95836250.

doc

TEMA 13. LA TRANSICI DEMOCRTICA (1975-1982).

INTRODUCCI Quan al novembre de 1975 va ser proclamat rei Joan Carles I, molt pocs confiaven que el seu regnat pogus portar al pas un canvi democrtic pacfic. Els franquistes no creien que aquestes fossin les intencions del nou monarca; i l'oposici veia en ell al continuador de Franco, un home que havia estat educat per a succeir-lo en la dictadura. No obstant, en un perode de temps relativament curt, el poble espanyol fou capa de realitzar el canvi des de la dictadura a una constituci democrtica plena, en un procs que s'ha denominat la transici poltica, i que es considera modlic per la manera pactada i no violenta que, en termes generals, es dugu a efecte. La conjuntura internacional en qu se desenrotll el procs de transici no fou precisament favorable a l'estabilitat d'aquest: les conseqncies dramtiques de la crisi del petroli es reflectien a Espanya en les altssimes taxes d'inflaci i de desocupaci. D'altra banda, al mig de tensions internacionals entre els dos blocs (acabava de finalitzar la guerra de Vietnam), les potncies occidentals veien amb recel i escepticisme la possibilitat d'un canvi pacfic a Espanya. En 1975, la integraci en la CEE estava completament allunyada de l'horitz, mxim desprs de la repulsa internacional que els afusellaments de setembre havien generat. Dins del franquisme hi havia una clara divisi entre immobilistes i aperturistes. - Els sectors immobilistes (bnker) composat per vells falangistes, la prctica totalitat de lexrcit i del sindicalisme vertical (noms coneguts com Blas Piar, de Fuerza Nueva o Raimundo Fernandez Cuesta, dirigent falangista) que dominaven les Corts i els mitjans de comunicaci, defensaven un rearme ideolgico i la possibilitat dun franquismo sin Franco. - Els aperturistes, integrats per quasi tots els poltics joves que no havien viscut la guerra i que formaven part del Moviment perqu era lnica manera de fer carrera poltica, molts eren monrquics i altres eren tcnics en ladministraci (destaquen noms com Adolfo Surez, Po Cabanillas, Rodolfo Martn Villa; tamb veterans de la poltica convenuts de la necessitat de canvi poltic com Manuel Fraga o Jos Mara de Areilza). Fora del franquisme, loposici poltica, apareixia dividida. - Per una banda, troben a una oposici moderada, integrada pels demcrata-cristians (Ruiz Jimnez) i els monrquics (juanistes, com Calvo Serer) que volien un canvi de rgim no traumtic, s a dir, no rupturista. - Les forces nacionalistes catalanes i basques. En Catalunya totes les forces poltiques sagruparen en el Consell De Forces Poltiques de Catalunya (gener de 1975) amb lnica reivindicaci del restabliment de lEstatut. El seu eslgan Llibertat, amnistia i estatut dautonomia ho assumirien totes les forces de loposici. Al Pas Basc ens troben amb laugment de lactivitat terrorista dETA i laugment del seu prestigi popular davant de la dura repressi policial i amb el PNB que rebutja la violncia com a tctica de lluita, per que condemnava els atemptats. - Les forces desquerre dividides entre el PCE, que fundar la Junta Democrtica, que pretenia ser una plataforma unitria doposici i que agrupava a la major part dagrupacions desquerres, tant poltiques com sindicals i venals, que defensaven la ruptura democrtica. El PSOE es negar a formar part daquesta Junta Democrtica i fundar la Plataforma dAcci Democrtica que agrupar als socialdemcrates i una facci carlina democrtica. El juliol de 1976 es crear la Coordinaci Democrtica, la Platajunta, que reivindicar la ruptura democrtica i el canvi poltic mitjanant la mobilitzaci social a ms dun procs negociador amb els sectors reformistes del franquisme. Els sindicats UGT, CCOO, CNT i USO defensaven tamb un tall o ruptura que dugus a un procs constituent ELS INICIS DE LA MONARQUIA DE JOAN CARLES I II.1. EL GOVERN DARIAS NAVARRO

95836250.doc

El 22 de novembre Joan Carles I jurava davant de les Corts Franquistes com a nou rei dEspanya. Lambigitat de les seves paraules va decebre gran part de la classe poltica democrtica que esperava un discurs ms aperturista, de fet sorgiren recels respecte a nou monarca. De fet va contrastar amb lhomilia del cardenal Tarancn en la missa de coronaci, en la que lexigia un clar canvi poltic . Que deixs com a president del govern a Arias Navarro, no millorava lopini pblica del rei. Per el nou monarca, assessorat per Torcuato Fernndez Miranda, nou president de les Corts i del Consell del Regne, va optar per realitzar el canvi poltic des de dins, des de la legalitat de les Lleis Fonamentals. El nou govern estava format per pesos pesats del sector bnker aix com per ministres ms reformistes com Fraga o Areilza, va comenar a unes molt tmides reformes (dret de reuni o associaci) per tal de crear una espcie de democrcia atorgada. Mentre tant el rei es va dedicar a viatjar, mostrant-se a lexterior com un monarca amb un nou talant democrtic. En 1976 la situaci social va desbordar al govern. Una onada de vagues sextengu pel pas afectant a ms 500.000 treballadors. A Vitria, la vaga general de la indstria es prolong ms de 2 mesos amb molts moments de tensi, datemptats i de repressi. Un altre fet greu va passar a Montejurra, quan uns pistolers dultradretes assassinaren a 2 militants carlins en una concentraci celebrada el 9 de maig, sense que les forces dordre presents no feren res per detindre als culpables, clarament identificats. Aquests fets mostraren la incapacitat del govern a ms del seu tarann immobilista. El rei destituir a Arias Navarro i nomenar a Adolfo Surez com nou president del govern (3 de juliol de 1976). II.2. EL GOVERN DE SUREZ I LA LLEI DE REFORMA POLTICA El nou president va ser rebut amb desnim pels mitjans de comunicaci i tots els sectors poltics. Els franquistes el veien com a massa jove i inexpert; les forces democrtiques es trobaven defraudades davant duna figura en la qu pesava massa el seu passat falangista o el seu crrec de director de TVE durant els darrers anys del franquisme. El nou govern (Surez va tenir moltes dificultats de formar-lo ja que la major part dels poltics franquistes importants del moment es negaren a participar en ell, com Fraga o Areilza) conscient de que no es podia dilatar per ms temps el procs de canvi. Entre juliol de 1976 i juny de 1977 es produeix el desmantellament de les institucions del rgim de Franco. El 14 de juliol de 1976 les Corts aprovaven una reforma del Codi Penal que pemetria legalitzar els partits poltics excepte aquells que sometidos a una disciplina internacional se propongan implantar un sistema totalitario, redacci que buscava lexclusi del PCE. El 31 de juliol saprov una amnistia que va permetre lalliberament de molts presos poltics, per que excloa expressament als comdemnats per delictes de terrorisme, aquesta circumstncia provoc una onada de protestes en les ciutats dEuskadi. Desprs dun estiu de contactes amb totes les forces de loposici, incls el PCE, Surez presenta en setembre de 1976 la Llei per la Reforma Poltica, autntica pea clau per la transici legal del rgim franquista a una democrcia poltica. Aquesta era una Llei Fonamental, era un text breu, per que afirmava la democrcia i el principi de la sobirania popular, entregava a les Corts (bicamerals: Congrs i Senat) el poder legislatiu, establia la seva elecci per sufragi universal; i es regulava la via per a que les Corts assumiren en el futur la reforma constitucionnal. Aix doncs, sestablia les bases dun sistema democrtic, que per a que aquesta llei entrs en vigor tenia de ser aprovada per les Corts. Les negociacions va ser molt dures, tant amb els procuradors de les corts, als que sels garantir el seu status social i econmic aix com la inexistncia de responsabilitats poltiques anteriors. Al mateix temps, el govern havia de mantenir els contactes amb loposici per tal de calmar-la i garantir-li lxit del projecte. Finalment, el text va ser aprovat per 425 vots, enfront de 59 negatius i 13 abstencions, de manera que les corts franquistes amb aquesta votaci aprovaven la seva dissoluci i la transici a un sistema democrtic. Pel donar-li un recolzament popular a aquest procs es convoc un referndum el 15 de desembre de 1976, per laprovaci de la Llei de Reforma Poltica; a pesar de que tota loposici poltica, encara illegal reclamava labstenci a una llei i un procs poltic que no els havia tingut en compte, els resultats van ser espectaculars), amb

95836250.doc

un 77% de participaci i un 94% afirmatiu el nou govern eixia reforat i la reforma poltica era una realitat imparable. La via de Ruptura Pactada havia triomfat en el model de transici poltica. II.3. 1977, UN ANY CLAU Desprs del referndum passen els moments ms difcils de la transici. Ladopci paulatina de mesures pel restabliment de totes les garanties democrtiques per poder dur a terme unes eleccions lliures, es va veure acompanyada duna contnua tensi motivada per les accions terroristes tant dels grups dextrema dreta, com pels dextrema esquerra (GRAPO) i ETA que mantingueren en una constant pressi a les forces de seguretat i al propi procs de transici. El moment ms lgid ser el de la setmana del 23 al 29 de gener: - El diumenge 23 de gener es produeix lassassinat dun estudiant, en una manifestaci pro-amnistia, a mans dels Guerrilleros de Cristo Rey. - Al dia segent es produeix el segrestament del tinent general Villaescusa, president del Consell Superior de Justcia Militar pels GRAPO. - La mort dun altre manifestant per limpacte dun pot de fum. - El fet ms dramtic ser lassassinat de 5 advocats laboralistes del PCE en el seu despatx del carrer Atocha i que va deixar ferits a 4 ms. Lenterro del dia segent va ser una autntica mostra de la capacitat de convocatria que tenia un partit poltic illegal i redut a la clandestinitat, el PCE. Vora un mili de persones participaren de lacte, on la serenitat i el talant democrtic manifestat serviren per convncer a Surez de la necessitat de comptar amb el PCE en el seu projecte de reforma poltica. - La setmana termin amb lassassinat a mans del GRAPO de 2 policies i 1 gurdia civil. - Lalliberament de Villaescusa i dOriol donar un respir al govern. El gran pas cap a la democrcia arribaria al mes dabril. El dia 1 el govern decret la dissoluci del Moviment, es retiraven tots els smbols falangistes i es desmantellava la Secretaria General del Moviment. Si b des de febrer es permetia la legalitzaci dels partits poltics, tots els partits passaven pel registre dinscripci, actuant a partir deixe moment des de la legalitat, el dia 22 de febrer es denegava la inscripci del registre al PCE. La legalitzaci dels comunistes es convertia en el principal obstacle en la marxa cap les eleccions; tant el bnker poltic com la cpula militar es negaven a acceptar aquest canvi. Surez tenia clar que no podia convocar unes eleccions legtimes sense legalitzar abans el PCE. El 9 dabril, dissabte sant, aprofitant la tranquillitat de les vacances legalitza el PCE. Mentre que els comunistes celebraven la notcia, el Consell Superior de lExrcit es reunia el dia 12 i redactava un comunicat en el que deia que acceptaven la decisi per disciplina y patriotismo. El 14 dabril el PCE en un ple del Comit Central renunciar a lopci republicana i passar a acceptar la monarquia i la bandera espanyola bicolor. Dies desprs legalitzar les centrals sindicals i permetr la tornada als exiliats. Les primeres eleccions democrtiques es celebraren el 15 de juny de 1977. La campanya electoral va ser de lo ms animada, era un temps en el que en Espanya noms es parlava de poltica (amb una premsa lliure, apareixeran diaris com El Pas, LAvui...) i de sexe, shavia acabat la censura, es podien veure les pellcules prohibides (ltimo tango en Pars), sn els anys del destape. El resultat electoral dona la primacia a les dos opcions de centre-dreta (UCD, Uni de Centre Democrtic, dirigit per Surez) i de centre-esquerre (PSOE, de Felipe Gonzlez), deixaven en minoria a la dreta (AP, Aliana Popular, dirigit per Manuel Fraga) i a lesquerra (PCE de Santiago Carrillo), aix com als nacionalistes. El primer govern democrtic havia de solucionar urgentment la situaci econmica. la situaci poltica dels ltims anys havia obligat a aparcar als diferents governs les mesures necessries per tal de poder eixir de la crisi econmica que vivia Espanya des de 1973: la inflaci, latur, el dficit exterior estaven arribant a dates desorbitades. El nou ministre dEconomia dUCD va proposar un pacte entre totes less forces poltiques, els famosos Pactes de la Moncloa, firmats el 15 doctubre, que establien una srie de mesures tant econmiques, socials com poltiques: la contenci de la inflaci, la reforma fiscal, el control de la Seguretat Social i un programa dinversions pbliques. Aquest consens va ser vital per tal que el govern puguera fer les gestions econmiques necessries per tal davanar en la democrcia.

95836250.doc

En aquella tardor els nacionalistes catalans i bascos reclamaven el restabliment dels seus rgims autonmics. Josep Tarradellas torna de lexili i restaurar la Generalitat de Catalunya. En Euskadi es legalitzar la ikurrinya, el govern reconeix al Consejo General Vasco com interlocutor. II.4. LA CONSTITUCI DE 1978 Les noves Corts resultants tenien un objectiu clar, elaboraci duna nova Constituci, per la qual cosa es crear una comissi constitucional formada per 7 diputats representants de les distintes forces poltiques: 3 de centre, 1 socialista, 1 comunista, 1 dAlianza Popular i 1 nacionalista catal, deixant fora de la ponncia al PNB, fet que tindr greus conseqncies posteriors. Desprs dun llarg procs de discussi, amb ms de 3.200 esmenes, amb moltes discrepncies i tensions, va prevaler el consens, i el 31 doctubre el projecte era aprovat per les dues cambres amb 551 vots dels 598 possibles, noms es va desligar del text constitucional el PNB al demanar labstenci, ja que lafirmaci de la indivisibilitat de la sobirania espanyola entrava en contradicci amb els interessos forals que el partit nacionalista defensava. El 6 de desembre de 1978 va ser aprovada en referndum amb una participaci del 67% del cens i els 88% dels vots a favor. Caracterstiques i principis ideolgics - La vigent Constituci espanyola s un text llarg. El seu tret definitori s la seva voluntat de dissenyar un marc vlid per totes les ptiques poltiques i socials, que permetrera una llarga vida al nou rgim que sassentava en ella. El consens s la seva caracterstica ms destacada. - Defineix Espanya com un Estat social i democrtic de dret (art.1) i estableix el sistema de Monarquia Parlamentria en la que els poders del rei sn formals (art. 1). Lesquerra espanyola, de tradici republicana va cedir en lacceptaci de la frmula monrquica com la millor sortida per al nou Estat nascut desprs de la liquidaci del rgim franquista. Divisi de poders - Polticament organitza lEstat amb una ntida divisi de poders. El poder legislatiu estava format per 2 cambres delecci popular directa amb 4 anys de durada, amb competncies en lelaboraci i aprovaci de les lleis, laprovaci dels pressupostos i el control de lacci del govern (art.66). Respecte al poder executiu, el nomenament del President del Govern corresponia al Congrs a travs de la votaci dinvestidura. El poder judicial, correspon als jutges i als tribunals, es crea el Tribunal Constitucional, com mxim rgan jurisdiccional. Drets i deures de lindividu - La declaraci de drets i deures es detallada i una de les ms completes de les constitucions actuals. Fixa la majoria dedat als 18 anys, labolici de la pena de mort, la llibertat religiosa, obri la porta al divorci. reconeix tamb drets socials, garantia la propietat privada i defineix el marc econmic de leconomia social de mercat (art.38) LEstat Autonmic - La principal novetat s la configuraci de lEstat autonmic, format per les diferents nacionalitats i regions, mitjanant la lliure constituci de Comunitats Autnomes a travs dels diferents Estatut dAutonomia. Daquesta manera es reconeix una reivindicaci histrica de lautonomia (art.143) per, al mateix temps la Constituci estableix la indissoluble unitat dEspanya (art.2) i fixa molt clarament les competncies Estatals i les Autonmiques (art.149), tancant les portes a les pretensions federalistes. I. LES ELECCIONS DE 1979 I EL SEGON GOVERN DE SUREZ Una vegada aprovada la Constituci, es convoquen noves eleccions en qu bsicament es repeteixen els resultats de les de 1977, encara que el percentatge dabstenci ara era ms alt ( 32 %). III.1 EL DESGAST DE SUREZ El primer repte del nou govern era convocar, tal i com establia la Constituci, les eleccions municipals. Els ajuntaments espanyols encara estaven dirigits per autoritats no elegides democrticament, des de 1935 no havien tingut lloc eleccions municipals democrtiques en Espanya. El 3 dabril se celebraren les eleccions,

95836250.doc

encara que la UCD era la fora ms votada, el ascens del PSOE i del PCE, aix com els pactes que signaren, els permeteren aconseguir les alcaldies de les grans ciutats com Madrid, Barcelona, etc. A partir daquest moment el consens es substitut per lenfrontament, el PSOE assumir el paper doposici dura i el PCE es distanciar del govern. Per el principal problema li vindria a Surez del propi partit, en el que els diferents grups iniciaren un procs de crtiques constants que van anar minant al president. Respecte a la qesti autonmica, el govern de Surez, desprs dunes dures negociacions (amb ETA fent atemptats per tal de tallar el dileg entre nacionalistes i govern central) aconseguir signar lEstatut dAutonomia Basc i, posteriorment el Catal i Gallec; rpidament la resta de regions i nacionalitats exigiran el seu Estat Autonmic: Andalusia, Valncia, etc. Al final simposar la frmula, dels processos autonmic de doble velocitat, en lloc dels partidaris de Caf para todos que exigien la generalitzaci del procs iniciat en Catalunya i Euskadi, amb les reticncies daquestes comunitats. Lempitjorament de la situaci econmica, la inseguretat ciutadana, ms lescalada datemptats dETA, dels grups dultradreta (Batalln Vasco Espaol) i del GRAPO dugueren a una etapa molt delicada de la transici. Sense el consens i la unanimitat inicial en les gran qestions, sense la majoria parlamentria, amb la dura oposici del PSOE i amb les divisions internes dins del partit (ms que manifestes en el projecte del govern de la legalitzaci del divorci). El 29 de gener de 1981 Adolfo Surez presentar la seva dimissi com president del govern. III.2. EL 23-F I EL GOVERN DE CALVO SOTELO El candidat a la presidncia del govern, Leopoldo Calvo Sotelo es sotmetia a la sessi dinvestidura. El 20 de febrer no va aconseguir la majoria suficient, per la qual cosa es convoca una segona votaci el 23 de febrer. Durant els anys de la transici i, especialment, en els ltims mesos, la situaci a les casernes era de crispaci i de dura crtica al govern. Els franquistes no havien assimilat els canvis i la premsa ultradretana (El Alczar, El Imparcial) critaven obertament al cop. A ms a ms lopini exaltada dels pro-colpistes no trobaven oposici, fet que va fer creure als ms exaltats que tenien ms recolzament del que desprs es va demostrar. Tres van ser els militars que protagonitzaren els fets: El tinent coronel de la Gurdia Civil Tejero, encarregat docupar el Congrs de Diputats i de formar una Junta Militar. El tinent general Milans del Bosch, capit general de la III Regi Militar (Valncia) que aspirava a un pronunciament ms clssic, ja que pensava que rpidament i en efecte dmino la resta de regions militars sadheririen al cop. I, per ltim, el general de divisi Alfonso Armada, ex-cap de la Casa Militar del Rei i qui va convncer als altres que el Rei recolzaria la soluci militar per formar un govern de salvaci. La votaci dinvestidura far que avancen els seus plans. Poc desprs de les 18 hores del 23 de febrer, en plena votaci nominal, els gurdies civils de Tejero prenen al assalt el Congrs, atemoriren a tirs als diputats, qestionen violentament lautoritat militar del ministre de defensa el general Gutirrez Mellado i anuncien que una autoritat militar, por supuesto acudiria a la cambra per fer-se crrec de la situaci. Mentre, Milans posava en marxa el cop dEstat en Valncia i publicava un ban calcat al emet per Mola en 1936. Lxit del cop es basava en un element clau: el suposat recolzament del Rei. El cap de la Divisi Acorazada Brunete, encarregada docupar militarment Madrid, es posa en contacte amb la Zarzuela, on desmentiren la informaci que arribava als seus subordinats i ordena la retirada a les casernes de totes les unitats, algunes de les quals ja havien arribat a RTVE. Les hores de tensi passaven i el colpistes anaven perdent lesperana de lxit. Armada intenta entrar al Congrs per fer-se amb el control, per el mateix Tejero li ho impedeix al conixer que aquest projectava un govern de concentraci amb partits poltics. Per fi, a la una de la matinada, el Rei es dirigia al pas, explicant les ordres que havia trams i deixant clara la posici de la Corona a favor de lordre constitucional. El fracs del cop va mostrar la fragilitat que encara tenia el sistema i per donar un toc datenci als poltics. Calvo Sotelo va obtindre a la vesprada segent la investidura i dos dies desprs isqueren ms de 3 milions despanyols al carrer en manifestacions de repulsa al colpisme. El govern de Calvo Sotelo quedar marcat per les conseqncies del cop dEstat: amb la investigaci i processament dels militars implicats; lescndol de loli de colza adulterat, que suposar la mort de 48

95836250.doc

persones i milers dafectats; la mort de tres joves en Almeria, detingut per la Guardia Civil al confondrels amb membre dETA.; laprovaci de la Llei del Divorci, amb loposici del sector ms moderat del seu partit junt a lEsglsia; la integraci dEspanya en lOTAN, fet que augment la impopularitat del govern aix com lenfortiment del PSOE. Calvo Sotelo decideix no esgotar la legislatura i avana les eleccions al 28 doctubre de 1982. Aquestes suposaran un triomf rotund del PSOE amb ms de 10 milions de vots. Amb la victria del PSOE en 1982 pot donar-se per finalitzada la transici, en quant que el accs dun partit desquerres al govern significava la normalitzaci definitiva de lalternana poltica.