Mari Vayreda (1853-1903) i La Punyalada (1904): ruralisme o modernisme Sempre que ha sortit a tomb parlar de La Punyalada (1904) de lolot

Mari Vayreda, fins i tot en ambients intellectuals o universitaris, he sentit dir el que hom diu a la nota introductria de la darrera edici de la novella, aix s, que es tracta duna obra a la qual encara no sha dedicat latenci que mereixeria. I aix deu ser cert quan a la Guia de la Literatura Catalana Contempornia els nostres crtics no li van atorgar ni un sol vot. Aix sol em podria fer prendre-la en consideraci desprs de la darrera edici a la collecci Les Millors Obres de la Literatura Catalana (1980), sisena den daquella pstuma i primera de 1904, encara que independentment daquesta edici definitiva se nhaguessin publicat alguns fragments, emprant les mateixes galerades tipogrfiques, durant el 1903, en diversos nmeros de la revista La Illustraci Catalana, amb gravats del Berga pare o fill- que no van poder illustrar ledici de la novella a causa de la seva mida. Un nom com Mari Vayreda, catlic fervent i, potser per aix, enrolat en el carlisme den dels disset anys, com si trobs en aquella circumstncia una esperana de redreament del nostre pas fins al punt dhaver format part de lestat major de Savalls, exiliat, nima ms tard, juntament amb el seu germ, el pintor Joaquim, duna revista com LOlot que subtitul Portaveu del Centre Catalanista, saludat desprs de Records de la darrera carlinada (1898) com un dels grans novellistes de la Renaixena, potser pel sol fet de ser-li conciutad, sempre mha interessat. I ara ms que mai, si tenim en compte que encara no ha vist lletres de motllo una obligada antologia dels seus contes en va escriure ms duna vintena, si comptem els publicats a La Veu de Catalunya, a LOlot i els que deix indits -, pas obligat per poder entendre com va arribar La punyalada, una de les millors obres de la nostra novellstica, desprs del retrocs que supos, segons la crtica, Sang nova (1900). La Punyalada, des del punt de vista narratiu, s la histria de nAlbert de Bardals, un home de les contrades de la Garrotxa, encongit i curt de geni, segons ell mateix, el qual, dominat en la seva primera joventut pel seu company Ibo (Iu) entra i surt del Seminari de Girona, senrola a la guerra carlina amb en Cabrera i, desprs de lexili a Frana, cau, seguint lamic, en una vida de tal de taverna i de bordell mentre es dediquen al contraban. Sospirant per una existncia ms noble, torna vora la seva llar, prop dAlbany, cercant la regeneraci fins que obt lamor duna noia honrada, na Coral, filla dun moliner. Ibo, emper, tamb ha posat els ulls damunt la noia, la qual, desprs de laplec dels francesos de Sant Aniol (lendem de Pasqua Granada) cita al mateix lloc els dos antics companys, ara barallats desprs dun altercat al mol- taverna de na Coral. NAlbert arriba tard a la cita i troba la noia perseguida per Ibo, damunt el qual sabraona en una lluita de la qual surt vencedor amb lajuda della, tot i les amenaces de qui ser, des dara, el seu ms terrible enemic. Na Coral, per, tindr cura a casa seva de les ferides dell i tot plegat servir per fer oficial el festeig de la parella, durant el qual, a laplec del Coral, ella es far regalar un punyal per qualsevol possible agressi. Al cap dun any i escaig de la terrible batalla, quan els dos enamorats sn a les viglies de casar-se, nIbo, convertit sota lalies dEsparver en cap dels trabucaires de la zona, ataca el mol. Assassina el pare de na Coral i rapta la noia. Llavors nAlbert, juntament amb els seus antics companys Pep i Rafel i amb lajuda dArbs, sots-caporal dels mossos desquadra, es llana a una esgotadora percaa dels trabucaires. Perseguits i perseguidors es valen despies i es posen paranys mutus. Aquells assassinen en Pep, un mosso parent de nArbs, i fins satreveixen a atacar les possessions de Rafel. NAlbert, emper, no els atrapa ni assoleix notcies de la noia. A frec de la bogeria arriba a seguir-los les petges tot sol fins que, grcies a un mosso den Rafel, en Bilot (un bollut mig imbcil, contacte dels trabucaires, el qual es revenja de latac a la casa del seu amo delatant-los), aconsegueixen fer-los caure en una ratera, assetjar-los i assassinar-ne una trentena. Per nIbo pot escapolir-sen i es xauta de nAlbert insinuant-li que na Coral ha esdevingut una bagassa. A partir daquest moment, anullades les facultats de pensar i sentir segons la naturalesa humana, nAlbert, sense rastres

de na Coral, creient-la prostituda, porta una vida venjativa i es transforma en una mena de gos den Rafel. Finalment, en una darrera i aferrissada lluita, lun i laltre acabaran amb nIbo. NAlbert, malgrat tot, ha resultat malferit en lltima topada i, convalescent, recobra la conscincia i sadona que, inesperadament, s assistit de nou per na Coral. Ell, per, creient-la envilida no la veu com abans i, com bstia gelosa, pretn forar la noia, la qual, havent roms pura per a ell, es defensa clavant-li el punyal que ell mateix li havia firat. Ni de lun ni de laltre ja no en sabrem res ms fins que, molt envellit, el protagonista explicar les cicatrius del seu cos i de la seva nima al narrador, el qual, com ens explica en el prleg, far finta de fer-li escriure les seves memries que no sn altra cosa que la seva prpia novella.