant de color beix rosat, i el desengreixant no shi aprecia. El dimetre de la vora s de 16 cm (lm. 10.12). Int. 48-1143-9. Bol amb solcs acanalats exteriors de pasta oxidada de color beix groguenc poc compacta. Lengalba s lleugera, de color vermell marr, i no shi aprecia lexistncia de desengreixant (lm. 10.13).
Int. 48-1123-1. Vora de bol de pasta de cocci oxidant i de color beix, engalbat interiorment i exteriorment amb una engalba de color vermell clar molt lleugera. No shi aprecia el desengreixant, i el dimetre de la vora s de 15 cm. Aquesta pea porta un grafit a la cara externa, fet post coctionem, on es pot llegir part dun nomen POS[U...] (lm. 11.3).
3500 Bol de perfil exterior amb carena marcada. Sn bols caracteritzats per tenir un perfil trencat, format per un llavi recte que ocupa el ter superior de la pea, separat, i una carena marcada que el separa del cos. Es tracta dexemplars clarament inspirats en prototipus itlics, de la TSA, forma Goud. 40/Consp. 23a. Aquesta forma la tenim representada en dos tipus dacabat (lm. 11.5 i 16.11).
Int. 47-2265-1. Vora de bol de cermica de cuita oxidada i pasta de color beix groguenc, no gaire compacta, on no saprecia la presncia de desengreixant. Lengalba s de color vermell fosc i cobreix tant linterior com lexterior. Hem trobat coincidncies amb formes presents a Llria (Escriv 1995, 176, fig. 8.3) i a El Palao dAlcanys (Paracuellos 2003, 179, fig.3) (lm. 11.5). Al Tossal de lliga (Prez Almoguera 1991b, fig. 100) hi ha un exemplar idntic de pasta reduda cobert dengalba negra.
3600 Bol amb perfil exterior cncau i llavi triangular. Descrivim aqu un exemplar present noms dins de la producci dengalba blanca. Es tracta dun bol amb el llavi de secci triangular ametllada i un cos de tendncia cncava.
Int. 48-1043-17. Vora de bol de cermica de cuita oxidant i pasta de color ataronjat i textura dura. No shi aprecia la presncia de desengreixant i la superfcie interna est engalbada amb una engalba densa de color crema. El dimetre de la vora s de 12,4 cm (lm. 6.7).
3400 Bol de perfil exterior amb carena suau. Aquestes peces estan molt emparentades amb les anteriors i, com elles, tenen clares referncies a les formes ibriques. El llavi marcadament engruixit provoca lexistncia duna carena molt alta a sota mateix del llavi. La major part de les peces presenten cocci oxidant i engalba vermella (lm. 11.1-4), per no oblidem alguna pea realitzada amb cocci reductora (lm. 16.10).
Int. 48-1123-2. Perfil sencer de bol de vora diferenciada i llavi engruixit i arrodonit. Pasta de color beix sense desengreixant visible. Lengalba s lleugera i de color vermell, amb una distribuci irregular a la part interior, mentre que a lexterior noms en queden restes de regalims. El dimetre de la vora s de 22 cm (lm. 11.1). Int. 48-1152-30. Vora de bol dengalba vermella. Llavi diferenciat amb un fort acanalat per sota del llavi. La pasta s de color beix rosat i no shi aprecia desengreixant. A lexterior lengalba s ms marr, mentre que a linterior, en aquells llocs on encara es conserva, s de color vermell fosc (lm. 11.2).
Al contrari del que ens passa amb les gerres, els fons dels bols semblen estar bastant definits, ja que tenim perfils sencers que permeten relacionar-los. Aix, en general, els peus petits i anulars es relacionen amb les peces ms fondes i de llavis engruixits de tradici local, mentre que els que es relacionen amb les imitacions itliques tenen en general la base ms ampla i el peu facetat o motllurat. Alguns dells porten decoraci de solcs acanalats concntrics al fons intern. Tamb hem pogut comprovar i reproduir lexistncia de segells impresos al fons intern de la pea (lm. 11.6-10 i 16.12-14).
Int. 47-1265-9. Peu de bol de cermica de cocci oxidant, pasta de color beix clar i sense desengreixant visible. Recobert amb engalba negra a linterior de la pea, mentre que a lexterior noms resten regalims. El fons extern s lleugerament umbilicat, amb un dimetre de 7,6 cm, i a linterior destaca una marca o segell on es pot llegir PR dins duna cartel.la rectangular.
198
Aquest s el tercer exemple de marca apareguda a la ciutat amb aquestes lletres que es troben al voltant del mencionat forn de Magdalena (lm. 11.6). Int. 48-1043-1. Peu de bol de cermica de pasta de cocci oxidant amb una engalba negra lleugera que recobreix tant linterior com lexterior de la pea. A la part interna conserva tres acanalats concntrics. Formalment s molt similar als fons de les copes Lamb. 1, amb el peu oblic molt proper a la zona de la carena (lm. 11.10; cf. tamb lm. 16.13). Int. 48-1078-1. Peu de bol de cermica de cocci oxidant de pasta dura i ben cuita on no saprecia el desengreixant. Lengalba s espessa i cobreix gaireb tota la pea a excepci de la part interna del peu. Com a fet remarcable en destaquem la decoraci a rodeta concntrica al fons intern, tot i pertnyer a una pea assimilable a la forma Lamb. 1 o 8 (lm. 11.9; cf. tamb en pasta de cocci reduda lm. 16.14). Int. 48-1143-15. Peu de bol de cermica reduda amb engalba negra lleugera. La pasta s de color gris amb desengreixant de cal de mida petita. El peu presenta dos bourrelets molt caracterstics a la part externa (lm. 16.12).
ta o exvasada, separada de la resta del cos per una carena suau o ms marcada, amb un fons que generalment t una tendncia plana o lleugerament inclinada. Aquest apartat recull tota una srie de peces que es podrien qualificar dimitacions autntiques del verns negre, i per aquest fet en podem trobar paral.lels clars en cadascuna de les incloses a la taula. Aix, trobem un alt percentatge de formes similars a la Lamb. 5-7/F 2270-2280 (lm. 12.2-4 i 17.2), seguit per formes ms properes a la Lamb. 5/F 2252 (lm. 12.1 i 17.1), a ms de peces que imiten formes de la TSA com la Goud. 34/Consp. 3.1.1 (lm. 12.5 i 17.3).
Int. 48-1043-14. Vora de ptera de pasta de cocci oxidant de color rosat on no saprecia el desengreixant i amb una engalba de color negre espessa que cobreix tota la pea. El dimetre mxim de la vora s de 21 cm (lm. 12.1). Int. 48-1123-45. Vora de ptera de pasta reduda de textura dura i amb desengreixant de mica i vacols. Lengalba s de color negre marr. El dimetre mxim s de 23 cm (lm. 17.1). Int. 48-1151-60. Fragment de vora de plat de pasta oxidada de color beix i textura compacta amb desengreixant de punts blancs. La vora est lleugerament engruixida. Lengalba, que cobreix noms la zona externa, s de color vermell. El dimetre mxim de la vora s de 18 cm (lm. 12.3). Int. 98-1126-1. Perfil sencer de plat de pasta reduda de color gris fosc i textura dura, sense desengreixant visible i amb una engalba que cobreix linterior i lexterior de color negre mat. Al fons intern presenta solcs acanalats concntrics. El dimetre de la vora s de 18 cm, i lalada total, de 3,5 cm (lm. 17.2). Int. 47-1266-1. Fragment de vora de plat de pasta de cocci oxidant, de color rosa ataronjat i textura tova, que deixa un polsim als dits al ser manipulada. Lengalba s de color vermell, ms densa a linterior que a lexterior. El dimetre de la vora s de 37 cm (lm. 12.5). Int. 02 (Loriente, Oliver 1992, 59, T.F. I.19). Forma assimilable a la Goud. 34-43/Consp. 3, que les autores identifiquen com a imitaci de Drag. 18. El perfil s de cos recte amb tendncia exvasada i llavi arrodonit, diferenciat per un solc acanalat a sota. La pasta s de color gris i lacabat interior engalbat en negre s ms dens que a la banda exterior (lm. 17.3).
El bol, juntament amb la gerra, forma part dun servei molt conegut a la vall de lEbre. Les formes que aqu hem recollit apareixen duna forma bastant generalitzada en jaciments com el dEl Palao dAlcanys, en tallers com el de Tarazona i a la mateixa Celsa (Velilla de Ebro). Els anomenats cuencos grandes (Aguarod 1984,61-67) que trobem amb una vora engruixida i de vegades diferenciada a travs dun fort acanalat sota el llavi que pot tornar-se una inflexi carenada. Compten, per, amb uns peus menys desenvolupats, que sapropen potser als de les produccions de la TSA, mentre que els que nosaltres presentem sn ms alts i apareixen en contextos cronolgics anteriors. 4000 Ptera (Patena) Un clar exemple de la consolidaci dels nous gustos alimentaris s la presncia daquest plat pla, que per les seves caracterstiques s molt adient per servir i menjar slids. Els tipus representats, tal com podrem veure, sn referncies gaireb directes a peces del repertori importat de la vaixella en verns negre (Lamb. 5-7) i ms tard de la TS (Goud. 34-43/Consp. 3). La forma, doncs, es caracteritza per una boca ampla, dun dimetre que pot variar entre els 20 i els 40 cm i de poca profunditat, sense sobrepassar els 4 i els 8 cm a les peces de major dimetre. Hi ha exemplars de pasta oxidada coberts dengalba vermella, per sn majoritaris els individus de pasta reduda i engalba negra. Els tipus han estat definits en principi a partir de la vora, ja que s un element que esdevindr molt significatiu en totes les variants. 4100 Ptera de perfil exterior carenat i vora simple. Aquesta forma es caracteritza per una vora simple, rec-
Aquest tipus tan caracterstic el trobem present a Gebut, tot i que sense especificar si prov del poblat ibric o de la vil.la que hi havia als seus peus, amb dos cercles concntrics a linterior (Vzquez 2001, 52, fitxa 16), i a la Fonteta de Greal (Junyent, Prez Almoguera 1982, 72-73). 4200 Ptera de perfil exterior carenat i vora plana. Com la seva denominaci indica, aquests plats tenen una
199
vora de tendncia horitzontal en ala unida a un cos cncau amb lleugera carena que pot estar ms o menys a prop de la vora. Aquesta forma la trobem representada en cocci reductora (lm. 17.4-5) i oxidada (lm. 12.6).
Int. 48-1133-15. Vora de plat de cermica de pasta de color gris de textura dura i cocci reductora, en la qual el desengreixant s inapreciable. Porta una engalba de color negre espessa i gaireb vitrificada. La vora de 20 cm de dimetre s plana, exvasada i amb un solc acanalat. Com que aquesta pea no t gaire alada, la carena s molt a prop de la vora, amb una inflexi marcada que fa la transici al fons, el qual, tot i que hi falta el peu, sembla lleugerament cncau (lm. 17.4). Aquesta forma s assimilable a la F 1441 d1. Int. 48-1090-1. Vora de plat de pasta de cocci oxidant de color beix rosat i consistncia dura amb un desengreixant inapreciable. Lengalba cobreix totes dues superfcies; a la part interior s ms densa i brillant, mentre que a lexterior s ms diluda. La vora t un gran dimetre, 37 cm, i est seccionada just en el llavi penjant, la qual cosa ens impedeix verificar autnticament el prototipus del qual derivaria, tot i que la relacionem amb el tipus F 1623 d1 i la srie F 1624 dins dels anomenats bords tourments (lm. 12.6).
sistncia compacta sense desengreixant visible. Lengalba s de color vermell i densa, i cobreix tant linterior com lexterior. Es tracta dun plat de gran dimetre, 28,6 cm, i poca alada, la vora s plana, aprimada i en ala a la part externa, la carena est molt a prop de la vora i dna pas a un fons lleugerament cncau que devia finalitzar en un peu que ens manca (lm. 12.8).
4400 Ptera de perfil horitzontal. Sn plats plans en el sentit ms estricte de la paraula. Les vores adopten una srie de solcs acanalats que donen lloc a engruiximents i llavis caiguts molt caracterstics. Sn formes que en definitiva sinspiren en les vores de produccions itliques diverses anomenades per Morel de bord tourment i agrupades en les sries F 1640-1660, tot i que no es pot descartar la possibilitat que imitin tamb les vores de la TSA Goud. 6/Consp. 10 o Goud. 15/Consp. 11.
Int. 48-1123-9. Vora de plat de pasta de color gris de cocci reductora molt compacta i dura amb engalba negra exterior vitrificada (lm. 17.7). Es tracta dun tipus de plat amb una vora diferenciada molt caracterstica engruixida amb una srie dacanalats i motllures inspirades en bords tourments del gnere F 1600 propis de la forma M. 112 en Campaniana C. La trobem present tamb en pasta de cocci oxidant i engalba vermella (lm. 12, 9), s a dir, amb un control de la temperatura del forn ms acurat que amb altres peces. Els dimetres oscil.len entre els 23,2 i els 34,6 cm. Int. 48-1133-14. Vora de plat de cermica de pasta de cocci reductora de color gris clar sense desengreixant visible a simple vista i de textura dura i compacta. Porta una engalba negra exterior, brillant i en procs de vitrificaci. La vora s engruixida i acanalada. El perfil interior daquesta pea recorda el de la forma Lamb. 6/F 1442b1 en Campaniana C, inclosa dins la categoria de plats de bord ondul (lm. 178).
4300 Ptera de perfil exterior carenat i vora motllurada. Aquesta forma es caracteritza per tenir el llavi amb un perfil sinus en S unit a travs duna carena a un cos cnic invertit. No tenim cap exemplar que conservi el peu. Aquestes formes no tenen una semblana directa amb cap producci de verns negre, encara que podrien inspirar-se en tipus de la TSA (Consp. 2.3.2). Malgrat tot, nosaltres les relacionem ms amb els perfils dels plats de tradici ibrica (Garcs 2000, 51, fig. 27, 2) que amb cap altra producci itlica. Apareixen tant en cocci oxidant (lm. 12.7-8) com en reduda (lm. 17.6).
Int-47-1465-4. Vora de plat de pasta de cocci oxidant de color beix rosat sense desengreixant visible i engalba lleugera de color vermell. La vora s de tendncia vertical, lleugerament exvasada, i amb una inflexi entrant just abans de la carena, que tamb s molt marcada (de 100 graus) i que dna inici a un fons de dimetre proporcionalment gran del qual ens manca el peu. El dimetre de la vora s de 28,8 cm (lm. 12.7). Hi ha un altre exemplar molt semblant a aquesta forma en pasta reduda i engalba negra (lm. 17.4). Trobem paral.lels daquestes formes tan especfiques a Can Balen en els tipus 1202 i 1203 laietans (Puertas 2000, 32-39). Tamb apareix al Tossal de lliga en cocci reduda i engalba negra (Prez Almoguera 1991b, fig. 108) i a la vil.la de Ramat (Prez Almoguera et al. 1988, 137, fig. 6). Int. 47-1265-2. Dos fragments de vora de plat de pasta de cocci oxidant i de pasta de color vermell de con-
Els fons que hem pogut identificar daquestes pteres sassemblen als de les formes Lamb. 5-7 en verns negre i a les Goud. 1 de la TSI. No falten, doncs, els fons decorats interiorment amb solcs acanalats, els peus de secci quadrada, amb bourrelet exterior, de perfil oblic, que reflecteix amb molta fidelitat les caracterstiques prpies del model original. Dades tamb conegudes a partir dels materials recollits lany 1975 a la plaa de Sant Joan (Junyent, Prez Almoguera 1985, 218-220). 5000 Crater Aquest contenidor multifuncional de vora ampla i mida variable es relaciona habitualment amb un s cerimonial, com el de la barreja del vi amb les espcies i laigua, tot i que tamb semprar per a altres qestions molt diferents, i arribar fins i tot a ser utilitzat com a urna cinerria. Procedent dels tipus grecs ms clssics, va ser adoptat per cadascuna de les produccions posteriors de verns negre itliques. Tal com hem reiterat en els apartats anteriors, no hi ha una clara diferenciaci o relaci directa entre forma i cocci o acabat de superfcie. Dels tipus que presentem, sn ms
200
nombrosos els individus amb pasta oxidada i engalba vermella que les formes redudes. 5100 Crater de perfil exterior del llavi triangular. Coincideixen grosso modo amb les formes que estan directament relacionades amb el Cercle de la B (espcie F 4750) i la Campaniana C (espcie F 4740), un cop identificades les formes de vores i peus (lm. 13.1011). El perfil del llavi dna com a resultat un espai cncau a linterior de la vora (lm. 13.6-7).
Int. 48-1043-7. Fragment de vora de crater, de pasta oxidada de color beix rosat, compacta i sense desengreixant visible. Lengalba s de color vermell i, tot i que no es conserva gaire b, cobreix tota la pea. La forma s molt propera al tipus F 4753 a1. El dimetre s de 24 cm (lm. 13, 7). La forma s assimilable al tipus F 4752 a1. Int. 48-1145-16. Fragment de peu de crater de pasta oxidada de color beix clar i engalba vermella molt aigualida que cobreix parcialment la superfcie exterior de la pea. Pasta dura i compacta on no saprecia desengreixant. Assimilable al tipus F 4741 a1. El dimetre del peu s de 12,5 cm (lm. 13.10). Int. 48-1122-1. Fragment de peu de crater de pasta reduda i engalba negra exterior. Pasta de textura dura i compacta on noms saprecien vacols. Lengalba cobreix linterior i lexterior de forma lleugera. Aquest peu t dues motllures exteriors i un acanalat a la superfcie de reps. Assimilable a la srie F 4753. El dimetre mxim s d11 cm (lm. 18.2).
6000 Copa (Calix) Forma utilitzada per beure que es caracteritza per tenir una mida inferior als bols i, en general, un grau de profunditat major. Pot anar acompanyat de dues nanses enfrontades i dun peu diferenciat. A partir de la seva vora, gaireb sempre exvasada, hem diferenciat les de llavi penjant i les de llavi recte. 6100 Copa amb el perfil exterior de la vora exvasat. Es tracta dun tipus de recipient de 6 cm dalada aproximadament i un dimetre proper als 15 cm, amb un peu diferenciat anular (lm. 14.1-2). Normalment sn peces que imiten la forma Lamb. 2 (lm. 14.4 i 18.3-5).
Int. 48-1143-36. Fragment de vora de copa de pasta oxidada de color beix rosat, compacta i amb un desengreixant inapreciable. Lengalba s de color vermell, poc densa i noms cobreix la part externa. Un element molt caracterstic sn les nanses amb apndix gaireb rectangular (lm. 14.1). Int. 48-1133-12. Fragment de vora assimilable al tipus F 1231 a1 de pasta de cocci reductora. La pasta s dura i el desengreixant no saprecia. Lengalba s de color negre i lleugera i cobreix tant linterior com lexterior, per de forma irregular. Aquesta pea no porta nanses i la vora s exvasada i penjant (lm. 18.4).
5200 Crater de perfil exterior del llavi penjant. Aquestes vores no tenen una filiaci directa amb les formes clssiques i sn, tal vegada, ms properes als prototipus ibrics de clat amb el llavi penjant (lm. 13.8-9 i 18.1), per tant lacabat de superfcie com algun dels dimetres ens decanten per adscriurels als craters.
Int. 46-2169-1. Fragment de vora de crater de pasta de cocci oxidant de color beix rosat i pasta dura i compacta. Est recoberta duna engalba de color vermell, que cobreix homogniament tot el fragment. La vora de llavi exvasat i penjant a lexterior porta una srie de solcs acanalats decoratius externs. T un gran dimetre (37,8 cm) (lm. 13.8). Int. 46-2160-1. Fragment de vora de crater de pasta reduda. La textura s dura i compacta i saprecien petits punts blancs al desengreixant. Lengalba negra noms cobreix la part exterior de la pea i resulta molt lleugera. El seu perfil recorda molt els clats de la forma 4.6. definida per Garcs (2000, 40, fig. 18.1).
Hi ha paral.lels daquestes peces a Badalona, en la intervenci de la plaa de Font i Cus. Lautora les relaciona amb peces del repertori de la TSI (Puertas 2000, 33), tot i que nosaltres ens decantem per les produccions del Cercle de la Campaniana B. 6200 Copa amb el perfil exterior de la vora recta. Es tracta de copes de perfil semiesfric de llavi recte amb tendncia arrodonida (lm. 14.3 i 18.6-7).
Int. 48-1123-37. Fragment de vora de copa similar a la F 3320 amb pasta de color beix clar i engalba de color vermell. Porta dues nanses amb apndix superior enfrontades i la vora s recta i una mica acanalada per sota del llavi. El dimetre de la vora s de 13,6 cm i desconeixem el tipus de fons i peu que devia portar la pea (lm. 14.3). Int. 48-1067-598. Fragment de vora i carena de copa, similar a la copa Pasq. 127/F 3120. s de pasta grisa, dura i porta una engalba de color negre poc densa que cobreix tant linterior com lexterior. El dimetre de la vora s de 14,6 cm. Porta dues nanses de secci geminada enfrontades (lm. 18.6).
Daquesta forma tan especfica no nhem trobat cap paral.lel en les produccions locals amb o sense engalba de la costa laietana ni de la vall de lEbre, per la qual cosa esdev un tipus dimitaci fora singular de la cermica engalbada dIlerda.
La primera daquestes peces t tamb un clar paral.lel en les copes de verns negre de lespcie F 3110-3120 i en la cermica ibrica pintada de la forma 2.6. (Garcs 2000, 23-25), segons es desprn de les nanses de secci circular i llengeta sobreposada.
201
7000 Got (Poculum) Juntament amb el bol i el plat, el got s una de les peces ms caracterstiques de la vaixella de taula. Aquesta pea s sempre ms alta que ampla, i el dimetre de la boca sempre supera el del peu. Inspirats en el repertori tipolgic dels vasos de parets fines, es fabriquen tant en pasta oxidada com reduda. Els acabats engalbats sn igualment comuns, i aquesta forma es pot agrupar en una srie de tipus depenent del perfil del cos. 7100 Got de perfil exterior de la vora recte. El perfil s suau i est compost per una vora amb tendncia vertical, mentre que el cos presenta un perfil globular ms o menys marcat. Els fons sn generalment indicats amb un petit anell (lm. 14.5-10 i 18, 9). Molt probablement podrem incloure una subdivisi en aquest apartat a partir de llavis llisos o amb motllures externes, per, tractant-se duna primera aproximaci, haurem desperar a tenir ms individus classificats.
Int. 48-1133-24. Vora de got de pasta de cocci oxidant de color groc i talcosa, sense desengreixant visible i recoberta amb una engalba de color marr. El dimetre de la vora s de 7,5 cm. La forma s molt similar al gobelet My. II. (lm. 14.5). Int. 48-1078-3. Vora de got de pasta de cocci oxidant de color beix sense desengreixant apreciable i engalba de color vermell a lexterior. La vora s vertical i acanalada a la paret exterior de la vora. s una forma semblant a la Unz 8. Desconeixem el dimetre del llavi (lm. 14.7). Int. 48-1123-41. Vora de got de pasta oxidada de color beix i textura compacta on no saprecia el desengreixant. El llavi s ample (3,4 cm) i porta una nansa que neix del coll. Lengalba s de color vermell i cobreix noms lexterior. El dimetre s desconegut (lm. 14.9). s una forma semblant a la Unz 7.
molt lleugera. La uni entre vora i cos es fa a travs dun bord. s una forma inspirada en el gobelet My. I. El dimetre del llavi s de 8,8 cm (lm. 14.12). Int. 48-1143-31. Vora de got de pasta oxidada de color rosa ataronjat, de textura compacta i lleugerament exvasat que es correspon noms a la zona de la vora, que a travs dun coll estrangulat dna pas a un cos de perfil globular. Lengalba s de color vermell ataronjat, densa, i cobreix tant linterior com lexterior. Com lindividu anterior, pot assimilar-se a la forma My. I. El dimetre de la vora s d11 cm (lm. 14.13). Int. 02 (TF I 27) pg. 52. Perfil sencer de got, de pasta de cocci reductora de color gris, sense desengreixant apreciable a simple vista i amb una srie dincisions a la zona del cos en forma de ziga-zaga. Possible My. XXI (lm. 19.8).
7300 Got amb el perfil exterior cilndric. s un vas petit que t un perfil recte on no es distingeix la vora del cos o aquesta diferncia s molt poc marcada, amb una continutat vertical fins a la base, que normalment s plana o ressaltada per un petit anell.
Int. 48-1123-34. Vora de got de pasta amb cocci reductora i engalba de color negre a la part exterior. Aquest tipus est inspirat en la forma My. XII. El dimetre de la vora s de 7,6 cm (lm. 18.9).
No tenim gaire clar quins peus es relacionen realment amb els gots dengalba i quins pertanyen a les petites gerretes. Hi ha, per, una relaci gaireb directa entre els perfils globulars i els fons umbilicats, que poden tenir de vegades una petita indicaci exterior. Els gots cilndrics acostumen a portar un fons pla, que de vegades tamb pot estar indicat. Com hem vist, hi ha peces que recorden tipus de les produccions itliques de parets fines, semblants sobretot a la forma My. I, II, III, XII i XXI. Una altra gran influncia, o potser es troben incloses dins del mateix fenomen, sn les peces assimilables a les produccions del taller de Tarazona, on trobem la forma Unz 7 i 8 (Aguarod 1984, 38-52). 8000 Urna (Aula) Aquesta forma, que adopta diferents mides, es caracteritza per tenir una boca lleugerament exvasada, un coll curt i un cos globular que recorda una mica el perfil de les olles i dels grans contenidors, per amb dimensions molt inferiors. Noms en tenim dos exemples procedents de la Int. 48 i la trobem representada en cocci oxidant i engalba vermella. A partir del perfil de la vora nhem diferenciat dos tipus: 8100 Urna amb el perfil exterior de la vora recte. Com el mateix nom indica, la vora sinclina vers lexterior rematant el llavi verticalment.
7200 Got amb el perfil exterior de la vora exvasat. Es tracta de vores que sobren i giren vers lexterior amb un dimetre del llavi major que el del coll (lm. 14.1114 i 18.8). Tal com passava al tipus anterior, aquestes poden tenir el llavi decorat o no a lexterior amb una srie de solcs acanalats.
Int. 48-1152-28. Vora de got de pasta cocci oxidant de color beix rosat de consistncia dura i so metl.lic, sense desengreixant apreciable. Lengalba s de color vermell fosc, molt lleugera, i desapareix a la part del llavi. El dimetre de la vora s de 7,4 cm, i daquesta arrenca una nansa de secci en cinta. La forma sapropa molt al gobelet My. III, variant B de Lpez Mullor (lm. 14.14). Int. 48-1151-55. Vora de got de llavi simple i exvasat. La pasta s de cocci oxidant de color beix groc, sense desengreixant apreciable. Lengalba de color negre cobreix tota la pea interiorment i exteriorment, per s
202
Int. 48-1123-23. Vora durna de pasta de color beix sense desengreixant visible i engalba espessa que cobreix totalment la superfcie externa de color vermell (lm. 15.1)
8200 Urna amb el perfil exterior de la vora triangular. Aquest tipus t una vora feta a partir dun lleuger engruiximent de la paret del coll que posteriorment es doblega a lexterior, i com a resultat dna lloc a un perfil triangular.
Int. 48-1152-25. Vora durna de pasta amb cocci oxidant i de color beix rosat, de textura compacta i desengreixant de petits punts blancs. Lengalba s lleugera i cobreix tant linterior com lexterior. El dimetre de la vora s de 13 cm (lm. 15.2).
amb dos bordons originats per un fort acanalat central. La nansa de secci ovalada neix per sota del llavi i el coll va separat del cos per un altre acanalat ben marcat (lm. 15.4). Tamb a Badalona i procedent del carrer de Fluvi, trobem una ampolla molt semblant datada entre els anys 30-20 aC i el final del principat dAugust (Puertas 2000, 37, nm. 1518).
Aquestes formes substitueixen les gerres i encoes ibriques i estan profusament representades en tots els contextos revisats, tant de la vall de lEbre com de la costa laietana (Aguarod 1984, 74-80; Aguarod, Mnguez 1998, 452-453; Puertas 2000, 34-40), tot i que no sempre estan cobertes per una engalba externa. 10000 Tapadora (Operculum /Patina) Lexistncia de tapadores est documentada des de molt antic i en la seva fabricaci sutilitzaven materials molt diversos (pedra, guix, fragments cermics retallats). Tenim exemplars de pasta oxidada coberts dengalba blanca i vermella. El perfil obert daquesta pea pot permetren la utilitzaci simultnia com a petit plat.
Int. 48-1077-176. Fragment de vora de tapadora amb pasta de cocci oxidant de textura molt dura i compacta. Lengalba s blanca, densa i brillant a lexterior mentre que a linterior est molt ms diluda. El dimetre total s de 14 cm (lm. 6.9). Int. 48-1143-6. Fragment de vora de tapadora de pasta de color rosa beix de cocci oxidant i amb una engalba espessa de color vermell que cobreix la superfcie externa i que arriba a la part interna noms en forma de regalims. El dimetre de la vora ens s desconegut (lm. 15.7).
Tornem a trobar exemples semblants a aquestes peces entre els productes manufacturats al forn de Turiaso. Aguarod (1984, 54-60) les denomina olles i hi veu molts paral.lelismes amb les formes redudes de cuina de coll lleugerament desenvolupat. 9000 Ampolla (Lagoena) Contenidors del servei de taula de mida mitjana o petita, es caracteritzen per tenir un cos globular, el coll estret i llarg ben diferenciat de la resta del cos, i una nansa que els distingeix de la resta de vasos per servir lquids a la taula. Aquesta forma la documentem en pasta de cocci oxidada i engalba blanca o vermella. Cal destacar que no nhem trobat cap exemplar realitzat amb pasta de cocci reductora, ni cap exemplar provet dabocador a la vora. 9100 Ampolla amb perfil de la vora exvasat. Es caracteritza per presentar el llavi com una continuaci del coll que ha estat lleugerament girat vers lexterior i que dna com a resultat un perfil interior en forma dembut (lm. 6.8).
Int. 06-7. Perfil sencer dampolla de pasta de cocci oxidant i engalba exterior vermella molt ben conservada. El coll s curt i exvasat, amb una petita concavitat a la part interna. Porta una nansa de secci ovalada i acanalada al centre i el cos s piriforme, acabat en una base anular (lm. 15.3). Nhi ha un exemplar a Torre Vella (Badalona), molt semblant i situat cronolgicament en poca de Domici (Puertas 2000, 37, nm. 1516).
11000 Vas contenidor (Lebes) Aquests recipients sn elements demmagatzematge i poden variar de mida i forma: generalment es caracteritzen per una boca ampla, un llavi diferenciat i un cos globular amb una base freqentment plana. La forma recorda el que en poca ibrica coneixem com a tenalles. 11100 Vas contenidor amb el perfil exterior de la vora penjant. Aquestes peces recorden les anomenades gerres de cap de cigne, amb un llavi exvasat i motllurat.
Int. 46-2223-1. Fragment de vora de vas contenidor amb pasta de cocci oxidant i color beix rosat. No shi aprecia desengreixant i lengalba, de color vermell i no gaire densa, cobreix irregularment la superfcie exterior de la pea, mentre que s absent a linterior. El llavi s caigut i porta a la part superior de la vora un esgla o forma acanalada que sembla suggerir la presncia duna tapadora. El dimetre mxim s de 26 cm (lm. 15.8).
9200 Ampolla amb perfil de la vora recte. En aquestes peces el llavi s de tendncia vertical i poden tenir una srie de solcs acanalats que donen pas a motllures ms o menys marcades (lm. 4-6).
Int. 48-1123-31. Fragment de vora amb arrencament de nansa dampolla de pasta de cocci oxidant fina i depurada, sense desengreixant apreciable per amb presncia dalgun vacol. Lengalba s de color vermell i cobreix la part externa. La vora s de secci anular,
203
11200 Vas contenidor amb el perfil exterior de la vora triangular. Tanmateix hi ha peces que estan ms properes a les tenalles de boca plana amb una vora curta i ms estreta que el dimetre del coll.
Int. 48-1123-27. Vora de vas contenidor fet amb pasta de cocci reductora i engalba negra que cobreix tant linterior com lexterior de la pea. Sense coll, la vora s de secci pseudotriangular amb un entrant a la part interna. El dimetre dobertura s de 21,8 cm (lm. 19.1).
pea que conservi la totalitat del perfil i, per tant, resulta impossible adscriure aquests aplics a un tipus determinat de forma. Quant a la temtica representada, sembla que est ben definida: tenim motius vegetals i figuratius amb referncies molt clares al mon clssic. En el motiu vegetal destaquem la presncia de la fulla dheura (cf. fig. 1), tan representada als vasos pintats dpoca ibrica i casualment present en una pea dengalba blanca, que s la producci que est ms emparentada amb la tradici indgena.
Fig. 1 Int. 48-1143-29. Fragment informe de gerra feta amb cermica de cocci oxidant de color rosa pl.lid o beix i amb acabat dengalba blanca exterior de molt bona qualitat, espessa i de color crema. El desengreixant gaireb no s visible i noms se naprecien punts blancs.
12000 Pxide Potser fora del que entenem com a servei de taula, les pxides sn uns elements caracterstics de la cultura clssica i el seu s, encara per determinar, est lligat directament amb els gustos i nous usos de la cultura romana. Aquests petits contenidors tenen com a caracterstica principal la igualtat entre el dimetre de la vora i lalada total de la pea. Tot i que sn molt propers als tinters i a les copes, s molt probable que tamb fossin utilitzats com a recipients per a salses. Encabits a lespcie F 7500, sn elements tan caracterstics dpoca tardorepublicana com les pteres i els bols. Tots els individus identificats pertanyen a la producci de cermica reduda coberta dengalba negra.
Int. 48-1133-17. Fons de pxide amb pasta de cocci reductora de color gris i tacte talcs on no saprecia el desengreixant. Lengalba negra cobreix la part exterior (lm. 19.2). Int. 48-1143-16. Fragment de fons de pxide lleugerament umbilicat. La pasta s de cocci reductora, ben cuita i amb desengreixant de mida petita de punts blancs. Est cobert per una engalba de color negre brillant que ocupa la part externa de la pea. El dimetre del fons s de 5,4 cm (lm. 19.3).
Foto: Secci dArqueologia. Ajuntament de Lleida.
Coneixem lexistncia duna srie dindividus recuperats en la intervenci realitzada als soterranis del Palau de la Paeria (Int. 12), que estan sent estudiats i presenten caracterstiques molt semblants a les dels que sinclouen aqu. Per altra banda, no coneixem cap altre centre de la vall de lEbre ni de la costa catalana que tingui imitacions engalbades daquesta forma. 2.4. Aplics decoratius en gerres engalbades Un captol a part mereixen els relleus i aplics decoratius que anaven sobre la superfcie exterior de les gerres i contenidors mitjans. La situaci sovint s sota larrencament inferior de la nansa i sembla que tenen un clar referent clssic. Els primers paral.lels els trobem en peces de bronze on la profusi decorativa de les nanses pren un protagonisme molt rellevant (Roig 2003, 83-124). Tamb en trobem exemples als gerros de bec trilobulat F 5600. No tenim cap exemple de
204
Hi ha un exemple daquest mateix motiu en pasta reduda per sense engalba i amb els traos una mica ms toscos. Tal com ha estat fragmentada la pea no podem certificar en quina posici havia estat col.locat el relleu i si funcionava tot sol o amb un altre motiu. Tenim tamb motius figurats molt significatius. El primer que descriurem ser la imatge que ha estat identificada com una representaci dHrcules, amb el cap barbat i provet duna cabellera abundant i el tors nu, del qual comptem amb un total de tres individus a tota la ciutat (cf. fig. 3). A la intervenci de lantic portal de la Magdalena shi va trobar un dels motlles que sutilitzaven en lobtenci daquests aplics decoratius (cf. fig. 2) que senganxaven a la base de les nanses (Prez Almoguera 1993b, 46). La recuperaci en aquest indret recolza la hiptesi del taller o tallers cermics a lextrem nord-est de la ciutat.
Fig. 2 Int. 02-254. Motlle de forma circular de 6,6 cm de dimetre. La pasta s de color beix fosc amb presncia molt escassa de punts blancs i tamb negres pel desengreixant. Tamb hi ha restes dengalba a la zona que correspondria a lespatlla esquerra, precisament on saprecia el que sha interpretat com les urpes dun lle.
Tamb comptem amb la presncia daltres motius molt clssics, com per exemple les mscares de teatre (cf. fig. 4).
Fig. 4 Int. 48-1065-385. Arrencament de nansa de gerra realitzada amb pasta oxidada de color ataronjada, sense desengreixant visible i amb engalba de color crema molt densa, que cobreix tota la superfcie externa. Aquesta imatge, aplicada sota larrencament inferior de la nansa, representa un cap femen provet de perruca de tendncia triangular. Els ulls i la boca sn tpics de les mscares de teatre.
Evidentment, el ms interessant daquesta pea s el fet de comptar amb els positius, que no procedeixen del mateix motlle, per tenen caracterstiques gaireb idntiques. Sen va trobar un exemplar, per de qualitat artstica bastant inferior, a la intervenci realitzada a la baixada de la Trinitat (Int. 123) i al carrer de Bafart (Int-46). A travs daquests aplics ens podem fer una idea de la seva disposici al perfil de la pea, s a dir, com a base de larrencament de nansa duna gerra.
Fig. 3 Int. 48-1077-267. Arrencament de nansa de gerra realitzada amb pasta de cocci oxidant, de color rosa fosc i acabat de superfcie engalbat en color vermell. Lengalba s densa, per salta amb facilitat. No shi aprecia desengreixant (lm. 21.3).
Aquestes peces ens confirmen, tanmateix, lalta especialitzaci que van adquirir aquestes produccions engalbades ilerdenses en la realitzaci de tot tipus de formes i atuells. 2.5. Inventari: context i cronologia dindividus a) Gerres
Lmina 2.1 2.2 2.3 2.4 2.5 2.6 2.7 2.8 2.9 2.10 3.1 3.2 3.3 3.4 Sigla Int. 48-1043-2 Int. 48-1043-3 Int. 48-1074-141 Int. 48-1108-115 Int. 48-1151-90 Int. 48-1065-46 Int. 48-1155-29 Int. 48-1150-71 Int. 48-1108-112 Int. 48-1043-7 Int. 48-1055-40 Int. 48-1043-6 Int. 48-1101-164 Int. 48-1151-98 Tipus 1100 1100 1100 1100 1100 1100 1100 1100 1100 1100 1100 1100 1100 1100 Dataci context 50-30 aC 50-30 aC 50-30 aC 50-30 aC 80-50 aC 50-30 aC 80-50 aC 80-50 aC 50-30 aC 50-30 aC 50-30 aC 50-30 aC 50-30 aC 80-50 aC
205
Lmina 3.5 3.6 3.7 3.8 3.9 4.1 4.2 4.3 4.4 4.5 4.6 4.7 4.8 4.9 4.10 4.11 5.1 5.2 5.3 5.4 5.5 5.6 5.7 5.8 5.9 5.10 5.11 7.1 7.2 7.3 7.4 7.5 8.1 8.2 8.3 8.4 8.5 8.6 8.7 8.8 8.9 8.10 8.11 9.1 9.2 9.3 9.4 9.5 16.1 16.2 16.3 16.4
Sigla Int. 48-1149-145 Int-48-1048-26 Int. 48-1149-143 Int. 48-1143-136 Int. 48-1150-79 Int. 48-1065-50 Int. 48-1150-68 Int. 48-1065-53 Int. 48-1150-70 Int. 48-1150-64 Int. 48-1048-27 Int. 48-1055-28 Int. 48-1108-107 Int. 48-1112-172 Int. 48-1150-73 Int. 48-1055-38 Int. 48-1149-142 Int. 48-1055-39 Int. 48-1116-154 Int. 48-1108-114 Int. 48-1151-93 Int. 48-1143-179 Int. 48-1044-18 Int. 48-1043-9 Int. 48-1043-15 Int. 48-1044-20 Int. 48-1151-82 Int. 02-2 Int. 48-1125-4 Int. 48-1043-3 Int. 48-1143-40 Int. 02-3 Int. 12-05 Int. 12-02 Int. 48-1143-37 Int. 12-08 Int. 12-04 Int. 12-01 Int. 12-03 Int. 48-1043-4 Int. 48-1043-1 Int. 02-1 Int. 48-1143-41 Int. 48-1133-21 Int. 48-1143-52 Int. 48-1143-50 Int. 12-26 Int. 12-27 Int. 48-1123-28 Int. 94-11022-1 Int. 94-11026-1 Int.46-2160-1
Tipus 1100 1100 1100 1100 1100 1100 1100 1100 1100 1100 1200 1200 1200 1200 1200 1200 1300 1300 1300 1400 1400 1000 1000 1000 1000 1000 1000 1100 1100 1100 1100 1100 1200 1200 1200 1300 1300 1300 1300 1300 1300 1300 1300 1400 1000 1000 1000 1000 1300 1300 1300 1400
Dataci context 80-50 aC 50-30 aC 80-50 aC 80-50 aC 80-50 aC 50-30 aC 80-50 aC 50-30 aC 50-30 aC 80-50 aC 50-30 aC 50-30 aC 50-30 aC 100-150 dC 80-50 aC 50-30 aC 80-50 aC 50-30 aC 100-150 dC 50-30 aC 80-50 aC 80-50 aC 50-30 aC 50-30 aC 50-30 aC 50-30 aC 80-50 aC 0-100 dC 100-150 dC 50-30 aC 80-50 aC 100-250 dC 100 aC-0 100 aC-0 80-50 aC 100 aC-0 100-0 dC 100 aC-0 100 aC-0 50-30 aC 50-30 aC 100-250 dC 80-50 aC 30 aC-0 80-50 aC 80-50 aC 100 aC-0 100 aC-0 30 aC-0 50-30 aC 50-30 aC 30 aC-0
b) Gerreta
Lmina 6.1 6.2 6.3 6.4 6.5 9.6 9.7 9.8 9.9 9.10 9.11 9.12 Sigla Int. 48-1043-8 Int. 48-1151-94 Int. 48-1148-174 Int. 48-1152-42 Int. 48-1101-163 Int.. 48-1143-38 Int. 48-1143-39 Int. 48-1151-53 Int. 48-1125-3 Int. 48-1143-48 Int. 12-29 Int. 12-28 Tipus 2100 2100 2200 2000 2000 2100 2200 2300 2300 2000 2000 2000 Dataci context 50-30 aC 80-50 aC 80-50 aC 80-50 aC 50-30 aC 80-50 aC 80-50 aC 80-50 aC 100-150 dC 80-50 aC 100 aC-0 100 aC-0
c) Bols
Lmina 6.6 6.7 10.1 10.2 10.3 10.4 10.5 10.6 10.7 10.8 10.9 10.10 10.11 10.12 10.13 10.14 11.1 11.2 11.3 11.4 11.5 11.6 11.7 11.8 11.9 11.10 16.5 16.6 16.7 16.8 16.9 16.10 16.11 16.12 16.13 16.14 Sigla Int. 48-1150-76 Int. 48-1043-17 Int. 48-1095-1 Int. 48-1133-18 Int. 12- 384 Int. 48-1152-31 Int. 48-1126-5 Int. 48-1133-20 Int. 48-1143-1 Int. 48-1151-50 Int. 12-11 Int. 12-9 Int. 48-1143-11 Int. 48-1143-13 Int. 48-1143-9 Int. 48-1143-12 Int. 48-1123-2 Int. 48-1152-30 Int. 48-1123-1 Int. 48-1143-18 Int. 47-1265-1 Int. 47-1265-9 Int. 48- 1143-5 Int. 48-1143-53 Int. 48-1078-1 Int. 48-1043-1 Int.48-1065-379 Int. 47-1267-1 Int. 48-1126-2 Int. 48-1078-10 Int. 48-1123-30 Int. 48-1123-25 Int. 47-1265-4 Int. 48-1143-15 Int. 48-1143-12 Int. 48-1133-13 Tipus 3100 3300 3100 3200 3200 3200 3200 3200 3300 3300 3300 3300 3300 3300 3300 3300 3400 3400 3400 3400 3500 3000 3000 3000 3000 3000 3200 3200 3200 3200 3200 3400 3500 3000 3000 3000 Dataci context 80-50 aC 50-30 aC 30 aC-0 30 aC-0 100 aC-0 80-50 aC 100-150 dC 30 aC-0 80-50 aC 80-50 aC 100 aC-0 100-0 dC 80-50 aC 80-50 aC 80-50 aC 80-50 aC 30 aC-0 80-50 aC 30 aC-0 80-50 aC 0-50 dC 0-50 dC 80-50 aC 80-50 aC 100-150 dC 50-30 aC 50-30 aC 0-50 dC 100-150 dC 100-150 dC 30 aC-0 30 aC-0 0-50 dC 80-50 aC 80-50 aC 30 aC-0
206
d) Ptera
Lmina 12.1 12.2 12.3 12.4 12.5 12.6 12.7 12.8 12.9 13.1 13.2 13.3 13.4 13.5 17.1 17.2 17.3 17.4 17.5 17.6 17.7 17.8 17.9 17.10 17.11 Sigla Int. 48-1043-14 Int. 48-1123-22 Int. 48-1151-60 Int. 12-17 Int. 47-1266-2 Int. 48-1090-1 Int. 47-1265-4 Int. 47-1265-2 Int. 48-1123-3 Int. 47-1266-12 Int. 48-1151-51 Int. 48-1135-3 Int. 48-1143-7 Int. 48-1143-5 Int. 48-1123-45 Int. 98-1126-1 Int. 02.1233-3 Int. 48-1133-15 Int. 48-1074-591 Int. 48-1265-3 Int.48-1123-9 Int-48-1133-14 Int-48-1133-28 Int-48-1123-11 Int-48-1151-51 Tipus 4100 4100 4100 4100 4100 4200 4300 4300 4400 4000 4000 4000 4000 4000 4100 4100 4100 4200 4200 4300 4400 4400 4000 4000 4000 Dataci context 50-30 aC 30 aC-0 80-50 aC 100 aC-0 0-50 dC. 30 aC-0 0-50 dC 0-50 dC 30 aC-0 0-50 dC 80-50 aC 30 aC-0 80-50 aC 50-30 dC 30 aC-0 100-150 dC 0-100 dC 30 aC-0 50-30 aC 0-50 dC 30 aC-0 30 aC-0 30 aC-0 30 aC-0 80-50 aC
g) Got Lmina 14.5 14.6 14.7 14.8 14.9 14.10 14.11 14.12 14.13 14.14 14.15 18.8 18-9 h) Urna Lmina 15.1 15.2 Sigla Int. 48-1123-23 Int. 48-1152-25 Tipus 8100 8200 Dataci context 30 aC-0 80-50 aC Sigla Int. 48-1133-24 Int. 48-1133-7 Int. 48-1078-3 Int. 48-1123-40 Int. 48-1123-41 Int. 48-1078-2 Int. 48-1151-33 Int. 48-1151-55 Int. 48-1143-31 Int. 48-1152-28 Int. 48-1043-11 Int.02-1321-4 Int. 48-1123-34 Tipus 7100 7100 7100 7100 7100 7100 7200 7200 7200 7200 7000 7200 7300 Dataci context 30 aC-0 30 aC-0 100-150 dC 30 aC-0 30 aC-0 100-150 dC 80-50 aC 80-50 aC 80-50 aC 80-50 aC 50-30 aC 100-250 dC 30 aC-0
i) Ampolla Lmina Sigla Int. 06-7 Int. 48-1123.31 Int. 48-1133-19 09-Int. 01-4 Int. 48-1150-78 Tipus 9100 9200 9200 9200 9100 Dataci context 200-250 dC 30 aC-0 30 aC-0 200-250 dC 80-50 aC
e) Crater Lmina 13.6 13.7 13.8 13.9 13.10 13.11 18.1 18.2 f ) Copa Lmina 14.1 14.2 14.3 15.4 18.3 18.4 18.5 18.6 18.7 Sigla Int. 48-1143-36 Int. 48-1043-10 Int. 48-1123-37 Int. 12-33 Int. 48-1143-13 Int. 48-1133-12 Int. 48-1123-10 Int. 48-1067-598 Int. 48-1125-6 Tipus 6100 6100 6200 6100 6100 6100 6100 6200 6200 Dataci context 80-50 aC 50-30 aC 30 aC-0 100 aC-0 80-50 aC 30 aC-0 30 aC-0 100-150 dC 100-150 dC Sigla Int. 94-11026-3 Int. 48-1043-7 Int. 46-2169-1 Int. 48-1151-54 Int. 48-1145-16 Int. 48-1151-52 Int. 46-2160-1 Int. 94-11026-2 Tipus 5100 5100 5200 5200 5000 5000 5200 5000 Dataci context 50 aC-0 50-30 aC 30 aC-0 80-50 aC 80-50 aC 80-50 aC 30 aC-0 50 aC-0
15.3 15.4 15.5 15.6 6.8
j) Tapadora Lmina 6.9 15.8 Sigla Int. 48-1077-176 Int. 48-1143-6 Tipus 10000 10000 Dataci context 100-150 dC 80-50 aC
k) Vas contenidor Lmina 15.9 19.1 Sigla Int. 46-2223-1 Int. 48-1123-24 Tipus 11000 11000 Dataci context 30 aC-0 30 aC-0
l) Pxide Lmina 19.2 19.3 Sigla Int. 48-1133-17 Int. 48-1143-16 Tipus 12000 12000 Dataci context 30 aC-0 50-30 aC
207
3. PRODUCCI I CRONOLOGIA: EL FENOMEN DE LES IMITACIONS 3.1. Cermica oxidada coberta dengalba blanca T un repertori tipolgic molt especfic i unes tcniques de cocci caracterstiques que la diferencien lleugerament de la resta dels materials engalbats dpoca romana que hem estudiat. Aquestes peces apareixen en els nivells ms antics de la ciutat des del final del segle ii aC (fase I de la Suda) i es mantenen com la producci engalbada sense pintar majoritria durant tota la primera meitat del segle i aC. A la fase IIIa (50 aC30 dC) de la INT-48 encara s una producci molt important amb relaci a lengalba vermella i la negra de pasta reduda, malgrat que la naturalesa del dipsit potser no reflecteix la veritable difusi daquesta producci. En lltim quart del segle i aC s una cermica totalment residual i poc significativa, com ho demostra el registre material de la fase IIIb del vessant sud-est del tur i la fase I del carrer de Bafart (30 aC0). Per tant, tot sembla indicar que aquesta producci no va tenir continutat durant lpoca altimperial (cf. quadres de percentatges, fig. 5-8). El repertori formal s fora limitat a les gerres, amb una gran varietat de tipus molt caracterstics. Shauria de plantejar la possibilitat que no es tracti duna producci romana independent, sin dun producte especfic que era fabricat en els mateixos tallers o forns don sortia la cermica ibrica pintada que utilitzava lengalba blanca per obtenir peces bicromes. Laparici daquesta nova vaixella, amb un repertori formal tan redut, devia cobrir unes noves necessitats funcionals sorgides en el parament de la taula com a conseqncia de la conquesta romana. A la ciutat romana de Guissona tamb shan trobat materials semblants, i sha assenyalat que es tracta de peces restringides als contextos de la primera meitat del segle i aC; per tant, coincideix bastant amb la difusi que van tenir a la ciutat dIlerda (Pera 1993, 303). A Lleida, en canvi, lengalba blanca va conviure tamb amb les produccions oxidades cobertes dengalba vermella des dels nivells ms antics, i va deixar pas a les segones noms a partir de lltim ter del segle i aC. Quan el fenomen de les imitacions tingu major rellevncia, aquesta producci ja era molt residual, la qual cosa tamb explicaria labsncia dimitacions en el seu repertori tipolgic. No obstant aix, laparici i difusi daquestes gerres de vora motllurada, que desprs veurem evolucionar i associar-se amb els bols semiesfrics dengalba vermella, durant tot el segle i aC i i dC, fou un fenomen tan generalitzat a la vall de lEbre (Aguarod 1984, 1998; Revilla 1993) que tot apunta cap a lexistncia de factors externs que van influir so208
bre tallers drees diverses, i que provocaren laparici dun repertori formal semblant per amb acabats molt especfics i originals de cada centre, que en el cas de Lleida es va caracteritzar per la presncia dengalba blanca, vermella o negra sobre la superfcie de la majoria de peces. Es tracta de factors homogenetzadors que havien destar relacionats amb la romanitzaci i ordenaci territorial del nord-est peninsular. 3.2. Cermica oxidada dengalba vermella Producci que apareix tamb en els nivells ms antics de la ciutat de final del segle ii aC (fase I INT-30). Durant el segle i aC anir prenent un paper destacat, tradut en un augment de la seva representaci quantitativa i en un repertori de formes cada vegada ms ampli que inclou fins i tot la imitaci de formes clssiques del verns negre i la TSA. No obstant aix, les formes ms abundants seran, al llarg de tota la seva evoluci, les gerres, les ampolles i els bols de perfil carenat i vora reentrant. Segons el registre de lexcavaci del vessant sud-est del Tur INT-48, entre el perode 80-30 aC, la cermica amb engalba vermella conviu i comparteix repertori de formes amb la producci oxidada coberta dengalba blanca, que s la majoritria (cf. fig. 5-6). Per, a la fase segent (fase IIIb 30 aC-0), experimenta un increment molt significatiu al costat de la cermica reduda dengalba negra. Des del 80 aC detectem algunes imitacions similars al repertori de formes de la Campaniana A tardana i del Cercle de la B (Lamb. 5, 5-7 i Lamb.1) recobertes de la caracterstica engalba vermella. Amb tot, es tracta duna producci que copia les formes, en les quals no hi ha una voluntat manifesta dassolir els acabats i decoracions dels originals com passa en les cermiques redudes. Com que la incidncia que aquesta producci engalbada tingu en el fenomen de les imitacions, durant el segle i aC, s tan baixa amb relaci a la resta del seu propi repertori (noms un 3% sn peces assimilables o semblants al repertori de les produccions itliques) i al daltres produccions, pensem que aquests individus shaurien de considerar ms aviat com a proves que com un repertori consolidat dins de la seva producci i comercialitzaci. De fet, durant aquesta fase la cermica reduda dengalba negra s la que estar especialitzada en la fabricaci de peces similars al repertori clssic (un 70% dels individus daquesta producci). Lacabat i les decoracions permeten considerar-les com a imitacions completes i autntiques del verns negre. La cermica coberta dengalba vermella es va mantenir durant tota lpoca altimperial i va seguir diversificant el seu repertori fins a esdevenir un dels productes ms freqents dels contextos dels segles i-ii dC a la ciutat
romana. Per contra, les produccions redudes amb engalba negra ja havien desaparegut o redut molt la seva presncia durant la primera meitat del segle i dC (cf. fig. 8). Les caracterstiques de la pasta i lengalba dunes peces recuperades en els nivells de rebliment de la domus de lantic portal de la Magdalena de final del segle ii dC, publicades amb el nom dimitacions de TS (Prez Almoguera 1993a, 767-777), ens indiquen que podria tractar-se de noves formes, en aquest cas imitacions, de la mateixa producci oxidada amb engalba vermella iniciada al segle i aC. Si fos aix, caldria incloure en la nostra tipologia totes aquelles formes identificades i citades pel tipus que imiten (bols decorats de les formes de TSH Drag. 37a, Hispnica 8 de Mezquiriz i Drag. 37 tardana, tapadores de la forma Hispnica 7 de Mezquiriz, els plats o pteres Drag. 15/17 i 36, les copes o gots de la forma Drag. 24/25 i 44, aix com un bol de la forma Ritt. 8/Consp. 36) (Loriente, Oliver 1992, TF.I,35). El tema de la decoraci de motlle introduiria un aspecte productiu no contemplat fins ara en les produccions oxidades dengalba vermella, tot i que shavien utilitzat en la fabricaci daplics decoratius des de lpoca tardorepublicana. El fenomen de les imitacions de TSH amb engalba no s exclusiu de la ciutat dIlerda; a la Vall de lEbre nhi ha exemples abundants: Celsa-Velilla del Ebro, Saragossa (Aguarod, Minguez 1998), El Palao-Alcanys (Paracuellos 2003), Vareia-Varea, Logronyo (Luezas 2002), LabitolosaLa Puebla de Castro, Osca (Magalln et al. 1991), Turiaso-Tarazona, Saragossa (Aguarod 1984). Caldria preguntar-se, per, quina s la terminologia ms adequada per a aquestes peces i si hem de considerar-les finalment com una producci diferenciada de TSH engalbada o com unes formes que sorgeixen de levoluci del repertori de la cermica oxidada amb engalba vermella que acaba imitant formes dels tallers hispnics de la TS envernissada, al mateix temps que continuava fabricant el repertori de gerres, ampolles i bols que la van caracteritzar des dels seus inicis i al llarg de tota lpoca altimperial. En el rebliment dun hipocaust de la primera fase de les termes pbliques de Lleida (INT-83), datada entre finals del segle i dC i comenaments del segent, la cermica oxidada comuna de taula sense engalba sequipar percentualment a la que en portava, i aix es pot relacionar amb linici del final duna tradici de cermica local engalbada anterior. Caldr comprovar en un futur si aquesta tendncia s certa i enllaa amb la realitat observada en els nivells de la primera meitat del segle iii dC. Efectivament, el moment final daquesta producci es pot establir grcies a diversos nivells daband, do-
cumentats tant a dins com a fora de la ciutat. Aix, a la vil.la de Torre Andreu (Prez Almoguera, Rafel 1993, 79) i a les intervencions urbanes de lavinguda de Francesc Maci (INT-6) i el carrer dAnselm Clav (INT-86), la presncia de la cermica dengalba vermella a mitjan segle iii dC s minoritria (un 5% respecte al total dindividus a la INT-06) (Reyes, Medina 1991, 212), la qual cosa indica que havia sofert una forta davallada amb relaci a la presncia que aquesta havia tingut en els nivells dels segles i i ii dC. 3.3. Cermica reduda dengalba negra Producci detectada de manera testimonial a partir del 50 aC (fase IIIa de la INT-48; cf. fig. 6), que augmenta considerablement a partir de lpoca augustal (fase IIIb INT-48, fase I INT-46, vegeu fig.7) i es mant molt tmidament fins a la primera meitat del segle i dC (fase I INT-47 0-50 dC; cf. fig. 8). Es tracta duna producci dedicada quasi exclusivament a la fabricaci dimitacions de formes del verns negre i alguna, encara que poques, de la TSA llisa. Durant el perode 30 aC-0, les copes acanalades de les formes Lamb. 1 i 8, els plats de la forma Lamb. 5-7 i altres formes del repertori del verns negre ocupen gaireb el 70% del total daquesta producci, mentre que dengalba vermella noms neren el 3% del total dindividus. En aquesta producci sobserva una clara voluntat dapropar-se als acabats i a laspecte del model original. Ser freqent trobar-se amb cercles acanalats als fons de les formes obertes, sota les vores exteriors, i alguna decoraci a rodeta. A ms, la doble o ms espessa capa dengalba, que es posa a la part interior de les formes obertes, denota una clara voluntat dassolir un aspecte ms negre i brillant en les peces i apropar-se aix al del verns de les produccions itliques. Resulta evident que les formes dimportaci influenciaren els tallers cermics ibrics des de molt abans de la creaci de lurbs tardorepublicana. Aquest fenomen, molt generalitzat a tota la pennsula, respon, a mitjan segle i aC, a una simple curiositat que arriba a transformar-se en una voluntat manifesta de competir amb els productes originals. Per de vegades no es va tractar duna competncia comercial, sin duna substituci forada per la desaparici o davallada en larribada dels models originals que fins llavors proveen els mercats. Pensem que lincrement tan important i sobtat de la cermica reduda amb engalba negra a partir de la fase IIIb (30 aC-0) de la INT-48, en la qual les peces redudes engalbades que imiten formes del verns negre (83 individus) superen els originals de procedncia itlica (76 individus) (cf. fig.7), respon a aquest fet4. Sembla que es detecta el mateix a la fase I del carrer de Bafart,
209
amb 22 peces redudes dengalba negra que es poden considerar imitacions, contra 36 de verns negre. La davallada percentual de la cermica de cuina itlica i les produccions redudes sense engalba de la costa (gerres bicniques i bols ptera) a partir de la fase IIIb (30 aC-0) tamb denota que laugment espectacular de la producci reduda dengalba negra, aix com la fabricaci de peces que imiten formes del repertori clssic, van estar influenciats o estimulats per canvis produts en la comercialitzaci dels productes que arribaven des de la costa i que havien caracteritzat les fases anteriors dpoca tardorepublicana a la ciutat dIlerda. Es tracta, per tant, duna producci sorgida per motius diversos, per en la qual el final de les produc-
cions de verns negre de la Campnia, que a partir del 30 aC seran substitudes per una nova tradici cermica exemplificada per la TSA de verns vermell, hi va tenir de ben segur un paper preponderant. Sembla que el final daquesta producci est lligat a la generalitzaci de la TSA i TSSG, i queda perfectament reflectit en els inventaris de la fase I de la INT-47, en els quals les peces redudes amb engalba negra han redut significativament la seva presncia amb relaci al perode anterior (vegeu fig.8). Segons es desprn dalguns nivells arqueolgics de la ciutat, aquesta producci no devia ultrapassar la meitat del segle i dC, i va ser, des de finals daquesta primera meitat, un material fora residual que va acabar desapareixent.
Fig. 5: Distribuci de la cermica romana de taula durant el perode 80-50 aC. (Fase 1 Int. 48).
4. Del 14% que ocupa la producci de pasta reduda i engalba negra sobre el total de la vaixella de taula durant el perode 30 aC-0 (cf. fig. 7), un 30% sn gerres, bols de llavi reentrant i altres peces de tradici local, la qual cosa pot amagar el veritable paper que aquesta producci va tenir amb relaci als productes itlics de verns negre representats en les dues primeres columnes. El nombre dimitacions respecte als tipus originals no es correspon amb el quadre que es va publicar lany 2000 (Pay 2000, 245) de la fase IIIb de la Int-48 (67 individus de verns negre enfront de 56 imitacions de pasta reduda) perqu no shi havien incls tres unitats estratigrfiques que tamb formaven part daquesta fase. El resultat daquesta revisi accentua encara ms la tendncia que ja shavia detectat llavors.
210
Fig. 6: Distribuci de la cermica romana de taula durant el perode 50-30 aC. (Fase 3a Int. 48).
Fig. 7: Distribuci de la cermica romana de taula durant el perode 30 aC-0. (Fase 3b Int. 48).
211
Fig. 8: Distribuci de la cermica romana de taula durant el perode 0-50 dC. (Fase 1 Int. 47).
4. CONCLUSIONS Per finalitzar, fem una relaci de peces oxidades i redudes amb engalba que es poden considerar imitacions, i nindiquem la producci itlica equivalent i la forma en la qual creiem que est inspirada. Tamb hem trobat interessant fer un quadre o taula de recapitulaci de les formes amb la representaci de lindividu que millor caracteritza cada tipus (cf. lm. 20). No voldrem acabar aquest article sense apuntar el carcter preliminar dels resultats que hem presentat. Falta estudiar i revisar alguns registres de la ciutat, especialment contextos dels segles i i ii dC, que ampliaran el repertori tipolgic i les dades sobre la difusi daquests materials. A ms, laparici de perfils sencers pot implicar canvis en els criteris a partir dels quals hem definit cada tipus. Esperem, a ms, que un estudi arqueomtric de les pastes pugui concretar, sobre una base ms objectiva, la caracteritzaci daquestes produccions tan importants a lantiga ciutat romana dIlerda i els seus entorns. Tamb hem vist els paral.lelismes que hi ha entre les produccions ilerdenses i les duna mplia zona de la vall de lEbre, i com aquest fenomen local sinscriu en un altre de ms general pendent encara duna explicaci histrica satisfactria.
Imitacions assimilables a formes de la Campaniana A tardana: Tipus 4100: Lamb. 5/F 2270-2280 (lm. 12.1 i 171) Imitacions assimilables a formes del Cercle de la Campaniana B: Tipus 3200/3300: Lamb. 1 i 8/F 2310-2320 i 2560 (lm. 10.2-4, 6 i 16.5, 7-9) Tipus 4100: Lamb. 5-7/F 2250 (lm. 12.2-4 i 17.2) Tipus 5100: F 4752 a1 i F 4753 a1 (lm. 13.6-7 i 18.2) Tipus 6100: Lamb. 2/F 1220 (lm. 14.4 i 18.3-5) Tipus 6200: Pasq. 127/F 3121 (lm. 18.6) Tipus 12000: Lamb. 3/F 7540 (lm. 19.2-3) Imitacions assimilables a formes de la Campaniana C: Tipus 5000: F 4741 a1 (lm. 13.10-11) Imitacions assimilables a formes de TSA: Tipus 3500: Goud. 40/Consp. 23a (lm.11; 5) Tipus 4100: F 2828 a1/Goud. 34/Consp. 3.1.1. (lm. 12.5 i 17.3) Imitacions assimilables a formes de parets fines: Tipus 7100: My. II (lm. 14. 5-6) Tipus 7200: My. I (lm. 14.11-13), My. III, variant IIIb de Lpez Mullor (lm. 14.14) i My. XXI (lm. 18.8) Tipus 7300: My. XII (lm. 18.9) Imitacions assimilables a produccions diverses: Tipus 3200: Bol assimilable a la forma de la Campaniana C Lamb. 16/F 2864 a1 i a la de TSA llisa Consp. 7 (lm. 16.6). Tipus 4200: Ptera de bord tourment semblant a la forma de la producci aretina de verns negre Lamb. 77/F 1624 o a les vores de la cermica del Cercle de la Campaniana B F 1623 d1 (lm. 12.6). Ptera de bord ondul semblant a la forma Lamb. 6/F 1441 o 1442 a1 del Cercle de la Campaniana B (lm. 17.4).
212
Tipus 4400: Ptera de bord tourment semblant al tipus de la Campaniana C forma M. 112/F 1632 a1, o b als plats de la TSA llisa Goud. 6 i 15/Consp.10 i 11 (lm. 12.9 i 17.7). Ptera amb el perfil interior assimilable a la forma de la Campaniana C Lamb. 6/F 1442 b1 (lm. 17.8). Tipus 6100/6200: Copes de nanses circulars o en cinta amb llengetes sobreposades assimilables a la forma de la Campaniana A F 3310-3320 i a la de la TSA Consp. 38/F 3100 que ja havien estat incorporades al repertori de la cermica ibrica pintada tardana de la forma 2.6 (Garcs 2000, 23) (lm. 14.1 i 3).
BIBLIOGRAFIA
Aguarod, M.C. 1984: Avance al estudio de un posible alfar romano en Tarazona II. Las cermicas engobadas no decoradas, Turiaso V, 27-106. 1985: Avance al estudio de un posible alfar romano en Tarazona IV. La cermica comn, Turiaso VI, 19-62. 1995: La cermica comn de produccin local/regional e importada. Estado de la cuestin en el valle del Ebro, Cermica comuna romana dpoca Alto-Imperial a la Pennsula ibrica. Estat de la qesti, Monografies Emporitanes VIII, Barcelona, 129-153. 1998: Parte V. 1.4. Cermicas engobadas i Parte VI. 4. Comn y engobada, a Beltrn, M. et al. Colonia Victrix Iulia Lepida-Celsa (Velilla del Ebro, Zaragoza). III,2. El Instrumentum Domesticum de la Casa de los Delfines, Saragossa, 816-817 i 845-868. Aguarod, M.C., Mnguez, J.A. 1998: 8.9 Cermica engobada, a Beltrn, M. et al. Colonia Victrix Iulia Lepida-Celsa (Velilla del Ebro, Zaragoza). III,2. El Instrumentum Domesticum de la Casa de los Delfines, Saragossa, 447-475. Buxeda, J., Madrid, M. 2000: Caracteritzaci arqueomtrica de la producci de terra sigillata de Lleida, treball indit, Barcelona. Ettlinger et al. 1990: Ettlinger, E., Hedinger, B., Hoffmann, B., Kenrick, P.M., Pucci, G., Roth-Rubi, K., Schneider, G., Schnurbein, S., Wells, C.M., Zabehlicky-Scheffenegger, S.: Conspectus Formarum Terrae Sigillatae Itlico Modo Confectae, Bonn. Escriv, V. 1995: Cermica comn romana del Municipium Lliria Edetanorum. Nuevas aportaciones al estudio de la cermica de poca altoimperial en la Hispania Tarraconensis, a Cermica comuna romana dpoca Alto-Imperial a la Pennsula ibrica. Estat de la qesti, Monografies Emporitanes VIII, Barcelona, 67-186. Gallart et al. 1985: Gallart, J., Junyent, E., Prez Almoguera, A., Rafel, N.: LArqueologia a la ciutat de Lleida. 1975-1985, Lleida. Galve, M.P. 1996: Los antecedentes de Caesaraugusta. Estructuras domsticas de Salduie, Saragossa. Garcs, I. 2000: Les cermiques ibriques pintades tardanes i romanes de tradici indgena a les valls del Segre i Cinca, RAP 10, 11-64. Garcia et al. 2002: Garcia, L., Miret, J., Mir, M.T., Rib, G.: Diccionari darqueologia, Barcelona. Gil, I. 1998: Informe de la INT-90. Carrer Democrcia nm. 21, treball indit, Lleida. 1999: Memria de la INT-47. Carrer Costa Magdalena, treball indit, Lleida.
Gil et al. 2001: Gil, I., Loriente, A., Morn, M., Pay, X., Prez Almoguera, A.: De la Iltirta prerromana a la Ilerda tardorromana. Nuevos datos tras dos dcadas de investigacin continuada en Lrida, AEA 183-184, 161181. Godineau, C. 1968: La cramique artine lisse. Foullies de lEcole Franaise de Rome a Bolsena (Poggio Moscini) 1962-1967, IV, Mlanges dArchologie et dHistoire supl. 6, Pars. Junyent, E. 1994: Iltirda, a Leyenda y arqueologa de las ciudades prerromanas de la pennsua Ibrica II, Madrid, 77-94. Junyent, E., Prez Almoguera, A. 1982: El yacimiento romano de la Fonteta de Greal (Lleida, Segri), Ilerda XLIII, 63-93. 1983a: El Museu de la Paeria, Lleida. 1983b: Noves dades sobre la ciutat romana dIlerda, Tribuna dArqueologia 1982-1983, 63-73. 1994: Los restos arqueolgicos de la plaza de Sant Joan de Lleida. I, RAP 4, 173-203. 1995: Los restos arqueolgicos de la plaza de Sant Joan de Lleida II, RAP 5, 211-246. Lamboglia, N. 1952. Per una classificazione preliminare della ceramica campana, a Atti del I Congresso Internazionale de Studi Liguri (Bordighera 1950), Bordighera, 139-206. Lpez Mullor, A. 1989: Las cermicas romanas de paredes finas en Catalua, Quaderns Cientfics i Tcnics 2, Barcelona. Loriente, A., Oliver, A. 1992: Excavaci de lAntic Portal de Magdalena, Monografies dArqueologia Urbana 4, Lleida. Luezas, R.A. 2002: Cermica comn romana en la Rioja, Historia y Arqueologa 14, Logroo. Magalln et al. 1991: Magalln, M.A., Mnguez, J.A., Navarro, M., Rico, C., Sillires, P.: Labitolosa (La Puebla de Castro, Huesca). Informe de la Campaa de excavacin de 1991, Caesaragusta 68, 241-305. Morn, M. 1994. nforas romanas en Ilerda y Aeso, RAP 4, 205-215. 1999: Informe dels treballs dexcavaci realitzats al carrer la Parra nm. 24, treball indit, Lleida. 2000: Memria de la INT-98. Carrer la Parra nm. 2428, treball indit, Lleida. Morn, M., Pay, X. 1998: Memria de la INT.-85. Antiga Pizzeria San Siro, Magdalena, 22, treball indit, Lleida. Morel, J.-P. 1998. La cramique campanienne. Les Formes, BEFAR 244, Pars. Paracuellos, A. 2003: Las cermicas engobadas, a Marco, F. (ed.), El poblado bero-romano de El Palao (Alcaiz): La cisterna, Al-Qannis 10, Alcanys, 175-185. Pay, X. 1997. Informe de la intervenci arqueolgica a la Paeria, treball indit, Lleida. 2000: El verns negre a les ciutats dIlerda i Aeso, a Aquilu, X., Garcia Rosell, J., Guitart, J. (ed.), La cermica de verns negre dels segles II i I aC: centres productors mediterranis i comercialitzaci a la Pennsula Ibrica, Matar, 231-247. Pay et al. 1996: Pay, X., Gil, I., Loriente, A., Lafuente, A., Morn, M.: Evoluci espacial i cronolgica de lantiga ciutat dIlerda, RAP 6, 119-149. Pera, J. 1993: Classificaci preliminar de la cermica co-
213
muna amb engalba roja documentada a la ciutat romana de Iesso (Guissona, la Segarra), RAP 3, 287-310. Pedroni, L. 1986: Ceramica a vernice nera da Cales 1, Npols. 1990: Ceramica a vernice nera da Cales 2, Npols. Prez Almoguera, A. 1986: El yacimiento romano de Els Vilans (Aitona) y su cronologa, Ilerda XLVII, 101-122. 1988 (ed.): Els materials del jaciment rom de Ramat, Lleida. 1990: La terra sigillata de lAntic Portal de Magdalena, Monografies dArqueologia Urbana 1, Lleida. 1991a: Lleida romana, Lleida. 1991b: El jaciment rom del Tossal de lliga (Les Borges Blanques, Les Garrigues), Quaderns dArqueologia del Grup de Recerques de la Femosa 6, Artesa de Lleida. 1993a: Imitaciones de terra sigillata de Lrida, a Homenatge a Miquel Tarradell, Barcelona, 767-777. 1993b: La religin en el occidente de Catalua en poca romana, Lleida. Prez Almoguera, A., Rafel, N. (1993): La vil.la romana
de Torre Andreu (La Bordeta, Lleida). Un establiment suburb del segles II-III dC, Monografies dArqueologia Urbana 5, Lleida. Puertas, C. 2000: La cermica comuna romana a la costa Laietana (Les ciutats de Baetulo i Iluro i lassentament ibric de Can Balena), Laietania 12, Matar. Tarrag, J.A., Dez-Coronel, L. 1964. Una excavacin en la Pahera de Lrida, VII CNA, Saragossa. 1981: La excavacin arqueolgica del palacio de la Pahera de Lrida y su museo, Lleida. Revilla, V. 1993: Produccin Cermica y Economa Rural en el Bajo Ebro en poca Romana. El alfar de lAumedina, Tivissa (Tarragona), Instrumenta 1, Barcelona. Reyes, T., Medina, J., Prez Almoguera A. 1991: Excavacions al solar de lAvinguda Francesc Maci, 37-41 de Lleida, RAP 1, 209-221. Roig, J.F. 2003: Els vasos de bronze del Pou Cartanya (Tarraco, Tarragona), RAP 13, 83-124. Vzquez, P. 2001: Catleg de la Sala dArqueologia, fitxa nm. 16, a J. Ribes (ed.). Quaderns de la Sala dArqueologia 2, Lleida, 52.
214
Lm. 1: Plnol de situaci on han aparegut nivells dpoca romana a la ciutat de Lleida.
215
Lm. 2: 1-10 tipus 1100.
216
Lm. 3: 1-9 tipus 1100.
217
Lm. 4: 1-5 tipus 1100; 6-11 tipus 1200.
218
Lm. 5: 1-3 tipus 1300; 4-5 tipus 1400; 6-11 tipus 1000.
219
Lm. 6: 1-2 tipus 2100; 3 tipus 2200; 4-5 tipus 2000; 6 tipus 3100; 7 tipus 3600; 8 tipus 9100; 9 tipus 10000.
220
Lm. 7: 1-5 tipus 1100.
221
Lm. 8: 1-3 tipus 1200; 4-11 tipus 1300.
222
Lm. 9: 1 tipus 1400; 2-5 tipus 1000, 6 tipus 2100; 7 tipus 2200; 8-9 tipus 2-300; 10-12 tipus 2000.
223
Lm. 10: 1 tipus 3100; 2-6 tipus 3200, 7-14 tipus 3300.
224
Lm. 11: 1-4 tipus 3400; 5 tipus 3500, 6-10 tipus 3000.
225
Lm. 12: 1-5 tipus 4100; 6 tipus 4200, 7-8 tipus 4400.
226
Lm. 13: 1-5 tipus 4000; 5-7 tipus 5100, 10-11 tipus 5000.
227
Lm. 14: 1-2 tipus 6100; 3 tipus 6200, 4 tipus 6000; 5-10 tipus 7100; 11-14 tipus 7200; 15 tipus 7000.
228
Lm. 15: 1 tipus 8100; 2 tipus 8200, 3 tipus 9100; 4-6 tipus 9200; 7 tipus 10000; 8 tipus 11100.
229
Lm. 16: 1-3 tipus 1300; 4 tipus 1400, 5-9 tipus 3200; 10 tipus 3400; 11 tipus 3500; 12-14 tipus 3000.
230
Lm. 17: 1-3 tipus 4100; 4-5 tipus 4200, 6 tipus 4300; 7-8 tipus 4400; 9-11 tipus 4000.
231
Lm. 18: 1 tipus 5200; 2 tipus 5000, 3-5 tipus 6100; 6-7 tipus 6200; 8 tipus 7200; 9 tipus 7100.
232
Lm. 19: 1 tipus 11200; 2-3 tipus 12000.
233
234
XIII. IMITACIONES DE CERMICAS DE BARNIZ NEGRO CAMPANIENSES Y DE TERRA SIGILLATA EN PRODUCCIONES AUTCTONAS DEL VALLE MEDIO DEL EBRO
Jos Antonio Mnguez Morales
Universidad de Valladolid
Carlos Senz Preciado

Universidad de Zaragoza
Resumen En el territorio del valle medio del Ebro se constata, desde fechas tempranas de la penetracin romana, la presencia de imitaciones realizadas por alfares ibricos en cermica gris, comn y pintada de determinadas formas de las vajillas de barniz negro campaniense. Estas versiones de productos importados tendrn continuidad durante la etapa altoimperial con la imitacin de modelos de TSI, TSG y TSH en cermicas engobadas de difusin local o regional. Para este trabajo se han seleccionado los materiales procedentes de siete yacimientos de habitacin que aportan un arco cronolgico que se extiende desde la segunda mitad del siglo ii a.C. (La Romana y Azaila) hasta la segunda mitad del siglo ii d.C. (Labitolosa), pasando por yacimientos que proporcionan estratos de cronologa intermedia (El Palao, Celsa y Caesaraugusta). A ellos se suman las producciones procedentes de un vertedero de alfar localizado en Tarazona (Zaragoza). Palabras clave Valle medio del Ebro. Imitaciones cermicas. Campaniense. Terra sigillata. Cermica engobada Abstract From an early stage of the Roman presence in the mid-Ebro valley, the existence of several black-glaze Campanian ware imitations made by Iberian workshops in grey, common and painted versions is confirmed. These imitations of imported products persist during the early imperial period, reproducing Italic, Gallic and Hispanic sigillata patterns in locally or regionally distributed slip ware. For this study, material has been selected from seven archaeological habitat sites covering a chronological period from the second half of the 2nd century BC (La Romana and Azaila) to the second half of 2nd century AD (Labitolosa), including sites that give us intermediate levels (El Palao, Celsa and Caesaraugusta). We can also add productions from a pottery workshop dump in Tarazona. Key Words Mid-Ebro valley. Pottery imitations. Campanian ware. Terra Sigillata. Slip ware
235
1. INTRODUCCIN Desde los inicios de la conquista y de la penetracin romano-itlica en el interior del valle del Ebro se constata en los yacimientos de este territorio la presencia de una serie de producciones que imitan los productos importados, llegados en cantidades notables como consecuencia del proceso que ha dado en llamarse romanizacin. De esta manera, se inicia un fenmeno que continuar durante el periodo imperial. Por este motivo, para este trabajo se han seleccionado una serie de yacimientos de habitacin indgenas de cronologa romanorrepublicana, y otros considerados ya plenamente imperiales. En ambos casos, al seleccionar los yacimientos, se ha intentado que se trate de lugares que presenten conjuntos amplios de materiales entre los que aparezcan esas imitaciones, de tal forma que su estudio resulte significativo para el conjunto de la regin. Se trata, adems, de lugares de los que se han ocupado diversas publicaciones monogrficas. Sin embargo, por tratarse de trabajos de alcance ms limitado en cuanto a objetivos y extensin estas vajillas que ahora nos interesan han podido pasar desapercibidas o ser obviadas. Se aade a este conjunto el taller de Tarazona (Zaragoza), nico enclave donde se ha constatado la fabricacin de imitaciones de formas, en este caso de TS, en el valle medio del Ebro. Es preciso aclarar que este trabajo se ha elaborado a partir de una base exclusivamente bibliogrfica. Lgicamente, abordar en l el estudio de un amplio territorio, intentar revisar el conjunto de las excavaciones que aqu se citan y estudiar in situ las imitaciones que en ellas han aparecido hubiera resultado una labor absolutamente inabarcable. En el extremo contrario, creemos que, de haberse centrado nuestra investigacin en un nico yacimiento, esta decisin no habra supuesto realmente una mayor precisin; por el contrario, se habra perdido la visin de conjunto. Adems, debamos ceirnos al encargo que nos haba hecho llegar la organizacin de la mesa redonda. Evidentemente, este mtodo de trabajo plantea limitaciones que somos los primeros en reconocer. En primer lugar, en ocasiones, nos encontramos con materiales provenientes de intervenciones antiguas como es el caso de los procedentes de las excavaciones realizadas en la primera mitad del siglo xx en el Cabezo de Alcal de Azaila (Teruel) en las que la recogida de material no se realizaba de forma sistemtica, de manera que queda anulado cualquier intento de cuantificacin de ejemplares. En otras ocasiones, nos hallamos ante memorias incompletas de excavacin, no disponemos de trabajos monogrficos sobre los materiales cermicos del yacimiento, no se hace referencia a estas imitaciones, ni tampoco se constata su nmero exacto. Por otra parte, en el caso
236
de las publicaciones colectivas donde diversos autores han estudiado distintas especies, entre las que se incluyen imitaciones, pueden existir diferencias en el tratamiento de los materiales: mientras que en unos casos se aporta su cuantificacin, en otros se incluye una referencia a los porcentajes, etc. Adems, en el caso del nico alfar que se incluye (Tarazona), el material con que se cuenta fue recogido fortuitamente durante el transcurso de unos trabajos en un vial pblico sin supervisin arqueolgica. Otro tanto sucede con la heterogeneidad de las descripciones, cuando las hay, de pastas y revestimientos. Tambin se aprecia cierta diversidad en la adscripcin morfolgica de los materiales a una u otra tipologa: en unos casos, por opcin personal y, en otros, por mera cronologa de las publicaciones. Este ltimo es el caso de las referencias de las imitaciones de formas campanienses en Lamboglia o Morel. De todas maneras, en todos los casos hemos mantenido la clasificacin original con el objeto de facilitar al lector la verificacin o ampliacin de los datos que aportamos. Aun as, se ha intentado valorar todas las referencias que consideramos significativas y, en la medida de lo posible, unificar criterios con el fin de proporcionar una presentacin de datos y resultados lo ms unitaria posible. Dado lo poco que se ha estudiado este mundo en nuestro territorio, cabe citar que fue M. Beltrn (1979) quien ya plante en su estudio sobre el Castillejo de la Romana (La Puebla de Hjar, Teruel) basado en la comparacin de los materiales de ese poblado ibrico con los de otros yacimientos aragoneses (Oliete y Azaila, en la provincia de Teruel, y Botorrita, en la de Zaragoza) el inters del fenmeno de la asimilacin por parte de los mundos ibrico y celtibrico de determinadas formas del repertorio campaniense. Esta imitacin, esencialmente por lo que a la cermica gris se refiere, se centra en las formas del Crculo de la Campaniense B (Lamb. 2, 3, 5, 12, etc.). Es este un aspecto que ha permanecido sin ser estudiado y que, segn afirma M. Beltrn siguiendo a M. del Amo (1970), quiz habra que enlazar con la sustitucin comercial en determinadas reas peninsulares de la Campaniense C por las cermicas grises. Por lo que respecta al interior del valle del Ebro, es cierta esa casi total ausencia de la Campaniense C, pero nos parece excesivo, hoy en da, mantener esa solucin frente al problema de falta de la Campaniense C en nuestro territorio. Esta ausencia se debe, indudablemente, a cuestiones relativas al propio circuito comercial de esas producciones, y su ausencia no se puede explicar por el mero hecho de que en territorio ibrico se copiasen formas del Crculo de la Campaniense B en cermicas grises. Estas ltimas, como comentaremos ms adelante, deben entenderse como la respuesta interna de los alfares ibricos ante una concurrencia comercial de productos forneos en general. Como simplemente se copia lo que llega no se frena la llegada de
imitaciones de cermicas de barniz negro campanienses y de TERRA SIGILLATA en producciones autctonas del valle...
unos u otros productos concretos, sino que, simplemente, se ampla el potencial mercado de consumo. Cabe tambin aludir, ya en estas palabras preliminares, a la escasa localizacin fsica de talleres o de evidencias de su existencia (testares o aportes de material de desecho en el valle medio del Ebro. Esta circunstancia impide adscribir concretamente las piezas y realizar estudios sobre el origen del material y la difusin y comercializacin de los productos en mayor profundidad. Algunos de los trabajos realizados en este sentido, como los llevados a cabo en ciertas zonas de la Galia (por ejemplo, Deru 1999; Thuillier 1999), resultan hoy inabordables. 2. IMITACIONES DE CERMICAS DE BARNIZ NEGRO CAMPANIENSES: YACIMIENTOS 2.1. El Castillejo de la Romana (La Puebla de Hjar, Teruel) (fig. 1.1) Se trata de un poblado ubicado en un cerro testigo desde el que se domina la salida del valle del ro Aguas Vivas hacia su desembocadura en el Ebro. Est situado en el punto desde el que mejor se controla la zona de confluencia de ambos cursos de agua. Por su situacin, proximidad y comunicacin con Azaila, parece que El Castillejo de la Romana responde a una idea de conjunto, con toda probabilidad en estrecha dependencia, precisamente, de la antigua ciudad localizada en el Cabezo de Alcal de Azaila; en efecto, este yacimiento completa, por su ubicacin, el control del territorio ejercido por la ciudad azailense, pues ampla visualmente ese dominio hasta la lnea del Ebro. En ltima instancia, el Castillejo de la Romana domina estratgicamente una va de penetracin importante, que pone en contacto el territorio ilergete con una parte de la Sedetania ibrica. El yacimiento reproduce un tipo de hbitat comn en los asentamientos ibricos. Resulta semejante, aunque a escala reducida, al de Azaila: presenta una zona principal en lo alto del cerro, una serie de espacios en la zona baja y evidencias de hbitat disperso en la periferia del cabezo. Esta ltima circunstancia, al igual que ocurre con Azaila, debera ser revisada con campaas de prospeccin intensiva, puesto que, por lo menos para Azaila, hoy todo induce a pensar en una poblacin densa y no espordica en la parte baja del cerro. En cualquier caso, la intervencin arqueolgica se desarroll en la zona de la acrpolis, donde se excavaron parte de unas estructuras de habitacin que aportaron abundante material arqueolgico, as como evidencias de enterramientos infantiles domsticos (Beltrn 1979). Su cronologa, asentada esencialmente en el estudio de la cermica campaniense, fue fijada por M. Beltrn
(1979, 123-124) entre el siglo ii a.C. y el tercer decenio del siglo i a.C. En cuanto a la cultura material, tanto los restos cermicos aparecidos en la excavacin como los procedentes de la prospeccin superficial del yacimiento remiten a los repertorios habituales para este tipo de asentamientos en este momento cronolgico. El conjunto se compone de cermicas ibricas comunes reductoras y oxidantes, as como pintadas con bandas, bucles, crculos, hojas de hiedra y otros motivos de difcil precisin. A esta presencia mayoritaria hay que sumar cermicas grises ibricas, dolia para almacenaje y un fragmento de cermica de engobe rojo ilergete. Entre las importaciones aparecen nforas itlicas de la forma Dr. 1 A, un fragmento de bol italomegrico el nico documentado hasta ahora en el interior del valle del Ebro, cermicas campanienses de las variantes A (formas Lamb. 6, 27, 27c, 28, 30, 31, 27b o variante y 30/31), A tarda (un solo fragmento inclasificable) y Crculo de la Campaniense B (formas Lamb. 1, 2, 5, 5-7 y 8). Las imitaciones indgenas se constatan en cermica gris, cermica comn oxidante y cermica pintada. Cermica gris. El conjunto presenta una tipologa sencilla que se reduce a jarritas y cuencos. Entre estos ltimos se constata la imitacin (fig. 2.1) de la forma Lamb. 27ab de Campaniense A, en un fragmento aparecido en superficie. Cermica comn oxidante. Esta familia se halla representada por cuencos, pteras, tapaderas, vasos troncocnicos, dolia, pithoi, ollas, urnas y algunos ejemplares de vasitos inspirados en las cermicas romanas de paredes finas. Se imita la forma Lamb. 27ab (fig. 2.3-4) de Campaniense A y las formas Lamb. 24 (fig. 2.2), Lamb. 22 (fig. 2.5) y Lamb. 5 o 5-7. Cermica pintada. Entre las variadas producciones de cuencos, kalathoi, thymiateria, vasijas de doble reborde, vasos cilndricos, etc. se imitan minoritariamente cuencos del repertorio campaniense. As, encontramos el cuenco (fig. 2.7), de posible forma Lamb. 25, del repertorio de la Campaniense A, utilizado como cuenco para comer. Aparece, asimismo, un ejemplar (fig. 2.6), tambin de cuenco, atribuible a la forma Lamb. 27ab. La decoracin de estas imitaciones se limita a bandas paralelas. 2.2. Cabezo de Alcal (Azaila, Teruel) (fig. 1.2) Este asentamiento tradicionalmente el ms y mejor conocido del mundo ibrico del interior del valle del Ebro presenta caractersticas comunes respecto al resto de los oppida indgenas de la zona: una zona de
237
ocupacin en la parte alta de un cerro testigo que cuenta con una excelente posicin geoestratgica, lo que le permite ejercer un ptimo control del amplio territorio circundante. Tambin muestra evidencias de hbitat en llano, a los pies del cabezo, que no han sido investigadas. La excavacin, desarrollada desde comienzos del siglo XX por Juan Cabr y luego completada por M. Beltrn (1976), se centr en la cumbre del cabezo. En su parte baja tan solo se intervino en una zona de enterramientos de la primera Edad del Hierro y en unas pequeas termas de tipologa romanorrepublicana. El yacimiento se presenta como un ncleo indgena fuertemente romanizado, a juzgar tanto por el material mueble entre el que se incluyen, por ejemplo, unos famosos restos escultricos en bronce depositados en el Museo Arqueolgico Nacional de Madrid como por sus construcciones, entre las que destaca un templo in antis, diversas viviendas de planta itlica pertenecientes a las lites locales y las citadas termas. El material arqueolgico recuperado en las distintas intervenciones es abundante. Lamentablemente, debido a la antigedad de esos trabajos, la mayor parte del material carece de contexto estratigrfico. Esta deficiencia fue subsanada por M. Beltrn, quien realiz diversos cortes que permitieron afianzar el conocimiento de la secuencia cultural. Esta se desarrolla a partir de la primera Edad del Hierro, con una ocupacin de la que restan escasas evidencias en lo alto del cabezo, las cuales se complementan con un rea de necrpolis de incineracin en su base. La ciudad ibrica, cuya acrpolis ocupa toda la extensin del cabezo, se nos muestra como un ncleo intensamente romanizado. Sobre su cronologa final cabe comentar que, en un principio, fue fijada por M. Beltrn (1976) en la poca cesariana. Sin embargo, posteriores investigaciones de este mismo autor (Beltrn 1986, 506) permiten afirmar que fue destruida y posteriormente abandonada en el primer tercio del siglo i a.C. como consecuencia de las guerras sertorianas. Entre sus materiales figuran imitaciones del repertorio morfolgico habitual en la cermica campaniense. Cermica gris. Imitaciones de las formas Lamb. 1 (fig. 2.8), 2 (fig. 2.9) y 3 (fig. 2.10) y 11 (fig. 2.12) del Crculo de la Campaniense B, Lamb. 25 protocampaniense (fig. 2.11), y forma de skyphos imitada a partir de modelos del barniz negro tico (fig. 2.13). Cermica comn oxidante. Imitaciones de las formas Lamb. 3 (fig. 3.1-2) y calamaio Lamb. 12 (fig. 3.4-5) del Crculo de la Campaniense B; ptera de forma indeterminada dado lo escaso del fragmento cuyo pie reproduce el de los platos Lamb. 5-7 frecuentes en la Campaniense A tarda; imitacin torpe de la forma Lamb. 18 de la Campaniense C (fig. 3.3); imitacin
238
del cuenco de forma Lamb. 27ab (fig. 3.7) y del prototipo de la copa de forma Lamb. 8A (fig. 3.6) de la Campaniense A. Cermica pintada. Imitacin de ptera (fig. 3.9-10) de forma Lamb. 5 del Crculo de la Campaniense B muy abundante en Azaila en su versin original en barniz negro. Uno de los ejemplares conserva como decoracin una cabeza de ciervo perseguido por un lobo. Del ciervo queda el hocico con la boca abierta; delante de l se conservan los cuartos traseros de otro carnvoro (fig. 3.9). Imitacin de cuenco (M. Beltrn lo califica de ptera) de forma Lamb. 27ab con decoracin de roleos y bandas (fig. 3.8), otro ejemplar con decoracin de estilizaciones serpenteantes de hojas de hiedra. Imitacin de ptera con pared muy oblicua (fig. 3.11), quiz inspirada en el plato Lamb. 55, que conserva restos de pintura roja de su decoracin. 2.3. El Palao (Alcaiz, Teruel) (fig. 1.3) Yacimiento iberorromano ubicado en un cerro amesetado. Parte del poblado fue excavado por Bardavu y Thouvenot durante la primera mitad del siglo XX; posteriormente, el hallazgo de un grupo importante de estelas ibricas y de dos esculturas de quidos en piedra motiv la intervencin de un equipo de la Universidad de Zaragoza, que a partir de 1979 llev a cabo una serie de campaas de excavaciones que culminaron con los trabajos en la cisterna (Marco 2003, 26). Se trata de un gran depsito pblico de agua de planta trapezoidal-rectangular y de aproximadamente noventa metros cuadrados de superficie. Esta cisterna y los materiales que la colmataban ha sido objeto de una publicacin sistemtica que ha permitido constatar la presencia de algunas imitaciones de vajillas importadas dentro de un contexto cronolgico. Los trabajos de excavacin han permitido definir los horizontes principales de ocupacin del yacimiento, que se escalonan cronolgicamente desde el siglo ii a.C. hasta el siglo i d.C., sin que hasta el momento se hayan encontrado niveles anteriores. Respecto a la cisterna, el estudio de sus materiales permite afirmar que sufri un proceso de rpida e intencionada colmatacin, por lo que en el relleno no se aprecia una secuencia estratigrfica, sino que se comporta como un gran paquete en el que no se diferencia ms que un gran nivel arqueolgico que, cronolgicamente, hay que situar entre los aos 54 y 60 d.C, en la primera parte del periodo neroniano. Coincide en este punto con los niveles de abandono de la Casa de los Delfines de Celsa, yacimiento del que nos ocuparemos a continuacin. Esta cronologa explica la escasez de cermica de imitacin tanto de las versiones de barniz negro como de las de TSI, a las que aludiremos ms adelante. En este sentido, se deben considerar meramente residuales y sin mayor inters que el derivado de la constata-
cin de su existencia. Cabe sealar la ausencia entre estos materiales de TSH, que, en cambio, s aparece en otras estratigrafas de El Palao, circunstancia que permite afirmar que la colmatacin de la cisterna se produjo en un momento anterior al abandono definitivo del yacimiento. Se constata tan solo la imitacin en cermica comn oxidante (Maestro y Mnguez 2003, 55) de una ptera Lamb. 5 (fig. 3.12) de barniz negro. Quiz algunos cuencos tambin puedan estar inspirados en prototipos campanos. 2.4. COLONIA VICTRIX IULIA LEPIDA/CELSA (Velilla de Ebro, Zaragoza) (fig. 1.5) Primera colonia romana creada en el valle medio del Ebro. Fechada a partir de los hallazgos numismticos en torno al ao 44 a.C., se fund por iniciativa del triunviro M. Aemilio Lpido, cuyo cognomen tom (Lepida), aunque tambin se ha sugerido que el apelativo Iulia hace mencin a la gens a la que perteneca Julio Cesar, asesinado ese mismo ao. Posteriormente, tras la definitiva cada en desgracia y el posterior destierro de su fundador, cambi el nombre de Lepida recordemos que se trata de una decisin muy grave que, en el caso de las colonias, solo poda ser decretada por el Senado) por el de Celsa. La colonia retom as el nombre de la ciudad indgena que la precedi en el espacio. Es preciso sealar que las excavaciones hasta ahora realizadas no han aportado evidencias concluyentes de que la Celse ibrica, conocida por sus acuaciones, se ubicase fsicamente bajo la ciudad romana. En cualquier caso, este es un aspecto que carece de importancia, pues una ciudad era una comunidad cvica que quedaba constituida por unos habitantes, un ncleo principal y un territorio con posibles ncleos subsidiarios. As pues, la ciudad ibrica pudo perfectamente ubicarse en las proximidades de lo que luego fue la ciudad romana, aunque tampoco se ha encontrado, quiz porque no se ha llevado una prospeccin suficiente del territorio. Este hecho explica que los niveles ms antiguos de Celsa sean necesariamente postcesarianos. La colonia se constituy en un punto clave para asegurar, siguiendo la poltica de Csar, el control territorial del valle medio del Ebro. Sin embargo, esa primaca se vio pronto sustituida por una nueva fundacin, en este caso augustal. Nos referimos a Caesaraugusta, que se convertir en capital del convento jurdico y que, debido a su ptima ubicacin, en una zona de mayor amplitud del valle y en un excelente nudo natural de comunicaciones, pas a ser la ciudad ms importante de la regin. Pese a ello, Celsa continu siendo un im-
portante ncleo de poblacin con un urbanismo ortogonal y un tejido urbano denso, del cual el equipo del Museo de Zaragoza, dirigido por M. Beltrn, ha excavado diversas calles y algunas viviendas (Beltrn 1991). De ellas, la llamada Casa de los Delfines, ha sido objeto de una publicacin sistemtica. Se trata de una gran domus (Beltrn et al. 1984) que ocupa una insula completa, en origen dividida en dos viviendas que se unificaron para dar lugar a una nica residencia articulada en torno a un atrio cubierto y un patio descubierto. En ella, adems de una gran estancia de aparato y diversas estancias y dormitorios nobles, se encontr un rea de servicios y servidumbre, as como un hortus. La estratigrafa (Beltrn y Mostalac 1994) ha aportado niveles que van desde el aterrazamiento de la zona, inmediato a la fundacin de la colonia, y se han fechado entre los aos 40 y 35 a.C., hasta el abandono del sector en la primera parte del periodo neroniano (aos 54-60 d.C.). Ese arco cronolgico va a permitir que encontremos imitaciones (Beltrn et al. 1998) con formas que reproducen o se inspiran en tipos que van desde las cermicas campanienses hasta la TSI y TSG. Por lo que se refiere a las imitaciones de cermicas de barniz negro, son muy escasas en nmero; adems, la mayor parte de ellas se han encontrado en niveles que rebasan notablemente la cronologa que debe asignrseles, por lo que habr que considerarlas residuales es el caso de los niveles 3 (aterrazamiento datado hacia el ao 20 d.C.), 4 (suelo datado entre los aos 30 y 40 d.C.), 5 (aterrazamiento realizado entre los aos 41/45-48 d.C.), 6 y 7 (niveles de abandono entre los aos 54-60 d.C.) o descontextualizadas como en el caso de los hallazgos procedentes del nivel 8 (revuelto superficial). Sin embargo, algunos ejemplares proceden del nivel 1.3, perteneciente a la fase fundacional, entre los aos 44 y 35 a.C., y del nivel 2, datado entre los aos 35 y 30 d.C. Cermica gris (Beltrn 1998b). Cuencos de forma Azaila 25, quiz inspirados en la forma Lamb. 1 del Crculo de la Campaniense B (fig. 3.13), aparecieron en los niveles 7.2 (2 ejemplares), 6 (2 ejemplares) y 3 (1 ejemplar). Cermica comn oxidante (Beltrn 1998a). Imitaciones de las formas de barniz negro F 2762 (fig. 4.1), con ocho ejemplares (1 en el nivel 4; 4 en el nivel 6; 1 en el nivel 7.2 y 2 en el nivel 8); F 2253, con dos ejemplares (1 en el nivel 3 y 1 en el nivel 1.3), F 2262 circa (fig. 4.2), con un ejemplar (nivel 8), y F 2264, con un ejemplar (nivel 7.2). Cermica pintada (Beltrn 1998a). Cuenco Azaila 10 (fig. 4.3), inspirado en las series F 2617 y F 2621. Los trece ejemplares hallados (1 en el nivel 1.3; 1 en el nivel 2; 2 en el nivel 3; 1 en el nivel 5; 5 en el nivel 7.2;
239
3 en el nivel 8) presentan decoracin pintada de bandas. 2.5. LABITOLOSA (La Puebla de Castro, Huesca) (fig. 1.4) Municipio romano ubicado en el Prepirineo oscense, que ocupa una extensin de casi doce hectreas. La excavacin arqueolgica, desarrollada a partir de 1991, ha permitido exhumar diversas construcciones antiguas: dos edificios termales, el llamado templo del genio del municipio (probablemente la curia) y otras evidencias del foro. Tambin se han realizado algunos cortes estratigrficos que han afectado, entre otras, a estructuras de tipo domstico y a una calle. La cronologa de la ciudad se sita entre finales del siglo i a.C., ya en periodo augustal, y la segunda mitad del siglo iii d.C. Los restos monumentales descubiertos indican un florecimiento edilicio a partir de la poca julioclaudia (periodos de Claudio-Nern) y la poca flavia, que se desarroll y mantuvo especialmente durante la primera mitad del siglo ii d.C. El material arqueolgico recuperado es variado y se ha analizado de forma preliminar en la publicacin de alguna de las campaas de excavacin (Magalln et al. 1991, 1995a, 1995b; Magalln y Sillires 1994). Dada la cronologa del lugar, contamos con imitaciones que van desde el barniz negro a la TSH. Precisamente debido a esa cronologa, las imitaciones de cermica de barniz negro son muy reducidas en nmero y morfologa, por lo que pueden ser consideradas casi residuales en este yacimiento. Cermica gris (Magalln et al. 1995b; Magalln y Sillires 1994). Se constata tan solo la copia del cuenco (fig. 4.5) de forma Lamb. 1 del Crculo de la Campaniense B. Se localiz un lote de ejemplares (fig. 1.1-6) en el Sector 06, donde se ubica el foro de Labitolosa. Estos vasos aparecieron en una unidad estratigrfica (UE 006) correspondiente a un nivel de derrumbe y, sobre todo, de acumulacin paulatina de escombros antiguos; es, por tanto, muy heterognea en cuanto a la composicin de sus materiales, circunstancia que impide aportar mayor precisin cronolgica. Afortunadamente, tambin se encontr otro fragmento de imitacin del cuenco Lamb. 1 en el Sector 03 (termas I), en una unidad estratigrfica (UE 03099) constituida por tierra arcilloarenosa con carbones y huesos de animales, que pertenece al primer nivel de ocupacin de una casa anterior a las termas que, en poca de Claudio, se elevaran despus en ese sector. Este estrato, donde se integra un lote de vasos de TSI con numerosos ejemplares producidos hacia el 10 a.C., permite fechar ese primer nivel de ocupacin del espacio y, por lo tanto, ese vaso de imitacin en el ltimo cuarto del siglo i a.C.
240
3. IMITACIONES DE TS: YACIMIENTOS 3.1. El Palao (Alcaiz, Teruel) (fig. 1.3) El relleno de la cisterna pblica, fechado, como hemos visto, en la primera poca de Nern, ha proporcionado copas de imitacin itlica (Paracuellos 2003, 178179) inspiradas en las formas Goud. 40, Ritt. 5 y similares (Consp. 22 o 23) (fig. 4.7) estos materiales suponen un 6,4 % del total de la cermica engobada hallada en la cisterna, as como cuencos hemiesfricos (fig. 4.6) que imitan la forma Ritt. 8 (Paracuellos 2003, 177-178). Esta es la forma ms abundante entre las engobadas de El Palao, de cuyo total representa casi el 46 %. Aunque conocida ya en el repertorio itlico (Consp. 36), quiz sea mejor vincular estas imitaciones con la versin glica, y situarlas cronolgicamente en poca julio-claudia, a partir de Tiberio, momento en que las cermicas engobadas proliferaron en el valle medio del Ebro. Nos encontraramos, en este caso, con materiales muy prximos, cronolgicamente hablando, al momento de colmatacin de la cisterna entre los aos 54 y 60 d.C. Un fragmento de forma Ha. 2/Goud. 26 presenta pasta miccea y puede atribuirse a las imitaciones de la baha de Npoles o bien a Narbona. 3.2. COLONIA VICTRIX IULIA LEPIDA/CELSA (Velilla de Ebro, Zaragoza) (fig. 1.5) Este yacimiento ha proporcionado diversas imitaciones (Beltrn et al. 1998) de TSI y quiz de TSG. Cabe indicar que, como ocurre en las imitaciones antes referenciadas de barniz negro, disponemos solo de los datos proporcionados por la excavacin de la llamada Casa de los Delfines. Aqu hallamos diversos cuencos en cermica engobada. A cada uno de los diferentes tipos se le dio una nomenclatura propia, siguiendo las directrices que rigieron la elaboracin de los dos volmenes en que se publicaron los materiales de esa excavacin. Por nuestra parte, vamos a mantener esa denominacin y aadiremos al lado su equivalencia con las formas definidas en el Conspectus terrae sigillatae italico modo confectae y en otros trabajos clsicos (Dragendorff, Goudineau y Ritterling). Imitaciones de TSI Se localizaron (Aguarod y Mnguez 1998, 447-475) las formas 80.8741 (Consp. 23.1.1) (fig. 4.8), con 1 individuo, en el nivel 7, datado entre los aos 54 y 60 d.C.; la 79.14, con 3 individuos (Consp. 23.1.1) (fig. 4.9), en el nivel 5, datado entre los aos 41 y 48 d.C.; la 80.8854 (Consp. 22) (fig. 5.1), con 1 individuo, en el nivel 7; la forma 79.28 (Consp. 22.1.1) (fig. 5.2), en el nivel 5, y la 79.13 (fig. 5.9), con 1 individuo, que
se relaciona con producciones de la zona de La Rioja, pero que podra inspirarse, asimismo, en la forma Goud. 40, tambin en el nivel 5. Adems de estos productos, fruto de la labor de diversos alfares de difusin regional restringida, tambin se constata en esta rea de Celsa la presencia de ejemplares de imitacin posiblemente procedentes del golfo de Npoles (Beltrn 1998c). Dentro de este grupo, integrado por veintiocho ejemplares, encontramos las formas Consp. 1 (fig. 6.10), con 1 individuo; Consp. 8-Consp. 8.1 var., con 1 individuo; Consp. 8.3.1 similis (fig. 6.4-8,11), con 5 individuos; Consp. 10.3.3/Magd. 5,3 (fig. 6.1), con 1 individuo; Consp. 14/Goud. 24, var. (fig. 6.3), con 1 individuo; Petrisberg 2 (fig. 6.2), con 1 individuo; V.79.16.18.K.L.12 (fig. 6.13), con 1 individuo, y 17 individuos de forma indeterminada (fig. 6.12). El fragmento de forma Consp. 1 procede del nivel 8, revuelto. Dos de los fragmentos de forma Consp. 8.3.1 similis proceden, respectivamente, de los niveles 6 y 7 de abandono, datados entre los aos 54 y 60 d.C. El nivel 6 ha proporcionado otros 3 ejemplares de forma indeterminada, y el nivel 7, 8 ejemplares. El nivel 5, datado entre los aos 41 y 48 d.C., o quiz mejor entre el 45 y el 48 d.C., ha proporcionado dos ejemplares de forma indeterminada. Los restantes fragmentos (12 individuos: 1 de forma Consp. 8.1 var., 3 de forma Consp. 8.3.1 similis, 1 de forma Consp. 10.3.3/Magd. 5.3, 1 de forma Consp.14/Goud. 24 var., 1 de forma Petrisberg 2, 1 de forma V.79.12 y 4 fragmentos indeterminados) proceden del nivel 3, que nos remite a un aterrazamiento realizado en la etapa final de Augusto y primeros aos de Tiberio, pensamos que muy cerca de los aos 20 de la Era (Beltrn et al. 1998, 708). Cronolgicamente, parece lgico considerar como claramente residuales los fragmentos de los niveles 5, 6 y 7, pues nos ofrecen un arco de fechas entre los aos 41 o 45 y 60 d.C. Por ello, el estrato que nos ofrece una mejor aproximacin cronolgica es el nivel 3, cuyo lmite superior (aos veinte del siglo i a.C.) no contradice el lmite mximo propuesto para las imitaciones del rea napolitana, que se sita en el segundo decenio de la era. Por otro lado, su presencia porcentual en el nivel 3 de Celsa, donde suponen un 23 % del total de la TSI, coincide con los ndices de presencia detectados para estas cermicas en su rea epnima, por ejemplo en los sondeos de Pompeya (Impianto Elettrico) en los niveles tiberianos, en los que significa el 26,5 % de la TSI (Beltrn et al. 1998, 709). Imitaciones de TSG El cuenco 80.7142 (Consp. 36.3.2 y Ritt. 8) (fig. 5.37), que podra inspirarse tanto en su prototipo itlico como en el glico, cuenta con un total de 66 individuos en los niveles 5, 6 y 7, datados entre los aos 41 y 48 d.C., el primero, y entre el 54 y el 60 d.C., los dos ltimos.
Por ltimo, aparece un nico fragmento de cuenco de la forma 81.48 (Drag. 27) (fig. 5.8), habitual en los repertorios glico e hispnico, aunque tambin presente en la TSI (Goud. 32). Se localiza en el nivel 7. Con toda probabilidad, cabe asimilarlo a la versin en TSG, ya que, respecto a la hispnica, nos encontramos en un estrato anterior a la difusin masiva de esos productos, ausentes en la Casa de los Delfines y en los estratos coetneos del resto de la colonia Celsa; por otro lado, el fragmento parece alejarse morfolgicamente de su posible prototipo itlico. 3.3. CAESARAUGUSTA (Zaragoza) (fig. 1.6) Esta colonia romana ubicada en el solar de la actual ciudad de Zaragoza ha sido intensamente excavada gracias a la existencia de un encomiable equipo municipal de arqueologa. Esa labor, llevada a cabo en distintos solares y vas pblicas de la ciudad, ha proporcionado ingentes masas de material arqueolgico que, lamentablemente salvo en muy escasas excepciones, no ha podido ver la luz. Por ello, si bien nuestro conocimiento acerca de la topografa antigua de la ciudad, sus construcciones pblicas y reas monumentales, vas pblicas y zonas privadas ha avanzado considerablemente en los ltimos aos, es relativamente poco lo que puede decirse por el momento en relacin con la cultura material extrada de ese rico subsuelo. Afortunadamente, los materiales de TSI encontrados en la excavacin del foro de la colonia fueron estudiados por A. Cantos en su tesis doctoral. Gracias, fundamentalmente, a alguna de las publicaciones surgidas de ese trabajo (Cantos 2000, 227-228, lm. III y VII) se ha podido afirmar la presencia de imitaciones en Caesaraugusta. Su representacin en el rea forense se reduce a catorce piezas. Estos ejemplares presentan pastas de color beige o marrn claro, ms blandas que en la aretina, porosas, de fractura rugosa, con abundancia de mica y desgrasante variable (puntos blancos talcosos, puntos o inclusiones negras); el revestimiento es anaranjado o amarronado, normalmente poroso, no vitrificado, poco adherente, muy perdido (Cantos 2000, 227). Los ejemplares se han encontrado en los niveles 3a y 3b, ambos datados en el periodo augustal tardo, entre los aos 1 y 15 d.C. el 3b y los aos 5 y 15 d.C. el 3a. Del nivel 3a proviene un solo ejemplar, consistente en un borde inclinado de copa cercano a la forma Consp. 7 (fig. 6.14). El nivel 3b ha proporcionado 13 piezas: dos bordes inclinados de plato, equivalentes a la forma Goud. 1 (fig. 6.15-16); un borde de plato con labio colgante, imitacin del Servicio 1 (fig. 6.17); un borde de plato con labio abaquetonado; un fondo de copa; 8 fragmentos sin forma (Cantos
241
2000, 227). La representacin de estas imitaciones del golfo de Npoles es muy escasa entre la TS del foro de Caesaraugusta. As, el nivel 3a ofrece un solo ejemplar, frente a los 32 de TSI, y en el nivel 3b solo hay 13 fragmentos, frente a los 317 de TSI, lo que supone, en este ltimo caso, un 3,9 % del total. Tambin en el nivel 3b se encontr un fragmento cuyas caractersticas tcnicas no permiten asociarlo a la plena aretina. Nos encontramos aqu ante un fondo de plato asimilable al tipo Consp. B2.3-4. Su revestimiento ofrece un aspecto no vitrificado, por lo que sugiere una coccin a menos de 900C. Cabe la duda de si nos hallamos ante una imitacin o ante un producto defectuoso procedente de un taller de autntica TS. El panorama de las imitaciones de itlica en Caesaraugusta se completa con la constatacin de su presencia en el nivel Ie-g de la Casa Pardo (Beltrn 1979, 947949 y 955-956, figs. 3.26-32, 33, 35 y 38), fechado como anterior al 10 a.C., y en el relleno de un aljibe de la actual plaza de Sas de la capital aragonesa, este ltimo datado hacia el ao 5 a.C. (Beltrn 1983, fig. 7.1-3). 3.4. TURIASO (Tarazona, Zaragoza) (fig. 1.7) En el solar de Turiaso se encontraron evidencias de un taller de fabricacin cermica de poca romana. El hallazgo fue fortuito y tuvo lugar mientras se realizaban unas obras en una va pblica de la actual ciudad de Tarazona, que permitieron la recuperacin de material arqueolgico. Aparentemente, se trataba de los restos de un testar, aunque no pudieron realizarse las oportunas excavaciones arqueolgicas que hubiesen podido confirmar si realmente nos encontramos ante el depsito del alfar, o si bien nos hallamos ante el traslado de un testar que pudo ubicarse en otro punto, para aterrazar esta zona de la ciudad (Aguarod y Amar 1987b). De todos modos, hoy sabemos que en el antiguo municipium Turiaso se produjeron lucernas (Amar, Bona y Borque 1983), cermicas pintadas (Amar y Aguarod 1987b), engobadas, comunes y vasos de paredes finas (Amar 1984). Las caractersticas tcnicas de la produccin (Aguarod y Amar 1987a) muestran unas pastas depuradas con desgrasante, apenas destacado, en las que se observan puntos brillantes de cuarzo y algunos fragmentos de calizas, as como otros puntos de color gris claro, rojo y marrn. Su fractura es recta. Los anlisis petrogrficos indican que la arcilla empleada es no miccea, que pertenece al Mioceno y que se puede adscribir perfectamente a los materiales de ese periodo de la regin de Tarazona.
242
Los engobes utilizados presentan variantes: desde los que tienen un buen grado de depuracin hasta los que muestran piedrecillas y grumos. En cuanto al color, puede ser negro, gris, marrn oscuro, naranja o rojo; tambin puede presentar veteados o flameados entre el marrn oscuro y el negro, y entre el rojo y el anaranjado; asimismo hay matices de tono que van desde los reflejos metlicos a los tonos mate, estos ltimos predominantes. La cronologa del conjunto puede situarse en torno a la segunda mitad del i d.C., quiz con inicios anteriores que, por el momento, no pueden precisarse (Mnguez 1991, 98-99). Entre los materiales recogidos al realizar esos trabajos urbanos que permitieron definir las caractersticas de la produccin se hallaron imitaciones en cermica engobada de cuencos Ritt. 8 (fig. 7.1-2), de cantimploras de forma Ritt. 13 (fig. 7.5-9) y del cuenco de forma Drag. 46 (fig. 7.3). En las proximidades de Tarazona se encontr un vaso engobado imitacin de Drag. 27 (fig. 7.4), verosmilmente fabricado en este mismo alfar, con un sello que fue ledo por Aguarod (1984, 98-100) como Abanus, nombre que se interpret como de raigambre indoeuropea, lo que remita a un ceramista indgena. Posteriormente, la lectura fue corregida, ya que la pieza presenta la ligadura A-L y, por tanto, debe leerse Albanus (Mnguez 1991, 99), lo que descarta, a priori, la filiacin indgena. 3.5. VAREIA (Varea-Logroo, La Rioja) (fig. 1.8) La ciudad de Vareia estaba situada en el ltimo punto en el que el ro Ebro era navegable en la Antigedad. Por ello, cabe pensar que cont con un importante puerto fluvial que debi de resultar clave para la comercializacin de la TSH procedente del complejo alfarero de Tritium Magallum (Tricio y otras localidades prximas, La Rioja). Las excavaciones realizadas hace aos proporcionaron algunas imitaciones de TSH en cermica engobada (Luezas 1989, 205-224, figs. LVII.14-15 y LXV, 49-51), concretamente de las formas Drag. 29 (fig. 8.1) y Drag. 44 (fig. 8.2), adems de algunos fragmentos de forma indeterminada. Carecen de contexto estratigrfico. 3.6. LABITOLOSA (La Puebla de Castro, Huesca) (fig. 1.4) Ya en cronologa imperial encontramos diversas imitaciones en cermica engobada. Imitaciones de TSI (Magalln et al. 1991; Magalln y Sillires 1994) Se encuentra la imitacin de la forma Goud. 40 (fig. 8.6). Apareci en el sector 03 (termas I) al practicar un
sondeo para comprobar la fecha de posible aterrazamiento del terreno, previo a la construccin de los balnea. La unidad estratigrfica (UE 006) donde se encontr el fragmento, lamentablemente, estaba revuelta, pero, de todos modos, se puede sealar que el conjunto de esos trabajos de aterrazamiento se fecharon en una horquilla cronolgica de entre finales de Tiberio y finales de Claudio. En la zona donde luego se levant el foro (sector 07) se localiz un fragmento que imita el pie de una ptera itlica (fig. 8.7), en este caso en una capa (UE 07042) que reposa directamente sobre el terreno virgen; el estrato se ha fechado en torno al cambio de era. Imitaciones de TSG o TSH (Magalln et al. 1991, 1995a y 1995b) Se encuentra el cuenco Ritt. 8, comn a los repertorios glico e hispnico. Es la forma ms representada (fig. 9.1-4), tanto en su versin sin labio como en la que presenta un labio ligeramente diferenciado. Aparece en varias zonas de la excavacin: en el sector 02, correspondiente a una posible calle y a una vivienda, se encontr (fig. 3.2) en un estrato de guijarros dispuestos horizontalmente y acompaados por gravas (UE 010) que se interpret como el pavimento de una calle. El nivel presentaba TS en sus variedades itlica, glica e hispnica, con formas datables, para esta ltima, en el siglo ii d.C. Aparece tambin en el sector 04, en la unidad estratigrfica 001, correspondiente al relleno revuelto de una cisterna; en el sector 03 (termas I), en la UE 001, que nos remite al nivel revuelto de la terraza agrcola; en el sector 06 (foro), en la UE 06006, de derrumbe y, sobre todo, de acumulacin paulatina de escombros antiguos, por lo que nos encontramos ante un estrato heterogneo y que no aporta precisin cronolgica. Finalmente, tambin se localiz en el mismo sector 06, concretamente en la UE 06012, cuya ocupacin se ha fechado con dudas a partir de Claudio. Imitaciones de TSH Aparecen imitaciones tanto de formas lisas como decoradas. Es preciso sealar que aqu citamos tambin la forma Ritt. 8 (fig. 9.1-4), puesto que, en algunos casos, por su posicin estratigrfica y asociaciones con otros materiales, parece ms claro mantener que la imitacin se produjera a partir del repertorio hispnico que defender una posible filiacin glica. En cualquier caso, tambin hay que decir que nos hemos llegado a plantear su exclusin de este trabajo, ya que responde a un ideal-tipo absolutamente comn y sencillo, de manera que su reproduccin en cermica engobada bien podra deberse a la mera fabricacin de un cuenco hemiesfrico, de tipo bol, sin necesidad de pensar en la imitacin de familias cermicas ms ricas. Sin embargo, su revestimiento arcilloso, utilizado en la mayor parte de los casos para obtener un color rojo en su superficie, creemos que aconseja mantener la
idea de que tratara de imitar la versin en TS de esta forma, efectivamente la ms sencilla y universal en cualquier repertorio cermico. Imitaciones de formas lisas (Magalln et al. 1991, 1995a y 1995b; Magalln y Sillires 1994) Todas ellas, salvo tres excepciones que se indicarn posteriormente, han aparecido en el sector 3 de la excavacin, correspondiente a un edificio pblico destinado al bao (termas I). Se trata de la zona de la excavacin donde se llev a cabo de forma exhaustiva un estudio preliminar del material. En el resto de los sectores, o bien se han llevado a cabo intervenciones muy concretas con el objeto de obtener una secuencia cronolgica que por lo limitado de la actuacin aportaron lotes muy escasos de material, lo que puede justificar que estas imitaciones no se hallaran representadas, o bien se han realizado extensos trabajos de campo que, sin embargo, no han prestado atencin a su cultura material. Imitaciones de la Drag. 27 (fig. 9.5-6) aparecen en diversas unidades estratigrficas. As, adems de en la UE 03002 bis, un estrato revuelto procedente del desmonte del muro de aterrazamiento agrcola en poca moderna, y en la UE 03020, de limpieza de muro, se ha encontrado en la UE 03002, constituida por una capa fina de arena y arcillas situada sobre un suelo de opus spicatum. El estrato, en el que se integra abundante TSH y tan solo un fragmento residual de glica, se corresponde con el abandono de esa zona, fechado en la segunda mitad del siglo ii d.C. Aparece asimismo en la UE 03003, tambin de abandono y, por lo tanto, fechable en la misma poca. Por ltimo, se halla representada en las UUEE 03012, 03021, 03034, 03035, 03037, 03039, 03044, 03045, 03058 y 03060, que corresponden a niveles de escombros antiguos procedentes del derrumbe del edificio. Imitaciones de la Drag. 24/25 (fig. 9.7) se localizan en la UE 03002, fechada, como acabamos de sealar, en la segunda mitad del siglo ii d.C., as como en otras unidades estratigrficas que no aportan ninguna precisin cronolgica, como son la UE 03001, tierra cultivada de la terraza agrcola, y 03020, de limpieza del muro del bside del frigidarium. Imitaciones de la Ritt. 8 se encuentran en la UE 03021, fechada en la segunda mitad del siglo i d.C., as como en las UUEE 03082 y 03084, que son niveles de abandono y, por tanto, cabe fechar en la segunda mitad del siglo ii d.C. Tambin proporcionaron este tipo de imitaciones algunos niveles de datacin por el momento imprecisa, como son las UUEE 03012, 03021, 03034, 03035, 03037, 03039, 03044, 03045, 03058 y 03060, de escombros antiguos, y la UE 03020, que contiene algo de material procedente de la limpieza de un muro.
243
Imitaciones de la Drag. 36 (fig. 10.2) han aparecido en los niveles de escombros antiguos de las UUEE 03012, 03021, 03034, 03035, 03037, 03039, 03044, 03045, 03058 y 03060 y en otra UE (03074) no bien definida cronolgicamente. La Drag. 44 (fig. 9.8-9) de imitacin se encuentra en la UE 03002 bis, nivel revuelto fruto del desmonte de un bancal en poca moderna. Tambin se localiza en el foro de Labitolosa (sector 7), lamentablemente en un estrato superficial revuelto por las labores del arado (UE 07001). Asimismo la hallamos en la UE 03016, que nos sita en el momento de abandono del sector fechado, esto es, en la segunda mitad del siglo ii d.C. Se constata una imitacin de Drag. 33 en un nivel de ocupacin (UE 03038), fechable, por tanto, en la segunda mitad del siglo ii d.C., y un fragmento de otra posible imitacin de esta forma en la UE03002 bis, estrato revuelto. Imitaciones de la Drag. 15/17 (fig. 10.3-4) se han hallado en una bolsada de cenizas (UE 03063) correspondiente a la ltima ocupacin de los balnea, es decir, de la segunda mitad del siglo ii d.C., y en un nivel de construccin (UE 03088) de cronologa an no definida. El fragmento procedente de la UE 03063 desarrolla el grafito SERVA.... Se ha localizado una imitacin de la forma Hisp. 2 (fig. 10.1) en el nivel (UE 03043) de abandono del frigidarium, fechable, al igual que el resto del edificio, en la segunda mitad del siglo ii d.C. Finalmente, cabe resear una posible Drag. 18 en la UE 03088, que nos sita en un nivel de construccin cuya cronologa todava no se ha precisado. Imitaciones de formas decoradas (Magalln et al. 1995a y 1995b; Magalln y Sillires 1994) El repertorio se restringe a la imitacin de la ms comn de las formas hispnicas decoradas, la Drag. 37 (fig. 10.5-10). Encontramos fragmentos de ella en el nivel superficial del foro (UE 07001), en un nivel de abandono y derrumbe (UE 07011) cuya cronologa no ha sido bien precisada, y sobre todo, por las mismas razones que las arriba expuestas para las formas lisas, en diversas unidades estratigrficas del sector 3 (termas I). En esta ltima zona se localiza en unidades correspondientes al periodo de abandono de las termas, en la segunda mitad del siglo ii d.C., como son las UUEE 03016, 03082 y 03084, o a su ltima ocupacin por las mismas fechas (UE 03038). El resto de los fragmentos proceden de unidades que se corresponden con estratos revueltos, como las UUEE 03001 y 03002 bis, de limpieza de muros (UUEE 03020 y 03068), o formados en fecha imprecisa, como la UE 03043, de acumulacin aluvial posterior al abandono,
244
y las UUEE 03012, 03021, 03034, 03035, 03037, 03039, 03044, 03045, 03058 y 03060, de escombros antiguos. Su decoracin resulta tosca y muestra una escasa pericia en la elaboracin de los moldes, se hiciesen estos directamente o mediante la tcnica de sobremolde. Los motivos, tambin muy simples, se reducen a crculos en cuyo interior en ocasiones aparecen motivos indefinidos, a meandros paralelos dispuestos en vertical y a alguna hoja vegetal. Los engobes, de color rojizo o anaranjado, son, en general, en toda la produccin, tanto lisa como decorada, de mala calidad y escasa adherencia. 4. CONSIDERACIONES FINALES Es un hecho ya conocido que las lites indgenas asumieron en su vida cotidiana el uso de algunos elementos romanos como muestra de su poder y capacidad econmica. Entre ellos, quiz en su momento los ms modestos, pero tambin los ms numerosos y los que han llegado hasta nosotros en mayor nmero, figuran algunas familias cermicas. Precisamente por esa notable presencia y por su perdurabilidad fsica en el tiempo, la cermica de barniz negro tambin llamada campaniense se ha venido considerando esencialmente un buen ndice para medir el avance de la romanizacin del territorio. Es preciso recordar que el impacto de Roma se produjo, por lo que al valle medio del Ebro se refiere, en un entorno geogrfico donde los pueblos indgenas contaban ya con intensos contactos comerciales previos y con una slida tradicin alfarera. Ello puede explicar que se imitasen tempranamente algunas de las formas de la cermica de mesa venidas de fuera. El objetivo no era copiar de manera exacta los modelos itlicos, sino reproducir de forma ms o menos aproximada su morfologa, con el propsito de incorporar esos tipos forneos en los repertorios de las familias cermicas ya existentes en el mbito ibrico, es decir en la cermica pintada, la cermica comn oxidante y la cermica gris. Indudablemente, nos encontramos ante la respuesta de los artesanos autctonos frente a una concurrencia comercial no del todo nueva, pero s inesperada por su volumen. Al mismo tiempo, esa adaptacin local de las formas itlicas permita hacer asequibles las nuevas modas a sectores ms amplios de la poblacin, que, de este modo, podan acceder a vajillas que, en principio, resultaran caras en el mercado. Con todo, este extremo quiz debera matizarse, pues, por una parte, no conocemos a ciencia cierta qu estratos sociales adquiran realmente estos productos y, por otra, la idea de que por su menor calidad deban de ir destinados a sectores de la poblacin con menor poder adquisitivo, aunque parece lgica, probablemente no es una mxima
absoluta que pueda aplicarse en todos los casos. De hecho, las excavaciones han puesto de manifiesto particularmente aquellas que han afectado a estructuras domsticas que estas piezas conviven con productos importados en viviendas de elevado rango, como puede ser la Casa de los Delfines de Celsa, fechada en la poca altoimperial. Lgicamente, estas vajillas podran estar destinadas a los esclavos de la familia, como parece indicar el grafito de Labitolosa, donde aparece la mencin SERVA... (Magalln et al. 1991), pero esto no deja de ser una hiptesis difcil de confirmar. Con la llegada del Imperio, se asistir a un fenmeno similar en apariencia, pero de gnesis diferente. Salvo a principios de ese periodo, donde se observa una lgica continuidad de la tradicin anterior, no se podr hablar de imitaciones de elementos materiales romanos por parte de la cultura ibrica; por el contrario, en una etapa ya de plena integracin, sern talleres propiamente romanos los que producirn, junto a las formas habituales del repertorio cermico comn, otros tipos que imitarn la TS en sus variedades itlica, glica e hispnica. Por otra parte, esta actividad no descarta, debido a la continuidad a la que hacemos referencia, la fabricacin de elementos de reminiscencia indgena como suceder, por ejemplo, con la produccin de cermicas pintadas del taller de Tarazona (Amar y Aguarod 1987b), ya como un fenmeno de perduracin celtibrica, en lo referente, sobre todo, a la ornamentacin de algunos vasos, claramente residual y cuya consideracin nos introducira en un tema que nos desviara del que ahora nos ocupa. La cronologa de estas imitaciones en el interior del valle del Ebro ocupa un arco que se extiende desde el siglo ii a.C. hasta, al menos, toda la etapa altoimperial. Su origen exacto es difcil de establecer, pero, a tenor de lo que sabemos de la romanizacin de este territorio sin descartar posibles antecedentes espordicos, cabe pensar que se iniciaron a partir de mediados del siglo ii a.C. Aunque ya en torno a 179-178 a.C. se funda Graccurris (Alfaro, La Rioja), es en la segunda mitad de la centuria, una vez concluida la segunda guerra celtibrica, cuando se atestigua la fundacin de una serie de ciudades inspiradas por Roma, como son La Cabaeta (El Burgo de Ebro, Zaragoza), La Corona (Fuentes de Ebro, Zaragoza) y La Caridad (Caminreal, Teruel), as como la refundacin de otras preexistentes, como es el caso de Segeda (Mara-Belmonte de Gracin, Zaragoza). Estos centros actuaron como polos de control territorial y centros de irradiacin de la romanizacin, en un proceso que se ver bruscamente interrumpido por las guerras sertorianas (82-72 a.C.). Parece lgico pensar que esa intensificacin del proceso romanizador se acompaara de un mayor deseo,
por parte de las lites indgenas, de adquirir nuevos bienes de prestigio, lo que habra conllevado un incremento de las importaciones. Creemos que es en ese nuevo caldo de cultivo donde hay que integrar la eclosin de la imitatio de las vajillas romanas en el contexto ibrico del interior del Valle, que, curiosamente, permita ampliar esa cierta emulacin social del vencedor, capilarmente, hasta todas las capas de la sociedad. En cualquier caso, las primeras evidencias estratigrficas donde se integran imitaciones de cermicas de barniz negro campaniense se sitan, cronolgicamente, en torno a los aos del conflicto sertoriano. Nos referimos, en concreto, a los niveles de destruccin de El Castillejo de la Romana (La Puebla de Hjar, Teruel) y el Cabezo de Alcal (Azaila, Teruel). Tras el periodo sertoriano, en el que se aprecian numerosas destrucciones en el valle medio del Ebro entre ellas las de todos los yacimientos antes citados, que, salvo Graccurris, desaparecern para siempre, se abre un periodo polticamente incierto que la arqueologa no ha podido clarificar hasta el momento. Esa etapa se cierra con la fundacin de Celsa (Velilla de Ebro, Zaragoza), en cuyos niveles ms antiguos, en la Casa de los Delfines (44-35 y 35-30 a.C.), aparecen representadas imitaciones de formas campanienses, lo que pone de manifiesto que estas se siguieron fabricando durante los aos arqueolgicamente oscuros a los que hacemos referencia. La imitacin de la vajilla campaniense contina durante el periodo augustal, aunque su repertorio formal se reduce al cuenco Lamb. 1 y poco ms, como confirma su presencia en Labitolosa, en una unidad estratigrfica que se puede fechar en el ltimo cuarto del siglo i a.C.; tambin aparece representada en niveles tiberianos, como el nivel 3 (c. 20 d.C.) de Celsa. Su presencia en estratos posteriores, en la misma Celsa, debe considerarse ya claramente residual o, incluso, descontextualizada. Las imitaciones de TSI se pueden separar en dos bloques. En primer lugar cabe aludir a las procedentes de la zona de Npoles, que, evidentemente, no dejan de ser productos importados y cuya fabricacin y comercializacin responde, por tanto, a otros condicionantes o pulsiones, quiz al nimo de copiar la verdadera TS, lo cual, unido a su exportacin a larga distancia, hara que su precio final en el mercado, posiblemente, no difiriese demasiado del de las originales. Estos productos parsitos se encuentran en estratos augustales de Caesaraugusta que se extienden cronolgicamente desde el nivel fechado antes del ao 10 a.C. en la Casa Pardo hasta los niveles 3a y 3b del foro de la ciudad, pertenecientes ya al periodo augustal tardo, pasando por el datado en el ao 5 a.C. (Plaza de Sas). Tambin se encuentran en Celsa, en un estrato de finales del mandato de Augusto o comienzos del de Tiberio, probablemente en torno al 20 d.C.
245
Junto a las anteriores encontramos imitaciones de la morfologa de la TSI con revestimientos arcillosos de tipo engobe, que han sido fabricadas en el propio entorno del valle medio del Ebro. Tales imitaciones se constatan en estratos datables entre los aos 41 y 5460 d.C. de Celsa. En Labitolosa las encontramos en un nivel que se ha fechado en torno al cambio de era y en unidades estratigrficas fechables entre finales del mandato de Tiberio y finales del de Claudio. Son pocos datos, pero nos permiten intuir que la TSI comenz a imitarse pronto, ya en la primera parte de la etapa augustal, lo cual nos indica la slida actividad de unos alfares adaptables a las nuevas modas impuestas por Roma. Quiz pueda sorprender su perduracin en el tiempo, pero esto no debe resultar extrao, si consideramos que la presencia fsica de la TSG en nuestro territorio no es excesivamente abundante, lo cual puede explicar la continuidad de la imitacin de los prototipos itlicos. De hecho, no se encuentran imitaciones claras de vajillas del sur de la Galia; a este mundo solo podemos adscribir alguno de los fragmentos de la forma Hermet 13 procedentes de Tarazona (producida tambin en versin hispnica) y el cuenco hemiesfrico Ritt. 8, sobre cuya filiacin itlica o glica tambin hemos expresado nuestras dudas. En efecto, la forma Ritt. 8 se encuentra en los niveles 5, 6 y 7 de Celsa, datados entre los aos 41-48 y 54-60 d.C., en el relleno de la cisterna de El Palao y en diversos estratos no bien definidos de Labitolosa. Tambin de dudosa adscripcin por producirse en itlica, glica e hispnica es el vaso de forma Drag. 27 procedente de Celsa (fechado entre los aos 54 y 60 d.C.), si bien su filiacin hispnica resulta inviable por fechas y su morfologa lo acerca al prototipo glico. Las imitaciones de TSH que nos permiten hacer alguna precisin cronolgica proceden en todos los casos de Labitolosa. En este yacimiento, comienzan a aparecer en unidades estratigrficas datadas en la segunda mitad del siglo i d.C. y perduran hasta los estratos fechados en torno al abandono de los sectores que las han proporcionado, en la segunda mitad del siglo ii d.C. Las del alfar de Tarazona se han datado, junto con el conjunto de las producciones del alfar, en la segunda mitad del siglo i d.C., y las de Vareia, lamentablemente, carecen de contexto. Respecto a la antropologa social de los fabricantes (su origen tnico, su estrato socioeconmico, etc.), la ausencia de elementos epigrficos es decir, de sellos u otras posibles referencias halladas en vertederos de alfar, por ejemplo impide cualquier especulacin. Es posible que se tratara de pequeos propietarios de origen ibrico en las primeras fases de la produccin y plenamente romanizados en etapas posteriores. El sello con el nombre Albanus, procedente de Tarazona, confirma este extremo ya en siglo i d.C.; sin embargo, se trata de un unicum que no permite mayores comen246
tarios. Asimismo, cabe pensar, tambin para la etapa imperial, que productos de estas caractersticas se fabricaron dentro del entramado de produccin de una explotacin del tipo villa, como complemento de las actividades econmicas de base eminentemente agropecuaria desarrolladas en estos establecimientos. De hecho, en el valle del Ebro contamos con los ejemplos de los alfares de Traibuenas (Navarra) (Sesma 1987) y Villarroya de la Sierra (Zaragoza), que parecen integrarse en sendas villae. Con todo, en ninguno de ellos se constata claramente la fabricacin de imitaciones. A pesar de que el marco histrico y sociolgico que genera esos dos tipos de imitaciones no es el mismo, creemos que el hecho en s obedece en el terreno prctico a los mismos presupuestos, esto es, a la imitacin de unos tipos muy en boga por parte de alfares de difusin local o regional, que, como parte de su produccin, copian prototipos de las vajillas de mesa con el objeto de ofrecer productos baratos y, por tanto, ms asequibles a un estrato social ms amplio o menos exigente. Aunque es poco lo que sabemos acerca de los lugares de fabricacin concretos en esta amplia rea geogrfica, a tenor de las noticias que tenemos, insistimos en que en ningn caso hay que pensar en talleres especializados en este tipo de cermicas; ms bien, hay que pensar que estas imitaciones eran subsidiarias de otros productos que constituan la verdadera dedicacin del alfar y que, en consecuencia, eran minoritarias en el conjunto de su produccin. BIBLIOGRAFA
Aguarod, M.C. 1984: Avance al estudio de un posible alfar romano en Tarazona: II. Las cermicas engobadas, no decoradas, Turiaso V, 27-106. Aguarod, M.C., Amar, M.T. 1987: Un alfar romano de cermica engobada, comn y lucernas en Tarazona (Zaragoza), XVIII CNA, Zaragoza, 841-861. 1987b: Pervivencia de tradiciones cermicas celtibricas en poca imperial romana, I Simposium sobre los celtberos (Daroca 1986), Zaragoza, 97-104. Aguarod, M.C., Mnguez, J.A. 1998: La cermica engobada, en Beltrn, M. et al., Colonia Victrix Iulia Lepida-Celsa (Velilla de Ebro, Zaragoza). III. El instrumentum domesticum de la Casa de los Delfines, Zaragoza, 447-475. Amar, M.T. 1984: Avance al estudio de un posible alfar romano en Tarazona: III. La cermica engobada decorada, Turiaso V, 107-139. Amar, M.T., Bona, J., Borque, J.R. 1983: Avance al estudio de un posible alfar romano en Tarazona: I. Las lucernas, Turiaso IV, 93-110. Amo, M. del 1970: Las cermicas campanienses de importacin y las imitaciones campanienses de Ibiza, TP 29, 201-256. Beltrn, M. 1976: Arqueologa e historia de las ciudades antiguas del Cabezo de Alcal de Azaila (Teruel), Zaragoza.
1979a: Excavaciones arqueolgicas en el poblado ibrico Castillejo de la Romana, La Puebla de Hijar (Teruel), EAE 103, Madrid. 1979b: El nivel augusteo de la Casa Palacio de los Pardo en Zaragoza, XV CNA, Zaragoza, 943-966. 1986: Introduccin a las bases arqueolgicas del valle medio del ro Ebro en relacin con la etapa prerromana, Estudios en Homenaje al Dr. Antonio Beltrn Martnez, Zaragoza, 495-527. 1991: Colonia Celsa, Zaragoza. 1998a: Cermica ibrica, en Beltrn, M. et al., Colonia Victrix Iulia Lepida-Celsa (Velilla de Ebro, Zaragoza). III. El instrumentum domesticum de la Casa de los Delfines, Zaragoza, 199-206 y 209-222. 1998b: Cermica gris, en Beltrn, M. et al., Colonia Victrix Iulia Lepida-Celsa (Velilla de Ebro, Zaragoza). III. El instrumentum domesticum de la Casa de los Delfines, Zaragoza, 208 y 223. 1998c: Npoles, en Beltrn M. et al., Colonia Victrix Iulia Lepida-Celsa (Velilla de Ebro, Zaragoza). III. El instrumentum domesticum de la Casa de los Delfines, Zaragoza, 261-265. Beltrn, M., Mostalac, A. 1994: Colonia Victrix Iulia Lepida-Celsa (Velilla de Ebro, Zaragoza). II. Estratigrafa, pinturas y cornisas de la Casa de los Delfines, Zaragoza. Beltrn, M., Mostalac, A., Lasheras, J.A. 1984: Colonia Victrix Iulia Lepida-Celsa (Velilla de Ebro, Zaragoza), I. La arquitectura de la Casa de los Delfines, Zaragoza. Beltrn et al. 1998: Beltrn, M., Aguarod, M.C., Hernndez, M.A., Mnguez, J.A., Paz, J.A. 1998: Colonia Victrix Iulia Lepida-Celsa (Velilla de Ebro, Zaragoza). III. El instrumentum domesticum de la Casa de los Delfines, Zaragoza. Cantos, A. 2000: La terra sigillata itlica del foro de Caesaraugusta, Salduie 1, 203-240. Deru, X. 1999: Existe-t-il une spcificit de l artisanat cramique en milieu rural?, Artisanat et productions artisanales en milieu rural dans les provinces du nord-ouest de lEmpire romain, Monographies Instrumentum 9, Montagnac, 97-103. Luezas, R.A. 1989: La cermica romana comn y engobada, en Luezas, R.A., Senz, M.P., La cermica romana de Varea, Logroo, 151-324.
Maestro, E.M., Mnguez, J.A. 2003: La cermica comn ibrica, en Marco, F. (ed.), El poblado bero-romano de El Palao (Alcaiz): La cisterna (Al-Qannis 10), Alcaiz, 53-59. Magalln, M.A., Sillires, P. 1994: Labitolosa (Cerro del Calvario, La Puebla de Castro, Huesca). Informe de la campaa de excavaciones de 1994, Bolskan 11, 89132. Magalln et al. 1991: Magalln, M.A., Mnguez, J.A., Navarro, M., Rico, C., Sillires, P.: Labitolosa (La Puebla de Castro, Huesca). Informe de la campaa de excavacin de 1991, Caesaraugusta 68, 241-305. Magalln et al. 1995a: Magalln, M.A., Mnguez, J.A., Navarro, M., Fabre, J.M., Rico, C., Sillires, P., Labitolosa (Cerro del Calvario, La Puebla de Castro, Huesca). Informe de la campaa de excavacin realizada en 1993, Caesaraugusta 71, 147-227. Magalln et al. 1995b: Magalln, M.A., Mnguez, J.A., Roux, D., Sillires, P., Labitolosa (La Puebla de Castro, Huesca). Informe de la campaa de excavacin realizada en 1992, Caesaraugusta 71, 93-145. Marco, F. 2003: Introduccin a la excavacin y generalidades, en Marco, F. (ed.), El poblado bero-romano de El Palao (Alcaiz): La cisterna, Alcaiz (Al-Qannis 10), Alcaiz, 25-31. Mnguez, J.A. 1991: La cermica romana de paredes finas. Generalidades, Zaragoza. Paracuellos, P. 2003: Las cermicas engobadas, en Marco, F. (ed.), El poblado bero-romano de El Palao (Alcaiz): La cisterna, Alcaiz (Al-Qannis 10), Alcaiz, 175185. Sesma, J. 1987: Un alfar de cermica comn y pigmentada en El Coscojal (Traibuenas, Navarra), Jornades Internacionals dArqueologia Romana. Preactes (Granollers 1987), Granollers, 447-454. Soricelli, G. 1987: Apunti sulla produzione di terra sigillata nell area flegreo-napoletana. Puteoli, Studi di Storia Antica X, 107-122. Thuillier, F. 1999: Les ateliers cramiques gallo-romains en milieu rural dans le nord de la Gaule: tude de cas, Artisanat et productions artisanales en milieu rural dans les provinces du nord-ouest de lEmpire romain, Monographies Instrumentum 9, Montagnac, 77-95.
247
Fig. 1: Mapa de dispersin de yacimientos. 1. El Castillejo de la Romana (La Puebla de Hjar, Teruel). 2. Cabezo de Alcal (Azaila, Teruel). 3. El Palao (Alcaiz, Teruel). 4. Labitolosa (La Puebla de Castro, Huesca). 5. Celsa (Velilla de Ebro, Zaragoza). 6. Caesaraugusta (Zaragoza). 7. Turiaso (Tarazona, Zaragoza). 8. Vareia (Varea-Logroo, La Rioja).
248
Fig. 2: Imitaciones de cermicas campanienses. 1-7 (La Romana): 1 = Cermica gris (1: Lamb. 27ab). 2-5 = Cermica comn ibrica (2: Lamb. 24; 3-4: Lamb. 27ab; 5: Lamb. 22). 6-7 = Cermica ibrica pintada (6: Lamb. 27ab; 7: Lamb. 25?). 8-13 (Azaila): 8-13 = Cermica gris (8: Lamb. 1; 9: Lamb. 2; 10: Lamb. 3; 11: Lamb. 27ab; 12: Lamb. 11; 13: imitacin escifo tico de barniz negro).
Fig. 3: Imitaciones de cermicas campanienses. 1-11 (Azaila): 1-7 = Cermica comn ibrica (1-2: Lamb. 3; 3: Lamb. 18; 45: Lamb. 12; 6: Lamb. 8A; 7: Lamb. 27). 8-11 = Cermica ibrica pintada (8: Lamb. 27ab; 9-10: Lamb. 5; 11: Lamb. 55 circa). 12 (El Palao): imitacin de ptera Lamb. 5 en cermica comn ibrica. 13 (Celsa): imitacin Lamb. 1 en cermica gris.
Fig. 4: Imitaciones de cermicas campanienses. 1-4 (Celsa): 1-2 = Cermica comn ibrica (1: F 2762; 2: F 2262/64). 3-4 = Cermica ibrica pintada (1-2: Azaila 10, F 2617 y 2621). 5 (Labitolosa): 5 = Cermica gris (5: Lamb. 1). 6 (Imitacin de TSG en cermica engobada): 6 = El Palao (6: Ritt. 8). 7-9 (Imitaciones de TSI en cermica engobada): 7 = El Palao (7: Goud. 40). 8-9 = Celsa (8-9: Consp. 23.1.1).
Fig. 5: Imitaciones de TS en cermica engobada. Celsa. 1-2 = Imitaciones de TSI (1: Consp. 22; 2: Consp. 22.1.1). 3-8 = Imitaciones de TSG (3-7: Ritt. 8; 8: Drag. 27). 9 = Pieza dudosa (imitacin de TSI Goud. 40 o de producciones engobadas riojanas).
Fig. 6: Imitaciones del golfo de Npoles: 1-13 = Celsa (1: Consp. 10; 2: Petrisberg 2; 3: Consp. 14; 4-8, 11: Consp. 8; 10: Consp. 1; 12: Indet.; 13: V.79.12). 14-17 = Caesaraugusta (14: Consp. 7; 15-16: Goud. 1; 17: imitacin del Servicio I).
Fig. 7: Imitaciones de TSH o TSG en cermica engobada. Taller de Turiaso (1-2: Ritt. 8; 3: Drag. 46; 4: Drag. 27 con sello ALBANVS; 5-9: Hermet 13).
254
Fig. 8: Imitaciones de TSH en cermica engobada: 1-5 = Vareia (1: Drag. 29; 2: Drag. 44; 3-5: indeterminadas). Imitaciones de TSI en cermica engobada: 6-7 = Labitolosa (6: Goud. 40; 7: indeterminada).
255
Fig. 9: Imitaciones de TSG o TSH en cermica engobada: 1-4 = Labitolosa (1-4: Ritt. 8). Imitaciones de TSH en cermica engobada: 5-9 = Labitolosa (5-6: Drag. 27; 7: Drag. 24/25; 8-9: Drag. 44).
256
Fig. 10: Imitaciones de TSH en cermica engobada. Labitolosa (1: Hisp. 2; 2: Drag. 36; 3-4: Drag. 15/17; 5-10: Drag. 37).
257
XIV. LES IMITACIONS EN PASTA GRISA DE VAIXELLA FINA DE VERNS NEGRE A POLLENTIA EN POCA TARDOREPUBLICANA
Jordi Principal
Joan Sanmart
Universitat de Barcelona
Resum Lobjecte daquest treball s oferir una visi ms concreta sobre les cermiques dimitaci en pasta grisa de vaixella de taula dimportaci itlica rebudes a Pollentia durant el primer segle de la seva existncia. Paraules clau Cermiques dimitaci, pasta grisa, segle i aC, Pollentia Abstract The aim of this paper is to give a more specific approach to the study of the grey clay tableware pottery productions imitating Italian black-glaze wares found in the late Republican levels of the Roman town of Pollentia. Key words Imitation wares, grey clay, 1st cent. BC, Pollentia
259
1. INTRODUCCI Pollentia fou una de les primeres fundacions extrapeninsulars amb estatus jurdic de colnia romana que impuls la Repblica com a conseqncia directa de la campanya balerica de Q. Cecili Metel durant el 123122 aC (Str. 3.5.1) i la posterior estructuraci del territori insular per part de Roma, segurament en poca de les Guerres Sertorianes o en un moment lleugerament posterior (Garca Riaza, Snchez Len 2000, 64-67). A partir de la interpretaci de les dades arqueolgiques, la planificaci urbanstica de la nova colnia es va esdevenir cap a la darreria del segle ii aC (Mar, Roca 1998, 111), molt probablement al mateix temps que Palma, la seva bessona ubicada a laltre extrem de lilla, desprs dun perode inicial posterior a la conquesta en qu Pollentia devia ser un punt de control/vigilncia litoral, potser un praesidium militar de dimensions no gaire grans, emmarcat en una xarxa de control ms mplia (Mattingly 1983, 245-246; Garca Riaza, Snchez Len 2000, 51-67). Aquestes dades resulten, doncs, cabdals per a lestabliment de fites cronolgiques a lhora de considerar el registre arqueolgic, ja que prcticament s possible reconixer en Pollentia una fundaci de nova planta, malgrat lexistncia de restes dun hbitat prerom talaitic (Arribas, Tarradell, Woods 1973, 103), que la creaci de la nova ciutat va obliterar completament (Fernndez Miranda 1983, 27; Sanmart et al. 1996, 7 i 54-56). Tanmateix, una data post quem de 123/122 aC per als nivells tardorepublicans resulta inqestionable.1 Quant a la situaci del jaciment, Pollentia es troba al terme municipal dAlcdia, a lextrem septentrional de lilla de Mallorca, en el punt ms estret de listme que separa les badies dAlcdia i de Pollena (fig. 1). Aquest emplaament revela ja una clara voluntat daprofitament de les possibilitats que ofereix lindret a nivell de control i de comunicaci martima o com a punt darticulaci de la xarxa dintercanvis i rutes comercials de la Mediterrnia centreoccidental, cosa que condicionar en gran mesura la recepci de productes cermics. 2. LOBJECTE DESTUDI 2.1. Les cermiques dimitaci de vaixella itlica tardorepublicana en el context de la Mediterrnia centreoccidental El reconeixement de lexistncia de cermiques dimitaci de vaixella itlica de pasta grisa no s una novetat. De fet, sembla un fet general en els territoris de
lextrem occident rom tardorepublic (des de larc nord-occidental de la Mediterrnia fins a lextrem nord-occidental dfrica) en cronologies ja de segle i aC; s a dir, que aquest fenomen sembla donar-se fonamentalment en rees dimplantaci romana perifrica, immerses en un procs de romanitzaci prou consolidat. Es tracta, com ja hem dit ms amunt, de cermiques que imiten i tamb reprodueixen els repertoris formals de les produccions de verns negre universals, s a dir la Campaniana A, la Campaniana del Cercle de la B i la Campaniana C, i sn aquestes dues darreres les ms utilitzades com a models, per tamb alguna forma primerenca de TSI. La pasta s grisa intencional i la superfcie apareix coberta per engalbes o vernissos de qualitat variable, de color negre o gris. Els grups cermics ms importants reconeguts fins al moment sn: a) frica septentrional Tipus D dHipona (Morel 1962-1965, 118-120; 1981, 48). Tipus E i F de Tipasa (Lancel 1968, 116; Morel 1981, 50). Tipus D marroqu (Morel 1968, 65; 1981, 48). b) Mediterrnia central i occidental Tipus del derelicte de Giens (Hamon, Tchernia 1978, 57-59; Py 1993a). Cermica derivada de la Campaniana C (Py 1990, 577-579; 1993b; Py, Adroher, Snchez 2001b, 1053-1061). Tipus D dAlbintimilium (Lamboglia 1950, 68; Morel 1981, 45). Tipus D rom (Morel 1965, 16 i 236-237; 1981, 50). Tipus E i G sards (Morel 1963, 22-23; 1981, 50). Cal insistir que es tracta de grups cermics als quals sha dedicat molt poca atenci, el seu tractament ha estat fora superficial, sense que shagi plantejat mai una veritable sistematitzaci de cap dels grups. De fet, lhandicap ms important amb qu senfronta la recerca a lhora de tractar aquests grups cermics s llur heterogenetat, llur coneixement limitat i molt localitzat a partir de contextos de recepci, i, en darrer terme, la gaireb completa absncia dindicis que permetin definir nuclis productius o tallers prou segurs. Per, per damunt de tot, el problema fonamental rau en la dificultat didentificaci o assimilaci/atribuci a un grup de les peces procedents de contextos distints, llevat que no es disposi dun coneixement directe del material, ja que, a partir de les descripcions aparegudes a les publicacions, aquesta operaci resulta molt difcil.
1. No obstant, cal tenir en compte que laugment significatiu de material importat comena a donar-se a Sa Portella a partir del nivell V, estrat damortitzaci de lhbitat talaitic en qu sassenten les primeres construccions romanes i que caldria datar cap al 80 aC (Sanmart et al. 1996, 68). s tamb en aquest nivell on comencen a aparixer les primeres cermiques dimitaci de pasta grisa. Daltra banda, la immensa majoria del material estudiat aqu prov dels nivells tardorepublicans de lexcavaci del carrer porticat de Sa Portella, nivells V-III, que caldria datar entre el 80-20 aC.
260
les imitacions en pasta grisa de vaixella fina de verns negre a POLLENTIA en poca tardorepublicana
Amb tot, sembla possible almenys apuntar alguns factors de reducci entre aquells grups que han merescut una mica ms datenci per part dels investigadors. En primer lloc, al grup heterogeni de cermiques derivades de la Campaniana C li seria atribuble una zona dorigen en el baix Roine, en el Llenguadoc oriental fonamentalment, i que englobaria la producci de diversos tallers. Aquests productes es concentren, de fet, a lrea de Nimes (Gard), on sha descobert i excavat un nic taller productor, localitzat a Brignon (20 km al NE de Nimes) (Souq 1994). Tanmateix, es considera que la distribuci daquestes cermiques no devia superar lmbit regional, ja que les troballes semblen aplegar-se precisament en el Llenguadoc oriental i no gaire ms enll de la riba esquerra del Roine. A ms, el fet que es tracti gaireb de vasos que sols reprodueixen, de vegades molt fidelment, el repertori formal de la Campaniana C, ultra el fet que aquest tipus cermic siciliota sigui prcticament absent a la zona, ha portat algun autor a plantejar la hiptesi que la producci sigui conseqncia de lestabliment de terrissaires itlics (Py 1990, 227). Laltre cas interessant seria el del tipus D dAlbintimilium, que, contrriament a lanterior, sembla correspondre a una producci ms homognia i fcilment identificable a partir dels seus trets morfotcnics peculiars. Actualment, aquest tipus, definit per Lamboglia (1950, 68) a partir de les troballes de la ciutat lgur, es podria considerar assimilable al tipus del derelicte de Giens (Bats 1988, 146; Py 1993a, 155), i tamb present al derelicte dAlbenga (Lamboglia 1952, 168169).2 Ultra aquests dos contextos submarins, tamb sha documentat, malgrat que de manera molt modesta, en altres punts de la Mediterrnia occidental, sempre dmbit costaner: sen coneixen exemplars a Olbia de Provena (Bats 1988, 145-148), a Lattara (Py, Adroher, Snchez 2001a, 584) i a Emporiae (Aquilu et al. 2000, 43-44). Daltra banda, la seva aparici entre el carregament dels derelictes dAlbenga i de Giens, el primer possiblement procedent de la Itlia meridional (Lamboglia 1952, 182) i el segon originari del sud del Laci (Hesnard, Tchernia 1978), han fet especular sobre la possibilitat que el centre productor es trobs en aquesta zona, malgrat que tampoc shauria de descartar larc lgur com a possible rea dorigen (Bats 1988, 147; Py 1993a, 155).3 Quant als grups nord-africans, a partir de les reflexions de Morel (1992, 229-232) podrien interpretarse com a produccions de tipus local/regional, no necessriament fabricades a lrea mauritana, que
malgrat imitar i reproduir els models dels tipus universals (sobretot Cercle de la B i Campaniana C), devien ser fruit dun gust o koin pnica/punicitzant, i consegentment pensades per a una demanda culturalment ms acotada o concreta. Lespai de circulaci daquests productes posaria de manifest el lligam entre la btica i lrea mauritana, que sembla confirmar-se a partir de la troballa daquestes cermiques en contextos sud-hispnics, fonamentalment de lAndalusia occidental (Ventura 1985; Morel 1992, 230-231). Tanmateix, estudis recents apunten cap a la idea que aquestes produccions shaurien de posar en relaci amb la darrera fase dactivitat de les oficines gaditanes que fabricaren la cermica de tipus Kuass (Niveau de Villerdary 2003, 185-186), i, en conseqncia, amb lrea preferencial de distribuci dels productes de Gades i de la xarxa del Cercle de lEstret. I en darrer terme, tindrem, com a cas quasi excepcional dins el mn de cermiques dimitaci, la ja ben coneguda i estudiada producci de cermica pseudocampaniana ebusitana (Amo 1970, 201-228; Guerrero 1980; 1999, 7-19), la qual, seguint una tradici que es remunta als segles v-iv aC (Fernndez, Granados 1980), imitar tamb en poca tardorepublicana formes en voga de les produccions de verns negre universals (Amo 1970, 204-205). Quant a la resta de tipus diferenciats (sards o fins i tot el D rom), nicament podem dir que sn coneguts a nivell local/regional de la zona on foren identificats. No existeixen estudis particulars sobre ells, a banda dels treballs preliminars realitzats pel mateix Morel (cf. supra). En conclusi, el coneixement sobre les cermiques grises dimitaci de vaixella itlica resulta realment pobre, llevat del cas, potser, de les produccions nord-africanes/gaditanes, i amb pocs punts dancoratge ferms. Tanmateix, la seva presncia s evident en nombrosos contextos de la Mediterrnia centreoccidental, i aquesta pot respondre a dinmiques de producci i distribuci diferents. El que sembla prou clar s que algunes daquestes cermiques no sn nicament de caire local o ds molt restringit, sin que tamb participen, encara que molt ms modestament, del comer mediterrani tardorepublic. 2.2. Algunes reflexions sobre la significaci de les imitacions Com hem esmentat ms amunt, la classe cermica que tractarem en aquest treball sn les cermiques dimita-
2. Bats apunta tamb la gran similitud daquest tipus amb lestil 1 de les cermiques dimitaci de Campaniana C documentat als jaciments llenguadocians de les Garrigues, definit per B. Dedet (1978, 79). 3. Tanmateix, Morel (1981, 96), en analitzar el tipus F 1235a 1 originari daquest carregament, el considera una probable producci perifrica, fora de lmbit de la Itlia continental.
261
ci de vaixella itlica documentades a Pollentia en poca tardorepublicana, durant un espai cronolgic situable entre el moment fundacional (123 aC) i el comenament del perode augustal (cap al 20 aC). Aix doncs, sota la denominaci de cermiques dimitaci de vaixella itlica entendrem un grup de cermiques, a primera vista fora heterognies, per que comparteixen a grans trets unes caracterstiques comunes: a) Des del punt de vista tcnic, es tracta de vasos de pasta grisa, coberts completament o parcialment amb vernissos o engalbes de color tamb gris, ms o menys fosc, fruit duna cocci reductora intencional, els quals segurament foren cuits a temperatures no gaire altes. b) Des del punt de vista formal i decoratiu, els vasos imiten fonamentalment tipus del repertori de la Campaniana del Cercle de la B, de la Campaniana C i de la cermica aretina de verns negre o de les primeres TSI, i consegentment en reprodueixen els esquemes decoratius. Per potser el punt ms important i que dna a aquest grup un mal anomenat aire de famlia s el fet de ser imitacions dun altre producte, veritables imitacions en el sentit estricte del terme, s a dir, productes que prenen per model (alguna cosa) o en presenten laparena.4 Aix doncs, no seria apropiat parlar ni de reproducci (fer que alguna cosa existeixi de nou, que es repeteixi; fer una cpia o qualsevol altra representaci dalguna cosa) ni de cpia (reproduir quelcom per imitaci), que impliquen una voluntat de repetici fidel de lobjecte, mentre que la imitaci deixaria ms espai de llibertat a lassumpci del model i de la seva interpretaci en el producte final. J.-P. Morel (1981, 515), per la seva banda, divideix les imitacions de les terrisses de verns negre en dos grans grups, s a saber, les imitacions influncia i les imitacions falsificaci. Les primeres, ms tpiques de les produccions perifriques dels grans centres itlics, serien aquelles que prenen duna altra producci certs trets caracterstics sense mostrar una voluntat manifesta de plagi, mentre que les segones, ms prpies dalgunes oficines itliques o daltres zones amb llarga tradici cermica dins els cnons productius mediterranis, respondrien a una clara intenci de crear un producte al ms fidel possible al model original i dificultar-ne aix la distinci efectiva. El corrent en qu semmarca la problemtica dels vasos produts en pasta grisa s el de les imitacions peri-
friques de la vaixella itlica de verns negre, definible, a partir de les observacions de Morel (1981, 516-519), en funci de tres punts bsics: diversitat de caracterstiques tcniques, uniformitzaci del repertori i sensibilitat per les modes. Analitzem-ne tot seguit la significaci. a) Diversitat de caracterstiques tcniques. Les oficines perifriques es caracteritzarien precisament per la seva heterogenetat tcnica, amb la convivncia de centres productors dimitacions de gran qualitat amb daltres no tan fidels. De fet, el que interessaria reproduir serien les formes, per no necessriament les caracterstiques tcniques dall que simita. s a dir, la seva tradici productiva es veuria reflectida en el manteniment de les tcniques de fabricaci dacord amb els patrons del gust tradicional. b) Uniformitzaci del repertori. Aquest fenomen podria considerar-se com a part duna uniformitzaci del repertori cermic. La influncia de les produccions universals comportaria, a nivell modest, el declivi de les cultures indgenes des del moment en qu sintenten assimilar o plagiar els productes caracterstics de les civilitzacions dominants polticament i econmicament. c) Sensibilitat per les modes. Les produccions perifriques es devien apropiar de les formes dels nous vasos a mesura que aquests es generalitzaven en els mercats, mentre que la realitzaci estricta dimitacions falsificaci devia ser ms aviat rara en oficines daquest tipus, per tanmateix existent en les que es moguessin en lrbita de la tradici mediterrnia des de temps enrere. Sembla, doncs, fora lcit considerar les nostres produccions de pasta grisa com a productes doficines perifriques. Amb tot, aquest fenomen continua presentant punts fora complexos. Els terrissaires que van produir aquestes cermiques van prendre precisament com a models altres vasos de verns negre o vermell, van imitar-ne els trets formals definitoris, i van crear, com a resultat, formes a partir, de fet, de la interacci entre el vas tipus de la vaixella itlica i la prpia tradici productiva. Aix, doncs, aquestes cermiques sn conceptualment hbrides, ja que combinen representacions formals i tradicions productives distintes, maneres diferents dentendre la representaci de lobjecte cermic. Tanmateix, aquesta reflexi ens porta a considerar fins i tot la invalidesa de ls del terme imitaci quan aquest fenomen es planteja des dun punt de vista cultural, ja que implica la necessria assumpci, per part del productor, de situar en un nivell inferior la seva tradici productiva respecte daquella que pren com a model, o si ms no supeditar-la a les caracterstiques definitries de la forma
4. Definici a partir del Diccionari de la llengua catalana de lInstitut dEstudis Catalans (edici 1995).
262
tipus daquesta. Altrament, el terrissaire podria fins i tot haver concebut aquest procs com una millora, com laportaci de certs trets positius de la seva prpia tradici productiva a una forma de tradici forana, i que aquests trets positius no tinguessin un significat instrumental, sin relacionat amb el gust o lesttica imperant en el seu mbit cultural dactuaci. Evidentment, aquest procs dinteracci entre ambds conceptes productius, dentendre la representaci formal de lobjecte, genera una nova representaci, una combinaci dall que s possible reconixer com la pea model (s a dir, els trets caracterstics bsics, mnims i indispensables per poder relacionar-la amb el tipus que ha servit de model), i de la manera tradicional que t de concebre el terrissaire aquestes parts que del model original ha considerat obviables o sacrificables, i que per aquest mateix motiu reprodueix seguint els seus esquemes tradicionals. El problema sorgeix en preguntar-nos per quina ra es produeix aquest fenomen, per qu el terrissaire desestima uns trets formals, per qu els considera substitubles. Per comoditat? Per optimitzar la seva fora de treball davant motius massa complicats que requereixen un procs delaboraci complex? Perqu no disposa de la tcnica suficient per afrontar-los? Daltra banda, caldria considerar tamb quina podria ser lrea productiva daquestes cermiques. En aquest sentit, Pollentia ofereix una dada negativa que en si mateixa pot resultar positiva: la cermica indgena produda en la Mallorca de ledat del ferro i els primers estadis de locupaci romana, la cermica talaitica, no coneix el torn. Per tant, la presncia daquestes cermiques en els contextos de Pollentia cal interpretar-la com a conseqncia de lactivitat comercial entre les Balears i el continent o la mateixa Eivissa; importacions, al cap i a la fi, com ho serien, en poca tardorepublicana, la cermica ibrica i la cermica grisa de la costa catalana (Conde 1998), la vaixella de verns negre (Sanmart et al. 1996), les cermiques de parets fines (Lpez Mullor, Estarellas 2000) i els continents amfrics (Cerd 1999). Daltra banda, cal tenir present que, si b la recepci de productes importats resulta fluda a Mallorca en poca protohistrica (Guerrero 1999; Sanmart, Hernndez Gasch, Salas 2002, 122-123), la vaixella fina de verns negre no sembla haver estat objecte prioritari de reproducci o imitaci, quant a models formals, per part de les produccions cermiques indgenes del perode talaitic final (Pons 1991).
3. LES PRODUCCIONS DE PASTA GRISA A POLLENTIA 3.1. Precedents De fet, no s aquesta la primera vegada que el tema de les cermiques de pasta grisa s abordat en el context de Pollentia. Amb motiu de la publicaci de la vaixella de verns negre apareguda durant les excavacions de 1949-1992 (Sanmart et al. 1996), es realitz una primera aproximaci a aquestes cermiques, molt ms amb la voluntat de donar notcia de la seva existncia i representativitat en els conjunts de la colnia, que no pas amb la intenci de procedir-ne a lordenaci i sistematitzaci definitives (Sanmart et al. 1996, 39-53). Si b en aquest primer assaig es diferenciaren tres grups de cermiques de pasta grisa en funci duna discriminaci macroscpica, les premisses metodolgiques a lhora de definir els grups no foren les mateixes per a tots tres: mentre que en els dos primers grups (Grups 1 i 2) es consideraren combinadament les caracterstiques tcniques i els trets formals per concretar-ne la classificaci, per al Grup 3 noms es tingueren en compte els aspectes formals. Si b aquest fet ja ens port originalment a advertir sobre la incertesa i laleatorietat duna agrupaci daquestes caracterstiques, nicament sostenible pel parentiu de les formes totes elles adscrivibles a les fases inicials de la TSI (Sanmart et al. 1996, 44), resulta, ara per ara, impossible continuar mantenint-ne la validesa i operativitat un cop realitzada una revisi crtica. Altrament, tant el Grup 1 com el 2 semblen poder consolidar-se com a veritables grups de referncia, amb una entitat prpia i ben determinada (cf. infra). Daltra banda, el panorama pol.lent de les cermiques de pasta grisa resultava ms complex, i no solament circumscrit a aquests tres grups originals, ja que lestudi pos tamb de manifest lexistncia dun gran calaix de sastre dimitacions diverses en qu trobaven cabuda totes aquelles cermiques de pasta grisa i engalba tamb grisenca o negra, que imitaven formes de la cermica del Cercle de la B, de la Campaniana C o de la TSI i que, de resultes de la seva diversitat i heterogenetat morfotcnica, resultava prcticament impossible dordenar. Del total de cermiques de pasta grisa de Pollentia, ms del 62% de les peces5 corresponien a aquest conjunt heterogeni (Sanmart et al. 1996, 52, fig. 22).
5. Aquesta dada, corresponent al material exhumat fins al 1992, ha estat presa de la publicaci monogrfica Sanmart et al. 1996. A partir daquest moment, les dades sobre quantificaci que vagin apareixent en el text faran referncia a la mateixa publicaci.
263
3.2. Els grups cermics Les cermiques de pasta grisa a Pollentia sumen un total de 80 individus, els quals signifiquen el 9,45% del conjunt de la vaixella de verns negre apareguda al jaciment (fig. 6a). Aix doncs, malgrat ser el tercer tipus cermic ms ben representat, desprs de la Campaniana A i de les cermiques del Cercle de la B, el volum de peces no resulta suficient per tal de plantejar-ne un estudi aprofundit i detallat, que permeti concretar o discriminar agrupacions amb prou garanties. No obstant aix, lexistncia de dos grups sembla poder plantejar-se, a manera dhiptesi amb suficient seguretat per ra de lhomogenetat, quant a factura i morfologia, que presenten algunes de les peces recuperades i que, al mateix temps, les diferencien de la resta. En darrer terme, es presentar una agrupaci heterognia de peces que nicament tenen en com el fet de ser cermiques elaborades amb pasta grisa i que imiten formes de vaixella itlica tant de verns negre com de verns vermell. 3.2.1. El Grup 1 Dels dos grups diferenciats, s el que es presenta ms uniforme i amb un major nombre de peces: constitueix quasi el 24% de les cermiques grises, mentre que del total de la vaixella fina de la Pollentia tardorepublicana representa el 2,24%, un percentatge similar al de la Campaniana C (fig. 6a). 3.2.1.1. Caracterstiques tcniques La pasta s de color gris intens, dura, fina, compacta, ben depurada, amb presncia ocasional de petites partcules blanques, grises i platejades, aix com de vacols. El verns s gris fosc, que destaca respecte de la coloraci de largila, lleugerament lluent i daspecte setinat, fora homogeni; laplicaci s per immersi i de vegades no gaire uniforme: el verns no cobreix el fons extern de les peces, sols per vessament, i no s inusual trobar-hi zones, tant de la superfcie interna com de lexterna, sense envernissar. 3.2.1.2. El repertori formal i decoratiu Els vasos documentats a Pollentia responen noms a dos grups funcionals, s a saber, plats i copes/escudella. Els plats sn els vasos ms ben representats, amb 13 individus. Els exemplars documentats corresponen a la forma Lamb. 5-7/F 2280, 2286, amb perfils oberts, parets planes amb inflexions anguloses i vores exvasades, els dimetres dels quals corresponen a peces de format mitj/gran (dimetres duns 20-36 cm) (fig.
264
2.1-3). Algunes de les bases isolades adscrivibles a aquest grup han estat considerades com a bases de plat Lamb. 5-7 per ra tant del seu perfil pla i obert com de la seva decoraci: es tracta de bases fora caracterstiques, amb peus anulars, en la majoria dels casos lleugerament baixos, de secci quadrangular, massissos, relacionables amb la srie F 233 (fig. 2.-4-12), malgrat que sen documentin daltres, minoritaris, del tipus F 341a, amb la cara externa bombada amb solcs angulosos paral.lels a la part superior i inferior (fig. 13-14); en tots els casos, la paret interna, obliqua, sempre presenta una alada superior a lexterna. La decoraci que acompanya aquestes bases s la tpica de canaletes concntriques incises sobre fons intern, en solitari o alternativament i emmarcant una faixa destries petites i fines. Del grup de les copes/escudella shan documentat dues formes, s a saber, la Lamb. 1/F 2323 i la F 2683. La Lamb. 1/F 2323 est representada per dos exemplars diferenciats a partir duna vora tpica de paret bombada, i una altra lleugerament reentrant, amb dos solcs incisos horitzontals paral.lels sota la cara externa (fig. 2.15); la base (fig. 2.16) respon clarament al tipus F 251a, caracterstic de les formes Lamb. 1 del Cercle de la B, i en aquest cas decorat amb un parell de canaletes concntriques incises sobre el fons intern. Existeixen, tanmateix, dues bases amb peus ms relacionables amb la srie F 321 (fig. 2.17-18), que per llurs dimensions han de correspondre a bases de copa/escudella, potser interpretacions de la mateixa forma Lamb. 1, o tamb de les Lamb. C18/F 1251 o Lamb. C19/F 1252. Daltra banda, tamb es compta amb dos exemplars de vora relacionables amb la srie F 2683 (fig. 2.19-20), forma tpica de la producci dimitaci del derelicte de Giens (cf. infra); un dels dos fragments de vora presenta una decoraci duna lnia destries disposada sobre el llavi (fig. 2.19). 3.2.1.3. Una producci amb entitat prpia? Aquesta pregunta resulta, en lestat actual dels coneixements, difcil de respondre, malgrat que sigui possible apropar-shi amb una conclusi preliminar. Comenant per les evidncies cronolgiques que ens proporciona Pollentia, cermiques daquest grup ja apareixen en el nivell V del carrer de Porticat, datable a partir del 80/70 aC, la qual cosa el configura com el grup individualitzat dimitaci de pasta grisa de presncia ms primerenca al jaciment, ats que, per exemple, el Grup 2 no es documenta en els nivells pol.lentins fins a un moment considerablement ms tard (cf. infra). De fet, la seva presncia es mantindr fins al nivell III, format cap al 20 aC, i la major concentraci de peces correspon al perode 50-25 aC (Sanmart et al. 1996, 68-69). Aix, es podria pensar que la comercialitzaci daquest grup cermic devia tenir lloc ja des
dinicis del segle i aC, amb una relativa vocaci de difusi ultramarina. Tamb en aquest sentit caldria interpretar la presncia de cermiques daquest grup en jaciments litorals com Burriac/Iluro o Carthago Nova,6 la qual cosa faria pensar, de manera preliminar, en una distribuci daquests productes a lrea litoral de la Citerior. Quant a la tradici productiva, a partir de les evidncies de qu es disposa actualment, sembla que els models apunten cap a les cermiques del Cercle de la B: els detalls formals de les copes/escudella Lamb. 1, els perfils dels plats Lamb. 5-7 o fins i tot les decoracions assenyalen en aquesta direcci. No obstant, la tipologia de les bases dels plats, amb peus baixos i massissos, o b la presncia de copes F 2863 introdueixen en el repertori elements fora daquesta lnia dimitaci dels tipus universals i, per tant, molt ms regionals.7 Lrea productiva resulta, ara per ara, gaireb impossible de fixar, malgrat que el repartiment dels exemplars coneguts indiqui un espai de la Mediterrnia occidental indeterminat. En conclusi, sembla que els primers passos per a la identificaci, a nivell macroscpic, duns trets caracterstics i diferenciadors prou uniformes i homogenis sn positius pel que fa a aquest grup de cermiques. Tanmateix, caldria ara aprofundir en la seva identificaci en altres jaciments, dur a terme estudis arqueomtrics per validar les hiptesis anteriors i per concretar, aix mateix, lrea productiva. 3.2.2. El Grup 2 El Grup 2 significa a Pollentia el 6,25% dels individus cermics de les imitacions de pasta grisa (fig. 6a), amb 5 peces, de manera que no representa ni l1% del total de les cermiques de verns negre del jaciment (0,59%). 3.2.2.1. Caracterstiques tcniques Es tracta de cermiques de pasta gris clar,8 dura, fina, compacta, amb presncia de petites partcules platejades (mica), i ocasionalment de blanques i de grises, aix com de vacols i, algunes vegades, de fissures. El verns s gris fosc, amb tonalitats rogenques i marronoses, lluent, daspecte setinat, per que es desprn amb facilitat i deixa al descobert la superfcie de largila, daparena picada; laplicaci s per immersi i el
verns no cobreix en cap cas el fons extern de les peces; sols, de vegades, per vessament. 3.2.2.2. El repertori formal i decoratiu Tal com shavia observat per al Grup 1, els vasos del Grup 2 documentats a Pollentia responen noms a dos grups funcionals, s a saber, plats i copes/escudella. Quant als plats, els dos fragments de vora estudiats deuen correspondre a la forma Lamb. 5-7/F 2270, 2272, de vora exvasada i paret carenada amb inflexi angulosa (fig. 2.21 i 24). Lnica forma de copa/escudella documentada pertany a un vas de perfil complet Lamb. 1/F 2352, molt ms proper al prototipus de la Campaniana C que no pas al de les cermiques del Cercle de la B (fig. 2.25). Aix mateix, existeixen dues bases amb peu anular de secci massissa, prxims als tipus F 211b i F 235, que podrien correspondre tant a copes com a plats (fig. 2.22-23). El tipus de decoraci que presenten els exemplars del Grup 2 s impresa, en forma destampilla, i amb orla destries decoratives. Lnic exemple de decoraci estampillada prov dun dels plats Lamb. 5-7/F 2272 (fig. 2.24), el qual ha conservat una petita roseta estilitzada de 6 ptals rodons amb bot central sobre fons extern, segurament part dun esquema decoratiu ms complex. Les orles destries sn presents en les dues bases (fig. 2.22-23): es tracta de franges destries isolades i senzilles tamb sobre el fons intern. En conjunt, doncs, i malgrat la migradesa de levidncia disponible, sembla que el Grup 2 podria emmarcar-se en lmbit de les cermiques dimitaci de pasta grisa que prenien com a model bsic la Campaniana C: els detalls tipolgics dels plats Lamb. 5-7/F 2270 i la copa/escudella Lamb. 1/F 2352 aix ho suggereixen, a banda tamb doferir alguns punts de similitud amb les produccions derivades de la Campaniana C llenguadocianes. 3.2.2.3. El Grup 2 i el Tipus del derelicte de Giens Com ja ha estat apuntat ms amunt, les cermiques de pasta grisa del Tipus del derelicte de Giens sn un dels pocs exemples dimitacions de pasta grisa del qual es disposa dun mnim coneixement sobre els trets morfotcnics i sobre el repertori formal i decoratiu. El color de la pasta varia entre el gris clar i el gris rosat; s
6. Comunicaci personal del Sr. J. Garca Rosell i del prof. J. Prez Ballester, respectivament. 7. Daltra banda, cal tenir present que la copa F 2683 es considera una de les formes caracterstiques del tipus del derelicte de Giens. Tanmateix, els dos exemplars documentats no presenten les caracterstiques tcniques prpies daquesta producci, mentre que sn idntics a les altres peces del Grup 1, per la qual cosa hem optat per inclourels en aquest darrer grup. 8. Alguns fragments presenten el nucli de tonalitat ms fosca.
265
dura i fina, amb desgreixant de petites partcules blanques i de mica; la coberta s de verns negre/gris fosc, amb tonalitats rogenques i marronoses, lluent, per que es desprn amb facilitat deixant al descobert la superfcie de largila, daspecte rugs (Hamon, Tchernia 1978, 58; Bats 1988, 146). El repertori tipolgic documentat fins ara el componen tres formes de plat (Lamb. C6/F 1440, Lamb. 5-7/F 2272 i F 1163/1230 similis), sis de copa (Lamb. C19/F 1252, F 2538 similis,9 F 2683, F 2942 i les copetes F 2983 i Olbia 27.85110) i una de copa amb nanses (Lamb. 49A/F 3221), mentre que el decoratiu es caracteritza per laparici de motius estampillats en roseta (cinc ptals rodons amb bot central) o figuratius florals disposats en composicions complexes (motiu floral central + rosetes), i envoltats per orla destries decoratives, alternativament dins de canaletes concntriques incises. Daltra banda, cal esmentar que la tradici productiva del Tipus del derelicte de Giens es vincula a la de la Campaniana C i a la de les seves derivades llenguadocianes, malgrat lexistncia dalgunes particularitats concretes (Py 1993a, 155). Tanmateix, si observem els repertoris formals de tots tres grups cermics, les coincidncies tipolgiques no sn tantes: si b la Campaniana C i les seves derivades llenguadocianes coincideixen prcticament en formes i decoracions, llevat dalguns detalls, la producci del derelicte de Giens, a partir del repertori conegut fins ara (cf. Hamon, Tchernia 1978, 58; Bats 1988, 146-147; Py 1993a), noms ofereix una coincidncia tipolgica estricta, s a saber, la copa/escudella Lamb. C19.11 Les formes Lamb 5-7 i Lamb. 6 no segueixen de manera rigorosa els trets tipolgics dels seus hipottics prototipus en Campaniana C, i semblen ms interpretacions dels models originals per part dels terrissaires. Aquest podria ser tamb el cas de la copa 4.5028 apareguda en el carregament del derelicte de Giens, originalment classificada com una Lamb. C19 (Hamon, Tchernia 1978, 58, lm. XX.4), i que sembla ms aviat un hbrid entre les copes Lamb. C18/F 1251 i Lamb. C19/F 1252-1253, per que recorda igualment, per la disposici del llavi i la inclinaci de la paret, les copes F 1464 (Morel 1981, 116) i Lamb. 18b/F 1711 (Morel 1981, 131),12 o fins i tot la forma Consp. 13.2 de TSI. Altrament, la resta de les formes no semblen vincular-se a la tradici productiva de la Campaniana C: la copa/escudella F 268313 no t paral.lels ni en el repertori de la Campaniana C ni en el de les seves derivades llenguadocianes, per troba un cert aire de famlia en les sries de les espcies F 1550
i F 2680, les quals agrupen copes/escudella fonamentalment dorigen centreitlic o campani (cf. F 1550, Morel 1981, 123-124), de tradici tica o fins i tot etrusca (cf. F 2680, Morel 1981, 205-206), amb cronologies que oscil.len cap a final del segle IV-primera meitat del ii aC. La copa F 2538 resulta tpica de lrea etrusca i la Itlia septentrional (Morel 1981, 180181), mentre que la F 2942 i la copeta F 2983 sn caracterstiques del repertori de la Campaniana A tardana. La copa amb nanses Lamb. 49A respon clarament tamb al prototipus de copa en Campaniana A distribuda al llarg de la Mediterrnia centreoccidental durant els dos primers teros del segle ii aC (Sanmart Grego, Principal 1998, 212), sense prcticament cap variaci tipolgica, llevat de les nanses, les quals en Campaniana A sn sempre llises i de secci en cinta, mentre que en lexemplar del derelicte de Giens presenten dos solcs verticals exteriors que els donen un aspecte tripartit; ultra aquesta diferncia, lexemplar presenta decoraci incisa de pentinats verticals i ondulats a la part inferior de la paret externa a partir de la carena. I, per ltim, el plat aparegut tamb en el carregament del derelicte de Giens 3.4993 (Hamon, Tchernia 1978, 58, lm. XX.3), originalment classificat com una copa/escudella Lamb. C19 o tamb dins lespcie F 1230 (Py 1993a, 155), sembla que es podria apropar ms al perfil del plat Lamb. 19c/F 1163 malgrat la diferncia del llavi,14 o b podria ser un hbrid del conjunt de les formes anteriors. Amb tot, tampoc cal passar per alt la semblana daquest plat amb la forma Consp. 2.1.1 de TSI i amb les seves imitacions en pasta grisa (i.e. F 2276 d) produdes a la Itlia septentrional ja en poca ms tardana. En canvi, la petita copa Olbia 27.851 no sembla tenir paral.lels en cap forma de cermica de verns negre documentada fins a aquest moment. En conclusi, el Tipus del derelicte de Giens devia confeccionar el seu repertori prenent com a base formes i decoracions tpiques de les produccions de final de segle ii/inici i aC, tant Campaniana A com Campaniana del Cercle de la B o Campaniana C, com ja havia apuntat Bats (1988, 147), malgrat que sn el primer i el darrer tipus cermics els que semblen haver influt en major mesura. Ultra aquest influx, la producci del derelicte de Giens tamb ofereix noves formes, alienes a la tradici productiva dels tipus universals, les quals semblen trobar un cert aire de famlia en productes dmbit tirr.
9. A partir de lexemplar documentat a Olbia de Provena (Bats 1988, lm. 27.849). 10. A partir dels exemplars documentats a Olbia de Provena (Bats 1988, lm. 27.851). 11. De fet, en serien dues si comptem amb la novetat de la inclusi en el repertori de la producci del derelicte de Giens de la copa/escudella Lamb. C1 (cf. infra). 12. Totes dues, segons Morel, dorigen sard, produdes en pasta grisa i amb cronologies imprecises de segle ii-i aC, la darrera forma s adscrivible al Tipus E sard. 13. Arcelin (2000, 301) veu com a prototipus daquesta copa/escudella la forma Lamb. B8 del Tipus B cal. 14. Curiosament, el vas que serveix de prototipus a la srie F 1163 fou produt en pasta grisa i, segons la interpretaci de Morel (1981, 89), pot ser dorigen tamb sard, amb una cronologia indeterminada de segle ii aC.
266
Si tenim en compte les caracterstiques, en conjunt, del Grup 2 i del Tipus del derelicte de Giens, els molts punts de contacte entre ambds grups cermics resulten innegables, com ara alguns dels trets morfotcnics o els motius i esquemes decoratius. Cal assenyalar la convergncia tipolgica entre els plats Lamb. 5-7/F 2272 de Pollentia i els coneguts fins ara atribubles a la producci del derelicte de Giens, o tamb la coincidncia en els motius decoratius impresos en roseta (sempre estilitzada de 6 ptals rodons amb bot central) o ls de bandes destries senzilles,15 els quals caracteritzen la producci. Aix mateix, lobservaci detallada de les dues bases isolades i decorades amb orla destries recuperades a Pollentia ens porta a pensar que podrien correspondre a bases de plat Lamb. 6/F 1440 o Lamb. 19c/F 1163/1230 similis, les quals van acompanyades dorla destries i presenten, almenys per a la forma Lamb. 19c/F 1163/1230 similis, peus anulars de secci massissa i superfcies de reps planes per comparaci a les altres formes conegudes, amb peus lleugerament oblics i paret interna al biaix. De fet, aquestes nombroses similituds ens porten a considerar el fet que el Grup 2 individualitzat a Pollentia no deu ser altra cosa que un conjunt de vasos del Tipus del derelicte de Giens. Daltra banda, Pollentia ofereix com a novetat al catleg de formes la presncia duna copa/escudella Lamb. 1/F 2352, forma desconeguda fins ara en el repertori de la producci del derelicte de Giens, latribuci de la qual a lesmentat tipus cermic ens sembla prou clara en funci dels seus trets morfotcnics. Pel que fa a la cronologia daquesta producci, a partir de les evidncies de les naus de Giens i Albenga i dels altres jaciments terrestres, caldria considerar un perode dactivitat emmarcat dins els tres primers quarts del segle i aC. Dissortadament, els exemplars pol.lentins aporten molt poca llum a aquesta problemtica, ats que noms es disposa duna pea amb context estratigrfic clar: es tracta del plat Lamb. 5-7/F 2272 amb decoraci impresa de roseta sobre el fons intern, procedent del nivell III del carrer del Porticat, datat cap al 20 aC. Aix doncs, als jaciments terrestres ja coneguts dAlbintimilium, Olbia de Provena, Lattara i Emporiae cal afegir la presncia daquesta producci a Pollentia. Des del punt de vista de la difusi daquests productes, podria proposar-se un circuit de distribuci centrat en larc mediterrani nord-occidental a partir de les troballes de la costa lgur i de la Gl.lia meridional me-
diterrnia. Les evidncies que forneixen Emporiae i Pollentia no semblen contradir aquesta hiptesi, ans tot al contrari, poden ajudar a delimitar amb ms precisi el circuit anteriorment esmentat. Tanmateix, el carcter de ports o punts descala de rutes comercials dmbit mediterrani que tenen la majoria dels jaciments terrestres on es documenten podria distorsionar la idea duna difusi ms aviat regional daquests vasos. De fet, de moment no es t notcia de troballes daquests productes a la costa tirrnica itlica, ni en mbit lacial ni campani, possibles rees dorigen de la producci del derelicte de Giens apuntades a partir precisament de la hipottica procedncia del carregament daquesta nau i de la dAlbenga. Tampoc sen coneixen evidncies a la costa mediterrnia ibrica al sud dEmporiae, malgrat lexistncia espordica dalgun vas a lrea contestana.16 Aix doncs, en funci de les dades disponibles actualment sembla que la hiptesi duna distribuci martima regional nord-occidental mediterrnia, que comprendria la costa lgur, la costa gal.la meridional, la costa septentrional de la Citerior i les Balears, prendria fora. Daltra banda, aix portaria a recuperar lopci dun possible origen lgur de la producci (Bats 1988, 147; Py 1993a, 155), o si ms no dins larc nord-occidental mediterrani, que tamb podria vincular-se amb la tradici dimitaci de les cermiques de pasta grisa derivades de la Campaniana C de lrea llenguadociana, i que el Tipus del derelicte de Giens, en certa mesura, tamb compartiria.17 3.2.3. Altres cermiques de pasta grisa Llevat dels dos grups anteriorment tractats, existeix a Pollentia un gran conjunt de cermiques de pasta grisa molt heterogeni, un cul de sac, que per ra de llur diversitat morfotcnica, no pot ser ordenada. Sn cermiques de qualitats diverses, des de vasos molt ben treballats, curats i amb detalls estilstics elaborats, tant formals com decoratius, a daltres ms senzills o tcnicament ms simples, per que comparteixen la modalitat de cocci reductora intencional i la voluntat dimitar la vaixella dimportaci, sigui aquesta de verns negre o vermell, mitjanant laplicaci de vernissos o engalbes damunt la superfcie, aix com la reproducci o interpretaci de formes i decoracions dels repertoris de les produccions originals. Aix doncs, lestudi i presentaci daquests materials sha realitzat en funci de la seva adscripci tipolgica, complementant-la amb lanlisi dels esquemes decoratius o daltres particularitats morfotcniques.
15. Malgrat que en els exemples pol.lentins no shagin documentat canaletes concntriques incises emmarcant les orles destries. 16. Vegeu laportaci de Sala, Olcina i Molt en aquest volum. 17. De fet, resulta interessant tamb tenir en compte que tant la Campaniana A com la C, els dos tipus universals que van deixar ms empremta en la producci del derelicte de Giens, van ser dos tipus cermics de gran xit a la Gl.lia meridional, el primer pel fet de ser mpliament importat, i el segon, per haver estat mpliament imitat. Daltra banda, si la reducci del Tipus del derelicte de Giens a lestil 1 de Dedet, tal com insinua Bats, es confirms, caldria aix mateix considerar el fet que sigui precisament aquesta producci la ms freqent entre les imitacions de Campaniana C de lrea llenguadociana de les Garrigues (Dedet 1978, 79).
267
En el conjunt dels nivells tardorepublicans de Pollentia, aquesta agrupaci heterognia representa el 6,62% del total de la vaixella fina dimportaci, i constitueix el 70% de les cermiques de pasta grisa (fig. 6a). 3.2.3.1. Les formes El repertori resulta fora variat, segurament per la pertinena de les peces a produccions diverses, tant des del punt de vista de la tradici formal com de la cronologia, per que segurament no devien superar els darrers decennis del segle i aC. La presentaci sha organitzat en dos grans grups, s a saber, imitacions de vaixella de verns negre i imitacions de vaixella de verns vermell, fonamentalment TSI. 3.2.3.1.1. Imitacions de vaixella de verns negre Els prototipus de les formes representades responen als repertoris de les cermiques del Cercle de la B i de la Campaniana C, amb alguns dels vasos que poden ser atributs a qualsevol de les dues produccions universals, com ara els plats Lamb. 5-7 i Lamb. 4 o la copa Lamb. 1. El grup dels plats es troba representat solament per dues formes: la forma Lamb. 4/F 1413, representada per un nic exemplar (fig. 3.1), i la forma Lamb. 57/F 2252 (fig. 3.2-12), de la qual shan documentat fins a 16 individus cermics. Es tracta, en la majoria dels casos, de plats de format mitj/gran (18-32 cm de dimetre de vora), amb carena/inflexi marcada per no angulosa, i vora lleugerament exvasada; de les 2 bases associables a aquesta forma, noms una presenta decoraci consistent en una orla destries petites i fines entre canaletes concntriques incises, sobre fons intern (fig. 3.13). Quant a les copes, ofereixen la varietat ms gran de formes. Cal esmentar al capdavant les peces adscrivibles, grosso modo, a la forma Lamb. 1, que en les seves diferents variants suma uns 16 individus, i s la ms mpliament representada conjuntament amb el plat Lamb. 5-7. La majoria daquestes copes deuen correspondre a les espcies F 2320-2350, i sn potser ms properes a les sries F 2323 i F 2352: es tracta de fragments de parets rectes o lleugerament obliqes, amb dues canaletes horitzontals paral.leles sota vora externa, el dimetre de les quals oscil.la entre els 12-18 cm (fig. 3.14-17). Amb tot, existeixen dos exemplars de paret lleugerament bombada/convexa i vora reentrant, amb les dues canaletes sota vora interna, els quals serien molt ms propers a les copes de lespcie F 2560 (fig. 3.18-19); aix mateix, un altre exemplar presenta
nicament una canaleta sota vora interna, de perfil molt proper a les copes de la forma Lamb. 1/8b/F 256718 (fig. 3.20). Pel que fa a les bases, algunes sn fcilment reconeixedores, ja que presenten els perfils tpics de les copes Lamb. B1 (F 251) (fig. 4.1-2), mentre que daltres podrien correspondre indistintament a copes Lamb. C1, C17, C18 o C19 (fig. 4.3-8). La decoraci present a les bases, quan aquesta apareix, s la tpica de canaletes concntriques sobre fons intern (fig. 4.1). Seria possible associar a la forma Lamb. C2/F 1230 un fragment de vora exvasada i paret fora corbada, malgrat el perfil prou obert que insinua la progressi de la paret (fig. 4.9). La copa baixa i poc profunda de parets convexes Lamb. 8b/F 2243 tamb s present a Pollentia, amb 4 exemplars, un dels quals sapropa potser ms al perfil de les copes de la srie F 284119 (fig. 4.10-12). Aix mateix, shan documentat imitacions de les formes Lamb. C17/F 1255 (fig. 4.13) i Lamb. C18/F 1251 (fig. 4.14) a partir duna vora i una base respectivament, i tamb es compta amb 2 exemplars associables al prototipus de la copeta Lamb. C20/F 2930 (fig. 4.15-16). De ms difcil atribuci resulten altres exemplars pol.lentins de copa. Mentre que lexemplar de perfil complet representat a la fig. 4.17 saproparia bastant a la idea duna copa Lamb. C19/F 1252, per sense el solc damunt del llavi penjant, tamb conserva un cert aire de famlia amb les copes Lamb. 1. Aquesta semblana saprecia igualment en el cas de la copa reproduda a la fig. 4.18, la qual t tant el perfil de la paret com el peu anular fora prxims a copes que recorden la forma Lamb. 1 o als vasos de la srie F 2311, amb la diferncia notable de presentar el llavi penjant cap a lexterior acompanyat dun petit solc a la seva part interior. En canvi, lexemplar de vora de la fig. 5.1 podria correspondre a una copa de lespcie F 2650 o a alguna de la F 2680 (cf. sries F 2683 o F 2686), sense que resulti possible concretar ms a causa de la poca entitat del fragment. Per ltim, cal fer esment dun exemplar de copa de parets rectes i divergents, amb inflexi angulosa, de format petit, tal vegada relacionable amb la forma Lamb. C16/F 2864 per no tan profund com aquesta (fig. 5.2); els seus paral.lels ms propers semblen trobar-se en la srie F 2863 o, fins i tot, salvant les distncies, en les copes de format petit de la forma Consp. 7.2.2. En darrer lloc, les copes amb nanses per beure es troben representades per una nica forma: lurna amb nanses Lamb. 10/F 3451 (fig. 5.3-5). Pollentia compta amb 3 exemplars de vora i una nansa daquest tipus de vas caracterstic del repertori de les cermiques del Cercle de la B.
18. El prototipus de la qual es trobaria en la producci Tipus E sard (Morel 1981, 186). 19. A partir de material exposat per Morel (1981, 231), sembla que es tractaria fonamentalment dimitacions de cermica del Cercle de la B, dentre les quals destaca la forma M. 114/F 2841b, documentada en imitaci de pasta grisa de producci marroquina (Morel 1968, 75, fig. 5.7; 1981, 231).
268
3.2.3.1.2. Imitacions de vaixella de verns vermell Fonamentalment es tracta de peces que troben els seus prototipus en la TSI. La seva incidncia dins lagrupaci s molt baixa, ja que noms estan representades per 6 individus cermics concentrats en tres formes: dues de plat i una de vas de servei. Les formes de plat documentades, a partir dun sol exemplar cadascuna, corresponen a imitacions dels plats Consp. 2 (fig. 5.6) i Consp. 11 (fig. 5.7), tot i que el primer s excessivament petit per comparaci al prototipus de TSI. El vas de servei caldria posar-lo en relaci amb la gerra del tipus Petrisberg 16 de cos globular, coll cilndric i vora lleugerament divergent, rematada amb un llavi gruixut i motllurat, i amb una nansa vertical que uneix el coll i la part superior del cos (fig. 5.8-11); els 4 individus de Pollentia documentats a partir de vores, colls, parts superiors del cos i bases semblen respondre fora b al perfil daquesta gerra, malgrat que els colls pugin lleugerament ms verticals i les vores no siguin tan divergents.20 3.2.3.2. Consideracions de conjunt Com ja ha estat apuntat anteriorment, aquesta agrupaci heterognia de cermiques de pasta grisa s la que compta amb un major nombre dexemplars per la prpia naturalesa dels individus representats i per la dificultat destablir nexes duni o relaci coherents. Tanmateix, resulta possible esbossar uns quants trets interessants a partir de la seva observaci de conjunt. Primerament, les tradicions productives en qu es devien basar les imitacions aqu presentades eren les de les cermiques del Cercle de la B, la Campaniana C i la TSI, amb la segona com a dominadora, amb un clar predomini de les formes corresponents al grup vascular de les copes. Curiosament no sha documentat cap vas relacionable amb imitacions del repertori de la Campaniana A, a diferncia del que shavia constatat en el Tipus del derelicte de Giens. Quant a la cronologia, els exemplars que integren aquesta agrupaci comencen a documentar-se ja en un moment primerenc en lestratigrafia del carrer Porticat de Sa Portella, concretament al nivell V, datat a partir del 80/70 aC, amb presncia de plats Lamb. 57 i copes Lamb. 1 (Sanmart et al. 1996, 68). Aix mateix, el platet Lamb. 4 prov dun context format tamb a partir del 75 aC, el pou-D del sector sud-occidental del frum (Equip dexcavaci de Pollentia 1993, 232). Altrament, els vasos que imiten la vaixella de verns vermell semblen fer la seva aparici en un moment ja del final del segle i aC: lnica evidncia de qu es disposa, un plat que imita la forma Consp. 2, prov del nivell de transici III/II del carrer
Porticat, datable dpoca augustal avanada. A nivell quantitatiu, si es pren conjuntament la franja cronolgica dels tres darrers quarts del segle i aC que vindrien a representar els nivells V, IV i III del carrer Porticat (fig. 6b), aquesta agrupaci heterognia no arribaria al 5% dels individus cermics corresponents al total de la vaixella dimportaci daquest moment, per, tot i aix, superaria de gaireb ms dun punt la Campaniana C (3,36%). Aix doncs, sembla que aquesta dada confirmaria la importncia, en conjunt, de les cermiques dimitaci de pasta grisa respecte de la Campaniana C. 3.3. Conclusions Les cermiques grises dimitaci constitueixen a Pollentia, com ja hem vist, un grup gens menyspreable, que representa el 9,45% dels individus documentats en poca tardorepublicana (fig. 6a). Aquest percentatge supera amb escreix el de la Campaniana C (2,24%), i converteix lagrupaci cermica de les imitacions en pasta grisa en el tercer grup de vaixella ms ben representat, darrere les cermiques del Cercle de la B (51,83%) i de la Campaniana A (35,14%). Aquesta dada resulta ja prou significativa per considerar les imitacions en pasta grisa des duna altra ptica, sobretot si es t en compte que es tracta de cermiques importades i que el seu perode de producci/difusi pot ser fora ms redut que el de les produccions de gran abast. A pesar del nombre de peces no gaire gran de qu es disposa a Pollentia, el fet dhaver pogut diferenciar de manera prou clara dues produccions ens porta a considerar que aquestes tenien una certa entitat i capacitat de difusi/comercialitzaci, i que devia ultrapassar lmbit estrictament local. El Grup 1 es presenta com un conjunt prou uniforme, fins i tot susceptible dsser reconegut a nivell macroscpic, el qual, en funci de les evidncies obtingudes a Pollentia, devia estar en circulaci ja durant el tercer quart del segle i aC i devia ser objecte de distribuci/comer ultramar. El fet dhaver individualitzat algunes peces que podrien relacionar-se amb aquest grup en els nivells tardans de loppidum de Burriac/Iluro i a Carthago Nova, permet confirmar la hiptesi anterior i ajuda, al mateix temps, a definir, de manera encara molt preliminar, lrea de distribuci preferencial daquests productes. Quant al Grup 2 o Tipus del derelicte de Giens, malgrat el seu baix ndex de representativitat al jaciment, resulta fcilment identificable pels trets prou peculiars
20. s interessant fer notar lexistncia dimitacions daquesta gerra en concret, en la producci de Clara Recent de la Gl.lia meridional (cf. forma CL-REC 4b), amb cronologies de segona meitat del segle i aC/primera meitat del i dC (Py 1993c, 228).
269
que en caracteritzen la producci, els quals semblen tenir el seu origen en la imitaci/interpretaci combinada de les principals tradicions productives actives a la Mediterrnia central en un moment prxim al 100 aC. La seva presncia a Pollentia permet confirmar la distribuci ultramarina daquests productes, ara per ara centrada en larc nord-occidental de la Mediterrnia, en cronologies de segona meitat de segle i aC. En darrer terme, lagrupaci heterognia de cermiques de pasta grisa present a Pollentia serveix per posar de manifest lexistncia de ms produccions dimitaci de pasta grisa actives, a partir de levidncia pol.lentina, des de mitjan primera meitat del segle i aC, i que tamb van ser objecte de distribuci ultramarina. Les imitacions de la vaixella de verns negre semblen respondre a models que combinen la tradici de les cermiques del Cercle de la B i, fonamentalment, la Campaniana C, mentre que les de verns vermell caldria associar-les amb formes primerenques de TSI, i que farien la seva aparici a Pollentia en poca augustal avanada. Aix doncs, el panorama general que presenten aquestes cermiques, almenys des de lptica que Pollentia proporciona, s la duna realitat productiva, de difusi i de consum vinculada a la Mediterrnia nord-occidental, formada per lrea lgur, la Gl.lia meridional mediterrnia i, grosso modo, la costa centreseptentrional mediterrnia de la pennsula Ibrica, s a dir, la costa de la Citerior21. Les produccions presents a Pollentia no semblen poder-se relacionar, ara per ara, amb lambient de la Btica i lrea mauritana. Aix mateix, el desconeixement que daquests grups cermics es t en lrea tirrnica, o fins i tot jnica/adritica, limita en gran mesura les possibilitats dextreure conclusions ms mplies sobre el tema. Igualment, caldria valorar el paper de les anomenades produccions sardes, amb les quals alguns exemplars pol.lentins semblen mantenir una certa relaci. Per ltim, noms volem insistir de nou en la necessitat daprofundir en el coneixement daquestes cermiques considerem un dels grans punts foscos de la ceramologia tardorepublicana a partir de la realitzaci de treballs especfics que combinin estudis arqueolgics i arqueomtrics per tal de caracteritzar i sistematitzar els grups ja coneguts i procedir a lordenaci daltres de nous. La potencialitat daquestes cermiques com a indicadors cronolgics, econmics i culturals despais temporals i territorials ms aviat reduts les fa especialment valuoses a lhora delaborar aproximacions ms contextuals sobre la romanitzaci en els mbits perifrics de la Mediterrnia.
BIBLIOGRAFIA
Amo, M. del 1970: La cermica campaniense de importacin y las imitaciones campanienses en Ibiza, TP 27, 201-258. Aquilu et al. 2000: Aquilu, X., Castanyer, P., Santos, M., Tremoleda, J.: Les cermiques de verns negre dels segles ii i i aC a Empries, lEscala, Alt Empord, a Aquilu, X., Garca Rosell, J., Guitart, J. (ed.), La cermica de verns negre dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialitzaci a la Pennsula Ibrica, Matar, 31-58. Arcelin, P. 2000: Les importations de vaisselle italique vernis noir au Ier sicle avant J.-C. sur la faade mditerranenne de la Gaule. Noveaux regards conomiques et culturels, a Aquilu, X., Garca Rosell, J., Guitart, J. (ed.), La cermica de verns negre dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialitzaci a la Pennsula Ibrica, Matar, 293-332. Arribas, A., Tarradell, M., Woods, D.E. 1973: Pollentia 1. Excavaciones en Sa Portella, Alcudia (Mallorca), EAE 75, Madrid. Bats, M. 1988: Vaisselle et alimentation Olbia de Provence (v. 350-v. 50 av. J.-C.). Modles culturels et catgories cramiques, RAN sup. 18, Pars. Boube, J. 1985-1986: Introduction ltude de la cramique vernis noir de Sala, BAM XVI, 121-190. Cerd, D. 1999: El vi en lager Pollentinus i en el seu entorn, La Deixa 3, Palma. Conde, M.J. 1998: Cermica ibrica de Pollntia (Alcdia, Mallorca), Cypsela 12, 195-202. Dedet, B. 1978: La cramique a vernis noir dans les Garrigues du Languedoc Oriental, Archologie en Languedoc 1, 75-96. Equip dexcavaci de Pollentia 2003: Tarradell Mateu, M., Arribas, A., Roca, M., Doenges, N., Sanmart, J., Cardell, J., Orfila, M., Tarradell Font, N.: Un conjunt de materials dpoca tardo-republicana de la ciutat romana de Pollentia (Alcdia, Mallorca), Pyrenae 24, 227-267. Fernndez, J.H., Granados, J.O. 1980: Cermicas de imitacin ticas del Museo Arqueolgico de Ibiza, Treballs del Museu Arqueolgic dEivissa 2, Eivissa. Fernndez Miranda, M. 1983: Pollentia (Mallorca). Las cermicas talayticas procedentes de la Calle Porticada, a Arribas, A. (ed.), Pollentia 3. Estudio de los materiales, I. Sa Portella excavaciones 1957-1963, Palma, 13-45. Garca Riaza, E., Snchez Len, M.L. 2000: Roma y la municipalizacin de las Baleares, Palma. Guerrero, V.M. 1980: Las cermicas pseudocampanienses ebusitanas en Mallorca, Archologie en Languedoc 3, 169-194. (1999): La Cermica Protohistrica a Torno de Mallorca (s. VI-I aC), BAR S770, Oxford. Hesnard, A., Tchernia, A. 1978: Lorigine de lpave, a Tchernia, A., Pomey, P., Hesnard, A., Lpave romain de la Madrague de Giens (Var), Gallia sup. XXXIV, Pars, 14-15. Hamon, E., Tchernia, A. 1978: La cramique campanienne, a Tchernia, A., Pomey, P., Hesnard, A., Lpave
21. Daltra banda, resulta interessant constatar la prcticament completa absncia de cermiques dimitaci de pasta grisa en els contextos de segle i aC de Tarraco o en els de Valentia, aquests darrers vinculats a la destrucci pompeiana durant les Guerres Sertorianes.
270
romain de la Madrague de Giens (Var), Gallia sup. XXXIV, Pars, 47-59. Lamboglia, N. 1950: Gli scavi di Albintimilium e la cronologia della ceramica romana, Bordighera. 1952: La nave romana di Albenga, RSLig XVIII, 3-4, 131-236. Lpez Mullor, A., Estarellas, M.M. 2000: La cramique parois fines du sanctuaire de So nOms (Palma de Majorque, Espagne), SFECAG Actes du Congrs de Libourne, Marsella, 211-223. Mar, R., Roca, M. 1998: Pollentia y Trraco. Dos etapas en la formacin de los foros de la Hispania romana, Empries 51, 105-124. Mattingly, H.B. 1983: Coinage and History, a Arribas A. (ed.), Pollentia 3. Estudio de los materiales, I. Sa Portella excavaciones 1957-1963, Palma, 243-301. Morel, J.-P. 1962-1965: Cramiques dHippona, BAA 1, 107-139. 1963: Notes sur la cramique trusco-campaniennne, vases vernis noir de Sardaigne et dArezzo, MEFR LXXV, 7-58. 1965: Cramique vernis noir du Forum romain et du Palatin, MEFR sup. 3, Pars. 1968: Cramiques vernis noir du Maron, AntAfr 2, 55-76. 1981: Cramique campanienne: les formes, BEFAR 244, Roma. 1992: La cramique vernis noir du Maroc: une rvision, Lixus, CEFR 166, Roma, 217-233. Niveau de Villerdary, A.M. 2003: Las cermicas gaditanas tipo Kuass. Bases para el anlisis de la Baha de Cdiz en poca pnica, BHA 21, Madrid. Pallars, F. 1997-1998: Una produzione dimitazione campana a Ventimiglia, RSLig LXIII-LXIV, 375397.
Pons, G. 1991: Les cermiques dimitaci al talaitic final, Quaderns de Ca la Gran Cristiana 10, Palma. Py, M. 1990: Culture, conomie et socit protohistoriques dans la rgion nimoise (CEFR 131), Roma. 1993a: Cramique campanienne pte grise du type de lpave de Giens, Lattara 6, 155. 1993b: Cramique drive de la campanienne C, Lattara 6, 400-401. 1993c: Cramique pte claire rcente, Lattara 6, 222-243. Sanmart, J., Hernndez Gasch, J., Salas, M. 2002: El comer protohistric al nord de lilla de Mallorca, Cypsela 14, 107-124. Sanmart, J., Principal, J. 2000: Les cermiques campanianes tardanes. Algunes impressions a partir de la fcies documentada a Pollentia, a Aquilu, X., Garca Rosell. J., Guitart, J. (ed.), La cermica de verns negre dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialitzaci a la Pennsula Ibrica, Matar, 145-147. Sanmart et al. 1996: Sanmart, J., Principal, J., Trias, M.G., Orfila, M.: Pollentia 5. Les cermiques de verns negre de Pollentia, Barcelona. Sanmart Grego, E., Principal, J. 1998: Cronotipologa y evolucin tipolgica de la Campaniense A dels siglo ii aC: las evidencias de los pecios y de algunos yacimientos histricamente fechados, a Ramon, J., Sanmart, J., Asensio, D., Principal, J. (ed.), Les fcies cermiques dimportaci a la costa ibrica, les Balears i les Pitises durant el segle III aC i la primera meitat dels segle II aC, Arqueomediterrnia 4, Barcelona, 193-215. Souq, F. 1994: Brignon, Serre de Prienne, Bilain Scientifique Rgional du Languedoc-Roussillon, Montpeller, 88. Ventura, J.J. 1985: La cermica Campaniense C y seudocampaniense de pasta gris en la provincia de Sevilla, Lucentum IV, 125-132.
271
Fig. 1: Mapa de situaci de la ciutat romana de Pollentia.
272
Fig. 2: Cermiques del Grup 1: 1-20; Cermiques del Grup 2: 21-25.
273
Fig. 3: Altres cermiques de pasta grisa. Imitacions de vaixella de verns negre.
274
Fig. 4: Altres cermiques de pasta grisa. Imitacions de vaixella de verns negre.
275
Fig. 5: Altres cermiques de pasta grisa. Imitacions de vaixella de verns negre: 1-5; Imitacions de vaixella de verns vermell: 6-11.
276
Fig. 6: Percentatges de vaixella de verns negre a la Pollentia tardorepublicana.
277

Roca, M. Et Principal, J. (Ed) .Les Imitacions de Vaixella Fina Importada A La Hispania Citerior (Ss. I Ac - I DC)

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Roca, M. Et Principal, J. (Ed) .Les Imitacions de Vaixella Fina Importada A La Hispania Citerior (Ss. I Ac - I DC)

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

LES IMITACIONS DE VAIXELLA FINA IMPORTADA A LA HISPANIA CITERIOR (segles i aC i dC)

LES IMITACIONS DE VAIXELLA FINA IMPORTADA A LA HISPANIA CITERIOR (segles i aC - i dC)

Merc Roca Roumens i Jordi Principal (ed.)

SRIE DOCUMENTA 6 Institut Catal dArqueologia Clssica Tarragona, 2007

Josep Guitart i Duran Investigador de lICAC

Merc Roca Roumens Jordi Principal

Institut Catal dArqueologia Clssica

Fig. 1: Carte du Languedoc et des principaux sites tudis.

Fig. 3: Drives de campaniennes Lattes.

Fig. 5: Principales formes de prsigilles trouves Narbonne.

20,08 A27B : 1 A36 : 14

A27Bb : 5 ; A31b : 1 ; A33b : 1 ; A36 : 8

A ou B 5 : 1 ; A ou B6 : 1 ; A27B : 1 ; A28ab : 1 ; A36 : 2 ; B1 ou 1/8 : 1 ; autres indtermines : 2

Prsigille sud Gaule NMI 5 1 1 3 4 1 1 1 1 1 2 5 12

Fig. 6: Imitations augustennes de technique celtique . 1 3 : Bram 36. 4 6 : Narbonne.

Fig. 14: Influences progressives des campaniennes A 27 et B1 sur la forme Celtique 9.

Josep Maria Nolla Jordi Sagrera Josep Burch

Institut del Patrimoni Cultural. Universitat de Girona

Albert Martn Menndez

M. Dolors Zamora Moreno

Fig. 7: Procedncia dels materials: nm. 1 a 12, Mad.

Fig. 8: Procedncia dels materials: nm. 1 a 7, Mad.

V. PRODUCCIONS DIMITACI DE VERNS NEGRE: BAETULO

produccions dimitaci de verns negre: BAETULO

4.2. Quantificaci (seguint el sistema de NMI) a) Hisenda 85

4.3. Definici de les fcies cermiques en qu apareixen les produccions

Fragments TS indet. TSI Total TS indet.

NMxI TSI Total TS indet.

NMxII TSI Total

4. Estrats de regularitzaci i preparaci del paviment del decumanus de Font i Cuss.

Pedro Otia Hermoso

Tipologa por clases cermicas de la vajilla fina de la c/ Caputxins, 23

Tipologa por clases cermicas de la vajilla fina de la rambla Vella

Campaniense B indet. B.N. Cales arcaico Paredes finas

Imitacin reducida de B.N. Gris ampuritana 24

Clase cermica Campaniense A media

Campaniense B de Cales 1 Barniz negro indet. Paredes finas 1 8

Tipologa por clases cermicas de la vajilla fina de la c/ Apodaca, 7

Clase cermica Campaniense B indet. Campaniense C Paredes finas

Imitacin reducida de B.N. Gris ampuritana

Tipologa por clases cermicas de la vajilla fina de la c/ Uni, 14

B.N. de Cales antiguo

Barniz Negro de Cales Campaniense B de Cales (?)

B.N. etrusco Paredes finas

Clase cermica Campaniense A tarda

Campaniense B de Cales (?)

Campaniense C Presigillata TS itlica Paredes finas

Imitacin reducida de B.N. Imitacin oxidada de B.N. Gris ampuritana

Tipologa por clases cermicas de la vajilla fina de la plaza de la Font

Imma Mesas Torronteras

Pedro Otia Hermoso

Fig. 3: Comparaci del conjunt cermic (UE 2108/2208).

Fig. 7: Imitacions indeterminades de TSI.

Fig. 8: Distribuci de la cermica de verns roig (UE 2108/2208).

J. Molt Poveda M. Olcina Domnech A. Gilabert Mas

6. Slo en la fase de Claudio el cmputo desciende hasta un individuo.

Fig. 1: Mapa de situacin de Lucentum, en el sureste peninsular.

Fig. 3: Imitaciones en cermica ibrica o grupo 1.

Grfico 4: Contexto de la fase III tardorrepublicana de Lucentum (100 al 40-30 a.C.).

Grfico 6: Contexto de la fase IV3.a Augusto-Tiberio de Lucentum (0-30 d.C.).

Grfico 7: Contexto de la fase IV.3b Tiberio de Lucentum (30-40 d.C.).

X. CAMPANIENSE C, CERMICAS GRISES Y ENGOBADAS DE IMITACIN EN CARTAGENA, MAZARRN Y EIVISSA

M. Carmen Berrocal Caparrs