Suplement setmanal de llibres i art

Dijous, 19 dabril del 2012

12
Poesia LEstells de Jordi Llavina

Maria Bohigas i Montserrat Casals ens acosten dues de les figures ms importants de la literatura catalana moderna

14

Art Preparats per a lAny Brossa?

16

Entrevista Marina Subirats

2 Rafael Vallbona

El senyor dels marges

3 Llus Llort

Navegar en plena crisi

The Big Bang Theory

164927-1051025

A.S.R.

4 Miquel de Palol

Sales Rodoreda

19 DABRIL DEL 2012

Literatura a reivindicar
DAVID CASTILLO coordinador

editorial

em volgut dedicar aquest correspondncia entre Sales i Rodoreda i suplement dabans de Sant tamb ens ha ofert fotografies, algunes Jordi a dues de les figures ms de les quals sn indites. En uns importants de la cultura moments molt complicats per a la catalana del segle XX, leditor i novellista Joan Sales de qui es celebra el centenari del seu naixement i Merc Rodoreda cinquanta anys de lemblemtica La plaa del Diamant, que va ser editada per Sales al Club dels Novellistes desprs de ser rebutjada pel jurat del premi Sant Jordi del 1960. Els collaboradors que hem triat no sn circumstancials sin que han mantingut la lectura oberta dels dos titans que es perpetuen com a clssics moderns de les Joan Sales amb Merc Rodoreda a la torreta del Coll nostres lletres. Duna banda, Montserrat Casals, que ha estat la supervivncia del pas, personatges com principal bigrafa de lobra rodorediana. Sales i Rodoreda van demostrar que es De laltra, Maria Bohigas, nta de Sales i podia jugar a la contra i, alhora, crear una responsable del Club Editor, actualment literatura que no s si hem estat capaos aliada amb Edicions 1984. Bohigas de superar desprs de tants i tants anys recupera dues cartes de la

duna normalitzaci que sempre ha tingut pals a les rodes o que no sha fet amb prou decisi, cal dir-ho. Rodoreda i Sales encarnen lesperit de la resistncia, per tamb la qualitat duna literatura que no parlava de vaguetats sin que tenia coses a dir, i sabia com dir-les. Ara, tot i la qualitat dels joves valors i de lincomprensible ostracisme de gent de talent com Jordi Coca, Robert Saladrigas, Isidre Grau i altres, quan parlo amb gent implicada ens preguntem per qu determinats editors shan preocupat tant de fer llibres suposadament comercials mentre oblidaven la rereguarda poderosa, els valors de fons. No saconseguir cap meta amb una literatura efmera i superficial. El que quedar seran els llibres de Sales, Rodoreda, Blai Bonet i els altres poetes. Tenim joves i tenim futur, per cal invertir en el recanvi generacional i no deixar de banda la gent que ens ha ensenyat. s possible?

MOTELBARSTOW

RAFAEL VALLBONA

SENYORRUC

GUILLEM CIFR

El senyor dels marges

a vida a les muntanyes del Rif ha estat sempre dura. Per als anys quaranta, amb el territori sotms a la brutalitat de lexrcit espanyol, la misria de la terra eixorca, les malalties i lanalfabetisme, la vida era una transici constant de crueltats que incloen presons, fam, violncia i odi. Aix va ser lexistncia del jove Mohamed Xukri i, malgrat tot, mai no es va apartar de la seva gent: els dbils, els sotmesos a tota mena dinjustcies, els perdedors. Lhavia descobert Paul Bowles, i alguns havem llegit ja El pa de cada dia (Bromera), primera obra de la seva trilogia narrativa, profundament dura, descarnada i carregada de passatges autobiogrfics, quan el vam conixer personalment una tarda a la llibreria Laie. Ens va sorprendre la seva afabilitat i modstia, i vam entendre aviat que, noms amb una extraordinria sensibilitat, es podien relatar escenes tan brutals duna manera tan senzilla i efica. La histria verdica dun fill que fa una fellaci al seu pare perqu aix no es torni a casar i ell pugui heretar tots els bns a Amor i malediccions (Bromera), llibre que tanca la trilogia, ns un exemple. El preu que els integristes islmics havien

posat al seu coll s laltra cara de la convulsa realitat del Magrib. Per a Mohamed Xukri el va matar la vida. Lalcohol, la grifa i el patiment van poder ms que la seva literatura. No va deixar ni esposa, ni fills ni altre llegat que la prosa ms impressionant de la literatura africana moderna. Llegir els tres volums (El temps dels errors, tamb a Bromera, s el segon) de la seva curta per brillant obra s una manera vlida dentendre els conflictes al Shara i al Sahel: sn el producte de tanta injustcia. Totes les persones tenen una dignitat que ha de ser respectada, encara que no hagin tingut cap oportunitat a la vida, afirmava Xukri. Quantes vegades Espanya, Frana i la resta de potncies colonials no han menystingut aquesta simple mxima? Per qu ens sorprenem ara hipcritament amb el que est passant a lAzawat si noms s un resultat, tard i focalitzat, de la secular arrogncia occidental? Des de la seva infantesa de murri fins que es converteix en escriptor, lobra de Mohamed Xukri ens posa a tots en evidncia; sense declaracions ideolgiques, sense retrica poltica, sense fatus protagonismes meditics; des del marge. All ell era un senyor.

19 DABRIL DEL 2012

ARAQUEHIPENSO
LLUS LLORT

Navegar en plena crisi

F
alten quatre dies per Sant Jordi. El millor moment de lany per a les editorials. I per al mercat de la rosa (s clar que la resta de lany tamb s ple de capullos, sobretot en el mn de la poltica i de lempresa; i s, tamb ho sn els quatre que trenquen aparadors i que afavoreixen que es parli dells, esdevenir el gran problema que cal resoldre, i que no es planti prou cara a una reforma laboral que es pixa damunt els treballadors i a unes mesures econmiques que, un cop ms, discriminen Catalunya). Ara s convenient un Cal buscar maneres de sortir vius del naufragi econmic actual MASSIMO PERCOSSI / EFE punt i a part, s cert. Sespera que les xifres de vendes de llibres siguin simineden amb una certa grcia, sn encosa que t un regust teraputic no lars a les de lany passat, s a dir, golides per una de ms gran i aquesnecessriament negatiu. Sigui com que no baixin per que tampoc puta per una altra i aix fins que es resigui, per, cal intentar emergir un gin, estroncant la lnia ascendent hatroben dins la panxa de Planeta. cop ms, agafar aire un cop ms, fer bitual dels Sant Jordi previs a la crisi. I han nascut noves editorials peralguna cosa ms, aguantar ms. La llstima s que els altres 364 qu en plena tempesta sempre hi ha Leditorial Moll ja t ms de 78 dies, com en tants i tants sectors, la qui aprofita per inventar el paraanys i va ser fundada per Francesc sensaci s destar, ja no amb laillamps o per idear com reciclar laide B. Moll i mossn Antoni M. Alcogua al coll, ms aviat sota laigua i gua de la pluja, amb una barreja de ver. El seu gerent actual, Antoni Moll, aguantant la respiraci. I a veure qu valentia i dinconscincia, de creure fa unes setmanes que ha posat en passa. El fort onatge no afecta si esque tot passar i que hi haur ampomarxa una iniciativa imaginativa per tem submergits tres o quatre melles daire per a tots els nufrags. mirar de flotar, encara que sigui tres. La llstima s que no es pot Hi ha editorials amb una trajectabraats a una fusta petita i primeta, respirar i cal treure el cap. Agafar airia mitjana o fins i tot llarga que ho i recuperar el rumb per varar al moll re i... cap avall. estan passant molt malament, fins a (disculpeu el joc de paraules fcil), Els darrers mesos han nascut allextrem de plantejar-se tancar. Les calms i arrecerat. gunes editorials [llegiu el reportatge que poden acomiaden personal Quan fa uns mesos leditorial maque publicar diumenge a la secci (com a tot arreu, per dolors que sillorquina va fer pblics els greus prode Cultura Valria Gaillard] que, com gui), i en general publiquen menys, blemes econmics que patia es va els peixos, sempre neixen petites i, si alar una ona [aquest cop la imatge martima s dells, que consti] espontnia de solidaritat que ens va commoure profundament i ens va refermar en el nostre propsit de no defallir i donar continutat a lempresa. Qu es podia fer? Crear el Cercle dAmics de lEditorial Moll, que estar format per tots els qui estiguin disposats a pagar una quota, fixada per cadasc dacord amb les seves convenincies. A qu dna dret, la quota? A adquirir els llibres del nostre fons o daltres fons que puguin estar inclosos a la nostra pgina www.editorialmoll.cat per limport total aportat, amb un 5% de descompte sobre el PVP. Una iniciativa transparent, i sense intermediaris, que podrien adoptar altres editorials. Si creus en la cultura, a canvi de laportaci que et convingui podrs tenir un descompte i, sobretot, ajudars a passar el mal moment, en aquest cas, a una editorial en terra (lingsticament) hostil. Cada cop ms hostil. Quan ests a punt dofegar-te, un sol bra s difcil que et salvi. I si s hipotecari, abans no te nadonis, testar empenyent cap al fons. En canvi, unes quantes mans i molts dits s probable que s que et puguin ajudar a nedar fins a la platja. I prendre el sol que, un dia o altre, ha de tornar. Bon Sant Jordi!

Tot i que els darrers mesos han aparegut algunes noves editorials, el panorama no s gaire encoratjador. El mercat est posant les coses realment difcils a algunes editorials que cada cop sn ms a tocar del penyasegat. Cadascuna busca la manera de flotar, reduint costos (acomiadant personal i publicant menys) i promocionant els seus ttols. Leditorial Moll de Mallorca ha fet un pas ms i proposa una mena de micromecenatge

141085-1053640w

4
MIQUEL DE PALOL

19 DABRIL DEL 2012

DISSOCIACIONS

MOTACIONS
MRIUS SERRA

Banderot?
El mot mutant davui no t res a veure amb lestanquera gegantina que presideix la madrilenya plaa de Coln. Mel vaig sentir dir a Cubelles la setmana passada, quan hi vaig anar amb el programa Divendres a la recerca de paraules en ruta. Per als cubellencs, un banderot s alg que sempre tomba pertot. He de reconixer que hi encaixo. El terme no el recullen els diccionaris generals, per lAlcover-Moll el situa a lrea dinfluncia del Camp de Tarragona i en diu: Persona ociosa que va duna banda a laltra xerrant intilment. Una definici prou descriptiva que posaria al meu escut darmes si fos possible esborrar-ne ladjectiu i ladverbi. El vers de Guimer que la illustra, per, contradiu qualsevol lectura positiva: Ja no viuries banderot y mal feyner. Quan a Cubelles et diuen que ets un banderot ho fan en un to que lacosta a bandarrot, ents com a derivat de bandarra (brtol, prostitut), per el cert s que deriva de bandera. Banderins, banderons i banderetes es mouen molt segons com bufa el vent, de manera que no paren mai quiets i aquesta s lanalogia que don peu al terme. Pronunciat en un to de retret, ms aviat sembla que et clavin un daquells bastons amb punta de ferro que van guarnits amb banderetes de paper de gust dubts. s a dir, una banderilla.

Els quatre cientfics i la cambrera que protagonitzen la srie nord-americana de televisi

The Big Bang Theory

DEPORTADA
La senyora Aviny Autora: Francesca Aliern Editorial: Cossetnia Pgines: 255 Preu: 18,30 euros Aquesta novella ens presenta el quadre duna societat rural que comena a accedir a la cultura i abandona la superstici. La trama t lloc entre principi i mitjan segle XX. Les hores llunyanes Autora: Kate Morton Traducci: Merc Guitart Editorial: Suma Pgines: 633 Preu: 21 euros Lautora dEl jard oblidat ens ofereix una novella que ens remet a Dickens, les germanes Bront o Jane Austen, a travs dun trencaclosques emocional.

sigui, la teoria del Big Bang, s el ttol duna srie dxit a la televisi daqu i ja fa temps que a la nordamericana don prov. Pels no iniciats direm breument que es tracta de les peripcies quotidianes de quatre joves cientfics que treballen a una universitat californiana delit i comparteixen pis de dos en dos: dos anglosaxons cristians (o potser agnstics), un jueu i un hind. El contrapunt s la cambrera rossa vena de repl i ocasionalment amistanada amb un dells, i el quid de la srie s constatar en clau humorstica com uns individus superdotats i brillants en les seves matries sn veritables lluos en la brega de la vida quotidiana. La cosa podria ser en tenim exemples a dojo una altra exhibici del ressentiment amb qu els mediocres intenten venjar-se dels que destaquen. Recordem quin tracte ha dispensat el pas als habitants de la poblaci amb ms xit i amb la renda per cpita ms alta de la regi, Lepe, i a un dels per desgrcia pocs ministres intelligents i cultes que han passat pel govern espanyol, Fernando Morn. Per no, The Big Bang Theory no s un pens captol ms del he he he, sin una intelligent, divertida i instructiva pardia del mn dels cientfics, del qual, qui no en spiga res ni li interessi, riur sense ms complicacions, per qui a ms nhagi llegit quatre coses hi reconeixer, textuals o per extensi, cuites de Russell, Wittgenstein, Von Neumann, Turing, Feynman, Ramanujan matemtic hind del qual el Dr. Koothrappali de la srie s avatar, Einstein Sheldon Cooper est clarament inspirat en Gdel, per els seus estrambtics processos mentals no sn res davant de la sofisticaci i la desmesura dels que en la vida real hi ha documentats a crrec de loriginal, que ara malauradament no tinc prou espai per relatar-los.

El principi elemental de la srie mostra que la lgica estricta de la cincia no serveix per la vida quotidiana, i hi topa contnuament en forma de contrasentits. A ms de divertida pels absurds hilarants, la qesti de fons s apassionant, i ha generat obres de pensament profund. Penso en el Calgula de Camus: si lemperador s un du, no pot equivocar-se ni fer res dinconvenient, qualsevol decisi seva s una benedicci, i la implacabilitat del seu pensament no t traves per ser duta a la prctica; per lindividu vulgar i per la lgica de la convivncia, s un monstre. Nhi ha versions menys sanguinries: la confrontaci de visions del mn entre els savis i Penny, la vena no instruda, s la mateixa que entre Don Quixot i Sancho. Una de les qestions centrals del pensament actual s la natura intrnseca de la intelligncia, i fins a quin punt, tal com ara la considerem la majoria dels humans, s un atribut hum, o b s un ens en si. La intelligncia artificial s un dels grans reptes de la cincia actual, i tot procs especulatiu al seu voltant ha de considerar el fet de la intelligncia genricament no humana, hagi estat o no fabricat per lhome lemissor. El Test de Turing intenta establir les regles per dilucidar si un raonament prov dun hum o duna mquina a travs de preguntes-trampa, que no afecten la capacitat intellectual en si una mquina ja ha guanyat al millor escaquista del mn, sin les irregularitats lgiques que capten noms els humans, i mai una mquina. El carcter grotesc dels personatges daquesta excellent i recomanable srie s justament la implacabilitat racional que els aproxima a les mquines, i lensenyana s que la irracionalitat, limpuls sentimental, labsurd, linexplicable en termes lgics, sn tan humans i necessaris per la vida com el rigor de la lgica ho s pel coneixement.

Vides hipotecades Autors: Ada Colau i Adri Alemany Editorial: Angle Pgines: 192 Preu: 16,50 euros El subttol daquest assaig dactualitat s De la bombolla immobiliria al dret a lhabitatge. Els dos autors sn fundadors del moviment Plataforma dAfectats per la Hipoteca (PAH).

Un hort per ser feli Autor: Marc Estvez Editorial: Ara Llibres Pgines: 215 Preu: 20 euros Lautor ens ofereix una guia amb exemples pas a pas i molt grfics de com podem plantar, el que ens vingui ms de gust, al camp, al jard o fins i tot al balc dun pis de ciutat.

Amb Du o sense Autors: Francesc Torralba i Vicen Villatoro Editorial: Fragmenta Pgines: 350 Preu: 22 euros Francesc Torralba es considera cristi escptic i Vicen Villatoro agnstic admirador de les religions. Vint cartes de cada autor per dialogar sobre Du i tot el seu entorn.

Tribut de sorra i fulles a Mart Pol Autors: lex Carmona i Maria Dola Manubens Editorial: Mediterrnia Pgines: 125 Preu: 24,50 euros Llibre amb fotos i els catorze poemes de Miquel Mart i Pol triats per al tribut que li fan catorze formacions. Prologat per Llus Llach, inclou un CD musical.

19 DABRIL DEL 2012

119225-1053835V

19 DABRIL DEL 2012

Reportatge Montserrat Casals i Couturier

s possible que en la vida dun escriptor el temps compti per partida doble: el de la vida, feta de ms o menys costums, i el temps tal com el treballen les paraules. s possible que fos aquesta dualitat, intangible per a la prctica totalitat dels lectors, el que aproxims Joan Sales i Merc Rodoreda. En tot cas, aquest 1962, que veu nixer el seu lligam i la seva mtua simpatia, s possible que no sigui un any qualsevol. Voregen la cinquantena, aquella edat en qu, en paraules de Flaubert, la fora del cor es barreja amb lexperincia de la vida. Comencen a veure els bons resultats de tot all que han comenat fa molt de temps en la penria. En mans del Club dels Novellistes, ella acaricia la victria de veure publicada La plaa del Diamant i li sembla que a partir dara li seran donades totes les oportunitats que li havien fallat fins ara. Aprofita aquest moment dol per escriure, li ha dit el seu company, Armand Obiols. I aix ser. Per al Joan Sales escriptor tamb aquest s un moment excepcional. En el seu cas, perqu les circumstncies poltiques lobliguen a aparcar per un llarg moment la seva activitat deditor. Lany ha comenat amb certa normalitat, amb un programa de publicacions en cartera que es veu rpidament atrapat per la censura: dels sis llibres previstos i fins anunciats als subscriptors del Club, quatre no veuran la llum fins fora ms endavant. La maligna i arbitrria autoritat considera que no procede su publicacin. Al cap de lany noms haur pogut treure, a ms de la novella de Rodoreda, dues traduccions: El Guepard, de Lampedusa, en versi de Lloren Villalonga i, ben b a ltima hora, La quarta viglia, de Johan Falkberget, en versi de Joan Fuster. A Ediciones Ariel, on Joan Sales treballa gaireb en permanncia, tamb les persistents prohibicions encallen la seva feina amb la Histria dels Catalans.

un any qualsevol?

A ms de publicar La plaa del Diamant, el 1962 va ser un any molt productiu per a Joan Sales per altres aspectes editorials
aquest idioma, per aquest cop, per la seva magnitud, per la seva vlua, el llibre s destacable. Inclou, daltra banda, un prleg on, a ms dun gran coneixedor de lobra de Gustave Flaubert, Sales confessa ser-ne un profund admirador. Per al Club fa aproximadament un any que hi treballa en solitari ja que el seu soci, Xavier Benguerel, s a Xile, molt ocupat amb la bona marxa del seu laboratori farmacutic i amb lintent de vendre-sel prepara ladaptaci i traducci de la novella Tibal lo garrel, de Los Delluc. La primer part de lescriptor occit lha fet pensar en el Lazarillo de Tormes per la segona no li ha agradat gaire perqu degenerava cap a la novella rosa. Tot i aix, ha decidit inclourel al Club dels Novellistes desprs duna planera i rpida negociaci amb Delluc, que li admet totes les importants variacions proposades. Li fa illusi publicar-lo lany segent, coincidint amb el 750 aniversari de la Batalla de Muret. Sales inclou al volum un llarg prleg que s una introducci a lactualitat de loccitanisme i, al mateix temps, una declaraci dels seus principis sobre la histria i sobre la llengua aplicables en terra prpia: Per nosaltres El Garrell [aix va titular-se el llibre en catal] no s de cap manera una novella estrangera. Per ms que les desventures ens hagin anat separant a partir del desastre de Muret, occitans i catalans som germans encara. Los Delluc s un dels nostres, escriu Sales. La recuperaci incerta de loccit i de loccitanisme li permet de llanar una dura advertncia contra la hipertrfia duna llengua que renuncia a ser plenament usual i es reclou en la condici destrictament literria, cosa que de re-

Merc Rodoreda a la plaa del Diamant, a Grcia

Textos excepcionals

De manera que la notorietat de Joan Sales, el 1962, lhem de buscar en altres registres de la seva mltiple activitat i, de manera especial, en la traducci i edici de textos que podem dirne excepcionals. En primer lloc, s al comenament daquest any que Vergara li publica la traducci castellana de Madame Bovary. En rep moltes felicitacions, sobretot perqu a Joan Sales no se lespera escrivint o traduint en castell. No s la primera vegada que publica en

top fa tamb deplorable, a la curta o a la llarga, fins aquesta limitada ambici. En un exercici de respectuosa denncia de Frederic Mistral, Sales gosa treure a la llum pblica, per primera vegada, els seus postulats a favor duna llengua desacomplexada enfront dels puristes de tota mena. Pot atrevir-se a parlar de casa seva, de Catalunya, contornejant larbitrarietat censora i referint-se a la llarga histria comuna que lliga aquest pas als gascons. Un primer manifest Joan Sales, per qui hi spiga reflexionar, com li agradava de dir.

Triomf literari

Per sens dubte el que li donava la fora de latreviment era el seu triomf literari a laltra banda dels Pirineus. Gallimard acaba de publicar Gloire incertaine, en traducci de Bernard Lesfargues. A Frana la novella fora ampliada no va tenir lxit de vendes que sesperava per tots els comentaris, excep-

ci feta dalgun exabrupte dultradreta dalgun diari belga, van ser fortament elogiosos. No es va vendre b per una ra ben senzilla dentendre: als francesos no els temptava, aquell 1962, una novella que parlava de la Guerra Civil espanyola aix es va anunciar quan ells tot just acabaven de sortir de la seva, amb Algria. No acaben aqu les coses bones daquest 1962. Amb el segell editorial dAriel, Sales publica per primera vegada una edici completa de la poesia de Joan Salvat-Papasseit. Amb un tiratge molt limitat (116 exemplars), el volum s illustrat per Josep Guinovart i inclou textos de Toms Garcs, de Joan Fuster i una nota sobre la transcripci dels textos de Joan Sales. Ja et vaig dir que per una mena de rebequeria den Garcs (ens va amenaar amb retirar la biografia) sortiran escrupolosament reprodudes totes les carallades de llenguatge com lo stylo, etc. que tan fcil hauria estat corregir discreta-

19 DABRIL DEL 2012

Leditor i escriptor Joan Sales en una imatge gaireb de joventut; a la dreta la casa del Coll, a Barcelona, on va viure Joan Sales ARXIU FAMILIAR JOAN SALES

ment. Qu hi farem. Alia bella gerunt, tu infelix Cathalonia fot-te!, ironitzava Sales a Joan Fuster. Per reblar el clau, han donat el premi de la Crtica a Bearn, de Villalonga. Amb un detall maligne, assenyala Sales: La majoria dels crtics que li han

donat el premi no han publicat cap comentari del llibre a cap dels diaris pels quals treballen. Ens deixen publicar llibres, per intenten per tots els mitjans de fer del nostre esfor un esfor intil, silenciant-lo. Perqu el problema del moment un moment molt ms llarg que

aquest excepcional 1962 no s tant que ens persegueixin fsicament, la persecuci s ms sournoise, no volen convertirnos en mrtirs sin en manitics, obscurs personatges desconeguts, fracassats i daquesta manera permanents descontents, ressentits.

Petites notes ms o menys alienes per acabar lany: lInstitut dEstudis Catalans accepta ls de la paraula romesco. La Secci Filolgica ha decidit (s notcia fresca) admetre el mot romesco. Aix hem sabut tots que aquest mot no estava adms!, comenta Sales. La viglia

de Nadal rep un nou acte de procesamiento per causa de manifestacin separatista que el deixar sense passaport una colla danys. I aix malgrat el nomenament, el juliol, del flamant i liberal nou ministre dInformacin y Turismo, Manuel Fraga Iribarne.

134455-1053718C

19 DABRIL DEL 2012

Reportatge Maria Bohigas

JOAN SALES
A
quest 2012 fa cinquanta anys que es va publicar per primera vegada La plaa del Diamant. I tamb en fa cinquanta que es va publicar la primera versi sense censura dIncerta glria, a Frana, en la traducci de Bernard Lesfargues. En francs la va llegir Rodoreda, pocs mesos desprs que Sales li hagus editat La plaa del Diamant. La impressi que es van causar lun a laltra en llegir-se ha quedat recollida en les dues cartes que reprodum, extretes del volum Cartes completes (19601983). Qui conegui lepistolari sencer sap una cosa important i necessria per acabar de comprendre la fora daquestes declaracions damor: i s que eren fetes des duna gran solitud. Germanes, diu Rodoreda parlant daquestes dues novelles. Germanes nascudes de la guerra i que no sn de cap manera novelles de guerra, ni simplement novelles sobre la guerra. La plaa del Diamant no s pas la narraci dels grans esdeveniments collectius percebuts per una de tantes, ni Incerta glria s la gran novella sobre la Guerra Civil vista des de la banda dels venuts. s una histria damor!, clamava Rodoreda; s lintent de copsar en alguns moments de la vida la set de glria de qu estem assedegats, estampava Sales al comenament del seu llibre. Qui sap si els elogis no diuen ms de qui els fa que no pas de qui els rep: aquest precipici de labsurd existencial que Colometa voreja sempre sense caure-hi mai, quants afanys dexpressar-lo no revela per part de Sales? Aquest personatge de gran classe que s el temps, quants anhels de contenir-lo no revela per part de Rodoreda? s amb vergonya que confesso no haver-me curat mai ni de la meva joventut ni de la meva guerra. Les duc, les dur sempre a la sang com una infecci!, diu Cruells, el soldat dIncerta glria esdevingut capell, vint anys desprs; Enyoro luna i laltra amb una recana tan culpable com invencible

Us oferim un fragment de dues cartes importants, encreuades entre Sales i Rodoreda, contextualitzades per Maria Bohigas Germanes, diu Rodoreda parlant de les dues novelles
aquella olor de joventut i de guerra, de boscos que cremen i dherba xopa de pluja, aquella vida errant, aquelles nits sota les estrelles quan ens adormem amb una pau tan estranya; tot s despreocupaci en la incertitud, incerta glria del cor i de la guerra quan tenim vint anys i la guerra i el cor sn nous i plens desperana! I Natlia li respon a les darreres pgines de La plaa del Diamant: i, amb els braos davant de la cara per salvar-me de no sabia qu, vaig fer un crit dinfern. Un crit que devia fer molts anys que duia a dintre, i amb aquell crit, tan ample que li havia costat de passar-me pel coll, em va sortir de la boca una mica de cosa de no res, com un escarabat de saliva i aquella mica de cosa de no res que havia viscut tant de temps tancada a dintre era la meva joventut que fugia amb un crit que no sabia ben b qu era abandonament? Una gran solitud, la malaltia del temps i aquesta cosa que t nom, aquesta germandat, s: lenergia, la fora viva que batega en cada paraula de les obres mestres. Barcelona, 16 maig 1961 Sra. Merc Rodoreda GINEBRA Distingida amiga: Arribo al despatx mort de son, per culpa de vost. Mhe passat la nit en blanc llegint la seva novella, sense poder deixar-la. Feia molt de temps que
Postal enviada per Sales a Rodoreda en qu, amb ironia, subratlla Estampe typique espagnole i, a la foto, es veuen tres burrets palplantats

Lenergia batega en cada paraula de les obres mestres

cap llibre no mhavia tret el son daquesta manera. Trobo aquesta novella simplement formidable. Malgrat que la vaig comenar sota la impressi favorable dels elogis que me nhavien fet en Joan Fuster i en Joan Triad, la meva sorpresa anava creixent de pgina en pgina, en un crescendo que no es detur fins al punt final del llibre. [] Aquesta novella s la seva obra mestra, amb una diferncia a parer meu tan gran respecte a tota la seva obra anterior, que s com si amb aquesta obra comencs de deb la seva carrera literria, la definitiva; la seva obra anterior, a la llum daquesta, fa lefecte de preparaci per a arribar a aquesta. Aquesta t, del principi al capdavall, aquell al inimitable de cosa inspirada; la paraula inspiraci est molt desacreditada, i amb certa ra, per labs que nhan fet certs escriptors dolents que es proclamen inspirats; per en realitat no nhi ha daltra per expressar un cert fenomen misteris de la creaci literria. La inspiraci de deb no t generalment res a veure amb la facilitat, sin tot al contrari, de vegades s una suada de sang; no shi arriba ms que amb un esfor suprem, com al cim duna muntanya gaireb inaccessible. Vost hi ha arribat

amb aquesta obra. La Colometa s una daquestes figures inoblidables que, creades pel talent dun escriptor, passen a tenir una estranya vida com si haguessin existit i tots les hagussim conegudes. Els altres carcters de la novella no sn tan acusats, per tots tenen fesomia, a tots sembla que els vegis. Lambient la menestralia de Grcia evocat amb rara intensitat; les peculiaritats que el fan viure, que li donen realitat, com per exemple detalls del dialecte social, dels modos propis de la menestralia, dels seus gustos en matria de mobiliari, festes, etc., de les seves idees en matria de moral, religi, medicina, poltica, estan recollides amb sagacitat i sn riqussimes. I per damunt de tot aix, que ja seria moltssim, hi ha el tema de fons, que a penes si es diu, a penes si sinsinua, per el lector el va veient i sentint, indecs entre posar-se a plorar o a riure: la Colometa voreja sempre el precipici de labsurd existencial, i per una especial grcia divina no shi acaba destimbar mai. La vida de la Colometa no s absurda tot i que ho podria ser tant, perqu la Colometa s bona i la bondat s el gran misteri, el veritable gran misteri que ens envolta, ens redimeix, ens salva. El seu curis amor pel seu segon marit ve daix, daquella bondat que no es diu mai i que sempre hi s En fi, lanlisi daquesta novella no sacabaria mai, perqu

19 DABRIL DEL 2012

9
risible dels ridculs. I com a personatge de gran classe: el temps. No havia llegit res feia temps de tan punyent com la tornada de Llus. Aquests vint anys que han passat i que han passat en sec, vull dir que no sexplica res del que Llus i la Trini han fet, o molt vagament, fan veure ms el que aquests dos personatges han viscut que no pas que si ho hagussiu explicat en deu captols. Mha deixat tant damarg i de trist a la boca... I la troballa reial del canvi fsic de Trini: que amb els anys sha fet bonica. s realment molt trist que Incerta glria shagi hagut de publicar tan mutilada a Barna. I ha dsser una pena per a vs. A ms a ms em sembla que sha donat poca importncia a Incerta glria. I encara una altra cosa: ni un sol crtic de La plaa no ha tingut lencert dagermanar-la amb Incerta glria. En comptes de parlar de Musil i de Sterne i de la veu de Proust, shauria hagut de parlar de Joan Sales. Perqu aquestes dues novelles sn les dues niques novelles a Catalunya, que donen lpoca. [...]

These things are life

en realitat aquesta obra no t ribes ni fons, com la vida. Ginebra, 6 gener 1963 Estimat amic Sales: Acabo de llegir Incerta glria. s una novella que sha de llegir, almenys, dues vegades. La primera lectura ha equivalgut, i potser ho dic duna manera massa grfica, a un cop de puny al ventre. s una senyora novella: plena, brillant, rica a ms no poder. Tan diferent de la literatura trista i falsa que es fa a casa nostra... Encara no mhe refet daquesta lectura. Les descripcions de paisatges, moltes sn impressionants, daltres inefables, totes tan vives que sembla que no pugui sser. Hi ha dues dones en Incerta glria que fan venir ganes de treures el barret. Tant luna com laltra; i tan diferents luna de laltra. Les escenes de guerra sn de les millors que he llegit. Els personatges importants els tres, amb tantes facetes. Solers. El capell, meravells, difcil, perqu si no ss un escriptor amb gruix, un personatge com el del capell pot fer caure en el ms

849393-1053699w

10

19 DABRIL DEL 2012

Crtiques

Novella Jordi Capdevila

a dos anys, Antoni Vives va sorprendre tothom amb la seva primera novella, El somni de Farringdon Road, un relat global sobre la Guerra Civil que tenia com a protagonistes les Brigades Internacionals i que va ser reconeguda per milers de lectors i el premi Crexells. Un gran clam de tolerncia, altruisme i amor narrat amb una bona dosi denveges, odis, venjances, assassinats i escenes de guerra. Lacollida que va tenir aquest retrat ampli, ntid i profund del conflicte bllic va animar Vives a recrear qu va passar desprs del seu acabament. Una mena de reflexi sobre els primers anys de la postguerra amb la intenci daprofundir en les grandeses i les misries, les patologies i les possibilitats del moment actual, segons ha declarat. Un objectiu prou atractiu per lautor si tenim en compte que s tinent dalcalde de lAjuntament de Barcelona per CiU i historiador dofici. El resultat daquesta necessitat de gratar en els temps ms obscurs del nostre passat s Les banderes de l1 dabril, que acaba de publicar La Magrana. Una altra novella global, per amb escenaris i protagonistes molt diferents, alguns de reals, altres dimaginaris, i amb la mateixa atmosfera de misteri, illusions, pati-

Els derrotats de totes les guerres

ments, enveges i tracions que en la novella anterior. I amb venjances de la ms baixa estofa, lactitud ms estesa en totes les postguerres. El relat sinicia el mateix dia que acaba el conflicte amb lentrada dels franquistes a Chinchn, una ciutat del voltant de Madrid i la darrera de tot lEstat a ser conquerida. Aquesta ciutat castellana compartir escenari amb la mateixa capital dEspanya, a ms de Tarragona i Barcelona. Tamb hi haur incursions al setge alemany a Leningrad, protagonitzades per membres de la Divisin Azul. Precisament la novella es clou el mateix dia de larribada dels supervivents daquestes tropes a Barcelona el 1954. Pasionaria de Chinchn. Tamb hi ha Jess, alferes de lexrcit victoris i apassionat falangista. I Julin, cap de la famlia amb ms poder del poble, que passa comptes sense escrpols pels patiments de la famlia en temps de la Repblica i la guerra, a ms de copar prebendes poltiques i enriquir-se encara amb menys pudor. Un estol de personatges secundaris compartiran espais de vida amb aquests protagonistes. Alguns prou ben creats, com Caroline, que juga a fer de cortesana dels guanyadors de la guerra, i la mare de Julin, la comendadora doa Asuncin Rodrguez de Ziga, que reflecteix la figura del matriarcat aristocrtic castell de lpoca. Daltres protagonistes sn ben reals, com el policia torturador Creix i larquebisbe de Barcelona Gregorio Modrego. Per tan important com els escenaris i els protagonistes s el ritme trepidant en qu es desenvolupa la novella i latmosfera que es crea. Laire triomfal que es respira a

Chinchn el dia de lentrada dels franquistes s ben diferent del que es viu en els primers casos de corrupci a gran escala que inicien els guanyadors lendem mateix del triomf. La satisfacci de la victria dels que creien en els seus ideals contrasta amb lafany depredador dels que laprofiten en benefici propi. No t res a veure lambient enrarit, repressor i solidari de la pres femenina de Tarragona amb el luxe, les prebendes i les venjances dels nous amos del poder a Chinchn i a Barcelona. Tamb contrasta latmosfera glacial que viuen els presoners de la Divisin Azul amb la ingenutat ambiental dels que es pensaven frenar lanticatalanisme franquista amb esdeveniments com el Congrs Eucarstic de Barcelona.

No era entre bons i dolents

Els tres protagonistes

De Chinchn en sortiran els tres protagonistes claus de la novella i prou ben caracteritzats. Hi ha Misericrdia, viuda i mare duna nena, que, sense seguir banderes ni consignes de cap mena, ha estat prou crtica amb els poders fctics de la ciutat per rebre el sobrenom de la

Tants encreuaments dambients i personatges complexos, tant en el bndol guanyador com en el perdedor, sn suficients per entreveure en el relat que aquesta guerra, tan cruenta i bestial, no era entre bons i dolents, ni un conflicte tnic, ni tampoc noms de classes socials. Era una guerra per defensar valors ideolgics i tamb religiosos, de banderes, com explicita el ttol del llibre. Consegentment, brutal de necessitat.

Novella Carlos Zann

Xahrazad es jugava la vida

X
ahrazad es jugava la vida. Ho feia cada una de les mil i una nits. O sigui que no era una dona que noms tingus facilitat per explicar histries, per relacionar persones i mites, per redireccionar lherncia rebuda. Xahrazad s un personatge literari que ens diu que noms sn relats. Que sense histries rebudes i enviades no sn gaire ms que un lle o un arbre. Per hi ha un aspecte de Xahrazad essencial. La noia es jugava la vida. I ho feia a cada conte. Ta Obreht va nixer a Belgrad el 1985 per viu als EUA des dels 12 anys. Amb La dona del tigre es va convertir en la guanyadora ms jove del Premi Orange. La crtica lha valorat entusisticament en trobar-se davant duna narradora amb un al clssic que beu ms de les fonts de la narrativa del vell continent que de lespasmdica televisiva amb qu escriuen els seus companys del pas dadopci. Largument es desenvolupa en un pas balcnic postconflicte bllic. El seu avi estimat mor en un poblet on ning sap qu hi feia i en el qual noms hi viuen els mutilats de lltima guerra. Aquest fet genera lexplosi i la implosi de records, fantasies i motivacions vitals i narratives de Natalia, una jove metgessa, com ho era lavi. Natalia, herona new age, anava cap a un orfenat per vacunarhi nens. Per complir els rituals i el comiat, Natalia viatjava al poble per recuperar els objectes personals del difunt i per descobrir per qu va morir all. Un dels tapissos que vertebren el relat s la histria dun tigre que fuig del zoo aprofitant els bombardejos. T un dest: trobar la seva benefactora i protegir-se mtuament. Un home que no es pot morir mai i altres histries mtiques i allegriques que compten al seu favor. I sabem molt del mn anglosax i gaireb res de tots els altres. Els ressorts narratius sn els de tota la vida. La mort i el record. La narraci com a vincle amb leternitat. Mites, fantasies, flux oral que conforma la personalitat dun sser hum, una famlia, una comunitat, un pas. seva infncia, la mtica familiar. T capacitat innata, pot ser efica i potica alhora. Tamb t olfacte per saber quan s i quan tallar i amalgamar les cent histries que com petits afluents de la narraci riu acompanyen i complementen. El dubte a estones s saber si a ms daix ens podr donar alguna cosa ms. Perqu La dona del tigre s la seva herncia i es nota. Perqu a estones Ta Obreht sembla una Xahrazad que sabs perfectament que no es juga la vida. I aleshores s quan penses que si la cosa no s a vida i mort, el llibre s una bona aposta per no el Garca Mrquez de Cien aos de soledad amb qui se la compara, per exemple. All, el Xahrazad de Macondo deixava clar que era un joc mortal, escriure. Amb tot, bona tria.

Obreht s bona narrant

Te la pots imaginar, de nena, amb ulls com plats sentint les histries de la iaia a la cuina o de la m de lavi quan la duia al zoo a veure els tigres. Escriptora com una fuita daigua un cop va trobar el seu mitj dexplicar: lescriptura. Com donar sortida a la

19 DABRIL DEL 2012

11

Les banderes de l1 dabril Autor: Antoni Vives Editorial: La Magrana Barcelona, 2012 Pgines: 527 Preu: 25 euros

Histria Esquerra mexicana de Catalunya

Jaume Ferrer i Puig

El poltic Antoni Vives ha escrit una segona novella ambientada a lentorn de la Guerra Civil
JUANMA RAMOS

Amb un missatge ben explcit: els que la van guanyar nicament per uns ideals van ser derrotats per oportunistes sense escrpols. I lEsglsia catlica, que tamb es va considerar vencedora, va utilitzar els seus estols de mrtirs en el conflicte per defensar posicions anticristianes. I amb una gran derrotada: la dignitat humana, centre de la convivncia social. Una narraci rica i planera, que es llegeix amb fru-

ci, amb un estol de protagonistes i una trama complexa i ben lligada. Per per arrodonir el relat caldria haver afinat ms en aspectes potser secundaris per que distorsionen una mica el conjunt. Tanta visi polidrica de la vida en un temps convuls fa perdre a vegades el fil de les histries i tamb del conjunt del relat. I en certs passatges, hi ha una exageraci excessiva dels tpics incrustats, tant de les-

panyolisme ms caverncola com del catalanisme resistent. Pel que fa al llenguatge, sobta trobar algunes expressions, reflexions i frases fetes ben catalanes en els dilegs entre personatges ben castellans. Sn mincies que no enfosqueixen gaire una novella que enriqueix, i molt, el coneixement dun dels perodes ms obscurs de la nostra histria i que t moltes connexions amb la situaci actual.

La dona del tigre Autora: Ta Obreht Traducci: Ferran Rfols Editorial: Angle Barcelona, 2012 Pgines: 416 Preu: 19,90 euros

l desembre del 1941 els diputats dEsquerra Republicana de Catalunya a les Corts espanyoles, Jaume Aiguader, Joan Casanelles, Pere Ferrer, Joan Lluh, Josep Mascort i Josep Toms i Piera, solliciten a la presidncia de la instituci republicana que es reuneixi la Comissi Permanent de la cambra per reprendre lactivitat poltica de la Repblica des de Mxic, atesa la impossibilitat de fer-ho des dEuropa a causa dels totalitarismes latents. Aquest s el punt de partida de la histria dEsquerra Republicana de Catalunya a lexili mexic, on va arribar la major part dexiliats catalans es calcula que uns 4.000 desprs de fer escala a Frana entre el 1939 i el 1941. El 1980, amb les eleccions al Parlament de Catalunya, Heribert Barrera es converteix en el president de la cambra succeint Francesc Farreras i Duran, que nhavia estat elegit el 1954 a lexili i que renunci a la renovaci del crrec. La celebraci de les eleccions i la Transici democrtica suposen la cloenda de la dispora catalana. Entremig, i durant quaranta anys, ERC sobreviu amb tenacitat per mantenir la flama de la catalanitat, com en deixa constncia aquest diccionari biogrfic impulsat per la Fundaci Josep Irla en collaboraci amb lInstituto Nacional de Antropologa e Historia de Mxic per preservar la documentaci del partit generada en terres mexicanes. Esquerra a Mxic Esquerra a Mxic 19411941-1980 1980 el formen un total de Coordinaci: 274 fitxes biogrfiques de Josep Vall militants, de les quals 14 Editorial: sn de dones, i que vnen Fundaci Josep Irla precedides duna breu hisPgines: 320 tria del partit a Mxic, a crrec de Josep Vall, complementada amb els llistats dels presidents del partit i dels diversos consells directius. Alguns dels protagonistes sn molt coneguts i els trobem habitualment en el relat de lexili perqu formaren part de lelit poltica i intellectual, per nhi ha molts daltres dannims. Entre la militncia republicana trobem els germans Jaume i Artemi Aiguader o els Escofet de Vilanova i la Geltr. Dalmau Costa, un dels puntals del finanament del partit, ens remet al restaurant Embassadeurs, propietat seva. Agust Cabruja, Mrius Calvet, Josep Maria Francs o Josep Navarro i Costabella ens transporten al mn del periodisme dabans de la guerra, mentre que Josep Maria Poblet i Artur Blad esdevenen els responsables de fixar lexili mexic en limaginari catal a travs de les seves memries i obres testimonials. Tots ells formaven una gran famlia que tenia el punt de trobada a lOrfe Catal.

Una part de la memria histrica

Aquest s un llibre que contribueix a la recuperaci duna part de la memria histrica del pas des de la militncia poltica a ERC. Alhora dota els estudiosos i interessats en el perode duna eina per aprofundir en la histria de lesquerra nacional catalana, al mateix temps que s un bon complement al Diccionari dels catalans dAmrica (1992) dirigit per Albert Manent. Com sempre passa amb aquest tipus dobres, hi ha fitxes que es poden revisar i ampliar per el resultat final compensa amb escreix.

Illustraci per a una de les edicions de la novella

12

19 DABRIL DEL 2012

Assaig D. Sam Abrams

No morir-se denyorana
D
es del 1998 Jordi Juli ha anat alternant la poesia i lassaig literari amb resultats brillants, que lacrediten com una de les personalitats ms destacades del panorama actual. Com a teric i crtic ha anat aprofundint en una srie de temes des de quatre perspectives diferents: monografies sobre autors concrets (Gabriel Ferrater); monografies sobre temes concrets (els lligams entre poesia i art); estudis de conjunt de certs perodes histrics (la Generaci de la Caiguda del Mur); i reculls de treballs puntuals sobre la lectura i la interpretaci de textos. Ara Jordi Juli acaba de publicar un assaig ambicis, Potica de lexili. Lelegia contempornia en la lrica catalana de postguerra, on subtilment ha barrejat les quatre perspectives que fins ara eren ms aviat exclusives. El nou llibre centra la seva atenci en Carles Riba, Mrius Torres, Pere Quart, J.V. Foix i Josep Carner, duna manera monogrfica i successiva. El llibre vol definir i resseguir un subgnere de la poesia moderna, lelegia. El llibre dibuixa el perfil duna poca, la postguerra. I, de cap a cap, el llibre s, en definitiva, una lli magistral sobre la lectura i la interpretaci de poesia. Potica de lexili s un llibre que t moltes virtuts. Noms podr destacar-ne alguna. Per comenar, sha de citar el tema general del llibre, que mai havia estat tractat amb aquesta magnitud i profunditat. Desprs, haurem de parlar de la inclusi dun tema parallel que gaireb mai es tracta seriosament: lexili interior. Tamb hem de destacar el ventall amplssim deines auxiliars que lautor posa en funcionament, eines com ara la filosofia, la histria,
Potica de lexili Autor: Jordi Juli Editorial: Lleonard Muntaner Palma, 2011 Pgines: 266 Preu: 23 euros

El poeta i assagista literari Jordi Juli acaba de publicar Potica de lexili ORIOL DURAN la psicologia o lesttica. I posa en circulaci autoritats crtiques de gran actualitat com Starobinski i Derrida. La recreaci del context histric general i el context literari de cada autor s esplndida. Per el millor del llibre es troba, indubtablement, en el tractament a curta distncia dels cinc poetes i/o els seus corresponents poemaris que el nostre autor llegeix a fons. Juli ha estat capa doferirnos noves i estimulants lectures de Riba, Torres, Oliver, Foix i Carner. Els textos dels cinc autors queden totalment refrescats. Juli tamb ha estat capa dexercir dexcellent textualista per resseguir els diferents estadis del procs de creaci de cada text i revelar-nos, de passada, tant les fonts dinspiraci alienes com els lligams intertextuals amb altres poemes del mateix autor. En aquesta part del llibre apareixen moltes novetats documentals que marcaran un abans i un desprs. Juli no deixa res per verd en el camp del text, el pretext i el paratext. El llibre noms t algunes deficincies. La ms ostentosa s la falta dAgust Bartra. No es pot estudiar ni lexili, ni lelegia a la lrica catalana sense tenir en compte Ecce Homo, de Bartra. Bartra s tan imprescindible i indiscutible com els altres cinc autors estudiats. Desprs, en la introducci general no queda prou ben definida laportaci de la modernitat a lhora de redefinir i reconduir limpuls elegac de la poesia. I, parallelament, es concedeix massa importncia a la contribuci dels romntics a la creaci de lelegia moderna. Certament, els romntics van posar-hi les primeres pedres, per van ser poetes com ara Brecht, Auden, Brodsky o Milosz que van acabar de fer la feina. Tamb s una pena que Jordi Juli no fes extensiu el seu estudi a certes formes elegaques en prosa com els memorials de Blad i Desumvila.

Novella scar Montferrer

Amanida rosa L
El jard oblidat Autora: Kate Morton Traducci: Ainara Munt Editorial: Suma de Letras Barcelona, 2011 Pgines: 545 Preu: 21 euros

australiana Kate Morton es capbussa en un univers deliberadament femen a lhora dexplicar les histries de tres dones duna mateixa famlia: femen pel gnere a qu pertanyen les protagonistes, femen per les caracterstiques amb qu les guarneix i les fa evolucionar i femen per la mena delements en qu es basa a lhora de fer avanar la narraci. Aquesta presa de decisi de lautora condiciona de manera implacable el producte literari que ofereix i, de manera consegent, el pblic objectiu a qu sadrea. Pel que fa a les protagonistes principals, El jard oblidat t com a referents la Cassandra, una dona jo-

ve que ha perdut lhome i el fill en un accident; la seva via, la Nell, que sen va fer crrec quan la Cassandra encara era una nena i que ha patit tota la seva vida les conseqncies de saber que va ser adoptada, i lEliza, una dona que viu a comenaments del segle XX i que est relacionada amb el passat de les altres dues dones. Al seu torn, lEliza tamb s rfena i titular duna vida no gaire engrescadora per a la construcci de la qual Kate Morton no dubta a recrrer als estereotips establerts per Charles Dickens sense que, aparentment, li caigui la cara de vergonya. Lomnipresncia de personatges secundaris la Julia, la Robyn, la Ro-

se, la Mary, la Ruby, lAdeline... accentua fins al lmit la tonalitat femenina de la novella, que posa en joc bona part de la resta de recursos narratius que es poden trobar amb facilitat en les obres de les emperadrius de la novella rosa com ara les anglosaxones Danielle Steel, Nora Roberts i Barbara Cartland i lasturiana Corn Tellado, entre daltres. Bona part de les dones que apareixen a El jard oblidat tenen la corresponent dosi de penria personal en el seu currculum en un notable exercici destimulaci de lempatia de la possible lectora. Aix, les referncies als prnceps blaus, als jardins romntics en el sentit toia de lexpressi, a les flors

i el seu llenguatge actuen com a crosses duna narraci que t ms tendncia a mirar-se al melic que no pas a avanar amb pas ferm.

Presncia desdibuixada
Lelement mascul, com acostuma a passar en la novella rosa, apareix de manera desdibuixada perqu la seva existncia noms la justifica la necessitat que hi tingui presncia: no cal que aporti gaire cosa ms que uns clixs que guarneixin el discurs principal. s, aquest, un recurs que t tan dret com qualsevol altre a formar part dun exercici literari, especialment si la cosa t un carcter marcadament comercial. Com s el cas dEl jard oblidat.

19 DABRIL DEL 2012

13

Poesia Bernat Puigtobella

Sense falsos collarets

V
etlla, de Jordi Llavina (Gelida, 1968) s un volum delicis: pesa 125 grams, fa 1.302 versos i s el nmero 150 de la collecci de poesia de leditorial 3 i 4. Aquestes sn les magnituds duna obra amb qu Jordi Llavina ha capturat une tranche de vie, com diuen els francesos. Vetlla est dividit en tres parts, cadascuna amb un tractament mtric diferenciat: octosllabs, alexandrins i decasllabs. Un narrador hi discorre de vers en vers sobre una experincia traumtica de joventut, la prdua duna amiga (de la qual no sabem si va morir o simplement desaparixer) que li va deixar un llibre amb una dedicatria torbadora: Jo no hi ser, i tu em vetllars. Aquesta s lancdota nuclear que Jordi Llavina va pelant, per capes, per anar-nos revelant el gruix de tota una vida. El narrador fa esment dun verb que va espigolar duna traducci del rus: el verb butxaquejar. Un verb que a mi em sembla que glossa / el que estic fent amb els meus versos.
Vetlla Autor: Jordi Llavina Premi Vicent Andrs Estells Editorial: 3 i 4 Valncia, 2012 Pgines: 89 Preu: 12 euros

Visions i reflexions morals

El poema de Llavina, digressiu, fa replecs i butxaques, on sacumulen en cascada troballes, visions, reflexions morals. Les butxaques duns texans seran tamb el motiu de discrdia ms important entre els dos personatges principals daquesta novella en vers, i dic novella perqu aqu el poeta sembruta les mans amb el fang de la vida. La discursivitat daquest butxaquejar, el ritme de loctosllab, ens evoquen aquella veu digressiva del Poema inacabat, de Gabriel Ferrater (1.334 versos), que tamb advertia que seria digressiu i cursiu, / anacoltic i allusiu. Aqu lombra de Ferrater no pesa, Llavina ja ha metabolitzat les lectures i omple el seu poema de gent i de coses / i dafectes amb les seves prpies vivncies. Encara ms, loctosllab lajuda a cenyir el discurs, a evitar les crosses retriques, a no caure en la temptaci de la frase excelsa o de la metfora: Mira de no abusar de lala metafrica / maconsellava un mestre; prevn-te dels versets / destricte viatjant de la casa Majrica: / perles de fantasia i falsos colla-

Jordi Llavina ha obtingut el premi Vicent Andrs Estells per Vetlla QUIM PUIG rets. La constricci dexplicar una histria cenyint-se a la mtrica ha estat higinica. La sintaxi al servei de la musicalitat, tot i que Llavina tamb s plenament conscient dels perills del ritme: La m va rpida i jo corro / el risc de fer literatura. Vetlla s aqu un terme polismic que pot incloure molts sentits. El narrador est condemnat a vetllar, intranquil, una amiga morta/desapareguda. T tamb el sentit de viglia, del dia anterior a lentrada al mn lcid dels adults. I ens remet tamb a lestat de ser conscient i no dormir, linsomni que sovint ens dna una terrible clarividncia. Daquesta llarga vetlla danys en queda, al capdavall, la perspectiva de ladult capa de sentir encara en lestrebada del record la passi viscuda entre dos joves adolescents i de lamentar lestril excs de transcendncia / (que) solem posar en les coses quan som joves. Sobre aquesta llarga vetlla hi plana tamb lombra del fracs, personal i collectiu. La renncia a salvar el pas. Lagonia collectiva s comparada a un naufragi en qu ens ofeguem per moments: Escric / per salvar qu? No pas els mots, / per descomptat (tamb la llengua / glopeja aigua salada i cada / vegada nescup menys. Jordi Llavina ha obtingut amb Vetlla el premi Vicent Andrs Estells de poesia, dins de la darrera nit dels Octubre valencians, i leditorial 3 i 4 tamb ha guanyat un premi publicant aquest poema. Som a la viglia de Sant Jordi, les novetats ms cridaneres de la diada passaran com una aplanadora sobre aquest llibre. Per la proesa de Llavina, 1.302 versos en 125 grams, s avui difcil digualar.

129924-1053968

14

19 DABRIL DEL 2012

ARTISTADES

Preparats per a lAny Brossa?

MARIA PALAU

any que ve es compliran els 15 anys de la mort de Joan Brossa. En la situaci econmica actual, en qu ja no es respecten ni les necessitats culturals ms bsiques, s impossible esperar una moguda tipus Any Mir, per posar un exemple dexcellncia, aquesta paraula que tant agrada fer servir als nostres poltics. Per no hi ha excuses que valguin i els cercles culturals del pas haurien dexigir alguna mena de celebraci especial. s el mnim. Paga la pena rumiar-ho b aquests dies, dies de gresca brossiana assegurada en el marc del 9 festival BarriBrossa, organitzat per La Seca Espai Brossa, amb un delicis programa despectacles gratuts (fins al 27 dabril). Em consta que el Museu dArt Contemporani de Barcelona (Macba) t previst, la temporada vinent, impregnar la seva collecci permanent de rauxa creativa brossiana. Em diuen que, a ms, pensa fer-la entrar en dileg amb algunes figures centrals del discurs del museu, com ara yvind Fahlstrm, Marcel Broodthaers i Dieter Roth, i tamb amb lunivers artstic de Tpies. Un cara a cara Brossa-Tpies, dos vells coneguts de Dau al Set per cert, Brossa va ser un dels pocs membres del grup que no es van barallar amb Tpies, pinta molt b. Del Macba nesperem molt dara en endavant per liderar la projecci local, nacional i internacional de lobra de Brossa. I s que des del gener el museu de la plaa dels ngels custodia la seva collecci dobres dart, el seu arxiu i la seva biblioteca, per vo-

Joan Brossa, amb el galerista Joan de Muga, a la inauguraci de la galeria Dau al Set, 1974 MART GASULL luntat de la Fundaci Joan Brossa i de lAjuntament de Barcelona. Entre manuscrits, poemes visuals, guions de cinema, peces escniques, llibres dartista, cartells, traduccions, installacions, obres plstiques, jocs de mgia, joguines, documents i altres objectes que fugen de qualsevol classificaci, sumen 60.000 peces. Doncs, vinga, a treure rendiment daquest conjunt patrimonial tan ric, en gran part encara pendent de catalogar. Com que el que passar lany vinent no ho sap ning i per molt bones intencions que hi hagi el perill de les retallades ho pot espatllar tot a ltima hora, s preferecentment, ha vist la llum la primera edici dun llibre indit de poemes visuals de Brossa des de la seva mort, Els etcteres. Una notcia extraordinria, i ms si es t en compte que lha editat una instituci francesa, el Centre Internationale de Posie Marseille, amb un ajut de la Instituci de les Lletres Catalanes (sha publicat una versi en francs i una en catal). s la primera vegada que Brossa sedita a Frana. Els etcteres s un dels 44 llibres que conformen el cicle dels Poemes habitables (poca broma: un corpus de 800 poemes), que Brossa va enginyar-se el 1970, el seu any ms prolfic. Com ens

Un dels poemes dEls Etcteres rible no somiar tan enll. I, si al final tot queda en poca cosa, sempre tindrem un molt bon consol:

explica en un text curt, precis i molt didctic Marc Aud per introduir ledici, Brossa va fer les seves primeres incursions en el terreny de la poesia visual experimental a principi dels anys quaranta, tot i que no s fins a finals dels cinquanta quan passen a tenir una categoria preeminent en la seva obra potica. s a partir de llavors que Brossa els gesta en sries duna vintena, a la manera duna suite. Als anys seixanta, Brossa va arribar a fer 33 suites de poesia visual amb gran diversitat de materials i tcniques (collages, assemblages, retallats i escriptures manuscrites) per, com b diu Aud, sempre fidel a una sobrietat corprenedora. Els etcteres s el vint llibre del cicle dels Poemes habitables i integra una srie numerada de 28 poemes visuals. El codi brossi, tan obert de mires i polidric que s resistent a les interpretacions domesticades, supura les seves essncies violentes i corrosives des del primer fins al darrer poema. La inicitica lletra A, els jocs de mgia i illusi... sencavalquen amb la mirada crtica i irreverent dun geni que no enfaristola els tributs al seu pas i que desinhibeix lesttica a favor de la lluita contra el franquisme. Ledici del Centre de Posie Marseille tamb inclou una aguda reflexi de Glria Bordons sobre la ra de ser teatralitzadora de lobra de Brossa, que sala com una arma de destrucci massiva contra la vulgaritat. Tothom qui vulgui consultar el manuscrit del llibre noms ha de trucar a la porta del Centre dEstudis i Documentaci del Macba.

ART&CO Triomfar pstumament

Fotgraf oblidat. Catalunya ha oblidat sovint aquells artistes que han treballat fora del pas. Alguns han obtingut un reconeixement tard o han estat redescoberts pstumament, com el cas del fotgraf Josep Maria Caellas, establert a Pars a principi del segle XX, i Josep Alemany, que visqu als EUA i que Adelina Moya present a Caixaforum el 2004. Fotgraf internacional. La Sala Dalmau de Barcelona presenta una trentena de fotografies de Josep Alemany (Blanes, 1895 - Provincetown,1951), contemporani dAlfred Stieglitz, Man Ray i Edward Weston, que desprs de dedicarse a lensenyament de llenges a la Universitat de Siracusa i al Carnegie Institute of Technology de Pittsburg, sestabl definitivament en aquesta ciutat als anys 30, quan era la seu de la Photographic Society of America. Home culte, dideologia nacionalista i republicana, mantingu contactes amb Eugeni dOrs, Francesc Camb i Josep Pijoan i collabor a La Veu de Catalunya. Coneixedor de lavantguarda internacional als EUA dels anys 20 i 30, les seves fotografies reflecteixen una mirada moderna, de picats i contrapicats, fragments de paisatge que esdevenen abstracci, allament dobjectes dins els parmetres del surrealisme. Des de fa uns anys, s freqent veure fotografies dAlemany a Paris Photo o en galeries comercials. La fotografia al MNAC. El mandat poltic de situar la fotografia catalana al MNAC des dun punt de vista patrimo-

PILAR PARCERISAS

nial i nacional s el millor que podia passar. Ara b, caldr marcar criteris i ser just amb la contribuci dels nostres creadors. La generaci de fotgrafs dels anys 70 ha de ser rescatada; cap museu lha pres com a patrimoni seris. El discurs dins daquest museu pel que fa al segle XX arrossega la mirada duna burgesia que encara defensa els seus smbols de classe sota la ptina del temps. Des dels 70 lart ha trencat aquestes barreres i no es pot seguir defensant un discurs artstic des dun nic punt de vista.

19 DABRIL DEL 2012

15

DECARAALAGALERIA

Didactisme aplicat
JAUME VIDAL

na de les coses que van motivar Carles Monegal a obrir una sala dart contemporani a Tremp, poblaci on va nixer lany 1958, va ser el desig de didactisme. Ensenyar als seus conciutadans el sentit de lart contemporani. Va marxar de la seva ciutat quan noms tenia vuit anys. Ho va fer amb tota la famlia, per quan va tornar, molt temps desprs, sabia que no seria fcil tirar endavant el seu projecte. S que treballo per al futur; ho faig perqu els nts dels que ara no vnen a la galeria no tinguin por dentrar en una sala dart. s conscient que hi ha un gran cam per recrrer, per ja nha fet un tram. Quan em vaig installar a la granja de la sogra era conscient que aqu lart contemporani tan sols volia dir ms color verd o ms de blau; crec que amb les exposicions que programem podrem donar a la gent moltes ms visions que lajudaran a entendre en qu consisteix lart del nostre temps. De moment, no li ha anat del tot malament. Creada el Nadal del 2000, la galeria Quiosc Gallery (passeig del Pare Manyanet, 34, Tremp, Pallars Juss) acaba de reinaugurar-se en un nou espai ms gran on Monegal ha pogut encabir en una mplia rebotiga la nina del seus ulls: una premsa de litografia de pedra de les que ja en queden poques. Aquesta s una de les claus del manteniment de la galeria: convida artistes a realitzar una srie de litografies que sn distribudes, en part, als socis clients de

Carles Monegal, a la sala dart Quiosc Gallery, a Tremp. JORDI PER

Lart s una gran emoci de la vida

Mir o Picasso? Mir. Un segle de la histria de lart? El XX. Un poeta? Walt Whitman. Un msic? John Cage. Una obra dart estimada? Qualsevol de lescola flamenca. Una obra que mai es vendria? Una de Rauschenberg. Una ciutat que representa lart? Qualsevol ciutat sussa. Lart ha destar subvencionat? No, shan de buscar altres vies. Per qu la gent ha de comprar art? Perqu s una de les gran emocions de la vida. Com seria el mn sense art? Esttic i errtic.

la galeria. I no sn artistes qualssevol els que hi han collaborat. Pel seu taller, situat abans als afores de Tremp, han passat artistes com ara Tom Carr, Modest Almirall, Colomba Amstutz, Al-

ban Allegro, David Ribas, Toru Matsuoka, Ivan Baillard, Luz Galdeano, Anet Duncan, Guillem Cifr, Georg Massans i Jo Milne. Tamb hi han exposat Junki Sakai, Gabriele Fettolini, Jaume

Amig i Gonzalo Elvira. Ara hi exposa el fotgraf sus Alain de Kabermatten. A ms de pintura, gravat, escultura, fotografia i joieria contempornia, a Quiosc Gallery tamb shi ha exposat ce-

rmica, com la que va presentar Anne-Chantal Pitteloud. Obrir una galeria al Pallars pot semblar una excentricitat, per els tpics sempre es trenquen. Fa poc em confessava un artista que havia venut diverses peces en una exposici a Quiosc Gallery. Quan va traslladar la mateixa mostra a una sala barcelonina no van poder enganxar ni un puntet vermell. Aquesta empenta que t la galeria tamb es deu a la naturalesa del seu propietari. Com la majoria de persones que es dediquen a aquest ofici, porta a dins un colleccionista o un artista. O totes dues coses juntes. Carles Monegal, en els seus anys a Barcelona, optava per la fotografia, disciplina que encara practica. Contacta amb el mn artstic. Coneix Daniel Argimn i tamb els sussos Gabriele Fettolini i Antoine Martin, que li obren els ulls a la litografia. A la Llotja pren contacte amb Anna Comellas i es capbussa en la litografia. Tothom parla de litografies, quan poques obres del que sanomena obra grfica ho sn. A la tcnica de la litografia cada pea s original perqu totes sn diferents. s una tcnica difcil, per apassionant, diu Monegal. La part de colleccionista li ve del pare, que era metge dofici. Era compulsiu, fins i tot havia competit per talles gtiques amb Frederic Mars. Els diumenges al mat acompanyava el pare a la Sala Pars mentre es cruspia un xuixo de crema. Aquestes entranyables passejades tamb van influir en el seu dest com a galerista.

170298-1053327C

Contra Cultura
UNTROSDECONVERSAAMB
ADA CASTELLS

Marina Subirats
La sociloga publica a LAven lassaig Barcelona: de la necessitat a la llibertat. Les classes socials al tombant del segle XXI, una eina sorgida de lEnquesta de la Regi Metropolitana de Barcelona, encarregada per les institucions pbliques amb un objectiu bsic: conixens millor i aparcar prejudicis. En temps de crisi, una recepta imprescindible
FOTO: JOSEP LOSADA

A.C.

Quins sn els prejudicis que queden eliminats quan un analitza la societat barcelonina dels ltims trenta anys?

M.S. Sha anat instaurant la idea neoliberal que la societat est feta dindividus i ja no hi ha classes. LEnquesta de la Regi Metropolitana de Barcelona, de la qual shan fet cinc edicions entre el 1985 i el 2006, s una eina molt poderosa per trencar amb aquesta idea i demostra que la gent t uns recursos i unes oportunitats ben diferents segons el grup social on neix. A.C.
Si avui fssim una nova enquesta, aix canviaria?

da. Les desigualtats augmenten i es trenca el pacte que tothom rep una part raonable dacord amb els seus mrits. Aix noms es pot sostenir per la fora. Estem en aquest cam. El consens s cada cop ms feble. Els governs no sn conscients de les conseqncies de les retallades.

A.C.
loci.

I estem idiotitzats per

Les desigualtats encara serien ms accentuades.

M.S. A.C.

En el passat, per a les classes altes, treballar estava mal vist. Ara tenir temps s no ser ning. Quin s loci dels pobres? Veuen la tele i llegeixen les revistes del cor. s una manera de viure emocions a travs dels altres. se treballadora, tenen ms recursos poltics i culturals, i ms capacitat dexplicar-se. s de la classe don han sortit els poltics en els darrers anys i fins al 2006 ha viscut bastant b. Tradicionalment ha estat una classe progressista, per ara no sabem cap a on es decantar. Els seus fills viuen a casa fins als 35 anys i tenen un nivell destudis alt, han viatjat, han estat molt cuidats, i les expectatives del seu grup social no sestan acomplint perqu lentrada al mercat laboral els s molt difcil. Aquest gran xoc no se sap si es traduir a fer pinya contra la classe treballadora o hi haur una resposta en contra de la classe que send el pasts.

M.S.

El que ha desaparegut s la burgesia catalana...

A.C. I el Bara? M.S. s un fenomen interessantssim. Les guerres reals passen lluny de nosaltres i ens cal un escenari de lluita. s magnfic que aquest es cre en el camp simblic. Que hi gastin tot el que vulguin perqu comparat amb la guerra...

M.S. Aix s un fenomen mundial. Hi ha una nova forma de burgesia que ja no s la de letapa anterior. Ara sn gestors que van duna banda a laltra del mn i que gaireb sn annims. Ja no sn famlies sin individus. A.C.
I amb els professionals, qu est passant?

A.C. I qui se lend? M.S. La classe corporativa que

ha aconseguit els recursos financers i s un poder supranacional. Han arribat a convncer la poblaci que donar milions als bancs i liquidar els drets als treballadors s el millor per a la crisi.

A.C.

S, qu passa amb la guerra?

M.S. una classe molt interessant. Si els comparem amb la clas-

I amb aquest panorama, com veus la democrcia?

A.C.

M.S.

Cada cop ms amenaa-

M.S. Ara tenim una guerra econmica. No cal envair un pas, per Grcia ha estat saquejada. Ha comenat a disminuir lesperana de vida per primer cop en 60 anys.

169983-1053087V