TEMA 15 VALORA LA REPERCUSSI DE L'ASSAIG DE JOAN FUSTER EN EL CONTEXT DE L'POCA.

El panorama de l'assaig en catal durant els anys quaranta i cinquanta mostra una escassesa de producci i una precarietat absoluta, com a conseqncia del desenlla de la guerra i de la repressi del rgim franquista. Tanmateix, en aquells moments difcils va sorgir una literatura de meditaci i explicaci de la prpia personalitat, identitat i histria, que es desenvolup en l'exili i que a partir de mitjans dels anys cinquanta aparegu progressivament en tot el domini lingstic. Amb l'evoluci del franquisme i ja amb la major obertura dels anys seixanta, s'increment una producci que revela l'inters creixent cap el debat, la histria o la vida quotidiana, en sintonia amb la preocupaci cultural i el comproms que s'incrementava en aquells anys. Revistes com Serra d'Or (1959),Tele-Estel (1969-1970) o a Valncia Gorg (1969-1972), colleccions com Llibres a l'abast d'Edicions 62, apostaren per actualitzar l'assaig i l'erudici en diferents camps. Van ser, a ms, anys de la difusi i traducci d'obres dels ms importants pensadors europeus com H. Marcuse, J. P. Sartre, A. Camus... determinants per a la formaci i evoluci de molts intellectuals catalans. Entre els assagistes ms rellevants cap citar Joep Ferrater Mora, qui en l'exili va publicar Les formes de vida catalana; l'historiador Jaume Vicens Vives amb Notcia de Catalunya, centrada en la reflexi sobre Catalunya i la seua situaci en l'mbit hispanic, objectiu compartit per Joan Fuster amb Nosaltres, els valencians (1962). Erudits destacats com Mart de Riquer, Miquel Batllori o Manuel Sanchis Guarner. I entre els escriptors de dietaris cap referir el poeta Mari Manent, amb obres com A flor d'oblit (1968) o El vel de Maia ((1975). Especialment significativa va ser la producci assagstica i periodstica de Gaziel, pseudnim d'Agust Calvet i Pascual, amb obres com Viatges i somnis, Trilogia ibrica i Cura d'aires. JOAN FUSTER Aquest intellectual i pensador de Sueca (1922-1992), sens dubte ha estat l'escriptor ms important de l'poca contempornia al Pas Valenci i dels ms influents en tot el domini lingstic catal. Durant els anys quaranta comen a collaborar en la premsa valenciana i a escriure els nics poemaris: Sobre Narcs (1948), Ales o mans (1949), o Escrit per al silenci (1954). Es va profesionalitzar com a periodista i particip tant en publicacions peridiques de Valncia, Barcelona o Madrid, aix com en la premsa de l'exlili. Parallelament sorgia el Fuster assagista. Per a Fuster l'assaig ha de vehicular idees, ha de ser goig i profit, entreteniment i alhora clarificaci lcida, motivaci moral i reflexi crtica. La seua prosa aprofundeix en el coneixement de l'sser hum i en la condici humana, com en la millor producci de la histria del gnere, des de Montaigne, Voltaire, Sartre o Camus. El 1955 public el primer assaig, El decrdit de la realitat, amb l'escepticisme i l'humor corrosiu aplicats a meditar sobre les arts plstiques. Un punt de partida que va mantenir al llarg de 60 obres i quaranta anys de producci. De fet, la seua extensa obra en prosa abasta una diversitat considerable de temes i d'aspectes; que es poden estructurar i catalogar en assajos humanstics, escrits sociopoltics i estudis d'histria cultural.

En els assajos humanstics, per una banda medita sobre les diferents manifestacions de la creaci artstica, i, per altra, sobre la crisi de l'homen en el mn actual. Temes com la cincia, el paper de l'intellectual i l'artista, el poder, el marxisme i el capitalisme ... sn freqents en els seus escrits. Destacarien El descrdit de la realitat (1955), Diccionari per a ociosos (1964), L'home, mesura de totes les coses (1967), Consells, proverbis i insolncies (1968), Sagitari (1984)... Els escrits sociopoltics responen al comproms de l'intellectual front les cicumstncies i el perode que li ha tocat viure. Es tracta dels textos ms difosos, ms polmics i ms influents. Ha descobert la realitat del poble valenci, de la seua histria i de la seua cultura, sense folclorismes tergiversadors i servils. El Pas Valenci ha estat el tema de llibres com Nosaltres, els valencians (1962), Combustible per a falles (1967), Destinat (sobretot) a valencians (1979), Ara o mai (1981), etc. La reflexi de Fuster sobre la histria cultural i literria ha estat essencial per a la cultura catalana de postguerra. Des d'una ptica de vegades apartada de l'academicisme ha aconseguit un rigor i una amenitat exemplars en uns mbits de coneixement com els autors clssics, la histria social de la cultura i de la llengua catalana i la literatura del segle XX. Obres com Poetes, moriscos i capellans (1962), Heretgies, revoltes i sermons (1968), La decadncia del Pas Valenci (1976) han estat estudis de primer ordre sobre autors medievals, la Decadncia i la histria de la llengua i de la cultura. Entre els seus treballs sobre literatura contempornia cap citar Literatura catalana contempornia (1972) o Contra el noucentisme (1977). A ms ha estat l'autor d'edicions i d'antologies determinants en la recuperaci i la difusi del patrimoni cultural silenciat pel franquisme, aix Antologia potica d'Ausis March (1959) o Flor d'enamorats de Joan Timoneda (1973). Fuster ha estat l'intellectual escptic i independent, el pensador lcid, ntegre i savi que intent fer dels valencians un poble ms culte; de la cultura catalana, una cultura ms moderna i respectable; va enriquir la condici humana amb la defensa de la ra, la independncia i la llibertat. La seua contribuci al desenvolupament i a la dignificaci de la intelligncia ha estat una tasca de tota la vida. A ms, ho ha fet amb una prosa clara i precisa, sense ampulositat i preciosisme, desinvolta i alhora suggestiva i rica. En ella destaquen la claredat expositiva, l'amenitat, la intuici, la provocaci i la ironia. Com va dir Pierre Vilar : no crec haver-me trobat mai, en la meua vida, en presncia d'una intelligncia ms aguda, ms rpida, ms fulgurant, que la de Joan Fuster.