Sol Llen3 Eso Cat

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)
5/11/07
10:54
Pgina 1
Llengua catalana i Literatura
ESO
2. Solucionari del llibre de lalumne
5/11/07
10:54
Pgina 2
5/11/07
10:54
Pgina 3
UNITAT
1
b) Treball servil o fors: feines en rgim desclavitud, construcci, peons... c) Indstria: manipulaci de matries qumiques, fabricaci de calat en cadena... d) Plantacions: recollectors, carregadors... e) Feines al carrer: venedors de diaris, netejadors de parabrises... f ) Tasques rurals: pagesos, ramaders (pastors)...
COMPRENSI
I EXPRESSI
Pg. 10
4 a) Servei domstic: criats, missatgers...
1 En el mn laboral, la precarietat consisteix a no
tenir cap garantia de durada o continutat a la feina. La inseguretat fa referncia als riscos amb qu es treballa quan signoren les normes de seguretat en el treball. Lexplotaci consisteix en labs que els patrons o les empreses exerceixen sobre els seus treballadors en benefici propi. Lesclavitud s lestat de submissi total duna persona a una altra i, per tant, no s de condici lliure.
2 Els estats que fomenten el treball infantil
5 Algunes causes del treball infantil sn, segons
lautor, el fracs escolar, latur, la pobresa i el consumisme.

6 A criteri del professorat. 7 Hi ha almenys divuit milions de nens al carrer a
deuen pensar que s imprescindible obtenir m dobra barata i no gaire qualificada a fi que les empreses puguin crixer en beneficis i, en conseqncia, tamb ho pugui fer el pas on estan establertes. Els estats que comprenen el treball infantil deuen estar convenuts que els infants no han de treballar, per davant dalgunes circumstncies, poden justificar aquest fet. Els estats que ignoren el treball infantil solen pertnyer al mn desenvolupat, no es volen enfrontar al problema ni plantar-hi cara i, per tant, no persegueixen les situacions dinjustcia que sestan cometent.
3 Les zones amb un ndex ms alt desclavitud
infantil sn, en aquest ordre: sia (61%), frica i Amrica Llatina.
lndia, quaranta milions a lAmrica Llatina i prop de cent milions arreu del mn. Infants que neixen i moren al carrer a causa de la pobresa, labandonament o la desestructuraci familiar (provocada per labs psicolgic o sexual, o lalcoholisme). Tots mostren una manca dafecte important davant una societat que els margina. Ja sigui a Delhi, Jakarta, Durban o, recentment, a molts altres pasos del Nord, el nombre de nens del carrer continua creixent sense parar. Una bona part dels nens del carrer mantenen algun vincle familiar i sobreviuen robant, demanant caritat, venent diaris o enllustrant sabates per ajudar, aix, a completar els ingres-
5/11/07
10:54
Pgina 4
Llengua catalana i Literatura 3r ESO sos de les seves famlies. Sn el que coneixem com a nens AL carrer. Per tamb nhi ha molts daltres que han trencat amb qualsevol tipus de vincle familiar i fan del carrer la seva vida: els coneixem com a infants DEL carrer. En aquest cas, es tracta de menors que viuen en grup amb altres nens, al voltant de la figura dun lder, i recorren a la prostituci i els petits furts per sobreviure. La majoria daquests infants sn addictes a les drogues, des de lherona fins als inhalants. Als Estats Units i a Europa s la cocana; per als infants del carrer dAmrica Central s una substncia molt ms simple per igual de mortal: cola per a les sabates, narctics de base solvent, fcilment disponibles. I barats. Aquests solvents suprimeixen les sensacions de gana, fred i solitud dels infants. Per tamb fan que els seus cervells es facin malb, els causen danys irreversibles i fins i tot poden matar-los. Les empreses que els produeixen guanyen milions de dlars, segons dades dUNICEF. Hi ha uns quaranta milions dinfants del carrer a Amrica Llatina, i ms de la meitat inhalen cola de base solvent: en total, vint milions de clients que consumeixen prop de vint milions de galons de cola al mes. Lexistncia massiva de nens i nenes del carrer no fa ms que posar de manifest lapatia i la incapacitat dels poltics a lhora de gestionar conflictes. La Convenci de les Nacions Unides sobre els Drets de lInfant, ratificada per tots els pasos excepte dos casos lamentables (els Estats Units i Somlia), exposa a larticle 39 que els estats membres han de prendre totes les mesures adequades per promoure la recuperaci fsica i psicolgica, i la reinserci social dun infant vctima de qualsevol forma dabandonament, explotaci, abs, tortura o qualsevol altra forma de tractament o cstig cruel, inhum o degradant; o conflictes armats. Aquesta recuperaci i reinserci ha de tenir lloc en un ambient que protegeixi la salut, lautoestima i la dignitat de linfant. Encara avui milers daquests infants continuen morint any rere any. I, malgrat tot, encara hi ha exemples per a lesperana: a Luanda, Angola, es va fundar una escola per a nens i nenes del carrer el 1991. A lAmrica Central, Casa Alianza treballa per internacionalitzar el perfil dels nens del carrer i, al mateix temps, nafavoreix la rehabilitaci. Tots els estats haurien destablir plans dacci al respecte, com la publicitat i el compliment dels articles recollits a la Convenci sobre Drets de lInfant, o crear ministeris especfics datenci a infants i adolescents. a) Sen poden destacar les segents: la pobresa, labandonament o la desestructuraci familiar provocada per labs psicolgic o sexual, o per lalcoholisme. b) Els infants al carrer mantenen algun vincle familiar i sobreviuen robant, demanant caritat, venent diaris o enllustrant sabates per ajudar la famlia. Els infants que fan la vida al carrer sanomenen infants del carrer perqu no tenen cap vincle familiar i viuen sovint en grups. c) Actualment es promulguen lleis que combaten la situaci de milions dinfants que no gaudeixen dunes bones condicions de vida, i tamb hi ha altres iniciatives que conviden a lesperana. Entre daltres, podem destacar la fundaci descoles per a nens i nenes del carrer, les iniciatives per a la rehabilitaci daquests infants en la societat i les actuacions (campanyes publicitries i lleis) que porten a terme els diferents estats del mn a fi de combatre la situaci daquests milions de nens i nenes.
PARLEM
DEL TEXT
Pg. 11-12
1 Reportatge oral: en un reportatge oral, el so
(veus, sorolls, msiques, silencis...) t un paper fonamental. Loient percep la informaci duna manera lineal, s a dir, rep unes dades desprs de les altres. Tot i que els recursos de qu es disposa es poden presentar de manera simultnia (msica i veu en off, per exemple), la informaci es dna duna manera progressiva, amb la possibilitat de destacar les dades que es considerin ms importants. Reportatge escrit: el text escrit presenta una disposici grfica que el lector percep de manera simultnia (fotografies, grfics, mapes, estadstiques...). s fcil identificar les diferents parts de qu es compon: ttol, subttol, text (contingut). A ms, en el reportatge escrit es recorre sovint a diferents mides i tipus de lletra per destacar alguna part de la informaci respecte de la resta.
5/11/07
10:54
Pgina 5
Solucionari del llibre de lalumne Unitat 1

2 Recursos dun reportatge oral: veu en off (i
veus) amb les possibilitats dintroduir-ne de diversos timbres (mfasis, entonacions, velocitats...); msica; sorolls de fons; silencis; sintonies. Recursos dun reportatge escrit: mides i tipus de lletra; fotografies; color; mapes; estadstiques; esquemes.
3 Sn titulars propis de notcies: a, b, c, g.
Brancam: branques. Pelat, talat, desfullat. Fireta: estris de cuina petits. Bonica, metllica, regalada. Mobiliari: conjunt de mobles. Antic, slid, modernista.
2 Pronoms: -lo, ell, li, tot, hi, un, altre, tots dos.
Determinants: la, el, un, quines, els, una, l, l, mateix.

3 Preposicions: per, cap a, entre, durant.
Sn propis de reportatge: d, e, f.
4 Resposta oberta. 5 En la reproducci del reportatge La humanitat
Locuci prepositiva: a favor de. Locuci adverbial: de cop i volta (rpidament), al cap i a la fi (finalment), en lloc de, de seguida, a corre-cuita (corrents).
4 S. Les conjuncions enllacen paraules de la
es trasllada a les grans ciutats, shi observen els elements segents: ttol entrada o lead signatura (autoria del reportatge) lloc grfics planisferi i xifres text resums i extractes informatius fotografies i xifres
mateixa categoria gramatical. En les tres primeres no, perqu es tracta duna coordinaci, per en lltima s, perqu s un cas de subordinaci.
5 a) deixem-ho estar.
b) ja haurem acabat. c) surts a competir. d) Calleu!

6 Resposta oberta.
MORFOSINTAXI
Pg. 13-19
7 a) vell (substantiu > adjectiu); mort (adjectiu 1 La resposta a la segona part de lactivitat s
orientativa. Estol: naus. Guerrer, alineat, velo. Gent: persones. Curiosa, atrafegada, vagarosa. Esbart: persones, animals. Dansaire, universitari, popular. Aviram: ocells de corral. Esvalotat, cridaner, desganat. Ram: flors. Vists, floral, discret. Eixam: abelles. Gran, compacte, sorolls. Feix: de tiges, de branquillons, de bastons. til, lligat, atapet. Bandada: ocells. Perillosa, juganera, dinmica. Llenya: fusta. Seca, molla, eixuta. Famlia: parents. Generosa, esquerpa, distant. Ramat: caps de bestiar. Tranquil, rondinaire, silencis. Pollancreda: pollancres. Ufanosa, humida, ombrosa.
> verb) b) mort (substantiu > verb); vell (adjectiu > adjectiu) c) ric (substantiu > adjectiu); pobre (subs tantiu > adjectiu) d) dinar (substantiu > verb) e) dir (substantiu > verb); fer (substantiu > verb) f ) saber (substantiu > verb) g) perqu (substantiu > conjunci) h) pro (substantiu > preposici); contra (substantiu > preposici) i ) incisives (substantiu > adjectiu) j ) taronja (substantiu > substantiu) Aquest canvi de categoria sanomena habilitaci.
8 Resposta oberta. 9 a) morfologia
b) sintaxi c) semntica
5/11/07
10:54
Pgina 6
Llengua catalana i Literatura 3r ESO

10 ensems = al mateix temps
a coll = a collib a cegues = a ulls clucs al comptat = de cop de pressa = a corre-cuita a cop calent = a lacte a posta = a gratcient de bat a bat = de pit en ample de franc = de gorra de cor = de bona gana de rell = de cua dull a les palpentes = a cegues
11 tenia (verb); per (conjunci); bellssimes (adjec-
positiva) la llum que flota a laire i encalitja (verb) el pllid cel i el mirall blau fosc, la nau sura lentament, mancada de vent. s una daquelles mars calmes (adjectiu) destiu que la gent de mar anomena mar podrida (adjectiu). Des de (preposici) dalt la cofa, un guaita ha albirat una columna de vapor. A coberta tothom corre cap a (preposici) estribord i saboca pel passam de proa. El capit (substantiu) dna ordres. Recollim drap i la nau llisca (verb) en silenci. El blau de la mar s tranquil i buit. Fins que, de sobte, desprs dun esbufec, sorgeix una aleta negra de mig metre. Entre dues aiges, la balena sapropa.
tiu); corall (substantiu); solcat (verb, participi); una (determinant indefinit); aquell (determinant demostratiu); dos (determinant, numeral); negres (adjectiu); com (adverbi); amb (preposici); pestanyes (substantiu); algun (determinant indefinit); i (conjunci); esvelta (adjectiu); aristocrtiques (adjectiu); de (preposici); per (preposici); sobretot (adverbi); a (preposici).
12 Substantius: capell, realitat, anys, ossos, cra-
LXIC
1 Derivatius:
Pg. 20-25
ni, expressi, cara, pmuls, maxillar, barba, voluntat, dria, exemplars, bsties, rbites, celles, parpelles, bar, semblana, gos, atura, gos, aire, suspensi, tendresa. Adjectius: baix, alt, vell, decrpit, magre, enrgica, marcadssims, inferior, massissa, agressiva, humans, conegudes, sant, gran, abandonat, sofert, fina, desolada.
13 i ara!: admiraci, estranyesa, sorpresa.
-er: relacionat amb el nom. -ada: acci corresponent a un verb. -issa: relacionat amb el verb. -aire: propensi. -: gentilici. -tic: relacionat amb el nom. -dor: qualitat. in-: negaci. sub-: situat a sota. -ista: ofici. -or: relacionat amb el verb. Gramaticals: -s, -os: marca de plural. -ies: morfema verbal, segona persona del singular de limperfet dindicatiu. -a: marca de femen.
2 veuarra: substantiu (veu)
ha ha ha!: alegria. renoi!: sorpresa. ecs!: fstic. uix!: repugnncia, menyspreu. bravo!: aprovaci, afirmaci. oh!: admiraci, sorpresa. llstima!: dolor, desgrat. ala Manela!: admiraci. ui!: dolor, desgrat. som-hi!: incitaci, animaci. ep!: atenci. tant de bo!: desig.
pineda: substantiu (pi) drapaire: substantiu (drap) xins: substantiu (Xina) mengvol: adjectiu (menjar) espais: substantiu (espai) carona: substantiu (cara) nassot: substantiu (nas) vellesa: substantiu (vell)
3 negaci: amoral 14 El mar s una seda blava (adjectiu), tensa i bri-
llant. No hi ha ni el ms lleu rastre donades. Sembla com si la calor del juliol (substantiu) hagus solidificat el temps. Enmig de (locuci pre-
oposici: anticicl antic crrec: exsecretari dintre: intravens anterioritat: prerom
5/11/07
10:54
Pgina 7
Solucionari del llibre de lalumne Unitat 1 repetici: reconstruir superioritat: superhome situaci inferior: subsl inferior: sotamniga ms enll: ultratomba cretaria; cantes / cants; dormis / dorms; avis / avs; rbia / rabia; marques / marqus o marqus.
2 a) V
b) F c) V
d) F e) F f) V
4 terrs, encerclats, portalada, escalinata, place-
ta, campanar, encimbellat, boscatge.

5 porugament, dbilment, brutament, espessa-
3 dijous: diftong decreixent
ment, escassament, tendrament, durament, cortesament, comunament.

6 Resposta orientativa: ferrer, sabater, fuster, fle-
vieu: triftong coet: hiat m: monosllab tnic metxa: dgraf divisible a final de lnia uns: monosllab ton boia: diftong creixent e) audcia f ) teula g) rauc
quer, bover.
4 a) xiuxiuejar 7 Emmalaltir, emplenar, curtejar, aprofundir, coi-
xejar, ajustar.
8 Tenen significats iguals: aguaitar / guaitar; enre-
b) beina c) brou d) ungent
gistrar / registrar; alliberar / llibertar.

9 aerodinmic, pneumleg, retrovisor, hipocalric,
5 Paraules que contenen un dgraf: eixugat, dibui-
circumlocuci, bucodental, topografia, arboricultura, minifundi, ciclmetre, omnipresent, latifundi.

10
xos, gruix, faig, puig, soques, sorteig, feixes. Paraules que contenen un diftong: avui, gaire, galifardeu, bous, neu, almoiner, coure, esglai, ionqui. Paraules que contenen un triftong: dieu.
6 tnue, grua, tbia, lluent, viol, indstria, avi,
LLAT linea mundus dulcis lingua bucca lacte filiu pluma secundus
PRIMITIU lnia mn dol llengua boca llet fill ploma segon
DERIVATS dolcesa llengut bocassa lletera fillol plomall segonament
PSEUDODERIVATS lineal mundial dulcificar lingstica bucal lacti filial plumfer secundognit
Natlia, duana.
7 quit-xa-lla, sei-xan-ta, cre-uer, des-cen-dir, re-
e-di-tar, cot-xe, tot-hom, ros-si-nyol, di-a-ble, in-flu--en, vol-gus-siu, nos-al-tres, es-glai, hoquei, ad-junt, bot-x.
8 a) Sn monosllabs.
11 alacant-alacantina, sitget-sitgetana, guatema-
lenc-guatemalenca, polons-polonesa, vigatvigatana, olot-olotina, hongars-hongaresa, ucrans-ucranesa.
b) Es tracta dun accent diacrtic. c) Du, ei, pau, niu, sou, coit, reis, nous, blau, nau, neu, rou, veu, fruit, aus, riu, cuir, meu, seu, buit, greu, lleu. d) qu, vull, llit, llet, llum, llamp, goig, fluix, lloc, ball, peix, greix, feix, gruix, llar, llor, lli, pell, lluc, llur, bell, lleig, llest, llosc, vell, moll, lleu, llarg, xaix, vull, seny.
REPS DORTOGRAFIA
Pg. 26-29
1 aturat / aturat; lligam / lligam; oliva / olivar; torro
LITERATURA
1 a) El de Guillem de Cabestany.
Pg. 30-33
/ torr; angles / angls; nmero / numero; collocat / collocat; animals / animals; pat / pati; canvi / canvia; porro / porr; fbrica / fabrica; perd / perdo; record / rcord; bstia / bestiar; secretria / se-
b) En el primer, quan es diu quan parteu irat.... No, perqu ladjectiu irat denota conflicte.
5/11/07
10:54
Pgina 8
Llengua catalana i Literatura 3r ESO c) Que no heu deixat mai de fer-me delir, que mai damar-vos no mhe penedit; que aix estic de tot cor a vs rendit...
2 a) Lelefant demana a la guineu com ho pot fer
per esdevenir rei, i ella li explica la faula segent: els habitants dun pas acordaren donar cada dia una bstia al lle per evitar que els fes mal. La tria es feia a latzar. Quan li toc el torn a la llebre, aquesta trig tant que enfurism el lle. Com a excusa li digu que un altre lle, que deia que era el rei, la volia agafar. El lle sinteress per saber qui era el seu competidor i la llebre lacompany fins a un gran llac. Sacostaren a laigua i el lle, en veure el seu rostre reflectit a laigua, shi abraon pensant-se que era el seu rival. Aix la llebre aconsegu matar el lle. b) Llull ens parla de labs del poder i de com es pot perdre per culpa de la vanitat. c) Na Renard s una guineu. s un animal que es caracteritza per lastcia i lhabilitat en les conspiracions. d) s una faula perqu els personatges sn animals que encarnen les virtuts i els defectes dels humans.
3 a) Grcies a la cortesia demostrars que no ets
cap animal, sin una persona; sers amable, noble, lleial, de bons pensaments, tindrs amics i no rebrs cstigs. b) En lnies generals, sn consells durbanitat vigents encara en el nostre segle. Leducaci facilita sempre la convivncia.
a 170.000); basc (80.000); neerlands (de 65.000 a 80.000); francoprovenal; grec. Hi ha una sola llengua oficial, el francs, i no es reconeixen els altres idiomes. Itlia: itali (55.000.000, un nombre indeterminat dels quals parlen piemonts); sard (1.000.000); retoromnic (frils: de 350.000 a 700.000; lad: de 10.000 a 35.000); alemany (285.000); albans (de 80.000 a 120.000); eslov (de 60.000 a 100.000); occit (de 50.000 a 100.000); francoprovenal (85.000); grec (de 10.000 a 30.000); catal (18.000); serbocroat (3.000). Estat amb una sola llengua oficial, per atorga cert reconeixement als altres idiomes parlats al seu territori. Regne Unit: angls (58.000.000, un nombre indeterminat dels quals parlen escocs); galls (de 510.000 a 600.000); galic escocs (66.000); castell (Gibraltar: 30.000); francs (illes Anglonormandes: 8.000); crnic (1.000, com a segona llengua); galic manx (illa de Man: 640, com a segona llengua). T el mateix rgim lingstic que Itlia. Sussa: alemany (4.250.000); francs (1.250.000); itali (de 200.000 a 300.000); retoromnic (romanx: 30.000); francoprovenal (25.000). T el mateix rgim lingstic que Blgica. Estat espanyol: castell (de 30.530.000 a 30.875.000); catal (5.496.000); gallec (2.500.000); basc (590.000); lleons (de 140.000 a 485.000); aragons (23.000); occit (4.000). Estat amb una sola llengua oficial que, en determinades parts del territori, comparteix loficialitat amb altres idiomes.
LLENGUA
I SOCIETAT
Pg. 34
AVALUAT
1 Blgica:
Pg. 35
neerlands (6.000.000); francs (4.000.000); alemany (de 65.000 a 150.000, 15.000 dels quals parlen luxemburgus). s un estat amb ms duna llengua oficial, per cadascuna de les llenges s oficial noms en una part del territori. Frana: francs (55.000.000); catal (128.000); occit (d1.000.000 a 3.600.000); alemany (d1.200.000 a 1.500.000, un nombre indeterminat dels quals parla luxemburgus); bret (de 250.000 a 500.000); itali (cors: de 125.000
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
b b c c c a a a a b
11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
a b c a a a a b a b
5/11/07
10:54
Pgina 9
UNITAT
2
Lallament geogrfic i el seu carcter desconfiat, secretista, poc amic de les visites destranys i gels de les seves tradicions animistes, els ha perms conservar una societat amb estructures matriarcals. A la terra de les Bijags, lexpressi sexe feble no sadiu en absolut amb els habitants femenins dOrango, relata lantropleg alemany Hugo Adolf Bernatzik en la seva obra Al regne de les Bijags, desprs de visitar la zona, al comenament del segle passat. Aqu s la noia qui escull lhome: tot just quan entra a la pubertat, colloca un plat gran amb arrs sense condimentar davant la casa del seu elegit. Si el jove est disposat a acceptar loferiment de la noia, ho manifesta de la manera ms senzilla: es menja larrs. En acceptar, el jove sen va a viure amb la noia a la cabanya que ella aixecar i la parella quedar casada..., fins que lesposa, un bon dia, tregui a la porta de la cabanya les pertinences del marit, gest que li indicar que ja no est disposada a tolerar durant ms temps el jou de la comunitat matrimonial. a) F b) F c) V d) F e) V f) F
COMPRENSI
I EXPRESSI
Pg. 38
1 Resposta oberta. 2 a) Es pot entendre que castigar maternalment
vol dir fer-ho amb amor, amb cautela, amb bones intencions. b) Els homes viuen amb els membres de la lnia masculina de la famlia. c) Dit duna altra manera, les dones de Juchitn es responsabilitzen de leconomia, que es basa en la convivncia i la fidelitat que es mostren.
3 El text original diu:
1. Xina; 2. on; 3. les; 4. una; 5. qual; 6. la; 7. les; 8. l; 9. figura; 10. no; 11. que; 12. educats.
4 Resposta oberta. 5 Larxiplag de les Bijags, amb palmerars, saba-
nes arbustives, gran quantitat daus aqutiques migratries, tortugues, hipoptams i cocodrils, s considerat Reserva de la Biosfera. Tanmateix, els seus habitants han de lluitar molt dur per tirar endavant. La poblaci, duns 33.000 habitants, est repartida en cinc illes que formen Orango Grande: Orango, Imbone, Canogo, Meneque i Orangozinho. Viuen en cabanyes de fang vermell i sostre de palla, sense llum elctrica ni aigua corrent. Lassistncia mdica s prcticament inexistent.
6 Resposta oberta.
5/11/07
10:54
Pgina 10
PARLEM
DEL TEXT
Pg. 39-40
1 Resposta orientativa, com a possible pentleg
Hi ha una intencionalitat de preguntar que es formula en imperatiu en el cas segent: Parlim de ms dones. Les de Juchitn.
8 I?: I qu hi va trobar, en aquesta illa?
de lentrevista: 1. Lobligaci dun entrevistador s preguntar. 2. Entrevistar s, sobretot, voler saber. 3. No hi ha entrevistes curtes. Hi ha entrevistes que interessen. 4. Totes les entrevistes sn humanes i exclusives. 5. Cal respectar la manera de dir, de parlar, de la persona entrevistada.
2 Presentaci: lnies 1-10.
Viuen en parella?: Homes i dones viuen en parella? Per qu?: Per qu diu que shauria quedat a les aldees situades vora el llac Lugu?
9 Resposta oberta.
Cos: lnies 11-100. Tancament: lnia 101: Batalladores, ardents i trempades.

3 Lentrevistador ha organitzat lentrevista segons
MORFOSINTAXI
Pg. 41-47
1 SN: la meva via; una capsa de sabates; dos
les tres comunitats matriarcals de qu es parla i, pel que sembla, tamb a partir del viatge que ha fet la persona entrevistada. En primer lloc tracten de la societat africana; desprs parlen de la xinesa, i finalment, de la mexicana.
4 Resposta oberta. 5 Resposta oberta. 6 Preguntes obertes:
mercats tradicionals dalimentaci; vosts. SPrep: per correu; sense mans; per a infants; daquest trimestre. SAdv: lluny del seu pas; molt b.
2
DETERMINANT alguns un el el
NUCLI ssers got programes riu missatge enmig (prep. introductria)
COMPLEMENT humans de suavitzant avorrits Ebre que va arribar ahir dun estret pendent
I? Per qu? I qu diuen les dones zapoteques? Preguntes tancades: Castiguen millor les dones dOrango Grande? Viuen en parella? A casa de qui es troben? I el pare no se nocupa?
7 En lorigen, segons alguns, manava la dona.
3 a) un gat siams: SN (determinant + nom +
I sen va anar a Guinea Bissau. I de la terra de les dones sen va anar a la terra de les filles. I no hi ha marits. Tornem als marits que no existeixen. El costum. Parlim de ms dones. Les de Juchitn. Sospito que Juchitn s menys parads. Sn intervencions o afirmacions que donen peu que la persona entrevistada pugui precisar, matisar o continuar el discurs que havia deixat inacabat en la intervenci anterior.
complement del nom, SAdj [adjectiu]) b) la seva llanterna: SN (determinant + determinant + nom) c) les arracades dor: SN (determinant + nom + complement del nom, SPrep [preposici + nom]) d) sense alcohol: SPrep (preposici + nom) e) a Londres: SPrep (preposici + nom) f ) la campana de la seu: SN (determinant + nom + complement del nom, SPrep [preposici + determinant + nom]) g) per fax: SPrep (preposici + nom) h) el nucli urb: SN (determinant + nom + SAdj [adjectiu]); precis: SAdj (adjectiu) i ) que vaig contractar: oraci; (sintagma nominal, subjecte ellptic + sintagma verbal [complement directe, pronom + verb]); b: SAdv (adverbi) j ) Anselm Clav: SN (nom + nom)
10
5/11/07
10:54
Pgina 11

4 Demostratius: aquells (pronom), aquell.
Articles: la, els. Possessius: son. Indefinits: alguna, un, alguns (pronom), tots. Numerals: quaranta-tres, dos-cents huitantados, quaranta-tres, deu.
c) d) e) f)
fora, massa, prou, bastants prou, massa fora, bastants, massa, prou massa, fora, prou, bastants
9 a) Es va ficar la m a la butxaca.
5 a) la catorzena edici
b) c) d) e) f) g) h) i) j)
la pgina cent tres dues mil tres-centes vint-i-set hectrees Joan vint-i-tres captol u onzenes jornades sis-centes quaranta-dues pgines Felip cinqu cinquanta-vuit segons primer pis segona porta
b) Ho he vist amb els ulls. c) Va abandonar la cursa perqu tenia problemes amb el cotxe. d) A lhospital li van haver dembenar el canell. e) La meva germana s bessona. f ) Vaig perdre el mbil, el que mhavien regalat per laniversari.
10
CARDINAL dos / dues tres quatre deu
ORDINAL PARTITIU segon mig tercer ter quart des
6 a) Aquesta (pronom) s la que volia i no aque-
lla (pronom). b) Quina (determinant) pellcula has vist? c) Tothom (pronom) sap la veritat. d) He gastat tots els meus (determinants) estalvis. e) Aquesta (determinant) xocolata s ms bona que la teva (pronom). f ) Eren vuit (determinant) excursionistes per noms tres (pronom) estaven federats. g) Alguns (determinant) textos tels enviar ara mateix; els altres (pronom), dem a primera hora. h) Cadasc (pronom) haur de treballar segons les seves capacitats. i ) Cada un (determinant) dels assistents rebr un regal magnfic. j ) Tot (determinant) Catalunya es manifesta a favor de la pau.
7 a) amb els resultats (de ladjectiu)
MULTIPLICATIU COLLECTIU doble parell triple tercet, trio, tern quart, quarter qudruple qern, quartet dcim dcuple desena
11 a) No.
b) S. c) No.
12 dos: bess, bessona.
tres: trigemin, trigmina. quatre: quadrigemin, quadrigmina. cinc: quintigemin, quintigmina.

13 Les ciutats estan molt ms netes si cada dia es
b) c) d) e) f) g) h) i)
de casa seva (de ladverbi) que mho pensaria (del verb) de tabac (del nom) lentament (del verb) de la dona (del nom) negatius (del nom) sense complicacions (del nom) grans (del nom); fondes (del nom); daigua plujana (de ladjectiu)
recull una fracci diferent dels residus; per exemple, tres dies els orgnics, un dia els inorgnics reciclables (paper i envasos), un altre dia el vidre i els residus inorgnics no reciclables (burilles, bolquers, etc.). Aquest sistema permet recuperar entre un 60 i un 80 % dels residus. Lany 2004, a Catalunya, es va recollir selectivament el 25 % de la brossa i sen va recuperar al voltant del 20 %. Una bona recollida en origen s fonamental perqu es puguin tractar correctament les diferents fraccions de la nostra brossa a les plantes de tractament i fer un compost de qualitat.
14 La recollida porta a porta de residus s incom-
8 a) fora, massa, prou, bastants
b) bastants, prou
patible amb lactual model de vida de les famlies, sobretot daquelles que viuen en lmbit urb, on els horaris laborals sn molt estrictes. A ms, els pisos sn cada vegada ms menuts
11
5/11/07
10:54
Pgina 12
Llengua catalana i Literatura 3r ESO i no queda espai per emmagatzemar les deixalles. Les administracions, alhora, no creen cap allicient econmic o social per premiar els usuaris que participen en aquesta recollida selectiva i promoure-la. Aquest sistema, a ms a ms, hauria danar acompanyat duna reducci de la generaci de residus, perqu no tenen cap sentit aquestes mesures quan cada vegada comprem ms envasos.
15 Substantiu que designa un perode de cinc
PRACTICA-HO
1 Paracaigudes: verb i substantiu. Aparell en for-
anys, deu anys, noranta anys: quinquenni (cinc anys), decenni (deu anys), norantenni (noranta anys). Substantiu que designa un perode de dos mesos, tres mesos, quatre mesos, sis mesos: semestre (sis mesos), trimestre (tres mesos), quadrimestre (quatre mesos), bimestre (dos mesos). Una persona que t cinquanta anys, noranta anys: quinquagenria (persona de cinquanta anys), nonagenria (persona de noranta anys). Substantiu i adjectiu que designen perodes danys dentitats i fets: cinquanta anys, noranta anys, cent anys: centenari (cent anys), cinquantenari (cinquanta anys).
16 Adjectius: convertida, fet, brodades, ratllat,
Bon, emmarcada, inhabitada, tnue. SPrep: dels crvols; del seu casament; de marbre; de fruites, de cera; de guix; amb les rosetes, de pitimini; de polsina.
ma de gran para-sol confeccionat amb un teixit molt resistent que, deixat anar des dun punt elevat, es desplega i permet reduir notablement la velocitat de descens o de caiguda dun cos a latmosfera. Aiguafort: substantiu i adjectiu. Estampa que sobt duna planxa gravada sobre coure mitjanant cids. Celobert: substantiu i adjectiu. Pati interior duna casa, obert al cel i generalment ms alt que ample, que dna llum i aire a les habitacions immediates. M-llarg: substantiu i adjectiu. Que t les mans llargues. Nord-americ: substantiu i adjectiu. Natural o originari de lAmrica del Nord. Caranegre: substantiu i adjectiu. Que t fosc el color de la cara. Grecollat: adjectiu i adjectiu. Que t alhora trets grecs i trets llatins. Esmaperdut: substantiu i adjectiu. Que ha perdut lesma. Ploramiques: verb i substantiu. Que per no res plora. Tiralnies: verb i substantiu. Instrument per traar lnies.
2 Resposta model:
LXIC
Pg. 48-51
1 Escurabutxaques: mquina de joc; mot format
per un verb i un substantiu. Substantiu. Perdonavides: fatxenda; mot format per un verb i un substantiu. Substantiu. Bocamoll: xerraire, que no pot guardar un secret; mot format per un substantiu i un adjectiu. Adjectiu. Teoricoprctic: referit alhora a la teoria i a la prctica; mot format per dos adjectius. Adjectiu. Setcincies: que es creu molt llest; mot format per un adjectiu i un substantiu. Substantiu.
caragirar (substantiu i verb): verb. gratacel (verb i substantiu): substantiu. figaflor (substantiu i substantiu): substantiu. somiatruites (verb i substantiu): substantiu. salvavides (verb i substantiu): substantiu. robavellaire (substantiu i adjectiu + sufix -aire): substantiu. filferro (substantiu i substantiu): substantiu. fotocpia (substantiu i substantiu): substantiu.
3 picaplets: advocat.
2 Mots compostos: carn dolla, esperit de vi,
blat de moro, gos llop, cotxe bomba, ull descala, lliure canvi, blau cel, m de morter.
caganiu: el ms petit. pelacanyes: pobre. pixatinters: oficinista. rodamn: vagabund. saltataulells: dependent. bocamoll: xerraire. perdonavides: fanfarr. cagadubtes: indecs. busca-raons: amic de baralles.
12
5/11/07
10:54
Pgina 13

4 Resposta model: guardaespatlles, portaavions,
tallafoc, trencanous, pica-soques, xuclamel, paracaigudes, saltamart.

5 a) menjap
g) aiges: indica que cal pronunciar la u del grup gu: ai-ges. h) genit: trenca el diftong iu: ge-ni-t. i ) agrament: trenca el diftong ai: a-gra--ment. Les altres paraules sn casos dexcepcions.
3 Laic: lacitat, lacitzar.
b) c) d) e) f) g)
sangglaar-se aiguanaf culdellntia viltenir malpl peucalcigar
6 Resposta model: portaclaus, llanaflames, co-
rrecamins, gratapeus, guardapits, obrecartes, llevaneu, ploramiques, rebentapisos, saltaterrats, tapacoll, tastavins, tocacampanes, trencaaiges, tallaungles.
7 Objecte: parallamps, tirabuix, llevataps, en-
Helicoide: helicodal. Fluid: fludal, fluditat. Trapezoide: trapezodal. Homogeni: homogenetzar, homogenetat. Judaic: judatzar. Continu: continutat. Espontani: espontanetat. Assidu: assidutat. Ambigu: ambigitat.
4 Trenca el diftong decreixent: obet, benem,
ganyamarits, escorreplats. Manera de ser: milhomes, escanyapobres, primmirat, tastaolletes, trencapins. Animal: pica-soques, ratapinyada, trencals, trencapinyes, ullverd, culblanc.
8 Resposta oberta.
trador, redussis, renunci. Indica que cal pronunciar la u: freqncia, qestionari, bilinge. Indica que la i s vocal tnica: fruen. Sn excepcions: restituir, solrium, antiimperialista.
5 be, bens; bota; coc; deu; dones, dona; es; feu;
REPS DORTOGRAFIA
1 Crear: cre, cren.
Pg. 52-55
fora; joc; ma; mes; meu; molt, molta, molts, moltes; mon; mora, mores; net, neta, nets, netes; os, ossos, ossa, osses; pel, pels; que; rossa; se; sec; seu; si; soc; sol, sols; son; te; us; vens, venen; ves; veu; vos.
6 Agudes: quocient, ans, espai, algun, indret,
Anunciar: anunci, anuncin. Efectuar: efectu, efectun. Criar: cri, crin. Associar: associ, associn. Atenuar: atenu, atenun. Perpetuar: perpetu, perpetun. Menysprear: menyspre, menyspren. Ampliar: ampli, amplin. Pronunciar: pronunci, pronuncin.
hoquei, fredolic, meitat, Raimon, miop, obo, ibers, interval, handbol. Planes: cantveu, produeu, obliqes, estimssiu, vagarvol, fenmens, magnetfon, rptil, torticoli. Esdrixoles: desgrcia, aurola, diptries, brixola, perode, rubola.
7 fcil, fcilment
2 a) fludesa: trenca el diftong ui: flu--de-sa.
b) he-ro--ci-tat: herocitat: trenca el diftong oi (heroisme no duu diresi perqu s una excepci). c) pasos: trenca el diftong ai: pa--sos. d) accentu: trenca el diftong ui: ac-cen-tu-. e) pec: trenca el diftong eu: pe-c. f ) traduble: trenca el diftong ui: tra-du--ble. Les altres paraules sn casos dexcepcions.
difcil, difcilment feli, feliment gasiva, gasivament elegant, elegantment contnua, contnuament meritria, meritriament cortesa, cortesament comuna, comunament alegre, alegrement
13
5/11/07
10:54
Pgina 14

8 arrs: aguda, acabada en -os.
Berln: aguda, acabada en -in. semfor: plana, acabada en -or. exmens: plana, acabada en -s. justcia: esdrixola. direu: plana, acabada en diftong decreixent. rdio: esdrixola. Natlia: esdrixola. cmodament: esdrixola. atltic: plana, acabada en -c. rab: plana, acabada en -b. cantssiu: plana, acabada en diftong decreixent. rbia: esdrixola. Merc: aguda, acabada en vocal. revs: aguda, acabada en -es. coix: aguda, acabada en vocal. vnen: accent diacrtic. riem: plana, acabada en -m.
Crnica de Ramon Muntaner: a) La frase interrogativa Qu us dir? serveix per mantenir el contacte amb el lector. b) Les dones tenien un paper molt actiu (defensaven amb una energia extraordinria). Crnica de Pere III: a) LAlguer es troba a lilla de Sardenya. b) Les terres conquerides foren repartides entre els colonitzadors en forma de privilegi.
LLENGUA
I SOCIETAT
Pg. 60
1 Francs: Andorra, Frana, Mnaco.
LITERATURA
1 Jaume I:
Pg. 56-59
a) El cavaller que destaca per sobre dels altres s sant Jordi, que segons els llibres dhistria ha participat en moltes batalles entre cristians i sarrans. b) En lltim pargraf es narra que un sarra que parlava catal va demanar ajuda a les tropes de Jaume I. Crnica de Bernat Desclot: a) Els almogvers eren uns guerrers professionals que, des del segle XIII, utilitzaven els regnes cristians de la pennsula Ibrica per a la lluita fronterera contra els musulmans. b) Resposta oberta. c) Porten un bon coltell i una bona corretja, i un foguer a la cintura.
Occit: Frana, Mnaco. Catal: Andorra, Frana. Suec: Sucia. Dans: Sucia, Dinamarca. Alemany: Dinamarca. Feros: Dinamarca. Fins: Sucia, Noruega. Sami: Sucia, Noruega. Noruec: Noruega. Bret: Frana.
AVALUAT
1 b 2 b 3 a 4 a 5 c 6 a 7 a 8 a 9 a 10 a 11 a 12 b 13 a 14 a 15 b 16 a 17 a 18 a 19 a 20 c
Pg. 61
14
5/11/07
10:54
Pgina 15
UNITAT
3
Publicitat positiva: s tot all que difon una bona imatge dun producte, duna marca, dun pas, duna cultura... Per exemple, s publicitat positiva que els carrers duna poblaci es mantinguin nets sense necessitat de destinarhi un exrcit descombriaires.
COMPRENSI
I EXPRESSI
Pg. 64
1 a) Repeteixen campanyes perqu els viatgers
b)
c)
d)
e)
cuidin les formes durant els seus viatges a lexterior, i elaboren guies de bones maneres per a turistes. Els hbits que es persegueixen sn escopir, menysprear les cues, llenar escombraries o portar pijama a la via pblica. Shan deradicar els hbits de parlar a crits, descalar-se als transports pblics, netejarse les sabates amb tovalloles o llenols dels hotels, ignorar els senyals de trnsit i les papereres, i no respectar els costums religiosos, perqu danyen la imatge del pas. A lsia, com el nou turista americ, perqu el consideren prepotent i ignorant de les cultures alienes. A Europa i a Amrica sels veu com persones poc respectuoses amb la civilitat perqu no respecten les cues, escupen... Volen posar fi a les escopinades amb filmacions dels infractors, amb multes i amb lobligatorietat de netejar-les.
3 Resposta oberta. 4 Resposta oberta. 5 Resposta oberta. 6 Tants caps, tants barrets, afirma la dita
2 Publicitat negativa: s tot all que perjudica la
imatge o b el coneixement que es pot tenir dun producte, duna marca, dun pas, duna cultura... Per exemple, s publicitat negativa la imatge que donen del seu pas alguns aficionats al futbol que van a veure un partit a la ciutat de lequip contrari.
moderna. I tamb sabem que lhome s un animal de costums. Per cada home t els seus, que sn producte, duna banda, de la seva lliure elecci, i de laltra, duna srie de circumstncies ms o menys imposades per la vida. Sha devitar de creure que els costums dels altres sn el model lnic model, o el millor que tothom hauria de seguir. Linstint coactiu de lsser hum es manifesta, subtilment, en la crtica habitual daquells que han organitzat lexistncia duna manera que no coincideix amb la nostra. No ens referim aqu als desastres expressius duna ideologia, duna creena religiosa o daltres concepcions importants sobre la persona o el mn, sin a les simples activitats que podrem qualificar de quotidianes i prctiques. La gent pot ser casolana o
15
5/11/07
10:54
Pgina 16
Llengua catalana i Literatura 3r ESO rural, televident addicta o adversa, esportista o sedentria, estalviadora o gastadora, gastronmica o indiferent al menjar, etctera. Cal tenir en compte que les opinions sn discutibles per definici, per que els gustos no, i que la civilitat social demana que es respectin els gustos i els costums dels altres. Ning no est obligat a compartir-los, per s abusiu voler que alg renunci als seus costums per adaptar-se als nostres. s bo no oblidar que en un costum no hi ha una veritat, sin simplement una opci, i que respectar la diversitat dopcions en ls del temps o dels propis recursos s lltim pas en laprenentatge social de la democrcia. Els cinc errors sn els segents: En lloc de moderna, popular. En lloc de costums dels altres, els nostres costums. En lloc de desastres, costums. En lloc de rural, viatgera. En lloc de lltim, el primer.
7 Resposta oberta. 3 Informatius: a, b, d, f, g, i.
Valoratius: c, e, h, j.
4 Titular: Proposta als EUA per multar els via-
nants amb auriculars. Entrada: Un senador suggereix sancionar amb 100 dlars qui vagi absort amb liPod. Els novaiorquesos shi oposen de forma radical perqu ho consideren ridcul. Signatura: Idoya Noain. Lloc: Nova York. Cos: Des de La mort recent... fins a no la solen aplicar. Fotografia. Peu de foto: Un vianant de Nova York escoltant msica amb liPod.
MORFOSINTAXI
Pg. 68-72
1 Abrac-em: del verb abraar, primera persona
PARLEM
DEL TEXT
Pg. 65-67
1 T ms els trets de crnica perqu qui signa
el text aporta algun comentari propi de la seva particular ptica sobre el tema.
2
MALISIA
VOL PROHIBIR...
UNS 300 PAGESOS... RESCATATS 442... Uns 300 pagesos 442 pescadors de la cooperativa atrapats en una agrria Asaja. placa de gel. Es van manifestar. Sn rescatats.
Qui? El ministre dInformaci. Qu? Vol prohibir la publicitat del fast food. Quan? Actualment. On? A les cadenes de rdio i televisi estatals. Per Per afavorir qu? una vida ms saludable. Com? No acceptant la publicitat daquests productes.
plural del present dindicatiu. Perdr-ia: del verb perdre, primera o tercera persona del singular del condicional. Hauria sorprs: del verb sorprendre, primera o tercera persona singular del condicional perfet. Vine: imperatiu del verb venir, segona persona singular de limperatiu. Lleg-ia: del verb llegir, primera o tercera persona del singular de limperfet dindicatiu. Busqu-en: del verb buscar, tercera persona plural del present dindicatiu. Interess-a: del verb interessar, tercera persona singular del present dindicatiu. Sap: del verb saber, tercera persona del singular del present dindicatiu.
2 a) Cal caminar de pressa: obligaci.
Fa poc. A lilla de Sakhaln, al Pacfic. Per reclamar una A causa del desrenda digna. preniment duna llenca de gla de 25 km2. Llanant uns Un centenar de 8000 kg de taron- socorristes, tres ges i clementines. helicpters i una vintena de llanxes.
Ahir. Al centre de Barcelona.
b) No podem arribar a lhora: possibilitat. c) Deuen ser quarts de set: probabilitat. d) Ara em poso a pensar en el tema: imminncia. e) Les noies continuen presenciant lespectacle: durada. f ) Has de parlar ms clar i alt: obligaci.
3 shavia anat tapant: perfrasi verbal, tercera
persona singular de limperfet dindicatiu. queia: tercera persona singular de limperfet dindicatiu.
16
5/11/07
10:54
Pgina 17
Solucionari del llibre de lalumne Unitat 3 comenaven de tenyir: perfrasi verbal, tercera persona plural de limperfet dindicatiu. trirem: primera persona plural del passat simple. vam descobrir: primera persona plural del passat perifrstic. pregunt: tercera persona singular del passat simple. volem: primera persona plural de limperfet dindicatiu. rient: gerundi. escoll: tercera persona singular del passat simple. era: tercera persona singular de limperfet dindicatiu.
4 shavia de preparar; podem presentar; vam con9 Construm, conduu, cren, indut, fis: la dire-
si trenca el diftong decreixent. Obeem: la i s el nucli sillbic. Fra, fu: laccent s diacrtic. Navegveu: saccentua perqu s una paraula plana acabada en diftong decreixent. Argeix: la diresi indica que la u sha de pronunciar.
10 Construint: perqu s un gerundi.
Agrairia: perqu s un condicional. Produir: perqu s un futur. Conduir: perqu s un infinitiu.

11 Riem: riure, rient, rigut.
tinuar assajant; es va posar a plorar.

5 Resposta oberta.
Correguessin: crrer, corrent, corregut. Beguis: beure, bevent, begut. Admetrs: admetre, admetent, adms.
LXIC
6 Transitius: regalar, dissuadir, reflexionar, viure,
Pg. 73-76
jugar, alinear, allucinar, passar, conixer, crrer, convncer, pesar, xiular, aconsellar, albirar, veure, escortar, entendrir, nomenar, anomenar, baixar, abaixar, creuar, encreuar, desguassar. Intransitius: reflexionar, viure, jugar, seure, passar, morir, crrer, pesar, xiular, nixer, dormir, baixar, pertnyer, galopar, desguassar. Impersonals: llampegar. Reflexius: dutxar-se. Pronominals: asseures, apaivagar-se. Copulatius: semblar, sser. Defectius: soler.
1 Abreviatures: adj.; nm.; loc. adv.; d. do.
Sigles: ESO, OPA. Acrnims: Incasl. Smbols: km.

2 a) F
b) c) d) e)
F V F F
3 Misericrdia > Coia
7 lleg-eu; analitz-ares; menj-vem; esten-ies;
rent-en; salt-aren; colloc-ava; fregu-s; concert-i; obr-ireu; atrap-ar; disseny-o.

8 PRESENT
DINDICATIU
PRESENT
DE SUBJUNTIU
FUTUR
IMPERFET IMPERFET CONDICIONAL DE DINDICATIU

SUBJUNTIU
Joaquim > Quim Hilari > Lari Ignasi > Nasi Montserrat > Rat Onofre > Nofre Francesc > Cesc Salvador > Vador Teodora > Dora Marcella > Cela
cuso cuses cus cosim cosiu cusen
pugui puguis pugui puguem pugueu puguin
naixer naixers naixer naixerem naixereu naixeran
sorts sortissis sorts sortssim sortssiu sortissin
treia treies treia triem trieu treien
voldria voldries voldria voldrem voldreu voldrien
4 a) ACMCB
b) c) d) e) f)
ME INEF ONCE IVA UEFA [de langls Union of European Football Associations]
17
5/11/07
10:54
Pgina 18
Llengua catalana i Literatura 3r ESO g) h) i) j) UB DOGC IBI CD [de langls compact disc]
9 NBA: /ena-be-a/ > National Basketball
5 Dies de la setmana: dl.; dt.; dc.; dj.; dv.; ds.;
dg. Mesos de lany: gen.; febr.; mar; abr.; maig; juny; jul.; ag.; set.; oct.; nov.; des.
6 metres per segon > m/s
milligram > mg segon > s hectrea > ha cavall de vapor > CV tona > t habitant per quilmetre quadrat > hab./km2 hora > h minut > min
Association Associaci Nacional de Bsquet IPC: /i-pe-ce/ > ndex de preus de consum KGB: /ca-ge-be/ > Comit de Seguretat de lEstat Rus UPC: /u-pe-ce/ > Universitat Politcnica de Catalunya IBM: /i-be-ema/ > Institut de Biologia Mole cular BMW: /be-ema-ve/ > Bayerische Motoren werke Fbrica Bvara de Motors VHS: /ve-hac-essa/ > video home system sistema de vdeo domstic RFA: /erra-efa-a/ > Repblica Federal dAle manya FMI: /efa-ema-i/ > Fons Monetari Internacio nal
10 EUR (); DNI; dir.; dept.; SA; c.; entl.; tel.; CP;
c/c; nm.; ag.; pl.

7 M. Hble.: Molt Honorable
ctra.: carretera a. C.: abans de Crist aj.: ajuntament apt.: apartat aprox.: aproximadament batx.: batxillerat av.: avinguda c/: carrer c.: carrer s/: sobretic rda.: ronda nm.: nmero t.: tic bxs.: baixos bda.: baixada dir.: director s/d: sense data pl.: plaa pta.: porta ptge.: passatge pg.: passeig urb.: urbanitzaci tel.: telfon vol.: volum
11 a) c. de la Pena, nm. 9, 1r 2a
b) c) d) e) f) g)
av. St. Jordi, 1, nm. 70 -72 pg. de St. Joan, s/n, 2n 3a rda. dEuropa, nm. 5, t. ptge. dels Enamorats, 2, s/ trav. de les Corts, 46, 3r 3a urb. La Maresma, 77
REPS DORTOGRAFIA
Pg. 77-80
1 adreces equivocades; carretera nacional; calvcie
imparable; malenconia patolgica; assemblea antidemocrtica; davantal rebregat; maragdes valuoses.

2 En el catal central:
e oberta: terra, reprendre. e tancada: carrer, barbers, reixes, valent, atmosfera. o oberta: reposa, microsolc, platjota, compost, abdomen. o tancada: dolor, rossa, hecatombe, sonora.
3 races niques; pigues negres; platges lletges; ti-
8 Sn acrnims, sigles pronunciables com un mot
ordinari formades per segments inicials o finals dels mots que componen una frase.
ges blanques; corretja fantstica; mnigues amb arrugues.

4 juvenitzaci: jove
bosquerol: bosc
18
5/11/07
10:54
Pgina 19
Solucionari del llibre de lalumne Unitat 3 bucal: boca curvatura: corba esportista: esport dulcificar: dol mucositat: moc titular: ttol enrossir: rossa forner: forn consular: cnsol pomer: poma Hi observem que la majoria daquests derivats no sescriuen igual que el primitiu.
5 Resposta oberta. 6 a) puguem
b) c) d) e) f) g) h) i) j)
podrs, cuso escopiu cullen collit sortim tossia, sortir vulgueu naixeran obre
mortal i, per demostrar-ho, es presenta a Bernat Metge desprs dhaver mort. c) S. Lautor manifesta obertament el seu escepticisme sobre la immortalitat de lnima i aix, a lpoca medieval, era impensable. d) Perqu el mateix rei li ho diu quan afirma jo sc aquell que et penses. e) Orfeu era el cantor per excellncia que embadalia tot el que lenvoltava amb les seves canons. Tirsies era un personatge cec que tenia la facultat dendevinar el futur. Ambds tenen la funci, en lobra, de recordar al rei el seu amor per la msica i lastrologia, perqu sen pugui penedir per aconseguir anar al cel. f ) T la intenci de demostrar la seva innocncia o defensar-se de les acusacions i guanyar-se la confiana del nou monarca i, en conseqncia, poder tornar a treballar a la Cancelleria Reial, cosa que va aconseguir.
LLENGUA
I SOCIETAT
Pg. 84
1 s un tema per debatre a classe, per en lnies
7 a) escullera
b) c) d) e)
barns ebenista rob resplendir
generals haurien darribar a la conclusi que una llengua sense normativa acaba sent un camp sense llaurar, abandonat a les males herbes. Consegentment, s difcil de normalitzar en tots els mbits ds que la societat exigeix.
LITERATURA
Pg. 81-83
AVALUAT
1 a 2 a 3 b 4 a 5 b 6 a 7 c 8 a 9 c 10 a 11 b 12 a 13 c 14 b 15 a 16 b 17 b 18 a 19 c 20 b
Pg. 85
1 a) Segons explica lautor a les quatre primeres
lnies, era a la pres perqu els seus perseguidors i envejosos li tenien mala voluntat o per algun secret judici de Du, i no pas per alguna cosa que hagus fet malament, tal com sha pogut demostrar desprs. b) El tema central s la immortalitat de lesperit/nima. Bernat Metge no creu que sigui immortal i que pugui existir ms enll de la mort; el rei Joan I creu que lesperit s im-
19
5/11/07
10:54
Pgina 20
5/11/07
10:54
Pgina 21
UNITAT
4
h) El bon humor del professor provoca, immediatament, una sensaci dalleujament en els alumnes (lnies 69-73 i 100-106). i ) Sembla que amb la informaci que saporta den Timm es vulgui destacar la innocncia del noi (lnies 93-96). j ) Cal destacar el contrast entre la ingenutat de la resposta den Lders i la rplica del professor.
COMPRENSI
I EXPRESSI
Pg. 89-90
1 Hanno: lnies 61-62.
Catedrtic Mantelsack: lnies 63; 80-87; 117118; 126; 131-138. Timm: lnies 99; 122. Lders: lnies 78-79.
2 Resposta orientativa:
a) La descripci de lentrada del professor a laula sembla un ritual (lnies 1-7). b) La minuciositat en la descripci de les accions anuncia un estat dexpectativa a laula: tothom est esperant endevinar el bon o mal humor del professor (lnies 19-23). c) Es presenta com una personalitat amb una aurola de saviesa que inspira respecte, tant pels seus detalls fsics com per la seva indumentria (lnies 9-18). d) Pot sorprendre la impunitat amb qu es descriu la seva actuaci. No sembla que hi hagi cap mostra de penediment per una actitud tan discriminatria (lnies 22-53). e) s falta de coratge dels alumnes o potser s lestat de temor o terror que domina laula? (lnies 54-62; 88-92; 100-106; 114-116). f ), g) Cal destacar el canvi de tractament que fa el catedrtic quan sadrea a en Lders, tutejant-lo (lnies 80-87), i quan tracta de vs en Timm (lnies 126 i 131-138). El catedrtic no dissimula la seva actitud diferent davant daquests dos alumnes.
3 1. Lnia 126: Doncs, concentreu-vos i conti-
nueu. 2. Lnia 132: Es veu que heu estudiat. 3. Lnies 133-138: Llstima que esteu totalment mancat del sentit del ritme, Timm. Us adoneu de les sinalefes i, tanmateix, no heu observat lhexmetre. Tinc la impressi que ho heu aprs de memria com si fos prosa... Per, com he dit, us hi heu aplicat, us hi heu esforat i qui sesfora per anar endavant... Podeu seure.
4 a) Tutejant-los i dient-los pel nom de pila.
b) Perqu obliga el professor a buscar un altre candidat per a la recitaci dels versos dOvidi i tots els alumnes de la classe en sn candidats. c) Llat. d) Perqu tem que el professor vegi que no recita de memria, sin que llegeix en veu alta amb el llibre amagat.
21
5/11/07
10:54
Pgina 22

5 Resposta oberta. 6 a) Lhumor canviant del professor provocava 5 Text A: punt de vista extern.
Text B: punt de vista intern. Text C: punt de vista extern.

6
una expectativa constant entre els alumnes de la classe. b) Lestat de temor que imposava el professor impedia qualsevol mostra de queixa o protesta. c) La resposta den Lders afavoria el canvi dhumor del professor. d) Les ganes de dissimular que recita el text quan, en realitat, el llegeix en veu alta, fan que la recitaci estigui mancada de ritme.
7 A criteri del professorat. 8 Resposta oberta. 9 Ledat dor va ser la primera, quan no simposava
lautoritat, i la fe i el b sense lleis produa. No es coneixien la por ni la pena, ni en bronze es guardaven comminadors decrets, ni temia els criteris dels jutges la multitud suplicant, i vivien segurs sense cstigs.
CRIM DE GERMANIA ELS EMIGRATS narrador omniscient narrador protagonista Temps segle XVI segle XX Espai Arag Anglaterra Personatges avis (moliners) passatgers i Antonio de lavi Narrador
OLIVER TWIST narrador omniscient segle XIX Anglaterra Oliver i altres joves
MORFOSINTAXI
Pg. 94-99
1 a) No s una oraci perqu no est completa.
b) c) d) e) f)
Oraci simple. Oraci simple. Oraci composta. No s una oraci perqu no hi ha verb. No s una oraci perqu els elements estan desordenats.
De les tres lectures que es fa daquests versos, la correcta s la segona. Algunes de les raons que es poden aportar, entre daltres, sn les segents: Respecta els versos. Fa les pauses on correspon. La velocitat de lectura s adequada. No es produeixen pauses que trenquen el sentit de loraci.
2 El president (SN) anava a dir-ne alguna de gros-
sa quan de sobte una campana eixordadora (SN) va comenar a sonar. Sonava tan fort que fins i tot la conversa (SN) era impossible. Van sortir els gurdies armats (SN) de les seves dependncies, la gent del carrer (SN) sacumulava a la porta i un parell de fotgrafs (SN) van disparar els seus primers flashs a la parella que formaven el president i el secretari (SN).
3 a) Interrogativa.
PARLEM
DEL TEXT
Pg. 91-93
1 Resposta oberta. 2 Punt de vista: un narrador relata la histria.
Espai: una aula duna escola. Temps: en el segle XIX. Personatges: en lescena, a ms del catedrtic Mantelsack, hi ha un personatge collectiu, que s el grup dels alumnes, per sen singularitzen els segents: en Hanno, en Lders i en Timm.
3 Resposta oberta. 4 Narrador omniscient.
b) c) d) e) f) g) h)
Imperativa o exhortativa. Enunciativa afirmativa. Enunciativa afirmativa. Enunciativa afirmativa. Interrogativa. Exhortativa. Exclamativa.
4 Totes sn interrogatives retriques. 5 Em va dir que necessitava que li trobs tres
homes i em va allargar un paper amb una xifra, mentre em feia seure. Feia una calor endimoniada. A mi em sobrava fins i tot el rellotge i adesiara mhavia deixugar la suor de la barbeta i del coll. El front den
22
5/11/07
10:54
Pgina 23
Solucionari del llibre de lalumne Unitat 4 Quim brollava. En canvi, a ella semblava que la temperatura no lafects, com si estigus per damunt daquestes misries humanes. Li vaig preguntar qui eren sense demostrar gaire la meva curiositat. Ella em va respondre que havia vingut precisament perqu ho esbrins jo i que noms tenia aquest nmero de matrcula. De Barcelona. Un cotxe verd metallitzat. No sabia ni remotament la marca ni el model. En Quim va intervenir amb to fatxenda i va preguntar per qu els volia, els tres homes, per la dona sel va mirar amb tal altivesa que al meu soci se li va ensopir la cresta cop en sec. La senyora em digu que era un assumpte molt confidencial i en Quim, recuperat de lestocada visual, afeg que no hi havia secrets entre ell i jo, i que podia parlar tranquillament.
6 Qu mest insinuant, que em fot al carrer? 8 Resposta orientativa:
a) Aquest ocell tan petit, que magrada tant, fa el niu cada primavera. b) Van coure la carn que van comprar al mercat en un fogonet de but. c) Marribava la remor daquell parell de bordegassos com si fossin al meu costat. d) Anava vestit amb un davantal blanc que era lenveja de tothom. e) La vella escriptura alfabtica no morir mai, ni que hi hagi detractors.
9 a) Omple el qestionari.
b) c) d) e) f)
Ajudam a carregar el paquet. Demana quatre pastissets de cabell dngel. Riu fort. Balleu amb en Joan. Dutxat amb aigua freda.
(interrogativa, pot ser general). Tranquillitzis, Rom... (exhortativa). Senyor Vidal! Res de confiances...! (exclamativa i exhortativa). Noms tracto davanar-li que, per voluntat dels compradors, vost no entrar en la relaci de personal a transferir (enunciativa negativa dintre duna enunciativa afirmativa). Per no shi amoni (exhortativa), ja sap que hi ha pactades indemnitzacions, i molt importants! (exclamativa), per als que estaran en la seva mateixa situaci... (enunciativa). I una merda bizantina! (exclamativa). Ro... Senyor Vidal, pensi-sho b (exhortativa), tal com giren les coses, encara pot ser loportunitat de la seva vida! (exclamativa).
7 a) Avui al migdia, els resultats seran comuni-
10 a) No us begueu la llet.
b) c) d) e) f) g)
No No No No No No
els escrigueu una carta de condol. vagis a comprar dem. corris ms de pressa. obris la boca. segueu aqu. reduu els pressupostos.
11 a) [Nosaltres] (SN) no ens havem vist mai (SV).
b)
c)
d)
e)
cats als aspirants al lloc de treball per la Conselleria dInterior. Laparell daire condicionat va ser arreglat per uns operaris especialitzats en menys de mitja hora. Les carrosses reials eren acompanyades per la comitiva de la festa major pels carrers de la localitat. Lincendi que cremava des daquesta matinada als afores de la ciutat ha estat sufocat pels bombers. Una partida dhaixix ha estat decomissada pels Mossos dEsquadra al port de Barcelona.
b) Ning (SN) no li deia lhora (SV). c) Dem ho recolliran (SV) els escombriaires (SN). d) Deu vegades them avisat (SV), la Tnia i jo (SN)! e) Va arribar (SV) aquell dia temut (SN). f ) Les coses (SN), de vegades, surten millor del que ens pensvem (SV). g) Entre en Mart i en Carles (SN) van repartir tota la informaci (SV). h) Se senten (SV) sirenes alarmants (SN). i ) Lentusiasma (SV) el conte publicat (SN). j ) El trencals (SN) no va sobreviure a limpacte amb el cable dalta tensi (SV). k) Laparici daquella criatura grotesca (SN) mompl de fstic (SV).
12 a) Neva? Neva! Neva.
b) Vindrs! Vindrs? Vindrs. c) Nhan vingut quatre. Nhan vingut quatre? Nhan vingut quatre! d) En Biel s molt eixerit. En Biel s molt eixerit! En Biel s molt eixerit?
23
5/11/07
10:54
Pgina 24
Llengua catalana i Literatura 3r ESO e) Avui anem dexcursi? Avui anem dexcursi! Avui anem dexcursi. f ) He tret un deu! He tret un deu? He tret un deu. cals perqu no s tracta dun sol mot, sin duna seqncia. b) s un joc de paraules homnimes en qu el significat de la frase no t res a veure amb el camp semntic dels nombres. No s fcil deixar de banda els nombres, ja que, com en el cas anterior, formen una seqncia.
8
LXIC
Pg. 100-104
1 a) Fenomen acstic que acompanya el llamp. /
b) c) d) e) f)
Ser un belluguet, mogut. Obrir molt els ulls. / Fer veure que no es veu una cosa. Estar sec. / No comprometres. Tenir les dents punxegudes. / Ser molt agressiu. No fer cap pintura. / No ser tingut en compte. Tenir la llengua ms llarga del normal. / Parlar ms del compte.
ala ala ala ala ala ala
de locell de la taula dun mol de vent dun edifici dun barret dun exrcit
a x x x x x x
b x x
c x
d x x x x
e x x
9 a) fil
2 Homnims: a, b, e, f.
Polismics: c, d, g.
3 a) homnimes
b) c) d) e) f) g)
pinya pinya fil pinya pinya fil
b) c) d) e)
homnimes polismiques homnimes homnimes
10 aviador: homnima
4 Resposta oberta. 5 la vocal (lletra) / el vocal (membre duna junta)
la fi (lacabament) / el fi (lobjectiu) la paleta (eina) / el paleta (ofici) la salut (estat fsic) / el salut (la salutaci) la son (ganes de dormir) / el son (acci de dormir)
avial: monosmica avern: monosmica averany: monosmica aurola: polismica axis: homnima aviciar: polismica ast: polismica tic: homnima i polismica
11 serra: lnia trencada.
6 a) La Maria li va donar una bona carbassa:
carbassa s una paraula polismica i en la frase no queda clar si es refereix al fruit o al fet de refusar el pretendent. b) La burra de la teva mare mha mossegat: burra s una paraula polismica que tant es pot referir a un animal com ser un insult, i en aquest cas no queda clar qui mossega, si un animal o la mare.
7 a) s un joc de paraules homnimes en qu el
pota: serveix per sostenir una cosa. illa: un tot compacte i allat. fulla: lmina prima. antenes: capten senyals. coet: disparat per un impuls.
12 a) 4
significat de la frase no t res a veure amb les notes musicals. Costa, per, deixar de banda el camp semntic de les notes musi-
b) c) d) e) f) g) h) i)
8 2 5 9 1 3 2 2
24
5/11/07
10:54
Pgina 25
REPS DORTOGRAFIA
Pg. 105-109
1 capatassa, estudiant, cnsol, caporala, pedia-
tra, delineant, oficiala, auxiliar de vol, fiscal, sergenta, assistenta social, funcionria, bombera, mossa desquadra, jutgessa, advocada, arquitecta, poetessa.
2 anlisis, races, complexos, robins, troques, ma-
c) d) e) f) g) h) i) j)
una una una una una una una una
forastera cordial jaqueta purulenta discussi cruenta acci impune gateta alegre professora equnime reacci anmala actitud infame
niquins, bisturs, individus, ndexs, safareigs/safaretjos, camins, tlexs, lluos, bafs, raigs/rajos, esqus.
3 [s]: gossos, trossos, arrossos, ssos, embaras-
8 cavall - euga
sos, gamarussos, esbossos, estressos, accessos, cabassos, rossos, russos. [z]: avisos, gasos, masos, nusos, casos, abusos, pasos, gimnasos, pisos, envasos.
4 a) La marquesa era neboda de lalcaldessa.
b) c) d) e) f) g) h) i) j)
5
La protagonista era lherona. La generala no era prou auda. La comtessa era molt amable. La fabricant era extraordinria. La teva sogra s molt espontnia. Lalumna sussa s rfena des dels set anys. Mhan presentat una baronessa molt aspra en el tracte. Aquesta advocada s molt tranquilla. s digna de ser ministra?
ruc - somera guatllot - guatlla perdigot - perdiu cadernera mascle - cadernera femella toro - vaca porc - truja marr - ovella boc - cabra nec - nega colom - coloma crvol - crvola corb - corba
LITERATURA
Pg. 110-113
1 a) El poeta explicita lestat dnim dun preso-
MASC. SING. tebi anleg magrib filleg tranquil vague nul poruc corts fondo gris culte
FEM. SING. tbia anloga magribina filloga tranquilla vaga nulla poruga cortesa fonda grisa culta
MASC. PL. tebis anlegs magribins fillegs tranquils vagues nuls porucs cortesos fondos grisos cultes
FEM. PL. tbies anlogues magribines fillogues tranquilles vagues nulles porugues corteses fondes grises cultes
2
ner de guerra dominat pels sentiments contradictoris de la por al futur i del consol dhaver sobreviscut a un desastre militar. A ms, shi entreveu la indefensi, la desemparana i la convicci de tenir la conscincia tranquilla en relaci amb els seus actes. b) En aquesta situaci de desemparana, el poeta pensa que si en temps passats havia sentit que no li plaa res, ara, en canvi, sacontenta amb all que li provoca tristesa. Avui valora ms els grillons lleugers que en el passat les boniques robes brodades. c) Tot i reconixer que se sent abandonat i desesperat, no deixa de confiar en Du perqu lalliberi, i en ltima instncia, en el seu rei, perqu intercedeixi per ell i el deslliuri de les condicions que imposa el vencedor. a) Xaloc, llevant, grec, migjorn, tramuntana. Mestre i ponent. b) Amor, de vs, jo en sent ms que no en s. c) La capacitat destimar: aprs [desprs] ma mort, damar perdau poder. No cal que ho perdi mentre ell visqui perqu lestima.
6 Totes sn invariables i sescriuen igual en singu-
lar que en plural.

7 a) una butaca cmoda
b) una vena saga
25
5/11/07
10:54
Pgina 26
Llengua catalana i Literatura 3r ESO d) No veure lestimada: tot lo meu mal ser vs no veer. e) Que noms aquells que lhan coneguda poden fer-se crrec de qu significa la seva absncia. argent > plata suara > fa poc
AVALUAT
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Pg. 115
LLENGUA
I SOCIETAT
Pg. 114
1 ambds > tots dos
dhuc > fins i tot esdevenir > tornar-se car > perqu esguard > mirada trametre > enviar mancar > faltar
b a b a c c b b a b
11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
c a c c b a c c b b
26
5/11/07
10:54
Pgina 27
UNITAT
5
Des del llagut es veu el poble franc, ara que el sol hi bat de cara; es veu el poble tot pintat de blanc, ara que el sol no el desempara. I darrera el pujol fet de graons, vestit de vinya retallada i neta; el poble ran de blau, la vinya al fons i al cel un xiscle doreneta. Des del llagut es veu tot petitet; els mariners sn com un cap dagulla, la campana sospira molt baixet i cada cep sembla una fulla. Poble estirat a vora de la mar, oh delicada ratlla fina, que te la menges amb un sol esguard i et cap sencera dintre de la nina! Blanc fistonet damunt de blau mar, esmortuint la gresca i la baralla, et sento ms del cor, vist des dac, des del llagut que balla. Et veig a tu, i penso en tu noms, el blau i el blanc mhan esborrat les penes, des del llagut encara testimo ms, i em lligues ms les venes.
COMPRENSI
I EXPRESSI
Pg. 118
6 El poema s el segent:
1 Per al poema Dnam la m: c, e.
Per al poema Com un puny: b, f, h, i.

a) Al llit tan gran ditaliana mida / passe les nits sentint la teua absncia. b) Dnam la m que anirem per la riba / ben a la vora del mar / bategant, / tindrem la mida de totes les coses / noms en dir-nos que ens seguim amant. c) Dnam la m i arrecera la galta / sobre el meu pit, i no temis ning d) Entenc molt b, desgraciada sort, / lltima arrel daquest trist pensament, / el seu perqu atvic, jove, fort / jo sent en mi corprs profundament. e) Quan tu ten vas al teu pas dItlia / el dolor ve a fer-me companyia / i no sen va, que creix en sa llargria, despert de nit somou, somort, de dia. f ) i jo, aleshores, besar ta galta; / i la besada ens dur el joc damar.
3 Resposta oberta. 4 A criteri del professorat. 5 Resposta oberta.
27
5/11/07
10:54
Pgina 28
Llengua catalana i Literatura 3r ESO Des del llagut que t un si s datzar, un si s de recana... Totes les coses vistes des del mar, quina mena de mel i denyorana!
3 a) He portat un batut de maduixa a la Laia. >
PARLEM
DEL TEXT
Pg. 119-122
1 Mon cor estima un arbre! / Ms vell que lolivera,

ms poders que el roure, / ms verd que el taronger, conserva de ses fulles / leterna primavera, i lluita amb les ventades / que atupen la ribera, com un gegant guerrer.
Li he portat un batut de maduixa. b) Digues a la Teresa que no hi anir. > Diguesli que no hi anir. c) Donar una clau als vens. > Els donar una clau. d) No deixar mai ms cap llibre a les teves cosines. > No els deixar mai ms cap llibre. e) Desa els compassos al calaix.
4 A la seva filla li van regalar un gatet amb els ulls
2 Tots els versos tenen set sllabes mtriques. 3 a) Dotze.
b) Deu. c) Dotze (sense comptar, per, el vocatiu Snion!). d) Deu. e) Dotze. f ) Deu.
4 a) t a a t t a a t a t
rodons i verds. La nena no sho esperava, perqu els pares sempre shavien negat a tenir animals a casa tot i que ella en demanava un cada dos per tres. Quan sen va anar a dormir, es va trobar una capsa sobre el llit, ben embolicada amb un llacet de color blau, amb una nota que deia: Sc teu. Va sacsejar la capsa. Pesava. No va esperar ms, va estripar el paper i va obrir-la... De dins en va sortir un miol prim. No podia ser... per era veritat. A ella, a la Maria, per fi li havien regalat all que ms desitjava: un gat. CD (en negreta): SN = un gatet / animals / una capsa / la capsa / el paper / all / un gat pronom feble = ho / en / la oraci = sc teu CI (subratllats): SPrep + SN = a la seva filla / a ella / a la Maria pronom feble = li / li 5 a) Pinta quadres. > En pinta. / Pintan.
b) c) d) e) f)
ataaattttta ttataataat aatatata atataaatat atatatataaata
5 Resposta oberta. 6 7a 7b 7b 7a 7c 7c 7d 7e 7e 7d
Aquest mateix esquema es reprodueix en les quatre estrofes restants del poema.
MORFOSINTAXI
Pg. 123-129
1 a) Vaig divulgar la notcia de seguida. > La vaig divulgar de seguida. b) Desa els llibres al primer prestatge. > Els desa. / Desals al primer prestatge. c) Pensa en la prova desfor. d) Aquell periodista ha escrit dos articles. > Aquell periodista nha escrit dos.
2 a) el text
b) Pinta el cotxe. > El pinta. / Pintal. c) Pinta alguna cosa. > En pinta alguna. / Pin tan alguna. d) Pintarem els finestrons. > Els pintarem. e) Pinta dos dibuixos. > En pinta dos. / Pin tan dos. f ) Pinten les portes. > Les pinten. g) Pinta la finestra! > La pinta! / Pinta-la! h) Pinta aix. > Ho pinta. / Pinta-ho.
6 a) Dna les entrades a la nena. > Li dna les
b) netejar tot el gimns c) la teva opini d) als jugadors
entrades. / Dna-li les entrades. b) Dna la postal a les noies. > Els dna la postal. / Dnals la postal.
28
5/11/07
10:54
Pgina 29
Solucionari del llibre de lalumne Unitat 5 c) Dna les entrades al nen. > Li dna les entrades. / Dna-li les entrades. d) Dna la cadena als nois. > Els dna la cadena. / Dnals la cadena.
7 a) En Robert va fer un pasts de xocolata
i)
Alguns poltics foren escridassats pels mateixos militants. > Els mateixos militants escridassaren alguns poltics. f) g) h) i) j) V F F V F
12 a) F
bonssim. > Un pasts de xocolata bons sim va ser fet per en Robert. b) Regar les plantes cada nit. > Les plantes seran regades cada nit [per mi]. c) Aquesta tarda desar la roba destiu. > La roba destiu ser desada aquesta tarda [per mi]. d) En Gerard va rebre un paquet misteris. > Un paquet misteris va ser rebut per en Gerard.
8 a) la > CD: la llibreta, la goma...
b) c) d) e)
V V V F
13 Resposta oberta. Les frases e i f no poden por-
tar aquests complements.
LXIC
Pg. 130-133
1 Sinnims totals: capritx / caprici; oculista /
b) c) d) e) f) g) h)
els > CD: els fills, els amics... ho > CD: all, aix, que vindrien... li > CI: a ell, a ella... les > CD: les postres, les maduixes... los > CI: a ells, a elles... en > CD: pastissos, telfons... n > CD: sucre, caf...
oftalmleg. Sinnims parcials: clenxa / ratlla; estrnyer / prmer; medecina / medicina. Falsos sinnims: mitj / medi.
2 Lexicals: distret > atent; plorar > riure; < <
9 a) Ens > CI
b) c) d) e)
Et > CD Em > CD Us > CI Es > CD
discret > ostents; assolellat > ombrvol; < < gegant > menut; tens > dists. < < Gramaticals: descosir > cosir; asimtric > < < simtric; enterrar > desenterrar; tranquil > < < intranquil.
3 a) colpejar (donar cops) = pegar
10 tornar, dir, treure, mirar, portar, investigar, en-
senyar, estirar.
11 a) Les circumstncies de lacusat van ser valo-
rades pel jutge. > El jutge va valorar les circumstncies de lacusat. b) El vestit fou dissenyat per Toton Comella. > Toton Comella disseny el vestit. d) Aquestes idees sn defensades per molta gent. > Molta gent defensa aquestes idees. f ) El partit va ser guanyat, amb comoditat, pels jugadors del nostre pas. > Els jugadors del nostre pas van guanyar el partit amb comoditat. g) La reuni va suspendres per falta dassistents. > Es tracta duna oraci passiva re flexa, sense complement agent. Una possibilitat de passar-la a activa seria: Hom va suspendre la reuni per falta dassistents.
b) assolit (arribar a fer o a obtenir all que es desitja) = aconseguit c) argent (metall precis) = plata d) cercar (provar de trobar, de descobrir) = buscar e) cloure (cobrir lobertura dalguna cosa) = tancar f ) emprar (servir-se, usar...) = utilitzar g) masticava (prmer reiteradament amb les dents) = mastegava h) mormolejava (parlar en veu molt baixa, especialment queixant-se) = murmurava i ) car (introdueix una proposici que dna la ra a una danterior) = ja que
4 va feinejar > va gandulejar, va mandrejar... <
riallera > ploranera, trista... < dissimular > mostrar, manifestar... < freda > apassionada, vehement... < hipcrita > sincera, franca... < tard > aviat, dhora... < va arribar > va marxar, va sortir... < van anar plegats > van anar separats... <
29
5/11/07
10:54
Pgina 30
Llengua catalana i Literatura 3r ESO estrany > conegut, familiar... < lamonava > la tranquillitzava... < alleugerida > apesarada, greujosa... < van marxar > van tornar, van arribar... <
11 5 a) dictadura > democrcia <
minso baladrer erudit
migrat brunzent savi
immens silencis llec
b) c) d) e) f) g) h) i) j)
atacar > defensar < augmentar > minvar < perspica > totxo < flegmtic > impacient < malaurana > felicitat < aproximat > exacte < dissoldre > constituir < equilibri > vaiv < acatar > vulnerar <
insuficient mat ressec gegant

12
suficient migdia sec gran
b tarda humit mitj
notable vespre mullat petit 6. 7. 8. 9. 10.
excellent nit xop diminut
1. 2. 3. 4. 5.
petita corbat arremangat malparlat estricte
prudent exaltat xerraire agressiu prims
6 prim > botir <
malmetre > adobar < esquerp > amable < ronsejar > cuitar < maquiavllic > cndid <
REPS DORTOGRAFIA
1 trobar, troballa
Pg. 134-137
7 Desitjar: anhelar, cobejar, ansiejar, delejar,
aspirar. Reunir: sumar, agrupar, congregar, compilar, concentrar. Cloure: obstruir, acabar, barrar, clausurar, tancar. Errar: espifiar, equivocar, fallar, marrar, confondre.
8 a) mdic
gravaci, gravar nvol, ennuvolat arribar, arribada trvol, trevolat moviment, movible acabar, acaballes mbil, mobilitat tramvia, tramviari blavenc, blavs pavell covard, covardia
b) farcir c) sucar
d) got e) terminis f ) posar
2 Plataforma que es posa al sostre dun cotxe:
9 rigors = estricte > clement <
abatut = moix > altiu < enginys = saga > totxo < corroborar = ratificar > negar < admirar = enaltir > menysprear < burla = befa > elogi < ptim = magistral > incorrecte < seny = prudncia > rauxa < oport cobdcia congregar adjacent anullaci atapet lascvia inadequat generositat disgregar allunyat validaci buit continncia
baca. Femella del bou: vaca. Vas sanguini: vena. Tira de teixit per embolicar una ferida: bena. Bonic: bell. Anci: vell. Set ms un: vuit. Espai no ocupat: buit. Groller: bast. Extens, dilatat: vast.
10 idoni
3 Grcies a lacci revolucionria que vas empren-
gasiveria reunir annex abolici abarrotat disbauxa
dre, B majscula, estalviars que en Jons passi un bon mal trngol. [...] Al principi eres una b minscula, com totes, per en arribar la primavera vas crixer i et vas estirar molt. Vas florir esponerosa i bella amb dos pits.
30
5/11/07
10:54
Pgina 31
Solucionari del llibre de lalumne Unitat 5 Per no vas voler posar-te sostenidors perqu no thi acabaves de trobar lliure. Lactitud laxa i desvergonyida duna joveneta consonant com tu va remoure els fonaments tan slids de lalfabet catal i fer la sensibilitat de les lletres menudes i de tantes lletres de canvi. El teu cas fou portat a discussi en una assemblea general dabecedaris. I vas ser acusada dindecncia per unes velles lletres cursives i unes altres de versaletes. Tu, una mica ingnua, no vas comprendre labast del problema, i recordo que els vas dir: Si sc lnica lletra que tinc dos pits, qu hi puc fer! Les altres Bes vestides, en sentir les teves paraules, van despullar-se en un acte de solidaritat. En canvi, les Pes i les Erres (R) dissimularen lnic pit que tenien sota grossos jerseis de llana. La confusi abecedria fou total. Sescoltaren insults de lletragues boges i escandaloses. Les lletres ms tradicionals, sobretot les gtiques elzevirianes, van plantejar la necessitat dexpulsar-vos, a tu i aquelles bagasses, del Diccionari general de la llengua (del Pompeu Fabra, vaja). La votaci fou guanyada per majoria absoluta. [...]
4 almvar (aliment) 6
PRIMITIU avortar calb cervell corb (substantiu) corb (adjectiu) deure escriure llavi lliure moure provar
DERIVAT avortament calba, calbesa cervellet corbat corba devem escrivim, escrivent llaviejar lliurement moviment aprovar
PSEUDODERIVAT abortiu calvcie cerebral, cerebel crvids curvatura, curvilini dbit escriba labial llibertat mbil probable (s possible)
7 a) En Jordi t uns mobles plens de calaixos al
b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l) m)
trvol (planta) cavall (animal) rovell (aliment) ceba (planta i aliment) bamb (planta i aliment) voltor (animal) ovella (animal) rave (planta i aliment) avet (planta) abella (animal) boc (animal) berbena (planta) fava (planta i aliment) civada (planta)
despatx del passeig principal de la Garriga. Si faig el treball aviat, pel maig anirem a la fageda den Jord. Al mig de la riera vaig trobar una cartutxera plena de cartutxos. Es va enutjar tant que semblava boig. Les sardines escabetxades mempatxen. El dia del bateig van donar-nos xocolata i em va fer mareig. Vigila que no tesquitxin els cotxes quan passin. El dia de lassaig vaig sentir un desig irrefrenable de besar-lo. s molt capritxosa i no pot satisfer-li tots els desitjos. Porta unes mitges de seda que ni es veuen. Tot el poble fa olor de maduixes. A mitjanit va fugir havent-se pres un plat de gaspatxo. Fes cas al seny: segueix la rauxa.
8 La soluci que es proposa es basa en la varie-
tat central. Sonen com joc: pujar, jaur, gegant, injectar, Jordi, jardiner, pluja, boges, girafa, justcia. Sonen com xoc: xocolata, punxar, moix, planxa, caixa, coixa, rauxa, xins, boix.
9 mig
5 a) probable
b) provable c) provable d) probable
boig complex lleig perplex roig gavatx
mitja boja complexa lletja perplexa roja gavatxa
mitjos bojos complexos lletjos perplexos rojos gavatxos
mitges boges complexes lletges perplexes roges gavatxes
31
5/11/07
10:54
Pgina 32
LITERATURA
Pg. 138-141
1 a) Plaerdemavida, donzella de Carmesina, vol
b) c) d)
e)
f)
g)
h)
que Tirant vagi al llit amb la princesa. Per incitar-lo, el tanca dins una caixa gran que hi ha al bany tot obrint-la una mica per tal que pugui veure tot el que passa a fora. La princesa i altres donzelles es despullen i es banyen, i Plaerdemavida va tocant el cos de Carmesina tot fent esment del desig que sentiria Tirant si pogus tocar-la com ella feia. Quan totes dormen, Plaerdemavida treu Tirant de la caixa i el fa despullar amb la intenci que vagi al llit de la princesa. La princesa Carmesina, Tirant, Plaerdemavida, la viuda Reposada. Perqu, tot i que desitja la princesa, no est convenut del que li proposa Plaerdemavida. S, perqu tal com sens presenta en aquest fragment de lobra, s una noia amant dels plaers de la vida. Plaerdemavida entr a la cambra molt contenta, agaf Tirant de la m, que duia un gip de set carmes, sabrigava amb una capa i tenia una espasa a la m. En aquest fragment, Tirant es deixa conduir com un infant per la donzella, actitud que contrasta amb el fet de dur lespasa a la m. A Tirant li tremolava tot el cos, especialment les mans i els peus. Sens presenta un cavaller espantat, temors i insegur. La princesa demanaria a Tirant que marxs, per si ell no volgus marxar permetria que es queds a fi que no hi hagus un escndol que perjudiqus el seu bon nom. Tirant diu que, tot i que desitja la princesa, no vol posseir-la per la fora, i que creu que quan la princesa sabr que no ha volgut abusar della per sorpresa li estar agrada. Plaerdemavida senfada. El pargraf que descriu com Plaerdemavida va resseguint el cos nu de la princesa i que comena aix: Oh, senyor Tirant! On us trobeu, ara?. El lxic daquest fragment descriu les parts del cos de la princesa els cabells, la boca, les mamelles, el ventre, les
i) j)
cuixes i el lloc secret, que la donzella besa en nom de Tirant. Resposta oberta. Resposta oberta.
LLENGUA
I SOCIETAT
Pg. 142
1 in situ = en el lloc
ipso facto = immediatament in fraganti = en lacci a priori = dentrada sine die = sense data fixa vox populi = rumor popular alter ego = laltre jo modus vivendi = tipus de vida inter nos = entre nosaltres conditio sine qua non = condici indispensable
2 Estndard. Perqu, pel fet de ser una obra que
sadrea a la totalitat dels parlants duna llengua, cal garantir i assegurar la comprensi dels enunciats i les definicions que shi presenten.
AVALUAT
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
Pg. 143
b b a a c c c c b a b a b c c a c b c a
32
5/11/07
10:54
Pgina 33
UNITAT
6
sn les segents: gentilesa-raresa; amagar-escoltar; gustos-disgustos; desplaent-moment; ara-cara; embutscorromputs; pocavergonya-vergonya; excusaresgarrifar; subjecte-afecte; juraments-compliments; tracta-exacta; inters-res; esborronapersona; semblant-instant; lletra-permetre; suau-plau; riure-viure; tort-cor; alegria-falagueria; amabilitat-grat; maleda-distingida; horroramor; ftils-intils; balders-s; acaroni-doni; esclatant-bergant; borda-llorda; regal-general; solta-volta; contagiat-costat; estimable-veritable; ents; pes; pecats-amistats; malversa-conversa; sentiments-compliments; franquesa-permesa; pecat-amagat; parena-pensa; cam-s. La resposta a la segona part de lactivitat s oberta i es confia en el criteri del professorat.
COMPRENSI
I EXPRESSI
Pg. 147
4 Algunes de les parelles de paraules que rimen
1 a) Perqu tracta amb afalacs una persona que
b)
c) d)
e)
f)
g)
gaireb no coneix, i lArnau considera que aquesta actitud s falsa i hipcrita. Al fet de tractar amb una educaci potser desmesurada una persona que gaireb no es coneix. LArnau pensa que rebaixar-se consisteix a mentir i trair el que sent el cor. Amb generositat i corresponent a la bona educaci que els altres ens mostren amb la mateixa educaci. Per lArnau, lamistat es fonamenta en la sinceritat i en la singularitat de la relaci amical. No. Noms cal anar amb la veritat i la sinceritat per davant, tot esquivant la hipocresia social. LArnau acusa en Ferran dhipcrita. El motiu que desencadena la discussi s que en Ferran, davant lArnau, ha guardat les formes i les convencions socials de leducaci quan ha tractat una persona que gaireb no coneixia.
5 Resposta oberta.
Arnau: intransigent, sincer, esquerp. Ferran: comprensiu, educat.

3 Arnau: b, c.
Ferran: a.
Jean-Baptiste Poquelin, ms conegut com a Molire, va nixer a Pars el 15 de gener de 1622, en el si duna famlia burgesa (el seu pare era un ric tapisser). Va ser educat en humanitats i en dret, per va decidir orientar-se cap al teatre. Amb vint-i-un anys feia dactor en una companyia que representava tragdies neoclssiques i farses, amb lnica finalitat de fer riure i divertir la gent. La seva etapa de maduresa dramtica comena amb lestrena, lany 1662, de Lescola de les dones, obra amb qu es va acceptar defini-
33
5/11/07
10:54
Pgina 34
Llengua catalana i Literatura 3r ESO tivament la frmula cmica. Per tal maduresa va fer que la seva visi cmica de la vida es fes ms fosca i les seves consideracions sobre lhome ms filosfiques. El seu mrit es troba en lhabilitat que mostra per provocar la rialla reflexiva, on el somriure amaga la riallada i fa reflexionar lespectador. El desenlla, feli en aparena, oculta una amarga realitat: mostrar que el vici s incorregible. Poquelin feia caricatura dels defectes i les ridiculeses de la societat francesa del segle XVII, defectes i ridiculeses que, tot i ser suposadament inofensives, eren grotesques perqu eren el producte de la pedanteria, com ara les necessitats dels nous rics, la petulncia dels metges, etc. No obstant, Molire no sinteressava tant per la trama de les seves comdies com pels carcters, de manera que feia aparixer aquests personatges en tota la seva ridcula dimensi. Per no ferir ning, els seus tipus eren noms aix: lhipcrita, lavar, el savi, lignorant, el refinat..., i oferia aix un ampli quadre de costums de lpoca. La seva mort s plenament dramtica. El malalt imaginari, la seva ltima comdia, tracta dun hipocondrac que t por de la intervenci dels metges. Irnicament, pocs dies desprs de lestrena, el 17 de febrer de 1673, Molire va morir sobre lescenari mentre la representava.
6 A criteri del professorat. 2 Resposta oberta. 3 Resposta oberta. 4 Resposta oberta. 5 Ordre dels fragments corresponents a lobra
Romeu i Julieta. Introducci: e, g, j. Nus: d, f, h, c, i. Desenlla: a, b.
MORFOSINTAXI
Pg. 152-157
1 b) En Josep s el ms estrafolari de tots.
e) El fill petit s lamo de mig poble. g) El seu cos era de Manresa. i ) Les ametlles sn de Vilafranca.
2 (Els atributs estan subratllats, i els complements
predicatius, en negreta.) En Joan era un noi fora tranquil. A la nit es quedava a llegir fins molt tard i aix feia que sovint sembls cansat. Els seus amics el consideraven una mica ensopit perqu mai no jugava a futbol amb ells. En Joan, si tenia un llibre a prop, ja se sentia satisfet. En Pere era el seu millor amic i quan sortien de lescola feien el cam junts fins a casa seva parlant de lltima novella llegida.
3 a) Els ms petits estaven relaxats. > atribut
PARLEM
DEL TEXT
Pg. 148-151
1 Ambientaci: lescena es produeix a lexterior.
b)
To de veu: es pot deduir que s ms aviat alt. Entrades i sortides: en Ramon ja s a escena; qui hi entra s la Julieta, per la banda posterior del cotxe. Moviment a escena: lentrada de Julieta a escena; lestacionament del cotxe. Efectes sonors: soroll del fre, clxon. Decorats: paisatge darbres arrenglerats, gaireb homogeni. Objectes: un cotxe de la marca Alfa Romeo, nou de trinca, descapotable i descapotat. Vestuari: vestit de sastre escarlata (per a la dona). Com a resposta orientativa, podem suposar que lhome porta un vestit blanc i un mocador al coll.
c)
d)
e)
Els ms petits dormien relaxats. > com plement predicatiu En Pep sembla el ms espavilat de la classe. > atribut En Pep passa pel ms espavilat de la classe. > complement predicatiu La nena anava tota bruta. > complement predicatiu La nena estava tota bruta. > atribut La teva amiga passeja sola. > comple ment predicatiu La teva amiga est sola. > atribut Aquell noi sembla un tanoca. > atribut Aquell noi s considerat un tanoca. > com plement predicatiu Sassemblen perqu tots dos concorden amb el subjecte.
34
5/11/07
10:54
Pgina 35

4 a) descordades: CD 10 a) arenyenc
b) c) d) e)
rossa: subjecte desafortunada: CD plantada: CD entusiasmades: subjecte
b) c) d) e)
estiuenques glid alacant senyorvol
5 a) Eren a lestaci quan va arribar el tren. >
11 a) La sopa de peix thi ha quedat. > exquisida
CC lloc Eren les tres de la tarda. > atribut b) Sn a la casa de la platja. > CC lloc Sn les seves sabates. > atribut c) s a Blanes. > CC lloc s de Blanes. > atribut d) No shi est. > CC lloc No ho est. > atribut
6 b: CC; cansada: predicatiu; desgraciada, sola i
b) Hi anava molt, perqu shavia espatllat la calefacci. > abrigada c) Quan sha quedat en blanc, diu que shi ha sentit. > ridcul d) Hauries hagut de coure ms el pasts, perqu avui thi ha quedat. > cru e) A la dutxa sempre hi vaig, perqu no vull agafar fongs. > calat
12 hi: CC lloc (al carrer)
buida: predicatius; sense ganes: CC; asseguda: predicatiu; sense mirar: CC; avorrida: predicatiu; malament: CC.
7 a) lErnest: CD; als seus oncles: CI.
ho: atribut (miserable) ho: atribut (pobre) hi: CC lloc (all) hi: CC lloc (a lhostal) ho: atribut (que hi estaria b)
b) c) d) e) f) g) h) i)
ho: atribut. en Joel: CD; de covard: predicatiu. que no vindria: CD. de lladres i serenos: atribut. desconcertats: atribut. neguitosos: predicatiu. els exmens: CD; als alumnes: CI. dor: atribut.
LXIC
Pg. 158-160
1 Famlia: oncle, tia, padrina, cos, nta, nebot,
via, germana. Estat civil: solter, casada, divorciada, separat, vidu.

2 garsa (ocell); roure (arbre); mestral (vent); nespra
8 Adjectius: desconcertats, neguitosos.
SN: lErnest, en Joel, els exmens. SPrep: als seus oncles, de covard, de lladres i serenos, als alumnes, dor. Oraci: que no vindria. Pronom: ho.
9 a) En Mart el presenta als seus oncles. / En
(fruita); buldog (gos); enciam (verdura); taula (moble); dinou (nombre); obo (instrument musical); braalet (joia/complement); mocass (calat/sabata); bibliotecari (ofici).
3 Flors: gardnia, margarida, rosa, dlia, mag-
Mart els presenta lErnest. b) No ho semblava gens. c) Sempre el tracten de covard. / Sempre hi tracten en Joel. d) Ho va dir. e) Aquest llibre ho s. / Aquest llibre ns. f ) Els assistents a la reuni ho estaven. g) Els poltics shi mostraren. h) El professor els va ensenyar als alumnes. / El professor els va ensenyar els exmens. i ) La moneda ho era / nera.
nlia, lliri, tulipa, nard, gladiol. Eines: clau anglesa, tornavs, alicates, tenalles, martell, bec de lloro, maa. Rptils: serp, llangardaix, sargantana, iguana, camale.
4 cavall > renilla
trtora > parrupa ratol > xiscla gat > miola gos > borda porc > gruny mussol > esgaripa
35
5/11/07
10:54
Pgina 36
Llengua catalana i Literatura 3r ESO ovella > bela vaca > mugeix lle > rugeix llop > udola gallina > cloqueja pollet > piula granota > rauca c) d) e) f) g) h) bufa murmuri espetega cruix xerrica dringava
5 En Joan estava descansant sota un pollancre
REPS DORTOGRAFIA
1 Essa sorda
Pg. 161-165
on cantava un oriol. Va pujar al cami i, si es descuida, atropella una llebre. Tenia gana i va demanar un palps i magrana. El dissabte va trobar cinc pinetells.
6 a) fantasia
b) c) d) e) f) g) h)
somni deliris quimeres miratge allucinacions ficci utopia
7 Amistat: congeniar, intimar, fraternitzar, aliar,
avenir-se, simpatitzar, concordar, fer-se. Enemistat: intimidar, detestar, avorrir, repugnar, trair, desavenir-se, odiar.
8 Lagrupaci de paraules pertany al camp se-
setze sabata drecera cel calat interessar entusiasme Csar cabea dissoldre consonant anestsia signe cent trossos adrea missa metgessa
2 pisos
Essa sonora setze casa mesura alzina ase entusiasme sia Csar hiptesi anlisi anestsia misria asil posar
mntic de cotxe.
9 Vista: fosc, opac, refulgent.
Oda: melodis, grinyolar, xerricar. Olfacte: aromtic, pestilent. Gust: amarg, sabors, agre. Tacte: aspre, vellutat, flonjo, rugs.
usos trossos mesos casos arrossos interessos grossos

3 comtessa
rossos gasos traos nassos anissos russos llaos
10 a) renda
b) c) d) e)
salari mensualitat pensi honoraris
11 Hipnims: futbolista, cadira, oftalmleg, pia-
nista, infermer, martell, migranya, flautista. Hipernims: eina, msic, malaltia, moble, esportista.
12 a) repicar
metgessa princesa alcaldessa jutgessa poetessa baronessa marquesa

4 medusa-musa
b) brama
frase-rasa russa-pua
36
5/11/07
10:54
Pgina 37
Solucionari del llibre de lalumne Unitat 6 massa-classe passi-faci topazi-oasi

5 cervesa 10 enfront, gegant, gran, renten, polgon, fecund,
ban, violent, esperant, esperen, pintant, gormand. mestressa anglesa disset cosir Saragossa plissa desembre gasosa
11 sollicitud
dissabte carnisser esglsia grossa desig divisi bossa
solitud exactitud saberut plenitud genit rabit lentitud pelut

12 Caber: cabo, caps, cap, cabem, cabeu,
6 gentilesa, locell, lelegncia, irisat,
sense fressa, cases desertes, cosetes, tresor, ciutat, garsa Parla de la garsa.
7 Essa sorda: ocell, elegncia, sense, fressa,
caben. Concebre: concebo, conceps, concep, concebem, concebeu, conceben.

13 a) Lavorriment s un mal amic.
ciutat, garsa. Essa sonora: gentilesa, irisat, cases, desertes, cosetes, tresor.
8
P M O Z R I S M B C O C E
A M B A J
C R R A
A U A R I
V E
Q R T N A X I Y
B W E O N F I
N E H E T
b) Li suaven els peus i es va treure les vambes. c) Un nec perseguia una serp verda pel jard. d) Si et fa fstic s millor que mengis el prssec rpid. e) La Maria probablement va tenir un avortament espontani. f ) Si vols aprovar, thas despavilar de valent. g) El mag va fer sortir un ocell groc i verd dun tub de plstic.
M A A L A I S I A I
D O N Z A I R E C N
B M A V S T L U A X U E B E Z
R M K I S S S I A S S S L A T I A T O S
N Q D X A S R J
N U T E J P F
LITERATURA
Pg. 166-169
E W B L A I R Z E R U B N Y R
1 a) La guerra de Successi fou un conflicte
O S I N
Essa sorda: Moambic, Frana, Macednia, Sussa, Sucia, Veneuela. Essa sonora: Zimbabwe, Zmbia, Tunsia, Malisia, Zaire, Tanznia.
9 profund, absncia, club (excepci), cid, fang,
esprrec (excepci), estpid, retard, verd, cstig, quietud (excepci), glop, nebot, paret, pessic.
bllic hispnic i europeu originat pel litigi successori a la corona hispnica. Carles II, darrer monarca dels ustria hispnics, fu testament a favor del nt de Llus XIV de Frana, Felip, duc dAnjou. El testament, per, no va ser acceptat per Anglaterra, les Provncies Unides i ustria, que tenien un altre candidat, larxiduc Carles dustria. Bac de Roda era el nom de Francesc Maci i Ambert. Guerriller seguidor de larxiduc Carles III dustria, durant la guerra de Successi, amb el grau de coronel, particip en les accions militars contra les tropes borbniques a la Plana de Vic i el Lluans. Denunciat i sense procs, fou penjat el 2 de novembre de 1713. El roman ens explica la seva mort.
37
5/11/07
10:54
Pgina 38
Llengua catalana i Literatura 3r ESO b) Don Joan de Serrallonga (Viladrau, 1594 Barcelona, 1634) es deia Joan Sala i Ferrer. Es dedic activament al bandolerisme, perpetr nombrosos robatoris i segrestos, sovint al servei dels dirigents nyerros. En la can apareix una hostalera que es queixa que li han robat. c) s un roman amb cesura, cada hemistiqui t set sllabes.
2 a) El sonet cont sis acrstics verticals (Teresa
LLENGUA
I SOCIETAT
Pg. 170
1 Estar borratxo: pitof, content, marejat, alegre,
gat, pet. Ser poc espavilat: tauj, obts, dur, beneit, totxo, ttil.
AVALUAT
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Pg. 171
de Jess) i un dhoritzontal (Teresa). s un hipottic dileg entre Jesucrist i Teresa de Jess. b) Li retreu un excs de misticisme. Teresa no li fa cas i insisteix en la seva posici desclava del Senyor. c) Resposta orientativa: sou, sens dubte, senyor, sol de Teresa; esclava; torre; glria; descans; fortalesa. d) Nou.
a b a b a b a c a c
11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
b a b b a c a b a b
38
5/11/07
10:54
Pgina 39
UNITAT
7
La pell la t resseca i moltes parts del seu cos les orelles, la cara, les galtes, els llavis, el nas, el coll, cames i braos inclosos estan plenes de petites ferides i llagues sagnants. Etc. Carcter narratiu (Com a comentari general, cal destacar la profusi de verbs que cont el fragment. Les oracions sn curtes, fet que afavoreix lagilitat narrativa del fragment.) Noms dentrar a lhabitaci, lhe vist estirat amb la resta de petitons del grup damunt de lestora que fan servir per a dormir. Sest despertant. Obre i tanca els ulls. Els altres sen van a dinar i ell es queda sol. Mhi acosto. Majupo i li xiuxiuejo suaument el seu nom. Massec. Lagafo i mel penjo al coll. No es queixa ni plora. Etc.
COMPRENSI
I EXPRESSI
Pg. 174
1 Resposta orientativa sobre la informaci sub-
jectiva que hi ha en el text: Lnies 34-35: Aquest any el retrobament amb en Ravi ha estat molt dur, per al mateix temps encoratjador. Lnia 39: Tot i que no hi ha gaire per menjar. Lnies 47-48: amb expressi de tristesa que ja conec, i trenca lnima. Lnies 70-71: Sento la impotncia de no poder-li alleujar aquest patiment.
a) b) c) d) e)
fraternitat illusi, nsia dolor tristesa, enveja tendresa
Carcter descriptiu Porta la part de dalt dun pijama blau i uns pantalons curts ratllats. Ulls negres, rodons, grossos. T totes les parts del cos malaltes. Obre els ulls, immensos i expressius. La panxa, lleugerament inflada. Porta cot fluix a les orelles. Sn excessivament prims (les cames, els braos, els dits).
4 Resposta oberta. 5 Resposta orientativa:
a) b) c) d) e)
difcil; confortant. redudes, minses; propera, prxima. menut; rampellut. feble i delicada; solcada. llest i tendre; encantador.
39
5/11/07
10:54
Pgina 40

6 A criteri del professorat. 7 Com a directora de Pau a la Terra, et demano la
teva collaboraci urgent. Espero que puguis dedicar-me un minut del teu temps llegint aquesta carta. Tescric per demanar-te que ajudis les famlies que estan en situaci demergncia a Darfur, on milers de persones han hagut dabandonar les seves cases i ara depenen de lajuda humanitria per sobreviure. En aquesta regi del Sudan, tres milions i mig de persones pateixen les conseqncies dun conflicte violent que sha agreujat en els ltims mesos, per la qual cosa aquesta ajuda ara encara s ms indispensable. Als camps de refugiats del Txad, on hi ha especialment dones, nens i gent gran que han fugit de la violncia del seu pas, hi escasseja laigua, hi falten aliments i no hi ha pastures per als animals. Les temperatures arriben a pujar per sobre dels 50 C i les condicions higiniques faciliten lexpansi depidmies. La regi viu immersa en una veritable emergncia i hi est esdevenint una crisi humanitria devastadora que t atrapades milers de persones. La teva ajuda tindr un impacte ms gran del que timagines. Ajudar totes aquestes famlies que viuen en situaci dextrema emergncia a aconseguir aliments, tenir accs a laigua potable i evitar greus epidmies. La teva aportaci, per petita que sembli, s clau per salvar les seves vides. Grcies per llegir la meva carta. Rep una salutaci cordial. Carme Bornau Directora de Pau a la Terra
Lnia 81: Entenc. Lnia 82: Pregunto. Lnia 85: El baixo i lassec a terra. Li atanso una tassa. Lnia 123: li dic.
Lnia Lnia Lnia Lnia Lnia Lnia Lnia Lnia Lnia Lnia
1: No ha sabut. 16: Des que va arribar. 28-29: Ravi ha empitjorat.... 35: Resisteix els embats.... 46: Obre i tanca els ulls.... 72: No es rendeix.... 86: Nengoleix el contingut.... 95: Ha vist la padrina.... 109: Sagafa fort a la reixa.... 114: Veu passar els cotxes....
1. Quan el narrador entra a lhabitaci on dorm en Ravi fins que en surt. 2. El berenar den Ravi. 3. Quan el narrador i en Ravi sn a les portes de lorfenat. La segona part de la resposta s oberta i es confia en el criteri del professorat.
Lnia Lnia Lnia Lnia Lnia Lnia Lnia Lnia Lnia Lnia
11: anciana dbil i frgil. 17-18: marrec espavilat i sensible. 31: evoluci natural. 38: mort imminent. 63: pell resseca. 66: llagues sagnants. 91: llavi ferit. 105: text religis. 112: m esquerra. 117: estona llarga.
5 Resposta oberta. Es confia en el criteri del pro-
PARLEM
DEL TEXT
Pg. 175-177
fessorat.
6 Resposta orientativa: tristesa, dolor i tendresa. 7 Resposta oberta. Es confia en el criteri del pro-
1 Lnia 42: lhe vist estirat.
Lnia 51: Mhi acosto. Majupo i li xiuxiuejo. Lnia 52: Massec. Lagafo. Lnia 53: mel penjo al coll. Lnies 61-62: li miro les cames. Lnia 70: Sento la impotncia.... Lnia 72: El crido. Lnia 75: mentre camino per lhabitaci. Lnia 77: Lobeeixo.
fessorat.
8 Resposta oberta. Es confia en el criteri del pro-
fessorat.
40
5/11/07
10:54
Pgina 41
MORFOSINTAXI
1 fer-se: amb, de, a
Pg. 178-184
adonar-se: de lluitar: per pensar: en, a, per acostumar-se: a avenir-se: amb, a oblidar-se: de
2 a la saleta: CC lloc.
davant la porta: CC lloc. fixament: CC manera. a terra: CC lloc. amb la cara blanca de por girada cap a Friedrich: CC manera. dins el matals: CC lloc. com una esttua: s una comparaci. Es poden eliminar: fixament, a terra.
3 a) Els mossos van collaborar en el desallotja-
b) Ahir vaig sentir una can preciosa de Vinicius de Moraes. (CC temps) c) Sempre passeja pel parc. (CC temps / CC lloc) d) Tots els vols arriben amb retard. (CC manera) e) Pintar el quadre amb aquests pinzells gruixuts. (CC instrument) f ) Dilluns va ploure moltssim. (CC temps / CC quantitat) g) Circulava per la carretera amb la bicicleta nova. (CC lloc / CC instrument) h) Laltre dia vaig haver de caminar a peu coix fins a casa meva. (CC temps / CC manera / CC lloc)
8 Resposta model:
ment de la casa. b) Ning no es conformava amb les excuses donades per linculpat. c) El jutge va acusar de negligncia el propietari del pis. d) No creien en la innocncia de lacusat. e) Va declarar contra la seva companya dhabitaci. f ) Intentava recordar-se de la cara de lagressor. g) No parava de pensar en la noia danesa.
4 a) Els mossos hi van collaborar.
... ara mateix al prestatge. ... amb fora contra el rellotge de paret. ... al jard aquesta tarda. ... rpidament al lloc de lassemblea. ... dhora per arribar abans. ... amb retolador a les plantes dels peus dels amics.
9 a) Els organitzadors es van posar nerviosos.
b) c) d)
b) c) d) e) f) g)
Ning no shi conformava. El jutge en va acusar el propietari del pis. No hi creien. Hi va declarar. Intentava recordar-sen. No parava de pensar-hi.
e) f)
CPred Es mostraven avergonyits de les seves accions. CPred La nvia es vestia tranquillament mentre ell lesperava. CC manera Loperari fa la seva feina fora b. CC manera El magistrat va exposar el tema amb claredat i precisi. CC manera LAnna va sortir indignada de la conferncia. CPred
10 a) CRV
5 a) del conflicte: CRV
b) c) d) e) f)
del forense: CN dels seus actes: CRV de matemtiques: CN de la seva joventut: CRV de Llavaneres: CN
b) c) d) e) f) g) h)
CC manera CN CD CI CPred CRV CC temps
6 Resposta oberta. 7 a) Quan acabi els estudis, ser llicenciada en
11 a) El pare en posa al prestatge. CD
Farmcia. (CC temps)
b) Diumenge els vam collocar. CD c) La riera hi baixava. CPred d) Hi contribueixen. CRV
41
5/11/07
10:54
Pgina 42
Llengua catalana i Literatura 3r ESO e) f) g) h) i) j) Aquest gos ho sembla. Atr Hi va viatjar. CC companyia En treia el llapis. CC lloc Li escrivia. CI Ens ho va explicar. CD Hi escriu un poema. CC lloc e) f) g) h) i) j) prim plena b, perfecte molt vermell, roig sol
12 de lescola (CN); a lltim toc (CC temps); el lli-
5 Resposta oberta. 6 a) vell
bre (CD); Sense pressa (CC manera); pensatiu (CPred); desprs (CC temps); -vos (CI); una cosa (CD); li (CI); -nos (CD); interrogativament (CC manera); girat desquena a nosaltres (CPred); la pipa (CD); de la butxaca (CC lloc); de lamericana (CN); -la (CD); els arbres (CD); del pati (CN); de lescola (CN); excitats (Atr); Quan va veure (CC temps); ocupats (Atr); somrient (CC manera); Aquests darrers temps (CC temps); dels jueus (CRV); avui (CC temps); dels jueus (CRV).
b) c) d) e) f) g) h)
llarga tremolava pet avorrir adormir ballar fidel
7 de deb > sincerament
LXIC
Pg. 185-189
a mans besades > feli, satisfet de pet > precipitadament a bell ull > aproximadament a la babal > irreflexivament
1 Termes reals: el pasts (nom), fi (adjectiu), [ell o
ella (ellptic)] (pronom), rpida (adjectiu), [ell o ella (ellptic)] (pronom), fals (adjectiu). Nexes: com, ms ... que. Termes figurats: una flor, la seda, una baldufa, el vent, un vell, la mentida.
2 a) A la tarda va fer quatre ratlles. = escriure
8 amb quatre queixalades > rpidament
b) Sempre mira de rell. = esbiaixadament, obliquament c) Tho regalo de tot cor. = sincerament d) He vist situacions de tots colors. = variades, diverses e) Ho va fer en un tres i no res. = rpidament f ) De cop i volta es va posar a ploure. = sobtadament g) En Flix remena les cireres. = mana h) Van estar dues hores fent-la petar. = xerrant i ) Dem em llevar dhora. = aviat
3 Temps: a, f, h, j.
de pes > important amb prou feines > escassament amb tots els pls i senyals > detalladament de bon humor > content amb un pam de llengua fora > cansat un cul de mal seient > belluguet dall ms > molt de cap a peus > tot entre nosaltres > confidencialment cavall de batalla > essencial f) g) h) i) j) conjura, alament reacci violenta mirada rpida puntada dictadura militar
9 a) pagament
b) c) d) e)
decidir-se acci espectacular ajut rematar
10 Resposta oberta.
Diners: b, c, i, k, l. Amistat: d, e, g, k.
4 a) content
11 1. b; 2. a; 3. b; 4. b; 5. a; 6. a; 7. b. 12 a) Nadal
b) fredes c) refredat, constipat d) rossos
b) c) d) e)
gener carnestoltes Nadal Pau
f) g) h) i) j)
juny setembre carnaval Nadal Llcia
42
5/11/07
10:54
Pgina 43

13 a) Cal donar exemple.
b) Sha de complir el que es diu. c) s millor ser previsor.
REPS DORTOGRAFIA
Pg. 190-193
6. a) om: substantiu (arbre); b) ohm: substantiu (unitat elctrica); c) hom: pronom (una o ms persones). 7. a) o: conjunci; b) oh: interjecci; c) ho: pronom. 8. a) ah: interjecci; b) ha: verb haver; c) a: preposici.
6 coet, orfe, subhasta, hivernacle, orxata. 7 Resposta oberta. Els diferents significats sn els
1 a) La Susanna em va confessar que encara
lestima. b) Hi va haver una amnistia general que els va deixar indemnes. c) A Lisboa hi ha molts tramvies. d) He descriure una columna de cinc lnies sobre latemptat. e) El comte i la seva esposa han anat de viatge. f ) De petit mexplicaven un conte cada nit. g) s molt presumptus; sempre que pot et refrega tot el que t. h) Tanmateix la impressora no t tinta i se macaba el temps. i ) LAnna juga un partit de tennis o tenis cada setmana. j ) Va inflar tant el globus que va explotar.
2 El comte em conta un conte i desprs compta el
segents: Alludir: referir-se. Eludir: evitar. Villa: casa ms o menys luxosa situada fora de la ciutat. Vila: poblaci. Anullar: declarar invlid o sense efectes. Anular: que t forma danell.
8 a) tilla
b) c) d) e)
celebrarem o celebrar bllic aquarelles soluci
f) g) h) i) j)
excellent mili pllid illuminar pala
compte.
LITERATURA
3 futur
Pg. 194-197
coneixer dir trencar voldr dur dormir prendr sabr dibuixar
passat conegu digu trenc volgu dugu dorm prengu sab dibuix
perifrstic va conixer va dir va trencar va voler va dur va dormir va prendre va saber va dibuixar
1 a) A la Mare de Du de Montserrat.
4 alzinar, refredar, emmudir, ennegrir, endolcir,
venedor.
5 Resposta oberta. Les diferncies sn les se-
gents: 1. a) hala: interjecci; b) ala: substantiu. 2. a) he: verb haver; b) eh: interjecci. 3. a) hem: verb haver; b) em: pronom feble, primera persona del singular. 4. a) hi: pronom feble; b) i: conjunci. 5. a) aprehendre: verb (copsar mentalment); b) aprendre: verb (adquirir coneixements).
b) Rosa dabril (perqu la festivitat de la Mare de Du de Montserrat sescau el 27 dabril); Morena de la serra (perqu la imatge de la Mare de Du de Montserrat s negra); de Montserrat estel (perqu lautor considera la Mare de Du de Montserrat com la guia que illumina la serralada). c) A ms de les tres metfores de la tornada, al poema trobem altres denominacions: reina del cel, alba naixent, princesa, estrella dorient, pilar de fortalesa, port de salvament, mstica font de laigua de la vida, Maria, rosa del cel, cedre gentil i corona del Lban. d) Als de la serralada de Montserrat. e) Els angelets. f ) Amb raigs del sol, un mantell blau (el cel) i una corona (estrelles). g) s un prec adreat a la Mare de Du de Montserrat perqu consoli els qui sn lluny de Catalunya i de Montserrat i senyoren.
43
5/11/07
10:54
Pgina 44
Llengua catalana i Literatura 3r ESO h) La muntanya del Sina es considera sagrada perqu s on, segons la Bblia, Du va lliurar els deu manaments a Moiss. Montserrat, per als catalans, s una muntanya emblemtica, perqu forma part dels inicis de la histria de Catalunya, quan, lany 1025, labat Oliba, bisbe de Vic i abat de Ripoll, hi va fundar el monestir de Santa Maria de Montserrat.
2 a) En un prat del Canig, Gentil veu Flordeneu,
Abat Oliba (Besal, c. 971 - Sant Miquel de Cuix, 1046). Bisbe i comte de Berga i Ripoll (998-1003). Ingressa a lorde benedictina del monestir de Ripoll i ns escollit abat lany 1018. Funda el monestir de Montserrat, que annexiona al de Ripoll i dirigeix les obres de la baslica de Santa Maria de Ripoll. Bernat Tallaferro (c. 970 - 1020), comte de Besal i de Ripoll. Germ de labat Oliba.
una fada, ballant i se nenamora. La fada el sedueix sota la figura de la seva estimada, la pastora Griselda. Quan es recorda dels seus companys, el Pels, Oliva i Tallaferro, Gentil intenta fugir, per els llaos de les fades li ho impedeixen. b) Les dues figures femenines sn Flordeneu i Griselda. Sassemblen perqu la fada, Flordeneu, adopta la figura de lestimada de Gentil, Griselda. c) Lacci transcorre als Pirineus, concretament al masss del Canig, que es troba a la comarca del Rossell. Versos: En un pradell, al cim de la carena. En Canig tu ets presoner des dara. lo Rossell a sos ulls que bell se mostra. d) Guifr I el Pels (840 - Navs, 897). Comte de Barcelona, Urgell i Cerdanya. Sel considera el fundador de la dinastia comtal del casal de Barcelona.
LLENGUA
I SOCIETAT
Pg. 198
1 Resposta oberta.
AVALUAT
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Pg. 199
a b a a b c b b c b
11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
a b c b b b b c b a
44
5/11/07
10:54
Pgina 45
UNITAT
8
KISS lnies 1-15 lnies 16-40 lnies 41-48 MY RED JOYSTICK lnies 1-24 lnies 25-46 lnies 47-56
COMPRENSI
1 Kiss:
I EXPRESSI
Pg. 202
a) A les dotze, la noia, de sobte, sen va, com si desaparegus. (6) c) Saturen en un parc de la ciutat. (5) e) T la moto a laparcament de la discoteca. (3) f ) Sadrea a una noia que no havia vist mai a la discoteca. (1) h) El noi troba una sabata de vidre a prop del lloc on van aturar-se. (7) k) Tots dos van a donar un volt amb la moto dell. (4) m) Surten de la discoteca per prendre la fresca. (2) o) El noi lliura la sabata de vidre a loficina dobjectes perduts. (8) My red joystick: b) Els dies de pluja, savorreix. (1) d) Se sent un rei quan t el joystick a les mans. (5) g) Es compra un ordinador japons. (3) i ) No va a treballar amb lexcusa que t angines. (7) j ) Passa tot el cap de setmana tancat a casa. (4) l ) Quan la dona li porta caf, sel troba a la pantalla de lordinador. (6) n) Quan plou, sempre acaba discutint amb la seva dona. (2)
Introducci Nus Desenlla
3 Resposta oberta. 4
Double fantasy El cambrer de la pizzeria A s el ms rpid que hi ha al mn. Ho puc jurar. El tipus fa sempre una cara de prunes agres com si se li acabs de morir el gos; a ms, est prim con un filaberqu i sempre duu barba de tres dies i lamericana blanca amb el coll brut. Per quan t una safata de pizzes sobre la m dreta s un coet. Carrega tres plats i les respectives gerres de cervesa en una safata metllica rodona, ho ala tot amb el palmell de la m dreta i surt disparat contra el menjador esquivant taules i clients com un esquiador que fa esllom especial. I quan arriba a la teva taula no sha vessat ni una gota de cervesa, ni ha caigut de la salsera cap regalim de quetxup. Jo no havia vist mai res aix, i sovint convidava diversos amics de la pizzeria, noms perqu veiessin el cambrer ms rpid del mn. De primer, quan els ho explicava, sempre em deien que era impossible que ning fos tan rpid servint sense que es vesss res. Per quan el veien
45
5/11/07
10:54
Pgina 46
Llengua catalana i Literatura 3r ESO actuar sobre el terreny, allucinaven completament i gaireb perdien tota mena dafici pel menjar, per dedicar-se tot el vespre a contemplar aquella meravella de la natura. Mhauria agradat un dia preguntar-li com sho feia per anar tan de pressa, per no era precisament un home daspecte afable i mai no mhavia atrevit a dirigir-li la paraula si no era per fer la comanda i per dir-li coses com grcies o el compte, sisplau, i obvietats daquest estil. Per un dia vaig convidar un collega de la feina, que s un dels tipus amb ms cara dura que he vist mai. De primer no sho va creure, desprs va allucinar, i finalment li vaig proposar de preguntar-li com sho feia per anar tan i tan de pressa servint pizzes. El meu company de feina no es va tallar gens, i quan lhome ens va portar els cafs, li va demanar que sespers un moment. En qesti de segons, perqu parlava tan de pressa com servia les taules, ens va dir que aquella velocitat amb la safata i per entre les taules lhavia adquirida a cpia de practicar molt perqu volia ser el cambrer ms rpid del mn, i no pas per guanyar un concurs. No. s que un dia va sentir a parlar del do de la ubiqitat i va pensar que all li interessaria en la seva feina. Va acabar dient que li feia lefecte que li faltava poc per aconseguir-ho, per no el vaig entendre gaire b, de tan de pressa com parlava. Resposta orientativa: a) ... se sorprenien quan veien el cambrer en acci. b) ... ser el ms rpid del mn. c) ... tan de pressa que era difcil entendrel. d) ... vaig convidar un company de la feina, amb molta cara dura, perqu ho fes. e) ... era la seva rapidesa. f ) ... del do de la ubiqitat i va pensar que li seria til per a la seva feina.
5 Resposta oberta. A criteri del professorat.
PARLEM
1
DEL TEXT
Pg. 203-205
KISS Personatges el noi de la Yamaha de 1500 cc la noia de setze anys dues amigues de la noia un conegut un funcionari de loficina dobjectes perduts Principals el noi de la Yamaha de 1500 cc la noia de setze anys Secundaris les dues amigues de la noia un conegut un funcionari de loficina dobjectes perduts Protagonista el noi de la Yamaha de 1500 cc la noia de setze anys
MY RED JOYSTICK ell la seva dona
ell
la seva dona banda de packmans
ell
2 Resposta oberta. 3
Passat Present Futur
KISS (una hora, aproximadament) Ell i ella es van trobar a la discoteca X. Fan un volt amb la moto fins que saturen en un parc pblic. La noia desapareix a mitjanit i el noi, que troba una sabata de vidre al mateix lloc on va desaparixer la noia, la lliura a loficina dobjectes perduts.
MY RED JOYSTICK (aproximadament, uns dies) Passat Es compra lordinador. Present Shi entret i perd qualsevol altra afecci. Futur s perseguit per uns malvols packmans, senyal inequvoc que lordinador se lha empassat!
4 Resposta oberta. A criteri del professorat. 5 Resposta orientativa:
KISS Aparcament: la falta despai Discoteca: en un rac del local Carrer: carrers deserts de la ciutat / les grans avingudes / en un parc
MY RED JOYSTICK Noms esmentats: barri, centre de la ciutat, casa, hipermercat, club de tennis, linterior de lordinador
46
5/11/07
10:54
Pgina 47

6 Espai: a dalt, a lesquerra, al costat, al mig,
aqu, davant, dins, en un extrem, enmig, fora. Temps: a continuaci, abans, finalment, aleshores, avui, desprs, llavors, mentre, quan, sovint.
7
i) j)
Portals roses, a les homenatjades. Hi pensa sempre, en aquell viatge.
6 a) deixans
A dos graus al sud de les illes Mestresses en el pont de comandament del vaixell Panormic
B a la cambra sota els vidres... a la tauleta... enfront de larmari, lescriptori...
b) c) d) e) f)
dnan mels en portar -vos-nhi obriu-los
7 CD: les mostres (les), lesmorzar (el), la vacu-
na (la), caramels (en), els paquets (els). CI: a lencarregat (li), al seu fill (li), a la pacient (li), als nens (els), als vens (els). a) b) c) d) e) En Pere les hi ensenya. LAlba lhi porta. La infermera la hi posa. Els Reis els en donaven. El carter els els deixava.
MORFOSINTAXI
1 a) la hi
Pg. 206-211
b) els hi c) els els d) li ho

2 a) adoneu-vos-en
e) f) g) h)
els en les hi els les lin
8 a) En Jordi va dir-los-ho.
b) c) d) e)
emporteu-vos-els reciteu-los-el els lensenyar s correcta. k) l) m) n) o) p) q) r) s) t) Els les deixes? Els en deixes? Els els deixes? Els el deixes? Els la deixes? Deixa-les-hi. Deixa-lin. Deixals-hi. Deixa-lhi. Deixa-la-hi.
b) c) d) e) f)
No va ensenyar-vos-la. Va presentar-nos-la. Va amagar-los-les. Va confiscar-nos-en. Vull donar-vos-les.
3 a) Me les deixes?
b) c) d) e) f) g) h) i) j)
Men deixes? Mels deixes? Mel deixes? Me la deixes? Ens les deixes. Ens en deixes. Ens els deixes. Ens el deixes. Ens la deixes.
9 a) posa-lhi, posa-la-hi, posals-hi, posa-les-hi.
b) doneu-lhi, doneu-la-hi, doneu-los-hi, doneules-hi. c) fes-lhi, fes-la-hi, fes-los-hi, fes-les-hi. d) obre-lhi, obre-la-hi, obrels-hi, obre-les-hi. e) guarda-lhi, guarda-la-hi, guardals-hi, guarda-les-hi.
10 preparans-el
4 lhi llegeix, la hi llegeix, els hi llegeix, les hi lle-
geix, lin llegeix, li ho llegeix. els el llegeix, els la llegeix, els els llegeix, els les llegeix, els en llegeix, els ho llegeix.
5 a) Van comprar-ne cinc, de gelats.
b) c) d) e) f) g) h)
En parla sempre malament, della. Deixa-ho al rebost, aix. Els van fer dimarts, els exmens. Vas anar-hi ahir, al cinema? Vull preparar-los desprs, els comentaris. En posa massa, de problemes. Les va repartir a la tarda, les fotografies.
trobans-el copians- el comprans-el omplens-el va preparar-nos-el va trobar-nos-el va copiar-nos-el va comprar-nos-el va omplir-nos-el prepareu-nos-el trobeu-nos-el copieu-nos-el compreu-nos-el ompliu-nos-el
47
5/11/07
10:54
Pgina 48

11 a) Lhi (CD + CC) treia. 4 a) patxuxo: pioc, empiocat
b) c) d) e) f) g)
Els hi (CD + CC) ha posat. Els les (CI + CD) ensenyarem. Van tallar-les-hi (CD + CI) o Les hi van tallar. Els msics els els (CI + CD) han deixat. Endrea-les-hi. (CD + CC) Ning no sen (CRV) va adonar o Ning no va adonar-sen. h) Els lensenyar. (CI + CD) i ) Sempre la hi (CD + CPred) he considerat. j ) Els la (CI + CD) regalar.
b) c) d) e) f)
alborns o alborns: barns sacatapos: tirabuix, llevataps lejia: lleixiu berberetxos: escopinyes stano: soterrani i) j) k) l) m) n) o) p) pria comanxe afalagar coala cangur barbacoa gautxo patata
5 a) anorac
12 No en tenia ni els havia conegut. Tant podia
haver nascut en un rac del rial com en un clot de sorra de qualsevol platja. Dels seus primers anys, en recordava una que bevia i lapallissava [...] Un dia se li ajunt una companya cega i mig beneita, per manyaga. La dona naprenia i les hi gemegava. Aviat la companya nesper un dells dos, un fill que no havia de veure. Una caiguda de tarda, mentre la feixuga dona sendormiscava, el rodamn labandon, cansat della. Els crits de lenganyada lesquinaren i hi arribaren, que corria rost avall tapant-se-les per no sentir-los. lapallissava (el rodamn / a ell) li ajunt (a ell) les gemegava (les canons) labandon (la dona) sentir-los (els crits)
b) c) d) e) f) g) h)
igl brindis gimcana acrbata menhir eslgan orangutan
6 a) carinys
b) tacany c) xulejar d) xivato

7 a) monitor: pantalla de lordinador.
b) doble: actor que en substitueix un altre en el rodatge. c) mbil: telfon mbil. d) memria: dispositiu que serveix per emmagatzemar dades.
8 Jocs i lleure: jaquet, mahjong, mancala, al-
querc, xaturanga. Audiovisuals: mster, trveling, flaix, lector, pxel. Esports: ariet, blocar, esmaixar, triplet, tatami.
Pg. 212-215
LXIC
1 a) forma alternativa
b) adopci c) adaptaci d) adaptaci
e) f) g) h)
adaptaci adopci forma alternativa adaptaci
2 clossa, voral, sala doperacions, malson, tulipa,
sell, cintur, pitet, acidesa (o coragre).

3 a) bric
b) c) d) e) f) g) h)
xat xip discjquei derbi disquet lsing mrqueting
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11.
sombrilla: para-sol colilles: burilles sentar-se: asseures xupete: xumet metxero: encenedor arrastrava: arrossegava sombrero: barret traje de bany: vestit de bany, banyador frambuesa: gerd bolso: bossa mitja: mitjana
10 a 10; b 5; c 1; d 3; e 2; f 4; g 8; h 7; i 9;
j 6.
48
5/11/07
10:54
Pgina 49
REPS DORTOGRAFIA
Pg. 216-221
5 Set veu satisfeta.
1 a) Hem presentat la instncia a loficina de
lAjuntament. b) Dem anir a lhospital perqu em facin les anlisis que el metge va indicar. c) Havia quedat amb ell a la porta de la universitat a la una. d) El iode s a la farmaciola. e) Plovisqueja; mendur limpermeable. f ) La iaia mha fet un jersei de llana. g) Han renovat els senyals de trnsit. h) La imaginaci al poder! i ) Alcanar s lltim poble de Catalunya. j ) En Ramon sha pintat lungla de color negre. k) No minteressa ni luna ni laltra.
2 la essa
Sens veu satisfetes. Sem veu satisfeta. Sel veu satisfet. Sels veu satisfets. Se us veu satisfets.
6 Mel posar al barret.
Tels emportes a la Garriga? Te nhi poso una mica? Sel troba a tot arreu. Sens van posar els pls de punta. Me lestudiar de memria.
7 trenta-quatre; trenta-sis; dos-cents setze; mil
la Irene el iogurt lEnric lilla l11 la anormalitat la UB lillot linters lavaria lhivern
la indstria la CEE laeroport lIPC la histria la hiena linstitut la erra lesquimal lorigen lurpa litali
nou-cents noranta-sis; tres mil cinc-cents quaranta-vuit; dos milions tres-cents disset mil noucents seixanta-set.
8 1. laurora
2. 3. 4. 5. 6. 7.
damor mobririen del mn lombra menduria prendren
9 poti-poti; penya-segat; caragirat; llepafils; nord-
3 a) Pregunta-ho a la Isabel.
americ; gira-sol; rodamn; socioeconmic; somiatruites; busca-raons; xino-xano; eixugam; prehistria; vicepresident
b) c) d) e)
Visc als afores de Granollers. Magrada lambient que hi ha a laeroport. Les estrelles brillen a lUnivers. Al poble del costat hi ha una gran festa a la una. f ) He anat a lEmpord a passar el cap de setmana. g) Han marxat de la urbanitzaci. h) Sembla que vingui de lhort. i ) No era problema de la installaci elctrica. j ) Ha tret una brossa del iogurt. k) Han donat una nova versi de la histria.
4 Sha enfilat a larbre.
LITERATURA
1 El meu lbum, ngel Guimer.
Pg. 222-225
Va donar-me records per a lIgnasi. Us ensenyar la imatge que ms magrada. No ens va explicar res de laventura. Hem sopat a lhotel. No lhe vist des de lany passat.
a) Avui than dit que em casava i thas posat a plorar; tot el poema De ton fill damunt dels llavis...; el poema Quan te trobo pel carrer.... b) En els versos i ets meva! ets meva!. c) mes ai, aquell mocador /ser amb mi tota la vida; mes encara veig la llntia / com sengronxa dolament. d) Sc com un que sofega /i en res fa fort amb la m.
2 Les fulles seques, ngel Guimer.
a) La tramuntana. b) Amb una cobla, pel soroll que fa.
49
5/11/07
10:54
Pgina 50
Llengua catalana i Literatura 3r ESO c) Les dues primeres estrofes es refereixen a la tardor; les dues segents (3 i 4), a lhivern; les estrofes 5 i 6 fan referncia a la primavera, i les dues ltimes, a lestiu.
AVALUAT
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Pg. 227
LLENGUA
I SOCIETAT
Pg. 226
1 Resposta oberta.
a c a b c c b a b b
11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
a c a b b b a b b c
50
5/11/07
10:54
Pgina 51
UNITAT
COMPRENSI
I EXPRESSI
Pg. 230
4 Resposta oberta. 5 Resposta oberta. A criteri del professorat. 6 Resposta oberta. A criteri del professorat. 7 Txkhov va nixer lany 1860 a Taganrog, una
1 a) El funcionari es disculpa fins a sis vegades.
b) Resposta oberta. c) Mant una actitud temorosa i insegura. La insistncia a disculpar-se el fa semblar culpable. d) Lesquitx dun esternut. e) El fet desencadenant, lesquitx dun esternut que va a parar a la calba del principal, es produeix a linici del conte.
Funcionari Txerviakov: insegur, servil, inquiet, poruc, temors. Principal Brisjlov: comprensiu, ocupat, arrogant, resignat, displicent.
3 a) comprensi: lactitud que mant el principal
davant la primera disculpa del funcionari. b) rbia: quan el funcionari pren el determini descriure la carta al principal. c) servitud: la sisena vegada en qu el funcionari es disculpa. d) obedincia: lactitud que t el funcionari davant el consell de la seva dona. e) respecte: la primera vegada que el funcionari sadrea al principal a fi de disculpar-se. f ) desesperaci: la intervenci del principal desprs descoltar per sisena vegada la disculpa del funcionari.
petita ciutat al sud de Rssia. Tenia quatre germans i una germana, i els seus pares no tenien prou mitjans per proporcionar el benestar a tota la famlia. De tots els germans, Txkhov era el ms obedient i el ms responsable i, cada mat, treballava a la botiga del pare. Tanmateix, a pesar de tots els esforos, el negoci familiar va anar a parar a la runa, i lany 1876, per escapar-se dels creditors, tota la seva famlia va fugir a Moscou. Anton es va quedar a Taganrog per acabar els estudis secundaris, vivint a casa dun amic de la famlia al fill de la qual feia classes. Es guanyava la vida ensenyant llengua i literatura a alumnes privats i enviava una gran part del sou als seus pares, que vivien en la misria. Als disset anys va patir una malaltia greu, cosa que va despertar el seu inters per la medicina i el va impulsar a escollir la carrera de metge. Lany 1879 va obtenir una beca i va poder ingressar a lEscola Superior de Medicina de Moscou, ciutat on es va reunir amb la famlia, sense deixar de donar suport material i moral als pares i als germans. En aquella poca va comenar a escriure stires, obres lleugeres i, sobretot, contes humorstics
51
5/11/07
10:54
Pgina 52
Llengua catalana i Literatura 3r ESO que publicava en revistes i diaris cmics de poca volada, bsicament per aconseguir un sobresou. Txkhov compaginava els estudis de medicina amb la feina de contista, dedicant-se amb el mateix entusiasme a les dues vocacions. Als vint-i-nou anys, desprs dun intent fracassat de fer una novella, Txkhov va escriure el seu primer drama, Ivanov, amb el qual va obtenir el premi Puixkin el premi literari ms prestigis de lpoca. Linici de la fama literria de Txkhov va coincidir amb linici de la seva malaltia. Va contreure la tuberculosi abans dels trenta anys, per no va voler que la seva famlia se nassabents i sen preocups. Ocultant als parents i als amics un malestar que es feia cada vegada ms greu, Txkhov seguia treballant intensament, tant en el camp del conte com en el del teatre. La seva obra era aclamada tant pels literats ms exigents i sofisticats de lpoca com pels lectors ms senzills. A banda duna feina literria constant, Txkhov no deixava de dedicar-se a la medicina, a ms de portar a terme tamb un gran nombre daccions socials amb objectius humanitaris. Lany 1901 es va casar amb Olga Knipper, actriu de la companyia del Teatre dArt de Moscou. Sadonava que li quedaven pocs mesos de vida i va adoptar una actitud humil, discreta i resignada. Esperant que un bon tractament encara pogus salvar-lo, la seva esposa el va convncer de passar una temporada al sanatori per a tuberculosos de la ciutat alemanya de Badenweiler, on va morir lany 1904. a) F b) V c) F d) F e) V f) V g) V h) V
4 En el conte de Pere Calders, hi ha un narrador
que relata la histria, per deixa que els personatges que hi intervenen la protagonitzin. En aquest cas, les diferents veus estan representades pel narrador i els personatges segents: la infermera, el doctor i lhome del barret.
Estil indirecte: un vespre esplndid, el no menys esplndid funcionari Ivan Txerkiakov seia a la segona fila de butaques observant amb els binocles Les campanes de Corneveille. Estil directe: Disculpeu excellncia, us he esquitxat... ha estat un accident.
6 Resposta oberta. A criteri del professorat.
MORFOSINTAXI
Pg. 234-240
1 a) Encara no he anat a casa, // per // hi anir
aviat. b) Estic fora cansada, // tanmateix // anir al cinema. c) A Lleida fa boira // i // a Girona fa sol. d) Anirs de vacances a Tarragona // o // et quedars a Sabadell? e) Va topar amb la paret // i // va recular de cop. f ) Magrada la msica, // per tant // mhe regalat un disc. g) Men vaig a dormir // perqu // mhaur de llevar dhora.
2 a) o: disjuntiva.
PARLEM
DEL TEXT
Pg. 231-233
b) c) d) e) f) g)
ni ni: distributiva. duna banda de laltra: distributiva. doncs: illativa. per: adversativa. i: copulativa. o o: distributiva.
1 Resposta oberta. 3 Ni vol anar a la festa ni mhi deixa anar a mi. 2 Personatge nic: el funcionari Txerviakov.
nic esdeveniment: lesquitx dun esternut. nica o srie democions: lactitud i el comportament servil del funcionari. Situaci nica: el temor de ser castigat i les disculpes a qu el fet obliga. 3 El punt de vista s extern. Un narrador omniscient relata la histria.
Tinc la feina enllestida; per tant, men vaig a fer un tomb. Vols que hi anem amb tren o prefereixes anarhi amb avi? Vols aprovar els curs? Doncs estudia una mica ms. s un home intelligent; no obstant aix, no el tenen per res.
52
5/11/07
10:54
Pgina 53
Solucionari del llibre de lalumne Unitat 9 Vols trucar-li per no tatreveixes. Sha enfadat i ha marxat sense dir adu. Li ha costat 256 , s a dir, ms del que es pensava.
4 Coordinaci: a) per; b) i; e) o. 12 El pas segent va ser cercar lanimal que havia
Subordinaci: c) on; d) si; f ) encara que; g) abans que; h) perqu.

5 a) La claror envaeix lespai; neix un nou dia.
b) La boira ho enteranyina tot: hem arribat a Lleida. c) En Pere est distret; lAnna sel mira. d) El vent no satura; els pollancres es gronxen. e) Avui he anat a la peixateria. Les gambes eren dArenys. f ) Sospiten que has estat tu; en tenen proves.
6 a) on
estat el causant daquella tremenda desgrcia, perqu, finalment, havia resolt matar-lo. Si en aquell moment lhagus pogut trobar, no hi hauria hagut cap dubte sobre el seu dest, per semblava que lastut animal, davant la violncia de la meva clera, shavia alarmat i procurava no aparixer, desafiant el meu humor actual. s impossible de descriure o dimaginar, la meravellosa sensaci de benestar que labsncia daquella detestable bestiola causava en el meu pit.
LXIC
1 a) Polir.
Pg. 241-244
b) que c) com d) si
7 a) angoixant
e) f) g) h)
qui perqu quan malgrat que
b) s un verb. c) v. (verb); tr. (transitiu); fig. (sentit figurat); colloq. (s colloquial); pron. (s pronominal) d) Les diverses accepcions de la paraula. e) Lentrada est en negreta; les abreviatures van en cursiva; els exemples tamb van en cursiva, i les definicions, en lletra rodona.
2 a) En un diccionari enciclopdic.
b) cientfica c) xerraire d) danesa
e) fascinant f ) insuportable g) de piquets taronges
8 a) Cada dia espero que torni.
b) Els han facilitat que accedeixin a lhabitatge / que puguin accedir a lhabitatge. c) Ha satisfet els oients que lexposici fos cohesionada. d) Li han assegurat que li mantindran el preu. e) Les anlisis demostraran que ha millorat.
9 a) sin
b) c) d) e) f) g)
En En En En En En
un un un un un un
diccionari diccionari diccionari diccionari diccionari diccionari
etimolgic. de pronncia. de sinnims. de barbarismes. especialitzat. visual.
3 No existeix un diccionari bilinge catal-occit,
catal-basc i catal-ucrans.
4 fonamentalment = bsicament; ofici = feina;
b) si no
10 a) doncs
c) si no d) si no e) f) g) h)
e) sin f ) si no doncs perqu doncs perqu
g) si no
b) perqu c) perqu d) doncs

11 a) simple
franquejat = sincerat; importants = fonamentals; colla = grup; vexat = humiliat; lleugeresa: irresponsabilitat. Poden ser sinnims: discreci i reserva; vexat i ultratjat; lleugeresa i inconscincia.
5 xatejar, polo (esport), mampara, ciberespai. 6 colesterol, coliflor, collar, collidir, collisi,
b) c) d) e) f) g)
composta: composta: composta: composta: composta: simple
que (subordinada) quan (subordinada) el punt (juxtaposada) per (coordinada) i (coordinada)
collita, collnegre, collocat, colltorar, colom.

7 a la babal
assass sandvitx Carnestoltes
biquini xerinola carambola
53
5/11/07
10:54
Pgina 54

8 Llatinismes: persona non grata, lato sensu,
odi et amo. Popular: esmirriat, calasses. Argot: grifa, fati. Barbarismes: desetxable, dominguero. Termes literaris: alliteraci, oxmoron, haiku, catfora.
9 habilitat, salze, menovell, confiscar, silencio-
sament, raucar, baldufa, oreneta. reflexos: reflex; traurem: treure; atees: ateu; tisores: tisora; eugues: euga
10 modest fatxenda
h) On vas a dinar? (Li demana on dinar.) On vas? A dinar? (Li pregunta si sen va a dinar.) i ) Qu tagrada cuinar? (Li pregunta quin plat li agrada cuinar.) Qu, tagrada cuinar? (Li pregunta si li agrada cuinar.) j ) Els alumnes, que estaven en contra de la vaga, van alar la m. (Sn tots els alumnes.) Els alumnes que estaven en contra de la vaga van alar la m. (Noms uns quants estaven en contra de la vaga.) k) En Daniel s un farsant. No s honest. (Afirma que s un farsant.) En Daniel s un farsant? No. s honest. (Afirma que s honest.)
2 a) De la butxaca sortien tot de foteses: un tiquet
habitual intermitent fastiguejar-se adelitar-se arrunat acabalat estants fresc pesantor lleugeresa illusi decepci candir-se reanimar-se compliment refs abrusador glid
b) c) d) e) f) g) h)
Pg. 245-251
11 Resposta oberta.
de metro, una entrada de cinema, un clip, un mocador rebregat... (enumeraci) LAlbert treballa a Banyoles; la Rut, a Flix. (verb elidit) En Salvador, el de la farmcia, ha mort. (incs) Tu, deixal estar! (vocatiu) Dosrius, 7 de novembre de 2007 (data) Passatge Pompeu Fabra, 5, baixos (adrea) El veredicte del jurat, per, no era previsible. (Delimita el significat dadverbis i conjuncions.) Que no volia tornar a veurel, li va dir. (elements desplaats) e) punt i coma f ) cometes g) gui
REPS DORTOGRAFIA
3 a) coma 1 a) No s meu. (Diu que no s seu.) No, s meu.
(Diu que s seu.) b) Els estudiants, disfressats, van celebrar el Carnestoltes. (Sn tots els estudiants.) Els estudiants disfressats van celebrar el Carnestoltes. (Noms ho van fer els disfressats.) c) Com tornes! (Sestranya de la manera com torna.) Com? Tornes? (Sestranya que torni.) d) Quan arribi, el paquet estar a punt de sortir. (Fa referncia a larribada dalg.) Quan arribi el paquet, estar a punt de sortir. (Fa referncia a larribada del paquet.) e) Quan arribi el sopar, estar preparat. (Es refereix a larribada del sopar.) Quan arribi, el sopar estar preparat. (Es refereix al fet que el sopar estar preparat.) f ) Qui ha vist, lArnau? (No se sap a quina persona ha vist lArnau.) Qui ha vist lArnau? (No se sap on s lArnau.) g) Qu vols? Menjar? (Li demana si vol ara menjar.) Qu vols menjar? (Li demana qu vol per menjar.)
b) punt i a part c) cometes d) punts suspensius
4 a) Fals, hi fem servir la lletra cursiva.
b) c) d) e)
Fals, sn tres. Cert. Fals, escrivim minscula. Fals, noms al final. Cal tenir en compte que, en alguns casos, quan es pot produir alguna confusi en la lectura, sadmet que tamb es pugui collocar al davant. f ) Fals, acaben amb un punt. g) Cert. h) Cert. i ) Fals, davant no hi va mai, pot anar al darrere. j ) Cert. k) Cert.
5 Perqu sutilitzen en sentit figurat.
esforar-se enemics (era la paraula exacta)
54
5/11/07
10:54
Pgina 55
Solucionari del llibre de lalumne Unitat 9 desenvolupar va prendre el determini / es va decidir

6 Ella no podia evitar de pensar en les paraules
den Joan: la vida, de vegades, et proporciona experincies que perduren per sempre ms. Tenia ra, i aquella nera una. Caminava al seu costat desma; es deixava endur. Li mir els ulls, el rostre, el perfil del front, el nas, la boca. Ell se nadon i es gir cap a ella. Ajuntaren els cossos en una abraada suau i llarga, sense dir-se res. Se sentiren lun de laltre sense necessitat de dirsho. Desprs, quan el perfum daquell moment comenava a perdres en algun rac dels seus cors, en Joan obr els ulls, i amb la vista feta a la llum dbil del recinte, an distingint els objectes que, escampats en un discret desordre, eren sens dubte els estris i atuells daquell home.
7 Lanalfabetisme ha estat, al llarg de la histria,
Aix, com? A la defensiva. Jo no estic a la defensiva. Estic emprenyada va treure una tona de foc pels queixals. LAnna va morir per culpa de tots, de tots! Ho entens? Aix s el que ms mempipa. I per aix no entenc de qu serveix parlar-ne.
LITERATURA
Pg. 252-253
1 a) bromuro: bromur; nada: res; codejat: rela-
un factor de marginaci. Encara avui dia hi ha, al mn, milions de persones que pel fet de ser analfabetes estan sotmeses a lexplotaci per part dels illustrats. Saber llegir i escriure s fonamental. Per no nhi ha prou de saber-ne: sha de practicar. Per als qui no llegeixen mai cap diari ni cap llibre, sha inventat lexpressi danalfabets funcionals. Tenen una aptitud, per no lexerceixen, i ja se sap que quan no sn exercitades amb la suficient constncia, les aptituds es van debilitant. Contra els pessimistes, jo crec que a Catalunya es llegeix bastant ms que fa 30 anys o ms que en fa 20 o 50, s igual. I aquest canvi no sexplica, noms, per lincrement de la poblaci. En qualsevol cas, s evident que sediten molts ms llibres i que es venen molts ms exemplars, a ms dhaver-se produt una expansi de les biblioteques, i aix passa tot i latracci televisiva i la seducci que exerceixen les noves tecnologies audiovisuals. []
8 Em va explicar que aquella nit va anar a bus-
cionat; sigle: segle; palcio: palau. b) El protagonista sha tornat boig. La novella s lestudi dun cas clnic de bogeria, com diu el ttol. c) Comena tractant el metge de vost, per a mesura que perd el control utilitza el tractament de tu. Li ha perdut tot el respecte. d) El protagonista s un entusiasta del general Prim. El general Prim nasqu a Reus lany 1814 i mor a Madrid el 1870, vctima dun atemptat. Fill duna famlia benestant, es dedic a la poltica i a lexrcit. Dideologia liberal, fou elegit diputat a Corts en diverses ocasions.
LLENGUA
I SOCIETAT
Pg. 254
1 a) tertlia
b) debat c) tertlia d) tertlia
e) f) g) h)
debat tertlia tertlia debat
i) j) k) l)
debat debat debat debat
2 Resposta model: Ei!; Ei! Com va aix?; Per
cert, et volia preguntar una cosa; Ep!; Escolta!, etc.
AVALUAT
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Pg. 255
car preservatius a la farmcia i que no nhi van voler vendre cap, i que desprs lAnna va anar a lhospital a demanar la pndola de lendem i no la hi van voler donar. Ja. Ho sabies, aix? Jo ho s tot. Per aix ests aix?
a c b a b a b b c b
11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
c b a b a b b c b b
55
5/11/07
10:54
Pgina 56

Sol Llen3 Eso Cat

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Sol Llen3 Eso Cat

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

Llengua catalana i Literatura

2. Solucionari del llibre de lalumne

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

4 a) Servei domstic: criats, missatgers...

1 En el mn laboral, la precarietat consisteix a no

5 Algunes causes del treball infantil sn, segons

lautor, el fracs escolar, latur, la pobresa i el consumisme.

infantil sn, en aquest ordre: sia (61%), frica i Amrica Llatina.

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

1 Reportatge oral: en un reportatge oral, el so

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

Solucionari del llibre de lalumne Unitat 1

Determinants: la, el, un, quines, els, una, l, l, mateix.

b) ja haurem acabat. c) surts a competir. d) Calleu!

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

Llengua catalana i Literatura 3r ESO

3 negaci: amoral 14 El mar s una seda blava (adjectiu), tensa i bri-

oposici: anticicl antic crrec: exsecretari dintre: intravens anterioritat: prerom

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

4 terrs, encerclats, portalada, escalinata, place-

ta, campanar, encimbellat, boscatge.

3 dijous: diftong decreixent

ment, escassament, tendrament, durament, cortesament, comunament.

b) beina c) brou d) ungent

gistrar / registrar; alliberar / llibertar.

5 Paraules que contenen un dgraf: eixugat, dibui-

circumlocuci, bucodental, topografia, arboricultura, minifundi, ciclmetre, omnipresent, latifundi.

PRIMITIU lnia mn dol llengua boca llet fill ploma segon

DERIVATS dolcesa llengut bocassa lletera fillol plomall segonament

11 alacant-alacantina, sitget-sitgetana, guatema-

lenc-guatemalenca, polons-polonesa, vigatvigatana, olot-olotina, hongars-hongaresa, ucrans-ucranesa.

1 aturat / aturat; lligam / lligam; oliva / olivar; torro

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

1 Resposta oberta. 2 a) Es pot entendre que castigar maternalment

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

Llengua catalana i Literatura 3r ESO

1 Resposta orientativa, com a possible pentleg

Cos: lnies 11-100. Tancament: lnia 101: Batalladores, ardents i trempades.

1 SN: la meva via; una capsa de sabates; dos

NUCLI ssers got programes riu missatge enmig (prep. introductria)

3 a) un gat siams: SN (determinant + nom +

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

Solucionari del llibre de lalumne Unitat 2

CARDINAL dos / dues tres quatre deu

ORDINAL PARTITIU segon mig tercer ter quart des

6 a) Aquesta (pronom) s la que volia i no aque-

tres: trigemin, trigmina. quatre: quadrigemin, quadrigmina. cinc: quintigemin, quintigmina.

8 a) fora, massa, prou, bastants

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

1 Escurabutxaques: mquina de joc; mot format

2 Mots compostos: carn dolla, esperit de vi,

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

Solucionari del llibre de lalumne Unitat 2

tallafoc, trencanous, pica-soques, xuclamel, paracaigudes, saltamart.

sangglaar-se aiguanaf culdellntia viltenir malpl peucalcigar

6 Resposta model: portaclaus, llanaflames, co-

4 Trenca el diftong decreixent: obet, benem,

2 a) fludesa: trenca el diftong ui: flu--de-sa.

2 SOLUCIONARI LLIBRE ALUMNE (3)

Llengua catalana i Literatura 3r ESO

1 Francs: Andorra, Frana, Mnaco.