Psicología de La Percepción - PAC1 - David González

PSICOLOGIA DE LA PERCEPCI
Semestre febrer 2012 juny 2012 Prova davaluaci continua PAC 1
Presentaci i objectius Enunciats: descripci de la prctica Materials Criteris davaluaci Format de lliurament Data lmit de lliurament
Presentaci i objectius
Aquesta PAC consta de cinc preguntes, en les quals es treballaran aspectes fonamentals dels mduls 1 i 2 de lassignatura: Introducci a la Psicologia de la Percepci i Percepci visual. Aquesta PAC pretn que l'alumne conegui i domini alguns dels conceptes fonamentals associats amb la introducci a la psicologia de la percepci, aix com els relacionats amb la percepci visual. En aquesta PAC tamb es treballen algunes de les competncies transversals especificades al pla docent (analitzar i sintetitzar, identificar i comparar diferents teories de la percepci visual, desenvolupament d'habilitats per al treball autnom i auto dirigit)
Enunciat de la PAC
1. Contesta les segents preguntes introductries a la psicologia de la percepci: a) Definiu els conceptes de sensaci i percepci identificant tots dos quan visualitzem un objecte. Seguidament, expliqueu com actuarien els processos bottom-up i top-down en percebre la imatge que apareix a continuaci.
b) T sentit parlar de transformaci de l'estmul distal en representaci proximal dins de la teoria ecolgica de James J. Gibson? Justifiqueu la resposta.
2. Javier i Fernando sn metges interns residents i a l'hospital on estan fent la seva formaci els han demanat que facin el segent exercici prctic: mitjanant una tasca de detecci de senyals han de diferenciar en un conjunt de plaques de ressonncia magntica, aquelles en qu es visualitza un tumor (senyal), de les que no ho mostren (soroll). Els resultats de la tasca de Javier i Fernando s'expressen en la corba ROC mostrada a sota. Quines conclusions podem treure pel que fa a la sensibilitat i el criteri de resposta de tots dos residents?
__________________________________________________________________________ Semestre febrer 2012 juny 2012
3. Per contestar aquesta pregunta hem de fer primer un exercici prctic. A sota apareix un cercle de color vermell i un altre de color blau i just a la seva dreta una petita creu. Anem a realitzar dues tasques similars, una amb cada cercle. En primer lloc has de tapar el cercle blau i situar els ulls a uns 20 cm. del cercle vermell. Has de mirar-lo fixament i sense distracci durant 60 segons. Una vegada transcorregut el temps, has de tancar els ulls i obrir-los mirant la creu situada a la dreta. Deixa passar cinc minuts i seguidament, tapa el cercle vermell i realitza la mateixa operaci amb el blau (mirar-lo durant 60 segons i desprs a la creu).
a) Si tot ha anat b s'haurien d'haver produt un post-efecte amb cada cercle, per, en tots dos casos experimentem el mateix color? Quina teoria de la percepci del color es veuria recolzada pels resultats obtinguts en el nostre mini experiment amb post-efectes?
b) Respecte a la percepci del color, exposeu les diferncies principals entre la teoria tricromtica i la teoria dels processos oponents i si en alguna mesura alguna delles anulla o invalida a laltra.
4. Observa la segent imatge i contesta les qestions plantejades a continuaci:
a) Qu illusi visual s'exemplifica en la imatge? b) Explica de manera senzilla els motius pels que veiem una lnia ms gran que l'altra aix com el nom que se lhi dna al mecanisme responsable.
5. Busqueu una imatge d'un anunci publicitari, quadre o fotograma d'una pellcula en la qual quedin clarament illustrades una o ms claus de profunditat. Especifica e identifica quines sn les claus pictriques que apareixen a la imatge adjuntada (pots copiar i enganxar directament d'Internet) i el que segons vosaltres s l'efecte perceptiu que pretn l'autor.
Materials
Per poder fer aquesta activitat cal: El material de lassignatura que teniu en la web i en paper, en concret els mduls 1 i 2 de psicologia de la percepci: Introducci a la Psicologia de la Percepci i Percepci visual. Podeu tenir com ajuda tots els manuals citats en el mdul com a bibliografia recomanada, aix com fonts fiables dInternet.
Criteris davaluaci
Es valorar: La capacitat de sntesis, el redactat i la comprensi dels mduls inicials (Introducci a la psicologia de la percepci i Percepci visual), aix com la capacitat de reflexi i crtica personal. Es tindran en compte les incorreccions ortogrfiques i gramaticals.
Format de lliurament
Els treballs shauran de lliurar en aquest mateix document, amb les respostes en tipografia de format 11 i en color blau. Disposeu de les pgines 5, 6 i 7 per contestar les preguntes. Larxiu amb les preguntes i respostes (aquest document en format .doc, .odt o .pdf) sha de pujar a laula mitjanant el link de registre davaluaci continua (RAC).
Data lmit de lliurament

La data lmit de lliurament de la PAC 1 s el proper dia 1 dabril de 2012.
1.a) - Sensaci i Percepci Les sensacions es relacionen fisiolgicament amb lactivitat dels receptors sensorials, les experimentem com a resposta a la informaci que rebem a travs dels nostres rgans sensorials i consisteixen en la detecci dun estmul sense que encara hagi estat elaborat o hagi estat donat de significat. s la forma dobtenir els estmuls. Quan el receptor sensorial dalgun rgan s estimulat per una energia fsica determinada sorigina la sensaci, i depenent de quina sigui lenergia que es produeixi sactivar un o altre rgan receptor, i donar lloc a la sensaci. El procs inclou la transducci i la seva transmissi al cervell. El sistema visual s un sistema sensorial exteroceptiu del qual obtenim major quantitat dinformaci exterior. El procs de la visi comena amb larribada de la llum als nostres ulls, els fotoreceptors transformen les imatges lluminoses en estmuls nerviosos que sn conduts a travs de les fibres dels nervis ptics cam de lencfal. La percepci s el procs cognitiu que ens permet interpretar i comprendre el nostre entorn. s el resultat de processos de carcter superior relacionats amb la manera com el nostre cervell organitza la informaci que prov dels sentits i la dota de significat fins que arriba al reconeixement dels objectes, fets o esdeveniments. La percepci s un procs constructiu que depn tant de les caracterstiques estimulars com de lexperincia prvia de lobservador i que implica un procs de selecci a travs de latenci, percebem all que s rellevant per a nosaltres. Una vegada que captem lestmul (la llum) pel sistema visual s tradueix convertint lenergia lluminosa a elctrica, i arriba al cervell en forma dimpulsos nerviosos. Aquests impulsos transmeten la informaci i el cervell la processa, lorganitza, linterpreta i li atorga significat, produint-se lexperincia conscient. En conclusi, les sensacions sn el sistema pel qual rebem els estmuls i la percepci s la forma que ens permet detectar, classificar i entendre aquests estmuls. La percepci comporta activitat fisiolgica del cervell, mentre que les sensacions nicament impliquen activitat dels receptors sensorials.
-Actuaci Bottom-up i Top Down El processament Bottom-up (de baix a dalt o guiat per les dades) construeix una percepci a partir de lanlisi de la informaci entrant i que no implica expectatives o coneixements previs del subjecte. Un dels factors externs que provoca que es posi en marxa el processament Bottom-up s que les condicions ambientals siguin ptimes, perqu tindrem ms claredat al rebre lestmul i per tant la percepci no es basar en cap coneixement previ. Si lestmul s ric en informaci, els processos guiats per les dades ja sn suficients per accedir a les representacions 1. Quan mirem la imatge basant-nos noms en les dades i no en la nostra experincia i el nostre coneixement podrem veure una imatge en blanc i negra composta per punts de diferents grossors i mides, per no serem capaos de distingir cap figura en la imatge. El processament top-down (de dalt a baix o guiats pels conceptes) sinicia a partir dels coneixements previs i expectatives del subjecte. s ms probable que es posi en marxa quan les condicions no sn les adequades perqu com no rebem ntidament lestmul, el cervell munta la imatge tenint en compte les expectatives, els coneixements previs, les idees preconcebudes que possem sobre el que s possible o encaixa amb el nostre esquema del mn. Aix doncs, veiem el que esperem veure (predisposici perceptiva). Si lestmul es pobre en informaci, necessitem dels processos de dalt a baix que ens condueixen a la interpretaci de lestmul 1. Per tant, el processament top-down est relacionat amb la predisposici perceptiva. Quan mirem la imatge basant-nos noms en els conceptes i no en les dades podem veure a un gos dlmata desquena a nosaltres que est olorant el terra en un paisatge amb un petit riu a lesquena superior esquerra. Si continussim basant-nos en el processament top-down podrem incls saber que s un gos que t amo perqu podem veure que duu collar i relacionar-lo amb lidea de que un gos amb collar s dalg. Podrem influir tamb que est perseguint un olor per la percepci que dna de que est seguint una direcci determinada basant-nos en la posici recta cap endavant del gos just com ho faria un gos que est olorant un rastre, i perqu lesquena del gos no presenta torsi sin que mant el seu cos recte, la qual cosa indica que no ha fet canvis de direcci sin que la mant des de fa una estona. Tot aix ho sabrem basant-nos en coneixements previs que tingussim de gossos.
1
Apunts de Mnica Valera: www.patatabrava.com el portal dels universitaris, extracte de: http://www.patatabrava.com/apunts/documents/apm_2.doc del 08 dAbril de 2006. b) Si observem la imatge, lestmul distal2 ens arriba en forma de projecci en dos dimensions. La imatge que es projecta a la retina es bidimensional, per percebem al gos de la imatge en tres dimensions, aquest fet sexplica a partir de les teories de claus de profunditat.
Les claus de profunditat que veiem en la imatge i que permeten que percebem el gos en 3D sn loclusi (el gos oculta el que hi ha enrere), ombres projectades (el gos projecta la seva ombra que ens dna informaci concreta de la distncia en la qual es troba el gos),i mida familiar (el coneixement previ del tamany dun gos dlmata determina la profunditat a qu es troba). Per tant, podem dir que no hi ha una transformaci entre estmul distal i estmul proximal3, perqu tots dos sn estmuls en 2D, i s en el cervell on s percep en 3D.
2
Lestmul distal sn els elements del mn exterior que es troben a lorigen de qualsevol fenomen perceptual. s lenergia que emet la font estimular.
3
Lestmul proximal s la imatge retiniana que rebem a travs del sistema visual. La forma com es determina lestmul proximal segueix les lleis de la fsica com per exemple la projecci en perspectiva. Els processos neuronals tractaran de reconstruir les propietats de lestmul distal a partir de lestmul proximal.
Estmul distal Exemple: objecte en 3D
Transducci
Percepci de lestmul
Estmul proximal Imatge retiniana en 2D
Processos neuronals
2.- Sensibilitat i Criteri de Resposta en la detecci de senyals (TDS) La Sensibilitat (dr) s la distncia que existeix entre els pics de les dues distribucions (ser ms gran en la mesura que sigui ms gran la claredat de lestmul en relaci amb el soroll). El criteri () s la representaci de la decisi del subjecte de respondre afirmativament a la presncia de lestmul (si la intensitat es troba per sobre de ) o negativament (si es troba per sota de ). La Corba ROC s una grfica que mostrar la relaci que existeix entre la probabilitat dun encert (eix vertical) i la duna falsa alarma (eix horitzontal) donat un nivell fix de sensibilitat (el que varia s el criteri de lobservador). Com ms a lesquerra de la corba estigui situat lobservador, ms conservador s el criteri de resposta, i com ms a la dreta sigui la persona dins la corba, ms liberal ser el ser criteri. __________________________________________________________________________ Semestre febrer 2012 juny 2012
-Fernando En Fernando t una baixa probabilitat de falses alarmes i una alta probabilitat dencert, per tant, tot i ser molt conservador veiem que t una habilitat perceptiva molt alta. Aix fa que amb pocs errors tingui molts encerts. -Javier En Javier no s capa de distingir entre senyal i soroll (d=0) i les seves respostes sn a latzar. A ms, tant la probabilitat dencert com de falses alarmes tenen el mateix valor, fet que recolza que no s capa de distingir lestmul i que t molt poca habilitat perceptiva. -Conclusi En Fernando i en Javier es diferencien en que sn els dos extrems oposats a nivell de sensibilitat. Mentre que en Fernando t una capacitat per diferenciar senyal de soroll casi perfecta, en Javier no t cap capacitat de diferenciar-les. 3.a) - La teoria dels processos oponents E. Hening va observar que desprs de percebre un estmul de color vermell es generava una postimatge4 de color verd, i viceversa. Aix mateix passa si els colors que utilitzem sn del grup compost pel groc i el blau. Hening tamb es va adonar que les persones que no poden percebre el color vermell tampoc no sn capaces de percebre el verd, i que els subjectes que no veuen el color groc tampoc poden veure el blau. Mecanismes neuronals: - vermell-verd: respon positivament a la llum vermella i negativament a la verda. - groc-blau: respon positivament a la llum groga i negativament a la blava. - blanc-negre: respon positivament a la llum blanca i negativament a labsncia de llum.
Per tant, desprs de lexperiment de lexercici, observem que els resultats daquest recolzen la teoria dels processos oponents, perqu quan observem el cercle vermell la seva postimatge s un cercle verd, i quan mirem el cercle blau la seva postimatge s un cercle groc.
Postimatge: imatge visual que tendeix a produir-se entre 30 i 60 segons quan, desprs de fixar la mirada en un estmul de contrast alt, la dirigim cap a un altre lloc. b) - Diferencia entre teoria tricromtica del color i la teoria dels processos oponents La teoria tricromtica de la visi, de Young i Helmholtz, defensa que la percepci del color s fruit de lactivitat de tres mecanismes receptius bsics que responen a diferents longituds dona de lespectre visual. Els experiments psicofsics digualaci de colors, realitzats per Helmholtz, van demostrar que mitjanant la mescla de 3 longituds dona en diferents proporcions podem aconseguir qualsevol color de lespectre visual. Receptors de longitud dona curta per al blau, receptors de longitud dona mitjana per al verd, i receptors de longitud dona llarga per al vermell. Es diferencia de la teoria de processos oponents perqu lactivitat fisiolgica es produeix en diferents punts del sistema visual. La teoria tricromtica ofereix una explicaci de la divisi dels colors localitzada als cons, mentre que la teoria dels processos oponents es generen grcies a les neurones oponents del crtex cerebral. De fet, la diferencia principal entre totes dues es que parlen de coses que no tenen res a veure. La teoria tricromtica diu que mesclant els colors blau, verd i vermell (longitud dona curta, mitjana i llarga) aconseguim la totalitat de lespectre visual, mentre que la teoria dels processos oponents parla de la postimatge que es produeix al mirar durant 30 o 60 segons el grups compostos de colors: vermell-verd, groc-blau i blanc-negre. Com a curiositat, podem veure que en el grup vermell-verd, quan observem el vermell que t longitud dona llarga ens donar una postimatge verda que t longitud dona mitjana, i viceversa. I que quan mirem el blau que t longitud dona curta la postimatge resultant groga s dona llarga (el groc s ms proper al vermell que al verd). __________________________________________________________________________ 10 Semestre febrer 2012 juny 2012
Finalment, sn dos teories certes i complementries pel fet de que precisament parlen de processos de la percepci del color en fases diferents, i que va fer que sorgs la teoria del doble procs, que s una sntesi de les dues que explica com els cons realitzen la primera anlisi de lestmul visual del color i lenvien cap a les cllules bipolars situades en les rees visuals del lbul occipital del crtex cerebral, encarregades de processar la informaci. 4.La illusi que sexemplifica en la imatge s coneix com illusi de Ponzo. s una illusi de mida en la qual dues lnies horitzontals de la mateixa longitud semblen tenir una longitud diferent, aix passa perqu basem la nostra percepci en altres elements de lentorn a causa de la informaci que possem sobre la profunditat de la imatge que la fa semblar ms llunyana. El mecanisme descalament distncia-mida es posa en funcionament en aquesta imatge intentant corregir la diferencia de profunditat entre el primer pla i el fons, per ens proporciona una percepci errnia en la longitud de les dues lnies. 5.- Rafael - Escola dAtenes Descripci de la pintura5 En Rafael, pintor y arquitecte, les obres sn un exemple del renaixement, pel seu classicisme equilibrat basat en la perspectiva, la composici y la llum. Lescola de Atenes s un fresc que escenifica la veritat de la ra com a font de sabiesa en lescola de filsofs atenencs, per tant expressa la concepci renaixentista dobra artstica entesa com a discurs mental. Ubica als filsofs en un marc arquitectnic inspirat en el projecte de Bramante per a San Pedro. El fresc t una acusada perspectiva i molta profunditat, que aconsegueix pintant una srie de arcs sostinguts per columnes i donant continutat al fresc. Predomini de la lnia sobre el color, i la llum s natural amb focus cenital. Tota la composici del fresc convergeix en el centre per on passeja Plat (al que representa amb la cara de Leonardo) conversant amb Aristtil sobre filosofia. Als costats, grups de filsofs de totes les poques estan distributs de forma equilibrada a partir de leix central, en aquests grups podem veure a Herclit amb la cara de Miquel ngel o a Euclides amb la cara de Bramante. Els personatges recorden lestil de Miquel ngel en les formes tot i que no sn tan rotunds.
__________________________________________________________________________ 11 Semestre febrer 2012 juny 2012
La composici es simtrica amb un eix axial que divideix en dos parts el fresc. Daltra banda, i en perfecte equilibri, sobserva un altre eix (horitzontal) que recorre els caps del grup principal. s la geometria tan apreciada pels renaixentistes que organitzen la percepci del mn en formes harmonioses i regulars.
La descripci del fresc de Rafael s part dels apunts que vaig preparar per tal de superar les proves daccs de majors de 25 anys amb lajut de la meva germana, M del Carmen Gonzlez Jimnez, Llicenciada en Histria dArt en la Universitat de Barcelona lany 2003. Per tant, aquesta descripci de lobra es basa en els seus apunts de la facultat. Claus Pictriques Si ens fixem en els arcs veurem que aconsegueix molta profunditat perqu utilitza la clau pictrica doclusi, fent que tant els arcs com les parets del passads del centre, ocultin parts dels elements denrere, tamb ho podem veure molt clar si ens fixem en les esttues del fons o en els nvols, o si mirem els personatges que es tapen entre ells. Una altra clau que utilitza s la de mida relativa. Aquesta clau la veiem si ens fixem en les esttues, ja que les que estan als costats de la primera cambra les veiem ms grans que les que estan als costats de la cambra del fons. Tamb ho podem veure molt clar si comparem el tamany de les parets laterals del passads del fons amb les de ms endavant. Una altra clau que permet donar aquesta impressionant profunditat del fresc s laltura relativa, com veiem en laltura de les parets i dels arcs, com ms lluny mirem semblen ms baixos, aix s degut a que sabem que est a ms distncia de lobservador.
La clau dombres projectades tamb s important en aquesta obra, i Rafael ho aconsegueix mitjanant la reproducci de la llum, que est ntimament relacionada amb la forma de reproduir lespai i el volum. En les composicions amb perspectiva lineal del renaixement, la llum s es clara i els contrastos lumnics entre llums i ombres no sn molt accentuats. En lobra ho veiem bastant clar en les ombres dels personatges, que ens diuen a quina distancia es troben de lespectador. Per ltim, la clau bsica s ls de la perspectiva lineal. Aquesta clau pictrica es va comenar a utilitzar en el renaixement ja que abans sutilitzaven altres perspectives com la jerrquica (per exemple el egipcis). Els renaixentistes van comenar a aplicar les lleis de la geometria de lantiga Grcia6 per tal de donar ms profunditat a les seves obres, mitjanant la perspectiva lineal i la perspectiva aria. Rafael va dotar el seu fresc amb aquesta perspectiva com veiem a la imatge de sota, per mitj de les baldoses del terra o dels frisos de les parets, a ms de la disposici dels personatges, per tal de convertir les lnies paralleles en convergents en un punt cap a linfinit, que encara accentua ms grcies a que el fons s obert i veiem el cel, el qual dna ms profunditat i percepci de llunyania. La perspectiva lineal saconsegueix mitjanant lnies que allarguen illusriament la superfcie plana fins a un espai intern, sent aquestes lnies el mitj per a disposar les figures amb relaci al fons.
s molt important observar en lobra els colors que Rafael utilitza i com juga amb la constncia cromtica (quan veiem que el color dun objecte varia, atribum les esmentades variacions a la illuminaci que hi incideix) i amb la constncia de la lluminositat (la percepci de la lluminositat dun objecte depn del percentatge de llum que reflecteix lobjecte, que sempre s la mateixa, independentment de la illuminaci que hi hagi en aquell lloc i en aquell moment del dia). Aquest joc de la lluminositat i el color el podem veure molt clarament en les diferents tonalitats que tenen les tniques dels personatges. A ms, cal dir que tenim que distingir entre la gama clida de colors, que sn el groc, el taronja, el vermell, etc., i que tenen la propietat dexpandir la llum, donant la sensaci davanar cap a lespectador, per lo que es solen utilitzar en els primers plans per a accentuar la perspectiva, i la gama freda, el violeta, el blau, el verd, etc., que absorbeixen la llum, donant la sensaci de alejar-se de qui els observa, per lo que sutilitzen, generalment, en els ltims plans en perspectiva.
Tenim un exemple de ls de la geometria en lantiga Grcia en el Parten. Est pensat per a ser vist obliquament, des de els Propileus, per lo que t correccions per a evitar deformacions ptiques, la lnia del estilbat t una lleugera corba en les esquenes per a no donar sensaci de que ledifici es va a caure, les columnes dels angles sn lleugerament ms grosses per a que a la vista totes semblin iguals, les lnies del front i de les columnes estan lleugerament tirades cap enrere per a evitar la sensaci de que sens cau sobre, etc. A ms, els arquitectes van construir les columnes daquest temple amb diferents graus dinclinaci i per tant no sn perfectament verticals ni tenen un angle de 90 respecte al terra, que igualment tampoc s horitzontal del tot (180), si no que la base s cncava en el seu centre. Totes aquestes tcniques les van usar precisament perqu es pugui percebre el temple des de lluny totalment recte i no deformat com hauria passat si ho haguessin fet totalment recte7.
7
Aquesta exposici del Parten s part dels apunts que vaig preparar per tal de superar les proves daccs de majors de 25 anys amb lajut de la meva germana, M del Carmen Gonzlez Jimmez, Llicenciada en Histria dArt en la Universitat de Barcelona lany 2003. Per tant, aquesta descripci de lobra es basa en els seus apunts de la facultat.
Bibliografia Referncies bibliogrfiques Valera, Mnica (2006). Apunts de Mnica Valera: www.patatabrava.com el portal dels universitaris, http://www.patatabrava.com/apunts/documents/apm_2.doc. Gonzlez Jimnez, David; Gonzlez Jimnez, M del Carmen (2011). Apunts de historia de lArt. Redacci prpia per a la preparaci de laccs de majors de 25 anys del Septembre de 2011 a travs de lUdima, sede en Barcelona CEF. Muoz Marrn, Elena, Daz Berciano, Cristina, Gmez Campelo, Paloma, Muoz Marrn, Daniel (2009). Introducci a la psicologia de la percepci. Psicologia de la Percepci. Universitat Oberta de Catalunya. Muoz Marrn, Elena, Daz Berciano, Cristina, Gmez Campelo, Paloma, Muoz Marrn, Daniel (2009). Percepci Visual. Psicologia de la Percepci. Universitat Oberta de Catalunya. Martn, Ricardo; Olivar, Marci;, Pericot, Llus; Vicens, Francesc (1981). Pintura del siglo XVI en la Italia Central. El Manierismo. Historia del Arte. 6, 10-15. Ediciones Salvat

Psicología de La Percepción - PAC1 - David González

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Psicología de La Percepción - PAC1 - David González

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PSICOLOGIA DE LA PERCEPCI

Semestre febrer 2012 juny 2012 Prova davaluaci continua PAC 1

__________________________________________________________________________ Semestre febrer 2012 juny 2012

__________________________________________________________________________ Semestre febrer 2012 juny 2012

4. Observa la segent imatge i contesta les qestions plantejades a continuaci:

__________________________________________________________________________ Semestre febrer 2012 juny 2012

Data lmit de lliurament

__________________________________________________________________________ Semestre febrer 2012 juny 2012

__________________________________________________________________________ Semestre febrer 2012 juny 2012

__________________________________________________________________________ Semestre febrer 2012 juny 2012

Estmul distal Exemple: objecte en 3D

Estmul proximal Imatge retiniana en 2D

__________________________________________________________________________ Semestre febrer 2012 juny 2012

__________________________________________________________________________ 11 Semestre febrer 2012 juny 2012

__________________________________________________________________________ 12 Semestre febrer 2012 juny 2012

__________________________________________________________________________ 13 Semestre febrer 2012 juny 2012

__________________________________________________________________________ 14 Semestre febrer 2012 juny 2012

__________________________________________________________________________ 15 Semestre febrer 2012 juny 2012

You might also like