Estratgies per a l'xit: Programes de Qualificaci Professional Inicial, una nova oportunitat

Projecte On som i qu farem desenvolupat dins el curs Estratgies per a l'xit: Programes de Qualificaci Professional Inicial, una nova oportunitat

Mara lvarez Miquel Cucurell Mercedes Lpez

Projecte On som i qu farem

Estratgies per a l'xit: Programes de Qualificaci Professional Inicial, una nova oportunitat

INDEX

1. JUSTIFICACI 2. OBJECTIUS A TREBALLAR 3. TEMPORALITZACI 4. ANNEXES

Projecte On som i qu farem

Estratgies per a l'xit: Programes de Qualificaci Professional Inicial, una nova oportunitat

1. JUSTIFICACI A travs daquesta proposta de treball volem presentar el projecte On som i qu farem utilitzant metodologies, estratgies i mtodes davaluaci que varem treballar durant el curs Estratgies per a l'xit: Programes de Qualificaci Professional Inicial, una nova oportunitat.

Moltes vegades els nostres joves arriben al curs sense tenir gaire clar on shan ficat, per aquest motiu hem pensat que una bona manera de comenar el curs s a partir daquest projecte que presentarem a continuaci que t com a nucli de les activitats informar a lalumne sobre qu es el PTT, que li ofereix i qu se nespera dell. Lobjectiu daquest projecte es que els joves

sadaptin al programa i a la nova manera de treballar. Les diferents activitats daquest projecte estan orientades a assolir els objectius dels mdul B dels nous programes PQPI-PTT.

A continuaci exposem els objectius treballats de cada una de les rees.

Projecte On som i qu farem

Estratgies per a l'xit: Programes de Qualificaci Professional Inicial, una nova oportunitat

2. OBJECTIUS A TREBALLAR
MDUL FORMATIU CURRICULUM MODULS B UNITATS FORMATIVES MDULS B PQPI-PTT

OBJECTIUS

DESENVOLUPAMENT I RECURSOS PERSONALS

DESENVOLUPAMENT PERSONAL I SOCIAL

CONEIXEMENT DE LENTORN SOCIAL I PROFESSIONAL

ENTORN I PARTICIPACI

Escoltar i respectar les opinions d Argumentar i defensar les prp comunicaci assertiva. Participar amb responsabilitat e el dileg i la mediaci per obligacions conseqentment. Aplicar, amb lajut de mapes, c amb lorientaci en lespai. Participar en lelaboraci de no comunitat

APRENENTATGES INSTRUMENTALS BSICS

TUTORIA

Comprendre i produir textos o quotidiana i de lmbit laboral i Combinar els aspectes no verba les seves manifestacions. COMUNICACI ORAL I Adoptar una actitud dialogant. ESCRITA Implicar-se activament en la co Posar en prctica destreses pe diferenciant les idees principals ordenada i coherent per expres Realitzar estimacions i expressar longitud, massa, capacitat, tem entorns quotidians i de la profes Interpretar i realitzar, amb els ins MATEMTIQUES adients, representacions espaci BSIQUES utilitzant referents concrets i gen Realitzar operacions i clculs nu procediments i/o estratgies pe calculadora. Coneixement dels components del grup Generar confiana entre els components del grup.

Projecte On som i qu farem

Estratgies per a l'xit: Programes de Qualificaci Professional Inicial, una nova oportunitat

3. TEMPORALITZACI Aquest projecte est pensat per portar-ho a terme durant els primers dies de curs, ja que ens ajudar a situar als alumnes al curs, i a que es familiaritzin amb els procediments i lestructura del PQPI-PTT .

A continuaci detallem la temporalitzaci per a portar a terme aquest projecte.

SESSI 1a Sessi 1a Part 2na Sessi 2na Part 3ra Part 1a Part 3ra Sessi 2na Part 4ta Sessi 5na Sessi 6na Sessi

CONTINGUT El PQPI-PTT Expectatives Normes Visita ex-alumne En busca del tresor Itineraris Habilitats Socials Debat: Com? Cine frum

DURACI 2 hr 1hr 1 hr 1 hr 45 min 1hr 30 min 1hr 30 min 1hr 30 min 3 hr

Com podem veure aquest projecte es desenvolupa en 6 sessions, encara que es pot ampliar amb altres activitats relacionades segons es cregui convenient.

1a Sessi El PQPI-PTT

Quan els alumnes comencen el curs ja han estat informats del funcionament del curs, en principi tots haurien de conixer a grans

Projecte On som i qu farem

Estratgies per a l'xit: Programes de Qualificaci Professional Inicial, una nova oportunitat

trets el funcionament del curs. Per la realitat ens demostra que moltes vegades queden llacunes de funcionament i fins i tot destructura del curs, que pensem es important que quedin aclarides durant els primers dies de curs.

Procediment: Per portar a terme aquesta activitat utilitzarem la metodologia del treball cooperatiu anomenada el puzzle o mtode dexperts. Lactivitat sinicia dividint als alumnes en grups de 3. Un cop tenim els grups sels explica als alumnes que els hi passarem a cada membre del grup un full amb una informaci dividida en tres parts (A, B i C), cada component tindr una part de la informaci. Un cop lhan llegit sels hi passar un qestionari amb deu preguntes relatives al curs, que haurien de poder respondre amb la informaci que sels va donar a lentrevista inicial. UN cop fet el qestionari, tornarem a fer grups, per aquesta vegada ser en comissi dexperts, s a dir, es posaran junts els que han llegit la part A, un altre grup els de la part B i finalment els de la part C, en aquests grups hauran de posar en com el que han llegit i resoldre possibles dubtes. Un cop resolts els dubtes, tornaran als seus grups inicials i shauran dexplicar les tres parts del document, de tal manera que tot el grup ja tindr tota la informaci. Per tant, lltim pas ser passar novament el qestionari.

En tot moment els joves poden demanar aclariments i sollicitar lajut del tutor.

Material a utilitzar a laula: Document explicatiu de quines son les caracterstiques generals del curs, fases, hores, continguts. Aquest document estar dividit en parts A, B i C. (veure annexe 1) Dos qestionari davaluaci de continguts. (veure annexe 2)

Projecte On som i qu farem

Estratgies per a l'xit: Programes de Qualificaci Professional Inicial, una nova oportunitat

Com avaluarem? La nota que tindrem en compte ser la del segon qestionari. Es valorar sobretot el nivell de comprensi dels continguts. En quant a aspectes morfosintctics i ortogrfics ens servir com a avaluaci inicial.

2na Sessi Qu aconseguirem i com

Abans de comenar qualsevol acci formativa, no importa la durada, s important tant per als formadors com per als alumnes saber quines sn les expectatives respecte al curs per les dues parts.

Amb aquesta activitat el tutor coneixer quines sn inicialment les expectatives que cada un del components del grup t respecte al curs, i per altra banda els joves sabran qu s el que sespera dells, i per tant com a dsser la seva actitud per a aconseguir acomplir les seves expectatives.

1a part Procediment: Els alumnes escolliran de forma individual tres cartolines i les llegiran a la resta del grup explicant de forma breu el perqu de la seva elecci. Posteriorment cada un dels components del grup escriur un text curt on faci explcit el perqu est al curs, de lespecialitat, i que li agradaria aconseguir durant el curs.

Material a utilitzar a laula: Cartolines amb frases com: formar-me en una professi , aconseguir un ttol, fer content als pares etc. Cartolines en blanc per a poder escriure missatges nous.

Projecte On som i qu farem

Estratgies per a l'xit: Programes de Qualificaci Professional Inicial, una nova oportunitat

Fulls en blanc.

2na part Procediment: Individualment cada un dels alumnes ha redactar de 8 a 10 normes que tinguin com a objectiu que el curs es desenvolupi de manera ptima; posteriorment en petit grup, cada 4 alumnes escolliran dentre totes les propostes individuals aquelles deu amb la que tots hi estiguin dacord. Finalment amb tot el grup classe sescolliran dentre totes les propostes i entre tots els components del grup classe, les 10 normes que tots els components del grup hauran dacomplir durant la seva estada al curs.

Material a utilitzar a laula: Fulls en blanc

3a part Procediment: Visita dun ex-alumne que explicar als components del grup quines van ser les seves experincies, i com va veure el curs quan ell va participar. Explicar tamb la seva situaci actual: continutat formativa i continutat laboral. Els alumnes prviament preparant unes preguntes per a fer a lalumne convidat. Sescollir a un alumne amb suficients habilitats comunicatives per a transmetre la informaci al grup. Lalumne convidat far una xerrada de 20-30 minuts, i desprs els components del grup realitzaran les preguntes que els assemblin interessants. El tutor tamb portar algunes preguntes preparades per si algun dels aspectes que ens interessen que surtin a la xerrada no han estat tractats.

Projecte On som i qu farem

Estratgies per a l'xit: Programes de Qualificaci Professional Inicial, una nova oportunitat

Material a utilitzar a laula: Llistat de preguntes

Avaluaci: Per una banda savaluar la participaci durant la 1a part de la sessi, i per laltra es recollir el text escrit de cada un dels alumnes per tal de realitzar una avaluaci del llenguatge escrit. Durant la 2na i la 3ra part de lactivitat la valoraci ser tant a nivell individual com grupal, volem veure com els alumnes participen en els debats, i quines sn les seves aportacions.

3a Sessi Com arribem

1a part: Procediment: Els joves realitzaran unes preguntes entre ells a partir del full El tresor amagat per tal de conixer diferents aspectes de cada un dells i apuntaran les respostes al seu full. Algunes daquestes preguntes estan orientades a conixer el lloc on viuen (barri, carrer..), coses que tenen en com, i daltres que nicament sn per trencar el gel.

Materia a utilitzar a laulal: Fitxa La recerca del tresor (veure annexe 3)

2na part: Procediment: Els alumnes sagrupen en petits grups en funci del barri de residncia i han de realitzar els segents exercicis a. Han de situar el seu domicili al plnol de la ciutat.

Projecte On som i qu farem

Estratgies per a l'xit: Programes de Qualificaci Professional Inicial, una nova oportunitat

b. A partir de la recerca a pgines dInternet els alumnes coneixeran litinerari que han de realitzar cada un dells per arribar al centre on realitzem el PTT, i els mitjans de transports que hauran de fer servir. c. Calcularan el temps que triguen en arribar al centre.

Material a utilitzar a laula:

Ordinadors amb connexi a Internet. Plnol de la ciutat. Calculadora

Avaluaci: Els alumes han delaborar un document escrit on situn els carrers on viuen, la lnea dautobs o metro , i els clculs de temps i trajectes que han de fer servir per arribar al centre on cursen el PTT. Aquest document savaluar a partir duna rbrica. (veure annexe 4)

4ta- 6na Sessi Qu farem

Lobjectiu daquesta part del projecte s que els alumnes coneguin quins seran els mduls i els continguts que treballaran durant el curs. Per assolir aquest objectiu haurem de treballar a partir de 3 sessions de dues hores cada una delles.

4ta sessi: Conixer els conceptes i continguts a treballar dins el mdul

dhabilitats socials. Escollim els mdul dhabilitats socials ja que s aquell ms desconegut per als nostres alumnes donat que els altres continguts els sn ms familiars.

Projecte On som i qu farem

Estratgies per a l'xit: Programes de Qualificaci Professional Inicial, una nova oportunitat

Procediment: Utilitzarem novament el mtode del puzzle o mtode dexperts.

Material a utilitzar a laula:

Document on es defineix les habilitats socials a grans trets. (veure annexe 5)

Avaluaci: Cada grup respondr a un qestionari on haur de mostrar els conceptes i continguts assolits. Les respostes es donaran en grup i per tant la nota final ser la mateixa per a cada component del grup.

5na sessi: Donat que un dels mtodes de treball i avaluaci per assolir els objectius de les unitats formatives Desenvolupament personal i social i Comunicaci oral i escrita ser el debat a laula considerem que s totalment imprescindible que els joves coneguin i dominin aquest mtode de treball.

Procediment: Visionat duna gravaci de televisi de diferents debats, on podrem veure les diferents actituds que es poden mostrar quan es tracta dexposar les idees i escoltar a laltre, observar la figura del moderador, etc.

Els alumnes hauran danotar aquelles actituds mes rellevants, tant en positiu com en negatiu. A partir del visionat els alumnes realitzaran un Brainstormming daquelles coses que es considerin totalment

necessries per a que es pugui desenvolupar un debat dins laula.

Projecte On som i qu farem

Estratgies per a l'xit: Programes de Qualificaci Professional Inicial, una nova oportunitat

Amb les idees recollides elaborarem una rbrica que ens servir per avaluar la participaci en els debats que realitzarem a laula (veure annexe 6). A la vegada elaborarem una graella on recollir aquells aspectes que afavoreixen i dificulten el desenvolupament del dileg a laula. (veure annexe 7)

Material a utilitzar a laula:

DVD. Qestionari. Fulls en blanc.

6na sessi: Procediment: Visionat de la pellcula Barrio. A partir de la pellcula obrirem un debat amb el grup classe guiat a partir dunes preguntes elaborades pel tutor. El debat ser moderat per un alumne, i tamb hi haur un altre encarregat dapuntar a la graella de control les actituds mostrades pels seus companys.

Material a utilitzar a laula:

DVD . Qestionari.

Avaluaci: A partir de la rbrica realitzada per avaluar els debats i de les anotacions a la graella de control.

Projecte On som i qu farem

Estratgies per a l'xit: Programes de Qualificaci Professional Inicial, una nova oportunitat

ANNEXES

Projecte On som i qu farem

Estratgies per a l'xit: Programes de Qualificaci Professional Inicial, una nova oportunitat

Annexe 1

LECTURA
Qu anem a fer durant aquests mesos?

Primera fase

La primera fase del curs va del dia 1 doctubre al dia 19 de desembre del 2008. Aquesta primera fase s dorientaci, s a dir, treballarem aspectes que ens ajudin a saber on i com som, qu volem aconseguir i com ho podem aconseguir. A ms a ms, es treballaran aspectes fonamentals qu qualsevol treballador, sigui quin sigui el seu ofici, ha de tenir, per exemple, farem matemtiques, catal i castell, coneixement dun mateix i de lentorn i tcniques de recerca de feina. O sigui que treballarem la

formaci bsica.

Les classes es realitzaran en horari de mat, de dilluns a divendres de 9h a 13h. Aquestes classes les fars amb la Mercedes Lpez que s la teva tutora durant tot el curs. Hem de tenir clar que NO entrarem a la cuina pel mat.

Arribats a aquest punt potser tests preguntant, si jo mhe apuntat a un curs de cuina, perqu no faig cuina? I tens ra, per aquest motiu, sempre i

quan el comportament del grup sigui ladequat, es faran classes de

cuina en horari de tarda a les installacions de lEscola dHosteleria i Turisme de Barcelona.

Per aquest motiu, tal i com pots esbrinar, els mesos doctubre, novembre i desembre tindrs ocupats tots els matins excepte un i la tarda del dimarts.

Projecte On som i qu farem

Estratgies per a l'xit: Programes de Qualificaci Professional Inicial, una nova oportunitat

LECTURA
Qu anem a fer durant aquests mesos?

Segona fase

La segona fase est ms centrada en la formaci en lofici que has triat, o sigui que treballarem el que anomenem formaci professionalitzadora. Sinicia el dia 8 de gener i finalitza a finals de juny.

En aquesta segona fase farem tota la formaci relacionada amb la cuina i el servei, ja entrarem a la cuina!! Aquestes classes es faran en horari de mat i tarda a les installacions de lEscola dHoteleria i Turisme de Barcelona i els professors que tindreu sn experts en lofici.

A ms a ms, continuareu fent classe amb la vostra tutora dos matins a la setmana en horari de 9h a 13h en les que seguireu treballant els mateixos temes que ja heu treballat en la 1 fase. Aquestes classes es continuaran fent a les installacions del Districte de Nou Barris que es on sou ara mateix.

Per entrar a les classes de cuina ser totalment obligatori portar luniforme corresponent, si no portes luniforme NO podrs fer classes i per tant sentendr que s una falta injustificada.

Projecte On som i qu farem

Estratgies per a l'xit: Programes de Qualificaci Professional Inicial, una nova oportunitat

LECTURA
Qu anem a fer durant aquests mesos?

Prctiques

Ara ja tenim la formaci bsica i la formaci professionalitzadora, molt b, doncs anem a posar-ho en prctica!!!!

La fase de prctiques sinicia desprs de les vacances de Setmana Santa, al mes de maig i juny, encara que dependr del comportament de cada alumne. Aquesta fase consisteix en qu tu posis en prctica tot el que has aprs durant els mesos anteriors.

I on ho fars? Doncs depn, cada un de vosaltres realitzar les prctiques en una empresa diferent, pot ser un hotel, un restaurant, una empresa de ctering, etc. Aix ja ho decidirem entre tutora i alumne. Encara que has de tenir molt present que el trobar una empresa per fer les prctiques dependr molt de tu. Vols saber com? Pregunta-li a la teva tutora.

Lhorari de les prctiques no els sabrs fins que no les comencis, ja que dependr de la empresa a la que vagis.

Per ltim, s important que et quedi clar una cosa, sn PRCTIQUES FORMATIVES, s a dir que NO cobrars res, ests aprenent, no treballant.

Projecte On som i qu farem

Estratgies per a l'xit: Programes de Qualificaci Professional Inicial, una nova oportunitat

QESTIONARI INDIVIDUAL I
Qu anem a fer durant aquests mesos?
Respon a les preguntes segents segons la informaci que tu tens:

1. Podries enumerar i dir el nom de les fases qu composen el curs dAuxiliar dHoteleria: Cuina i Serveis de Restauraci que acabes diniciar?

2. Quin horari fars en la primera fase pel mat? Amb qui fars les classes? Sobre quins temes tractaran les classes?

3. A la primera fase, es faran classes de cuina pel mat? On i quan es fan les classes de cuina durant la primera fase?

4. Qu farem a la segona fase? En quin horari?

5. Per entrar a les classes de cuina hi ha una cosa que s totalment obligatria, sabries dir quina s?

6. Les classes de cuina les fars amb la teva tutora? Si no les fas amb ella, amb qui les fars?

7. Quan et poden arribar a pagar en les prctiques?

8. Quin horari tindrs quan estiguis fent les prctiques a empresa?

9. Qui decideix on realitzars les prctiques?

10. Quina opini tens del curs que inicies? Penses qu et ser profits?

Projecte On som i qu farem

Estratgies per a l'xit: Programes de Qualificaci Professional Inicial, una nova oportunitat

QESTIONARI INDIVIDUAL II
Qu anem a fer durant aquests mesos?

Respon a les preguntes segents segons la informaci que tu tens:

1. Podries enumerar i dir el nom de les fases qu composen el curs dAuxiliar dHoteleria: Cuina i Serveis de Restauraci que acabes diniciar?

2. Quin horari fars en la primera fase pel mat? Amb qui fars les classes? Sobre quins temes tractaran les classes?

3. A la primera fase, es faran classes de cuina pel mat? On i quan es fan les classes de cuina durant la primera fase?

4. Qu farem a la segona fase? En quin horari?

5. Per entrar a les classes de cuina hi ha una cosa que s totalment obligatria, sabries dir quina s?

6. Les classes de cuina les fars amb la teva tutora? Si no les fas amb ella, amb qui les fars?

7. Quan et poden arribar a pagar en les prctiques?

8. Quin horari tindrs quan estiguis fent les prctiques a empresa?

9. Qui decideix on realitzars les prctiques?

10. Quina opini tens del curs que inicies? Penses qu et ser profits?

Projecte On som i qu farem

Estratgies per a l'xit: Programes de Qualificaci Professional Inicial, una nova oportunitat

Annexe 3.

Fitxa de recerca I de recerca del tresor

Busca quatre persones que elles o els seus pares/mares siguin de llocs diferents del teu.

Busca una persona que tingui la teva mateixa afici que tu. Qui s? Quina s la afici?

Busca dues persones que no coneguis i saluda-les. Com es diuen?

Busca alg que tingui els ulls del mateix color que tu. Qui s? De quin color?

Busca alg que tingui la m ms grossa que tu. Qui s?

Busca alg a qui els peus li facin la mateixa olor que a tu. Qui s?

Busca alg que celebri laniversari el mateix mes que tu. Qui s? En quin mes?

Busca alg que necessiti una abraada. Dna-lhi.

Busca dues persones, i plegades inventeu-vos una consigna. Escriviu-la i crideu-la.

Projecte On som i qu farem

Estratgies per a l'xit: Programes de Qualificaci Professional Inicial, una nova oportunitat

Annexe 4. Rbrica dun exercici escrit Nivell de qualitat 3 2 Notable Suficient Has presentat el La presentaci treball molt s correcta per correctament atenent a manquen coses o les pautes que ha no est presentat donat la tutora: exactament com - Presentaci ha establert la polida i tutora atractiva a la vista. - Portada, ndex, cos i valoraci - Lletra arial 11 i interlineat 1.5. El document no t El document t faltes dortografia ni menys de 10 errors gramaticals faltes dortografia

Criteri Presentaci

1 Insuficient El document presentat no t res a veure amb el que sha demanat.

Ortografia i gramtica

Organitzaci

Claredat i continguts

El document est organitzat de forma lgica. Els diferents apartats faciliten el seguiment del contingut. Hi ha una introducci que explica breument el contingut del treball i el seu objectiu. Posteriorment els exercicis demanats i finalment una valoraci personal del treball realitzat. Els continguts sn molt clars amb frases ben estructurades i fcils dentendre. Vocabulari correcte.

La organitzaci s acceptable per hi ha coses a millorar. Manca algun dels punts importants com poden ser la introducci, algun exercici o la valoraci final.

El document est ple derrors ortogrfics i gramaticals, per tant s un document impresentable. El document est mal organitzat, no sintrodueix el tema, manca algun exercici i no hi ha valoraci personal. Es passa dun punt a un altre sense massa sentit.

En alguna ocasi mhe perdut llegint alguna frase llarga i confusa amb un llenguatge no

El text s difcil dentendre. Les frases sn llargues i confuses. En algunes delles no he pogut esbrinar

Projecte On som i qu farem

Estratgies per a l'xit: Programes de Qualificaci Professional Inicial, una nova oportunitat

gaire apropiat, per s un document acceptable.

qu volien dir.

Annexe 5

LART DE RELACIONAR-SE B AMB ELS ALTRES

Qui no coneix alg que cau b a tothom i que es mostra sempre tolerant i no fa mal a ning malgrat que acostuma a dir el que pensa?.

Aquestes persones acostumen a ser sensates , convincents i persuasives, sense per aix pecar dautoritarisme ni mostra indiferncia davant les opinions o emocions dels altres.

Lideal seria que tots ens relacionssim amb els altres daquesta manera, per no ho sabem fer: o ens quedem curts i pequem de tous, , o ens passem i resultem excessivament durs.

Projecte On som i qu farem

Estratgies per a l'xit: Programes de Qualificaci Professional Inicial, una nova oportunitat

(grup 1) Les habilitat socials son un conjunt de conductes, associades posades de manifest a les relacions amb els altres. Les persones que tenen aquestes habilitats estan dotades duna gran capacitat per aconseguir els seus objectius, mantenint intacta la seva autoestima i la de les persones que lenvolten. Aquestes conductes es basen fonamentalment en el domini de les habilitats de comunicaci i requereixen un bon autocontrol emocional per part de la persona. Aquestes habilitats socials formen part de la formaci de la persona durant tota la vida, es formen des de la famlia i tamb influeix lescola. Hi han diferents tipus dhabilitats socials que es poden entrenar; assertivitat, la empatia , la comunicaci no verbal, la planificaci, establir metes i objectius i la resoluci de problemes. Aquestes persones acostumen a ser sensates , convincents i persuasives, sense per aix pecar dautoritarisme ni mostra indiferncia davant les opinions o emocions dels altres. Lideal seria que tots ens relacionssim amb els altres daquesta manera, per no ho sabem fer: o ens quedem curts i pequem de tous, , o ens passem i resultem excessivament durs.

Projecte On som i qu farem

Estratgies per a l'xit: Programes de Qualificaci Professional Inicial, una nova oportunitat

(grup 2) Com podem tenir ms habilitats socials? Comunicaci no verbal

La mirada Podem definir el mirar com el mirar a una persona als ulls o a la zona superior de la cara (al voltant dels ulls). Les mirades son un canal dinformaci parallel al llenguatge parlat. Mirada i parla shan de saber utilitzar per que funcionin sincronitzadament, envin la mateixa informaci . Si mirem al nostre interlocutor aconseguim ms respostes. La mirada no ha de ser fixa ni continua , ja que podria resultar molest per a linterlocutor. Si desviem la mirada indiquem desinters, timidesa, submissi o sentiments de superioritat. Les persones que fan servir la mirada son reconegudes com a mes agradables.(tenim un exemple en els enamorats on es donar a major freqncia el contacte ocular) La distncia interpersonal Podem parlar de 4 zones de distncia interpersonal: Distncia intima (0-50 cm) on es situen les persones ms properes i familiars Distncia personal (50-125 cm) Es lespai personal de cada un. Una esfera protectora que ens agrada mantenir entres nosaltres i els altres. Distncia Social (1,25-3,5) Distncia que es fa servir per treballar en equip o en relacions socials ocasionals Distncia pblica (ms de 3,5 m) Distncia que ens agrada mantenir amb els desconeguts. (p.e. al caminar pel carrer) La posici corporal Qualsevol interlocutor veu la posici del nostre cos (cames, braos, tronc..) duna manera rpida i instintiva, i interpreta el missatge que pot transmetre duna manera automtica. Braos creuats sinterpreten com una actitud defensiva. Braos relaxats, reflecteixen confiana. Inclinar el cos cap a dinterlocutor mostra atenci i apropament. Estar inclinat cap endarrere a la cadira indica desinters o rebuig.

Projecte On som i qu farem

Estratgies per a l'xit: Programes de Qualificaci Professional Inicial, una nova oportunitat

(grup 3) Qu s lassertivitat ?
La assertivitat s una part ms de les habilitats socials. Una persona assertiva s aquella que reuneix les conductes i els pensaments que ens permeten defensar els drets de cada un sense agredir ni ser agredit.

Posem un exemple: Tu seus en un restaurant a sopar. Quan el cambrer porta el que has demanat, veus que la copa que ha portat est bruta, amb una marca de pintallavis duna altre persona. Tu pots: A. No dir res i fer servir la copa bruta encara que no tagradi. B. Parlar malament al cambrer, i cridar dient que mai tornars a aquell restaurant. C. Cridar al cambrer i demanar si us plau que canvin la copa. Amb aquest exemple pots veure els tres punts principals del continu dassertivitat.

ESTIL PASSIU

ESTIL ASSERTIU

ESTIL AGRESSIU

Ni A) ni B) son conductes assertives. Aquest tipus de conducta ens fan ineficaos per a la vida social, generant malestar. En canvi, com qualsevol altre conducta, es pot aprendre amb la prctica. Les persones tenim interessos i maneres de veure el mn diferents uns dels altres, per tant el conflicte interpersonal s fcil que es produeixi. Quan les habilitats assertives no estan prou desenvolupades o es fan servir de manera equivocada sorgeix la frustraci i la insatisfacci. Per tant s molt positiu per al nostre desenvolupament personal i social entrenar i practicar aquestes habilitats.

Projecte On som i qu farem

Estratgies per a l'xit: Programes de Qualificaci Professional Inicial, una nova oportunitat

(grup 4) Entrenament assertiu

Hi han diferents mtodes dentrenament assertiu, a continuaci expliquem un procediment estructurat en 6 etapes. 1. Identificar els estils bsics de conducta interpersonal: Estil
agressiu, passiu-agressiu. Amb lobjectiu de distingit entre cada un dels estils, reconeixent la millor forma dactuar dacord amb lestil assertiu. Ens ajuda tamb a reconixer els propis errors en aquest mbit.

2. Identificar les situacions a les quals volem ser ms assertius. Es tracta didentificar aquelles situacions on tenim ms
problemes, i com haurem dactuar en un futur. Sanalitza el grau de la nostra resposta davant situacions problemtiques que poden fer que el resultat sigui positiu o negatiu.

3. Descriure situacions problemtiques.

Analitzar situacions

tenim en conte qui, quan, qu i com i com intervenen en aquesta escena, identificant els nostres pensaments negatiu i lobjectiu que volem aconseguir.

4. Escriure un gui per a canvia la nostra conducta. Descriure

situacions problemtiques i clarificar el que volem aconseguir. Amb el suport dun expert que ens assessorar de quines seran les nostres respostes i les nostres conductes ms assertives.

5. Desenvolupament del llenguatge corporal adequat.

Lexpert donar una srie de pautes de comportament en quant al llenguatge no verbal (la mirada, el to de veu, la postura, etc. ) i es donen les indicacions oportunes per a que la persona pugui practicar davant dun mirall.

6. Aprendre a identificar i evitar les manipulacions dels altres. De vegades els altres fan servir estratgies per a manipularnos, fan que et sentis culpable, no estan atents a la nostra conversa, al nostre discurs, o presentant-se com a vctimes. s tracta de donar una srie destratgies que ens ajudin a escapar de la manipulaci dels altres.

Projecte On som i qu farem

Estratgies per a l'xit: Programes de Qualificaci Professional Inicial, una nova oportunitat

Annexe 6

PARTICIPACI

Participa en ms de tres ocasions.

Participa en menys de 2 ocasions.

No ha participat al debat.

Argumenta les seves

Limita les seves argumentacions a JO CREC QUE SI/NO

Fa comentaris no relacionats amb el tema tractat.

ARGUMENTS

idees amb coherncia.

TORN DE PARAULA

Demana el torn de paraula i espera a que li atorguin.

Demana el torn de paraula per interromp als companys.

No demana el torn de paraula i talla largumentaci dels altres.

Fa servir el to de veu

LLENGUATGE NO VERBAL

correcte. La seva posici corporal es adequada.

Eleva el to de veu excessivament.

Crida, fa servir paraules malsonants, o saixeca de la cadira

Projecte On som i qu farem

Estratgies per a l'xit: Programes de Qualificaci Professional Inicial, una nova oportunitat

Annexe 7

Graella dobservaci debats.

PARTICIPA

DEMANA PARAULA

NOM ALUMNE

Projecte On som i qu farem

NO RESPECTAR AL MODERADOR

PARALA SENSE DEMANA LA PARAULA

APORTA INFORMACI

INTERROMP

CRIDA