1

EL MEU AMIC I LESCOLA

Hola hem dic Albert i des de que tenia 5 anys tenia un amic invisible. Era una amic d all mes bo amb mi. Sempre jugvem junts i mai ens enfadvem. El seu joc favorit era a papes i mames. Era per suposat el meu joc favorit. Com que rem dos, no podem jugar. Llavors jugvem amb els meus peluches. Ell sempre era el pare amb una dona que era un gosset i jo era un dels fills amb els altres peluches. Jo era el petit desprs venia el conill ms gran, desprs el os i desprs el ms gran, el tigre. Jo sempre era el ms obedient i el ms bon nen. No feia entremaliades. De la famlia el ms problemtic era el tigre que, no se com sho feia, per sempre acabava a la pres. El meu amic invisible sempre em venia a buscar al cole amb el meu avi que, no s perqu per no el podia veure, suposo que era perqu el meu amic invisible era invisible. El seu menjar favorit eren els macarrons de la meva tieta. Jo no el veia menjar mai, per ell deia que si que menjava. Sempre abans de anar a dormir jugvem junts i ell es portava amics. Jo no els veia per podia parlar amb ells. Sempre es posvem a jugar a cartes, perqu el meu amic invisible mho deia. Tornava a casa a les vuit i mitja de la nit. Al mati maixecava uns 10 minuts ms dhora perqu el meu amic invisible em despertava, per si venia el meu avi a despertar-me em feia el dormit i feia el ganso una mica al llit per dissimular . Al aixecar-me anava molt rpid rentantme la cara i vestint-me per poder jugar una estona a la play 2 amb el meu amic invisible. Procurava deixar tot com estava, perqu el meu germ no sen adones. Tot i aix algun cop menganxava. Quant vaig arribar a primria pel meu amic invisible i per mi tot era desconegut. Tamb per la resta de la classe, per ens vam anar acostumant i cada cop veiem que aquell lloc era millor que l escola infantil, perqu el pati era ms gran i podem fer muntanyes de sorra i rius per on pesava el que avocvem nosaltres de la fon.

2 Va ser difcil adaptar-nos al canvi de estudi. Ens van ensenyar a sumar i restar. Ens van comenar a fer dictats que eren cinc, sis paraules per eren molt difcils per a nosaltres perqu rem petits. El que mes odiava i odio encara s el medi, suposo que era per culpa la professora, una senyora gran que s diu M. Era molt dolenta amb nosaltres. Encara recordo el primer dia quan el meu amic invisible a l hora de dinar noms acabar va comenar a vomitar sense parar de lo dolent que estava el menjar. Tamb la jefa del menjador no para de cridar. Era grassoneta i molt lletja, semblava que shagus estampat contra una farola. Tenia la cara plana i rodona. Tota lestona contant fins a tres i tancant i obrint llums. Aquella dona era molt cansina. A primer el meu amic invisible es va enamorar de unes cinc o sis nenes de la meva classe, per es un secret i no puc dir qui son aquestes nenes. A segon el meu amic invisible es va posar malalt, per nomes un dia. Vam comenar a estudiar multiplicacions. Era un gran pal, perqu les tenem que treballar a casa. Les aprenem rpid, perqu estudivem. Va ser el primer any que vaig anar al Tibidabo. Ens vam pujar a casi totes les atraccions. Primer a la nori, que jo tenia por per si es queia i el gracis del meu amic invisible no parava de moures i jo estava cagat. Desprs vam anar al tren de la bruixa, els primes cops em feien una mica de por les bruixes Al final havia un noi molt gracis, que a mi no em feia gens de gracia, per em vaig anar acostumant i al final em reia de ell, de lo pens que era. Tamb vaig pujar a la Montana Russa que havia, era molt xulla. Desprs vaig anar al Dididado, un cine en quatre D tope de xulo. Et tirava fins i tot aigua a la cara, el seient es movia i passava aire per sota les cames... Desprs vam anar a dinar a un lloc on el menjar era fabuls. Desprs de dinar vam pujar al Vaixell Pirata on el meu amic invisible es va posar a vomitar de les voltes que donava. Per desprs ja es va posar b. Al cap duna estona vam anar a la Mina d Or. Sn uns troncs que van per sobre laigua i alguna que altre baixada et mulles. Per acabar vam anar als Autos de Xoc, vam entrar unes 10 vegades seguides. Desprs del Tibidabo vam decidir anar a menjar una xocolata amb xurros que estava molt bona. Quan es va acabar el curs ens van donar les notes i jo vaig treure ms bones notes que ell. A tercer va ser molt mes dur. Molts ms deures. Les taules de multiplicar del 5 al 10 eren ms complicades. Les ms difcils eren la del 8 i la del 9. Les ms fcils la del 5, la del 6, i la del set no era ni difcil ni fcil. La nova professora era molt bona amb nosaltres ja que sempre que fiem alguna cosa malament al pati ens perdonava. A tercer vaig comenar a jugar a la Play Tres amb el call of dut 4. Al principi era molt dolent i el meu amic invisible era el doble de bo que jo, sempre em guanyava, era tope de bo... em guanyava de deu o vint punts. Quant vam acabar tercer ell va treure millors notes que jo.

3 Vaig passar a quart amb ell, amb moltes illusions perqu encara que hagus tret pitjors notes, no vaig suspendre cap. El meu amic invisible era mes estudis. A mi no magradaven els dictats, no els preparava i llavors no els aprovava. A quart va sortir el modern warefare two. Al principi el meu germ gran no em deixava jugar mai, per al passar el temps em va deixar jugar . En aquest joc el meu amic invisible era pitjor que jo i per tant sempre el guanyava, no de molt i fins i tot hi havia vegades que jo perdia la batalla. Un dia a quart vam fer un examen de medi i jo odio el medi. El meu amic invisible sasseia al meu costat amb una taula invisible i em va xivar totes les respostes. No havia estudiat gens i va ser una sort de tindrel perqu gracies a ell vaig treure un vuit i setanta-cinc. Com que jo li devia un favor, desprs d aquella xivada del examen, li vaig crear una novia rosa amb els ulls blaus, que estava molt b de cos i aix li vaig tornar el favor. Em sembla que em vaig passar de guapa, ell m ho va agrair molt, fins i tot es va agenollar i em va comenar a fer petons a les sabates i a dir Albert, Albert, Albert!!! Em va fer fins i tot un pastis invisible de xocolata. A quart em vaig enamorar duna nena, no dir el seu nom perqu encara est a la Gravi. El meu amic invisible em donava consells, per jo no li feia cas perqu tot el que em deia eren coses lletges o xorrades seves. Un dia em va donar una idea que s molt tonta per que no hauria pensat mai, dir-li... Em vaig apropar a ella i li vaig dir tal tal (tal tal vol dir el nom de la nena) magrades!!! Es va quedar parada i em va dir en serio et molo. Jo li vaig respondre tot vergonys que s. Llavors es va girar i sen va anar rient-se. Aix em va afectar molt perqu es van riure de mi, per el pitjor va ser que em vaig enfadar amb el meu amic invisible per primera vegada. Vaig estar un mes i mig sense dir-li ni una paraula, com si no exists, ms aviat el vaig esborrar de la meva imaginaci. Per desprs d aquest mes i mig quan ja no magradava la nena el vaig perdonar i vam tornar a ser amics. Vaig tornar al Tibidabo i tot estava molt canviat. La Nria seguia all i vaig tornar a pujar. El Tren de les Bruixes tamb, per ja no em feia por. La Muntanya Russa que hi havia ja no hi era, l havien canviat de lloc i l havien fet molt ms moderna. Vaig pujar i vaig allucinar, anava tope de rpid, va ser xulsim. A cinqu vaig anar amb el meu amic invisible a Sussa. Vam anar a visitar un museu molt xulo, era de gel. Em vaig caure i em vaig fer mal, per vaig riure molt perqu la caiguda va ser pattica. El meu amic invisible tamb va caure per ell com s invisible va travessar el terra i va tornar a sortir. Va ser el primer cop que jo veia com el meu amic invisible travessava alguna cosa. Em va encantar i li vaig demanar que ho repets, per em va dir que no, que era molt difcil i que en el gel es necessitava molta concentraci per no quedar-te atrapat. Tamb vaig anar a una degustaci de formatges suissos que estaven bonssims i eren molt tendres, uns magradaven ms que daltres, per tot i aix mels menjava. A cinqu tamb vaig anar a Port Aventura on vaig fer un munt de coses. Quan vam entrar vam anar directament a dinar. Desprs vam anar a la caiguda lliure,

4 per jo no hi vaig pujar, perqu em feia una mica de cague. Al Dragon Can tampoc, perqu eren moltes corbes. Ara men penedeixo de no haver pujat perqu hauria sigut molt xulo, m ho hauria passat bomba, per... L atracci que em va encantar va ser la de una mena de Muntanya Russa que anava molt rpid. Mhi vaig pujar uns deu cops. A sis no va passar res despecial. B vaig tindre un sper porttil, que el tinc encara i el comparteixo amb el meu amic invisible. Vam passar a primer dESO on vam conixer nous amics i uns professors genials, sobretot en Fidel, un professor fantstic i molt divertit que sempre fa bromes i sempre est de bon humor. A mi no em va agradar massa que ens poses un text de 6 pgines, per tinc la sort de tindre el meu amic invisible que mha ajudat a completar-lo.

Fi