OBSERVEM LES FULLES

Universitat Rovira i Virgili rea de Didctica de les Cincies Experimentals Montserrat de Santisteban Bov

OBJECTIUS
Passar del mn de la imatge i dels conceptes a lexperincia en el mateix medi natural. Convidar els alumnes a fer una mirada profunda del medi natural. Observar lextraordinria diversitat en la morfologia de les fulles. Treballar la comparaci. Adonar-se de les possibilitats de treball escolar sobre el tema. Reflexions didctiques.

PARTS DE LA FULLA

Base foliar: part inferior del pecol que suneix a la tija. La base de la fulla est ms o menys eixamplada perqu allotja el borr o gemma axil.lar

l,superfcie foliar o limbe; p, pecol; b, base de la fulla

PARTS DE LA FULLA
1. Base de la fulla 2. Pecol
Base del limbe Base de la fulla

3. Limbe o superfcie foliar

4. Estpules 5. Tija 6. Beina

Estpules: parell de peces de morfologia molt diversa que pot portar la base de la fulla als seus costats.

Estpules

Tija

Beina

Beina: de vegades la base foliar seixampla i envolta la tija totalment o noms en part.

Grandria

Branquill de xiprer recobert de petites fulles

Fulletes de xiprer imbricades com les teules duna teulada

fulletes

Fulles petites de la farigola

Fulles grans de les palmeres al capdamunt del tronc

Creixement de les fulles

Les fulles creixen (branquill amb fulles de diferents grandries)

Tres moments del creixement de les fulles de la morera de paper

Les fulles creixen (branquill amb fulles de diferents grandries)

Diferents moments del creixement en les fulles de lheura

Color superfcie foliar

Color verd grisenc de les fulles de lespgol bosc

Fulles de color verd fosc de la planta piracant o espinaler

Fulles de color verd clar de la planta flor de nit

Fulles color porpra fosc de la prunera de fulles vermelles o prunera de jard

Fulles glauques, s a dir de color verd blavs, de la lletrera boscana

Les fulles acabades de sortir sn sempre dun color ms clar que la resta

Fulles de pollancre acabades de sortir, de color vermells

Fulles del pltan dombra amb colors tardorals

Fulles marrons roginoses tardorals del sanguinyol

Colors vermellosos tardorals de la vinya verge

Forma de la superfcie foliar o limbe

Fulla del nenfar de forma arrodonida (orbicular)

Fulla el.lptica del ficus

Fulla triangular del pollancre

Fulles rombodals de lheura

Fulles linears, allargades i estretes, del romer

Fulla del llorer mpliament lanceolada

Lanceolada: fulla que t la forma dun ferro de llana

Fulla estretament lanceolada del salze

Fulla ovada (forma dou) de la troana

Ovada: fulla que s ms ampla dun cap que dun altre

Fulla espatulada de la tarongina xinesa

Fulla en forma de cor (cordiforme) de larbre de lamor

Fulles reniformes, s a dir, en forma de rony

Fulla palmada de la figuera: de forma similar a la duna m oberta

Fulla acicular, en forma dagulla, del cedre

Fulla de lartjol estreta de limbe

Variabilitat en la forma de la fulla de lartjol

Fulla de lartjol ampla de limbe

Polimorfisme foliar en lartjol

Diferents formes de fulles en el mateix arbre

Base o principi del limbe

Base del limbe arrodonida

Base del limbe de la fulla en forma de cor

Base del limbe

Fulla atenuada en pecol de la fulla de la tarongina xinesa

base

Fulla del pollancre amb la base del limbe recta

Fulla de lom amb la base del limbe asimtrica

asimtrica

Base i pex del limbe del cal.listmon en angle agut

pex

base

pex o extrem lliure de la fulla

Fulla de la gardnia amb un petit sortint (mucronada)

pex

Fulla de til.ler amb lpex de sobte allargat (acuminada)

pex

Fulla del lledoner atenuada en una punta fina (cuspidada)

Fulla amb un entrant a lpex (emarginada)

Escot o entrant

Anvers i revers

Anvers i revers en la fulla de lalzina

Anvers i revers en les fulles de la magnlia

Anvers i revers de la fulla de llber de jard

Anvers i revers en la fulla del til.ler

Nervadura o nervaci

Nervadura foliar molt visible: els nervis formen com un reticle clarament perceptible

Nervadura foliar molt visible en la fulla de larbo

Fulla de boix amb el nervi central molt marcat i els altres poc aparents

La nervaci ms marcada sempre al revers de la fulla

Nervadura pinnada: nervi principal del qual surten nervis secundaris, com les barbes duna ploma

Fulla de pollancre amb nervaci pinnada = fulla pinnatinrvia

Nervadura palmada: diversos nervis principals que arrenquen tots dun mateix punt

Fulla de la vinya amb nervadura palmada = fulla palmatinrvia

Nervadura paral.lela: molts nervis que van dun extrem a laltre del limbe seguint camins ms o menys paral.lels

Fulla de lagapant amb nervadura paral.lela = Fulla paral.lelinrvia

Fulles de pi blanc uninrvies (limbe redut al nervi principal)

Simetria

Fulles del llorer amb simetria bilateral

Eix de simetria

Marge o vora del limbe

sencera

dentada

serrada

crenada o fistonada

ciliada

sinuosa

Fulla de la tarongina xinesa amb el marge sencer

Fulla dentada del salze: dents petites i regulars

Dentici molt marcada, profunda i irregular, en la fulla del lledoner

Fulles doblement dentades de la moixera

Fulla serrada amb les dents agudes com les duna serra

Fulla de vora fistonada (crenada) del gerani

Fulla amb pls al marge (ciliada) del marfull

Fulles amb marge o vora sinuosa de leleagne

Fulla dhibisc amb part del marge llis i part dentat

Fulles del grvol amb dents que punxen

Grau de divisi del limbe (fulles lobulades)

Quan la superfcie foliar sens mostra dividida en lbuls parlem de fulles lobulades o lobades

Fulla lobulada del roure pnol

Fulla trilobulada o trilobada (tres lbuls) de la vinya enfiladissa

Fulla de la figuera amb cinc lbuls

Fulla lobulada de la malva amb 7 lbuls dentats

Fulla del pltan: lbuls amb dents gosses i irregulars

Fulla de la morera: lbuls amb dents petites i homognies

Dibuix de fulla fesa (1), partida (2) i seccionada o secta (3)

Fulla fesa: quan lentrant no arriba a la meitat de la mitja fulla

Fulla partida: quan lentrant va ms enll de la meitat de la mitja fulla

Fulla partida de lacant, lentrant va ms enll de la meitat de la mitja fulla

Fulla partida: amb la superfcie foliar molt retallada

Textura o tacte

Fulla de lheura amb la superfcie foliar llisa i lluent

Fulla rugosa: el limbe es bomba en el revers entre nervi i nervi

Fulla amb rugositats: vista per lanvers sembla embutllofada

Fulla embutllofada de la morera blanca

Fulla amb la superfcie foliar totalmente neta de pl (glabra)

La pilositat de la fulla de la menta li confereix un tacte determinat

Fulles de la parietria amb pls tous que donen un tacte suau

Pilositat molt densa de lestepa blanca que dna un tacte vellutat

Fulla de la figuera aspra al tacte

Fulla espinescent del garric o coscoll

Consistncia

Fulles rgides i endurides del nesprer del jap

Fulles molt dures i rgides del grvol

Fulles coricies de la magnlia (tenen la consistncia del cuir)

Fulla fina i tova de lagrelleta

Fulla gruixuda i carnosa del crespinell

Olors

Per notar millor lolor de les plantes aromtiques hem de trencar les fulles, rebregar-les entre les mans i olorar

Fulles de llorer plenes dessncies que ofereixen una aroma coneguda

La coneguda fragncia de les fulles del roman

Sobserven els llocs on es troben les essncies aromtiques del llimoner

Petits punts

La coneguda olor de lespgol bosc

La resinosa olor de les fulles del llentiscle

Lolor a llimona de les fulles de la maria llusa

La intensa olor de les fulles dalgunes varietats de geranis

Peduncle foliar o pecol

Pecol curt en les fulles del magraner

Pecol molt llarg i prim en la fulla de laur de jard

Pecol gruixut i robust de la fulla de la morera

Pecol aplanat de la fulla del pollancre

Fulla sssil, sense pecol

branquill

Les fulles es troben inserides als branquillons o a les tiges. Branquillons: ltimes branquetes en qu es divideix el brancam.

Fulles sssils de la menta: inserides directament a la tija

Tija

Les fulles amb pecols llargs pengen i es mouen fcilment amb la brisa

Gemma o borr axil.lar

Base foliar: part inferior del pecol que suneix a la tija. La base de la fulla est ms o menys eixamplada perqu allotja el borr o gemma axil.lar

l,superfcie foliar o limbe; p, pecol; b, base de la fulla

Borr axil.lar petit en la fulla de la tarongina xinesa

borr

Borr axil.lar gruixut en la fulla del til.ler de jard

borr

Borr axil.lar prim i llarg en la fulla del pollancre

borrons

Observaci de borrons axil.lars a la base de les fulles del noguer

borrons

Fulles simples o compostes

Com podem saber si una fulla s simple o composta?

Mirar si a la base de la fulla hi ha un borr

Fulla composta de la mata o llentiscle

folol

folol

folol

folol

Diferncia entre fulla simple i folol

Folol: part duna fulla composta

folol folol folol

Fulla simple de magraner

Folols de la fulla composta del llentiscle

Fulla composta que acaba amb dos folols (paripinnada)

2 1

1 2

Fulla composta que termina amb un folol (imparipinnada)

folol

folol

folol

folol estpula

Tot el que hi ha a continuaci del borr sempre s una fulla

Fulles compostes del noguer amb els folols desiguals

Fulla estipulada i composta del roser

estpula

Tot el que hi ha a continuaci de lestpula sempre s una fulla

1base de la fulla; 2 pecol; 3 limbe o superfcie foliar 4 estpules

De vegades si no veiem el borr, el que s observem s lestructura que aquest ha originat, tal com es veu en la imatge

Fulla composta de lesbarzer: els folols surten del mateix punt

Fulla composta de tres folols (trifoliada) del llessam silvestre

Fulla simple o composta?

Si ens apropem a veure qu hi ha a la base de la fulla

borrons

Disposici de la fulla en la tija o branquill

Fulles esparses: si noms en surt una per nus

nus

nus

nus nus

Parlem de fulles alternes si les fulles esparses neixen noms en una i altra banda de la tija

Fulles de lolivera en disposici oposada: en surten dues per nus

Fulles oposades
del boix

2 1 nus

Fulles de la maria llusa en disposici verticil.lada

3
A cada nus del branquill hi ha tres fulles

1 2

Disposici verticil.lada: quan surten tres fulles o ms per nus

nus nus branquill nus

Fulles de lolivera en disposici verticil.lada

Fulles en disposici basal o en roseta: amb les fulles reunides circularment a la base de la tija sovint esteses sobre el terra

Empremtes

Fulla mossegada de lhibisc

Fulles especials

Brctees: fulles especials que acompanyen les flors de les plantes

Fulles acolorides que acompanyen les flors de la buguenvl.lea

Amb espines en el pecol de la fulla i en els peciluls dels folols

Pecilul

Folol

Pecol

Folol

Fulla composta de lesbarzer

Fulles de la gatosa o argilaga marina transformades en espines

Persistncia de les fulles a la tardor i lhivern

La durada de les fulles a lestaci desfavorable no s prpiament una qesti morfolgica, per s que determina laspecte de moltes plantes

Magraner

Magnlia

Fulles perennes de la magnlia: planta perenniflia

Fulles perennes de lalzina: planta perenniflia

Fulles caduques de la mlia: planta caduciflia

Fulles caduques del pltan dombra: planta caduciflia

Observaci de les cicatrius foliars al branquill

Borr Cicatriu foliar

Observaci de les cicatrius foliars al branquill

Cicatriu foliar

Observaci de les cicatrius foliars al branquill

Cicatriu foliar
Fulla que encara no ha caigut

Borr

CARACTERSTIQUES MORFOLGIQUES DE LES FULLES (1)

Grandria Creixement de les fulles Color de la superfcie foliar Forma del limbe Base o principi del limbe pex o extrem lliure de la fulla Anvers i revers Nervadura o nervaci Simetria Marge o vora del limbe Grau de divisi de la superfcie foliar

CARACTERSTIQUES MORFOLGIQUES DE LES FULLES (2)

Textura o tacte Consistncia Olors Peduncle foliar o pecol Gemma o borr axil.lar Fulles simples i compostes Disposici de les fulles en la tija o branquill Empremtes Fulles especials Persistncia de les fulles a lestaci desfavorable

OBSERVEM LES FULLES

Reflexions didctiques. Adonar-se de les possibilitats de treball escolar sobre el tema.

Terra dun bosc a la tardor ple de fulles

Un material que la natura ens regala a la tardor i lhivern

OBJECTIUS
1.Convidar els alumnes a fer una mirada profunda del medi natural.

2. Observar lextraordinria diversitat en la morfologia de les fulles.

3.Treballar la comparaci.

PER APROFUNDIR EN EL TEMA DE LES FULLES

Preguntes que ens podem fer relacionades amb el tema de les fulles, o que alguns escolars ens poden fer:
- Sn importants les fulles de les plantes? - Per a qu serveixen les fulles? - Dins del mn de les plantes, per qu unes fulles cauen a la tardor i daltres no? - Les fulles que cauen a la tardor tenen un mecanisme concret que les fa caure? - En les fulles que cauen a la tardor per qu hi ha un canvi de color, de verd a colors tardorals? - A les plantes en qu no cauen les fulles a la tardor, quina s la durada de les fulles? - Qu hi ha a linterior duna fulla?

Cercar les respostes a aquestes preguntes ens pot servir per a aprofundir en el tema de les fulles de cara al seu ensenyament a Primria.